Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana › recull-de-premsa... · El 2 de desembre de 1940 va néixer Ramon Pelegero i Sanchis a Xàtiva, només 20 mesos després del nal

Recull de

Premsa

tivos incluso prohibidos por el islam, como la figura humana, y otros como la cabeza de un perro, con su policro-mía, que, al estar en la parte trasera y no tener ni barnices ni suciedad, se han conservado de manera sorpren-dente», apunta Domene.

Restauración Estos dibujos, datados aproximada-mente en el año 1380, ofrecen formas geométricas, siluetas de animales, tra-zados ornamentales o vegetales, y des-velan cómo trabajaban los artesanos nazaríes y las técnicas que emplearon para la decoración de la Alhambra.

El monumento ha iniciado la pri-mera restauración global en estas áreas del Patio de los Leones desde el siglo XIV, unos trabajos que se sumarán a una pequeña intervención que se hizo entre 1923 y 1936, cuando el arquitec-to Leopoldo Torres Balbás era conser-vador del monumento.

para estrenar un nuevo montaje en 2017. «Sería genial encontrar un lugar donde reunirnos que sea nuestra base», apunta Del Arco. Mientras, viajan por España con Edipo, Medea y Antígona. Y no descartan alguna colaboración con otros directores como Julio Man-rique y David Selvas con los que les encantaría trabajar.

Montajes corales «La tragedia es integradora de la vida social y privada», sostiene Sanzol, uno de los directores

LUIS CASTILLA án por el Lliure este fin de semana

La Misa de Rossini

ROSSINI EN EL PALAU

Música: G. Rossini. Con: Marta

Mathéu, M. Rodríguez-Cusí, Beñat

Egiarte, J. A. López. Orfeó Català. J.

De la Rubia, armonio, y J. Buforn,

piano. Dirección: J. Vilà. Lugar: Palau de la Música Catalana. Fecha: 01-12-15.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

Con la velada dedicada «In Memo-riam» al secretario de la Junta del Orfeó Català Enric Álvarez, falleci-do en enero pasado, se ofreció en el Palau de la Música Catalana la «Pe-tite Messe Solennelle» de Gioachi-no Rossini en su versión original, de

tintes camerísticos, para voces so-listas, coro, piano y armonio. La pre-sencia constante del piano –a cargo del polifacético y siempre efectivo Josep Buforn– contrastó con la dis-creción sonora del armonio –con el aclamado Juan de la Rubia al tecla-do, brillante desde el órgano en el «Ofertorio»–, brindando ese color íntimo que desaparece en las ver-siones de esta Misa con orquesta po-niendo las voces todavía más en pri-mer plano. La obra, que no posee la unidad del «Stabat Mater» del mis-mo Rossini, consiguió imponer su rara estética gracias a un trabajo conjunto concentrado y unitario.

El Orfeó Català, a cargo de la com-pleja parte coral, tuvo una gran no-che –aunque muchos de sus miem-bros «bailaron» demasiado al can-tar creando una sensación de mareo en el escenario– con todas sus cuer-

das muy equilibradas, un sonido siempre al unísono y lleno de mati-ces, características que el maestro Josep Vilà generalizó ante los me-dios a su disposición.

Los solistas vocales cumplieron con creces con su cometido. La so-prano Marta Mathéu y el tenor Be-ñat Egiarte aportaron juventud y, sobre todo ella, belleza vocal; Egiar-te cantó esa gran aria que es el «Do-mine Deus» con comodidad, salvo en la zona aguda a la que se enfren-tó con cierto respeto y palidez.

La entrega y la experiencia de dos grandes de la lírica española como son Marina Rodríguez-Cusí y José Antonio López impusieron a la ver-sión toda su sabiduría, ella con un fraseo perfecto y un total dominio del estilo y él sobre todo por esa voz grande, poderosa y de adecuado es-malte.

Clásica

Nuncio Apostólico en España.Mons. Renzo Fratini

Mons. D. Carlos Osoro Arzobispo de Madrid

EL LIBRODE LOS SANTOS, BEATOSMÁRTIRESDEL SIGLO XX. EN ESPAÑA

El día 1 de octubre de 2015, se hizo entregaal Papa Francisco, de un ejemplar de “El Librode los Santos, Beatos y Mártires del siglo XXen España”, por su autora María EncarnaciónGonzález Rodríguez.

