LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DAVID DEL MORAL I MARC CERDÁN
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL
DAVID DEL MORAL I
MARC CERDÁN
• La reproducció sexual es caracteritza perquè dos individus progenitors, un mascle i un femella produeixen unes cèl·lules especials anomenades gàmetes.
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN ELS ANIMALS
Són els espermatozoides, que es produeixen en els testicles.
Espermatozoide
Testicles
Òvul
Ovari
• Gàmeta masculina • Gàmeta femeninaSón els òvuls, que es produeixen en els ovaris.
• Perquè s’origini un individu fill cal que s’uneixi un òvul i un espermatozoide. Aquesta unió es diu fecundació.
• Fecundació externa:
Fecundació externaFecundació interna
EmbrióZigot
LA FECUNDACIÓ
Quan s’uneixen un òvul i un espermatozoide es converteixen en una sola cèl·lula que es diu zigot. Aquest es divideix fins a convertir-se en un embrió.
Es realitza en el cos de la femella amb un òrgan copulador, el penis.És propi dels animals terrestres.
• Fecundació interna:Es realitza fora dels cossos progenitors. És propi dels animals aquàtics.
• Segons on es desenvolupa l’embrió es classifiquen en:
• Ovovivípars:
• Vivípars:
• Ovípars:
Ovípar
Vivípar
Ovovivípar
EL DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ
L’embrió a l’interior d’un ou fora del cos de la mare.Ho són la majoria d’invertebrats, molts peixos, els amfibis, els rèptils i els ocells.
L’embrió es desenvolupa a l’interior del cos de la mare.Ho són els mamífers.
L’embrió es desenvolupa a l’interior d’un ou dins del cos de la mare.Ho són alguns vertebrats i invertebrats, com l’escurçó i l’escorpí.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA CRIA
• El desenvolupament de la cria després de néixer pot ser:
• Directe: • Indirecte:
Família de gossos Larva i papallona
Quan les cries neixen tenen un aspecte molt semblant al dels adults.Ho tenen els rèptils, els ocells i els mamífers.
Quan les cries són tan diferents als pares que reben el nom de larves. Experimenten un canvi que rep el nom de metamorfosi.Ho tenen les granotes i els insectes.
METAMORFOSI• Metamorfosi senzilla:
La larva, anomenada nimfa, creix amb unes mudes de pell.Ho fan molts invertebrats, els peixos i els amfibis.
• Metamorfosi complexa:La larva, després de les mudes, passa un període tancada a un capoll.Durant aquest temps s’anomena pupa o crisàlide.Ho fan alguns insectes com les mosques i papallones.
Larva de peix
Pupa
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES
• Les plantes també poden fer la reproducció sexualment mitjançant gàmetes masculins i femenins.
• Gàmetes masculins:
Dins dels grans de pol·len, que es formen a les anteres dels estams. Cada gra conté dos gàmetes.
• Gàmetes femenins:
Dins dels òvuls que es formen a l’ovari.
Anteres Parts femenines
LA POL·LINITZACIÓ • Els grans de pol·len han de ser transportats des de l’antera d’una flor fins
al pistil d’una altre. A vegades de la mateixa planta.
• Pol·linització anemòfila:Quan el pol·len és transportat pel vent.Han d’alliberar milions de grans perquè hi caigui algun sobre el pistil.Ho fan les plantes poc vistoses.
• Pol·linització entomòfila:Quan el pol·len és transportat per insectes.No cal produir molts grans de pol·len, aquest sistema és més segur.Ho fan les plantes vistoses i oloroses.
Pol·linització anemòfila Pol·linització entomòfila
LA FECUNDACIÓ I LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR I DEL FRUIT
• Quan el gra de pol·len arriba al pistil d’una flor, es desenvolupa un tub pol·línic que baixa pel pistil fins arribar a l’ovari. Els dos gàmetes masculins baixen pel tub, troben amb els femenins i es produeix un doble fecundació.
• Un dels gàmetes masculins i el femení es fusionen i formen la cèl·lula ou, que donarà lloc a l’embrió. L’embrió és com una planta amb un radícula, una petita tija i una o dues fulles anomenades cotilèdons.
• L’altre gàmeta masculí es fusiona amb el nucli de les altres cèl·lules que hi ha a l’òvul i formen l’albumen, una reserva nutritiva que de vegades s’emmagatzema als cotilèdons.
• Després de la fecundació, el pistil es transforma en un fruit.
Parts reproductores
LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR• Quan les llavors cauen sobre un sòl amb unes
condicions ambientals d’humitat i temperatura adequades, germinen.
Es nodreixen de l’albumen i comencen a créixer fins que poden fer la fotosíntesi i alimentar-se pel seu propi compte.
Cicle d’una planta
DAVID DEL MORAL I MARC CERDÁN
FINAL