Relacions Internacionals Contemporànies 1 TEMA 3 - LA DEPENDÈNCIA I EL SUBDESENVOLUPAMENT AL SISTEMA INTERNACIONAL: LA FRACTURA NORD-SUD I L’ESTRUCTURALISME COM A MARC INTERPRETATIU 1. De la descolonització i les independències polítiques al nacionalisme. 2. L’emergència del Tercer Món en les relacions internacionals. 3. Origen i desenvolupament del Moviment de Països No Alineats i els fòrums multilaterals de reivindicació dels nous Estats. 4. La transformació del Sud: del NOEI a la fragmentació de la perifèria. 5. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): els mínims no aconseguits. 6. L’estructuralisme: context acadèmic i idees principals. IMPERIS I COLÒNIES EL 1936 - Gran part del món encara està colonitzat. - Amèrica del Sud ja era independent el 1825, a través dels processos de lluita anticolonial i la mala gestió, sobretot, de l’Imperi Espanyol. Amèrica del Sud i Central, però, eren lliures? Hi havia altres formes de control, directes i indirectes. - Les metròpolis són, en gran part, europees: Àfrica, una part més britànica i una part més francesa. - Tot i així, a Àfrica hi ha dos països lliures: Etiòpia i Libèria (organitzacions filantròpiques d’EUA van decidir que americans esclaus que ja eren lliures podrien viure més feliços a Àfrica, però quan arriben a Libèria, esclavitzen els nadius). Territori per viure els esclaus alliberats a Àfrica, es deia que havien de poder tornar a Àfrica. El primer que fan és esclavitzar els nadius. Fins i tot, els descendents dels esclaus havien controlat la política de Libèria durant molts anys: bretxa entre els nadius de Libèria i els descendents dels esclaus. - El Líban i Síria són francesos. Jordània, Palestina i Iraq, britànics. Irak va ser independent al cap de poc, als anys 30. IMPERIS I COLÒNIES EL 1945
18
Embed
Relacions Internacionals Contemporànies · Relacions Internacionals Contemporànies 2 - Menys colònies, però encara n’hi ha. Hi ha hagut un procés d’independència. - El 1947,
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Relacions Internacionals Contemporànies
1
TEMA 3 - LA DEPENDÈNCIA I EL SUBDESENVOLUPAMENT AL SISTEMA
INTERNACIONAL: LA FRACTURA NORD-SUD I L’ESTRUCTURALISME COM A MARC
INTERPRETATIU
1. De la descolonització i les independències polítiques al nacionalisme.
2. L’emergència del Tercer Món en les relacions internacionals.
3. Origen i desenvolupament del Moviment de Països No Alineats i els fòrums multilaterals de
reivindicació dels nous Estats.
4. La transformació del Sud: del NOEI a la fragmentació de la perifèria.
5. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): els mínims no aconseguits.
6. L’estructuralisme: context acadèmic i idees principals.
IMPERIS I COLÒNIES EL 1936
- Gran part del món encara està colonitzat.
- Amèrica del Sud ja era independent el 1825, a través dels processos de lluita anticolonial i la
mala gestió, sobretot, de l’Imperi Espanyol. Amèrica del Sud i Central, però, eren lliures? Hi
havia altres formes de control, directes i indirectes.
- Les metròpolis són, en gran part, europees: Àfrica, una part més britànica i una part més
francesa.
- Tot i així, a Àfrica hi ha dos països lliures: Etiòpia i Libèria (organitzacions filantròpiques
d’EUA van decidir que americans esclaus que ja eren lliures podrien viure més feliços a Àfrica,
però quan arriben a Libèria, esclavitzen els nadius). Territori per viure els esclaus alliberats a
Àfrica, es deia que havien de poder tornar a Àfrica. El primer que fan és esclavitzar els nadius.
Fins i tot, els descendents dels esclaus havien controlat la política de Libèria durant molts anys:
bretxa entre els nadius de Libèria i els descendents dels esclaus.
- El Líban i Síria són francesos. Jordània, Palestina i Iraq, britànics. Irak va ser independent al cap
de poc, als anys 30.
IMPERIS I COLÒNIES EL 1945
Relacions Internacionals Contemporànies
2
- Menys colònies, però encara n’hi ha. Hi ha hagut un procés d’independència.
