revista de l’associació de veïns i amics de Calella ... · Padmini, Keka Kids, Spazio Moda, With Flowers, Arrels de Calella, El rebost de l’Emília, ... lia Olivé, i un altre

revista de l ’associació de veïns i amics de Calel la • desembre 2013 • número 47

2

Foto d’Ana Colindres

3

EditorialEls dies passen volant i, després d’una tardor que semblava més estiu que

tardor, ja som de ple a tocar de Nadal, amb una Calella petita i fresqueta, una

meravella també en aquesta època que, els que ens visiteu sovint i els que hi

vivim tot l’any, gaudim d’una manera molt especial, tant amb llevantades com

a ple sol d’hivern.

No detallaré aquí tots els apartats d’aquesta revista, però no vull deixar

d’esmentar dos temes que, d’alguna manera, formaran part (formen part, ja)

de la història de Calella. L’un, signat per en Josep i en Miquel Esteba, tracta

d’una jubilació, la de Mossèn Anton Recio, rector de Calella des de 1986 (i

semblava que era ahir). El nostre mossèn ens deixa. Se’n va del nostre poble,

on ha deixat una petja molt positiva. La nostra entitat, sempre ha trobat en

ell un excellent col.laborador, mai ha tingut un no per a nosaltres. Calella, ha

tingut un magnífi c mossèn, que deixa un gran buit. Diu que a Calella va estar-

hi bé; desitgem que es trobi igual o més bé, a la seva nova residència. Ja forma

part, indestriable, de la nostra Calella.

Hi ha un altre article important, l’entrevista de la M Dolors Niell, a en Jaume

i la Pili de la Pastisseria de Calella. L’establiment es tanca, també es jubilen

(costa de creure, ben certament, que ja estiguin en edat de jubilar-se). Ha

estat una història prou llarga i fructífera, de generositat i de professionalitat;

a Calella hi quedarà també un buit; sens dubte els trobarem, molt, a faltar. La

Pastisseria, la Pili, en Jaume, també ja forma part de la nostra història.

La revista està farcida d’articles, molt interessants, llegiu-los tots, que val la

pena; acudits ben encertats i un poema molt bonic; hi ha, a més, les seccions

habituals de les activitats realitzades, el noticiari de Calella i l’espai dedicat a

la vela llatina. Els qui llegiu Es Còdol des del nostre poble estant, us proposo

que ho feu conscients que ens trobem en un dels llocs més privilegiats i

meravellosos. Els que ho feu des de més lluny, esperem que aquesta lectura us

recordi una mica Calella i us sembli com si hi fóssiu.

Des d’aquestes pàgines, desitgem que passeu un molt Bon Nadal i que el

proper 2014 (siguem optmistes) sigui un any que recordem per començar a

estar, tots, una mica més bé. Molt bones Festes.

Francesc VaquéPresident de l’Associació de Veïns i Amics de Calella

Sumari

Portada Foto premiada al concurs de fotografi a Es Còdol 2013 d’Albert Gallardo . . . . . . . . . . 1

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Activitats de l’AVAC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Mossèn Anton es jubila

per Josep i Miquel Esteba . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Noticiari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Radikal Marbrava

per CN Radikal Swim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

La revista del Baix Empordà

per Paulí Martí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

L’Entrevista, La Pastisseria de Calella

per M Dolors Niell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Còmicper Miquel Llenas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

El bot José de la platja de Port Bo

per Teia Galí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Un magnífi c llibreper Jordi Arbonès (Nif)

Poema, per Roser Castanyer . . . . . . . . . . . . . 18

L’avi Mèlio

per David Pagès Cassú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Petita història del cava Les Arrels

per Albert Roig i Carme Mallafré . . . . . . . . . 20

Gargots i Garrimatxos

per Pere Olivé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

El racó de la Vela Llatina

per Pere de Prada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

ContraportadaFotos premiades al VIII concurs de fotografi a de l’AVAC

LOCAL SOCIAL

AVAC

Carrer d’August Pi i Sunyer, 1

17210 Calella de Palafrugell

Tel. 972 61 40 81

[email protected]

www.calelladepalafrugell.catNÚM. 47 - Desembre de 2013. Edita: Associació de Veïns i Amics de Calella. C/ August Pi i Sunyer, 1.

17210 Calella de Palafrugell. Amb el suport de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell.

Imprimeix: Impremta Palafrugell. Clavé, 35. Palafrugell. Dipòsit Legal: GI-680-1990. DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

4

Les activitats Com cada any la Festa Major va ser molt lluïda i

concorreguda, va començar el dia 28 de juny, i en els tres

dies que va durar vam oferir als vilatans i als forasters els

entretinguts espectacles del ball, amb el Trio Cafè, els

jocs infantils a la plaça de Port Bo amb FEFE&CIA, les

cançons a ran de mar, amb els Cremats, la trobada de les

puntaires, la Missa de Sant Pere, i el concurs infantil de

dibuix, en què van participar uns 70 nenes i nens amb

els següents guanyadors: a la categoria de tres a sis anys,

sempre donem un obsequi per a cada participant i el

premi especial va ser per Andreu Busquets de 6 anys; a

la categoria de 7 a 10 anys, el primer premi Margarida

Tartara de 10 anys; el segon premi Anna Sierra de 7 anys;

el tercer premi Silvia Chicano de 9 anys. En la categoria

d’11 a 13 anys, el primer premi va ser per Nàdia Girona;

el segon premi per Alba Grifoll; i el tercer premi per

Ariadna Turon, totes tres d’11 anys. El premi especial

amb què fem la felicitació de Nadal de l’AVAC va ser per

la nena de 4 anys Berta Pelejero.

L’Associació Recreativa Xocolatera va celebrar la 19a Rua

de Calella, la xocolatada amb croisants i ball country

amb la colla de Torrent. L’Associació de la Vela Llatina,

va emplenar la badia de color amb la clàssica trobada

de les embarcacions de vela llatina. I el Club Vela va ce-

lebrar 9a trobada de col·leccionistes de bosses de sucre.

Coincidint amb aquestes dates l’AVAC va treure al pú-

blic la segona Auca del Cranc Matiner dedicada als co-

merços de Calella, il·lustrada amb els magnífi cs dibuixos

de Rosa Gelpí Monasterio, i el punt de llibre de l’AVAC

que acostumem a editar cada estiu.

D’entre les exposicions que vam fer al local de la

nostra associació, hi va haver la del pintor Joan Sarque-

lla; per cinquè any consecutiu la de patchwork, que va

incloure dos tallers; la del VIII concurs de fotografi a Es

Còdol, lema Veure Calella, enguany amb els temes Lliure

i Ombres amb 60 fotografi es. Els premis van ser: Premi

Edisa telecomunicacions a la foto més original per Rafal

Goluszca; premi La Caixa per Ricard Herrera; pel tema

Lliure, primer premi Ruth Cortés, segon premi Jaume

Alcoberro, tercer premi Daniel Iglesias; pel tema Om-

bres, primer premi Antoni Portela, segon premi Pere de

Prada, i tercer premi Albert Gallardo; el jurat va estar

format per: Esteve Salabert, fotògraf, Josep Olivé, pintor

i Eulàlia Olivé dissenyadora gràfi ca. I aquesta tempora-

da vam començar una altra modalitat: la dels pictòlits,

o còdols de mar pintats. El concurs va ser un èxit, amb

Entrega de premis al concurs de fotografia

Guanyadors al concurs de fotografia

Les botigues al carrer

Els nens a Musicàlia

5

144 pictòlits que vam exposar, entre els que hi havia les

obres de 10 pintors professionals i 44 pintors no pro-

fessionals i juvenils. El primer premi pels no professio-

nals va ser per Consol Figuerola, el segon premi per Joy

Birkinshaw i el tercer per Marc Illan; pels juvenils de 7 a

12 anys: primer premi per Elisenda Matamala, segon per

Judith Ruiz; pels juvenils de 13 a18 anys: primer premi

Anna Villodre. Als professionals els vam fer un obsequi

a cada un en agraïment per participar al primer concurs

de pictòlits.

