òr rl, 4 • L 46 Trll ,2 L ff@tlln. Trrn 2 Pbl: :.l (48 Td 6 …ldrtt b Ll rl, rtr d l RV l rtr d l nvrtt Rvr Vrl, Ll rl, r jtjt ldèn d Trr n pdr r nhbltt drnt 0 n n l àrr pr dfnr

Otocesis catalanes 1 any de fundaeoaary=lo, 347) • La Seu

Superfefe: ssa 74631 TUrgell ,527)

69.822,93 ' ( • ,<,,0-1.$ ( 1 5.3, lva 5, 11 "

Gnu 140 Sogorb (1577;

Poblacio:ae da 1515) 46 Tarragona 1259

Ma:.olca (4831 Todosa 516111.257.632 hab. ',len, ola) `.1,1 enea 15471

13641 si nc ISIG)

" Pregària contra els Ansons,Vidals-Quadras, eñes,

manipuladors mafiosos itorturadors espanyols:

"Oh Déu, no romanguis pas ensilenci; no callis, oh Déu, ni

romanguis pas quiet. Perquè vetací que els teus enemics bramen,i els qui t'avorreixen aixequen cap.Contra el teu poble han consultatamb astúcia i en secret, i se n'hanentrat en consell contra els teusprotegits. Han dit: Au, vingueu i

deixeu-nos destruir-los a fi que nosien nació, ni hi hagi més memòria

del nom d' Israel. Perquè esconxorxen plegats de cor, contra

Tu (qui ets la Veritat) han fetaliança" (Psalm 83: 1-5).

http://teleline.terra.es/personalifocifumE MAIL [email protected]

15 DE MAIG DEL 2000

A.P.P.E.0ASSOCIACIdDE PUBLICACIONSPERItDDIQUESEN CATALÁ

a.

PREU: 250 PTS - 1,50 eurosANY XIX. NÚMERO 435

U A

Fa 28 anys que na Maria de la CreuRodríguez de Bilbao regenta el Res-taurant son Riera Sec (abans Bendi-nat) a santa Catalina. Recomana elsmusclos a la marinera i els peus de porcguisats. Té un local gran per a noces icomunions. Despatxa menús a 950 ptes.Tel. 971 737 865

Fa mig any que na Núria Català regen-ta la Floristeria Tere al Mercat des Ten-nis de santa Caterina. A la foto amb enPepet Petit, el seu fill. Tel. 610 509 844

Fa 20 anys que n'Esperança Montfortva obrir la Xarcuteria i Delicatessen Lledó-Montfort al carrer d'Andrea Doria de son'Armadans. Són distribuïdors de per-nils, formatges i vins. Tel. 971 780 050

Fa 15 anys que n'Antoni Serra regen-ta el Petit Basar a sa Vileta. Te un pocde tot i despatxa travesses de futboli loteria primitiva. Tel. 971 792 974

Fa 15 dies que en Joan Enfedaque desMolinar ha obert la botiga de modaMillenium a la Plaça dels Nins de s'A-renal. Tel. 971 263 935

Na Maria Dolors Munar acaba d'obrirel saló d'Estètica Unisex Loli a la Plaçadels Nins de s'Arenal. Fa tractamentsfacials i corporals, depilació, manicurai pedicura, micropigmentació, (maqui-llatge permanent)... És un saló acredi-tat Germaine de Capuccini. Tel. 971 743461

Fa 38 anys que en Joan Jaume de Llo-rito fa de barber. Va fer de mosset amben Joan de cas Marró de Montuïri. Feud'oficial amb el barber Tomeu davantCorreus de Ciutat i una bona partidad'anys a la Perruqueria Joan i Xesc.Ara fa 9 anys que te la seva barberiaal carrer de Joan Crespí de Ciutat. Tel.617 040 131

Fa 25 anys que en Sebastià Torres vaobrir la Ferreria Es Noguer a sa Vileta.Tel. 971 792 607Fa 11 anys que n'Andreu Amer regen-

ta la correduria d'Assegurances Amera so n'Espanyolet. Tel. 971 282 745

Fa 20 anys que en Josep Rodríguezva obrir la Barberia José a sa Vileta.Tel. 609 066 280

Na Trinitat Oliver és l'encarregada dela botiga d'electrònica Elite al carrer deJoan Crespí de Ciutat. És una botigade la cadena catalana Elite amb implan-tació arreu del país. Tel 971 457 793

La Família Mestre-Mora de Porreresva a vendre a les places i mercats deMallorca. Els trobarem a la plaça deson Cigala. Tel. 971 746 471

Fa 4 anys que en Joan Pino de Pollençaajuda a la seva dona Mercé Camare-ro en la geréncia de la ImmobiliáriaZapa-ta a so n'Armadans. Tel. 971 450 051

Fa 2 anys que na Joana Llompart, aqui veiem amb el seu cuiner Mateu Bor-doy, regenta el Restaurant Els Fanalsa sa Vileta. Bona cuina casolana mallor-quina amb menús a 850 ptes els diesfeiners i 1.200 els festius. Els vespres,pa amb oli i delicatessen. Tel. 971 606798

La Família Montserrat, pare i fill, van avendre per les places i mercats els seusproductes conreats a sa Indioteria. Elstrobarem a la Plaça de son Cigala desa Vileta. Tel. 971 795 199

LA QUINZENA QUE VE, SORTIRÀ UN REPORTATGE BEN AMPLE DE LA GENT QUE VA

ANAR A LA FIRA DE MAIG DE LA VILA LA PRIMERA, QUE ÉS SINEU.