- El 1947, Índia guanya la independència, i és un país molt gran. Després es separa en Pakistan a
l’est i Índia a l’oest.
L’ACCÉS A LES INDEPENDÈNCIES
- Abans de 1815, uns quants: EUA, Paraguai (1811).
- Entre 1815 i 1945, no tants.
- Entre 1945 i 1990, molts països. A Àfrica sobretot els anys 50 i 60.
- Després de 1990. Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, el que era la URSS,...
INDEPENDÈNCIA A ÀSIA (1945-1965)
Relacions Internacionals Contemporànies
3
INDEPENDÈNCIA A ÀFRICA (1951-1966)
CARACTERÍSTIQUES COMUNS DEL “TERCER MÓN”
Relacions Internacionals Contemporànies
4
- Ex-colònies en la seva majoria. Molts països nous que guanyen la independència. Això canvia
el sistema internacional.
- Economies subdesenvolupades. Economies que realment servien els interessos de les potències
imperials. L’accés a les matèries primeres, mà d’obra barata, condicions d’explotació.
- Creixement demogràfic molt elevat. Països que estan creixent.
- Sistemes polítics peculiars, encara que heterogènies.
o Dictadures presidencialistes llatinoamericanes o àrabs.
o Monarquies absolutes en alguns casos.
o Règims socialistes o “socialitzant”. Molt autoritaris en molts casos.
- Aspiracions comunes:
o Lluita anticolonial.
o Desenvolupament econòmic.
o Lluita antirracial.
o Neutralisme actiu i no alineament. Països que formen part del Moviment de Països No
Alineats.
MOTIUS DE CONTROL
Les dues superpotències volien controlar el tercer món.
Europa estable. Europa ja està estable i es poden trobar nous aliats, interessos, pons, mercats,...
Jruschov volia ajudar els països que buscaven la independència, volia ajudar en l’alliberament
nacional.
Expandir idees. Les dues bandes volien estendre les seves idees pel món (com a Guatemala, on
no es podia constituir un govern comunista).
EUA: anticolonialisme i comunisme. EUA tenia un gran dilema: per definició és anticolonial
(n’havia estat una), i estava en contra de les colònies i imperis per motius ideològics. No els
agradava el concepte de colonització, i també per interessos. Els europeus que tenien colònies
tenien un avantatge econòmic, i pels EUA això era injust, però li preocupava que els nous països
que sortirien dels processos de lluita anticolonial serien més proclius a formar governs
comunistes. Tenia el dilema de controlar els nous països o no. Al final, dóna suport a les
potències europees per mantenir els seus imperis: EUA ajudava a França a mantenir la seva
colònia a Indoxina.
Interessos perifèrics i vitals. Hi havia el concepte que els interessos perifèrics podien ser vitals:
Corea no tenia interès estratègic, però com que hi havia conflicte va ser important defensar corea
del sud. S’ha de salvar Corea, perquè sinó caurà Corea i després els del seu voltant. Si un país
canvia de règim, la resta farà el mateix.
Open door. Era important poder controlar grans parts del món, per mantenir accés al mercat
d’inversió
Dòminos (externs i interns). Si un país cau al comunisme, els del voltant també cauran
(Eisenhower). Molt important controlar, doncs, grans zones del món.
Abandonament de dos móns (Jruschov). Limita vincles amb altres estats socialistes. Per part
de la URSS, abandona la teoria dels dos móns (un món de bons, demòcrates, antiimperialistes -
comunistes-, i un de dolents, imperialistes, capitalistes, que causen guerres,...), a diferència
d’EUA. Amb Jruschov el món ja no és tant blanc o negre. Limita els vincles amb altres estats
socialistes. Estats que es formen a Àfrica (Kenya té un govern molt socialista), però no intenta
dominar aquests països d’una manera tant radical com la seva esfera.
Nous estats neutrals: URSS amable. Els nous estats són neutrals i no volen caure en la
dinàmica dels dos blocs. La URSS es mostra amable amb aquests països sense intentar dominar-
los.
Dulles: neutralitat immoral. John Foster Dulles, diu, en canvi, que la neutralitat en la GF és
immoral. O estas amb nosaltres, bons, o estàs amb els soviètics, dolents.
