René de la Cruz (quartilla)€¦ · la revolució cubana de 1959 que ara ha fet cinquan-ta anys. René creix, evoluciona i pateix amb ella. Cronista d’excepció d’un temps històric

EXPOSICIÓRené de la Nuez:

Cuba, humor i revolució

del 14 de setembre finsal 12 d’octubre

Inauguració, dilluns 14 a les 20 h

Centre de Cultura Contemporània de PardinyesSala Rogeli Aragonésc/ Pere de Sant Climent, 11

“RENÉ DE LA NUEZ: Cuba, humor i revolució”

No es pot entendre l’obra de René de la Nuez sense la revolució cubana de 1959 que ara ha fet cinquan-ta anys. René creix, evoluciona i pateix amb ella. Cronista d’excepció d’un temps històric privilegiat que va transformar la política de Llatinoamèrica i que va forjar il·lusions en bona part d’una joventut que era nova al vell continent.

Fa enveja el René. Els protagonistes de la història fan enveja perquè més enllà de teories ells actuen. Ell va saber ser al lloc i en el mo-ment que li pertocava, sense excuses, amb el que sap fer. Amb l’humor gràfic.

Com els bons autors, aquest degà de la caricatura (com ells diuen) es reinventa periòdicament. Hi ha un René que informa amb metàfores visuals del progrés de la guerrilla en la Sierra, burlant així la censura de Batista. El René militant, editorialista gràfic del diari Granma un cop guanyada la revolució. L’autor autocrític del llibre con-tra la burocràcia Allí fumé. El reporter de guerra a Vietnam. El cronista de Cuba-bici. L’home reflexiu dels llibres Una piedra en el camino o Una nube de ideas, brillants exercicis de filosofia gràfica. El gran satíric de la sèrie Humor amargo, que algun dia serà llibre, o... L’obra de René de la Nuez no es pot resumir fàcilment, són 53 anys de professió i més de 20 llibres publicats.

I un últim apunt: la modernitat del seu traç. Ho era als anys cinquanta i seixanta quan era proper a les avantguardes del moment, i ho és en obres posteriors, algunes potser més barroques, d’altres més expressionistes, però sempre amb la mateixa força es-tètica. Potser perquè, malgrat tot, René de la Nuez és un home de fidelitats a si ma-teix. No hi ha res millor que les seves paraules per acostar-nos al seu pensament:

“Hi ha molts tipus d’humor gràfic, però tots depenen del dibuix. Nosaltres neces-sitem un bon dibuix, perquè aquesta és l’eina fonamental per transmetre el que volem: si no hi ha un dibuix clar no hi ha una bona transmissió de les idees. L’ideal fóra el dibuix mut, que és el màxim a què es pot aspirar pel nivell de síntesi; aquí estàs fent servir el teu llenguatge pur, que és el dibuix, és a dir, no et recolzes en res.” (René de la nuez)

Alfons López

www.cccpardinyes.blogspot.com