Presentar hoy la santidad, es una tarea impres-cindible en el programa pastoral de la Iglesia.Es un libro eminentemente catequético y forma-mativo sobre la cultura de nuestra fe.

Este libro aporta: 3 valores importantes hoy día1º- la información2º- la formación3º- promueve la devoción

Edicel Promoción Cultura Cató[email protected] -www. edicel.com

..

Solicite catálogo informativo en el Tlf.: 915 063 650y recibirán un DVD gratis, del Papa Francisco.

Es un regalo único y exclusivo para estas fiestas. Les animo a conocery dar a conocer este Libro de los Santos, a quien de verdad te importe

ABC JUEVES, 3 DE DICIEMBRE DE 2015CULTURA 63abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

182 CM² - 20%

851 €

63

España

3 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Un artista al cim del món LLL

espectacles 3 DE DESEMBRE DEL 2015 61DIJOUS

nics Born to run (1975) i Darkness on the edge of town (1978), Springsteen aborda la reedició de The river en for-mat panoràmic, en un llançament que mira sense amagar-se’n al mer-cat nadalenc i que ofereix, a més dels dos discos oficials remasteritzats, un CD amb les gravacions que havi-en de formar part del rebutjat disc original i un altre compacte amb 22 cançons descartades, la meitat de les quals només havien aparegut fins ara en discos pirates.

CAPTIVADOR DIRECTE / I encara hi ha més, perquè la capsa The ties that bind. The River Collection també inclou un llibre ple de fotos, cartells i retalls de premsa; el facsímil d’un quadern amb lletres i anotacions; dos DVD amb la gravació (incompleta) del cap-tivador concert que Springsteen i la seva banda van oferir a l’ASU Activity Center de Tempe (Arizona) el 5 de no-vembre de 1980, un dia després de la victòria electoral de Ronald Reagan, i un documental realitzat per Thom Zimny en què l’heroi de Freehold ex-plica com es va gestar i com es va gra-var aquell àlbum cabalós i heteroge-ni que va propulsar la seva carrera i la va posar mirant al cim del món (meta que va aconseguir, quatre anys després, amb Born in the USA). El documental de Zimny, que es va estrenar el 27 d’octubre a la cade-na nord-americana HBO, és revela-dor, més enllà de les despullades ver-sions (només amb la seva guitarra acústica) amb què Springsteen, des dels seus 66 anys, recrea avui can-çons com Two hearts, The river, Hungry heart, Independence day (la millor del lot), Point blank i Wreck on the highway. Davant la càmera, el músic parla amb detall de les vicissituds que van envoltar el procés de creació de The ri-ver, sense eludir les seves crisis de con-fiança; subratlla el seu propòsit de trobar «una veu adulta» com a escrip-tor i, al mateix temps, d’«establir la identitat sonora» de la seva banda; rendeix homenatges als desapare-guts Danny Federici i Clarence Cle-mons; desgrana les influències musi-cals que van adobar el terreny per a la gravació de l’àlbum (del lament country de Roy Acuff i Johnny Cash a l’explosió de vitalitat soul de Sam & Dave i James Brown, passant pel ba-tec beat dels Dave Clark Five), i, sobre-tot, aborda la necessitat que sentia en aquell moment de tornar a formar part d’una comunitat després del progressiu aïllament a què l’havien conduït la seva obstinació artística i els primers èxits. «En aquells moments –confessa–, vaig sentir que si no tornava a con-nectar amb la vida real, em perdria, desapareixeria. Una vida imagina-da no és una vida, només és una his-tòria. Jo vaig pensar que podria sal-var-me a mi mateix de les meves in-clinacions més fosques si passava a formar part d’una comunitat de per-sones que haguessin de lluitar amb problemes reals d’una manera real. I aquesta és la comunitat que vaig crear aThe river». Aquests són els lla-ços als quals Springsteen va voler lli-gar-se, ja fa 35 anys. H

FERRAN SENDRA

L’àlbum va sortir a la llum el 1980 després de la reclusió d’un any amb el seu equip

«Vaig sentir que si no tornava a connectar amb la vida real, em perdria», va dir d’aquella època

21-ABRIL-19813 Bruce Springsteen,al Palau dels Esportsde Barcelona, dins de lagira ‘The river’.