EUA més influència als anys 50 i 60. Els EUA tenen més interès i influència al tercer món
durant els anys 50 i 60, més actiu en política a aquestes zones. Els soviètics no intenten expandir
Relacions Internacionals Contemporànies
5
la seva influència al tercer món amb tantes ganes. Ja controlen Europa de l’Est i no tenen tantes
ganes de controlar grans zones del món, perquè saben que això té un cost. Militar, d’ajudes
econòmiques,...
URSS armes anys 70. Als anys 70, però, URSS comença a exportar armes per influir sobre
aquests països (Orient Mitjà, països africans). Gran negoci amb les armes per tenir aliats. Això
els donava certa influència al tercer món.
PROCESSOS DE CONTROL
Instal·lar règims titella. El sistema clàssic és la instal·lació d’un govern en un règim polític
titella. A Guatemala, la CIA promou un cop d’Estat i col·loquen un president de l’esfera dels
EUA. Si no obeeix als EUA, el treuen del poder. Present a Amèrica Llatina, però també a Iran, a
la RD del Congo. És un sistema clàssic durant aquest període.
Organitzacions de seguretat (OTAN, CENTO, SEATO, Tractat de Rio). Dependència de
seguretat dels EUA d’Europa després de la II GM.
Armes i formació militar (cops). Armes i formació militar. Molt present a Amèrica Llatina.
Dos llocs on es feia preparació militar: School of the Americas (formació en tècniques de tortura,
contra insurgència), ubicada a la zona del canal de Panamà. Van formar molts militars sud
americans per tornar als seus països i oprimir grups radicals i revolucionaris als seus països.
També un altre lloc, Fort Benning, als EUA, formava militarment: la majoria de cops d’estat van
ser per part dels militars dels propis països. Si tens influència sobre la gran majoria, hi ha moltes
possibilitats de control: cops d’estat...
Intervenció militar. Una altra opció és enviar soldats a un país per controlar-lo. Per exemple, el
1965, els EUA envien les tropes a la República Dominicana. Hi havia inestabilitat política, i els
EUA envien 15.000 soldats per posar ordre i instal·lar un règim que els hi anava bé, sense
consultar ningú, sense fer una votació,... La Guerra de Vietnam també va ser una operació
militar directa. Això són operacions militars directes.
Operacions encobertes. També n’hi ha d’encobertes: la CIA fa formació i preparació als
Cubans que intentar recuperar Cuba el 1961. La CIA a Irak (boines verdes), operacions secretes
per canviar l’organització social i política a alguns països.
Institucions financeres. Poder institucional. Banc Mundial, FMI,... EUA té un control bestial
sobre aquestes organitzacions. Quantitat de vots que li permet bloquejar qualsevol iniciativa que
no li agradi, i pot dirigir les operacions d’aquests institucions segons els seus interessos. Aliança
pel progrés: després de la mort de Kennedy, s’utilitzaven aquests diners per premiar els govern
que volien al poder i castigar els que no. Es tanca l’aixeta a Brasil (no agrada el règim que hi ha):
intenta fer-hi un cop d’estat, i amb el nou govern comença a enviar diners. També pot tenir un
exèrcit poderós per controlar grups en contra del règim.
Poder estructural. És molt més difícil d’identificar, però és el concepte que la posició d’un país
al sistema internacional i la identitat del país a la jerarquia internacional, condicionen les
expectatives i accions d’aquest país. Els EUA es consoliden com el país defensor de les
llibertats, el que té el poder i el dret de solucionar els temes en relacions internacionals. Altres
països, identitats de dèbils, dependents, gairebé d’inferioritat moral, sense cap dret al sistema
internacional, i és conforma amb una posició subordinada al mateix, i no reclama coses que
podria reclamar, accepta que dins aquest sistema li tocarà poc, i això afecta a les condicions de
negociació entre països. Lectura sobre poder estructural a l’AG: Barnett + Duvall, 2005.
PROCESSOS DE CONTROL - NEOCOLONIALISME
Control sobre els termes d’intercanvi. Els productes manufacturats tenen un alt valor afegit, en canvi, les
matèries primeres tenen un valor afegit menor.