Altres actes que vam fer al local de l’associació du-

rant el mes d’agost van ser: el dia 9 la presentació del

llibre de Núria Martí Un excés de felicitat a càrrec de Gui-

llem Terribas. I el dia 22 l’actuació de Musicàlia, protago-

nitzada pels petits aprenents de música que, fi dels cada

any, venen a mostrar-nos les seves aptituds artístiques

musicals.

En les actuacions al carrer, vam tenir el cinema a

la plaça de l’Església presentat per Lluís Molinas amb la

pel·lícula Eva al desnudo (Joseph L. Markiewicz, 1960),

protagonitzada per Bette Davis, Anne Baxter, George

Sanders i Celeste Holm. Es va completar la sessió amb

un documental dirigit i presentat per Toni Martí: Les

dues amigues. La plaça va enregistrar una ocupació ple-

na pels espectadors.

Concert de Jazz al barri de Sant Roc, amb el conjunt

Romaní-Alonso, Hot Jazz Cat. També, i organitzat per

l’Associació de Veïns i Amics de Calella i l’Escola de Mú-

sica de Palafrugell i ACFEA, concert de Jazz al Canadell

amb Boston Youth Jazz Orchestra, dirigit per Lee Hex-

tall. Les sempre esperades audicions de sardanes dels

dissabtes. Amb la col·laboració de l’AVAC els comerços

van celebrar la primera trobada de les botigues al carrer,

els últims dissabtes de juliol i d’agost, esdeveniment que

va tenir molt d’èxit. Van participar 15 establiments, sota

l’organització de Eulàlia Olivé i Xon Regàs: Estudi d’Art,

Padmini, Keka Kids, Spazio Moda, With Flowers, Arrels

de Calella, El rebost de l’Emília, L’Ancla, Pemar, L’Arcada,

Studio17, Santseart, Dalton, Associació Vela llatina i As-

sociació de Veïns i Amics de Calella.

Amb els actes dedicats als socis, enguany vam vi-

sitar les caves Mas Oller de Torrent, els seus vins Mas

Oller blanc 2011 i vi negre Mas Oller Pur 2011 varen es-

ser guardonats en el Concurs de Vins i Caves de Catalu-

nya celebrat a Girona el passat mes de març amb fulles 

de bronze i plata respectivament.

I el sopar de cada any, el dia 30 d’agost, el vam fer a l’ho-

tel Sant Roc, al llarg del qual vam sortejar dos quadres de

Quim Soler, cedits per Bertrand Hallé, un quadre d’Eulà-

lia Olivé, i un altre de Joan Sarquella, i un còdol de Josep

Olivé, donats gentilment pels seus autors. La meitat de

la recaptació del sorteig va anar destinada a Càritas.

El mateix dia a la tarda, vam celebrar als jardins de la pla-

ça de les Escoles, un acte de presentació de la Creu de

Sant Jordi, recentment atorgada a la nostra Associació

de Veïns i Amics de Calella, amb l’assistència del nostre

alcalde Juli Fernández.

Presentació de la Creu de Sant Jordi

Concurs de Pictòlits

6

Mossèn Anton es jubilaAnem a visitar a mossèn Anton Recio a la rectoria un

matí de mitjans de setembre, poc abans del seu trasllat

per jubilació a una residència de capellans de Girona.

Ens instal·lem a la taula del saló menjador, on s’hi amun-

teguen coses que va empaquetant i transportant poc a

poc. Està previst que a principis d’octubre deixi Calella.

Mossèn Anton sempre diu que és de Blanes, tot i

que en realitat no va néixer allà, però sí que hi va passar

la seva infantesa. Als 12 o 13 anys, sis companys de la

seva escola, entre els que es trobava, van decidir inscriu-

re’s al Seminari de Girona. El bisbe Josep Cartañá, que

normalment només ordenava capellans al mateix Semi-

nari o a la catedral, va dir-los que si acabaven tots, aniria

a Blanes a ordenar-los. Encara que només van acabar

cinc, va complir-ho. Això va ser al 1958. A Blanes conti-

nua tenint-hi família, tot i que la seva germana i nebots

viuen a Madrid. Va estar 2 anys de vicari a la Cellera de

Ter, 1 a Palafrugell i 2 a Beget, en una època en què enca-

ra no hi havia carretera per arribar-hi. Després va passar

12 anys a Canet d’Adri. En aquesta època anava cada dia

a Girona a donar classes de religió a l’escola Vedruna i a

l’institut Vicenç Vives.

L’any que va estar de vicari a Palafrugell, va ser quan

va conèixer Calella. Acabada la missa dels diumenges,

tenia el costum d’anar amb altres joves primer a Llafranc

i després a fer el vermut amb almejes al bar de can Peri-

co, que estava situat a l’última casa de les Voltes noves.

Marxaven per poder ser de tornada a la vila a les 14h,

per dinar un arròs.

.Va tornar a Palafrugell al 1976. El bisbe li va dir de

venir perquè en aquella època volien fer una parròquia

nova a la Sauleda i al Molí de Vent. Se’n va anar a viure

a les anomenades cases de xocolata de la Sauleda, on

s’hi va passar 10 anys. Tanmateix, a l’hora de la veritat

hi va haver problemes per construir i la parròquia no es

va crear mai. Davant la impossibilitat de dur a terme la

feina per a la qual se l’havia fet venir, va contemplar la

possibilitat de marxar, però llavors li van oferir d’assumir

la direcció del col·legi Garbí, avui Prats de la Carrera. Hi

havia d’estar només 1 any, però aquest es va acabar con-

vertint en 16 anys, del 1978 al 1994.

Mossèn Joan Bosch era el rector de Calella des de

1975, però s’havia fet gran i la feina ja era excessiva. Al

1986, es va traslladar a Llafranc, població de la que tam-

bé era rector, a una de les dues cases que té la parròquia

darrera l’església. Van demanar a mossèn Anton que el

substituís a Calella. El canvi de domicili de Palafrugell a

la casa de la rectoria de Calella, malgrat el poc movi-

ment que hi ha en el poble en els mesos d’hivern, no li

va suposar cap problema. No va tenir cap sensació d’aï-

llament perquè continuava anant al col·legi Garbí cada

dia, per això va traslladar a les 9h del matí la missa diària

que mossèn Joan feia els vespres. Ens diu, de totes mane-

res, que t’has de saber adaptar als canvis.

Amb la jubilació de mossèn Anton, el rector de Pa-

lafrugell serà també el de Calella. I la rectoria quedarà,

com a mínim de moment, desocupada. Les possibilitats

que hi torni a viure un capellà són escasses. Tant el rec-

tor com el vicari de Palafrugell estan instal·lats a la vila i

no tenen motius per traslladar-se aquí. A més, no hi ha

sufi cient gent que justifi qui el funcionament de la parrò-

quia de Calella tal com ho havia fet anys enrere. I és que

si bé al juliol i a l’agost l’església sempre és plena, a les

misses d’hivern no hi acostuma a haver més d’una dot-

zena de persones. Si mossèn Anton hagués continuat a

Calella, hagués posat l’hora d’aquestes misses de dissab-

te a les 19h, perquè creu que a les 20h ja és massa tard.

En el seu moment, mossèn Anton va suprimir a l’hi-

vern les misses entre setmana i la de les 11h dels diumen-

ges perquè no venia gent. Ara, les misses entre setmana

només se celebren a l’estiu, ja que per tenir assistència és

necessari que hi hagi forasters que estiguin acostumats a Mossèn Anton al seu despatx

7

anar-hi cada dia. Mossèn Anton creu que actualment és

possible que només hi hagués una persona vivint al po-

ble que volgués assistir cada dia a missa. Els casaments

també han disminuït molt, ara n’hi ha 5 o 6 a l’any, quan

se n’havien arribat a fer més de 30. A Calella ja no se ce-

lebren primeres comunions, tot es fa a Palafrugell. L’úl-

tim any que mossèn Anton va fer catecisme eren només

quatre criatures, l’any següent únicament hi havia una

nena i li va dir d’anar a fer la catequesi a la vila.

