a paraula de moda és crowdfunding. O sigui, allò que el refranyer en diu «de mica en mica s’omple la pica». El micro- mecenatge sona com un sistema de finançament d’última genera- ció perquè va associat a les plata- formes d’Internet, però és un sis- tema antic que havia caigut en des- ús. Marc Bernadich, professor de màrqueting i creació d’empresa de la Fundació Universitària del Ba- ges (FUB), posa un exemple que perviu: les barretines que es pas- sen per caramelles per recollir aportacions a moltes poblacions. El micromecenatge s’ha obert a molts camps: des dels negocis fins als projectes solidaris. Però el que ha arrelat a Catalunya, i en ben poc temps, és el micromecenatge cultural. I, concretament, una pla- taforma: Verkami, especialitzada en projectes creatius i culturals. La iniciativa familiar dels mataro- nins Joan, Adrià i Jonàs Sala només té un any i mig de vida i ja ha fi- nançat 342 projectes. Els artistes de la Catalunya Central han abraçat, com tothom, aquesta nova via. N’hi ha un bon grapat d’exemples. Idea dels Estats Units La idea es va exportar dels Estats Units, on les plataformes de mi- cromecenatge continuen creixent i abracen tot tipus de projectes. A l’estat espanyol, la varietat és més reduïda. A més de Verkami, entre les més conegudes hi ha Goteo, que escull projectes d’interès so- cial; i Lanzanos, que promouen tres joves de Ciudad Real i en què la majoria de projectes creatius que financen es mouen en quantitats de 20.000 euros de mitjana. Joan Sala, impulsor de Verkami, destaca que el micromecenatge no s’ha de veure com «una inversió a canvi de res, sinó que es tracta d’un intercanvi comercial, una pre- compra per ajudar a treure un disc. És comprar el disc o les en- trades abans que existeixi el CD o el concert». Actualment, un terç dels projectes que es financen a través de Verkami són musicals. «És curiós perquè al principi eren més projectes de llibres o audio- visuals. I, de fet, el finançament de grups de música és el que funcio- na millor, perquè ja tenen segui- dors que van als concerts. És dife- rents d’un llibre o una pel·lícula». El micromecenatge esclata quan falla l’entramat de caixes i bancs que feien el paper de fi- nançadors, diu Bernadich. «Ara fa tres anys o més que van tancar l’aixeta i la gent que té idees i està engrescada es busca la vida», assenyala el professor de la FUB que, a més, rebutja que s’apliqui a la cultura «l’etiqueta que no és ren- dible, quan, a més, té un impacte en la societat molt important. Com les entitats socials o esportives, tenen un bon lloc en el mercat, però, quan veuen que no els fan cas, recorren a l’ajut de la seva base social, que pot ser molt àmplia». Projectes amb cara i ulls Les plataformes de micromece- natge tenen la virtut de fer casar l’o- ferta i la demanda: «fan de cre- mallera», en paraules de Berna- dich. Faciliten i redueixen els cos- tos de transacció i fan més visibles i donen credibilitat als projectes: «els donen cara i ulls, ja que s’ofe- reix un seguiment de com van, per- què els mecenes puguin tenir un control sobre les seves inversions». El professor de màrqueting i crea- ció d’empreses de la FUB diu que coneix casos de plataformes de mi- cromecenatge nord-americanes que no han estat prou transpa- rents, però que aquests problemes no s’han donat a l’estat espanyol. Per a Bernadich, no s’ha tocat sostre. Les plataformes de micro- mecenatge «aniran a l’alça, perquè, un cop perdudes les caixes locals, i d’això en sabem a Manresa, po- den ocupar l’espai de l’obra social». El que cal veure és si, com amb els cercadors (Google, Yahoo...) o les xarxes socials (Facebook, Linke- din...), n’hi haurà una de gran o di- verses especialitzades per sectors. La seva previsió: «més plataformes especialitzades per sectors que fan inversions que ni caixes ni bancs no volen ni poden fer». L EL REPORTATGE Pepa Mañé MANRESA Han creat Verkami