CONCERTS ANTOLÒGICS

El 2 de desembre de 1940 va néixer Ramon Pelegero i Sanchis a Xàtiva, només 20 mesos després del final de la guerra civil, sis setmanes des de l’execució de Lluís Companys, en un país arrasat en el qual, fins i tot amb l’extermini en marxa, «en-cara no havien mort tots», com can-taria el trobador a la peça Quan jo vaig nàixer, gravada el 1966. El 75è aniversari del seu naixement és un recordatori de com són pròxims encara fets històrics que es resistei-xen a reposar en el fons de les enci-clopèdies. Raimon celebra aquesta setma-na l’aniversari amb dos recitals, avui i demà, a l’Auditori (21.00 ho-res), marc que, el 2010, va acollir una altra commemoració, el 50è aniversari del seu icònic Al vent, i que, des de fa un temps, rivalitza amb el Palau de la Música com a es-cenari preferent dels seus recitals a Barcelona. La sala modernista va acollir el cantautor, per la seva part, en la seva última cita a la capi-tal catalana, el maig del 2014, unes setmanes abans de rebre, al mateix recinte, el Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes, atorgat per Òmni-um Cultural. Els canvis polítics resultants de les eleccions del maig passat han fet possible que ara aquests reco-

neixements arribin també del sud, com il·lustra l’Alta Distinció de la Ge-neralitat Valenciana, que Raimon va obtenir dies enrere, així com el seu nomenament com a fill predilec-te de Xàtiva. Les entrades per al recital d’aques-ta nit estan esgotades i en queden al-gunes per al de demà, dues actuaci-ons que seran les últimes que el can-tautor ofereix a Barcelona per una llarga temporada, almenys, fins al 2017, any en què espera tenir com-

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Raimon canta als 75El cantautor celebra el seu aniversari amb dos recitals al’Auditori H El mateix espai va acollir el 50è aniversari d’‘Al vent’

repertori que mou muntanyes a través de la reflexió existencial, l’adaptació poètica, el cant amo-rós o l’estrofa amb consciència plural. Difícilment faltaran en aque-lles nits els seus himnes, d’Al vent i Diguem no a Jo vinc d’un silenci, en paral·lel als textos d’Espriu (el seu àlbum Cançons de la roda del temps, del 1967, amb portada de Miró, és una fita de la poesia musicada) i als clàssics de la literatura medieval, així com cites al seu últim disc, Re-llotge d’emocions (2011).

Veu en òptimes condicions

Raimon brindarà la seva veu, que conserva en òptimes condicions, a un repertori antològic en el qual potser caurà alguna peça inèdita, encara no immortalitzada a l’es-tudi, com aquella I nosaltres amb ell que va estrenar l’any passat al Pa-lau. Una cançó que combina la mi-rada escèptica a la col·lectivitat («si la gent que vol pogués, si la gent que pot volgués, altre país seria el país on visc») amb una renovada crítica a la incomprensió: «Intentin amb moltes lleis, i si cal amb vio-lència, esborrar diversitats i negar la diferència». La mirada al nosal-tres, la resistència, el dubte, ingre-dients que segueixen banyant la lí-rica de Raimon. H

pletat i ordenat un nou repertori. La intenció de Raimon era mante-nir-se apartat del tot dels escenaris fins aquell any, si bé el canvi de color polític a la Generalitat Valenciana i en ajuntaments com el de València han empès el cantautor a canviar de plans i a obrir-se a oferir alguns reci-tals a la seva terra natal. Actua a l’Auditori, acompanyat per quatre músics, un Raimon que segueix fent de les seves aparici-ons escèniques esdeveniments de la vida cultural i cívica, amb un

Les actuacions seran les últimes que l’artista farà a BCN almenysfins al 2017

33 L’escenari 8 Raimon, a l’Auditori de Barcelona, on actuarà avui i demà.

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

627 CM² - 59%

14519 €

61

España

3 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 3 DESEMBRE 2015

Investigadors de la UAB descobreixen obres inèdites dels dos compositors, i també que feien a duo música ballable