No es penedeix gens d’haver fet instal·lar l’aire con-

dicionat a l’església, que ha acabat amb els ventalls que

s’utilitzaven a l’estiu de manera continuada. Ens explica

que posant l’aparell en funcionament una hora abans de

la missa, n’hi ha prou perquè dins l’església s’hi estigui

fresc. En canvi, quan fa fred cal engegar la calefacció 3

o 4 hores abans per aconseguir una temperatura con-

fortable.

Mentre parlem són habituals les interrupcions per

trucades al telèfon i fi ns i tot al timbre. Mossèn Anton

diu que ara sembla que tothom vol acomiadar-se. Va ser

ell qui va demanar de retirar-se. Aquí hi ha estat bé i ha

tingut llibertat per fer les coses que considerava neces-

sàries. Passem al seu despatx a fer algunes fotografi es i

abans de marxar ens ensenya els llibres de registres de

baptismes i de matrimonis.

Diu que ja sabia abans de venir que Calella tenia una

anomenada de bon poble.

Josep i Miquel Esteba

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

La missa celebrada a la festa de comiat

8

9

Noticiari calellenc• El senyor Juli Fernández, Alcalde de Palafrugell, va ma-

nifestar-nos que durant aquest hivern es durien a terme

tres obres de certa importància a Calella.

La primera és el repàs asfàltic des de la rotonda de la

rambla del president Tarradellas fi ns a l’encreuament del

carrer de Chopitea, que segurament estarà acabat quan

aparegui aquest número d’Es Còdol. El Consell de Gestió

i Participació de Calella va aconseguir que s’hi inclogués

el soterrament dels cables de telèfons, els pals del quals

actualment envaeixen les voreres.

La segona és

l’ampliació de

les voreres que

van del passeig

del Canadell

fi ns a l’accés al

camí de ronda,

al passeig de

la Torre, ja que

actualment els

dos costats de

la vorera són

impracticables de tan estrets. La modifi cació obligarà a

canviar l’aparcament en bateria per un de paral·lel a la

vorera i es perdran algunes places, però com a mínim

els vianants no es veuran obligats a transitar pel mig del

carrer.

La tercera obra és una reivindicació dels veïns del Prat

Xirlo i consisteix en la construcció de la vorera des del

carrer de la Primavera fi ns a empalmar amb la vorera ja

existent al carrer de Chopitea, d’aquesta manera la gent

no haurà de caminar pel voral de la carretera.

• Com és sabut, enguany els establiments turístics han

estat obligats a cobrar una nova taxa, la taxa turística.

Aquesta taxa ve aplicada per la Generalitat de Catalu-

nya. El que es recapti haurà de ser destinat a promoció

turística. Un 30% va a parar als ajuntaments, que també

hauran de destinar-ho a aquest fi .

• Aquest estiu hem vist com ha donat resultat la insis-

tència de les queixes del veïns del barri Canadell, queixes

corroborades pel Consell de Gestió i Participació de Ca-

lella, aconseguint que s’instal·lessin focus per il·luminar

la platja a fi de foragitar els brètols que hi anaven a la

nit a fer el botellón. Una altra actuació que feia falta fer

per raons de seguretat viària i que aquest estiu han so-

lucionat, ha sigut posar una barana al fi nal del carrer

Villaamil, a tocar la casa Rosa, on fi nalitza el carrer sob-

tadament, i que quedava molt desprotegit.

• Una notícia curiosa: en el pro-grama que emet TV3, Oh Hap-py Day, hi participa un cor de Girona, Geriona, que va en camí de ser fi nalista del concurs, quan surti aquesta revista publicada, segurament ja se sabrà el resul-tat. La curiositat està en que un dels integrants és Jan Aubet, que va participar, amb el seu violí, per quatre anys seguits, al programa que fem a l’AVAC a l’estiu, Musicàlia, interpretat per pe-tits aprenents de música. Enhorabona per l’èxit que van aconseguint.

• A principis d’estiu, TV3 va venir a Calella durant quatre dies a fi lmar el popular programa Divendres. Van fer un muntatge a la platja de Port Bo amb diverses activitats preparades, com, parades plenes de tota mena de peix, del que van explicar les característiques i els noms que els donem aquí. Van dedicar altres sessions a diversos temes sobre Calella, van parlar de les nostres tradicions i també de la nostra manera de parlar. L’espectacle va comportar l’afl uència de gran quantitat de públic i va ser interessant

el contingut de les explicacions sobre els nostres costums

i la nostra història, que van protagonitzar la gent del po-

ble. Gràcies a aquest programa, Calella va ser, durant una

setmana, la protagonista de les tardes de TV3.

10

Aquest diumenge 13 d’octubre s’ha celebrat la 5a edi-ció de la Radikal Marbrava 2013. Una travessia d’aigües obertes entre les poblacions de Calella i Llafranc on han participat unes 1.000 persones. La celebració d’aquesta 5a edició, i l’èxit de participació i organització, consoli-den la Radikal Marbrava com una de les millors proves esportives d’aquest tipus que es celebren a Catalunya.

RADIKAL MARBRAVA 7.O

A les 9h del matí es va donar la sortida a la prova de 7 km, que cobreix un recorregut des de la platja d’en Ca-lau a Calella, passant per les Illes Formigues i arribant a la platja de Llafranc. En aquest travessia estaven inscrits més de 500 esportistes. El guanyador va ser el jove Joan Casanovas, de 16 anys d’edat i nedador del C.N. Saba-dell. Casanovas va acabar la prova amb un temps d’1 hora 17 minuts i 57 segons. En segon lloc va arribar un nedador del C.N. Sant Andreu, Jordi Bosch que va re-córrer els 7 km amb un temps d’1 hora 18 minuts i 32 segons. En tercer lloc va arribar a la platja de Llafranc el nedador de 16 anys del C.N. Sabadell, Pau Curtu amb un temps de 1 hora 19 minuts i 54 segons.

La primera noia que va arribar a la meta va ser la neda-dora de 19 anys Clàudia Dasca, també del C.N. Sabadell, que va tocar terra essent sisena de la general i amb un temps d’1 hora 24 minuts i 42 segons, darrera d’ella va arribar Paula Sánchez de 16 anys i també del C.N. Saba-dell amb un temps de 1 hora 24 minuts i 49 segons, i en tercer lloc va arribar la nedadora francesa Lara Grange-on de 22 anys d’edat.

Ells van ser els primers, però darrera seu van entrar gai-rebé 500 nedadors i nedadores més que van aconseguir complir un repte increïble i és que nedar 7km no és

quelcom senzill. Durant tot el recorregut els esportistes

van tenir el suport de 60 caiaquistes i embarcacions de

suport, a més a més, el recorregut estava perfectament

abalisat amb un total de 19 punts de referència. Tot el

pla de seguretat al mar i a terra van fer de la travessia

una gran prova esportiva.

RADIKAL MARBRAVA 1.5

A les 12.30 h va començar la segona travessia de la Radi-

kal Marbrava, de 1.500 metres i que cobreix la distància

entre la platja d’en Calau de Calella i la platja de LLa-

franc. En aquesta prova es van inscriure una mica més

de 400 persones.

Enric Torrents del C.N. Barcelona va ser el campió amb

un temps de 19 minuts 39 segons, en segon lloc va que-

dar Joel Blanca del C.N. Sabadell amb un temps de 20

minuts 21 segons i en tercer lloc va arribar un altre jove

nedador català, Álex Alvaro del C.N. Barcelona, amb un

temps de 20 minuts 50 segons. Pel què fa a les noies, les

guanyadores també van ser joves nedadores, en aquest

cas, Alba Cerezuela del C.N. Barcelona, amb un temps

de 21 minuts 46 segons, Clàudia Mayné amb un temps

de 21 minuts 48 segons i en tercer lloc Aina Castellà

també del C.N. Barcelona amb un temps de 22 minuts

16 segons.

Les dues travessies es van desenvolupar sense incidènci-

es i a l’arribada els serveis d’ambulàncies i de tècnics en

emergències sanitàries van atendre a un nombre molt

reduït de persones que van demanar l’atenció per peti-

tes refregades del neoprè, lleus principis d’hipotèrmia, o

per algun cop rebut durant la travessia.