2 15 DE MAIG DEL 2000 1911211

* El general de la Guàrdia CivilEnrique Rodríguez Galindo i l'exgovernador civil de GipuzkoaJulen Elgorriaga han estat con-demnats per l'Audiència Nacio-nal a 71 anys de presó dada u, perla seva intervenció en el segrest iassassinat dels etarras José Anto-ni Lasa i José Ignasi Zabala , l'oc-tubre del 1983. També estaven acu-sats de pertinència a banda arma-da, tortures i lesions, però d'aixòn'han estat absolts. Per aquestsmateixos delictes el tribunal hacomdemnat al tinent coronel dela Guàrdia Civil Angel VaqueraHernández a 69 anys de presó, ia l'ex sergent Enrique DoradoVillalobos i al caporal retirat Feli-pe Bayo Leal a 67 anys i vuit mesosde presó per cada u. També hanestat absolts de pertinença a bandaarmada, tortures i lesions.

El 18 de setembre de 1995, el ales-hores ministre de Justicia, JoanAlbert Bell-lloc imposà a Rodrí-guez Galindo el faixí de gene-ral, malgrat que existien indiciscerts de la seva implicació en elsassassinats de Lasa i Zabala. Al'acte no hi va poder assistir lapremsa i les fotos les va prendreun Guàrdia Civil. Bell lloc ordenàdestruir les més compromeses.Això no va passar i el diari ElMundo les publicà el passat 27d ' abril.

* Tots els integrants de la bandaque assassinaren a püntades depeu a un jove a la barriada de laVila Olímpica de Barcelona, lasetmana passada han estat detin-guts i els caurà un bon puro per-qué això de matar a la gent a pun-tades de peu está molt mal fet.

* L'assassí d'Aitor Zabaleta, joveapunyalat i mort a l'entrada delcap de futbol de l'Atlètic deMadrid, també ha estat condem-nat a una trentena d'anys de presóper la Audiència Nacional deMadrid. El feixistes espanyols, tansi duen faixí de general, com si noarriben a soldats rasos, s'ho pen-saran més de dues vegades abansd'assassinar bascos i catalans enel futur. La mà llarga i peluda dela justícia els troba i condemnaencara que faci 18 anys que ferenels seus crims.

* D'una entrevista concedida a Opi-nió Catalana per Arxallus, inti-tulada: No en tingueu cap dubte,Euskadi será independent publi-cada a la revista Debat Nacionalen copiam les següents finestretesper els nostres lectors:

* Ser dins Europa canvia moltescoses. Per un cantó no és conce-bible que es pugui recórrer a l'Exér-cit per a solucionar les coses i, amés, ara ja no depenem del mer-cat espanyol com abans sinó queens movem en un mercat molt mésampli.

* El restabliment del concerteconòmic era una exigènciademocrática ja que s 'havia abolitper decret de guerra. A més, tení-

em molt ciar que si havíem d'es-perar que els diners vinguessin deMadrid, malament. En canvi, elscatalans no van voler el concert,a causa de la impopularitat de lestasca recaptadora.

* Per a nosaltres, la policia va serla segona prioritat, perquè la poli-cia és poder. Aquí l'altra policiaens estava vigilant, i ho continuaráfent, però si tens policia pròpia iben organitzada passes de ser vigi-lat a vigilar.

* La potencialitat de l'Estatut noté altre límit que el que faria quel'Estat deixés de ser Estat, ja quel'article 150.2 de la Constituciópot donar molt de joc.

* Nosaltres evidentment anem peldret d'autodeterminació. No volementrar a discutir amb ells d'això id'allò altre. El que vulguem depènde nosaltres, i ells ho han dereconèixer.

* Alguns com Onaindia i Juaris-ti encara no han acabat la seva tra-jectòria, perquè un dia el veig alP.P.

*El vot socialista, igual que a Cata-lunya, va ser vot immigrant, i elvot del PP en bona part també. Peròtenen un problema, que és que laimmigració obrera s'ha acabat iara els seus descendents aniran pre-nent postura, alguns amb els seuspares i d'altres pel seu compte.

* Un diplomàtic americà amic meu,quan va caure el mur i es va enfon-sar la Unió Soviética en va fer arri -bardos cops el missatge que a par-tir d'alié, tot era possible a Euro-pa.

* El conflicte no desapareixerà sidesapareix ETA; és molt anterior

a ETA. Però això no ho volenreconèixer perquè saben que hau-ran de començar per reconèixerque els bascos tenen dret a deci-dir per si mateixos.

* Subscriviu-vos a Debat Nacio-nalista. Tel. 934 549 702 fax: 934549 702

* Divuit immobiliàries tenen lesportes obertes al terme de Santanyí.La majoria se troben als carrersdel centre del poble, però tambén'hi ha a Cala Figuera, a Cala d'Ora s'Alqueria Blanca... I no totessón de propietat alemanya, no. N'hiha una de propietat anglesa... Elsmallorquins són els venedors,però, els intermediaris i els com-pradors són alemanys.