Ús del capital i globalització per dominar i explotar excolònies. Controls en aspectes
d’intercanvi. Els productes manufacturats tenen un alt preu de valor, però les matèries primeres
no.
Relacions Internacionals Contemporànies
6
Kwame Nkrumah. Primer president del primer país africà en independitzar-se (Ghana) després
de la II GM (abans es deia Gold Coast).
Inversió per explotar, no desenvolupar. Quan hi ha inversió, sempre hi ha transferència de
coneixement i capital, però l’objectiu era explotar al màxim aquests països.
MNCs amb monopolis per extreure minerals. Controlen les màquines, el coneixement, i en
molts casos no volen compartir la tecnologia ni el coneixement perquè els lobbys dels països
desenvolupats no volen tenir competència.
Líders africans com agents del neocolonialisme. Hi havia tractats entre els presidents
d’aquests països i els de les metròpoli. Les elits del país i de la metròpoli vivien molt bé i no
tenien interès per canviar-ho. Les elits eren còmplices d’aquest sistema econòmic.
RESISTÈNCIA
Primera fractura es produeix als anys 50:
o Refús dels blocs (causen problemes).
o Refús del colonialisme. Un moviment en contra
o Valors culturals (Islam, pan-Africanisme, unitat àrab): eren països que simpatitzaven
amb idees marxistes, però no volien ser un país comunista ni formar-ne part del bloc.
Països occidentals com Filipines també entraven en aquesta dinàmica.
RESISTÈNCIA: MNA (MOVIMENT PAÏSOS NO ALINEATS)
Conferència de Bandung (Indonèsia) (1955):
o Distància de blocs: apareix el Moviment dels No Alineats.
o Autonomia (no control) mitjançant neutralitat. Neutralitat activa, neutralitat per
aconseguir coses. Sense alinear-nos, tenim possibilitats d’aconseguir els nostres
objectius. Tres blocs: capitalista, comunista, neutrals.
o Xina, Índia, Indonèsia, Egipte. Líders més importants de la conferència de Bandung.
o Reclamen:
Descolonització.
Neutralisme.
Coexistència pacífica.
Respecte a la sobirania: no volen ocupacions de les potències mundials perquè
els controlin.
Desenvolupament / justícia econòmica.
o Anàlisi centre-perifèria. S’interpreta el món d’una nova manera. Hi ha un centre, països
desenvolupats, amb poder i influència a les institucions, més rics, i després hi ha la
perifèria (nivell de desenvolupament menor), amb poques possibilitats de desenvolupar-
se, amb problemes de béns públics, salut,... Hi ha la idea que es vol perpetuar el
subdesenvolupament de la perifèria. La condemnen a ser-ho.
o Portes obertes. S’inclinen per unes coses amb un bloc i per altres amb l’altre. No volen
formar part, però, ni d’un ni de l’altre.
o Defineix bases però no fa gaire. No hi havia institucions ni actuacions concretes.
o Xina es desconnecta, poc a poc. No estava al MNA, però era a Bandung.
Conferència de Belgrad (1961):
Es forma formalment el Moviment dels No Alineats.
o MNA. Xina ja no hi era, el 1961, quan es va fer de manera formal.
o Bloc i Brazzaville exclosos. Els països que formen part d’un dels blocs, o Brazzaville,
estan exclosos per les seves relacions fortes amb un dels dos blocs. Són les excolònies
franceses que tenen una relació bastant vinculant amb França. Xina no va anar a
Belgrad. Amèrica Llatina ja està vinculada a EUA.
o Nasser i Tito. Protagonistes.
Relacions Internacionals Contemporànies
7
o Elements marxistes. Hi ha elements marxistes però son països que no volen formar
part del bloc comunista. Han set colònies i no volen caure en una relació de
dependència una altra vegada.
o Occident no refusat. Occident no està refusat però hi ha una relació potser de sospita
mútua.
o Majoria a la ONU. La majoria de països estan a la ONU i hi són majoria (tenen
influència en alguns temes).
o No alineament “actiu” (no neutralitat). Postura definida amb unes bases i objectius
definits.
o Conferència a la ONU: determinar agenda. Bloc coherent i cohesionat. Dins l’ONU
voten igual la majoria de temes, i això els dona cert poder d’influir l’agenda. No estan
al Consell de Seguretat, però la ONU és enorme, amb moltes agències i organismes.
o Tilt without falling: fora de blocs. Es poden inclinar cap a un dels blocs, però sense
formar-ne part. Amb aquestes inclinacions poden aconseguir coses. De vegades del bloc
al qual s’inclina o de l’altre.
o Experiència de Tito: acostar-se a EUA per mantenir la URSS lluny. Switching.
