Cobertes.p65 27/05/2008, 21:291
Cobertes.p65 27/05/2008, 21:292
SUMARI 3
Revista ClarorNúm. 61, IV èpocaEstiu 2008
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.
OPINIÓ
4. Articles de Carlos Ugarte, RamónFerreiro, Glòria Marín i Jaume Bartrolí.
6. Entrevista curta: Marta Carranza,Directora de l'Àrea de Promoció Esportivade l'Institut Barcelona Esports.
Gent Claror: article de Pedro Andreu.
ENTREVISTA
9. Pedro García, exwaterpolista.
EN FORMA
12. La importància de saber nedar.
17. Experiències: Un abonat de Can Caralleual K2 i al cim del Broad Peak.
18. En Forma: Miscel·lània de temes.
22. Natura: Vies ferrades.
23. L'escapada.
SALUT
24. Salut: Combatre el Jet lag.
26. Dietètica: Les begudes alcohòliques.
28. Mens Sana: Com millorar la memòria.
REPORTATGE
30. Barcelona EuroGames 2008.
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
35. Portada.
36. "25 del Claror".
40. Instal·lacions esportives.
46. Esdeveniments esportius i seccions.
50. Solidaritat i medi ambient.
CLAROR CLUB
53. Activitats de lleure per a l'estiu.
54. Avantatges culturals.
56. Guia d'empreses adherides.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 [email protected]: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 [email protected]
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 [email protected]
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 [email protected]
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 [email protected]
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
SABER NEDAR
UN ABONAT DE CAN
CARALLEU PUJA AL K2
EUROGAMES 2008 A BARCELONA
17
12
Número 61. Quarta Època.Estiu 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
24
ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / [email protected]
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro
CO
MB
AT
RE
EL
JE
T L
AG
30
PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Consol Martí Soto,Gemma Vilaró Mendiola, MartaSerra Batiste
DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona
LA
PO
RT
AD
A
01_Sumari.p65 27/05/2008, 18:593
CLAROR
OPINIÓ4
Ha estat un èxit el Bicing?
CARA A CARA
A Barcelona fa molts anysque s’està treballant des dediferents vessants perquè labicicleta sigui un vehicle d’úsquotidià, però sempre ambpropostes tímides, simbòli-ques o puntuals, i bàsicamentamb poc o gens pressupost.No és estrany que quan es fauna aposta contundent ens
trobem la resposta que hi ha hagut, un èxit dedemanda, de la qual cosa ens alegrem molt ique alhora dóna sentit a la tasca feta fins ara.Però a aquest èxit l’amenacen, com a mínim,dues errades.
La primera errada és que no s’hagi fet unaactuació coherent i no s’inverteixi amb lamateixa contundència en una xarxa adient decarrils bici fora de la vorera, en espais pacifi-cats o en educació per als més petits que se-ran els futurs vianants, conductors i/o ciclis-tes. Si no es fa aquesta aposta el conflicte en-tre els diferents usuaris de la via pública estàservit, com molts ja sabem.
La segona errada és el dia a dia del mateixBicing que, fins a la data, sigui per manca deplaces, de bicis, de rotació, de mantenimentdel sistema o de les mateixes bicicletes, noestà donant el servei mínim que ha d’acom-plir, que l’usuari tingui una bicicleta a l’abastde forma àgil i econòmica i, encara pitjor, estàavorrint aquella gent que s’ha engrescat a uti-litzar la bicicleta per primer cop.
Afortunadament té una granacceptació. Barcelona haentès perfectament que el Bi-cing és un servei que com-plementa la resta de trans-port públic. Actualment hi hauns 140.000 abonats al ser-vei i cada dia se’n donen d’al-ta una mitjana de 350. El usu-aris són un 51% homes i un49% dones, la majoria residents a Barcelonai tenen entre 26 i 35 anys. La durada mitjanad’utilització del Bicing és de 16 minuts els diesfeiners i de 20 minuts els dies festius. La dis-tància recorreguda és d’uns 3 quilòmetres (en-tre la plaça d’Espanya i la plaça Tetuan hi hauns 6 quilòmetres).
Durant aquest temps de posada en marxas’han realitzat més d’1,5 milions de visites ala pàgina web i s’han interessat per aquestamodalitat de transport públic ciutats interna-cionals com Sidney, Sao Paulo, Londres, Chi-cago... i d’Espanya, ciutats com Saragossa oSanta Cruz de Tenerife.
Aquest és un sistema nou arreu, que encaraestà en fase de creixement i d’implantació. Elfet que estigui en constant evolució sense proutemps per consolidar-se fa que, en ocasions,es produeixin algunes disfuncions. Les matei-xes magnituds de les xifres donen la dimensiódel servei. Cal, a poc a poc, anar adaptantaquest sistema a la vida diària de la ciutat.
Vinyeta de KAP, publicada al diari "Mundo Deportivo", el 22/05/08LA VINYETA
CARLOS UGARTEResp. Relacions
Externes de MetgesSense Fronetres
Quan MSF es varetirar de l'Iraq
El 20 de març de 2003, lestropes angloamericanesllançaven els primers atacssobre objectius selectius dela capital iraquiana. El 9d’abril, iraquians i nord-americans van derrocarl’estàtua de Sadam Husein.Començava la segona guer-ra del Golf. Després de 10anys d’impediments, feiauns mesos que MetgesSense Fronteres (MSF)treballava al país. Durant elsbombardejos de Bagdad, unequip es va quedar donantsuport als hospitals de laciutat, i va engegar tres clí-niques i un servei d’ambu-làncies.
El 16 d’abril vaig arribar al’Iraq amb un equip desti-nat a Mosul. Després d’unperíode de relativa calma,organismes i institucionsoccidentals van començar aser objectius de guerra, iMSF no va ser una excep-ció. Davant l’escalada de vi-olència i la reiterada faltade respecte cap a l’ajudahumanitària, vam conside-rar inadmissible el risc quecorrien els nostres equipsi ens retirarem.
Avui els hospitals iraqui-ans tot just poden atendreels pacients per falta de llits,personal sanitari i subminis-traments mèdics bàsics.MSF els dóna suport desd'Amman (Jordània) i assis-teix d’urgència al Kurdistaniraquià, traslladant els feritsdes de zones de guerra...però no podem evitar sen-tir la impotència de no es-tar on més ens necessiten.
Si abans va ser Sadam quiva impedir la nostra presèn-cia, ara són totes les partsen conflicte les que impos-sibiliten l’assistència als ci-vils, portant al límit el so-friment de la població.
LA COLUMNA
NO
GLÒRIA MARÍNComunicacióBiciclot S.C.C.L.
RAMONFERREIRO
Cap Premsa Bicing
SI
04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:234
5OPINIÓ
La Xina, Jocs Olímpics i política
TRIBUNA
La reacció del règim i de laimmensa majoria dels xine-sos ha estat unànime. S’hansentit ferits en el més profunddel seu orgull. I han identifi-cat les protestes com la con-tinuació de les humiliacionssofertes per la Xina en mansd’Occident durant els seglesXIX i XX. Com el fruit d’unasuposada enveja europeadavant d’una civilització su-perior que reneix. Així, lescrítiques per les violacionsdels drets dels tibetans, lapersecució dels mateixos dis-sidents xinesos o la manca dellibertats democràtiques, noafebliran el règim. Al contra-ri. Faran que la població tan-qui files entorn seu. I exacer-barà encara més el naciona-lisme ferit. Què fer llavors:criticar i protestar, o callar iatorgar? Els silencis poden sercòmplices, però les cridòriesexcessives acaben per provo-
Els xinesos tenen motius persentir-se orgullosos. El saltendavant acomplert en unageneració era inimaginable.Són la quarta potència eco-nòmica mundial. L’any 2025seran la primera economiadel món, per davant dels Es-tats Units, l’Índia i Europa. Elgovern comunista ha pensatels Jocs Olímpics de Pequín2008 com el gran aparadord’aquesta Nova Xina. Volenque sigui la gran festa deconsagració de la Xina coma país modern i de futur quees prepara a assumir el pa-per de primera potènciamundial.
I llavors apareixen els tibe-tans, que protesten i volen ai-gualir la festa. Al món occi-dental, milers de personesse’n fan ressò i boicotegen elpas de la flama olímpica. I sesenten veus que demanen noanar a la inauguració.
car la reacció contrària.Darrere de tot plegat rau
una pregunta: és bona ideaconcedir l’organització d’unsJocs a un país no democràtic?En el seu moment la Xina esva comprometre a millorar elrespecte dels drets humans.Ha fet just el contrari. L’ex-periència demostra quesempre passa així: des del’URSS amb els Jocs de Mos-cou el 1980, fins l’Argentinaamb el Campionat Mundialde Futbol de 1978. De totplegat es podria aprendreuna lliçó. Però serà difícil queel Comitè Olímpic Internaci-onal (COI) en tregui conclusi-ons. No són només els mè-rits esportius o morals elsque fan decidir quina ciutats’emporta el cobejat premi.Al final, és una decisió políti-ca. I parlant de política, hemvist molt fariseisme aquestsdies en les veus que s’han al-
Mireia Fèlix18 anys
Sí. La veritat és que noestic gaire informada deltema però em semblaque calia una solució pergarantir l'aigua a Barce-lona. Per tant, em sem-bla bé el transvasa-ment de l'Ebre.
José Luis Gómez51 anys
Sí. Era necessari fer al-guna cosa per paliar elsefectes de la sequera iel transvasament és unamesura ràpida. Una al-tra cosa és que portemanys sense prendre me-sures per evitar unamala situació hídrica.
Marcio Neves26 anys
Sí. Estic a favor peròcrec que la sequera afec-ta tot Catalunya i no no-més Barcelona, tot i queentenc que a la capitalcatalana s'ha disparatmolt el consum d'aiguaper l'arribada d'immi-grants i turistes.
Et sembla correcte el transvasament de l'Ebre?
Per Cristian González
Júlia Slack39 anys
No. Sincerament no es-tic d'acord amb la pro-posta perquè crec ques'haurien d'haver aplicataltres opcions més ra-cionals però uns quantsanys abans sense arribara aquesta situació.
web: www.claror.cat
Inici: 12 de maig
Fi: 23 de maig
Total respostes: 154
Sí: 39%
No: 40%
Indiferent: 9%
NS/NC: 12%
L'ENQUESTA
Internautes
çat exclamant que no s’ha debarrejar esport i política. Ésnormal que molts atletes hodiguin de bona fe. Però la po-sició de la resta dels que s’es-quincen les vestidures, xine-sos o no, és pura fal·làcia. ElsJocs Olímpics són política, enmajúscules. Ho són perquèels mateixos que protestensón els primers en polititzar-los. Els estats polititzen elsJocs quan els volen conver-tir en un èxit propagandístic.Els polititza el COI quan fadesfilar els atletes rere unabandera i fa sonar un himneen honor del guanyador peròno deixa escollir amb quinabandera volen desfilar ni quinhimne volen honorar. Pertant, que no s’acusi els tibe-tans d’aprofitar-se dels Jocsper fer política, quan Pequín2008 serà la gran festa polí-tica del govern i del poblexinès.
JAUME BARTROLÍPeriodista de la secció d'Internacional de TV3
No: 40%
Sí: 39%
NS/NC:12%
Indif.: 9%
04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:235
CLAROR
OPINIÓ6
"Volem ordenar l'ofertaesportiva extraescolar de BCN"
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Què és el Pla de l’esport
en edat escolar?
Des de fa un parell d’anys i
després d’un procés partici-
patiu de tot el sector, es va
crear el pla estratègic del
2003 que tenia com a objec-
tiu fixar una línia a seguir en
l’àmbit de l’esport en edat
escolar.
Per què l’Ajuntament es
va proposar aquest pla?
Ens vam adonar que a
Barcelona hi havia una situ-
ació amb un sector molt mo-
bilitzat i amb una participa-
ció massiva de la població,
ja que un 66’8% dels nens i
nenes de l’Àrea Metropolita-
na de Barcelona estan fent al-
guna activitat esportiva ex-
traescolar. Així va sorgir la
necessitat de conèixer el sec-
tor, ordenar-lo una mica cre-
ant un marc de mínims que
garantís la qualitat i que tin-
gués com a eix comú l’objec-
tiu educatiu i formatiu. I un
cop tinguéssim tot això fet,
poder-ho donar a conèixer
a una família amb l’elabora-
ció d’una guia de l’esport en
edat escolar.
Quins són els objectius
primordials d’aquest pla?
L’objectiu primordial del pla
és que l’oferta esportiva en
horari extraescolar que hi
hagi o es vagi creant a
Barcelona sigui fonamental-
ment educativa i formativa.
Era necessari crear uns
continguts curriculars per
a l’esport extraescolar?
Amb la creació d’un full cur-
ricular es vol garantir que la
formació sigui educativa i for-
mativa a través d’una tasca
compartida entre les entitats
i l’Ajuntament. El que volem
amb aquests continguts cur-
riculars és un tracte molt pro-
per i constant amb les enti-
tats que estan participant molt
activament.
Quins instruments es fa-
ran servir?
El currículum que publica-
rem al setembre n’és un d’ells.
També es va crear el Consell
de Coordinació Esportiva en
Edat Escolar de Barcelona,
que aglutina totes les entitats
i es reuneix dos cops l’any. Té
com a tasca detectar els àm-
bits del sector que cal millo-
rar. A partir d’aquí, es van
organitzar diverses comissi-
ons per desenvolupar els ei-
xos bàsics marcats pel Con-
sell, que van ser tres: la cap-
tació i formació de tècnics es-
pecialitzats en edat escolar,
l’ús i gestió de l’espai espor-
tiu en horaris extraescolars i,
finalment, com educar en va-
lors des de l’edat escolar.
Pot produir-se una dife-
renciació entre Escoles
d’Iniciació Esportiva de
primera i segona classe?
Precisament el que volem
amb el Pla de l’esport en edat
escolar és reduir al màxim les
diferències que actualment hi
ha entre els centres. Amb la
creació d’un currículum bà-
sic garantirem uns mínims de
qualitat que tots els centres
hauran de complir si volen
aparèixer a la nostra guia de
l’esport en edat escolar que
es lliurarà als pares i mares
que la sol·licitin. A partir del
compliment del currículum,
cada centre és lliure de fer
més coses perquè tampoc
volem academitzar l’esport
escolar.
Esteu satisfets amb la
participació de les entitats
adscrites al Pla?
N'estem molt satisfets. Ac-
tualment parlem amb 300
centres.
És cert que hi havia un
dèficit en l’esport infantil?
Sí. Ens dirigim cap al model
dels EUA en el fet que cada
vegada hi ha més nens obe-
sos. La causa principal no és
l’alimentació, com es pot pen-
sar, sinó el sedentarisme crei-
xent entre els infants i joves. I
és clar, amb les dues hores i
mitja d’activitat física que fan
a la setmana a l’escola no n’hi
ha prou. Cal treballar per
corregir aquest hàbit.
PEDRO ANDREU,Director del
Poliesportiu Marítim
Per què ésnecessari llegir?
Tenim: el cinema, els video-jocs, la nostra pràctica es-portiva, els hobbies, les fes-tes, els compromisos soci-als, i també la televisió, onhi ha molt més que tot això,sense quasi esforç i nomésprement un botó.
No obstant, està escrit, ino seré jo qui en dubti, queles societats que assoleixenel grau més alt de benestarsón aquelles en què en laseva població hi està incor-porada la cultura escrita.
Suposo que no soc un bonexemple, tan sols llegeixodurant les vacances, això sí,devoro tots els “títols” que,ja sigui per l’autor, la temà-tica, o el què he llegit sobreells, han passat a formarpart de la meva llista perso-nal i intransferible de llibresque he de llegir.
He llegit d’algú que ho ex-plicava molt bé, que els hu-mans sempre som lletres;alguns cops des de l’útermatern ja en tenim algunesque ens designen. Despréssom oracions, pensamentsque adquireixen rostre tansols per haver estat pen-sats, per convertir-nosamb el temps en paràgrafsi finalment acabar essenthistòries.
Els llibres en la nostrament no tenen límits, podenparlar qualsevol idioma, idescriure llocs i situacionsinversemblants o realistes.Són intemporals; poden ve-nir del passat i portar-nos alfutur, mentre que els femnostres en el present.
Els llibres són una miradacap endins del lector que al-guns cops, i de forma màgi-ca, arriben a transformar-seen idees.
Parlar, escoltar, escriure illegir, pot hom qüestionarque no ens faran millors?
GENT CLAROR
Marta Carranza és la
Directora de l'Àrea de
Promoció Esportiva de
l'Intitut Barcelona
Esports (IBE)
04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:236
7OPINIÓ
04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:237
L’ENTREVISTA8
CLARORFoto: Pep Herrero
08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:198
9L’ENTREVISTA
Pedro García Aguado, Toto al món del
waterpolo, ho va tenir gairebé tot amb
aquest esport: els millors títols, reconei-
xement, diners... A la primavera del
2003, a les portes dels Mundials de na-
tació de Barcelona, va ser expulsat de la
selecció espanyola de waterpolo per
l’enèsim acte d’indisciplina. Dies després
va ingressar a la clínica Marenostrum (la
mateixa on temps després es suïcidaria
el seu company Jesús Rollán) per mirar
de guanyar el partit més important de la
seva vida: vèncer la seva addicció a l’al-
cohol i les drogues. Cinc anys després,
travessat el desert, Toto ha publicat un
llibre on narra el seu calvari. El títol
(“Mañana lo dejo”, de l’Editorial Bres-
ca)... però, és enganyòs, perquè en Toto
ja ho ha deixat. Ha guanyat el partit, i
ens ho explica en aquesta entrevista con-
cedida a casa seva; un piset a Sant Andreu
on no s’exhibeix cap de les moltes me-
dalles guanyades en la seva etapa espor-
tiva, i sí una petita placa d’agraïment lliu-
rada pels alumnes d’una escola on re-
centment ha anat a donar una conferèn-
cia per informar dels perills de les dro-
gues.
Qui és Pedro García Aguado?
Un “paio” de 40 anys que es lleva cada
matí feliç, que sap gaudir la vida sense
consumir drogues, i que treballa de te-
rapèuta a la clínica on vaig estar ingres-
sat per mirar d’ajudar els altres.
Saps perquè començo preguntant-
te això, oi?
Sí, és clar. Al 2003, en la primera en-
trevista que vaig tenir amb el psicòleg
del centre, em va preguntar qui era jo. I
vaig respondre: “Sóc un jugador de wa-
terpolo d’elit, campió olímpic, campió del
món...”. Li vaig dir totel meu currículum,
però ell em va respondre: “No. Tu ets
Pedro García Aguado, politoxicòman”. Va
ser molt dur reconèixer-ho. Però va ser
el necessari principi de la recuperació.
Quan vaig dir que et faria una en-
trevista per a la revista em van dir:
“compte, que ningú es pensi que un
jove, tot i drogar-se durant anys, pot
acabar sent un triomfador esportis-
ta d’elit...”
No, perquè les drogues, primer, no em
van deixar gaudir els èxits amb plenitut,
i al final van acabar amb la meva carre-
ra. Amb el llibre -que he escrit com a
part del meu procés catàrtic-, i amb to-
HA ESTAT UN DELS MILLORS JUGADORS DE LA HISTÒRIA
DEL WATERPOLO ESPANYOL. CAMPIÓ OLÍMPIC, DEL MÓN...
UN CURRÍCULUM IMPRESSIONANT. ARA, PERÒ, ACABA DE
PUBLICAR UN LLIBRE EN QUÈ EXPLICA QUE, DE TOTS ELS
SEUS ÈXITS, EL MÉS GRAN HA ESTAT VÈNCER LES DROGUES
QUE VAN ACABAR AMB LA SEVA CARRERA ESPORTIVA.
SERGI LARRIPA,[email protected]
“El millor èxit?Deixar la droga!”
PEDRO GARCÍA AGUADO, EXWATERPOLISTA CAMPIÓ OLÍMPIC
08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:199
L’ENTREVISTA10
CLAROR
tes les entrevistes que concedeixo, in-
tento trasmetre el mal que em van fer les
drogues, que em van treure mooolt més
del què em van donar. He intentat que
sigui un llibre d’esperança i superació,
explicant les coses tal i com van ser per
si li poden servir a algú.
Has rebut molts el·logis pel llibre.
També alguna crítica?
Sí. Hi ha hagut gent que m’ha dit que
amb el llibre estava fent molt mal al wa-
terpolo. Suposo que és la gent a qui li
agradaria que se seguís pensant que en
aquell equip que va guanyar tants títols
tot era de color de rosa. Però no era
així. Jo tenia greus problemes... i fins i
tot va haver un component, el meu “ger-
mà” Jesús Rollán, que es va acabar suïci-
dant, tot i que per altres raons... Jo no he
volgut castigar el waterpolo... en tot cas
m’he castigat a mi mateix exposant les
meves misèries. A més, no culpo ningú
del què m’ha passat, perquè cadascú és
responsable dels seus actes.