CN Radikal Swuim

La Radikal Marbrava es consolida com una de les millors proves esportives d’aquestes característiques que es celebren a Catalunya

Sortida de la platja d’en Calau Entrega de premis

11

Presentació de la Revistadel Baix EmpordàEls jardins de la seu de l’AVAC, va ser el marc idoni per a la presentació de la Revista del Baix Empordà que ha dedicat aquesta edició al món de l’havanera.

Des de feia dies, tothom venia parlant de la Cantada d’Havaneres de Calella, que tenia lloc el dissabte 6 de juliol en la seva 47a edició amb la participació dels grups Boira (Lleida), Bergantí (Malgrat de Mar), Arjau i Port Bo (Pala-frugell). Després de les polèmiques de la vaga a TV3, fi nal-ment l’ens català va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Palafrugell per tal que el certamen fos retransmès en directe. Tots contents, especialment els qui per una raó o altra no es podien desplaçar a una Calella, que com cada any va farcir-se d’una immensa gentada (es parla de gairebé 30.000 visitants), i que van poder seguir les evolucions de la programació en viu del concert, sempre amb un gran èxit d’audiència des que es pot gaudir per la televisió catalana.

Revista del Baix Empordà també s’havia fet ressò de la pre-sentació del seu nou exemplar dedicat en aquesta ocasió, molt oportunament, a les havaneres i la cançó de taverna, just el dia abans de la Cantada, el divendres al vespre. Grà-cies al suport de l’Associació de Veïns i Amics de Calella, els seguidors de la publicació i els afi cionats a l’havanera es van donar cita als jardins de la seu de l’entitat. La taula va estar encapçalada per l’alcalde Juli Fernàndez i el ‘mestre’ Josep Bastons, acompanyats del musicòleg i intèrpret Oriol Oller i del cantaire i gerent de la Fundació Ernest Morató, Xavier Jonama.

Després d’unes paraules introductòries del president de l’Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC), Francesc Vaqué, l’editor de RBE Gerard Xarles va iniciar els parla-ments amb la tanda d’agraïments i tot recordant el favor del públic que ha portat a la publicació als gairebé 25.000 lectors, convertint-se en líder de les revistes en català de les comarques gironines. En el redactor Paulí Martí va recaure la delicada responsabilitat de substituir el coordinador de RBE, Lluís Molinas, reconegut orador i habitual conductor d’aquesta mena d’actes que es trobava convalescent d’una afecció de salut i que va rebre l’alè de suport de tots els tertulians i del públic. Així, Martí, després de presentar els contertulians, va anar donant peu a diferents temàtiques vinculades a l’havanera: el poc protagonisme de les dones en un gènere exclusivament masculí en el passat, el fet que els cants de taverna passessin als escenaris amb un èxit que ningú no podia imaginar, el futur dels grups i dels compo-sitors, la permeabilitat de les havaneres a altres estils...

A les interpel·lacions el mestre Bastons va reivindicar les di-ferents fi gures femenines de l’havanera antiga i assegurava que les dones a l’actualitat havien assolit una alta quota de protagonisme. Oller apostava per la fusió d’estils per al bé de l’evolució de l’havanera, sense abandonar les peces clàs-

siques. Per la seva banda, Jonama assenyalava que el futur de les formacions estava assegurat amb constants dego-tejos de nous grups, tal com ho constaten les dades de la Fundació Morató, mentre que novament Bastons, prolífi c compositor ell mateix, remarcava que la pedrera d’autors no s’aturava en el seu procés creatiu amb la incorporació de nous valors.

El breu però intens debat va donar pas a salutacions de companyonia a l’entorn d’un cremat, elaborat per l’Asso-ciació de Veïns i Amics de Sant Roc. Mentre, per la seva banda, Toni i Paqui oferien un petit tastet d’havaneres, acompanyats en un moment donat per l’espontaneïtat de la potent veu de baix de Xavier Jonama. Tot i trobar-se molts experts entre el públic assistent, els comentaris so-bre els continguts de Revista del Baix Empordà a l’entorn de l’havanera, van ser del tot generosos i congratulants, fet que es va demostrar en setmanes posteriors amb gairebé l’exhauriment d’exemplars als quioscos i llibreries.

L’anecdotari, els afables comentaris, en un ambient fami-liar i desimbolt, van fer que la vetllada acabés de la millor manera per tal de fer boca de cares al gran esdeveniment de la Cantada de l’endemà.

Redacció de la Revista del Baix Empordà

Juli Fernández, Josep Bastons i Paulí Martí

Paqui Serna i Toni Martín cantant-ne una, al mig Xevi Jonama

12

Pili Martínez RuizJaume Garcés Rovira

La Pili i en Jaume han estat trenta-tres anys a Calella,

trenta-tres anys que han dedicat al comerç i a un gran

nombre d’actuacions en bé del poble i en lúdiques acti-

vitats.

Tenen tres fi lles, Olga, Rossana i Paula. En Jaume va néixer

a Caldes de Montbui, i té dos fi lls, Esther i Jaume, d’una

anterior relació. Ara que es jubilen volem retre’ls home-

natge en aquesta important etapa de la seva vida que

han compartit amb nosaltres i que ens permet escriure

un bon apartat que contribueix a formar la història.

La Pili té un parlar molt peculiar i simpàtic, parla un

català amb èmfasis castellà, o un castellà que tradueix

instintivament al català a mesura que fl ueixen les seves

paraules.

La pregunta és obligada:

D’on vas venir Pili?

Jo vaig néixer a Cazorla, Jaén, i vaig venir a Catalunya amb disset anys, tenia ganes de treballar i de canviar la meva vida. Vaig venir sola i quan vaig trobar feina i em vaig situar vaig fer venir els meus germans i els meus pa-res. Els pares es van instal·lar a Palafrugell i jo treballava al parador d’Aigua Blava. La meva estada allà va ser d’uns cinc anys. Recordo molt bé i amb curiositat que quan hi estava es va celebrar el convit del casament de la Katia i en Josep Esteba d’aquí Calella.

Com va ser Pili que vinguéssiu a Calella?

Va ser ben bé per casualitat. Pels voltants de l’any 1975

estava vivint a l’Hospitalet, on teníem muntada una

pastisseria. En un temps que passava una mica de crisi

econòmica, un amic que coneixia Calella ens va orien-

tar per a posar la pastisseria aquí durant els tres mesos

que durava la temporada d’estiueig. Era l’any 1980. Ens

va agradar molt i van decidir quedar-nos a Calella en-

cara que vam haver de triar entre quedar-nos o anar a

Saragossa en una feina que li havien ofert a en Jaume.

Ho vam deixar tot, i vam fer via cap a Calella, el millor

lloc del món.

Al venir a Calella on vàreu posar la pastisseria?

Vàrem llogar la casa de la plaça de Sant Pere que hi ha

entre la botiga del Souvenirs Calella i el restaurant La

Placeta, aquí vam fer la primera clientela, però la botiga

ens quedava petita i només hi vam estar tres anys. Aquí

vam treure el Pa de pessic de l’avi, que és un pa de pessic

amb ametlles, molt bo, i les Estrelletes de mar de Calella

que sempre hem tingut a primera línea de venda. Per

aquest temps ja tenia les dues fi lles, Olga i Rossana.

A l’any 1983, Epifani Davan ens va llogar un local al car-

rer Pirroig, ara galeries Les Gavines. Tenia un aparador

més gran i la situació era molt de pas, però encara no

era el que volíem. Vam estar-hi cinc anys. Com que no

trobàvem ben bé el nostre lloc que ens satisfés, anàvem

provant i esgotant situacions i idees, així al 1988 vam

comprar una propietat de la Rosa Gelpi al carrer Lladó

i ens hi vam traslladar, ampliant les vendes amb l’elabo-

ració de pizzes.

A la fi al cap de tres anys, el 1991, es va perfi lar el que

seria l’emplaçament defi nitiu fi ns el dia d’avui. La Roser

Barber i la Carme Ramon, a qui estem molt agraïts, ens

van llogar aquest local que deixem ara a la plaça de Sant

Pere 5, La pastisseria de Calella on hem estat durant 22

anys al servei de la nostra clientela. Les instal·lacions del

carrer Lladó les hem fet servir d’obrador fi ns ara.

Tot això està molt bé, ha sigut com una marató co-

mercial, però el vostre benestar emocional, la part hu-

mana, com ho valoreu?

l’entrevistaLa pastisseria de Calella

Calella de xocolata

13

Sempre vam trobar que ens acollien bé, mai no vam no-

tar cap rebuig per part de ningú, al contrari, de seguida

la gent va venir a comprar, potser primer per curiositat

perquè no hi havia hagut cap pastisseria a Calella, però

també sempre hem fet les coses amb interès per a com-

plir amb tothom, i això ens ha funcionat. Vam fer amics

de seguida amb els habitants del poble i pràcticament

amb tota la gent que tractàvem. Tant vam ser així de

ben rebuts que en Jaume al cap de poc de ser a Calella va

entrar a formar part de la junta de l’AVAC, l’Associació

de Veïns i Amics de Calella.

La primera xocolatada popular que vam fer, amb vint-i-

cinc litres de xocolata, va ser per aquesta associació l’any

1993.

A més de exercir la vostra professió de pastissers, ens

consta que heu tingut una participació molt dinàmi-

ca organitzant activitats al poble.

L’estiu de l’any 1994 vam fer la primera Rua de Calella,

baixava pel carrer Chopitea i passava per tot el poble

acabant a la plaça de Port Bo amb una xocolatada, de

cent litres, que fèiem amb en Miquel Lloveras i molts

voluntaris que se’ns afegien. El segon any per ajudar a

fi nançar la Rua, en Jaume va fer una mona de xocola-

ta que vam rifar, feia noranta per cent vint centímetres.

Al principi la Rua la formaven nenes i nens, però d’anys

ençà som nosaltres grans, sobretot les dones que hem

agafat el relleu i prenem part activa en la desfi lada. Eco-

nòmicament tots els comerços de Calella ens han aju-

dat. Sempre ens ha portat molta dedicació i feina, un

any vam ambientar-la del Club Super 3 i vam anar als

estudis de TV3 a demanar que ens deixessin el material

apropiat. Hi participava tota la mainada del poble i tam-

bé havíem fet la pubilla i l’hereu. Ens havíem de trencar

molt el cap per recollir diners per pagar les despeses que

generaven les activitats.

Aquest mateix any, 1994, també vam fer la primera ca-

gada del Tió, que vam repetir durant dotze anys. Mun-

tàvem una carpa amb el Tió a la plaça de l’Església, reco-

llíem les cartes dels Reis i acabàvem, com no, amb una

bona xocolatada amb croissants.

A conseqüència de tanta xocolatada en Jaume va crear

a l’any 1995 junt amb en Miquel Lloveras l’Associació Re-

creativa Xocolatera, a fi també de gestionar les activitats.

A l’any 2002 L’Associació de Veïns i Amics de Calella ens

va distingir amb el Còdol d’or en premi a la nostra par-

ticipació cultural envers el poble. Sempre hem procurat

estar al cas en els esdeveniments puntuals per si podíem

col·laborar-hi. A l’estiu també, quan es celebraven les

cantades d’havaneres servíem coca i cava als cantants i

convidats, a casa de Carles Sentís, que encara ara deixen

la seva propietat per portar-hi a terme aquest fet.

A veure Jaume, tu devies fer les nits molt curtes per a

donar per tant, perquè tenim entès que els pastissos

es fan de matinada. A veure, a veure, què més fèieu?

Doncs mira, sempre hem pogut comptar amb molta

gent per ajudar, jo diria que no hi ha hagut ningú del

poble i algú de fora, que un dia o un altre no s’hagi vist

involucrat, això també satisfà i anima a treballar. Havia

muntat el Pessebre al local de la Perola amb en Rudi

Pacena, més endavant l’havia fet en Lluís Gelpí i també

en Josep Puig. M’agrada fer diorames, faig les fi gures de

guix, hi tinc facilitat perquè el guix el treballo igual que

la xocolata.

Durant tres anys vam celebrar la Quina per Nadal, en un

local d’en Lloveras al carrer Chopitea, tot legal, amb els

permisos pertinents, era molt divertit. Els comerços ens

donaven articles per a fer les paneres i els regals. Comp-

tàvem amb el suport dels membres de l’Associació de

Pastís de Jaume a Candelària

14

Comerciants on també vaig participar quan es va fundar

a l’any 2003. Fèiem calendaris i articles típics de Calella i

loteria de Nadal a fi de recollir diners.

I de les arrossades i del sopar de les dones què ens en

dieu?

Ah! Això també ha estat sempre una bona moguda:

per la festivitat del Carnestoltes fèiem una arrossada a la

platja de Port Bo, sempre sota el paraigua de l’Associació

Recreativa Xocolatera amb tots els seus integrants. Per

a variar a vegades fèiem arrossades i a vegades fi deua-

des. I la castanyada, per Tot Sants. Sempre hem ajuntat

molta gent. No podem oblidar el malaurat Julio Gelpí

que sempre ens feia els dibuixos i les il·lustracions pels

anuncis i cartells: Gràcies Julio! Pel que fa al sopar de les

dones, l’hem estat fent des de l’any 1995 fi ns aquest úl-

tim mes de setembre, en restaurants d’aquí Calella i amb

acompanyament de diversions, com passejades amb el

Ramonet, el trenet, o dintre de la festa, nomenant reines

les dones grans del poble.

Jaume a més del teu ofi ci de pastisser, i d’aquestes in-

quietuds socials, tens alguna altra afi ció?

Ui, sí! Moltes, he dissenyat maquinària. Vaig inventar

una màquina per a l’obrador de la pastisseria per fer les

teules corbades, i quan la vaig anar a registrar, la fàbrica

Trias de Santa Coloma em va dir que no hi podia posar

teules perquè ells ja tenien registrat el nom. I després hi

vaig posar: Máquina para curvar tejas. Hem fet trobades

de col·leccionistes de xapes de cava. Venut números de

la loteria de Nadal, sempre amb el mateix número, el

18282, que un any ens va tocar un pessic.

Però el meva afi ció més especial és l’art. M’agrada di-

buixar, cosa que també m’és molt útil per les creacions

a la pastisseria. Estic al llibre Guinness dels Rècords 1993

per una Palmera de pasta de full que feia setanta per

quaranta centímetres i pesava un quilo i dos-cents vui-

tanta-cinc grams. L’any 1996 vaig muntar una sala d’art

al carrer de Lepant, li vaig demanar consell sobre el tema

a Rodolfo Candelària, amb qui sóc bon amic, i em va

ajudar tècnicament. D’aquí que li vaig posar de nom

a la sala Espai Rodolfo Candelària. El fet de tenir la sala

d’art m’ha donat l’ocasió de conèixer molt bons pintors

i artistes d’aquest món, cosa que m’ha omplert satis-

factòriament. La meva afi ció m’ha portat a aconseguir

una col·lecció de quatre-centes cinquanta fotografi es de

personatges de Calella i de fora de Calella, que tinc totes

emmarcades. Encara ara hi ha algú que me’n porta. Bé i

l’última cosa que ens hem engrescat a crear junt amb en

Narcís Lloveras ha estat un Partit polític: el PUK (Partit

Unifi cat de Kalella), vigent des del trenta d’agost de dos

mil dotze. Esperem que el jovent de Calella es prepari

per a les properes llistes. Són ells els qui han de vetllar

pel benestar del poble.

Com conclouries, Pili, aquest resum tan edifi cant que

ens heu fet de la vostra vida?

S’ha de dir que hem actuat sempre amb bona voluntat

i alegria. Hem viscut pel negoci i pel poble. També hem

trobat la bona resposta de la clientela, que ens ha re-

compensat l’esforç que comporta estar a primera línea

i ens ha empès a conservar la posició. En una ocasió en

Jaume va fer una mona que representava Calella amb

cent cinquanta quilos de xocolata, hi va estar treballant

durant tres mesos. Hem registrat alguns productes: El

pa de pessic de l’avi, l’Estrelleta de Calella, i junt amb tres

pastissers més vam aconseguir la denominació d’origen

dels Brunyols, com en diem aquí, no bunyols. Cada dia

veníem 80 quilos de brunyols al Moll de la Fusta a Bar-

celona.

Han passat molts d’anys i hem tingut de tot com tot-

hom, a la nostra manera hem tingut el cor sempre a

Pili i Jaume, any 2003

15

Calella i agraïm a tothom el reconeixement de què

sempre hem gaudit, ja que durant tant temps hem fet

molts bons clients i millors amics. N’estem molt satis-

fets. Agraïm especialment al rector de Calella mossèn

Anton la seva bona disposició quan hem necessitat d’ell

un favor, perquè mai no ha tingut un no per nosaltres.

Que passarà ara amb aquesta munió d’activitats que

teniu engegades? Què faràs?

Evidentment que els temes de més envergadura,

nosaltres els deixarem de fer, continuarem celebrant

l’arrossada i la castanyada, a la fi , les actuacions més in-

formals que serveixen per conservar el contacte amb els

nostres amics. Pensa que ens jubilem de la pastisseria

però no pas de Calella. aquí hi tenim la casa i la llar.

Que, què faré? Doncs mira, tot el que no he pogut fer

fi ns ara, viure tranquil·la, estar per la família, llegir, que

m’agrada molt, i continuar fent algun viatge, igual que

fèiem a l’hivern...

Ens ha vingut de nou la notícia que plegava la pastisseria,

de seguida i com un fl ash ens hem imaginat el local tan-

cat, i que ens adonàvem que ens faltava alguna cosa. Ens

ha passat com una pel·lícula la visió de la seva activitat

en funcionament. Costa d’imaginar la seva absència tant

física com sentimental, però les coses passen i canvien i les

hem d’acceptar. Han estat trenta-tres anys compactats,

plens de vivències ... els desitgem una feliç jubilació.

M Dolors Niell

l’humor de Miquel Llenas

16

El bot José: de la platja del Port Bo a l’Institut Frederic Martí Carreras

En Josep Pla al prefaci a les Notes de capvesprol diu:

“El senyor Pere Jubert fou molt donat a pescar i a navegar

per les costes de Calella. En un gussi de la seva propietat,

que tenia un pal i una vela de martell, anava a cap de

Planes, a les Formigues, al cap de Sant Sebastià i fi ns i tot

als Ullastres, que són uns rocs que hi ha sobre el cap i que

tenen fama de ser molt peixaters.”

..La senyora Vikipèdia, que ho sap tot o gairebé tot, co-

menta que: Un gussi, o bussi, és un llagut petit d’uns vint

pams, de vela llatina o de martell, molt semblant a la

xaica. Fou utilitzat a les costes catalanes fi ns ben entrat

el segle passat per a la pesca amb fl uixa. És de procedèn-

cia desconeguda però apareix el segle XIX. Podria relacio-

nar-se, tot i que no és gaire segur, amb l’antic bus, gran

embarcació medieval, probablement de l’escandinau an-

tic buza; més aviat sembla un manlleu del genovès guzzo

en la forma plural guzzi. L’etimologia també podria pro-

venir de l’àrab bus, nau.”

Nosaltres hem tingut la sort que en Josep Ferrer Gum-

bau hagi decidit jubilar el seu bot, el seu gussi o bussi, i

que hagi pres la decisió de cedir-lo a l’Institut Frederic

Martí Carreras, no solament com a fi gura decorativa

sinó amb la fi nalitat de crear un projecte que tingui com

a eix vertebrador en José, que és el nom del nostre pro-

tagonista.

En José (nascut Josep i esdevingut José a causa d’un an-

tic afany lingüístic homogeneïtzador) el va construir, a

petició del pare d’en Josep (en Pere Ferrer i Castelló) el

1932, en Miguel Cros Castelló de Palamós, familiar d’en

Josep (la mare del constructor era germana de l’àvia d’en

Josep), el propietari que l’ha cedit a l’institut. Aquest

mestre d’aixa treballava a can Tino de Palamós, una

drassana famosa aleshores, i, pel seu compte, feia em-

barcacions com en José.

En Pere Ferrer, pare d’en Josep, era fi ll de pescador i

havia heretat l’ofi ci, que en casar-se amb una noia de Pa-

lafrugell va abandonar, i va anar a treballar a la fàbrica

de suro Amstrong de la vila. Així doncs, el bot l’havia

fet construir per sortir el diumenge amb algun amic o

amb la família; no obstant això, cap a fi nals de la guerra

va quedar sense feina i el bot es va convertir en la seva

eina de treball fi ns que va morir als 59 anys. Amb en José

i amb el seu fi ll Josep, quan aquest lliurava d’escola i des

17

que va fer els 11 anys, anaven a la pesca del palangre, a

les llences per neros, i a nanses i morrenells per pescar

congres, tot i que si entrava alguna llagosta era el màxim

de benvinguda. De nit, anaven amb llum a fi tora. Una

jornada de pesca consistia a sortir a les sis del matí, bo-

gant a quatre rems, si hi havia vent es podia hissar la vela

fi ns l’illa (les Formigues), on calaven un palangre d’hams

grossos i llences per neros. Mentre esperaven que el ca-

lament fructifi qués, es posaven a pescar al volantí a fi

d’abastir l’arròs o el suquet que es menjarien més tard a

la barraca de Cala Estreta. A la baixada del sol, tornaven

a llevar els palangres, on gairebé sempre trobaven neros

i déntols, la mercaderia que vendrien als senyors de la

casa de la Marineda a l’estiu, o que l’àvia s’emportaria

cap a Palafrugell a vendre al mercat. Si bufava el vent de

garbí, tornaven cap a Calella amb la vela hissada, i si no

hi havia vent ho havien de fer a dos parells de rems. I pel

que fa a l’hivern, la pesca que practicaven era la potera

per al calamar, la fi tora, el xarambeco i l’encesa.

En morir el pare, en Josep, que ja tenia ofi ci i, tal com

ens ha confessat ell amb el seu to lacònic i una mica sibil-

lí, estava per pescar altres coses i per fer el tarambana, va

deixar un temps el bot en sec. A fi nals dels anys seixanta,

en Josep va posar seny i es va casar i aleshores va co-

mençar a fer servir el bot altre cop i li va posar un motor

Seagle, que l’Eduard Juanola (el de les Pastilles per a la

tos) li va vendre gairebé nou de trinca. El segon motor

en Josep li posaria no fa pas gaire més de deu anys; i a

principis dels anys noranta l’embarcació va passar de ser

de pesca a vaixell d’esbarjo. Aquests bots necessitaven

un manteniment continu; és per això que en Peixalla

baixava de Palafrugell quan s’havia de fer una reparació,

i el tracte consistia que a banda del jornal, el propietari

del bot havia de posar un plat a la taula al mestre d’aixa.

Comptat i debatut, la història d’en José, com tantes d’al-

tres històries, va lligada a la de la guerra, no només pel

canvi de nom al que va haver de ser sotmès sinó també

pel fet que l’any 1938 gent necessitada de fugir cap a

França, de nit, el van agafar per enfi lar el Cap de Creus,

però no van sortir de la badia de Tamariu, on estava ava-

rat aleshores, perquè es van oblidar de posar els duis i el

bot es va omplir d’aigua i va quedar abandonat a mig de

la badia. Sí, el bot va néixer a la mar de Calella, però tot

i que el pare d’en Josep havia anat a viure a Palafrugell i

que ell hi va néixer, quan la guerra ja decantava, en Pere

Ferrer, un excel·lent cantant d’havaneres i de sarsueles a

capella, lligat al cercle d’Esquerra Republicana, per por-

tar el jornal a casa, es va haver de tornar dedicar a la

pesca i primer ho va fer des de Tamariu. El setembre de

1938 en José va tornar a Calella i ja no se n’ha mogut

més fi ns el defi nitiu trasllat a l’Institut Frederic Martí

Carreras, on no solament el repararem, sinó que servirà

d’eix vertebrador de tot un projecte transversal d’entorn

a través del qual els alumnes es faran coneixedors d’un

món molt proper cronològicament i, tanmateix, ben

desconegut i gens protagonista dels llibres de text. En

Josep ens ha explicat aquesta micro història, una calo-

rosa tarda de juliol i ens ha colpit tot recordant el dia

de l’alliberament de Calella, quan van haver d’avarar els

bots i portar a passeig cinquanta soldats. Era el sis de

febrer de 1939 i en Josep tenia nou anys.