Això va ser a partir de l’experiència de Tito d’acostar-se als EUA. Ell sabia que aquesta
relació seria beneficiosa perquè seria menys probable un atac militar soviètic. I va ser
així: Stalin es va limitar a intents (fallits) d’assassinar-lo, però mai va intentar ocupar
Iugoslàvia.
o MNA 120 membres actualment. Arriba a tenir 120 membres (perd el sentit, perquè
gairebé no hi ha blocs), però costa molt matar una institució. Continua existint.
o Pressió i influència: ajuda 50. A través de la pressió i influència sobre la ONU, hi
havia molta ajuda als països en vies de desenvolupament: els MNA van ser eficaços en
determinar l’agenda i exercir pressió perquè els arribessin ajudes (anys 50 i després).
ECONOMIA: LIBERALISME
Dues maneres economia mundial.
El comerç és positiu per tots. Avantatge comparatiu: cada país és millor en la producció d’un
producte específic.
Especialització.
El comerç és necessari (mercat). Els britànics ens donen cervesa i, nosaltres, vi. Holanda té un
mercat molt petit, simplement vol produir a un nivell efectiu, i per això necessita mercats per
vendre els seus productes.
Exportació i creixement. Tots exportem perquè és la manera de créixer econòmicament.
Accés a tecnologia, capital, coneixement.
ECONOMIA: ESTRUCTURALISME
Dependència de metròpolis. Això desafavoreix els països en desenvolupament i afavoreix els
països desenvolupats. No es poden desenvolupar per la seva dependència.
Agricultura per exportar.
Monocultiu: vulnerabilitat. Si hi ha sequera, això afecta i perjudica greument el país.
Importar béns manufacturats.
Termes d’intercanvi.
Impediments a la industrialització. És un problema la fugida de capitals, els rics no volen invertir
els seus diners al país.
Centre-perifèria. El centre viu molt bé en aquest sistema econòmic, la perifèria no.
Elits del centre connectades. Fa falta canviar les condicions econòmiques. El G20, el G8 és el
punt on es constata la unió i connexió entre aquests països per coordinar les seves polítiques.
Elits de la perifèria aïllades. Entre ells no fan gaires reunions, no es coneixen gaire, i això
dificulta la seva posició. La seva relació amb algun país desenvolupat els fa partir amb
desavantatge i partir d’una posició molt més dèbil.
Relacions Internacionals Contemporànies
8
Anàlisi de classe. El problema és de classe social. Les elits de tots els països tenen un sistema
que els afavoreix.
Enfocament econòmic.
Posició i rol en el sistema productiu global determinant. Hi ha superordinates i subordinates.
Aïllament i subordinació: jerarquia. Polítiques per mantenir la perifèria fracturada, a través de la
creació de dependències entre la jerarquia i el centre, per això la perifèria es manté fracturada,
perquè només es relacionen amb els països del centre.
Perifèria compleix les necessitats del centre. L’abastiment de productes i de matèries primeres
barates.
ECONOMIA
Líders locals aliats amb el nord.
NOEI (Nou Ordre Econòmic Internacional): acabar restriccions en les importacions del 3r món,
estabilitzar preus, ajuda, préstecs.
Poc impacte. BM (objectiu de desenvolupament, va més enllà de l’increment del PIB, passa per
millorar els sistemes educatius, accés a l’aigua potable), FMI (evitar crisi i buscar l’estabilitat),
però no té gaire impactes, les relacions i els nivells de desenvolupament no canvien tant.
UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development). Busquen treballar aquests
assumptes.
Solució i resposta final: autonomia mitjançant l’aïllament (ISI, Import Substitution
Industrialization), cada país s’aïlla econòmicament, industrialització a través de la substitució de
les importacions. No es pot industrialitzar perquè no es pot competir amb els manufacturats que
venen de fora, s’han de crear barreres per poder industrialitzar.