El ragtimedeMompou iBlancafort

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

La pianola no noméspresidia les cases bur­geses i els salons deball a la Barcelona deprincipisdel segleXX,

amb aquella qualitat sonora quesuperava de molt els cilindres decera i els primers discos de la his­tòria –es calcula que n’hi havia80.000alaciutat–, sinóquetorna­vabojoselscompositorsmésnota­blesde l’època,que,amésamés, lautilitzavenpercompondremúsicaballable. Un projecte de cataloga­ció i preservació del patrimoni so­

norimpulsatpelGrupd’Investiga­ció de les Músiques en les Socie­tats Contemporànies de la UAB(MUSC)haaportat informacióso­bre la importància que va tenirl’instrument per als compositorsFredericMompou iManuel Blan­cafort, dels quals arahanaparegutobres inèditesenaquest format.De Mompou s’ha trobat el pri­

merenregistramentdels seusPre­

ludisI iPreludisII, interpretatsperell mateix, mentre que de Blanca­fort han aparegut dues obres des­conegudes:Humoresque iDeuxiè­me hurmoresque, escrites abansdel 1914. L’enregistrament deMompou és anterior al 1929, laqual cosa el converteix en el pri­merqueesconservadelmúsic.Onerenaquestesmeravelles?Doncs només calia estirar el fil i

lligar alguns caps per trobar­les acasadelnétdeManuelBlancafort.De fet, va ser estudiant la impor­tant activitat de l’empresa RollosVictoria, fabricant i exportadoraderotllesdepianolade laGarriga ipropietat de la família Blancafort,que el musicòleg Jordi Roquer,professorde laUAB i investigadordeMUSC, va trobar aquesta còpiaúnica en què Mompou interpretaels seus Preludis en un piano pre­paratperanarmarcant lamúsicaala matriu del rotlle de pianola enmoviment.“Eraunprocésmoltpochabitu­

al d’enregistrament de rotlles icrèiemque no s’havia arribat a feraCatalunya.L’usual, comenel casde les dues peces descobertes deBlancafort, no era fer­ho a partird’un enregistrament pianístic, si­nód’unatranscripció,ésadir,tras­lladar manualment la partitura alrotlle, fent­hi els forats perti­nents”, explica Roquer. Ara el se­güent és fer el procés invers i bol­car en partitura aquestes obres deBlancafort, cosa que en el cas de

quearaestàoblidat.Onera lapistaper descobrir això? En la corres­pondènciaentreelsdosartistes.“Parlavenmolt deHobby, i vam

veure que era un pseudònim queutilitzaven i que constava al catà­legdeVictoria”, admet l’investiga­dorde laUAB. “Victoriavaarribara produir fins a 100.000 rotllesanuals i el catàleg inclou 4.000obres diferents. Aquestes obres esvenienbéi,encaraquel’interèsdelcompositor era merament econò­mic, eren de qualitat, de fraseig iestructura complexos, cosa quedemostra que era un llenguatge

que tenien totalment assimilat”.Fins a 17 rotlles deHobby cons­

tenencatàleg,delsqualslaUABhatrobat els tresquehiha la aBiblio­teca de Catalunya. On deuen serels14restants?Heumiratalesgol­fesdecasa?La troballa ha tingut lloc en el

procés de desenvolupament d’unsistema per digitalitzar rotlles depianola, el Pianola Roll Digitizer(vegeu foto superior), creat per laUAB i elCentredeVisióperCom­putador (CVC) en col∙laboracióambelMuseudelaMúsicadeBar­celona,quedirigeixJaumeAyats, iel CentreRobertGerhard. En rea­litat totvacomençarel2008,quanel Departament deMedi Ambientque gestiona el parc natural de laserradeMontsantvatrobarenunamasia 2.000 rotlles de pianola,col∙leccióprivadadeMiquelVidali Llecha. Calia catalogar tot aquellmaterial, inventar un digitalit­zador. Això obre la porta a ladigitalització massiva de granscol∙leccionsmusicalsenaquestsu­portsonor iarevelarunimportantpatrimonimusical de principis desegleXX.Unmaterialquetindràlaciutadania a un cop de clic... si estroben els recursos per continuaramb la tasca, apunten des delMUSC, que dirigeix el professorFrancescCortès.c

FONS BLANCAFORT / BIBLIOTECA DE CATALUNYA

FredericMompou iManuel Blancafort: no tot eramúsica callada

Mompou va gravarper primer cop els‘Preludis’ en pianola,però Rollos Victoriano els va catalogar

Pulcre,deliciósRossiniPetitamissa solemne

Autor:Gioacchino RossiniIntèrprets:Beñat Egiarte, MartaMathéu, Marina Rodríguez­Cusíi José Antonio López (veus solis­tes); Josep Buforn (piano); Juande la Rubia (harmònium). OrfeóCatalàDirecció: Josep Vila i CasañasLloc i data:Palau de laMúsicaCatalana (1/XII/2015)

ROGER ALIER

Com han canviat els temps! Si els

nobles fundadors de l’Orfeó Ca­talà (1891) haguessin sospitat queun dia la coral de la seva creaciócantaria al Palaude laMúsicaCa­talana una obra de l’aleshores vi­lipendiat i maltractat Rossini(que per als amants de la músicad’aquells temps era el compendide totes lesmaldats de l’òpera ita­liana), possiblement haurien in­cendiat el local.No exagero gaire, no; lamúsica

per a la gent de pro d’aquella èpo­ca només era acceptable si eraalemanya i especialment la wag­neriana. Cinquanta anys méstard, als Concerts de Can Barto­

meu, dels quals tenim un índexmolt complet (1948­1960,aprox.), no hi trobareu els nomsde Rossini, Bellini i Donizetti itampoc gaire Verdi ni Puccini.Ara, en canvi, l’Orfeó Català hacantat sota la direcció de JosepVila i Casañas, una pulcra, cuida­da i deliciosa versió de la Petitamissa solemne que el compositores va permetre el luxe de dedicar“al bon Déu” amb un deix d’iro­nia molt propi del seu tarannà de“bon vivant”.L’ocasió ha estat esplèndida,

no sols pel nivell ofert per l’Orfeó,sinó per la qualitat immensa delsintèrprets, començant –és de jus­tícia subratllar­ho– pel refina­ment increïble del piano solistade JosepBuforn, que ha fet sentirmatisosmàgics en el seu acompa­

nyant pianístic, sense defallir niun sol moment en la seva tasca,brillantment secundat també perJuan de la Rubia a l’harmònium,ja que s’ha fet sentir l’obra en la

forma original (excepte algunspassatges d’orgue que han estatun luxe innecessari).

Els solistes de primera catego­ria han inclòs el tenor Beñat Egi­arte, que ha reaparegut al Palau

lluint una veu elegant i de timbrenítid i penetrant, especialment enla seva intervenció solista, la pri­mera del conjunt.Magnífica tam­bé la sopranoMartaMathéu, queha tingut més ocasions de lluï­ment per la major extensió de laseva particel∙la, i molt ben cantattambéel rol de la contralt (enmú­sica religiosa és obligat dir­ho ai­xí) Marina Rodríguez­Cusí, quefeia temps que no sentíem aquí.Ha arrodonit el quartet solista elbaix­barítonJoséAntonioLópez,ambmolta eficàcia.El cor ha funcionat a molt bon

nivell i la direcció musical, atina­da i plena de matisos, ha permèsals espectadors gaudir d’aquestaobra singular i única del grancompositor de Pesaro, ara ja “re­dimit” dels seus pecats.c

CRÍT ICA DE MÚSICA CORAL

Mompoués innecessària, atès quela peça ja es coneix. Però, per quèRollos Victoria no va comercialit­zarl’enregistramentdelsPreludis?“L’empresa no aprofitava el re­

clam de l’enregistrament: el 90%del seu catàleg no són enregistra­ments sinó peces escrites, i no sa­bem per què. Va ser gràcies a laFundació Blancafort que vam tro­bar una etiqueta on es llegia ‘PlaybyF.Mompou’”, apuntaRoquer.Ser el fill de l’amo no li donava

pel que sembla a Blancafort capavantatge, ja que d’ell hi ha poca

cosa editada. El que sí que consta,encanvi, sónelsballablesqueFre­deric iManuelvancompondreso­ta el pseudònim Hobby, una cosamoltcomunaentreelspianistesdel’època a Europa, que guanyavenuns quants diners ambmúsica co­mercial: foxtrot, ragtime...Sí, sí. L’artífex de Lamúsica ca­

llada també era capaç d’exaltar­sei fer bramar el piano amb el seuamicBlancafortcomqualsevolau­torderagtimedel’època.L’instru­ment els permetia treballar, amésde quatre mans, en un llenguatge

ACN

Cortès, Roquer i Ayats amb el nou escàner Pianola Roll Digitizer

LaUABdescobreixcatalogantrotllesdepianolaquehihaalgunsfoxtrotssignatsambelpseudònimHobby

Sielsnobles fundadorsde l’OrfeóCatalà (1891)haguessinsospitatqueundia lacoral cantariaunaobradeRossini...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

306 CM² - 27%

7560 €

44

España

3 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Messies amb DOEdward Higginbottom dirigeix un H ndelamb regust angl s. Per Marta PorterS’acosten les dotesnadalenques i no podia faltar laprogramaci~ d’aigun Messies deHmndel, Aquest any en tenimdos,el participatiu que es facarla any i la proposta quepresentem aquf, un Messiesarab DO anglesa a cmrrec del corOxford Voices i de I’orquestraInstruments of Time and Truth,tots ells didgits per EdwardHigginbottom. Serm el dijous dia10 al Palau de la M~sice.

La particelaritat d’aquestMessies ms el sea director, unbrillant especialista en lamdsica de Hmndel i directoremmrit de Mt~sica de laUniversitat d’Oxford, unaautentica instituci6 musical aAnglaterra,de la qual forma partel cot universitad.

~ata del segle XIV- i acull nensdes dels 7 anys fins a adults quedia rere dia ofereixen concertsals quals assisteixen centenarsde persones.

M~eell~ d’Oxfe~dHigginbottom,que n’ha estatdirector durant 38 anys, vadeixar el cmrrec el 2014. Aixbno obstaet, no impedeixquesegueixi dirigint-lo en moltsconcerts i gires internacionals,ja que va ser ell quiprecisament el va treure delsmars centenaris d’Oxford perfer-lo con6ixer a tot el m6n. Ara,jubilst del cor, acabad’embarcar-se en un nouprojecte, I’orquestra de m~sicaantiga Instruments of Time andTruth, acabada de crear.

NO ms un cor qualsevot. Oxford .....................................................................Voices (~s una de tes institutions Edwm’d Hlgglnbottom dl/Igelxmus~:als mes antigues del pal’s el ’Messier’ el dl. 10 al Palaa.

LACODA

HA, NDE~ PER DIVISAInstruments of Time and Truthpren el nora d’un oratsd de

HSndei, ’the triumph of time and~th’ (’B tdomf del temps i de la

vedtat’), HWV 71.

LA VIDA DE Jr:s0SEncara que b’adic~onalment elMessies est~ associat arab elNadal, aquest oratori t~acta normm~s del naixement de Jes,ls,

sin6 de tota la seva vida.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAGE

Semanal

197 CM² - 38%

1604 €

47

España

3 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

48 LAVANGUARDIA C U L T U R A MIÉRCOLES, 2 DICIEMBRE 2015

El sectorde lamúsica endirecto exigealAyuntamiento libertaddeacciónLas normas sobre los locales atenazan la música en vivo barcelonesa, aseguran

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Desde la llegada del nuevo equipogestor al Ayuntamiento barcelo­nés, en el mundo cultural local sehan abierto infinidadde expectati­vas,yeldelamúsicapopularesunode losmás sensibilizados. Ydentrodeesesector, lamúsicaqueseofre­cey seconsumeendirectoes la zo­na más sensibilizada, por las di­ficultades para desarrollarse de to­do tipo, desde legislativas, norma­tivas (técnicas, de ordenpúblico) ytambién de percepción pública,ciudadana.El paso de los meses ha hecho

cundir en algunos ámbitos del sec­tor inquietud e incertidumbre, y

por, entreotros, estemotivoantea­yer elCCCBacogió el debate “Bar­celonay lespolítiquesculturalspa­ra lamúsica enviu”. La saladelmi­rador se llenó y prácticamente nofaltónadiede losquealgotienequedecir en el mundo musical de laciudad, especialmente el de lamú­sicaqueafectaa salasdepequeñoymedianoformato,perotambiénlasotras (Neo Sala, de Doctor Music:“he visto pasar alcaldes, consellersy demás, y me da la sensación dequelamúsica,exceptolaclásicaylaópera, siempre ha sido aquí la másolvidada”). Se dieron cita progra­madores, promotores, gestores,músicos, periodistas, activistas ypolíticos, como Berta Sureda, co­misionada municipal de Cultura,

queaunquenoestuvoenel estradodeprincipalesparticipantes,ocupódestacadolugarenlafila0.“Nosésiel sector está desestructurado, pe­ro sí sé que hay una única voz quedice ‘dejadnos hacer música’. Séque hay infinidad de trabas admi­nistrativas y problemáticas técni­cas, pero resolver todo esto es unproceso lentísimo.Aunque el cam­

biodenormativaesunprocesoqueseprevélento, losexpertosquetra­bajan con nosotros son optimistas.Hasta que eso ocurra lo que ahoraqueremos es trabajar en el día adía”. Este fue aproximadamente elprincipal eje de su argumentación,que hubiera tenido que estar com­pletada–ausente en el debate–porla otra parte municipal más deter­minante, la de la Guardia Urbana,que es la que ejecuta la normativaque tiene a numerosos locales depequeño formato que ofrecenmú­sica en directo en un estado deeternonerviosismo.En su lugar, numerosos intervi­

nientes se recrearon en cuestionesde matiz, de intereses gremiales ode unas generalidades herméticas:

“Despuésdetreintaañosdemúsicaen vivo el modelo no funcionaráporque hay conflictos que son in­herentes” (Quimantú Segura, di­rector de La Bàscula); “La músicapopular enestepaís la han lanzadolos promotores privados, y sonellos los que han creado un sectorque genera muchísimo dinero”(TitoRamoneda,TheProject).Aunquegeneralizadora, una fra­

se deAnnaSardà (del equipoorga­nizadordelPopArb) era el telóndefondode loque seestuvohablandodurante unas dos horas, en las que

sedejaronmuchos temasenel tin­tero: “Lamúsica en vivo es algo in­evitable, y el objetivo es que no seaunacosa invisible”.Enel campodelaprácticaendetalle,MiquelCabal(delHeliogàbal,deGràcia)recordóotra esencialidad al decir:“Las sa­laspequeñasquetrabajamosenba­rrioscontribuimosacrearuntejidosocial en dicho barrio y después enlaciudad”. Fueélquiensugirióalgoenlamentedetodos: “Hayquetra­tar cada caso de sala demanera di­ferente y específica: la regulariza­cióndeunalicenciaconcreta,apro­barunfestival,permitir laaperturasegún el contexto espacial y ciuda­dano de cada barrio. No se puedeaplicarunanormativageneralparacasosquesonmuydistintos”.En su conocido pragmatismo

realista, Carmen Zapata (gerentede la Asociación de Salas de Con­ciertos de Catalunya, Asacc) sen­tenció: “Las subvenciones no es loprincipal,sinoque nosdejentraba­jar tranquilos” o “No renuncio altraspaso de competencias de Inte­rior aCultura en laGeneralitat porel bien de la música en vivo”. Elgran dinamizador del debate, contodo, fue Lluís Cabrera, históricodelTallerdeMúsics,quegolpeódeentrada: “Lamúsica en vivo existeen esta ciudad para que la GuardiaUrbana trabaje y para que los veci­nos sean protagonistas”, y recordóque “hayotros sectores culturales,como los teatros de pequeño for­mato como La Seca o la Beckett,que tienen un trato de favor queconnosotros jamástendrían.Segu­rísimo”.c

NeoSala,deDoctorMusic:“Lamúsica,exceptolaclásicaylaópera,siemprehasidoaquí lamásolvidada”

XAVIER MERCADÉ

Algunos de los participantes en el debate del pasado lunes en el CCCB, como el promotor Lluís Cabrera, micrófono enmano

Culturadicequeesreceptivaalapetición,peroseñalaqueelprocesodecambionormativoesmuylento