* En canvi a santa Catalina, a lesimmediacions de la via Argenti-na de Ciutat, hem vist quantitatd'agències de col•locació, d'a-questes a temps parcial que donenfeina per setmanes o per dies. Ideuen anar bé, perquè si no, non'hi hauria tantes.

* Altre temps, a principis del seglepassat, també hi havia desgràciesa les carreteres i camins. Si eragent important, quan queia delcavall o girava es carro i moria,feien una creu de pedra o unacolumna amb una inscripció. Avui,amb la quantitat d'accidents de trà-fic i de morts a les carreteres aixòja no és possible, hi hauria creusa tota la vorera de la carretera. Elque si se veuen són rams de florsací i allá. Flors que hi duen elsparents al lloc on els seus estimatshan mort en avaria de tràfic.Aquests rams de flors són un avísals conductors que hem de com-plir el reglament si no volem aca-bar destrossats entre la ferralla delnostre cotxe.

Foc i FumMATEU MARIO DE SANT JOAN

EL SENYOR DELS ESTELS ARRIBA A L'AJUNTAMENT DE SINEU, ON TROBA EL BATLE PAVAROTTI ACOMPANYAT DE CONSELLER MAIOL I ELS EXBATLES DEL POBLE QUE ESPERAVEN EL

PRESIDENT ANTICH. -DEIXEM LA VARA MATEU, VA DIR EN PAVAROTTI, QUE JO SOM ÉS BATLE D'AQUÍ. -JAU, LI VAI DIR JO, TANMATEIX ME FA NOSA PER FER FOTOS.

I MIRAU QUE ARRIBA EL PRESIDENT, QUE AGAFA LA VARA I LI DIU: -VAJA QUINA VARA MÉS GROSSA, QUE TENIU, BATLE: - IDÓ, SEGONS S'AL*LOT SE JUGUETA, PRESIDENT, VA DIR EL BATLE.

MIRAU, ÉS EN MATEU QUE LA M'HA DEIXADA, I LI TENC DIT QUE QUAN TORNI A SANTA PAU, A LA GARROTXA M'HE N'HA DE DUR UNA, QUE LA DE L'AJUNTAMENT ÉS TAN PETITA

QUE NO M'ARRIBA EN TERRA.

Solidaritat amb Lluís Arola,rector de la URV

El rector de la Universitat Rovira i Virgili,Lluís Arola, será jutjat a l'Audiència de Tarra-gona i podria ser inhabilitat durant 10 anys enel càrrec per defensar el català. Davant de lesgravíssimes acusacions que recauen en la máxi-ma autoritat de la URV i el coordinador de lesproves d'accés a la universitat (PAAU), JoanIgual, així com de les conseqüències que espodrien derivar per a les seves trajectòries pro-fessionals, El Punt ha elaborat un manifest públicde suport al rector i al coordinador de la selec-tivitat al qual es poden adherir, a través de lesadreces que s'adjunten en aquesta página, totsels col.lectius ciutadans, institucions i perso-nes que a títol individual vulguin solidaritzar-se amb el màxim representant de la universi-tat en un moment tan difícil per a ell i per a lanormalització de la llengua catalana a la URVi al conjunt de les universitat públiques cata-lanes.

Dayant de la situació actual, que posa enqüestió decisions sobiranes del claustre i delParlament de Catalunya, manifestem:

1. Que, amb el màxim respecte pel treball delsjutges i les seves decisions, aplicar les nor-mes lingüístiques de la Generalitat no ésconstitutiu de cap falta administrativa, imenys de cap delicte penal que es castigaamb penes d'inhabilitació.

2. Que ningú, almenys fins ara, no ha reco-rregut la normativa de les PAAU al Tribu-nal Constitucional; i que, en conseqüència,es fa almenys estrany que el rector, LluísArola, sigui jutjat per complir el reglamentde la selectivitat.

3. Que malgrat Fúltima interlocut6ria del jutgePedro Antonio Casas que acusa el rector devulnerar la Constitució, Arola manté la pre-sumpció d'innocéncia perquè no ha estat con-demnat per cap tribunal de justícia.

4. Que Lluís Arola i Joan Igual necessiten enaquests moments el suport ciutadà i que, desde la societat estant, es continuaran respectanttotes les decisions sobiranes del claustre de laUniversitat Rovira i Virgili, siguin quinessiguin.

5. Que la URV ha demostrat, amb l'elaboraciód'un reglament per fer avançar l'ús del catan.,la voluntat de normalitzar la llengua en l'en-senyament superior i de desplegar amb cele-ritat la llei de Política Lingüística aprovadapel Parlament de Catalunya.

6. Que davant la batalla per la llengua que s'haoriginat a la Universitat Rovira i Virgili i queamenaça d'arribar a altres centres d'ensenya-ment superior, els sotasignats encoratgen lesuniversitats catalanes, i en especial la URV, acontinuar la política de normalització lin-güística que en aquests moments un sector mino-ritari de la universitat i la societat volen estron-car.

7. Que Factual situació d'agressió a la llenguacatalana demana fermesa però també tran-quil.litat en benefici de la institució pública idels acusats.

8. Que les associacions Convivencia Cívica Cata-lana i Profesores por la Democracia han ini-ciat una campanya hostil a la llengua catala-na que es vehicula a través de la justícia.

9. Que els mandataris de la URV han complertescrupolosament les normatives lingüístiqueselaborades per la Generalitat de Catalunya.

10. Que Lluís Arola i Ferrer és objecte d'un pro-cés polític per fer-lo fora del càrrec electe derector de la Universitat Rovira i Virgili.

Tarragona, 1 de d'abril de l'any 2000

[email protected]. Lluís Arola

Rector de la Universitat Rovira i Virgili

Va 20 anys que n'Amin Aknin de Tetuan va de marxat per les places i mercatsde Mallorca. A la foto amb els seus col-laboradors. Tel. 971 477 134

. _.

,.1„,,,14,,,,,,, ,,,,,,,,..z1:0 , ...: ,

1111M11.,;..'1'••,.a.,71011avii~ :?;;":1',:i : -. :14,„„ i..:,.. ,.• " :"4111w ' ,..,,,,I,

.„,. »¿ ,... . :. ‹. s.rtklig !:' ., . -.,- - . 4 .,„ir • , « ,,-.51411.P, :....... ,...... Yi!. ..

iii,1 í.. I.: ._...........":'• r :ii:iti41. .i*11 . í . . .: '°).;1:-.., '-<;-:;&,14,1

, lit7ItI-47:.74

1

.,.....rp.41iii. 4- • ,Iiii.,11„ :.•

1

..... „:,0t10!...y.• •••••-:>'' . -.:.: :1•117•:<:::

,.... .. ,...„,..,„.f: .i):01.y.:..,:'.:- : -.: * .i.il'in• ..••1'... ....., , „ „ „.....,

::..‹..1

,.........,• .....

. ..,, .,,,,,„0,.: al-- •:,11 ,,,,I .i ...10.... .,„IsIg57.. .

op,a

. ,... , .....

Fa mig any que en Secundino Fernández regenta el Restaurant Secundino a l'A-vinguda Argentina de Ciutat. Recomana els calamars amb sa tinta i el peix i marisca la planxa. Tel. 971 282 375

15 DE MAIG DEL 2000 3

La República és una necessitatper instal.lar la democràciaPERE FELIP I BUADES

CIUTAT

Durant la precampanya i lacampanya electoral hi vahaver mobilitzacions de

treballadors i de joves: els treballa-dors de les drassanes, de la sanitat,els estudiants i diversos sectors detreballadors de les administracionspúbliques. Un moviment en alça quecerca la unitat per tal de satisfer unesmateixes reivindicacions: Prou deprivatitzacions! Defensa dels con-venis i estatuts! Defensa i recupe-ració del poder adquisitiu dels sous!Defensa de la independència sin-dical per tal d'organitzar la lluita enunitat per les reivindicacions!

Aquest moviment xoca ambuna política i unes institucions, lesde la Unió Europea i la OTAN, lesde la monarquia i les seves auto-nomies, al servei de les multina-cionals i la especulació. Unes ins-titucions que cerquen implantar uncorporativisme de nou encuny queconverteixi els sindicats en aplica-

dors dels plans dels Fons Moneta-ri Internacional, de la OrganitzacióMundial del Comerç. Unes institu-cions que cerquen enfrontareis tre-balladors i als pobles, provocantesclats de violència de conseqüèn-cies imprevisibles.

Aquest moviment necessitamalgrat totes les dificultats, cercauna sortida política al desmantella-ment de les conquestes socials i ala crisi institucional. Sense això, nos'entendria, per exemple, la abs-tenció en les eleccions a Congrés iSenat. Els discursos embellidors d'a-questa política i d'aquestes institu-cions convencen de cada vegadamenys.

El 14 d'abril del 1931 amb laproclamació de la República, els tre-balladors i els pobles de l'Estatespanyol pretenien acabar amb laMonarquia i tot allò que represen-tava, pretenien instaurar la democra-cia més completa per a resoldre els

problemes històricament no resoltsi que impedien un futur en pau iprosperitat: la qüestió nacional, lareforma agraria, la defensa de lesclasses treballadores, de la ruïna enla que les sumia la crisis capitalis-ta.

Avui com ahir, la República ésuna necessitat per a instaurar lademocracia, per satisfer les aspi-racions i les reivindicacions delstreballadors, de la joventut, delspobles de l'Estat espanyol i garan-tir la seva supervivència, ame-naçada per l'euró, que sagna elspobles d'Europa en benefici delsespeculadors. L'interès dels treba-lladors, l'interès comú de lesnacions de l'Estat espanyol reque-reix una solució democrática: Cortssobiranes que trenquin el jou de laUnió Europea i de l'OTAN, dretd'autodeterminació, unió de lesnacions en el marc republicà quelliurement decideixin. Q

Na Filo Jinnenez i la seva cosinaMaria Antònia venen les hortalissesque conreen a la seva finca de s'A-ranjassa. El pare de na Filo, n'Hi-lari des "Mostatxos", avui retirat, javenia fa més de 20 anys als mer-cats de la comarca de s'Arenal. Tel.971 262 726

Fa 15 anys que en Manuel Sánchez iel seu cunyat Daniel Salom regentenl'Hostal Pinar a la pujada del Castell deBellver. Tel. 971 736 505

En Bernabe Comes fa els mercats deMallorca venent textils. Tel. 971 471 812

* Fa mig any que els germansCastaño regenten la Cafete-ria Les Palmeres a la Plaçade la Lactància de s'Arenal.Despatxen plats combinats a800 ptes. Són del Mallorca.Tel 971 440 107

Fa 8 anys que en Pep de son Bax i naMotse Mut regenten el Bar s'Esquitx aVilafranca. Els dissabtes tenen músi-ca de ball. Tel. 971 560 023

Fa 18 anys que la família Hurtado va obrir el Bar Cine Club a son Rapinya. Sóndel Mallorca i del Barça. Despatxen menús a 800 ptes. Tel. 971 798 036

Són els alumnes del Club de Patinatge Son Rapinya Saiton, que practiquen elseu esport al Poliesportiu Municipal de son Rapinya. Són 38 patinadors i pati-nadores que fan competicions amb altres clubs de la Ciutat de Mallorca. Un clubamb deu campions d'Espanya. Els infants, a partir dels 5 anys s'hi poden apun-tar. Tel. 971 621 245

Comercial Agrícola Isleña, S. L. C. I. F. 13 -07160278

COMA GRILSAVICENÇ RABASSA I HURTADODEUTZ

FASE!

agria

Reis Catòlics, 911 Adrià Ferran, 44Tels. 971 420 144 - 420 137 - Fax 971 275 010

07007 Ciutat de Mallorca

Llibres de totsels 'VisosCatalans.

Llibres infantilsjuguetes.

Llibres de text.

Discos icassettes.

Vídeos encatalà.

Servei dellibres

estrangers.

Carrer d'en Rubí, 5Tel./Fax: 971 713 821

07002 Ciutat de Mallorca

4 15 DE MALO DEL 2000 1°11211

U T A T

Els esdeveniments polítics delConsell d'Eivissa, amb la picaba-ralla entre l'arxifamós Joan Bua-des i la resta de polítics progres-sistes encapçalats per na PilarCosta, són una bona prova que elcarácter personal dels nostresrepresentants sovint també elsinteressos exclusius dels partits onmiliten- predomina de vegadessobre l'interès comú, s'ignora elbé públic.

Els partits polítics clàssics escaracteritzen per esser interiormenttant diversos com ho és la matei-xa societat en qué actuen, de mane-ra que en el seu si hi ha militantsque pretenen la defensa de valorstradicionals en una societat quecanvia constantment i d'altra bandatenen membres que aposten per unpartit que lideri els avanços socialsencara incipients. Això és preci-sament el que ha permès la sevasupervivència des dels estats libe-rals del segle XIX fins als estatsdemocràtics i socials -occidentalsmajoritàriament- de l'actualitat:la diversitat interna ha estat pre-cisament la base que ha possibi-litat la seva adaptació al medisocial i ha evitat la seva extincióper substitució.

El cas d'Els Verds és prou dife-rent, per?), d'aquestes organitza-cions polítiques tradicionals, ja queel seu marc teòric planteja uncanvi del model de relacions basaten l'economia per un altre ben dife-rent fonamentat en la sostenibili-tat ecológica, entenent que el pla-neta Terra és un ecosistema glo-bal i caracteritzat per una notablefragilitat derivada de la gran capa-citat destructiva de l'espècie huma-na.

Qué passa, per tant, quan ElsVerds entren a operar políticamenten uns sistemes caracteritzats peruna base economicista? El seupacisfisme entra en cotradicció aAlemanya quan aproven el bom-bardeig de Sérbia per l'OTAN o

bé ofenen una part dels seus votantsamb un programa a les darrereseleccions al parlament espanol onpropugnen un exèrcit professio-nal de 80.000 efectius, és a dir,una maquinària de guerra espe-cialment preparada per a la des-trucció. A Mallorca i a Eivissa, onla construcció segueix a un ritmevertiginós, obren diferents frontsaltament conflictius amb els dis-tints partits que integren de dife-rent manera els corresponents pac-tes progressistes, de forma que naPilar Costa cessa en Joan Buadesabans que en Francesc Antich des-tutuesqui na Margalida Rosselló,un cessament que no es va arribara produir fa un parell de mesos,tot i que en cercles polítics i pedo-dístics es comentà que el presi-dent del Govern el va tenir damuntla taula i no el va firmar desprésd'un parell de cigarrets i un pas-seig reflexiu i tranquil.litzant.

A Mallorca Els Verds han sal-vat la pell després d'agenollar-sei entonar un exagerat mea culpa(demanda pública de disculpes alPSOE) i de trobar una sortidaestratégica a les decisions de laconselleria de na Margalida Ros-selló pel que fa al manteniment dela incineradora de son Reus a plerendiment, la potenciació de la des-saladora que suposarà un incre-ment brutal del consum energèticamb el corresponent augment decontaminants atmosfèrics, etc,declarant que una cosa són ElsVerds i una altra la conselleraRosselló, de manera que intentensalvar el partit de les ires dels seusvotants i simpatitzants actuals ipotencials deslligant-se relativa-ment dels seus representants, elsquals han d'assumir així també lesprobables crítiques públiques delsseus propis companys d'organit-zació.

No podem ignorar que ElsVerds d'Eivissa patiren una autén-tica debacle electoral el passat mes

de març i que una de les raons atenir en compte és que els seusvotants tradicionals cercaven votarverd (canvis radicals per un siste-ma ecologista) i no votar pacte(transformació progressiva par-tint d'un marc economicista). Aixòen Buades ja ho havia intuït quancercava restar al marge del pacteconjunt i no ho va aconseguir per-qué només era possible no esser-hi si la resta d'organitzacions elshaguessin exclòs de l'entesa.

A Mallorca no s'ha pogut com-provar la discòrdia verda perquèna Margalida Rosselló o en JordiLópez són molt més fidels (sub-missos?) al Pacte que no ho ha estaten Joan Buades, que com a secre-tad de la mesa del Parlamenttambé ha tingut més d'una aferra-da amb el president de la cambrai a qui es responsabilitza de lesinicials manifestacions públiquesde Els Verds de Mallorca en unalínia força conflictiva pera la restade socis del pacte del Govern.

A hores d'ara, per tant, no espot afirmar que l'espai polític onmillor es mourien Els Verds siguiel d'influir en les decisions insti-tucionals des de l'oposició, per?)crec que en Joan Buades es carac-teritzarà precisament per esser unpolític crític amb els Pactes, tantsi hi participen com si ja no hofan, i que això pot suposar l'adopcióde decisions més agosarades en ladefensa de la llengua, la cultura iel medi natural: en Joan Buadesserá probablement un excel.lentmartell d'heretges a l'oposició.

Així, Els Verds d'Eivissa espodran presentar com a radicalsexclosos del sistema polític ofi-cial i com a únics ECOLOGISTESsense maquillatge, mentre que ElsVerds de Mallorca pretendran obte-nir rendiment de la seva imatge departit pactista i capaç de mante-nir un diàleg fluid amb els seussocis de govern, de manera quepodrien obtenir profit electorald'un PSOE en hores baixes i sobre-tot d'una IU desconcertant i des-concertada, pea) que també els potcomportar una escisió interna quegeneri un nou partit verd de to inte-grista caracteritzat per la defensaa ultrança de la coherència ide-ológica. 12

Fa 11 anys que en Naresh Gandhi i laseva dona Jaya arribaren a Mallorca.Avui regenten la botiga Foto Allkauf as'Arenal de Mallorca, el Basar Canà-ries a so n'Armadams i la botiga FotoTimes a Magaluf. Els seus fills sónmallorquins i aprenen català a l'esco-la. Tel. 971 454 228

Fa un any que en Joan Gelabert de canPinyol va obrir el Restaurant can Pin-yol a la Plaça de s'Aigua Dolça de Ciu-tat. Al mateix edifici té forn i cafeteria.Recomana la Sèpia amb sobrassada,els llom de bacallà gratinat amb muse-lina d'alls i la paleta de xot farcida ambesclata-sangs. Se menja a la carta peruna mitjana de 5.500 ptes. Tel. 971 737590

VerdsPER JOSEP SERRA. PRES. D'ESQUERRA

REPUBLICANA-MALLORCA

Judicialització contra laNormalització del Català

BERNAT JOAN I MARI.. PRES. D'ESQUERRA REPUBLICANA-ILLES BALEARS I PITIÜSES

CIUTAT

Fa 15 dies que en Francesco Lotici deMilano ha obert la Botiga Baccará PuntModa al Terreno. Moda italiana per a ladona. A la foto amb la dependenta PilarLópez. Tel. 971 734 153

N'Eva Arguimbau és manescal i n'AlbaMaria Cabot és perruquera d'animals ala Clínica Veterinaria que n'Eva va obriramb el manescal Pere Darder a sonRapinya. Tel. 971 793 310.

Fa un any que na Xelo Marín a qui veiemamb el seu net Borja, regenta el Torra-dor de Pollastres i menjarspreparats RicoRico a son Rapinya. Tel. 971 792 844

Fa 2 anys que la família Sanchez-Rodri-guez regenten el Ba Tuti són Rapinya.Despatxen menús a 875 ptas. Tel. 971793 632

9/.

Fa 3 mesos que en Rafel Verger fou ele-git president de l'Associació de Pensio-nistes iJubilatsde sa Vileta.Aquestaasso-ciació está a un local de SA NOSTRAsota el patrocini del Govern Balear. Dia29 d'abril han estat 4 dies a Menorca.La seva darrera acció ha estat la reco-l'ida de dos camions de roba i 50.000ptes que han enviat als nins orfes deTanzania. Tel. 971 793 335

A Gironaens plantarem cada

1r. diumenge de mes ala Plaça del Vía les 12hamb en1L

cap ssembleadeIspaisos catáJank

i escriurem 1>?rtes als diaris, i trucarétfra la INit deisignorants» l'ultim dimarts de mes, i anirern'é comprar

ambZabás,i áplicarem quélntenem per l'assembleadeis paisas catalans-a s nostres

i tu?

arial¿irinacs

Vf,

1 11Z211 15 DE MAIG DEL 2000 5

El mes passat vàrem assistir, aEivissa, a un judici esperpéntic (nose m'acut cap altre qualificatiu) con-tra Ildefons Juan i Eduvigis Sánchez,director i cap d'estudis del C.P. Puigd'en Valls respectivament, per laseua actitud de defensa del que esta-bleix el Projecte Lingüístic de l'es-cola de la qual ocupen els principalscàrrecs directius.