Joan, Adrià i Jonàs Sala, un biòleg, un historiador de l’art i un físic COM FUNCIONA Cultures dissabte, 26 de maig del 2012 Regió7 52 tEAtRE | MúSICA | LLEtRES | dANSA | ARt | tRAdICIONS | CINE | tELEvISIó La cultura del micromecenatge Els artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les plataformes d’Internet que apleguen petits inversors Cal tenir una idea cultural que necessiti finançament Verkami és una plataforma que es dedica a projectes culturals. Els administradors tutelen el projecte, que no tira endavant si el crea- dor no s’hi implica. No hi ha censura, però es vetlla la qualitat. La plataforma ofereix 40 dies per recollir les aportacions Verkami posa a la disposició dels projectes 40 dies per recaptar les aportacions dels mecenes, que reben recompenses. Els creadors te- nen una pàgina per fer-se promoció i un bloc per documentar el procés. Els creadors s’han d’implicar en la difusió per cercar mecenes Es parteix de la base que és difícil algú que no conegui de res els creadors faci una aportació. Per això, és aconsellable que facin cam- panya pel seu projecte a través de correus, xarxes socials.... Cal assolir el 100% de la quantitat demanada per rebre els diners Només els projectes que arriben com a mínim al 100% del seu ob- jectiu de finançament reben els diners aportats pels mecenes. En cas contrari, les quantitats compromeses no es fan efectives. 4 3 2 1 Verkami va néixer a Mataró per iniciativa d’un pare, Joan Sala, i els seus dos fills: Adrià i Jonàs. El nom de la plataforma ja dóna idea de la seva intenció: Verkami és una paraula en esperanto que significa «amant de la creació». Els tres són consumidors de cultura, i els germans han impulsat projecte videoartístics a la seva ciutat. L’Adrià, el germà petit, juntament amb el pare, va decidir importar la idea del micromecenatge dels Estats Units, mentre estava acabant la carrera d’història de l’art. Quan va finalitzar la tesi de la seva carrera de física, el germà gran, el Jonàs, tam- bé es va implicar en l’empresa, que estava en ple creixement. RECOMPENSES Les aportacions són una precompra i, depenent de la quantitat que ofereixin els mecenes, es donen recompenses. Alguns exemples: Per 25 euros: Albert Palomar oferia el CD signat, amb el nom del mece- nes als crèdits i dues entrades per a un concert de la gira de presentació. Per 100 euros: Tigre de paper oferia posar 4 noms als crèdits del llibre, menció a la web, 4 exemplars signats, 4 litografies de Josep Boatella, 4 sa- marretes, 4 DVD amb el llibre en format audiovisual i un altre poemari. Per 400 euros: Carles Cases oferia 3 CD, menció als crèdits, el videoclip i l’estada d’un dia al seu estudi de Borredà amb menjar i concert al piano. LES XIFRES El finançament de grups de música és el que funciona millor, perquè ja tenen seguidors que van als concerts. És diferent d’una pel·lícula o d’un llibre» Un cop perdudes les caixes locals, les plataformes de micromecenatge poden ocupar l’espai de l’obra social. I això anirà a l’alça» « MARC bERNAdICH PROFESSOR DE MÀRQUETING DE LA FUB « JOAN SALA FUNDADOR DE VERKAMI DECLARACIONS QUI SÓN En només un any i mig que fa que funciona Verkami, 342 projectes hi han aconseguit finançament. També hi ha projectes que no han aconse- guit ni un euro. Acaben amb èxit tres de cada quatre projectes. La quantitat de projectes que arriben als impulsors de Verkami buscant finançament és d’entre 10 i 15 diaris. Actualment hi ha 96 projectes en marxa. Els drets dels projectes culturals finançats a través de Verkami són dels creadors. La comissió dels im- pulsors de la plataforma és del 5% sobre la quantitat recaptada. És la quantitat mínima a demanar per finançar un projecte. Verkami ha- via acceptat projectes més petits (de 200 i 500 euros), però ha decidit que per menys no val la pena posar en marxa una campanya. 800 € 5% 10-15 PROPOSTES/DIA 342 PROJECTES FINANÇATS