Economies d’escala: quan hi ha més volum de fabricació els costos baixen.
El proteccionisme no estava tan mal vist.
LA DÈCADA PERDUDA
Hi havia molta inflació a EUA; per la qual cosa va pujar el tipus d’interès. Llavors, també va augmentar
el valor del dòlar. Comencen a comprar dòlars perquè el tipus d’interès era més alt. Llavors, el preu del
dòlar puja.
Amèrica Llatina endeutada en $. Després de la crisi del petroli, molts països àrabs tenien molts
diners per invertir, i el van invertir en bancs europeus i en països d’Amèrica Llatina. Hi ha
inflació a EUA i van pujar el tipus d’interès. Si aquest puja, la gent no gasta i deixa els diners al
banc. Tenien un problema d’ordre, va pujar el cost dels seus crèdits.
El $ puja. El preu del dòlar va pujar com a conseqüència de l’augment del tipus d’interès.
El deute es passa a IFIs. Estava en mans de bancs privats i passen als IFIs (del FMI). Estaven
disposats a canviar les condicions o condonar-ne una part.
Programes d’ajust estructural. Les condicions que exigien eren programes d’aquest tipus. Es
buscava sanejar l’economia, reduint el paper de l’Estat. Es prenen mesures com:
o Privatització
o Eliminació dels aranzels
o Reduir la despesa pública, per destinar el pressupost per eixugar el deute.
o Deixar entrar inversions
o Pressupostos sense dèficit
o Austeritat.
Més endavant, aquestes mesures es coneixen com el Washington Consensus (el nom de tot el que
engloba aquestes mesures), on les mesures més importants són la privatització i deixar entrar
inversions.
A Amèrica Llatina, en un principi aquestes mesures van resultar positives (perquè es va
estabilitzar la situació), tot i que a finals dels 90 hi ha un gran moviment en contra: hi ha un gran
Relacions Internacionals Contemporànies
9
creixement, però els de sota no el perceben; hi ha més conflictivitat social.... L’Estat no pot
gastar. Arriba la crisi a Argentina i Brasil. A més, els neoliberals diuen que el problema és uqe
no s’han aplicat les mesures amb tanta eficàcia com era necessari.
Àfrica arruïnada: monocultius, inestabilitat.
ETAPES
Fractura nord-sud:
Anys 50: base ideològica. Consolidació
Anys 60: cohesió i organització. Es forma el moviment dels No Alineats
Anys 70: lluita i victòria (OPEP). Dècada de lluita i victòria, sobretot per l’actuació dels països
que exporten petroli, que posant restriccions posen traves al món occidental. Als anys 70 veiem
la “stagflation”, hi ha inflació i atur a la vegada. Els governs incrementen la despesa per reduir
l’atur quan ja hi ha inflació. Reduir la despesa perquè hi ha inflació quan hi ha atur. Problema.
Anys 80: divisió i crisi. La dècada perduda, els països amb molt deute a Amèrica del Sud,
Àfrica, hiperinflació, crisi,... Les intervencions de les institucions financeres internacionals (al
principi FMI, però també el BM, préstecs, ajudes, millores a les finances públiques,
privatitzacions,...).
SUBDESENVOLUPAMENT AL SEGLE XX
PAÏSOS DEL MOVIMENT DELS NO ALINEATS (2005)
Relacions Internacionals Contemporànies
10
Països no alineats (120)
PAÏSOS DEL GRUP DELS 77
POBLACIÓ I PNB EN LES PRINCIPALS REGIONS DEL MÓN
Relacions Internacionals Contemporànies
11
Desigualtat al món en la distribució de la riquesa.
MÉS ENLLÀ DE LA FRACTURA NORD-SUD: ON ESTÀ AVUI EL TERCER MÓN?
Més o menys són els mateixos.
Historia del siglo XX - 10 El Tercer Mundo: http://www.youtube.com/watch?v=kuqcBJkm8DA
OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI
Projecte de NNUU per millorar el desenvolupament al món. Ha tingut efectes en alguns camps i en altres
no.
1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.
2. Aconseguir l’ensenyament primari universal.
3. Promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona.