Ratoncito Pérez

Al “Ratoncito Pérez” li encanta lliscar pel passamans de l’escala

.

Plof, pluf, plaf, plim,plom! La meva deeeeeeent! Un ratolí com cal no pot viure sense dents!

- Senyora Gallina, pot donar-me una de les seues dents?

- Quin greu que em sap! Les gallines no tenim dents! Però puc donar-te un pirulí.

I escatainant, se’n va anar amb ell.

- Senyor Ase, pot donar-me una de les seues dents? - Lamento dir-te que els ases vells ja no tenim dents! Però puc donar-te aquest globus tan bonic!

I bramant, se’n va anar amb ell.

- Senyor Arbre, em pot donar una de les seues dents?

- Quin greu que em sap “Ratoncito Pérez”! Els arbres tenem branques, fulles, fins i tot flors…, però no tenim dents. Et donaré esta deliciosa nou.

I arossegant-se, se’n va anar amb ell.

- Senyora Granota, podria donar-me una de les seues dents?

- Jo, dents? Quina bajanada! Les granotes tenim una llengua llarga i bonica, però no tenim dents. Pren este io-io tan divertit!

I saltant, se’n va anar amb ell.

Croac!, Croac!, Croac!

- Senyor Porc, seria tan amable de donar-me una de les seues dents?

- Ni penser-ho. Com em menjaria jo el meu menjar preferit? Però

puc donar-te esta moneda. I, grunyint, se’n va anar amb ell.

- Senyor Mussol, em donarà una de les seues dents?

- Estimat “Ratoncito Pérez”, els ocells no tenim dents. Però et puc dir com aconseguir-ne una. Pregunta-ho a la Lluna!

I se’n va anar a buscar la lluna.

- Senyora Llunaaaaaaaa, on puc trobar una dent?

- No crides tant. Encara que estic lluny puc sentir-te molt bé. Segueix-me, anirem a casa de Blai, que avuí li ha caigut una dent!

I “Ratoncito Pérez” va seguir la lluna.

El “Ratoncito Pérez” i tots els animals que l’acompanyaven van pujar els graons de l’escala sense fer soroll.

El “Ratoncito Pérez” va agafar amb molta cura la dent que Blai tenia baix del coixí, i al costat del llit, li va deixar tots els regals dels seus amics: el pirulí, el globus, la nou, el io-io i la moneda.

Per celebrar-ho el “Ratoncito Pérez” va fer una festa amb tots els seus amics i també amb la lluna.

Des d’aleshores el “Ratoncito Pérez” ja pot lliscar pel passamans de l’escala i fer les bojeries que se li acudeixen, perquè quan ell o els seus amics necessita una dent, van a casa d’un nen a qui n’haja caigut una, i se l’emporten... A canvi d’un preciós regal.

Presentació feta per Lola Such Albiñana, a partir del conte del mateix nom, escrit per Ana Serna-Vara i il·lustrar per Margarita Menéndez i Editat per SUSAETA.