Algú que et va conèixer fa molts
anys també em va dir que eres una
persona altiva, distant, superba...
Doncs probablement té raó, tot i que
jo no era conscient.. L’èxit, els diners,
tenir lluny la família, la falta d’un bon as-
sessorament... i les drogues, em feien ser
“Ara sé ser feliç amb lespetites coses de la vida”
així. De dia era distant i fins i tot tímid, i
de nit podia ser molt extrovertit i
simpàtic...quan anava “col·locat”. El re-
sultat era una persona desgraciada, tot i
que mirava d’aparentar el contrari. Les
drogues, tot i que aleshores no ho veia,
m’havien fet un altre.
Al llibre dónes molta importància
als teus inicis al waterpolo, quan eres
un nen. Vas tenir un entrenador que
et va aportar molt com a “competi-
dor” però...
Com a esportista ens va convertir en
autèntics competidors. Feia uns entre-
naments duríssims, amb un altíssim ni-
vell d’exigència, ens picava i insultava,
mai ens felicitava, sempre ens trobava
errades, ens obligava a estar en tensió
permanent per superar-nos constant-
ment... Això ens va fer persones que, tant
dins com fora de la piscina, estàvem sem-
pre competint, intentant destacar, ser els
millors... Per a ser esportista ens va ser-
vir, però aquest tipus d’educació ens va
Un currículum esportiu impressionantPedro García Aguado (Madrid, 1968), conegut al món del waterpolo amb el
sobrenom de Toto, va ser professional d’aquest es-
port entre 1986 i 2003, quan es va haver de retirar
a causa dels seus problemes amb les drogues. Du-
rant aquests anys va jugar a tres clubs: el CN
Catalunya, el CN Barcelona i el CN Terrassa. A ni-
vell estatal, ha estat campió de la Lliga Espanyola 7
cops i campió de la Copa del Rei 6 vegades. A nivell
individual, a la temporada 2000-2001 va ser esco-
llit millor jugador de la lliga espanyola, així com mi-
llor jugador de la final.
Amb la selecció espanyola de waterpolo, i junt a homes com manel Estiarte o
Jesús Rollán, va aconseguir ser un cop campió olímpic (Atlanta’96) i un cop
sotscampió (Barcelona’92); un cop campió del món (Perth’98) i dos cops sot-
scampió (Perth’91i Roma’94), així com un cop sotscampió d’Europa (Atenes’91).
fer, a la llarga, persones desvalgudes,
sempre insatisfetes de tot.
Permetries que una filla teva s’en-
trenés amb un tècnic així?
No. Ara entenc que a un nen o a un
jove, persones encara en formació, no se’l
pot tractar així, perquè conec els efectes
secundaris. Se’l pot traumatitzar. He co-
negut nens que van col·leccionar tots els
caballets que es poden aconseguir als
cursets de natació, i que després no han
volgut tirar-se mai més a una piscina.
Quan vas començar a drogar-te?
Amb només 14 anys vaig començar a
beure alcohol. Sense saber-ho, en aque-
lla edat em vaig començar a enganxar en
relacionar la diversió i la droga. I molt
de compte amb això! De vegades s’és
“tolerant” amb els adolescents que s’em-
borratxen pensant que “són coses de
l’edat”, sense saber que la genètica de
cada persona és diferent i, epr a segons
qui, quatre copes poden ser el principi
d’una addicció.
Amb només 17 anys arribes a
Barcelona fitxat pel CN Catalunya...
...i la cosa ja es comença a “desmadrar”.
Estic a una ciutat nova, plena d’alicients, i
lluny dels pares i qualsevol persona que
em pugui controlar. Jove, amb diners i
ganes de menjar-me el món, i allotjat a la
Residència Blume on, a diferència d’ara,
no hi havia control i fèiem festes dia sí dia
també. Tot va derivar en major addicció,
tot i que aleshores ni m’ho imaginava ni
ho volia creure, és clar.
Com és que no et van enxampar
“S’ha de tenir molt de
compte en l’educació dels
joves: per voler fer-los uns
campions podem fer-los
persones desvalgudes”
08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:1910
11L’ENTREVISTA
“L’alcohol i les drogues
m’ho van robar tot, fins i
tot el plaer de gaudir els
èxits esportius”
Una ciutat per viure-hi?Barcelona!
Un lloc per anar de viatge?Estats Units
Un plat?Ous ferrats amb patates
Un llibre per llegir?Un de filosofía, per exemple.
Una pel·lícula de cinema?Pulp Fiction
Un mitjà per estar informat?La premsa
Mar o muntanya?Muntanya
Un cantant o grup musical?Un solista... Alejandro Fernández.
Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Jesucrist
Un personatge actual?M’agradaria conèixer Jorge Bucay.
Un esportista que admiri?Manel Estiarte, sense dubte.
Què valora més de les persones?L’honestedat
Si un dia fossis president del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendria?Potenciar l’educació emocional.
Dretes o esquerres?Centre. No... esquerres!
Què s’enduria a una illa deserta?Una dona, un ordinador... i les me-ves “peques”...
Un desig confessable?Acabar d’aprendre a administrar-me econòmicament i viure amb elquè tinc. És l’assignatura pendent.
Molt personal...
mai en un control antidopatge?
Mai m’he drogat per millorar el ren-
diment. Jo em drogava, primer, per pas-
sar-m’ho bé, i després...perquè ja esta-
va enganxat. A la lliga espanyola no hi
havia control antidopatge, i abans d’un
esdeveniment internacional feia un esforç
per no consumir i acudir-hi “net”.
Mai ningú et va dir “no vas bé”?
En això hi ha dues coses. Primer, abans
dels Jocs de Barcelona vaig dir a la Fe-
deració que tenia aquest problema, i em
van intentar ajudar. Però la veritat és que
penso que no sabien ni com havien de
fer-ho. No estaven preparats per afron-
tar una cosa així. Suposo que van pensar
que “era una cosa de l’edat”, que seria
passatgera. D’altra banda he de reco-
nèixer que jo, aleshores, tampoc li feia
massa cas a ningú. Hi ha una cosa que es
diu “silenci clínic”: durant anys pots es-
tar perjudicant el teu cos sense que el
cos protesti. I com que no protesta, se-
gueixes fent excessos...i quan protesta, i
te n’adones, ja és massa tard.
Què et van robar les drogues?
Gairebé tot. Molts diners, la personali-
tat... i l’alegria, perquè gairebé no vaig ni
gaudir els éxits esportius. I sobretot l’es-
tabilitat emocional, la família, i a dues
filles a les què sortosament ara he pogut
recuperar.
Et penedeixes d’haver deixat els
estudis?
Sí, molt. Però ¿com convènces un xaval
de 20 anys que té èxit i diners que ha
d’estudiar perquè això algun dia s’acaba-
rà? És una assignatura de l’esport espa-
nyol, perquè en molts casos ens retirem i
amb 30 anys no sabem què fer a la vida.
Què li diries al Pedro García Agua-
do de 23 anys si el tinguessis ara
mateix al davant?
Uf! aquesta pregunta no me l’han feta
mai... Li diria que no fes el burro. Que no
cal ser el millor, ni a l’esport ni a cap
altre aspecte de la vida. Que l’esport,
com la resta de plaers de la vida, s’han
de disfrutar al màxim de manera sana. I
que si beus o et drogues no els disfrutes,
encara que pensis que sí. Li donaria el
màxim d’informació sobre l’alcohol i les
drogues. Li diria que no per col·locar-te
destacaràs ni lligaràs més. I que si ets
tímid i et tremolen les cames davant
d’una noia, deixa que et tremolin, que
ho acabaràs superant sense necessitat de
prendre drogues que et poden destros-
sar la vida. Li diria que fos humil, que
estudiés i estalviés pensant en l’endemà...
li diria tantes coses! Miraria d’ensenyar-
li a gaudir els petits plaers de la vida.
I què li diries a una persona que
ara mateix estigui en un procés de
dependència com el què vas passar?
Que si es posa en mans de bons pro-
fessionals i posa voluntat, se’n sortirà.
Que pot tornar a ser una persona nova,
tornar a disfrutar dels sentits del tacte,
l’olfacte... Recuperar la il·lusió i sensaci-
ons oblidades... Que si vol, pot tornar a
ser feliç de veritat.
Fo
to:
Pep
Her
rero
08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:1911
EN FORMA!12
CLAROR
12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1612
13EN FORMA!
litats que no ens pot oferir el medi ter-
restre. L’aigua ens ajuda a millorar l’es-
quema corporal, la lateralitat i l’orienta-
ció espai-temps gràcies a les forces que
exerceix sobre els segments corporals i
aquests sobre ella. Els moviments sobre
qualsevol dels eixos corporals (girs),
adquireixen una major seguretat gràcies
a la ingravidesa i a la flotació. La posició
horitzontal que mantenim mentre nedem
fa que no carreguem tot el pes sobre
l’esquena i, així, es redueixen les tensi-
DES DE DIFERENTS ÀMBITS DE L’ESPORT I LA SALUT S’HA
DIT SEMPRE QUE LA NATACIÓ ÉS UN DELS ESPORTS MÉS
COMPLERTS. PER QUÈ? ÉS VERITAT O BÉ UN MITE
CONVERTIT EN LLEGENDA URBANA? VEIEM LES
CARACTERÍSTIQUES QUE FAN DE LA NATACIÓ UN ESPORT
MÉS QUE RECOMANABLE.
La natació és reconeguda per molts pro-
fessionals de l’esport i de la salut com
una activitat adequada per obtenir múl-
tiples beneficis: la millora de la condició
aeròbica, la flexibilitat, la força corpo-
ral, el to muscular i la coordinació en
general, en són alguns exemples. És una
de les poques disciplines esportives que
posa en funcionament molts grups mus-
culars alhora. A més a més hi ha un fac-
tor molt important, el baix risc de lesi-
ons dins de l’aigua en comparació a al-
tres esports. És important destacar, tam-
bé, que independentment de l’edat, és
una activitat que poden practicar la gran
majoria de persones, i alhora és ideal
per aquelles que, per uns motius o al-
tres, no poden practicar cap altre tipus
d’activitat física.
El primer que hem de matisar, però,
és que els beneficis que ens aporta la
natació només els obtindrem si nedem
correctament, desenvolupant els exer-
cicis adequats i adients a la nostra con-
dició física, edat i característiques. Si no
ho fem així, la natació deixarà de ser una
pràctica saludable i es convertirà en un
factor contrari a la nostra salut. Així
doncs, si nedem correctament, la nata-
ció ens brindarà multitud de beneficis a
nivell de salut, a més a més dels lúdics,
socials i emocionals, molt importants en
qualsevol pràctica esportiva.
LA INGRAVIDESA: PRIMER
AVANTATGE
La natació és un exercici físic que aporta
importants beneficis l’organisme, a cau-
sa del lloc on es practica: l’aigua. El medi
aquàtic ens ofereix una sèrie de possibi-
Natació perentrenar-ho tot!
ADELA ROVIRA,tècnica aquàtica del Pol.Sagrada Família
“Només obtindrem els
beneficis que ens aporta
la natació si nedem cor-
rectament i fem exercicis
adequats al nostre nivell”
12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1613
EN FORMA!14
CLAROR
ons musculars. I, d’una altra banda, la
flotació ens facilita el treball de coordi-
nació i equilibri, millorant així els nos-
tres patrons motors.
TREBALL DE TOT EL COS
Com hem dit anteriorment, un aspecte
important a destacar de la natació és la
implicació que tenen la majoria dels
músculs de les diferents regions anatò-
miques. La majoria de les tècniques de
natació segueixen el principi basat en el
fet que el tors i les cames han de mante-
nir-se en posició paral·lela a la superfí-
cie de l’aigua. Aquesta posició fa que l’ab-
domen es contragui mentre es mouen
les cames i els braços per impulsar-se, i
amb aquest simple moviment s’exercita
tot el cos.
Així doncs, la natació és l’esport ae-
ròbic per excel·lència, perquè no té im-
pactes sobre les articulacions, compor-
ta un gran desenvolupament aeròbic i
implica pràcticament la totalitat dels
grups musculars. A més a més, és una
excel·lent teràpia en casos de rehabili-
tació i problemes funcionals. És per això
que s’aconsella des dels nadons fins a la
gent gran, passant per embaraçades i
“La natació és l’esport
aeròbic per excel·lència,
no té impacte sobre les
articulacions i implica
quasi la totalitat dels
grups musculars”
persones amb problemes d’obesitat.
BENEFICIS ANATÒMICS
Els beneficis anatòmics i fisiològics que
podem assolir mitjançant la pràctica de
la natació incideixen en el sistema cardi-
ovascular i el respiratori, en els músculs
i les articulacions, en la columna verte-
bral i en la circulació sanguínia.
No cal dir que el treball aeròbic mo-
derat i continuat és el més aconsellable
per al múscul més important del nostre
organisme, el cor. Aquest, amb l’exercici
aeròbic, es muscula, s’enforteix i perd el
greix que l’envolta. Això fa que cada bom-
beig que realitza sigui més potent i bom-
bi més sang a la resta de l’organisme.
D’una altra banda, la resistència que
ofereix l’aigua fa que qualsevol movi-
ment necessiti de grans grups muscu-
lars, proporcionant una tonificació ade-
quada i evitant sobrecàrregues de tre-
ball en zones concretes que, a la llarga,
poden provocar diferents lesions. A
causa de la pressió de l’aigua i la seva
ingravidesa, tot moviment en aquest
medi és de baix impacte. D’aquesta
manera es redueix al màxim la càrrega
sobre els ossos i les articulacions. Per
tant, aconseguim un major treball arti-
cular, augmentant, així, la flexibilitat de
totes les articulacions.
Una de les parts del cos que en surt
més beneficiada és la columna vertebral,
sobretot si es pateix mal d’esquena o
alguna patologia associada a la colum-
na, ja que la natació evita provocar més
dolor i ajuda a disminuir els símptomes
de la lesió.
I si enfortim tots els músculs, també
ho fem amb els pulmons. Així, som ca-
paços d’agafar una major quantitat d’ai-
re en cada respiració amb menys des-
pesa energètica, augmentant d’aquesta
manera l’oxigenació i reduint l’estrès
d’aquests músculs respiratoris. Com a
resposta d’un treball continu, els mús-
culs respiratoris adquireixen elasticitat,
12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1614
15EN FORMA! 15EN FORMA!
Saber nedar no només implica despla-
çar-se dins l’aigua, sinó que cal dominar
una sèrie d’habilitats, en especial aque-
lles que són conseqüència d’un canvi de
medi i que, per tant, fem diferent que en
el medi terrestre.
Dins de l’aigua hi ha una sèrie de fac-
tors diferents al medi sec; un d’ells és la
influència de la gravetat. La manca de
“punts de suport” dóna peu a una nova
regulació de l’equilibri i del control pos-
tural. Un altre factor és la respiració, que
passa de ser automàtica a ser voluntària
i controlada.
Un dels aspectes importants a apren-
dre és el domini de la flotació, és a dir,
saber mantenir-se sobre l’aigua, canviar
de posició horitzontal a vertical, de dor-
sal a ventral, etc.
Un bon domini d’aquests tres concep-
tes esmentats -control postural, respi-
ració i flotació- ens permetrà nedar cor-
rectament, així com gaudir al màxim dels
beneficis que ens aporta la pràctica de
les diverses activitat aquàtiques, també
per a les que es fan en piscines poc pro-
fundes (aiguagim. aquàtic-gac...), ja que
els exercicis no sempre es fan en posició
vertical i tocant de peus a terra.
Per a les activitats que es duen a ter-
me a les piscines profundes (aigües pro-
fundes) també és imprescindible domi-
nar els diversos estils de natació (crol,
esquena i braça) a més de tenir una bona
resistència, flexibilitat i coordinació de
moviments.
Per últim, les activitats aquàtiques de
caràcter més terapèutic (natació tera-
pèutica, matronatació...) requereixen sa-
ber nedar, dominar l’estil de crol, en
concret la respiració lateral, i en l’estil
d’esquena tenir control postural per no
carregar la zona lumbar i la cervical. Tot
plegat ens permetrà treballar amb cor-
recció i aprofitar al màxim la finalitat
correctora i terapèutica de les activitats.
És ben cert que l’aigua ens obre un
gran ventall de possibilitats: ens ajuda a
millorar la nostra condició física, ens per-
met fer treballs rehabilitadors, ens aju-
da a relaxar-nos, a eliminar tensions...
però per aconseguir tot això és indis-
pensable conèixer quina és l’activitat i el
programa més adient per a cadascú de
nosaltres, i si el nostre nivell o domini
del medi ens permet practicar-lo sense
riscos i aprofitar-lo al màxim.
CARLES REQUENA,responsable àrea aquàticaPol. Sagrada Famí[email protected]
Com sé quesé nedar?
APUNTEM ELS FACTORS INDISPENSABLES PERTENIR UN BON DOMINI DEL MEDI AQUÀTIC
mobilitat i, consegüentment, una millora
del ritme respiratori, obtenint fortalesa
i treballant amb més efectivitat.
Per últim, gràcies a l’acció tèrmica
de l’aigua sobre el cos, es produeix una
activació del sistema circulatori i la pres-
sió que l’aigua exerceix sobre l’organis-
me facilita el retorn venós. Tot això fa
que millori la circulació sanguínia.
Com veiem, la natació és un esport
que aporta grans beneficis al nostre cos
i a la nostra salut, però aquests beneficis
no s’aconsegueixen si no fem una bona
pràctica de la natació, adaptada a les
nostres necessitats.
ACTIVITATS A L’AIGUA
Darrerament, han sorgit una gran varie-
tat d’activitats aquàtiques per a totes les
edats i nivells, com l’aiguagim, l’ai-txi, la
matronatació, l’aiguadolça i l’aquàtic-
GAC, entre d’altres. Totes elles, cadas-
cuna des del seu vessant i amb les seves
característiques, persegueixen tres ob-
jectius bàsics: un estat òptim de condi-
ció física, un nivell alt d’interacció soci-
al, i una pràctica divertida mitjançant el
component lúdic sense oblidar, en cap
cas, l’assoliment dels beneficis anterior-
ment esmentats.
No obstant, és molt important saber
que no totes són adequades per a tot-
hom. Per això, hem de tenir en compte
quin és el nostre objectiu i les nostres
necessitats, així com el nivell, la condi-
ció física, l’edat o les possibles patologi-
es que puguem patir.
Per tant, a l’hora d’iniciar-se o deci-
dir-se per aquest esport, és absolutament
necessari conèixer, mitjançant un pro-
fessional de la natació de la instal·lació
esportiva, el nivell que tenim i definir ple-
gats quina de les modalitats de natació
que s’ofereixen a la instal·lació és la més
adient per a nosaltres. D’aquesta mane-
ra, tots junts, farem de la natació una
pràctica esportiva agradable i benefici-
osa per a la nostra salut!
“Gràcies a l’acció tèrmica
de l’aigua i a la pressió
que exerceix sobre el cos
es produeix una activació
del sistema circulatori”
12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1615
EN FORMA!16
CLAROR
16-17_EnForma.p65 28/05/2008, 17:1916
17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!
Valentí Giró, abonat de Can Cara-
lleu, porta ja una llarga trajectòria
com a alpinista. En destaquen les
expedicions al K2 (8.611 metres) i
el Broad Peak (8.047 metres), al
Karakorum. De totes elles, recor-
da especialment l’expedició “Cata-
lans al K2 Magic Line 2004”, la ruta
més difícil del K2.
C.G.
Des que era un nen, Valentí Giró va des-
cobrir que li encantava viure l’alta mun-
tanya quan anava a esquiar amb els seus
pares. “Vaig tenir la sort de créixer amb
els esquís posats i, de fet, l’esquí va ser
l’esport de contacte inicial amb la munta-
nya”, reconeix aquest llicenciat en Cièn-
cies Empresarials i MBA per ESADE. A
poc a poc es va anar enganxant ales ac-
tivitats alpines seguint l’estela del seu avi,
escalador als Pirineus i a l’Aneto.
Qüestionat sobre per què l’alpinisme
el va enganxar tant, respon amb parau-
les mesurades que “l’alpinisme enganxa
perquè ens permet connectar amb la na-
tura, sentir-nos part d’un tot del què artifi-
cialment ens hem anat allunyant”. I és que
per a Valentí Giró “l’alpinisme ens per-
Al K2 i al cim delBroad Peak
Un programa d’entrenament exigentPer afrontar amb garanties l’ascensió a un pic de més de 8.000 metres cal seguir
un pla d’entrenament molt exigent. Un any abans de l’expedició, Valentí Giró i
els seus comapnys van començar a entrenar-se sota la supervisió d’un tècnic
experimentat, Ricard Vila. Van fer un treball aeròbic de base amb tirades llar-
gues a ritmes cardíacs mitjans o baixos, tot acompanyat d’un treball més espe-
cífic i de qualitat amb sèries de pujada ajustades al límit anaeròbic i exercicis de
potència muscular. En el seu cas particular va fer running de muntanya, ciclisme
de carretera i esquí de muntanya. Van entrenar amb regularitat seguint una
programació i una càrrega diària i setmanal que fos coherent amb l’objectiu
plantejat. Un altre aspecte fonamental abans i durant l’expedició va ser seguir
una dieta alimentària que reduís el risc d’hipòxia causat per l’alçada.
met meravellar-nos, descobrir, somiar...
veure la realitat amb la mirada atenta,
desperta i present del nen que malaurada-
ment hem anat perdent amb el pas dels
anys”. El fet d’escalar dos cims tan alts
com els del K2 i el Broad Peak són per a
ell un repte que “permet superar-nos a
nosaltres mateixos i afrontar obstacles tot
realitzant un viatge cap al nostre interior”.
APRENENTATGE EN EQUIP
Format com a coach a l’Escola Europea
de Coaching, Valentí Giró també inter-
preta la muntanya com “un espai d’apre-
nentatge en equip molt potent ja que és un
medi més transparent i binari en què resul-
ta complicat refugiar-se en les zones de con-
fort habituals”. Un exemple en són les ex-
periències tan extremes que va viure rea-
litzant l’escalada del K2, on un company
d’expedició, Manel de la Matta, va mo-
rir a causa d’una peritonitis durant el des-
cens al Camp Base. Per aquest motiu, afir-
ma que “un projecte alpinístic ambiciós i
exigent com el que vam fer requereix, al
meu parer, una presa de consciència i una
preparació especial tant a nivell cognitiu com
emocional. El cos és el vehicle que ens trans-
porta de forma precisa i increïble cap allà
on els nostres somnis ens porten, però les
ordres d’acció i control sorgeixen del nos-
tre cap i el combustible que ens mou, les
emocions, brollen del cor”.
UN ABONAT DE CAN CARALLEU CORONA DIVERSOS PICS DE 8.000 METRES
Valentí Giró (esquerra), amb Juanjo
Garra al cim del Broad Peak (8.047
metres) el 20 de juliol de 2007,
Cordillera del Karakorum, Paquistan.
Fo
to:
Ko
ke L
asa
16-17_EnForma.p65 28/05/2008, 17:1917
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
La Capoeira és una dansa originada al
segle XVI pels esclaus africans que van
ser portats, principalment, a Brasil. Va
néixer com un mètode d’entrenament en
la lluita cos a cos, sense que, a ulls dels
senyors, semblés que s’estaven preparant
en una art marcial. Per això, la Capoeira
es disfressa com a dansa i utilitza movi-
ments d’arts marcials sense contacte.
La Capoeira pot ser practicada per
qualsevol persona sense haver de tenir
gran condició física. En una primera fase,
es treballen els moviments fonamentals
com la ginga, que són els balanceigs de
tot tipus. Posteriorment, es treballen les
esquives, les fintes i els moviments de-
fensius. En la darrera fase, es tracten els
moviments avançats juntament amb
l’equilibri i la flexibilitat.
Amb la pràctica regular millorarem
la força, la resistència, la flexibilitat, l’agi-
litat, els reflexos, el control corporal, la
coordinació, l’equilibri, el sentit del rit-
me i la percepció en el temps i l’espai,
alhora que es desenvolupen capacitats
psicològiques com la integració en el
grup i l’autoestima.
En els nens i adolescents és molt im-
portant treballar tots aquests aspectes
motrius i psíquics per tal d’assolir un
desenvolupament correcte. La Capoei-
ra és un activitat física més, que ajuda a
treballar tots aquests aspectes. TEXT:
Sergi Mateu.
Capoeira, una artmarcial amb dansa
EL MATERIAL
El running pool
Si el metge us ha dit que heu de reforçar les cames i
reduir una mica de pes, si us recomana fer un entrena-
ment aeròbic i alguns exercicis de fitness, però no us
agraden les màquines del gimnàs... què podeu fer?
La solució passa pel running pool (córrer a la pisci-
na), una activitat aquàtica on es treballa la musculatu-
ra de les cames i, a la vegada, es millora la capacitat
aeròbica. En funció del nivell del practicant, podem
diferenciar entre les aigües poc profundes i marxes
lleugeres, molt indicades per a principiants, i les ai-
gües profundes, on l’activitat es fa més dura i es tre-
balla molt més a nivell cardiovascular.
A més, aquesta activitat es recomana a les perso-
nes que no neden gaire bé, que tenen alguna lesió o a
embarassades, ja que la poden fer agafades de la pa-
ret o amb material auxiliar per a la flotació.
I ara... a córrer a l’aigua! . TEXT: Toni Marcos
Tria a consciènciales ulleres de sol
És molt important que siguem cons-
cients que les ulleres de sol no són
quelcom material que podem com-
prar en una tenda de “tot a 100”. Es
tracta d’un element que pot degene-
rar la nostra capacitat visual i, per
tant, hem de tenir en compte alguns
aspectes.
Qualsevol compra d’ulleres de
sol ha d’estar supervisada per un es-
pecialista de la visió, que ens ha de
garantir que compleixen les norma-
tives i que són les adequades per a
les nostres condicions visuals.
Cadascuna de les ulleres té un dis-
seny específic per a l’ús que se li han
de donar, ja sigui fer un passeig diari
a l’aire lliure, practicar esport, anar
a la muntanya o conduir.
Els vidres no han de ser mai de
plàstic i hem de defugir usar ulleres
de baix cost ja que, amb tota segu-
retat, els materials seran dolents.
Per últim, hem de prestar una aten-
ció especial a les activitats de mun-
tanya i de platja on la incidència del
sol és intensa. En aquests casos, tam-
bé val la pena que les ulleres tinguin
proteccions laterals. TEXT: Juanjo
Zabala.
18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5018
19EN FORMA!
Si fas esport,combat la calor
CONSELL PRÀCTIC
Amb l’arribada del bon temps sortim
més a l’aire lliure i fem més activitat físi-
ca. Però les altes temperatures no són el
més adequat per a l’exercici físic.
La calor provoca reaccions a l’orga-
nisme, com ara la vasodilatació, és a dir,
l’eixamplament dels vasos sanguinis per
permetre un major pas de sang per re-
frigerar el cos. Això provoca hiperven-
tilació, un increment de la freqüència car-
díaca i una major circulació de sang en
la perifèria disminuint en altres òrgans.
Quan augmenta la temperatura a la su-
perfície del cos, a la pell, la manera de
disminuir-la és la sudoració, que a l’eva-
porar-se fa que es redueixi la tempera-
tura corporal. Però si en l’ambient, a més
de calor, hi ha humitat, l’evaporació és
més difícil i l’organisme no baixa la tem-
peratura. La reacció és suar més i és
quan es pot produir deshidratació.
Els símptomes de la deshidratació
són: l’increment excessiu de la tempera-
tura corporal, el pols molt ràpid, les ram-
pes musculars, l’aparició prematura de
fatiga i la sudoració excesiva que no dis-
minueix encara que ingerim aigua. En ca-
sos greus, es pot patir nàusees i mareigs
i moviments descoordinats.
Per evitar arribar a aquests extrems,
quan comencem a sentir algun d’aquests
símptomes hem d’aturar l’activitat i des-
cansar en un lloc fresc, estirar-nos amb
les cames lleugerament elevades, inge-
rir molt líquid fresc (que ens farà baixar
la temperatura) i fer estiraments per a
reduir les rampes.
MANTENIR-NOS HIDRATATS
El cos humà està format per un 65-70
per cent d’aigua, i aquesta reserva s’ha
de mantenir. Per aconseguir-ho, cal beu-
re abans de començar l’activitat i durant
l’entrenament, sense esperar a tenir sen-
sació de set. Podem beure aigua o begu-
des isotòniques que contenen les sals mi-
nerals que es perden amb la suor (sodi,
potassi, clor, calci i magnesi) i que són
responsables del funcionament correc-
te de l’organisme i l’aparell locomotor.
És important que aquestes begudes no
tinguin massa sucres, ja que farien treba-
llar en excés l’aparell digestiu.
Un altre consell per combatre els efec-
tes de la calor és vestir-se amb roba am-
pla que ventili bé i que afavoreixi l’eva-
poració de la suor. I si és de colors clars,
millor, ja que no absorbeixen calor.
I, per decomptat, cal protegir-se del
sol amb una gorra, ulleres de sol i crema
amb factor de protecció solar. TEXT:
Núria Sabartés.
18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5119
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20
CLAROR
FITNESS / WELLNESS
El pas del fitnessal wellness
FITNESS / MUSCULACIÓ
El treballcompensatoridels músculs
En tota pràctica esportiva pot
produir-se un desequilibri muscular
a nivell de segments, zones corpo-
rals i també articulacions, a causa de
la repetició de gestos tècnics o bé
d’un treball de força més gran. A més,
per l’acció que fan els músculs en
moviment hi ha diferents funcions.
Així doncs, podem parlar de mús-
culs agonistes, que són els encarre-
gats de fer el moviment desitjat, i d’an-
tagonistes, que fan l’acció oposada i
actuen de fre. També hi ha els fixa-
dors, que fixen les articulacions pro-
peres a la que actua com a eix a fi
d’aïllar el moviment que volem (sen-
se l’acció dels músculs fixadors, els
moviments no serien eficients).
El cas és que ,si uns músculs són
més potents que d’altres i no arri-
ben a actuar com s’espera, creen un
desequilibri que augmenta el risc de
lesions i provoca tensions articulars
i/o musculars. Per tant, és necessari
minimitzar aquesta desigualtat. Per
fer-ho, pren importància el treball
compensatori, que alhora ens garan-
tirà una qualitat osteoarticular i mus-
cular més alta.
Un dels exemples clars són els fut-
bolistes. Tot i que el quàdriceps és
el principal múscul que treballa en
moltes accions (agonista), sovint es
lesiona l’isquiotibial (antagonista),
pel treball descompensat d’un res-
pecte l’altre. TEXT: Fede Ruiz
Cap els anys 50, es va produir un auge
del culturisme i la musculació que, so-
bretot amb la formalització de la com-
petició, va suposar l’aparició de pràcti-
ques d’entrenament extremes i consum
de substàncies que, tot i que generaven
una gran hipertròfia muscular, eren per-
judicials per a l’organisme.
Com a resposta a aquest moviment,
va nèixer el fitness, que suposava l’apa-
rició d’un concepte nou que fomentava
la pràctica d’activitat física com una ma-
nera d’aconseguir millorar la salut del
practicant. Es tractava de substituir el
“culte al cos” pel “culte a la salut”. Lògi-
cament, es van revisar les metodologies
d’entrenament canviant l’objectiu d’hi-
pertròfia muscular desmesurada pel
guany global i saludable de condició físi-
ca. A més, la dieta sana es va convertir
en una pràctica inseparable per a l’amant
del fitness. No obstant, i a causa de l’ús
que moltes marques han fet del terme
fitness, és habitual associar el concepte
fitness a una estètica de noi o noia mo-
del, però l’objectiu no és aconseguir un
cos estilitzat, sinó un cos sa i en forma.
EL PAS AL WELLNESS
El fitness treballava, principalment, l’as-
pecte físic de la persona. Per això, i per
donar resposta a altres àmbits, va néi-
xer un concepte nou que avui està plena-
ment d’actualitat: el wellness. Es tracta
d’ampliar el treball del fitness amb pràc-
tiques adreçades al benestar físic i psi-
cològic: hidroteràpia, teràpies i tracta-
ments manuals, classes col·lectives de
ioga o Pilates, activitats i espais desti-
nats a treballar la relaxació...
Les propostes han variat molt en 50
anys, passant de l’obsessió pel múscul al
desig pel benestar. Menys forts, però més
a gust! TEXT: Juanjo Zabala
18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5120
21EN FORMA!
18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5121
EN FORMA! NATURA22
CLAROR
La via ferrada és un itinerari segur en el
medi vertical (que no vol dir exempt de
tot risc) i necessita d’un equipament d’au-
toassegurament individual i obligatori
(arnès, casc, mosquetons de seguretat...)
LA VIA FERRADA ÉS UN ITINERARI
ESPORTIU QUE PERMET SALVAR UNA
PARET ROCOSA AMB L’AJUDA
D’EQUIPAMENTS ESPECÍFICS COM ARA
CABLES I GRAPES (BARROTS METÀL·LICS
CLAVATS A LA PARET), PASSAREL·LES O
CORDES FIXES, QUE PERMETEN LA
PROGRESSIÓ I L’ASSEGURAMENT.
El mónverticals’obre
a tothom
per tal de permetre la progressió sense
recórrer a les tècniques clàssiques de
l’alpinisme i l’escalada, gràcies a l’equi-
pament fix que uns col·loquen perquè
altres en puguin gaudir.
Les vies ferrades van aparèixer a mit-
jans del segle XIX a Àustria, en alta mun-
tanya. El 1843 es va equipar la via nor-
mal a l’Hoher Daschein (2.925 m) però
la majoria de les primeres vies, ara ano-
menades històriques, van ser en realitat
muntades pels soldats de la Primera
Guerra Mundial a les Dolomites (Itàlia i
Tirol austríac) amb l’objectiu de contro-
lar els principals cims i descobrir els
moviments de les tropes enemigues. La
primera via ferrada esportiva va sorgir
amb propòsits turístics. Va ser a el Club
Alpí Italià, l’estiu del 1936, que va deci-
dir començar a equipar la mítica i més
bella via ferrada dels Alps: la via delle
Bocchette, al massís de la Brenta. Es trac-
SERGI ESTEBAN,àrea tècnica del CentreExcursionista [email protected]
22-23_Natura.p65 27/05/2008, 20:5522
23 NATURA EN FORMA!
L’abric deCabrafreixet ila cova de laMallada
A l’abric de Cabrafeixet es conser-
ven pintures rupestres d’una gran
qualitat tècnica i artística, declara-
des Patrimoni de la Humanitat per
la UNESCO l’any 1998, i, al seu cos-
tat, es troba la cova de la Mallada,
que va ser habitada per l’home del
Paleolític Superior. Per accedir al
punt de sortida de la ruta se surt del
Perelló (des de Tortosa es pren la
C-42 fins a desembocar a la N-340,
que per l’esquerra duu directament
al poble) per la carretera N-340 i
es travessa el poble. De seguida
s’agafa la carretera local TV-3022
en direcció a Rasquera i Móra
d’Ebre. Transcorreguts 8 km cal gi-
rar a l’esquerra per una pista asfal-
tada que ja indica la direcció cap a
les pintures rupestres. Després de
2 km es tomba a la dreta per un camí
també senyalitzat. Finalment, 700
metres després es pren una pista
que, per l’esquerra, s’enfila fins a
arribar a la zona d’aparcament de
les coves. Des d’allà es puja pel camí
senyalitzat per la dreta d’un petit bar-
ranc i, en 15 minuts, s’arriba a l’abric
de Cabrafeixet. El mateix camí duu
de seguida, enfilant-se per un corriol
de la dreta, a la cova de la Mallada.
L’ESCAPADA
Per: Cristian González
ta d’una via molt llarga que permet tra-
vessar tot el massís d’oest a est. A partir
d’aquesta data les Dolomites s’han con-
sagrat com el feu d’aquest tipus de vies.
L’inici de les vies ferrades a casa nos-
tra és força recent. L’any 1993, l’Anto-
nio Garcia Picazo i una colla d’amics van
començar a equipar la via ferrada
Teresina a la paret de Santa Cecília i a la
paret de Sant Jeroni, al massís de
Montserrat. Un altre gran exemple és la
via Regina, a Oliana o les Baumes Cor-
Informeu-vos de la predicció me-
teorològica abans de sortir.
No oblideu portar roba d’abric,
alguna cosa per menjar i aigua.
Informeu algú sobre l’itinerari que
voleu fer.
Feu una revisió de tot el material
abans de sortir: arnès, casc, mos-
quetons...
No dubteu en contractar un pro-
fessional perquè us iniciï en l’acti-
vitat.
Informeu-vos sobre l’estat de la via
i dels possibles perills (neu, glaç,
etc.)
Respecteu la natura i qui hi conviu.
Teniu en compte les senyalitzaci-
ons indicatives.
Teniu en compte que a la muntanya
hi pot nevar fins i tot a l’estiu.
Sortiu d’hora al matí. En cas de
problemes tindreu més hores de
llum.
cades a la Centelles. A Andorra, el go-
vern, mitjançant els comuns correspo-
nents, amb la intenció de promocionar
les seves muntanyes, ha decidit invertir
en la creació de vies ferrades. L’equipa-
ment d’aquestes vies és excepcional i
ofereix un nivell de seguretat òptim tant
per a la iniciació com per a aquells que
busquen itineraris més difícils.
Avui en dia, sobretot durant la pri-
mavera i l’estiu, l’ús de vies ferrades és
una activitat turística com qualsevol al-
tre en els Alps i els Pirineus, i el nombre
d’adeptes a aquesta disciplina augmen-
ta any rere any promogut per les esco-
les d’escalada i els tècnics de muntanya.
L’activitat de la via ferrada ha evolu-
cionat des dels itineraris històrics a les
Dolomites. De l’ascensió d’un pic es
passa a la recerca de pures sensacions
fortes mitjançant invencions, com el
“pont de mico” o el “pont tibetà”, desti-
nades a reforçar el costat lúdic de l’acti-
vitat. Aquesta via esportiva, amb els seus
graons clavats en inversemblants des-
ploms o dins de llargues seccions de
paret llisa, manifesten el seu caràcter
esportiu absent a les vies originals. Pel
plaer del moviment, les vies ferrades
modernes passen d’itinerari en itinerari,
pujant i baixant, explotant les possibili-
tats de penya-segats i parets, tant en re-
correguts que necessiten de certa expe-
riència en aquesta disciplina com en re-
correguts més senzills i d’iniciació.
A Catalunya i Andorra podem gaudir
de grans itineraris de tot tipus de dificul-
tats, des d’un petit penya-segat de poc
més d’una hora de trajecte i proper a
casa nostra a grans travesses a 2.000
metres d’alçada i que requereixen pas-
sar-nos-hi hores. És aquesta diversitat
el que fa interessant les vies ferrades fent
proper el món vertical als qui no tenen
experiència en escalada, ja que amb pocs
coneixements d’autoassegurament i de
progressió en el medi es poden llançar a
l’aventura de les ferrades.
Les vies ferrades moder-
nes passen d’itinerari en
itinerari tant en recorre-
guts que necessiten expe-
riència com en d’altres
més senzills i d’iniciació
10 consells per a“ferratistes” novells
22-23_Natura.p65 27/05/2008, 20:5523
SALUT24
CLAROR
El jet lag és el conjunt de símptomes que
es donen després de vols que travessen
diferents franges horàries i que inclouen
fatiga (amb dificultat per dormir en el
nou horari nocturn), cefalees, irritabili-
tat, pèrdua de concentració, alteracions
gastrointestinals (indigestions, pèrdua de
gana, diarrees…) i disminució del rendi-
ment en cas d’esportistes. És important
tenir en compte que els símptomes són
menys acusats si el vol és en direcció
oest que no pas si és en direcció est.
El punt clau és la diferència d’ajusta-
ment que hi ha entre el body clock (“re-
llotge intern”) individual i la diferència
horària. És a dir, els problemes es do-
nen pel temps que tarda el body clock
individual en adaptar-se a la nova franja
horària (s’ha d’endarrerir si anem cap a
l’oest i s’ha d’avançar si anem cap a l’est).
Aproximadament, es considera que
l’ajustament al nou horari és d’un dia per
franja horària travessada, però aquesta
ACTUALMENT NO HI HA
UNA SOLA TERÀPIA PER
APLICAR EN EL TRACTA-
MENT DELS SÍMPTOMES
DEL JET LAG SINÓ QUE CAL
APLICAR UN CONJUNT D’ES-
TRATÈGIES DE MANERA IN-
DIVIDUAL QUE ABARQUEN
ASPECTES CONDUCTUALS
(CONTROL DE LA LLUM, LES
HORES DE SON, LA HIDRA-
TACIÓ…) I, SI SÓN NECES-
SÀRIES, LES MESURES FAR-
MACOLÒGIQUES.
és una mesura molt general ja que hi ha
una gran varietat interindividual.
Els esportistes es troben encara amb
més problemes. En primer lloc, el nivell
màxim de rendiment de l’esportista serà
inferior en la nova franja horària si la
competició no coincideix amb el pic cir-
cadiari individual (ritme biològic que té
un cicle aproximat de 24 hores). En se-
gon lloc, les hores d’entrenament no es
corresponen amb les seves hores d’en-
trenament habituals, amb la qual cosa
augmenten la fatiga i els efectes nocius,
tant físics com mentals. Només després
de restaurar el cicle son-vigília i de la
normalització del moment àlgid en el de-
curs del cicle de la temperatura corpo-
ral (acrofase) és quan el rendiment tor-
na al seu estat habitual.
ESTRATÈGIES PER COMBATRE’L
Hi ha dos punts clau i bàsics a tenir en
compte per combatre el jet lag. Un, que
les estratègies per atenuar-ne els símp-
tomes comporten mesures abans, durant
i després del vol. I dos, que les actuaci-
ons han de ser individuals (no es poden
planificar actuacions per a un grup sen-
cer) a causa de la diversitat en la tole-
rància a la simptomatologia i a les medi-
cacions que es poden utilitzar.
En general, es pot optar per mesures
que avancin el body clock o que l’endar-
rereixin. Per exemple, un avançament
d’una o dues hores durant una o dues
nits abans d’un vol en direcció est és una
estrategia acceptable quan s’ha de fer
un avançament del body clock per pro-
Jet lag, controla’l!
Les mesures per comba-
tre el jet lag han de ser
individuals ja que no
tothom reacciona igual
als símptomes
DR. GIL RODAS (esquerra)i DR. CARLES PEDRET (*)
24-25_Salut.p65 27/05/2008, 20:5624
25SALUT
Motxillai escola
S’apropa l’inici del curs escolar i, per a
moltes famílies, és el moment de com-
prar una nova motxilla per anar a l’esco-
la. Es tracta d’una compra important ja
que els nens i adolescents estan en fase de
creixement i és fonamental que adquirei-
xin un bon hàbit postural a l’hora de trans-
portar pes, tot aprenent a tenir cura del
seu cos i a mantenir l’esquena sana.
A l’hora de portar un pes (sigui al cap,
als braços o a l’esquena) hem de procu-
rar que estigui el més proper possible a
l’eix vertical del nostre centre de grave-
tat, és a dir, ben a prop del tronc. A me-
sura que el pes s’allunya d’aquest eix ens
provoca més desequilibri i hem de fer
més força i tensions per evitar caure,
cosa que ens fa adoptar males postures
i, amb el temps, ens podem lesionar.
Per evitar l’excés de pes que porten
els nens a les motxilles és bàsic apren-
dre a organitzar-la i saber què necessi-
ten cada dia i què no. Si algun dia van
més carregats del normal, es pot repar-
tir el pes en dues motxilles i posar-se’n
una davant i una altra darrera per com-
pensar les càrregues i per mantenir els
braços lliures.
Un altre punt a tenir en compte és el
tipus de motxilla escolar. Les més acon-
sellables són les que tenen dues nanses i
no porten rodes. Hem de fixar-nos bé
en la longitud de les nanses i ajustar les
betes de manera que la motxilla quedi
ben acoplada a l’esquena, no pengi més
moure l’ajustament; evidentment faríem
el contrari en cas d’anar cap a l’oest.
Una altra estratègia a seguir, encara
que no sigui massa popular entre els es-
portistes i viatgers, és realitzar escales
en el viatge, ja que disminueix de mane-
ra important la simptomatologia.
QUÈ FER DURANT EL VOL
Durant el vol es recomana la injesta de
líquids i certa activitat física de manera
periòdica, per exemple, fer petits passe-
jos pel passadís de l’avió cada 90 minuts.
No hi ha una clara evidència que dormir
durant el vol ajudi a reajustar-nos més
ràpid al nou horari. Les mesures dietèti-
ques poden ser un complement a d’al-
tres (un esmorzar ric en proteïnes ens
estimula i un sopar ric en hidrats de car-
boni ens ajuda a conciliar la son).
Un cop arribats al lloc de destí l’ex-
posició a la llum natural després d’un
vol cap a l’oest afavoreix l’ajustament al
nou horari. En canvi, després d’un vol
cap a l’est, s’ha d’evitar la llum brillant i
intensa (fins les hores de llum de tarda).
Altres actuacions a evitar són les mig-
diades llargues, superiors a 20 minuts,
perquè no permeten l’adaptació del rit-
me son-vigília; en canvi fer-ne de curtes
sí que pot ser beneficiós, sobretot du-
rant els dos primers dies. També s’ha
d’evitar el consum d’alcohol pel seu efec-
te diurètic, així com fer exercici intens
els primers dies de la nova estada (l’ac-
tivitat moderada i en hores de llum ate-
nuada és recomanable).
Quant als fàrmacs, es poden utilitzar
estimulants com la cafeïna (útil en l’arri-
bada al lloc de destí) i sempre és millor
evitar els relaxants i sedants però, en cas
d’utilitzar-los, es recomana el brotizo-
lam (0,25 mg.), el temazepam o el zolpi-
dem, ja que són els que menys afecten la
memòria recent i menys efectes secunda-
ris donen l’endemà. La melatonina és con-
trovertida perquè no hi ha evidència que
funcioni com a substància atenuadora de
la simptomatologia del jet lag.
d’un costat que de l’altre i permeti mou-
re el tronc i els braços amb llibertat. Si
les betes no estan ben ajustades i les nan-
ses queden molt llargues, a cada movi-
ment la motxilla dóna petits impactes al
cos, i el desestabilitza fent que s’adoptin
males postures. A més, si les nanses no
estan ben subjectes, rellisquen per l’es-
patlla i cal recol·locar-les contínuament.
Carregar la motxilla d’una sola nansa
és totalment desaconsellable perquè,
per evitar que caigui, s’adopten males
postures d’espatlles i esquena. A més,
sempre s’ha de tenir una mà pendent de
subjectar la bossa. No obstant, si no es
pot evitar dur la motxilla d’aquesta ma-
nera, almenys s’ha de penjar una estona
de cada costat.
Les motxilles de dues nanses amb
rodes estan bé per transportar el pes en
una distància llarga i per un terra llis, per
exemple, per un aeroport. Però això no
és el que es troben els nens quan van a
l’escola; els carrers no són llisos i estan
plens d’obstacles i això els obliga a aixe-
car la motxilla malament per passar-los.
A més, durant el transport fan una rota-
ció del tronc per arrossegar el pes de la
bossa que pot provocar també mal d’es-
quena i lesions. Si no hi ha una altra solu-
ció que dur una motxilla amb rodes, al-
menys procurem que la portin ben aga-
fada a prop del cos (no deixar que el
braç els quedi enrere i torcin el tronc) i
que per aixecar-la, parin, s’ajupin i l’aga-
fin com si l’abracessin.
Per últim, com que les tendències de
la moda no sempre obeeixen al que és
millor per a la salut, és important la cons-
cienciació dels joves sobre mantenir un
bon hàbit postural, informant-los bé i
donant-los un bon exemple des de casa.
S’ACOSTA EL MOMENT DE COMPRAR UNAMOTXILLA I NO TOTES SÓN ADEQUADES
(*) El doctor Gil Rodas és membre delsserveis mèdics del FC Barcelona ¡ capdels serveis mèdics de la Real Federaciónespañola de hockey hierba.El doctor Carles Pedret és membre del’Escola de Medicina de l’Esport de laUniversitat de Barcelona.
CAROLA SUBIRACH,fisioterapeuta delPoliesportiu Marí[email protected]
24-25_Salut.p65 27/05/2008, 20:5625
SALUT
CLAROR
26
moderada, aquesta última presenta
menys risc de patir accidents coronaris.
Però alerta: aquestes dades cal interpre-
tar-les amb prudència i tenint en comp-
te els efectes negatius que s’han obser-
vat amb l’augment del consum de begu-
des alcohòliques.
PROPIETATS ANTIOXIDANTS
El vi, en especial el negre, és ric en com-
ponents polifenòlics que provenen de la
pell del raïm i tenen propietats antioxi-
dants. La sidra també conté polifenols
però en menys quantitat. En canvi, la cer-
vesa no en té perquè es perden en el
procés de torrefacció de la malta enca-
ra que justament en aquest procés es fa-
briquen altres components que també
tenen un efecte antioxidant.
Un consum moderat d’alcohol pro-
voca una sensació de relaxació, allinera-
ment, augment de confiança, loquacitat i
eufòria. Però també provoca una dismi-
nució de l’atenció i, si se n’augmenta la
quantitat, tots aquests símptomes s’ac-
centuen negativament: la parla es torna
incongruent, falla la coordinació dels mo-
viments i de l’equilibri, es perden els re-
flexes o, fins i tot, el coneixement, fins al
punt que es pot produir una intoxicació
amb agitació, diplopia (es veu doble) i
SÓN DIVERSES LES RAONS
PER LES QUALS ES PRENEN
EN EXCÉS BEGUDES ALCO-
HÒLIQUES. N’HI HA DE CUL-
TURALS, SOCIALS, PER LES
PROPIETATS ORGANOLÈPTI-
QUES, PER RAONS PERSO-
NALS COM EVADIR-SE, ES-
TAR DE MILLOR HUMOR,
RELACIONAR-SE… PERÒ
CAL CONÈIXER LES CONSE-
QÜÈNCIES QUE TÉ PERDRE
EL CONTROL.
Alcohol sí, però ambmoderació i control
La població que beu alco-
hol de manera moderada
té menys risc de patir
accidents coronaris que
la que no en beu mai
SALUT DIETÈTICA26
Les begudes alcohòliques són aquelles
que contenen una certa quantitat d’eta-
nol i que procedeixen, de manera direc-
ta o indirecta, de la fermentació d’un
substrat ensucrat o amilaci autoritzat.
Per exemple, l’alcohol es troba en les
begudes fermentades com el vi, la cer-
vesa, la sidra, etc. i en les destil·lades
com l’aiguardent, el rom, el conyac, la
ginebra o el whisky. Òbviament, el con-
tingut d’alcohol no és el mateix en totes
les begudes sinó que ve marcat pel grau
alcohòlic; per exemple, 12 graus signifi-
ca que en 1.000 mililitres de beguda hi
ha 120 mililitres d’alcohol etílic de 96
graus.
Alguns estudis epidemiològics recents
asseguren que, entre la població que no
beu mai alcohol i la que ho fa de manera
MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu [email protected]
26-27_Dietetica.p65 27/05/2008, 21:1026
27SALUT
hido deshidrogenasa encarregat de des-
truir l’alcohol però no tothom el posse-
eix en la mateixa mesura. Hi ha qui en té
en dos zones del cos (la mucosa de l’es-
tómac i el fetge) i hi ha qui només en té al
fetge o qui en té però amb un percentat-
ge vuitanta vegades inferior. És aquí on
rau la diferència de tolerància a l’alco-
hol. Mentre a una persona el 25% de
l’alcohol que ha consumit se li absorbi-
rà en l’estòómac, a una altra no i en nota
molt més els efectes. Sigui quin sigui el
grau de l’absorció, quan l’alcohol passa
al fetge es metabolitza generant unes al-
tres substàncies que també són tòxiques
per a l’organisme.
El procés segueix quan l’alcohol que
el fetge no és capaç d’absorbir passa a
la sang (alcoholèmia) i d’allà va directa-
ment al cervell, afectant el sistema ner-
viós central. En casos excepcionals, hi
ha persones que no tenen l’enzim deshi-
drogenasa al cos i això fa que qualsevol
beguda se’ls posi malament, amb nàuse-
es, diarrees, calor, rubor...
Una intoxicació aguda per alcohol pot
ser la causa més freqüent de la síndrome
cerebel·losa i de l’atròfia cerebel·losa.
Les lesions del cerebel es manifesten clí-
nicament amb la hipotònia, l’atàxia (in-
coordinació dels moviment voluntaris),
l’alteració de l’equilibri i de la marxa i la
debilitat amb fatiga muscular.
risc de parada respiratòria.
A nivell físic, cal tenir en compte que
cada gram d’alcohol conté set quiloca-
lories, que s’acumulen en forma de greix
provocant sobrepès. A més, per con-
trarestar els efectes nocius de l’alco-
hol, es consumeixen tapes o plats copi-
osos i greixosos, cosa que afavoreix
encara més l’obesitat. D’una altra ban-
da, el consum crònic d’alcohol porta a
una intolerància a la glucosa, lligada en
part a una elevació de l’insulina circu-
lant, així com a respostes anormals al
glucagón i, tot plegat, pot causar malal-
ties com la diabetis.
REACCIONS DIFERENTS?
L’etanol és una petita molècula que s’ab-
sorbeix i es difon molt ràpidament per
l’organisme ja que no experimenta cap
procés de digestió. A més, si tenim l’es-
tòmac buit encara s’absorveix més ràpi-
dament. Hi ha un enzim anomenat alde-
L’alcoholisme és una malaltia metabòlica condicionada per l’exposició continu-
ada del cos a l’alcohol. Es caracteritza per un desig insaciable de beure i la
pèrdua de control per abstenir-se’n, creant una dependència física. A més, tam-
bé presenta la necessitat d’anar augmentant-ne la quantitat i, a mesura que la
malaltia es va agreujant, les activitats de la persona giren cada cop més entorn
l’alcohol. I el pitjor de tot és que, malgrat que molts malalts veuen les conse-
qüències físiques i psicològiques que pateixen, continuen bevent.
La primera manifestació precoç dels bevedors excessius és la cirrosi o la
fibrosi hepàtica, que és una malaltia greu del fetge. També les pancreatitis crò-
niques i els trastorns neurològics poden ser causats per l’excés en la ingesta
d’alcohol.
La síndrome d’abstinència és un conjunt de símptomes que apareixen quan no
es beu o es redueix molt el consum. Se solen donar després d’un període pro-
longat d’ingesta d’alcohol i apareixen hores o dies després d’haver-lo inter-
romput. Els símptomes són malestar matiner, tremolors de les extremitats, la
llengua o, fins i tot, la cara. També es pot patir ansietat, suors, insomni, nàusees,
vòmits i al·lucionacions visuals (normalment relacionades amb insectes i que
poden durar diversos dies). En casos molt extrems, es produeix el delirium
tremens que pot arribar a causar la mort.
El límit establert per definir si hi ha
o no risc en el consum es medeix en
Unitats de beguda estàndard (UBE) on
1 unitat equival a 10 grams d’alcohol
(una cervesa, un got de vi, dues
cerveses sense alcohol). Així, en els
homes el límit estaria en 28 UBE a la
setmana i en dones en 17.
Quan tot gira entorn de l’alcohol
26-27_Dietetica.p65 27/05/2008, 21:1027
SALUT MENS SANA28
CLAROR
EL CERVELL HUMÀ AMAGA
UNA GRAN QUANTITAT DE
SECRETS. ENTRE ELLS HI HA
UNA NOTABLE CAPACITAT
PER EMMAGATZEMAR I RE-
TENIR DADES. PER POTEN-
CIAR AQUESTA CAPACITAT
S’HAN CREAT DISCIPLINES
BASADES EN EXERCICIS DE
LECTURA RÁPIDA I MNEMO-
TÈCNIA ENTRE MOLTS AL-
TRES RECURSOS.
“Tothom potmemoritzar bé”
C.G.
En els darrers temps cada vegada són
més els estudis que se centren en desen-
volupar un mètode ràpid i efectiu per
millorar la capacitat inherent de memo-
ritzar dades que té el cervell de l’ésser
humà.
És possible que qualsevol persona
pugui desenvolupar una bona memò-
ria?
En condicions normals tothom pot
memoritzar bé, tot i que amb el pas dels
anys i avançada l’edat sí que es comença
a percebre una certa dificultat per guar-
dar i recordar informació. Es pot desen-
volupar una bona memòria ja que molt
probablement la major part de les neu-
rones no canvia massa amb el pas del
temps. Hi ha estudis científics que han
detectat que possiblement als vint anys
es tingui la mateixa quantitat de neuro-
nes que als setanta. Mentrestant, cal
anar-les estimulant al llarg dels anys per
garantir el seu desenvolupament durant
tot aquest temps.
Què significa activar la memòria
a través de la utilització dels cinc
sentits?
Allò que aprenem ve directament de
la utilització dels cinc sentits i de la xar-
xa d’associacions neuronals que es for-
men a través de les seves interconnexi-
ons. Per tant, com més sentits siguem
capaços d’utilitzar en la realització de
les nostres activitats major serà la capa-
citat d’emmagatzemar la informació a
la nostra memòria.
Quines són les premisses fona-
mentals per aconseguir memoritzar
amb èxit?
Primer haurem de desenvolupar la
capacitat de parar atenció en allò que
s’està realitzant, on cos, ment i voluntat
estan presents en el mateix acte. Des-
prés, cal utilitzar en aquest procés el
màxim nombre de sentits i de creativitat
possible amb la finalitat de formar una
xarxa d’associació neuronal que perme-
ti registrar d’una manera més efectiva la
informació.
La memòria visual és una de les
bases sobre les quals es fonamenta
el seu mètode…
Aproximadament el 80% de tot allò
que aprenem ens arriba a través del sen-
tit de la vista, per aquest motiu tractem
de potenciar-lo a través de tècniques de
concentració i memorització amb la fi-
nalitat de treure un major profit a aquest
important sentit. És fonamental treballar
la vista per memoritzar ràpid.
Es requereix d’un temps mínim
ENTREVISTA A CARLA PATRICIA CAMPOS
“Aproximadament el 80%
de tot allò que aprenem
ens arriba a través del
sentit de la vista”
28-29_MensSana.p65 27/05/2008, 21:5328
29SALUT
Prendre el solsense que la pellcorri riscos
Per prendre el sol sense riscos per a
la pell és fonamental aplicar la cre-
ma sobre l’epidermis ben seca, sen-
se escatimar-ne quantitat, i fer-ho a
casa 30 minuts abans d’exposar-se
al sol, mai un cop siguem a la platja
o la piscina. També cal evitar pulve-
ritzacions d’aigua durant les expo-
sicions, l’ús de perfums i colònies
alcohòliques. Es recomana triar el
fotoprotector més indicat al fototip
de cada pell, utilitzar la crema en-
cara que hi hagi núvols i no expo-
sar-se al sol entre les 11 i les 15
hores. Cal beure aigua, mantenir-se
en moviment i protegir-se el cap
amb un barret o gorra amb visera,
els ulls amb ulleres adequades i els
llavis amb protector labial. Font:
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
El dolor d’untraumatisme greupot persistir un anydesprés de la lesió
Un estudi publicat a la revista “Archi-
ves of Surgery” afirma que la major part
dels pacients que han patit un trauma-
tisme sever té dolors relacionats amb
la lesió 12 mesos després. Aquestes xi-
fres ressalten la necessitat d’oferir als
lesionats teràpies a llarg termini contra
les molèsties.
Més de la meitat dels 3.000 pacients
(en concret, el 62,7%) que van prendre
part en la investigació d’aquest equip de
científics de la Universitat de Washing-
ton tenien dolors de 5,5 punts d’una es-
cala de 10, al cap d’un any de la lesió.
Les persones més propenses a expe-
rimentar dolor van ser els adults entre
35 i 44 anys. En canvi, els que en van
patir menys van ser les persones entre
75 i 84 anys, que a més eren els que
tenien un menor nombre de regions do-
loroses. No obstant, el risc de patir do-
lors augmentava amb l’edat.
Quant a les zones on més persistei-
xen les molèsties, els traumatismes en
coll i columna perduren més que els de
cap, així com els de les extremitats infe-
riors. Font: El Mundo.es
Carla Patricia
Campos Dacosta
va néixer a Brasil
fa 35 anys i és ti-
tulada en Arqui-
tectura. Ja des de
l’adolescència es
va dedicar a estu-
diar i aprendre tècniques per des-
envolupar la capacitat de la seva
memòria i aplicar-les en les diferents
àrees del coneixement. Actualment
imparteix cursos a la Universitat Au-
tònoma amb molt d’èxit d’accepta-
ció entre els alumnes.
currículum vitae
per aprendre a dominar aquestes
tècniques?
Sí, però aquest fet canvia de persona
a persona. Cada individu té capacitats
diferents i, per tant, pot trigar més o
menys a dominar aquesta tècnica. Però
vull remarcar que el més important és
que són tècniques molt senzilles d’apren-
dre i, generalment, són accessibles a tots
els individus.
Una altra disciplina que vostè
imparteix en els seus cursos és la
lectura ràpida…
Sí. També compartim aquest conei-
xement molt útil en aquests dies on hem
de llegir amb velocitat per feina o per
lleure. Per això, treballar amb el metrò-
nom i d’altres tècniques de memoritza-
ció i concentració són tan importants per
desenvolupar un nivell de lectura ràpid.
La seva metodologia té alguna
relació amb les tècniques mnemotèc-
niques?
Per descomptat. Treballem amb asso-
ciacions d’idees que fan el procés de me-
morització més àgil i ràpid, però sobre-
tot ens dediquem a desenvolupar noves
habilitats en el procés d’aprenentatge re-
alitzat a través de la tècnica de lectura
ràpida de què parlàvem anteriorment.
L’APUNT
El perill dels productes miracle
Els productes miracle per aprimar que es venen
a les farmàcies no només són ineficaços sinó que
poden ser perillosos per a la salut. Així ho ha
manifestat el Colegio Oficial de Farmacéuticos de
Madrid (COFM) que assegura que aquest tipus
de productes no són fàrmacs contra la obessitat
reconeguts per les autoritats sanitàries i molts
cops fan publicitat enganyosa. Afirmen, a més,
que els laboratoris aconsegueixen burlar els controls que han de passar els
medicaments perquè els posen a la venda només durant dos mesos, per la qual
cosa l’Administració no té temps de retirar-los del mercat i quan ho fan ja han
assolit les ventes desitjades. Aquestes declaracions es van fer en la presentació
de la I Jornada sobre Dietas y Productos Milagro ‘Por una alimentación saludable’que s’han dut a terme el mes de maig a Madrid.
“Segons alguns estudis,
als 20 anys es té la matei-
xa quantitat de neurones
que als setanta”
28-29_MensSana.p65 27/05/2008, 21:5329
EL REPORTATGE30
CLAROR
30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2030
31EL REPORTATGE
Dos anys després que l’Assamblea Ge-
neral de la Federació de l’Esport de Gais
i Lesbianes d’Europa escollís Barcelona
com a seu dels propers EuroGames, l’en-
titat que s’encarrega d’organitzar l’es-
deveniment, el club barceloní Panteres
Grogues, ultima els detalls d’un esdeve-
niment que comptarà amb un pressupost
de 917.500 euros i utilitzarà 1.500 vo-
luntaris. Unes xifres que els equiparen en
movilització social a uns Jocs Olímpics.
Miquel Torres, gerent de l’entitat, re-
corda que “tothom volia venir a Barcelona
perquè és la primera ciutat del sud d’Euro-
pa que volia organitzar uns EuroGames”. I
és que quan la capital catalana va pre-
sentar la seva candidatura moltes altres
ciutats del prestigi de París o Viena es
van retirar perquè sabien que no tindri-
en opcions ja que la ciutat comtal és ara
mateix el destí de moda per al moviment
LGTB que sota les seves sigles aplega
Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals.
Tot i que són coneguts popularment
com els Jocs Olímpics dels gais i les les-
bianes, tenen com a objectiu final reivin-
dicar la igualtat dels homosexuals en un
àmbit tradicionalment tan discriminato-
ri com és el món de l’esport. Però la
veritat és que existeixen diferències no-
tables respecte a unes olimpíades ja que
van adreçats exclusivament a l’esport
amateur, són només d’àmbit europeu i
es competeix per clubs i no pas per pa-
ïsos. “Una altra confusió és que als Euro-
Games només hi poden participar homo-
sexuals i això no és veritat perquè, al con-
trari del què molts pensen, també hi po-
den prendre part els heterosexuals”, ex-
plica Miquel Torres.
“L’objectiu essencial dels EuroGames és
celebrar un acte esportiu de caire reivindi-
catiu obert a tothom per tal de conscienci-
Els EuroGames tenen com
a objectiu reivindicar la
igualtat de l’homosexual
en un àmbit tan adevers
com és el de l’esport
BCN, LA PRIMERA CIUTAT DEL SUD D’EUROPA EN CELEBRAR ELS EUROGAMES
BARCELONA ACOLLIRÀ DEL 24 AL 27 DE JULIOL LA
DOTZENA EDICIÓ DELS EUROGAMES, UN ESDEVENIMENT
EN QUE DURANT QUATRE DIES, MÉS DE 5.000 ESPORTISTES
D’ÀMBIT AMATEUR I UN TOTAL DE 30.000 VISITANTS SE
CITARAN A LA CAPITAL CATALANA PER REIVINDICAR ELS
DRETS DELS HOMOSEXUALS EN L’ESPORT.
Esport com a einade reivindicació
CRISTIAN GONZÁLEZ,[email protected]
30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2031
EL REPORTATGE32
CLAROR
El Consell d’Europa va impulsar la creació dels EuroGames el 1992 amb l’ob-
jectiu de defensar la tolerància i la igualtat dels homosexuals en la pràctica
esportiva i al mateix temps lluitar contra l’homofòbia. Per aquest motiu es va
decidir crear un gran esdeveniment esportiu centrat en l’àmbit amateur que
aglutinés esportistes homosexuals, bisexuals, transexuals i heterosexuals amb
el propòsit de mostrar a la societat que les inclinacions sexuals no han de ser un
factor de discriminació dels individus.
Els primers EuroGames es van celebrar el 1992 a la ciutat de La Haya. Des
d’aleshores s’han organitzat fins a onze edicions a ciutats bàsicament del centre
i nord d’Europa com ara Frankfurt, Berlín, París, Zúrich, Hannover, Copenha-
gue, Munic i Utrecht. L’última edició dels EuroGames va ser a l’estiu de 2007 a
la ciutat belga Antwerp.
Breu història dels EuroGames
ar el conjunt de la ciutadania en el respec-
te per la llibertat sexual de cada persona”,
explica Miquel Torres per denunciar
després que “molt pocs esportistes pro-
fessionals s’han vist amb cor de reconèixer
públicament la seva homosexualitat i això
passa perquè tenen por de ser boicotejats
per les seves federacions o a perdre els
seus suculents contractes publicitaris”. La
idea de crear un esdeveniment com els
EuroGames va néixer per denunciar
aquesta situació en l’esport professio-
nal, tot i que després es va pensar que
calia centrar-se en la defensa dels espor-
tistes homosexuals de caire amateur
perquè “solen tenir molts més problemes
i solen ser difícils de denunciar”.
MÉS QUE ESPORT
Al marge de les activitats estrictament
esportives, els EuroGames també propo-
sen un programa cultural, amb teatre,
música, exposicions de fotografia, pintu-
ra i narrativa, visites culturals per la ciu-
tat i els seus voltants, entrades a museus,
exposicions i espectacles. L’organització
té previst col·locar un village diürn situat
al Passeig de la Reina Maria Cristina que
serà un punt de trobada i un espai de par-
ticipació de la societat civil, on entitats
associades al col·lectiu LGTB oferiran
fòrums i conferències obertes a tothom.
Antonio Guirado, Secretari General de
la Federació d’Associacions Coordina-
dora Gai-Lesbiana, es mostra molt sa-
tisfet amb l’espai que tindran per fer les
seves reivindicacions. “Concebem els
EuroGames no com un acte de protesta
però sí com un acte d’afirmació que busca
la normalització dels homosexuals en tots
els àmbits de la societat i de la vida”. En
aquest sentit, també se situarà un village
nocturn de vessant més lúdica a la deno-
minada zona del Gaixample, entre els
carrers Consell de Cent i Muntaner.
Tant des del Club Panteres Grogues
com des de les diverses entitats del mo-
viment Gai-Lesbiana de Barcelona re-
coneixen que els EuroGames són un es-
deveniment en què l’esport és només una
excusa per reivindicar-se d’una manera
atractiva. “Crec que el moviment gai-les-
biana ha modificat la seva manera de mo-
bilitzar-se abandonant la postura de pan-
carta i manifestació per una versió més
lúdica que també pot ser efectiva”, reco-
neix Antonio Guirado. Miquel Torres, de
Panteres Grogues, no té problemes a
reconèixer que “tot i que comptarem amb
bons atletes que ostenten marques lloa-
bles, especialment en les proves de nata-
ció, la realitat és que estem parlant d’es-
port a nivell amateur i per tant qui vulgui
veure esportistes d’elit es podria sentir una
mica decebut”.
IMPULS INSTITUCIONAL
Joan Miró, president del Club Panteres
“Molt pocs esportistes
profesionals s’han vist
amb cor de reconèixer la
seva homosexualitat per
por a ser boicotejats”
25 MODALITATS ESPORTIVES
PROVA LLOC PROVA LLOC
Aeròbic Parc Escorxador Lluita Campus de l’UAB
Atletisme Pista Serrahima Natació Piscines Picornell
Bàdminton Campus de l’UAB Nat. Sincron. Piscines Picornell
Balls de saló Pavelló PM Mundet Patins en línia Circuit urbà
Bàsquet Pavelló Mar Bella Bowls Parc Joan Miró
Bowling S. Vicenç dels Horts Softball Per determinar
Ciclisme Circuit urbà Tennis BTO
Golf Club de Golf Sant Joan Tennis taula Reina Elisenda
Marató Circuit urbà Vela Port Olímpic BCN
Squash Poliesportiu Rocafort Voleibol INEFC
Futbol Per determinar Volei platja Sitges
Handball Vall d’Hebron Waterpolo Per determinar
Hockey Pau Negre
30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2032
33EL REPORTATGE
Cal informar mésa la ciutadania
A un mes vista de la celebració dels
EuroGames, els ciutadans de
Barcelona encara no tenen una opi-
nió gaire formada sobre aquest es-
deveniment. Aquesta revista ha com-
probat a peu de carrer que la majo-
ria dels barcelonins entrevistats no
sabien què eren els EuroGames. Al-
tres ciutadans, com Roberto Fernán-
dez, creuen que “és una prova espor-
tiva només per a gais i lesbianes”, ig-
norant que els EuroGames són un
esdeveniment esportiu obert a tot-
hom independentment de l’orienta-
ció sexual de cada persona.
Grogues, explica que l’organització està
rebent molt de suport tant per part de
l’Ajuntament de Barcelona com de la
Generalitat de Catalunya. “Tots estem
interessats en què els EuroGames de
Barcelona siguin un èxit en tots els sen-
tits”. L’Ajuntament, a través de l’Institut
Barcelona Esports, ha cedit diversos
espais i equipaments esportius per po-
der fer les diferents proves amb garanti-
es de qualitat. La Generalitat de
Catalunya també ha ofert totes les facili-
tats a través de la Secretaria General de
l’Esport. El grau d’implicació és total ja
que les institucions són conscients que
Barcelona ha d’aprofitar aquesta bona
imatge que té entre el col·lectiu homo-
sexual i que l’han situada com un refe-
rent internacional a l’alçada de ciutats
com Berlín, Amsterdam, París, Londres
o Manchester.
TURISME GAI
Com en qualsevol esdeveniement
d’aquestes dimensions, està previst que
durant els quatre dies de celebració dels
EuroGames, Barcelona rebi la visita
d’unes 30.000 persones. Josep Anton
Rojas, director de Promoció de Turisme
de Barcelona, reconeix que “la ciutat no
ha preparat cap operatiu especial per a
aquest esdeveniment, més enllà de la ces-
sió d’espais per a la celebració de compe-
ticions esportives i els village de dia i de
nit”. Des del Gremi d’Hotelers tampoc
s’ha preparat cap operatiu especial tot i
que l’organització dels EuroGames faci-
litarà informació sobre allotjament a les
persones que la sol·licitin.
La majoria dels visitants vindran d’Ale-
manya, seguits dels espanyols de la resta
de l’estat, holandesos, francesos, itali-
ans i d’altres nacionalitats. Tot i que no
s’ha fet una estimació dels ingressos que
reportaran a la ciutat aquests visitants,
sí que se sap que el perfil social i econò-
mic d’aquest col·lectiu es caracteritza
per ser parelles o grups d’amics que so-
len tenir un promig de despesa superior
al de la mitjana del turista de la ciutat.
“Visiten els centres i equipaments cultu-
rals de la ciutat, compren en botigues ca-
res, són clients dels restaurants i volen
descobrir l’oferta nocturna de la ciutat”,
explica Josep Anton Rojas.
Des de Turisme de Barcelona també
s’ha constatat que s’ha produït un aug-
ment d’aquest segment de visitants, l’apa-
rició d’empreses turístiques que s’hi es-
pecialitzen i la creació de fires de turis-
me específiques. Per aquest motiu, s’ha
editat una guia turística amb l’oferta de
la ciutat per a aquest col·lectiu i també
s’assisteixen a algunes fires especialitza-
des d’aquest sector del mercat que es
troba en una clara expansió.
La ciutat no ha preparat
cap operatiu especial per
a aquest esdeveniment
més enllà de la cessió
d’espais esportius
30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2133
CLAROR
34
34-35_FCPortada.p65 27/05/2008, 21:1334
35
Dimecres 25 de juny tindran
lloc a la seu central de la Fun-
dació Claror (Sardenya 337,
entresòl 2a) les eleccions per
cobrir una de les places del
Patronat de l’entitat: una de
les dues corresponents a l’es-
tament dels “Socis Col·-
laboradors”, que fins ara ha-
via estat ocupada per Gem-
ma Vilaró. D’acord amb els
nous Estatuts de l’entitat, que
limiten a vuit anys del perío-
de d’estada al Patronat, la
Gemma Vilaró no podrà pre-
sentar-se a la reelecció, en
haver exhaurit ja els seus dos
mandats.
D’acord amb els nous es-
tatuts vigents i tenint en
compte que estem en ple pro-
cés de migració dels antics
Socis-Benefactors als nous
Socis Col·laboradors, per
aquest procés electoral po-
dran ser electors només
aquells antics Socis Benefac-
tors amb més d’un any d’anti-
guitat que abans del 15 de
juny de 2008 hagin presentat
la seva sol·licitud per esdeve-
nir Soci Col·laborador. Els
Socis Col·laboradors que
compleixin amb aquesta con-
dició seran recollits en el cens
definitiu que es publicarà el
16 de juny. Per ser elegible (o
candidat) caldrà, a més, tenir
una antiguitat mínima de 2
anys com a Soci Benefactor i
ser abonat d’alguna de les
instal·lacions de la Fundació.
Els mestres del centre públic
Publicats elsnous Estatutsde l’entitat
La Fundació Claror ha actu-
alitzat recentment els seus
Estatuts, tal i com vàrem in-
formar als darrers números
de la Revista. Per aquest mo-
tiu, l’entitat ha publicat la
nova versió dels Estatuts en
un petit llibret de 32 pàgines.
A més dels Estatuts, el llibret
també incorpora com a an-
nexes el “Codi Ètic” de l’enti-
tat, amb el seu “Decàleg de
valors” i els seus “Principis
d’actuació”. El llibret es pot
sol·licitar als punts d’atenció
al públic de les instal·lacions
esportives que gestiona.
D’una altra banda, els Esta-
tuts també es poden consul-
tar íntegrament a la web d’in-
ternet (claror.cat), a l’apartat
anomenat “La Fundació”.
Eleccions al Patronatel proper 25 de juny
Una de les novetats derivades de la reforma dels Estatuts
és que despareix la figura dels Socis Benefactors en bene-
fici de la nova figura del Soci Col·laborador de la Funda-
ció. Les dues grans diferències entre ambdúes figures són,
d’una banda, que podrà ser Soci Col·laborador qualsevol
persona major d’edat abonada a una de les instal·lacions
gestionades per la Fundació Claror de manera directa
(actualment, els poliesportius Claror, Sagrada Família i
Marítim). La segona gran diferència és que els Socis Col·-
laboradors no hauran de pagar cap quota afegida, com
fins ara feien els Socis Benefactors, la quota dels quals
anava destinada als projectes solidaris de la Fundació. Els
Socis Col·laboradors tindran dos representants al Patro-
nat de la Fundació, de manera que podran presentar can-
didatura en les eleccions que hi hagi, i/o podran votar els
candidats que s’hi presentin.
Disponible laMemòria del’any 2007
Els abonats de les instal·-
lacions gestionades per la
Fundació Claror també po-
den sol·licitar un exemplar de
la Memòria anual de l’any
2007 als punts d’atenció al
públic de tots els centres. A
la Memòria es fa un repàs als
fets i dades més significatius
de l’any des dels diferents
punts de vista de la gestió.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ CLAROR CONTINUA LA RENOVACIÓ
Sagrada Família i els treba-
lladors de la Fundació, que si-
guin Socis Col·laboradors no-
més són electors, ja que
aquests col·lectius tenen un
mecanisme específic per es-
collir els seus representants.
A la foto superior, imatge de
l’Assemblea anual de Socis
Benefactors, celebrada el 13
de maig, en què es va infor-
mar de la reforma dels Esta-
tuts i els canvis que això su-
posa en l’estament dels fins
ara anomenats “Socis Bene-
factors” (vegeu quadre).
De socis benefactorsa socis col·laboradors
34-35_FCPortada.p65 27/05/2008, 21:1335
CLAROR
36
Gran festa final per concloureel 25è aniversari del Claror
EL 13 I 14 DE JUNY ES POSA EL PUNT FINAL ALS ACTES DE COMMEMORACIÓ
Es començarà a les sis de la tarda del divendres i no es pararàfins el dissabte a la nit, activitats nocturnes incloses
Els actes de celebració dels
25 anys del Claror estan arri-
bant a la recta final, després
de sis mesos d’activitats ben
diverses. I per concloure
aquest aniversari se n’està
preparant una de ben grossa
i que vol motivar la partici-
pació del màxim nombre de
persones, abonats i amics de
l’entitat. Aquesta gran festa
començarà a les 18.00 hores
del divendres 13 de juny i fi-
nalitzarà el dissabte 14 de
juny a les dues de la matinada
i aglutinarà un seguit de pro-
postes ben atractives.
ARRIBA EL 25X25
L’acte central de la festa serà
el 25x25, un esdeveniment
sense precedents que té per
objectiu estar nedant 25 me-
tres durant 25 hores, cosa que
requereix la participació de
centenars de persones. La di-
nàmica de funcionament és
ben senzilla. Totes aquelles
persones, grans i petits, que
hi vulguin participar hauran
de fer una sola piscina (25
metres), si bé podran repetir
afegint-se novament a la cua,
sempre i quan no hi hagi mol-
ta gent esperant. Així, s’ani-
ran succeint relleus de 25
metres gràcies a la participa-
ció de persones de totes les
edats i condicions físiques.
Val a dir que, tractant-se
d’una fita d’aquesta emberga-
dura, es va sol·licitar el rè-
cord Guiness, però finalment
s’ha desestimat ja que a
Mallorca van fixar-ne un sem-
blant i batre’l significava ne-
dar els 25 metres, sempre
amb menys de 30 segons, una
premissa contrària a la volun-
tat del 25x25, en què es vol
que hi participi el major nom-
bre de persones, sense im-
portar el temps que triguin en
fer la piscina, ni si requerei-
xen material auxiliar
ACTIVITATS
PARAL·LELES
Després d’haver nedat els 25
metres, tothom podrà gaudir
de diverses activitats. A la
piscina hi haurà instal·lada, de
manera permanent, una esta-
ció inflable i, en funció de l’ho-
ra, s’han programat activitats
dirigides, ja sigui partits de
bàsquet a la piscina gran com
sessions d’aiguagim o de re-
lax a la piscina petita.
Fora de la piscina també hi
haurà activitats, com el mun-
tatge de diverses coreografi-
es al ritme de diverses músi-
ques (Thriller de Miquel Jack-
son, el popular Chikichiki, o
cançons d’Abba, el musical
Grease o la Batuka). A la pà-
gina següent podeu consultar
la graella d’activitats.
INSCRIPCIONS
La participació al 25x25 és
gratuïta. No obstant, per
qüestions d’organització i,
sobretot, perquè la piscina té
un aforament limitat, cal ins-
criure’s prèviament a l’Espor-
tiu Claror, tot indicant la fran-
ja horària en què es preveu
nedar. Cal tenir en compte
que només es permetrà ac-
cedir a les activitats lúdiques
a aquelles persones que ha-
gin nedat els 25 metres.
Pel que fa a les hores de la
nit (de les 9 del vespre de di-
vendres, a les 8 del matí de
dissabte) la instal·lació ro-
mandrà oberta i, a més, d’al-
Cal inscriure’s a
l’Esportiu Claror,
tot indicant a
quina hora es
vindrà a nedar
Per participar al
25x25 cal nedar 25
metres, i tant se
val què es trigui
“25 ANYS DEL CLAROR”
36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1436
37“25 ANYS DEL CLAROR”
I el dissabte... ball pera tothom a l’aire lliure
Després de nedar
els 25 metres es
podrà participar
en diverses activi-
tats lúdiques
ACTIVITATS PER ALS PARTICIPANTS AL 25X25
FI DE FESTA
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Com cada any, quan acaba la
temporada, se celebra el ball
a les pistes exteriors de l’Es-
portiu Claror. Però, evident-
ment, aquest any el ball pren
una importància especial per-
què serà el colofó final a més
de 24 hores d’intensa activi-
tat i servirà per fer la clausu-
ra definitiva als actes d’ani-
versari de Claror.
Així doncs, el dissabte 14
de juny, a les 22.30 hores,
tothom qui ho desitgi, sigui
abonat o no a les instal·-
lacions gestionades pel Cla-
ror, podrà accedir al ball amb
discomòbil.
El preu de l’entrada per als
menors de 16 anys és de 4 eu-
ros si són abonats i de 5,50
euros per als no abonats. En el
cas dels adults, el preu és de
6’50 euros per als abonats i
de 10,50 euros per als no abo-
nats. Les entrades es poden
comprar a la recepció de les
quatre instal·lacions gestiona-
des per la Fundació Claror.
LA FESTA DEL
BÀSQUET
Abans del ball, la secció de
bàsquet Safa-Claror celebra
la tradicional diada de fi de
temporada. Durant tot el dia
es juguen partits de bàsquet
3x3 entre els jugadors de la
secció i, a la nit, abans del
ball, s’organitza el sopar amb
més de 400 persones, entre
jugadors/es, entrenadors/es i
gunes activitats dirigides com
una classe d’spining o sessi-
ons de relax a l’aigua, el pa-
velló acollirà un ball amb dis-
comòbil, de dues a sis de la
matinada. De les 12 de la nit
a les 7 del matí només podran
accedir a la instal·lació els
majors de 18 anys que hau-
ran de dur el carnet d’identi-
tat per si se’ls requereix a l’en-
trada.
CAUSA SOLIDÀRIA
Un dels aspectes més relle-
vants del 25x25 és que afe-
geix un component solidari,
d’acord amb el tarannà de la
Fundació Claror. Així, per
cada piscina de 25 metres que
es nedi, la Fundació Claror
donarà un euro a la Fundació
Esclerosi Múltiple (FEM).
pares/mares. Trobareu tota la
informació de la Diada del
bàsquet a la pàgina 49.
36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1437
CLAROR
38
Al setembrees publicarà elllibre dels 25anys
El proper mes de setembre
la Fundació Claror presenta-
rà el llibre institucional que
resumeix aquests 25 anys. La
publicació consta de 25 ca-
pítols, escrits per 25 autors
diferents, i aborda reflexions
molt diverses relacionades
amb l’entitat: des de capítols
més històrics on s’expliquen
els inicis o el creixement, fins
a capítols més emotius sobre
els usuaris o els treballadors.
La CoralClaror assajala cançó del25è aniversari
La Coral Claror està assajant
la cançó del 25è aniversari de
l’entitat. Es titula “Temps de
records” i tant la lletra com
la música són del seu direc-
tor, Lluís Yera. La intenció és
presentar-la al públic cap el
proper mes de setembre o oc-
tubre. A més, formarà part
d’un disc recopilatori de les
cançons més emblemàtiques
interpretades en aquests dar-
rers anys per la Coral.
SALUTACIÓ
Per molts anys!
ANNA PRUNASecretària general de l’Esportde la Generalitat de Catalunya
Per la Secretaria General de l’Esport és una satisfacció i
un orgull comprovar que l’Esportiu Claror compleix el
seu 25è aniversari amb la mateixa vitalitat i il·lusió amb
què es va fundar. Us vull trametre, inicialment, la meva
felicitació per aquests anys de dedicació a l’esport cata-
là, alhora que desitjo que la història de l’Esportiu conti-
nuï plena d’èxits en el futur.
Des del seu naixement, el Claror ha estat un referent a
la ciutat de Barcelona i al districte de Gràcia, ben a prop
de la Sagrada Família, tant pels joves com pels adults,
perquè ha facilitat l’accés a l’esport a milers de perso-
nes. D’aquesta manera, l’entitat ha col·laborat a crear
una cultura esportiva que amb el pas del temps s’ha anat
consolidant amb fermesa, però a més a més, i potser
això és el més important, el Claror s’ha convertit en un
transmissor de valors per tots aquells que alguna vegada
han trepitjat les seves instal·lacions.
El Govern valora especialment aquest fet com a un
factor que s’ha de mantenir inalterable en la història
futura de l‘Esportiu, perquè el dia a dia, les hores dedi-
cades a fer créixer el Claror ens permetin tenir en comp-
te al mateix temps l’esforç, el treball en equip, l’intent de
superació, la companyonia, etc. com a valors que van
més enllà del merament esportiu i que serveixen per
enfortir la nostra societat.
Des de la Secretaria General de l’Esport treballem amb
l’objectiu que l’esport formi part de la vida de les perso-
nes, de la seva quotidianitat. De ben segur, no hi ha res
més habitual que la relació diària que els abonats del Cla-
ror tenen amb l’esport, amb la modalitat esportiva que
més els agradi practicar. Estic convençuda que el Claror
s’ha convertit en una entitat que forma part de la vida de
tots aquells socis i persones que utilitzen les instal·lacions
i que practiquen els diferents esports. Tots ells també han
aportat i aporten el seu gra de sorra a la història de l’Es-
portiu.
Per últim, desitjar que el Claror continuï sent un refe-
rent en el món de l’associacionisme esportiu a Barcelona
i a tot Catalunya i agrair als seus directius, als socis i a
totes les persones que han fet possible aquest 25è ani-
versari la feina per haver construït una entitat esportiva
de referència al nostre país. Amb models d’entitat com
la vostra es pot dir amb rotunditat que l’esport mou
Catalunya.
Més de 60directiusesportius a laPartytulia
El divendres 30 de maig va
tenir lloc un altre dels esde-
veniments programats en el
marc del 25è aniversari del
Claror: la Partytulia. Aquesta
iniciati va consistir en l’orga-
nització d’una trobada amb
una seixantena de directius
d’instal·lacions esportives de
l’àmbit municipal, i expressa-
ment convidats per la Funda-
ció Claror.
El principal objectiu de la
Partytulia va ser crear un es-
pai obert de participació per
tal de compartir experiènci-
es sobre determinats aspec-
tes de la gestió esportiva. Per
tal d’aconseguir-ho, la troba-
da va aplegar sis tertúlies de
temàtica diversa a les quals
els convidats es van inscriure
prèviament.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PROPERES ACTIVITATS
PROJECTES ENGEGATS
Recta finaldels torneijosde futbol salai de bàsquet
El passat 25 de març es va
donar el tret de sortida al
Torneig Social de Futbol Sala
i el Torneig Social de Bàsquet
que l’Esportiu Claror orga-
nitza amb motiu del seu vint-
i-cinquè aniversari. En total hi
participen 18 equips (8 en
bàsquet i 10 en futbol) for-
mats per empleats i persones
relacionades amb la història
del centre. Jugada ja la prime-
ra fase, els equips Moloco i
Sport Trujillo, amb 12 punts
respectivament, han acabat
com a primers de cada grup
en futbol sala. Pel que fa al
torneig de bàsquet Clan Ca-
ralleu i Weekend all star han
acabat líders amb 11 punts
tots dos. El dissabte 7 de juny
es juga la final a les instal·-
lacions de l’Esportiu Claror.
“25 ANYS DEL CLAROR”
36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1438
39
36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1439
CLAROR
40 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA
Sembla que va ser ahir, però han passat 10 anys. Malgrat que només he tingut l’oportunitat
de viure, en primera persona, els darrers set anys del polisportiu n’estic orgullós, molt
orgullós.
Per haver pogut conèixer les persones que van fer possible aquest somni. Per haver
confiat en el seu moment amb la meva persona per estar al front aquests darrers anys. Per
tenir un equip de professionals al meu voltant que han fet possible consolidar-lo. Per poder
donar resposta a les demandes d’un barri que fomenta la relació entre persones. Per
intentar adaptar-nos dia rere dia a les noves realitats, a les noves inquietuds, donant
resposta en la majoria de moments, als desitjos d’homes i dones, nens i nenes, veïns i
veïnes... Per tots els abonats que any rere any segueixen confiant en la nostra feina.
Per tot això i molt més, permeteu-me donar-vos les gràcies als uns i als altres, a tots,
perquè a la fi tots vosaltres , abonats, usuaris, treballadors... sou els protagonistes d’aquests
primers 10 anys d’història del Poliesportiu Sagrada Família.
Per a tots vosaltres, felicitats i gràcies: Millor dit: moltes felicitats i moltes gràcies.
OPINIÓ
El Poliesportiu Municipal Sa-
grada Família va complir 10
anys de vida el passat 10 de
maig. I ho va fer amb un excel·-
lent estat de salut.
Segons les darreres dades
(de finals d’abril), el
Poliesportiu Sagrada Família
no només és, amb 10.134
abonats, la instal·lació amb
més abonats de les quatre
que gestiona la Fundació Cla-
ror, sinó que està entre els cinc
centres esportius municipals
amb més abonats de
Barcelona.
L’alt nivell d’abonats no és
una novetat d’ara. Durant gai-
rebé els seus deu anys de vida
s’ha mantingut en xifres simi-
lars, i fins i tot amb llistes d’es-
pera, tot i no fer campanyes
comercials de captació de
nous abonats. Tot a causa de
l’alt índex de fidelització del
centre respecte als seus usu-
aris. En aquest sentit, una
dada rellevant és que, dels
10.134 abonats actuals, un
18,22 per cent (1.847 perso-
nes) ho són des de la inaugu-
ració del centre, fa 10 anys.
A banda dels seus 10.134
abonats, el Poliesportiu
compta amb 2.711 cursetis-
tes, és a dir, persones que cur-
sen algun tipus d’activitat di-
rigida no inclosa a la quota
d’abonat. A més, cada mes
ven entre 650 i 800 entrades
puntuals a persones no abo-
nades, en funció del grau
d’ocupació de la instal·lació.
Una altra dada significativa és
El Poliesportiu Sagrada Família va celebrar el desé ani-
versari amb una gran festa lúdicoesportiva que va tenir
lloc durant el matí del dissabte 17 de maig. Hi va haver
tota mena d’activitats gratuïtes per als abonats, tant petits
com grans, a la piscina i al pavelló.
El Poliesportiu Sagrada Famíliacelebra 10 anys en plena formaLa instal·lació, inaugurada el 10 de maig de 1998, ha complert 10 anys amb més de10.000 abonats i 2.300 cursetistes, i està preparada per a la futura ampliació
LA INSTAL·LACIÓ ACOMPLEIX UNA DÈCADA
MANEL CERCÓSDirector del Poliesportiu Sagrada Família
Moltes gràcies!
1.847 persones
romanen com a
abonades des de
la inauguració
la quantitat de serveis de sa-
lut contractats a la instal·-
lació: al llarg de l’any 2007
se’n van contractar 7.178.
Si el present del Poliespor-
tiu Sagrada Família és ferm,
no ho és menys el seu futur. I
és que, com ja hem informat
en diversos números de la Re-
vista Claror, la Fundació Cla-
ror i el Districte de l’Eixam-
ple ja ho tenen tot a punt per
iniciar les obres d’ampliació
del centre. Una ampliació de
2.000 metres quadrats que
serà possible gràcies a la
construcció de nous espais a
uns locals situats al passatge
Vilaret, annexes el poliespor-
tiu. Els nous espais tindran una
piscina, noves sales poliva-
lents i vestidors que serviran
per ampliar l’oferta d’activi-
tats i serveis del centre, i mi-
llorar el comfort de tots els
abonats. Les obres de cons-
trucció del nou espai és pre-
vist iniciar-les aquest any, i
que estiguin finalitzades de
cara a finals del 2009.
40-41_PSF.p65 27/05/2008, 21:1540
41POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA
Al setembre ja hi haurà novasala de condicionament físicEls canvis inclouen la renovació de tota la maquinària d’entrenament cardiovascular,de pes i pes lliure i també el terra amb l’objectiu de millorar el confort i el servei
LES OBRES COMENÇARAN AL JULIOL I ESTARAN ENLLESTIDES AL SETEMBRE
Durant l’estiu la sala de con-
dicionament físic serà remo-
delada canviant tota la maqui-
nària d’entrenament cardio-
vascular, de pes i pes lliure, i
també el terra, que, tot i que
fa només dos anys de la seva
substitució, ha patit un dur
desgast.
CANVI DE MÀQUINES
Serà més que un simple can-
vi de material ja que es pre-
tén dotar la sala d’unes eines
que permetran obrir un ven-
tall més ampli de possibili-
tats a l’hora de realitzar ac-
tivitat física.
Tot i que l’ubicació serà la
mateixa i l’espai útil també,
s’ha dissenyat una distribució
similar però diferent al ma-
teix temps, amb repartiment
de les màquines de manera
que la circulació i accessibili-
tat entre elles i la seva localit-
zació sigui més fàcil. També
es vol ajustar el tipus i nom-
bre d’aparells a la realitat ac-
tual de la sala, incrementant
les bicicletes, els rems, les
cintes i les màquines el·-
líptiques.
S’ha tingut molta cura a
l’hora d’escollir la nova ma-
quinària i s’ha optat per unes
màquines de plaques que mi-
lloren l’adaptació de l’usuari
mitjançant la integració de
pistons que permeten un
ajustament més suau i amb
menys esforç de les parts
mòbils. Els selectors de pla-
ques són més grans i més se-
Una altra actuació de calat a la instal·lació serà la
que es farà als vestidors E i F i, en general, a la
primera planta. Tots aquests espais han envellit i
actualment no satisfan dos requeriments funcio-
nals imprescindibles: la impermeabilitat dels ter-
res i un millor estalvi energètic d’aigua. Les obres
mantindran el disseny actual però canviaran les
rajoles dels paviments després d’haver
impermeabilitzat tot el terra, s’enrajolaran de nou
també les parets dels túnels de dutxes i es
revisaran i substituiran la resta d’instal·lacions deteriorades durant aquests 10 anys de dur
funcionament. Es vol crear uns espais que garanteixin l’aigua però seguint paràmetres de
sostenibilitat seguint el trinomi Temps-Economia-Qualitat.
Les obres començaran l’1 de juliol i acabaran la primera setmana de setembre. Durant
els treballs, es limitarà l’accés actual a aquests dos vestidors i, en general, a la primera
planta. Es farà un accés provisional amb una escala alternativa que es posarà al pavelló.
L’ascensor tindrà un ús exclusiu per a minusvàlids i persones que ho necessitin.
gurs, i els seients més envol-
vents i anatòmics.
Tanmateix, i a petició de tot
l’equip tècnic de la sala, s’in-
corporarà una sèrie de mà-
quines de treball funcional, en
concret sis, que donen la pos-
sibilitat de garantir aquest
concepte de moviments glo-
bals en les rutines i entrena-
ments habituals i obrir el ven-
tall de possibilitats de realit-
zar activitat física.
NOU PAVIMENT
També es canviarà tot el ter-
ra. S’ha optat per un nou pa-
viment fet a base d’un parquet
industrial de molta més qua-
litat que l’actual. Igualment,
s’aprofitarà per revisar el
conjunt de les instal·lacions
d’aquest espai.
En general, es pretén un
projecte que amplia la possi-
bilitat de treball corporal, que
permet la integració de per-
sones amb característiques
físiques diferents i tracta de
cobrir les necessitats que han
anat sorgint a la sala. Es vol
remarcar que aquest projec-
te no hagués estat possible tal
i com s’ha dissenyat sense les
opinions i suggeriments dels
usuaris, que dia a dia ha anat
recollint l’equip tècnic i el
personal de la instal·lació.
La primera planta també serà reformadaincloent notables millores als vestidors E i F
40-41_PSF.p65 27/05/2008, 21:1541
CLAROR
42
Continuaranles obres demillora durantaquest estiu
REFORMES
ESPORTIU CLAROR
Com cada any, durant els
mesos d’estiu de juliol i se-
tembre, l’Esportiu Claror ofe-
reix una àmplia programació
d’activitats. Així, el proper 1
de juliol es donarà el tret de
sortida a la graella de lliure
accés per a abonats. Enguany
hi haurà més activitats que
l’estiu passat i es podran con-
sultar al nostre web.
D’una altra banda, també
s’ha treballat en una àmplia
oferta d’activitats de paga-
ment. En activitats aquàtiques
hi haurà cursos de natació per
a totes les edats i nivells.
TRES NOVETATS
En activitats dirigides repeti-
ran el ioga i l’escola d’esque-
na. Però no només s’ha optat
per la continuïtat, també
s’han inclòs tres novetats. La
primera, són les Danses ori-
entals en què, a més de sessi-
ons d’iniciació a la dansa del
ventre, també s’introduiran
classes per conèixer els balls
polinesis i el Bollywood, totes
dues modalitats actualment
molt de moda. És una activi-
tat molt indicada tant per a
persones que han fet dansa
del ventre i volen veure altres
balls, com per a persones que
volen familiaritzar-se amb la
dansa oriental.
La segona novetat serà el
Dance Stretch, que és una
activitat de control i consci-
ència corporal molt indicada
per a la millora de la col·-
locació postural, el treball
Propostes per a totsels gustos aquest estiuA més de les activitats tradicionals d’estiu, l’Esportiu Claroroferirà Danses orientals, Dance Strech i Funky Street Dance
S’OFERIRÀ UNA GRAELLA GRATUÏTA PER A ABONATS AL JULIOL I SETEMBRE
La programació de lleure in-
fantil de l’Esportiu Claror in-
clourà, com cada any, els
Casals d’Estiu per a infants.
La nova temporada comen-
çarà a partir de dilluns 23
de juny amb la principal no-
vetat de recuperar els espais
que el CEIP Sagrada Família
cedeix a l’Esportiu Claror
per tal de realitzar el Casal
d’Estiu. Així doncs, amb aquest acord es recupera la co-
moditat de tenir totes les activitats en un mateix espai, ja
que al marge dels Casals d’Estiu, l’Esportiu Claror també
ofereix el Campus Olímpia i el Campus Verd.
Els Casals d’Estiu comencena partir del 23 de juny
Després d’un cicle de 3 anys
d’actuacions de millora subs-
tancials al centre que s’han
portat a terme fonamental-
ment durant els períodes
d’estiu, aquest any 2008 serà
una mica més tranquil tot i
que està previst seguir fent
obres.
Una de les accions previs-
tes és la segona fase de l’ade-
quació de la instal·lació a la
nova normativa de llicència
ambiental i consistirà en aca-
bar de fer més segura l’escala
2 de la instal·lació com a via
d’evacuació. En aquest cas de
l’escala 2 afectarà la planta
menys 1, a l’alçada de la sala
d’arts marcials.
RENOVACIÓ D’AIRE
L’altra gran actuació d’im-
portància és la millora de la
renovació d’aire de diver-
ses dependències, com són
la piscina petita, els vesti-
dors 1, 2, 3 i 4 (del pavelló)
i les sales d’activitats dirigi-
des: spining, sala blava i sala
taronja.
Aquesta actuació repre-
sentarà la instal·lació d’una
nova màquina i tots els cir-
cuits que alimentin aquestes
dependències, amb l’objectiu
d’aconseguir una major qua-
litat de l’aire que permeti un
nivell de confort superior a
l’actual.
En el moment de publicar-
se aquesta revista, s’està aca-
bant d’enllestir els detalls del
projecte, que es vol tirar en-
davant durant els mesos de
juny i juliol per tenir-ho tot
acabat a l’agost.
d’estiraments i el control de
la respiració. El treball que es
realitza parteix de la tècnica
base de la dansa.
L’última de les novetats és
el Funky Street Dance. Es
tracta d’una activitat de dan-
sa adreçada a nois i noies
d’edats compreses entre els
8 i 16 anys que vulguin inici-
ar-se en els balls de carrer
com el hip hop o el funky.
ACTIVITATS DE LLEURE
42-43_EC-Maritim.p65 27/05/2008, 21:1842
43POLIESPORTIU MARÍTIM
Oferta en elsabonaments icursets
PROMOCIÓ
Festa de l’abonatdel 16 al 21 de juny
ES FARÀ CABARET, BALL ANDALÚS, CAPOEIRA, HIP HOP, COUNTRY I MOLT MÉS
euros i després s’organitzarà
un sopar al Cafè Marítim, per
qui vulgui continuar la festa,
per només 23 euros.
Caldrà inscriure’s a totes
El Poliesportiu Marítim cele-
bra la Festa de l’abonat del
dilluns16 al dissabte 21 de
juny, tot i que l’inici de la set-
mana festiva serà el dia 14.
Durant aquesta setmana
trobareu tot un seguit d’acti-
vitats noves com ara tono
braços, tono pump, relaxació,
spining suau, en forma a la
platja i GAC al pavelló. Tam-
bé hi haurà activitats de pa-
gament que durant aquesta
setmana entren en la graella,
com tai txí i escola d’esque-
na. I per acabar, s’oferiran
danses tan novedoses com hip
hop, capoeira, ball andalús,
cabaret i country.
MASTERCLASS
D’SPINING
El divendres 20 de juny es farà
una masterclass d’spining a la
Plaça Darwin i, per acabar,
el 21 serà el torn de l’Open
Volei Marítim (pàgina 48).
Els abonats podran acce-
dir a totes aquestes activitats
independentment de la seva
franja d’abonament, i els no
abonats, per només 5 euros
podran entrar de forma pun-
tual a gaudir de les activitats
el dia que més els agradi, i si
després es fan abonats, se’ls
hi retornaran.
El Màster d’spining té un
preu únic per a tothom de 6
les activitats ofertades, tant
les lliures com la masterclass
d’spining i el sopar ja que en
tots dos casos les places són
limitades.
Monogràfic de salsa imerengue durant el juliol
Després de l’èxit de les sessions
setmanals de Ballem (activitat in-
closa a la graella), i haver “de-
gustat” la gran majoria de balls,
iniciem els primers monogràfics
per tal d’anar perfeccionant els
balls més demandats.
Per això, pels més ballarins amb
predilecció pels ritmes calents
tenim tots els dimecres de juliol
de 20.30 a 21.30 hores un monogràfic de Salsa i Me-
rengue. El preu per a abonats és de 12 euros i per a no
abonats, de 16 euros.
Pack Salutentre Bicicloti Marítm
Ara que s’apropa l’estiu pots
gaudir d’una passejada en bici
i després refrescar-te a les ai-
gües del Poliesportiu Marí-
tim. Biciclot dissenya una ruta
de dues hores pels indrets que
es desitgin tot proveint amb
una bici, un mapa dels carrils
bici, cadenat i casc.
Totes les bicicletes es re-
noven i s’equipen periòdica-
ment per garantir la màxima
seguretat. Informa’t a la
instal·lació o entra al web del
Poliesportiu Marítim per ob-
tenir tota la informació:
www.claror.cat/maritim.htm
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Aquest estiu el Marítim farà
una oferta d’abonaments d’1
a 3 mesos a preus reduïts i
matrícula gratuïta com tam-
bé en les modalitats de tot el
dia. Seran descomptes del 12
al 30% segons els mesos a
contractar.
Aquest any es fa un 50%
de descompte en els cursets
d’activitats dirigides: ioga, tai
txí, dansa del ventre, escola
d’esquena i volei indoor, du-
rant els mesos de juliol i se-
tembre. Al juliol també s’ofe-
riran cursos de natació des de
nadons fins a gent gran.
42-43_EC-Maritim.p65 27/05/2008, 21:1843
CLAROR
CAN CARALLEU44
Can Caralleu ofereix, durant
els mesos d’estiu, activitats
de forma ininterrompuda
perquè tothom pugui fer
activitat física, sigui quin sigui
el seu període de vacances.
Així doncs, està prevista
una vegada més la graella
d’activitats de fitness de lliure
accés per als abonats que
s’oferirà durant els tres
mesos d’estiu, adaptant-ne els
horaris i activitats a la
demanda. Els abonats que hi
estiguin interessats podran
recollir els horaris a la
recepció de la instal·lació.
ACTIVITATS PER A
TOTES LES EDATS
A partir de dimecres 25 de
juny comencen els Casals
d’estiu fins el dia 10 de setem-
bre. Per aquest motiu, en ho-
rari de 9.00 a 17.00 hores la
instal·lació estarà majoritàri-
ament ocupada per les acti-
vitats d’infants.
Durant el mes de juliol, Can
Caralleu també oferirà una
carta variada de cursos inten-
sius de natació per a infants
en horari de tarda.
L’escola de tennis i de pàdel
funcionarà durant el mes de
juliol amb cursos intensius,
Arriba un estiu bencarregat d’activitatsHi haurà graella d’activitats de fitness de lliure accésper als abonats durant els mesos de juliol, agost i setembre
S’OFERIRAN ACTIVITATS DE FORMA ININTERROMPUDA DURANT AQUEST ESTIU
El termini derenovació deplaces ja estàobert
tant d’adults com d’infants, a
banda de l’stage de pàdel de
10.00 a 13.00 hores i el de
tennis de 9.00 a 17.00 hores.
L’entrenament i preparació
física d’esports de muntanya
continuarà amb els mateixos
horaris durant el juliol, i a
partir del dia 1 de setembre
començarà la temporada.
Can Caralleu ja ha obert el
procés d’inscripció per a les
activitats dirigides de paga-
ment de la temporada 08-09
que comença a l’octubre.
Per facilitar les gestions i ga-
rantir plaça als cursetistes
que han participat a les acti-
vitats dirigides de la tempo-
rada 07-08, s’ha fet la reno-
vació automàtica en les les
activitats d’entrenament de
muntanya i fons, entrenament
personal, cursos de tennis i
pàdel per a adults i lligues de
tennis i pàdel.
Si no s’ha fet la renovació
automàtica, els cursetistes i
abonats de Can Caralleu po-
den fer la inscripció a partir
de l’11de juny. Les persones
no abonades podran inscriu-
re-s’hi a partir del 26 de juny
i fins el 31 de juliol. Durant
l’agost no es tramitaran ins-
cripcions. A partir del 3 de
setembre s’oferiran les places
restants.
Durant els mesos d’estiu, la
piscina descoberta de Can
Caralleu passarà a aplicar
nous horaris. Així, al juny, ju-
liol i setembre romandrà
oberta de dilluns a divendres
de 8.00 a 21.00 hores, men-
tre que els dissabtes el seu
horari serà de 10.00 a 20.00
hores. Els diumenges s’oferirà una obertura parcial de
10.00 a 17.00 hores tot i que durant el mes de juny s’obri-
rà de 10.00 a 16.00 hores. Al mes d’agost, l’horari estipu-
lat serà de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00 hores i els
dissabtes de 8.00 a 20.00 hores. Diumenges la piscina
romandrà oberta de 9.00 a 17.00 hores.
ACTIVITATS 08-09
HORARIS DE LA PISCINA D’ESTIU
44-45_CanCa.p65 27/05/2008, 21:1744
45CAN CARALLEU
Can Caralleu comença la
temporada d’estiu aquest mes
de juny. Durant els dies 7 i 8
de juny la piscina verda
romandrà fora de servei per
adequar el seu funcionament
a l’ús més recreatiu que se’n
fa durant la temporada
d’estiu.
A partir del dia 9 de juny, la
piscina ja estarà oberta per a
l’abonat, però els dies 9, 10,
11, 12 i 13 de juny de 9.30 a
17 hores la prioritat d’ús serà
per a les escoles que fan cur-
sos de natació. Fora d’aquest
horari l’ús de la piscina és
exclusiu per a l’abonat.
NORMATIVA DE LA
PISCINA I EL CENTRE
Com sempre cal destacar
tres punts bàsics de la
normativa de l’Ajuntament de
Barcelona.
Primer, els menors de 14
anys aniran acompanyats d’un
adult. Segon, només es per-
metrà l’entrada de dos me-
nors de 6 anys per adult. I ter-
cer, només es permetrà l’en-
trada de quatre menors
d’edats incloses entre 6 i 14
anys, per cada adult.
També es vol recordar als
abonats de Can Caralleu que
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
La piscina d’estiu obrea partir del 9 de junyRomandrà tancada els dies 7 i 8 de juny per adequar-la alfuncionament més lúdic i recreatiu que té durant l’estiu
TRET DE SORTIDA A LA TEMPORADA D’ESTIU DE CAN CARALLEU
Es faran obresa la piscinacoberta
Del 28 de juliol al 7 de se-
tembre la piscina blava res-
tarà tancada per reformes.
Aquestes consistiran, en pri-
mer lloc, en la substitució i
condicionament d’una part
important dels equips de trac-
tament físic de l’aigua, en se-
gon lloc, la creació d’un nou
dipòsit de compensació i, fi-
nalment, la substitució dels
equips de climatització i
deshumectació d’aquesta
piscina També es millorarà
l’interior dels vestidors d’abo-
nats d’aquesta zona. Durant
aquest període els abonats
podran utilitzar la piscina
descoberta.
REFORMES
Gran festa aquàtica a lapiscina dissabte 14 de juny
El dissabte 14 de juny al
matí Can Caralleu celebra
l’inici de la temporada
d’estiu amb una gran festa
aquàtica. La celebració
comptarà, com sempre,
amb material inflable de
gran volum, música i ani-
madors esportius que fa-
ran que els infants no l’obli-
din fàcilment. A la festa hi podran accedir, de forma total-
ment gratuïta, tots aquells abonats que així ho desitgin.
Mulla’t perl’Esclerosi el13 de juliol
Com cada any, la Fundació
per l’Esclerosi Múltiple orga-
nitza una jornada aquàtica
solidària per donar a conèi-
xer aquesta malaltia arreu de
Catalunya i recaptar fons per
a la recerca i millora de la
qualitat de vida de les perso-
nes que la pateixen. Des de
Can Caralleu es pretén donar
suport a aquesta causa noble
i es convida tothom a parti-
cipar-hi.
JORNADA AQUÀTICA
l’ús del carnet és personal i
intransferible. La direcció del
centre adverteix que en cas
que els empleats de Can
Caralleu detectin un ús
fraudulent d’aquests carnets
es retiraran i s’establirà un
procés sancionador segons la
normativa de règim intern de
l’entitat.
44-45_CanCa.p65 27/05/2008, 21:1845
CLAROR
46 ESDEVENIMENTS
XXVI MILLA SAGRADA FAMÍLIA - II TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN
Juan Carlos Higuero i DoloresCheca s’imposen a la Milla
L’atleta burgalès del Club
Promoranda Juan Carlos
Higuero i la corredora de
Silla, Dolores Checa, es van
adjudicar el Trofeu Internaci-
onal Ciutat de Barcelona -
Gran Premi Gaudí SPORT, les
sèries professionals de la Mi-
lla Sagrada Família, que or-
ganitza la Fundació Claror.
Juan Carlos Higuero
(4’15”) va traspassar la línia
de meta amb molta claredat
per davant del segon i tercer
classificats, el madrileny
Arturo Casado de l’equip
Addidas (4’16”) i el corredor
francès Mounir Yemounni
(4’16’’). Casado i Yemounni
van començar dominant bona
part de la cursa tot i que en el
segon pas pel carrer
Mallorca van cedir el cap de
la cursa a Juan Carlos
Higuero, protagonista d’una
gran recuperació en els dar-
rers metres. En l’esprint final
l’atleta sorià va ser capaç de
treure un segon de diferència
respecte els seus immediats
perseguidors.
Juan Carlos Higuero es va
mostrar molt satisfet del seu
triomf després de quedar-se
Dolores Checa
aconsegueix el
triomf i Rosa
Morató és segona
a les portes de la glòria en les
dues edicions anteriors. El
burgalès va declarar davant
dels mitjans de comunicació
que “estic molt content per-
què, després de dos anys de
resistir-se’m el triomf, al final
he pogut guanyar aquesta
prova que m’agrada tant”.
També va voler destacar que
“per mi, la Milla Sagrada Fa-
mília va associada amb la meva
carrera esportiva perquè aquí
vaig començar com a júnior i
ara segueixo corrent-la com a
professional”.
DOLORES CHECA
GUANYA EN DONES
L’atleta de la localitat de Silla,
Dolores Checa, doble cam-
piona d’Espanya juvenil de
1.500 m, es va imposar a Rosa
Morató en la sèrie femenina.
L’atleta del club València TiM,
amb un temps de 4’50’’ es va
imposar en la recta final a la
corredora catalana, també
del club València TiM, que va
LA MILLA SAGRADA FAMÍLIA CELEBRA LA
SEVA XXIV EDICIÓ EN UN ESTAT DE SALUT
ENVEJABLE PEL QUE FA A PARTICIPACIÓ EN
LES SÈRIES POPULARS I CONSOLIDANT LES
SÈRIES PROFESSIONALS.
Les dotze sèries populars de la Milla assoleixen el límit de 2.000 inscrits i registrenuna participació de 1.344 atletes, que significa un increment respecte l’edició de 2007
46-47 Esdeveniments.p65 27/05/2008, 21:1746
47ESDEVENIMENTS
Juan Carlos
Higuero guanya en
homes amb una
marca de 4’15’’
començar la cursa des de dar-
rera i va anar escalant posici-
ons fins acabar en segona po-
sició amb un temps de 4’52’’.
En tercera posició va acabar
la portuguesa Sara Moreira
que va ser capaç de coman-
dar la cursa en els primers
metres però que en el desen-
llaç de la carrera es va veure
superada per Checa i
Morató. La corredora del
Maratone Clube de Portugal
va completar el podi amb un
temps de 4’52’’.
NOU RÈCORD
MASCULÍ AMB 4’14’’
Abans de les sèries professi-
onals, es van disputar nou
curses populars de la Milla
Sagrada Família i, acabades
les sèries professionals, es van
córrer dues curses més d'ale-
vins. A la Milla hi van partici-
par 1.344 atletes de totes les
edats dels 2.000 inscrits.
sionals i que va permetre al
jove corredor embutxacar-se
el premi de 450 euros que
atorga l’organització. En do-
nes es va imposar la catalana
Anna Bové amb un temps de
5 ’17’’.
La nota de color la va po-
sar Ramon Pau Capell (foto
superior) que va rebre un
premi especial al participant
de la Milla Sagrada Família
amb més edat. El corredor
barceloní va néixer el 18 de
desembre de 1935 i amb els
seus 72 anys va ser l’atleta
més longeu de la cursa.
Data: 27 d’abril de 2008
Inscrits: 2.000 Participants: 1.344
Club amb més participants: Sagrada Família
RESULTATS
XXIV MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars)
TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BCN (professionals)
Categ. Guanyador Guanyadora
Benjamí Pau Truñó 6'23" Paola Carmona 6'17"
Alevins Yeli Sagna 5'39" Judit Pérez 5’41"
Infantils Oriol Lafiguera 5'23" Laura Hernánd. 5’54"
Cadets Ivan Roguera 4'42" Carla Moreno 5'25"
Júniors Mourad Taoussi 5'35" Sònia Mañas 5’21"
Veterans 1 Abd. Dahmani 4'56" Beatriz Garcia 6'42"
Veterans 2 Antonio Martínez 4'50" Benigna Apaol. 6'16"
Promeses Abd. Merzougui 4'26" Meritxell Valls 5'16"
Sèniors M. Benhambarka 4'14" Ana Bové 5'17"
1 Juan Carlos Higuero 4'15" Dolores Checa 4'50"
2 Arturo Casado 4'16" Rosa Morató 4'52"
3 Mounir Yemounni 4'16" Sara Moreira 4'52"
4 Samir Ait 4'17" Iris Fuentes 4'54"
5 Javier Carriqueo 4'18" Elián Périz 4'59"
6 Pablo Villalobos 4'19" Rocío Rodríguez 5'00"
7 Pedro Gonçalves 4'21" Diana Martín 5'00"
8 Víctor Corrales 4'23" Christin Johansson 5'03"
9 Guillem Duran 4'25" Isabel Checa 5'06"
10 Pol Guillen 4'26" Cristina Jordán 5'07"
11 Marc Roig 4'22" Jacqueline Martín 5'12"
12 - 4'28" M. Carmen González 5'19"
Hi va haver 2.000
inscripcions i
1.344 participants
Aquesta és una de les xifres
més altes de participació en
la història de la Milla Sagra-
da Família.
A les dues sèries absolutes,
masculina i femenina, en ho-
mes va guanyar Mohamed
Benhmbarka que va establir
un nou rècord a la Milla amb
4’14’’, marca que supera fins
i tot el temps de Juan Carlos
Higuero en les sèries profes-
46-47 Esdeveniments.p65 27/05/2008, 21:1747
CLAROR
48 ESDEVENIMENTS
Diada de voleiplatja dissabte21 de juny alMarítim
OPEN VOLEI MARÍTIM
Èxit de participació alCros amb 178 atletes
EL GUANYADOR DE LA VUITENA EDICIÓ DEL CROS VA SER ANDRÉS ACUÑA
poder córrer amb una clima-
tologia òptima per fer esport.
El guanyador del Cros de
Muntanya d’enguany va ser
Andrés Acuña del club Diadi-
oria amb un temps de 37’09”
mentre que en dones es va
imposar Bea Aguilar, corre-
dora del club Universitari
amb una marca de 50’23”.
El passat dissabte 26 d’abril,
la piscina gran de l’Esportiu
Claror va celebrar la XXIV
edició del tradicional Campi-
onat de Natació Escolar. En
la competició hi van partici-
par 130 nois i noies d’edats
entre els 7 i els 18 anys. La
competició va tenir dos torns.
A les 16.15 van obrir el foc
els nascuts entre 1990 i 1998
i a partir de les 16.45 vanva
ser el torn dels infants nascuts
entre 1999 i 2001.
Al campionat hi van parti-
cipar alumnes de les escoles
Santa Anna, Immaculada Ve-
druna, Sant Martí de
Calassanç, Jovellanos, Sagra-
da Família, Tabor, La Sedeta,
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
El Campionat de Natació Escolaraplega 130 nens de 10 escoles
Secretari Coloma i també els
nens i nenes dels grups de na-
tació infantil i jove de l’Espor-
tiu Claror i el Poliesportiu
Sagrada Família.
Amb motiu dels 25 anys de
El passat 29 de març es va
celebrar a Can Caralleu la
vuitena edició del Cros de
Muntanya. Enguany la curs va
enregistrar un nou rècorde
participació amb 178 atletes,
dels quals 171 van poder aca-
bar la cursa. D’aquesta ma-
nera el Cros es consolida com
la cursa de muntanya de
Barcelona per excel·lència i
gaudeix any rere any d’un
creixement progressiu que en
fa assegurar el seu futur.
La cursa es va desenvolu-
par com sempre per un cir-
cuit de muntanya i a l’igual que
l’any passat, la distància a
cobrir pels participants va ser
de 9,5 quilòmetres que van
El dissabte 21 de juny el Poli-
esportiu Marítim oferirà per
primer cop una diada de vo-
lei platja. Sota el nom d’Open
Volei Marítim, aquesta acti-
vitat inclosa dins el progra-
ma de la Festa de l’Abonat,
va adreçada a tots els abo-
nats majors de 16 anys del
Poliesportiu Marítim (inde-
pendentment de la seva fran-
ja horària) i també de la Fun-
dació Claror.
El campionat se celebrarà
a l’espai platja que té el cen-
tre i es desenvoluparà de 9 a
14 hores.
INSCRIPCIONS
El nombre de places per par-
ticipar al Primer Open Volei
Marítim són limitades. Per
tenir accés a aquesta activi-
tat cal tramitar una inscrip-
ció prèvia que en el cas dels
abonats del Marítim serà gra-
tuïta i la podran entregar a la
Sala de Condicionament Fí-
sic del centre.
En el cas dels no abonats
hauran de pagar 5 euros que
se’ls hi descomptaran si al fi-
nal s’abonen a la instal·lació.
Hauran de presentar la ins-
cripció a recepció.
l’Esportiu Claror també es
van organitzar relleus que van
aplegar tots els nedadors del
Campionat. A més, el CN
Kalipolis va fer una original
felicitació a l’entitat.
48-49 Events_Seccions.p65 27/05/2008, 21:3648
49SECCIONS
Després de 18anys, JordiYuste deixa lasecció de judo
La secció de
judo de l’Es-
portiu Claror
diu adéu a en
Jordi Yuste,
professor de
judo de la instal·lació des de
fa 18 anys i que emprèn un
nou projecte professional ori-
entat a l’ensenyament
d’aquesta art marcial nipona.
En Jordi Yuste, que va ser
seleccionador de l’equip de
judo espanyol, tanca una llar-
ga etapa en la història del
judo de l’Esportiu Claror,
marcada pel constant creixe-
ment de la secció i també per
una important entrega perso-
nal i professional a la Funda-
ció Claror.
La tradicional festa de cloen-
da de la temporada 2007-
2008 se celebrarà a les pis-
tes exteriors de l’Esportiu
Claror el proper dissabte 14
de juny. Enguany es comme-
morarà el trenta aniversari de
la secció que va ser fundada
el 1977.
Com sempre, es faran acti-
vitats lúdicoesportives per a
tothom. A partir de les 9.30
hores es farà un torneig de
bàsquet tres contra tres i des-
prés un concurs de tirs a cis-
tella. La festa seguirà a les
20.30h amb el tradicional
sopar i per acabar, a les
22.30h serà el torn del ball
amb disco mòbil.
Al llarg de la vetllada es re-
partiran els tradicionals pre-
mis als jugadors més valuosos
de cada equip, tot seguint els
criteris bàsics fonamentats en
l’esperit d’equip, capacitat de
superació i esportivitat.
BALANÇ DE
TEMPORADA
La temporada 2007-2008
acaba amb un balanç general
positiu del rendiment dels
equips que formen part de la
secció de bàsquet Safa-Claror.
El resultat més destacat l’apor-
ta l’equip sènior masculí que
ha aconseguit la seva millor
classificació de la història
acabant vuitè classificat en ca-
tegoria Copa Catalunya. El sè-
nior femení, a data de tanca-
ment d’aquesta revista, havia
eludit el descens directe i es
jugava les fases de permanèn-
cia a Segona Catalana.
Pel que fa a la situació dels
La Diada del Bàsquetarriba el 14 de juny
SE CELEBRARÀ EL TRENTA ANIVERSARI DE LA SECCIÓ, FUNDADA L’ANY 1977
Els Màsters tanquen la temporada participantal 24è Campionat Open Màsters de Catalunya
L’equip dels Màsters de Natació va participar
al XXIV Campionat Open Màsters de Natació
celebrat a Sabadell els dies 31 de maig i 1 de
juny. L’expedició formada per 22 nedadors i
nedadores va aconseguir un bon grapat de
medalles.
D’aquesta manera la secció va tancar per la
porta gran la temporada 2007-2008 en la què
l’equip ha estat format per un total de 29
nedadors dels quals 13 són dones i 16 homes.
Al llarg d’aquesta campanya, els Màsters han
participat als Campionats de Terrassa, el Prat de Llobregat, Lleida, Sallent, Vilafranca del
Penedès, Mataró i Reus. A més, la secció ha incorporat recentment Carme Solé (58 anys),
Enrique Mecklenburg (38 anys) i la invident Gemma Sevillano (37 anys), component de
l’equip paralímpic espanyol.
JUDO
MÀSTERS NATACIÓ
equips inferiors, el cadet A
masculí ha acabat líder del seu
grup d’A2, mentre que el mini
A masculí s’ha classificat per
jugar al nivell A1, el més alt
de la seva categoria.
En femení, cal destacar l’ac-
cés del cadet a interterritori-
al i el fet que el mini A jugarà
la final a quatre contra els
millors equips de Catalunya
de la seva franja d’edat.
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
48-49 Events_Seccions.p65 27/05/2008, 21:3749
CLAROR
50
La quarta edició del Concurs
d’Ajuts a projectes socials ja
té destinataris. Novament, es
repartirà entre més d’una en-
titat la dotació econòmica,
que, enguany i en motiu del
25è aniversari del Claror, ha
estat de 25.000 euros.
Els projectes escollits han
estat cinc i el proper 10 de
juny es formalitzarà la col·-
laboració amb la signatura
dels convenis amb els respon-
sables de cada entitat.
A continuació podeu veure
la informació principal dels
projectes en forma de fitxa.
Trobareu més informació a
www.claror.cat o també po-
deu enviar un correu electrò-
nic a [email protected]
Cinc projectes rebranfinançament del 0’7El Patronat va aprovar la proposta de la Comissió de solidaritatel passat 22 d’abril i el proper 10 de juny se signen els convenis
COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT
0,7 CLAROR
GERMANS A L’AIGUA
Associació catalana de malal-
ties neuromusculars.
Dotació: 4.500 euros
Àmbit: Catalunya
Objectiu: treballar, amb me-
nors de 15 anys que tenen un
germà/na amb una malaltia
neuromuscular, tot allò que
comporta conviure amb la
malaltia, fent-ho en el medi
aquàtic. Es vol fomentar la re-
lació d’igualtat i la complici-
tat entre els germans, i també
amb els pares.
TAFAHUM/ENTESA
Associació per a la Mediació
Intercultural i Social amb Im-
migrants.
Dotació: 4.500 euros
Àmbit: Barcelona (Ciutat Ve-
lla) i nord del Marroc
Objectiu: dinamització es-
portiva per a joves immi-
grants d’entre 14 i 18 anys.
L’objectiu final és articular un
programa que tendeixi cap a
una interculturalitat plena que
permeti el desenvolupament
integral dels joves.
REINSERCIÓ SOCIAL
D’ADOLESCENTS
Fundació Akwaba.
Dotació: 7.000 euros
Àmbit: Costa d’Ivori
Objectiu: reinserir social-
ment joves entre 10 i 18 anys
víctimes del conflicte armat
(nens soldat, infants abando-
nats o noies que eren serven-
tes als campaments militars)
a través del desenvolupament
esportiu a la casa d’acollida
‘Gonfreville’.
MUNDIAL DE LES
CULTURES
Joves per la igualtat i la soli-
daritat (JIC)
Dotació: 2.000 euros
Àmbit: Hospitalet de Ll.
Objectiu: treballar amb un
grup de joves d’origen magre-
bí el foment del respecte, la
solidaritat, la igualtat i l’inter-
canvi cultural a través de la
participació en una competi-
ció esportiva de futbol sala a
nivell de ciutat.
CENTRE D’ACOLLIDA
PER A NENS
Associació Yamuna d’Ajut ala Infància.
Dotació: 7.000 euros
Àmbit: Madagascar
Objectiu: ampliar el centre
d’acollida d’Antananarivo per
acollir uns 70 o 80 nens del
carrer, entre 0 i 16 anys. El
centre els proporciona allot-
jament, alimentació, educa-
ció, cures essencials, roba,
atenció física i psicològica.
MEDI AMBIENT
Cal estalviaraigua, malgratla pluja
Malgrat que les pluges de les
darreres setmanes han fet ai-
xecar l’alerta d’excepcionali-
tat en el consum d’aigua a
Barcelona, l’aigua segueix sent
un bé molt preuat i un recurs
escàs que, més endavant, ens
pot faltar.
Per aquest motiu, la Funda-
ció Claror segueix adoptant
mesures a les instal·lacions
gestionades per tal de contri-
buir a l’estalvi d’aigua.
A tall d’exemple, s’ha re-
duït el temps d’obertura dels
polsadors de les aixetes i de
les dutxes, així com el temps
de descàrrega de les cister-
nes dels vàters. I, en concret,
a les dutxes s’ha regulat la
temperatura de l’aigua per tal
de minimitzar-ne la pèrdua
fins que s’aconsegueix la tem-
peratura idònia (37ºC).
Quant a la neteja d’espais,
ja no s’usen mànegues d’aigua
sinó estris i maquinària més
eficients i el reg de les plantes
i els espais verds es fa amb
aigua aprofitada d’altres ac-
cions, per exemple, amb la
que desprenen les màquines
deshumectadores.
Un altre àmbit on s’ha ac-
tuat és en el manteniment de
les piscines ja que no es can-
via ni s’aporta aigua nova. La
qualitat i netedat de l’aigua es
garanteix pels tractaments fí-
sics i químics del procés de
filtratge tot extremant les
precaucions i els paràmetres
de confort.
Des d’aquestes línies vo-
lem encoratjar tots els usua-
ris de les instal·lacions a esti-
mar l’aigua i, per tant, a fer-
ne un ús eficient i respectuós
amb el medi ambient.
50-51 Cooperacio.p65 27/05/2008, 21:2150
51
50-51 Cooperacio.p65 27/05/2008, 21:2151
CLAROR
52
52-53 CClub.p65 27/05/2008, 21:2052
53
Activitats de lleure:un balanç positiu
Un cop més s’acaba la tem-
porada i el Claror Club fina-
litza les activitats de lleure
amb un balanç força positiu:
34 activitats, 933 places ofer-
tades i un índex d’ocupació
del 90%.
La majoria d’activitats pro-
gramades aquesta tempora-
da han estat noves, tot i que
aquest hivern vam decidir
repetir algunes propostes que
havien tingut molt èxit en tri-
mestres anteriors i que haví-
en generat una llarga llista
d’espera.
Us agraïm la vostra entusi-
asta participació en les acti-
Sortirem a navegar amb el
Rafael, una "barca de mitja-
na" construïda al 1915, per a
explicar com s’ho feien els
antics mariners per orientar-
se sota les estrelles. Embar-
carem al capvespre al port de
Palamós per descobrir la
màgia de la navegació noctur-
na. La tripulació ens ensenya-
rà a identificar diferents
constel·lacions, l’estrella po-
lar, com funciona un sextant...
A mitja travessia fondejarem
a la Cala Castell acompanya-
rem les havaneres amb una
copa de cava. Completarà
aquesta ruta un bon sopar.
MAR DE NIT
Navegant sotales estrelles a Palamós
Data: dissabte 12 de juliolHorari: de 17.30 h a 2.00 h.Lloc: PalamósInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sortida guiada en veler,sopar i autocar.
LLEURE CULTURALAMB
CARNETCLAROR CLUB
8e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50e
Data: divendres 4 de juliolHorari: 20.00 a 22.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats
15 euros no abonatsInclou: visita guiada per una historiadora i refrigeri.
Passejarem per un dels carrers
més emblemàtics de la ciutat
de Barcelona, l'avinguda Dia-
gonal des del Passeig de Sant
Joan, on trobarem el Palau Ma-
caya i l'escultura del poeta i
mossèn Jacint Verdaguer, fins
al Passeig de Gràcia, amb el
Palau Robert.
Passejant perla Diagonal de nit
AMBCARNET
CLAROR CLUB
60e
Data: dissabte 5 de juliolHorari: 8.00 a 19.00hLloc: L’EstartitInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 60 euros abonats
90 euros no abonatsInclou: activitat i material, ai-gües, dinar i autocar.
L’snorkeling és el que habitu-
alment coneixem com nedar i
submergir-se amb tub i ulle-
res de busseig. Us proposem
participar en aquesta activitat
en grups petits i acompanyats
per monitors especialitzats
que ens guiaran pels racons
més interessants de les Illes
Medes, un veritable aquari on
la vida marina sorprèn per la
quantitat i la varietat. Comen-
çarem veient un audiovisual
sobre la fauna i la flora mari-
nes que ens ajudarà a identifi-
car les espècies que anirem
trobant en la immersió.
Snorkeling ales Illes Medes
vitats i us informem que ja es-
tem començant a preparar les
propostes per la nova tem-
porada, concretament pel tri-
mestre de tardor, i com en
edicions anteriors esperem
les vostres idees i aportaci-
ons. Les podeu enviar a
l’adreça de correu electrònic:
Tot seguit us presentem les
tres activitats que us hem pre-
parat per aquest estiu que
comença. Les inscripcions
comencen el dilluns 9 de maig
i podeu fer la reserva de pla-
ça al 934 761 394, de dilluns
a divendres de 9 a 14 hores.
f MEDI AQUÀTIC
52-53 CClub.p65 27/05/2008, 21:2053
CLAROR
54
MINARETELeila AboulelaIcària EditorialIntermon Oxfam
L'escriptora recreavint anys de la vidad’una jove sudane-sa, des de la sevajoventut al Sudanen el si d'una famí-lia benestant, finsa la seva maduresaa Londres, on fa decriada al serveid'una família àrab.Allà veu enfonsar-se el seu món oc-cidentalitzat ple deprivilegis i es resig-na a una vida méshumil on l ' Islamadquireix mésprotagonisme.
THIS FOOL CANDIE NOWScout Niblett2008
L’anglesa Scout Ni-blett signa un quartdisc excel·lent enquè fa més gran laseva llegenda comuna de les cantau-tores folk més ma-leïdes i excèntri-ques del panoramaactual. Destaquencançons com ‘Kiss’amb un gran duetamb el gran WillOldham, o la ten-dresa de ’River ofno return’, la nir-vanera ‘Let thineHeart Be War-med’ i la juganera‘Dinosaur egg’.
CIRCUITOSDE LUJOPastora2008
El trio català for-mat pels germansRiba i la Dolo Ber-trán, ens presentaun nou disc eleganti ple de cançonscandidates a sersingles, que man-té l’esperit originaldel grup tot i de-cantar-se cap a unpop més comerci-al. Ha comptat ambla col·laboració del’Orquestra nacio-nal checa i del pro-ductor Brian Sper-ter, que l’ha mes-clat al seu estudi deNova York.
ROCKFERRYDuffy2008
La gal·lesa AimeeAnne Duffy, mésconguda per Duffy,ha publicat el seuprimer disc, queha estat superven-des i ha estat qua-lificada com a artis-ta emergent del2008. La cantant icompositora desoul té una veu po-tent i amb perso-nalitat, i ja se laconsidera el relleude la també brità-nica Amy Wine-house, amb qui lescomparacions sóninevitables.
MÚSICA
EL ASOMBROSOVIAJE DE ...Eduardo MendozaSeix Barral
Al segle I, Pompo-nio Flato viatjapels confinis del’Imperi romà a larecerca d'unes ai-gües miraculoses.L'atzar i la precari-etat el condueixena Natzaret, on seràexecutat el fusterdel poble, convicteper l’assassinatd’un ric. Torna l’es-til satíric i còmic deMendoza, que apro-fita per burlar-sede les novel·leshistòriques de granconsum.
LLIBRES
L’ENTORN JOANLAPORTA...Àlex SantosCossetània
“L’entorn: Joan La-porta, en la lluitapel poder” és el pri-mer llibre escritsobre la figura delpresident del FCBarcelona. Escritpel periodista ÀlexSantos, relata l’evo-lució tant del clubcom de Joan Lapor-ta des de finals delsanys 90, quan vaaparèixer l’ElefantBlau, fins a finals del2007. Lectura inte-ressant per qui vul-gui conèixer Lapor-ta i la seva gestió.
Bateig submarígratuït a Rodasub
ESPORT SUBAQUÀTIC
La Fundació Claror i l’Escola
de submarinisme barcelolina
Rodasub han signat un nou
conveni de col·laboració.
Es tracta d’una gran opor-
tunitat per als membres del
Claror Club ja que aquests
poden provar de manera
gratuïta l’experiència de sub-
mergir-se sota l’aigua amb
l’equip i els monitors a les se-
ves instal·lacions, gaudint d’un
30% de descompte en els
cursos PADI si desitgen fer-
ne algun posteriorment.
L’escola disposa d’una pis-
cina climatizada pròpia amb
tres nivells de profunditat, un
simulador de corrents mari-
nes, vestidors, aules, etc.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
COSMOCAIXATeodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es
Nou conveni ambel Cosmocaixa
CIÈNCIA I LLEURE
La Fundació Claror ha signat
un nou conveni amb el Cos-
mocaixa, el Museu de la Ci-
ència de l’Obra Social ‘la Cai-
xa’. Des de les partícules ele-
mentals fins el Quixot hi ha
hagut una evolució de 13.700
milions d’anys. Aquest llarg
camí és el que podran realit-
zar essitants daquest espai
pensat per a tots els públics,
amb una extensa oferta cien-
tífica i educativa, exposicions,
tallers, debats... on els petits
també troben el seu espai.
Els seus objectius són esti-
mular el coneixement cientí-
fic, aconseguir la participació
directa dels ciutadans i con-
vertir-se en un lloc de troba-
da entre la ciència i la socie-
tat. Uns continguts universals
i una museografia innovado-
ra el converteixen en un dels
museus més moderns d’Euro-
pa en el seu gènere.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50%
L’escola ofereix tots els
cursos de buceig PADI amb
flexibilitat horària i també llo-
guer d’equips.
RODASUBTel. 933 079 446www.rodasub.com
AMBCARNET
CLAROR CLUB
30%
54-55 CClubcult.p65 27/05/2008, 21:2054
5555
L’exposició es pot visitar del 5 de juny al 20 de juliol
Avelino Pi és un dels pioners
de la fotografia esportiva a
Espanya. La seva carrera va
començar als Jocs Olímpics de
Munic de l’any 1972 i des
d’aleshores ha estat testimoni
d’altres cinc trobades olímpi-
ques: Sarajevo, Los Angeles,
Barcelona, Sydney i Atenes.
Ara bé, la seva experiència
no se circumscriu només als
Jocs Olímpics, de fet són pocs
els esports que han quedat
fora de la seva mirada: el ten-
nis, la vela, el futbol, el golf, el
motociclisme, etc.
Els professionals i aficio-
nats a la fotografia se sor-
prendran davant del mètode
de treball de Pi i de les eines
que ha anat fent servir. Ell
sempre ha cercat la qualitat
per damunt de tot. La nitide-
sa i l’essència de la competi-
ció, el moment elemental de
la superació i l’esforç. Aquest
propòsit l’ha impulsat a uti-
litzar càmeres de formats in-
usuals amb l’afany d’obtenir
resultats òptims, innovadors
Avelino Pi, fotografia del’esport al CaixaForum
i espectaculars. És per això
que grans marques de presti-
gi, mitjans de comunicació i
també patrocinadors i insti-
tucions han volgut comptar
amb les seves obres. També
ha col·laborat amb les fede-
racions Catalana i Espanyola
de Tennis, la Federació de
Golf, el Consorci Mundials
Natació Barcelona 2003 i la
Candidatura Olímpica de
Jocs Olímpics Barcelona 92, Avelino Pi
RETROSPECTIVA DE 35 ANYS D’ESPORT I ELS SEUS PROTAGONISTES
LA TORNA DEL GRECTeatre TantarantanaDel 2/07 fins el 17/08
UN MATRIMONI A GOAVersus TeatreDel 8 fins el 27/07
SU SEGURO SERVIDORTeatre RomeaJuliol (consultar dates claror.cat)
ENFERMO IMAGINARIOTeatre CondalJuliol (consultar dates claror.cat)
ESPECTRESTeatre RomeaDel 17 fins el 19/06
EL LLEIGTeatre TantarantanaFins el 29/06
DOS DE DOSEspai BrossaDel 26/06 al 27/07
EDIP 1,2,3,4Versus TeatreDel 17/06 fins el 6/07
NUNCA ESTUVISTE...La VillarroelJuliol (consultar dates claror.cat)
LA TANCAVersus TeatreDel 29/07 fins el 17/08
BERNARDA ALBA BENDITATeatre RomeaAgost (consultar claror.cat)
NINESVersus TeatreDel 19/08 fins el 14/09
RECOMANACIONS TEATRALS
-25%
entrada
12e
-25%
-25%
-25% -25%
JUMPTeatre VictòriaFins el 8/06, dc, dj i dv
GERMANESLa VillarroelDel 10 fins el 12/06
EL LLIBERTÍTeatre PolioramaFins el 15/06, dj i dv
ELS MOTS DE YORIKEspai BrossaFins el 15/06
ció ha canviat i també la rela-
ció dels esportistes amb el
públic i els aficionats. L’esport
ha esdevingut un fenomen de
masses i, en aquest període
de modernització, l’objectiu
del fotògraf ha estat atent per
deixar constància de les trans-
formacions. Tanmateix no ha
descuidat mai les emocions,
la naturalesa íntima de l’es-
port, les espurnes d’èxit i la
reacció de la derrota, més
enllà de cares conegudes i de
l’evolució de les estètiques.
Precisament per això, les
imatges d’Avelino Pi aconse-
gueixen superar les fronteres
d’espai i de temps per con-
vertir-se en un reflex de la
condició humana. La nitidesa
de la seva mirada transcen-
deix la importància d’una fi-
nal olímpica, del partit clau o
d’aquell match-point inoblida-
ble, per esdevenir una autèn-
tica celebració de l’esport.
L’exposició es pot visitar
del 5 de juny al 20 de juliol al
CaixaForum de Barcelona.
Madrid 2012.
RETROSPECTIVA
L’exposició retrospectiva és
també un recorregut enèrgic
pels grans moments de l’es-
port de les quatre últimes
dècades. S’hi poden resseguir
les grans figures internacio-
nals que han marcat època,
talment com si es tractés d’un
Hall of Fame d’instants deci-
sius. També és una ocasió
immillorable per fer repàs
dels esportistes espanyols
que han fet créixer l’esport
estatal i l’han situat al món.
En aquests anys la competi-
-20%
entrada
12e
entrada
12e
-25%
entrada
12e-25%
entrada
12e
entrada
12e
-25%
Un recorregut
enèrgic pels grans
moments de
l’esport mundial
-20%
54-55 CClubcult.p65 27/05/2008, 21:2055
56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.
València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
2x1100%
20%
50%
2x1
20%
POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres de latemporada 2007-2008.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2007-2008.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com
20%
25%
CUPONS DESCOMPTE
20%
%
TEATRES
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
MUSEUS
TEATRE VILLARROELEntrades a 12e per ‘Germanes’ i‘Nunca estuviste tan adorable’.(Consultar sessions claror.cat)Reserva entrades al 933 097 004
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
%
10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
TEATRE ROMEA'Espectres', 'Su seguro servidorOrson Welles' i 'Bernarda AlbaBendita'. (Consultar claror.cat)Reserva entrades al 933 097 004
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
%
HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Monestir de Pedralbes, CasaVerdaguer, Pavelló Parc Güell.
Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es
50%
TEATRE CONDALEntrades a 12e per a ‘EnfermoImaginario’.(Consultar sessionsamb descompte www.claror.cat).Reserva entrades al 933 097 004
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
%
TEATRE LLIUREDescompte en les entradesde la temporada 2007-2008
Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com
33%
%
50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.
Teodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es/obrasocial
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.
Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es
CENTRES DE LLEUREAEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
10%
56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:1956
57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
%
%
ENSENYAMENT20%
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
7%
5%
%VACANCES
TOTS ELS DESTINSAL MILLOR PREUCartagena, 254 · 08025 BarcelonaEntre Rosselló i ProvençaTelf. 933 519 609 · Fax 933 519 750www.majomi.com
%
ESTÈTICA%
20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.
Marquès de Comillas, 13 · BarcelonaTel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
10%
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
10%CENTRES DE LLEURE
ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es
5%10%
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13
%
%
10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...
Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53
10%
10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.
C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56
p.52
30%
%
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
%AUTOMOCIÓ %
• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments
Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · [email protected]. 977 665 960 · Fax 977 665 453
p.33
%
p.61
INSTAL·LACIONS
56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:2057
58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
45%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770
SALUT: ODONTOLOGIA20%
JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
10%CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
p.43
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS
* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com
BCM, SL
• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
5%
SALUT: DIETÈTICA
CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARITractaments cromàtics, alim. ecològica i perceliacs, complements alim., herbes i espèciesSardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537www.centredieteticiherbolari.com
10%
NETEJA
RESTAURANT
SERVEIS
%
LLAR%
Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 [email protected]
20%
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
%p.39
JOIERIA-RELLOTGERIA
MÚSICA%
10%20%
NÀUTICA
ESCOLA NÀUTICAANTÍPODAS
Cursos de navegació · Lloguer d’embarcacionsEscullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%SALUT: ÒPTICA
CENTRE PSICOLOGIA ROSSELLÓCentre de psicologia, psicopedagogia ilogopèdia.
Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
p.2
%
10%
10%
56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:2058
Cobertes.p65 27/05/2008, 21:293
Cobertes.p65 27/05/2008, 21:294