Teia Galí

El bot José a l’Institut

18

Un magnífic llibre empordanès Fa estona que vivim immersos en una època esplendo-

rosa pel que fa a la cuina, que, cuiners, tastaolletes, mig

cuiners o cuiners excel·lents no paren de publicar llibres

de gastronomia. Un cel ple d’estrelles i fastuositats, de

seductora bonança i pocs temporals. És un temps apas-

sionant, perquè, la bona cuina, que en èpoques no gaire

reculades era una qüestió gairebé amagada i sovint ridi-

culitzada -vulgar, pagesa i poc chic- ara, forma part del

que se’n diu cultura amb majúscules. Enmig de la selva

de llibres que cada dia es posen a l’aparador del mercat

hi ha molta brossa, truger i esbarzers, també, però, hi ha

llibres en els quals no s’hi especula, sinó, que defi neixen

un temps viscut i, també, una mirada sobre la cuina de

sempre, la que, encara ara, rebrota al damunt de molts,

potser massa, jocs de mans i enlluernadores escenogra-

fi es. El llibre La cuina marinera de la costa Brava (Ed.

Farell, 2013), és d’aquests últims i està escric per Jaume

Fàbrega (Vilavenut, Pla de l’Estany, 1948).

Fàbrega és un investigador, una persona que remena,

desa i analitza sense adoptar cap impostura -no li cal

cap altre altaveu que no sigui la seva obra-, és un per-

sonatge tossut, que, gràcies a una feina aventurada i,

també, metòdica, té la capacitat de ser modern parlant

d’història. Un savi. Enciclopèdic. D’obra homèrica. És un

home que s’apropa a la senzillesa o a la complexitat de

les coses des d’un punt de vista obert -d’investigador de

gran calatge-, així, els seus llibres romanen fora de qual-

sevol moda perquè esdevenen una referència tant pels

cuiners avesats com pels que tot just comencen. No hi

ha misteri, procés alquímic o científi c que desconegui,

sap trobar i especifi car l’essència d’un plat senzill, els

avatars pels quals ha passat abans de ser servit en un res-

taurant del segle XXI. En aquest sentit, La cuina marine-

ra de la Costa Brava, és un exemple d’honesta i moder-

na recerca i, també, de la voluntat de deixar constància

d’unes menges que a l’Empordà han confi gurat un món

ric, sorprenent i de gran alçada culinària. En aquest llibre

trobareu la senzillesa d’unes receptes que han confi gu-

rat la nostra història, un repàs a l’elemental sofi sticació

de plats creats en èpoques de penúria i, també, en al-

tres d’abundància. Allò que, en defi nitiva, la saviesa em-

prada per la gent corrent i normal –les nostres mares,

àvies, avis i besavis-; l’enginy que les cuineres i cuiners

-mariners- van perfi lar gràcies a la invectiva i al bon ús

de les matèries primeres. Un recorregut sorgit de la tra-

dició i, sobretot, de la necessitat de confi gurar plats que

tant remeten a les fragàncies de les festes majors, com,

també, a les olors de la supervivència a mar oberta. La

cuina marinera de la Costa Brava, està recorregut pels

cinc sentits, s’endinsa al Palau de les Emocions que,

tant ens porta a la infantesa com ens projecta futur

enllà, un territori en el qual, els acabats de néixer,

s’hi lleparan els dits. Fàbrega n’és conscient, d’això.

Sisplau, llegiu-lo i a redós d’un mar i muntanya, recor-

deu el que hem menjat.

Jordi Arbonès (Nif)

el mar

Quan la Verge volava cel enllà

es digué el mar tot sol amb tristesa

el meu fons ja mai no refl ectirà

aquell esguard tan clar ple de puresa.

La Verge ho sentí, i apiadada, posà

damunt del mar com una nau,

un fl oc de cel que per mantell portava

i des d’aquella tarda...

el mar és blau.

Roser Castanyer

Fons Dolors Vilar

19

En el centenari del naixement d’Emeri Vicens Climent, l’avi Mèlio, personatge que fou ben conegut i estimat a Ca-lella de Palafrugell, el record se’ns en va cap a la seva fi gura i bon fer.

Heus ací unes dades biogràfi ques seves: nasqué a Palafru-gell el març de 1913. Als catorze anys es posà a treballar com a mecànic de màquines de suro. El novembre de 1941 es casà amb Maria Torres Sabaté, amb qui tingué una fi lla: Mª Dolors. Durant molts anys exercí com a industrial de greixos i mecànica. A l’estiu sempre venien a Calella, a la casa dels seus avantpassats.

Nosaltres hi férem amistat a fi nals dels anys vuitanta. El recordem amb la seva moto i amb el seu Renault 5, però, sobretot, com un home bo, desimbolt, entranyable, de tracte fàcil. No és pas per casualitat que li agradés tant tocar la guitarra, el cant i tenir una vida social ben activa.

Els seus llocs predilectes eren la segona roca de la platge-ta, on sempre anava a fer musclos; la platja d’en Calau; la taverna de Can Batlle i les Illes Formigues. Els seus néts, l’Eduard i l’Albert, ens deien que «tenia afi ció a moltes co-ses, però que disfrutava d’allò més quan pescava julívies i serrans amb el volantí. Tancava els ulls per concentrar-se en la picada i, quan la notava, tot ell s’estremia.» Sortí a la mar, amb la seva barca, Mèliu III, fi ns que les forces li ho permeteren.

Una altra de les seves activitats predilectes era cantar ha-vaneres. Li agradaven Castillos en el aire, d’Alberto Cortez

i Amante a la antigua, de Roberto Carlos. Narcisa Oliver, l’any 1980, li’n de-dicà una, que musicà el mestre Josep Bastons.

Tinguerém el goig d’en-trevistar-lo l’estiu de l’any 1992 per a la revista SER-HS, la qual cosa ens per-meté conèixer-lo més, a ell i, també, a la Calella del segle XX, ja que ens parlà de com era la vida a la po-blació a les primeres dè-cades del segle XX, del fe-nomen del turisme, del futur... Ens feia avinent que, abans de la guerra, la majoria dels habitants vivien de la terra i, especialment, de la pesca. I en destacava la capacitat de col·laboració entre tots plegats.

Els qui el coneixien sabien que el 15 d’agost, el dia del sant de la seva muller, era per a ell una data molt esperada. Al vespre, molts amics s’aplegaven davant de casa seva, on feien tertúlia i cantaven havaneres, amb ell al capdavant. El cert és que s’ho passava d’allò més bé, tant en els prepara-tius com en la celebració.

El pas inexorable del temps fa que el millor de les persones romangui allà on sigui que hagi transcorregut la seva vida. De l’avi Mèlio, sempre en tindrem present l’alegria, la cordia-litat, el caràcter generós i la qualitat humana. Morí el 16 de febrer de 1993, quan estava a punt de complir vuitanta anys.

David Pagès i Cassú

OFICINES: ACADÈMIA:C/ Begur, 119, 1r. 17200 PALAFRUGELL, Telèfon - 972 610 287 Fax - 972 611 997 C/Barris i Buixó 17200 - PALAFRUGELL, Telèfon - 972 300 482

EMAIL: Web:[email protected] http://www.mecacentre.cat

Meca Centre amb la col·laboració del'Associació AVAC, estan desenvolupant la

seva nova web

Aprofita per publicitar-te a laweb!!!

www.calelladepalafrugell.cat

SISTEMES AUDIOVISUALS

�

�

�

�

Formació continua bonificada

Formació per empreses

Formació particular

C. formador i certificador ACTIC

SISTEMES INFORMÀTICS

�

�

�

�

�

�

Creació i Disseny Web

Terminals de Punt de Venda (TPV)

Servei Tècnic

Xarxes (Servidors, Wifi, puntsd'accés, emmagatzematge...)

Venda d'equips informàtics

Consumibles

L’avi Mèlio(1913-1993)

20

Tot va començar gràcies a en Josep Maria, un company

d’estudis de l’Albert que és fi ll de pagesos i que encara

conserva i treballa les vinyes de la família a la comarca

del Penedès. Durant molts anys a cada trobada parlaven

de la il·lusió que li faria a l’Albert de fer un cava al seu

gust. Així doncs, durant la Setmana Santa de l’any 1992,

vàrem començar a fer un enorme forat al garatge de la

nostra casa de Calella per tal de construir-hi una cava

d’uns 25 m2 sota terra. L’habitacle, disposa d’un sistema

de conductes per afavorir la ventilació natural i la instal-

lació de bombes de drenatge d’aigua que en un moment

donat evitin inundacions, ja que es troba molt a prop

del nivell freàtic.

Per mitjà del nostre bon amic, cada any després de la

verema, adquirim unes 170 ampolles ja preparades amb

la barreja de raïms que a nosaltres ens agrada i amb els

llevats corresponents. Un cop a casa, aquestes ampolles

romandran estibades en posició horitzontal durant gai-

rebé 4 anys. La primera collita que vàrem guardar a la

cava, va ser la de l’any 1993. Quan arriba el mes de març,

posem les ampolles de la collita que correspongui, és a

dir la de més antiguitat, a uns pupitres on queden en

una posició inclinada. Durant els dos mesos següents,

hem d’anar donant, a totes les ampolles, un octau de

volta de forma periòdica i sistemàtica, per tal que els

llevats que, durant el temps de repòs han generat l’anhí-

drid carbònic, que és el que fa les bombolletes caracte-

rístiques, es vagin dipositant al coll de l’ampolla. Gràcies

a la posició inclinada de l’ampolla i al moviment siste-

màtic, tots els llevats i altres residus queden dipositats al

obturador situat al coll de l’ampolla, deixant la resta del

líquid completament net.

Llavors, més o menys pel mes de maig fem el desgorjat

que en el nostre cas es fa de manera totalment manual

i artesana. El desgorjat és el procés fi nal en la elaboració

del cava. Amb molta traça s’agafen les ampolles, pro-

curant que no es remogui el contingut, es treu el tap

corona que fi ns ara les ha segellat i, surten expulsats tots

els llevats i residus que s’havien acumulat al coll de l’am-

polla. És una feina molt delicada, si els residus no surten

amb prou força es poden quedar a dins i enterbolir el

cava i si surten amb massa força es pot perdre una gran

quantitat de líquid, així doncs, en un instant es pot es-

patllar el treball d’anys. En general, en aquest moment

s’hi afegeixen sucres per donar el toc sec o semisec,

i licors per acabar de donar el buquet característic de

cada marca, però en el nostre cas no hi afegim res, per

tant, el nostre cava és el que es coneix com a brut natu-

ra, tots els seus gustos, aromes, etc, només depenen del

raïm utilitzat i de la feina dels llevats durant el temps

de repòs, i poden ser diferents d’una collita a un altre. A

continuació s’acaba de reomplir l’ampolla, ja que amb el

desgorjat sempre es perd una petita part de líquid, des-

prés es posa el tap de suro, la placa i el morrió, fi nalment

es neteja l’ampolla i s’hi posa l’etiqueta distintiva.

El nom Les Arrels és, de fet, el nom de la nostra casa

de Calella, i l’etiqueta es la copia de la placa de ceràmica

que hi ha a l’entrada on es veu la silueta dels forcats i

d’una olivera que tenim al jardí. Aquest ritual ja fa anys

que el fem. El dia 4 de maig d’aquest any vàrem fer el

desgorjat número 17, que corresponia a la collita de

l’any 2009 i que serà el que beurem i brindarem fi ns al

proper desgorjat. Pel desgorjat comptem amb l’ajut dels

nostres fi lls i joves, i en els darrers anys, també dels nos-

tres néts, que des de ben petits ho han viscut com una

Petita història del cava Les Arrels de la família Roig Mallafré a Calella de Palafrugell

21

tradició, som doncs, tres generacions fent feina. També

comptem amb en Josep Maria i la Fina, la seva experièn-

cia i companyonia són del tot imprescindibles, i d’altres

amics que any rere any vénen a donar un cop de mà.

No cal dir que el desgorjat també s’ha convertit en una

trobada que comença de bon matí amb un esmorzar de

forquilla al costat de la llar de foc amb una bona brasa,

per agafar forces per la feina i un cop acabada, l’Albert

ens fa una de les seves magnífi ques paelles i com a fi nal

un bon cremat i uns quants brunyols. Són doncs, dis-

set anys d’il·lusió i esforços per tal d’aconseguir el petit

plaer de beure un cava que no es ni millor ni pitjor... és

el nostre.

Albert Roig i Carme Mallafré

l’humor de Pere Olivé

3r desgorjat del cava. Any 1999

22

Una nit a la Carmen Som l’Èric, la Núria i el Roger. A continuació us expli-carem les nostres aventures nocturnes a la Carmen.

Dimecres dia 14 d’agost. El rec dels Arbres.

Vam sortir a última hora de la tarda i hi vam arribar abans que es fes fosc per a poder amarrar bé. Vam ne-cessitar tres àncores per a assegurar la Carmen i que no es mogués gens encara que canviés el vent. També vam pescar cinc peixos. Vam sopar salsitxes i la mare, de pos-tres ens va donar gominoles. L’espai era molt petit i ro-dejat de pedres. Teníem un bot auxiliar. Hi havia molts mosquits i quan es va fer de nit ens van picar molt. Des-prés de sopar vam jugar a cartes. Havíem portat sacs de dormir però no ens van servir gaire perquè estàvem tan apretats que estàvem suant. Vam entrar al rec dels Ar-bres perfecte però a l’hora de sortir va pujar el vent i ens va costar molt.

Divendres dia 13 de setembre.

El Vedell. Vam triar una nit per anar a dormir a la Car-men, la nostra barca.

La cala que vam triar va ser una que es diu El Vedell. Aquesta cala és de pedres bastant grans i està plena de pals. Allí els pescadors havien fet una taula amb ciment i pedra, que és la que vam utilitzar per sopar. Com que allí hi havia molts pals vam fer una foguera petita per a que els mosquits no ens molestessin i també per il-luminar-nos. A l’alba del següent matí vam jugar a tirar pedres i a afi lar pals. Va ser una nit meravellosa.

Èric, Núria i Roger Terrisse Bordas.

, i anys.

Cala Marquesa

Esmorzar a bord

Foc de platja

23

El llaüt Notre Dame de Consolation amb base a Argelés, ha celebrat el seu centenari.

Amb aquest motiu ens desplaçàrem amb la Santa Espina a la Catalunya

Nord, per donar suport els nostres cosins del Rosselló en els actes de

celebració del centenari, que es desenvoluparen entre les poblacions

d’Argelès, Colliure i el parc natural del cap Bear (Banyuls).

La setmana del 21 al 29 de setembre, en representació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF), els llaüts Carmen i Santa Espina, de la nostra Associació de Vela Llatina, fondejaren al port de Barce-lona dins de les instal·lacions del Saló Nàutic.

Des d’aqui salparen en repetides ocasions per navegar davant del front marítim de Barcelona.

La diada de la Mercè, assistiren a la sortida de la regata de Grans Velers que salpaven rumb a Toulon i Gènova.

Pere de Prada

Port d’Argelès

Membres de la FCCPMF a bord de la Santa EspinaPlatja d’Argelès

El llaüt Far de Barcelona La Carmen. Al fons goleta Gulden Leeuw, holandesa

Lluís Estefanell a la proa de la Santa Espina La Santa Espina a Barcelona

Rafal GoluszkaPremi Edisa a la foto més original

Antoni PortelaPrimer premi tema ombres

Pere de Prada JaénSegon premi tema ombres