Ara, a un nivell més ampli, hemassistit a l'inici del procés en contrade Lluís Erola, rector de la Univer-sitat Rovira i Virgili, de Tarragona,per un incident que —quina casuali-tat!- també va ocórrer fa dos anys, itambé ha trobat qui des d'un jutjatIi donás audiència. L'incident pel qualjutjaran Erola és significatiu: d'acordamb el que estableixen els estatutsde la Rovira i Virgili —del tot coin-cidents en aquest punt amb el ques'estableix ala Universitat de les Illes

La Federació Nacional d'Estu-diants de Catalunya -FNEC- va ini-ciar en

els anys 80 una activa campanyacontraeldistricte únic wiiversitari. D'a-leshores ençà, les polítiques educati-ves del diferents ministeris espanyolshan tractat d'implantar aquesta mesu-ra igualadora i uniformitzant del mapauniversitari estatal. El districte únicpermetria accedir per igual a qualse-vol universitat de l'estat espanyol.

La FNEC va iniciar la reflexiósobre aquest important assumpte.

Demogràficament, les universitatscatalanes no podrien suportar sem-blant "invasió" sense perdre la sevafrágil identitat. La recuperació de laconsciència nacional de les universi-tats dels Paisos Catalans és lenta. Encap cas es poden mantenir el luxe detensions internes motivades per raonslingüístiques. Ni tant sols ara, llunyde l'aplicació del districte compartitles autoritats i els estudiants univer-sitaris es salven de la presència &e-lements pertorbadors de la convivènciaacadémica.

El treball organitzat que va ini-ciar la FNEC, sortosament ha estatsecundat per d'altres organitzacionsestudiantils de carácter sindical. Tan-mateix, només la FNEC imbrica laseva existénciacom continuïtat histó-

Balears-, les proves d'accés a la uni-versitat s'han de repartir als alum-nes en llengua catalana (llevat queaquests hagin estat exempts oficial-ment del' avaluació de la nostra llen-gua). En aquest cas, doncs, cap pro-fessor, pel seu compte no pot can-viar la normativa, atenent a cap altranormativa. Així, quan la professoraJosefina Albert va decidir, pel seucantó, passar proves en espanyol atots els alumnes que n'hi demana-ren, incomplí allò que estableixenels estatuts de la seua universitat. Enconseqüència, hom entendrà de segui-da que el rector va actuar correcta-ment en apartar la professora incom-plidora del tribunal de selectivitat.

Ella, emperò, no va deixar lescoses aquí, sinó que va recórrerimmediatament —a qui si no?- a unadvocat de Convivencia Cívica Cata-lana (una organització que té prou

rica de la FNEC fundada el 1931 ambcarácter republicà. I, precisamentaquesta fidelitat suposa una praxis poli-tico-sindical madura.

L'activitat universitària está regu-ladaper una llei estatal, la Llei de Refor-ma Universitària, conformada en unperíode històric favorable als nostresinteressos nacionals. Per ella, es per-met l'organització sindical dels estu-diants universitaris a fi de "manar"dins la comunitat universitària a tra-vés d'un procés democràtic.

El treball polític creible i concretrau en la justa mesura entre la

teoria i l'acció. La coherènciapracticada en els ideals i en el treball.Una postura que es manifesta róne-gament en la voluntat de servei ambl'exemple de les obres, més enllà delsignificat o comoditat que puguin ofe-rir unes sigles, un passat o uns rèdits.

La conclusió política és, sensdubte, la resposta humil per acceptarla transcendénciadels plantejaments.El nacionalisme només pot ésserindependentista. En cas contrari, ésun frau al servei d'un objectiu o interésde difícil justificació. La utilitzaciódels mitjans presents sols pot ésseren tant que instruments immediats omediats, pera curt, mig i llarg termi-ni, contribuir a la dignificació nacio-nal catalana.

relació amb els "cívics" d'Eivissa quedecidiren donar una maneta en con-tra de la normalització lingüística al'escola de Puig d'en Valls), que haportat les coses a judici. Sorprèn, comen el cas d'Eivissa, que la cosa tiriendavant i que ara el rector es vegiabocat a un judici (com a fiança peral qual ara mateix ja ha hagut de dipo-sitar un milió de pessetes!).

Els estudiants i el professorsde la universitat tarragonina jas 'han manifestat en contra del pro-cés i comencen a preparar mobi-litzacions. La comissió de culturadel Parlament de Catalunya, per laseua banda, també ha fet públicauna declaració institucional desuport a l'equip de govern de laUniversitat, amb l'únic vot contrari—podia anar d'altra manera?- delPartit Popular. S'espera també quela resta d'universitats dels Països

La gratitud envers tots aquells iaquelles que han sabut donar una partde la seva vida en benefici de la pàtriai el seu futur, ése! millor i únic tributrendible pels pobles que saben llui-tar i vèncer.

Moltes persones saben el sentitd'aquestes paraules, moltes d'ellesagrupades sota el distintiu de ClubFNEC, associació d'ex-activistes uni-versitaris, o en d'altres entitats de sem-

Catalans se solidaritzin amb launiversitat de Tarragona.

El més greu de tot plegat és queels jutjats donen audiència a temesque mai de la vida no haurien d'a-rribar a judici. L'entrebancamentpersonal que suposa anar a judici—encara que es guanyi- per una cosatan elemental i d'altra banda tanincreïble mai no hauria de poder afec-tar ningú. Qui rescabalará els mes-tres del Puig d'en Valls o l'equip degovern de la Rovira i Virgili de lesmales estones passades i dels malde caps que, injustament, han hagutd'aguantar pel sol fet de realitzar laseua feina? Quan prendran cons-ciéncia els jutjats que no es pot obrircap procés contra ningú pel simplefet de complir el Projecte Lingüís-tic de Centre o els Estatuts de la Uni-versitat?

No bastará que la senyora Gar-cia Moreno o la senyora Albertpaguin les costes del judici. Nomésfaltaria que els professionals de 1 ' en-senyament que treballen per nor-malitzar-hi la llengua a més hagues-sin de desembutxacar diners! S 'hau-ria de buscar el sistema de rescaba-lar-los per la tensió innecessària i perles molèsties ocasionades.

blant relleu. Tanmateix, en moltscasos, resta per descobrir que el movment es demostra caminant. No hi ha"palaus d'hivern" pels valedors de lapàtria.

Tota ella, només pot ésser unaconsciència viva: guanyadora. Q

Lloren Prats-Sagarra éseditor-adjunt de 'Catalunya Campus'

[email protected]

MILLENNIUMMODA JOVEN

C/ BERLIN NÚM. 25

TELÉF.: 971 26 49 35

EPARENAL

La protecció de les aules

N'Eulogi Mayordomo i n'Elionor Siquiersón els senyors de Monnaber Nou, unescases antigues convertides en hotel ruralde quatre estrelles. 23.700 ptes. la doble,28.200 la suite i 17.500 la individualseleccionen la clientela principalmentalemanya. Prominents d'arreu d'Euro-pa venen a descansar a aquest hotelde les muntanyes de Campanet. Tel.971 877 176

Na Cristina Ramonell és la senyora jovede l'Hotel Rural Son Xotano, entre Pinai Senselles. És una casa de possessióde 400 anys d'antiguitat que se troba dinsuna finca de 150 quarterades la majoriade garriga, però que hi ha trossos d'a-metllerar i de garroverar dins terra primai tarongers dins l'hort. Tenen 8 suittesque valen a 30.000 ptes. diàries, 7 doblesa 24.000 i una individual a 15.000. Aixòdormir i desdejuni. Tenen restaurant permenjar a la carta. Clientela d'arreu d'Eu-ropa amb majoria alemanya. Tel. 971 872500

L'horabaixa de la SegonaFesta de Pásco elsCampanaters se reuniren al'Ermita de Sant Miguel perberenar de pa ambarengada torrada, elscastellers de Mallorca

aixecaren els seus castellsal so de les gralles itambors.El matí, els quintos, havienpassejat pel poble cantantles glòries de Crist i captantpanades.

Des de fa un any en Miguel Gelabert ésl'amo del bar Miguel de Campanet. Sónpare, que fa poc va morir, va Hogar aquestbar ara fa 4 anys a en Pere Marc. EnMiguel és del Barça. Tel. 971 516 029

Les coves de Campanet foren descobertes l'any 1945 pel marger Tomeu Palou.Unes coves de mitja quarterada de superfície davall una muntanya a la Vall desant Miguel de Campanet. Na Maria Antònia Siquier és la propietària. Tel. 971516 130

CARTES ALDIRECTOR

"Telefónica,diga?"

L'altre dia vaig rebreuna factura de Telefóni-ca, í després d'observar-la hi vaig veure unes peti-tes irregularitats, i vaigdecidir trucar al 1004(Servei d'Atenció alClient). Al respondre'mvaig dir "Bon dia, voliacomentar-li que en laseva última factura..." iem va tallar dient-me"En castellano, que nolo entiendo". Bé, no caldir que aquella senyore-ta, quan jo u vaig dir quetenia el dret de ser atesen català, es va oblidarde la seva posició de tre-balladora, i em va treu-re a la llum les sevesidees més andes i mésdures del nacionalismeespanyol. Vaig preferirpenjar el telèfon i deixar-la allí cridant.

Doncs bé, d'això fadues setmanes. Encarano he pogut arreglar-ho,

e encara no he poguttés en català i em

nego a parlar en castellài d'aquesta manera clau-dicar i aplaudir la sevamanera de fer.

Com pot ser que unaempresa de la mida deTelefónica sigui incapaçd'ensenyar les llengüesde l'Estat als seus treba-lladors tal com ha fetUNI2?; com pot ser queveient que la centraletaque respon a les trucadesde Catalunya sempre estácol.lapsada no hi dedi-quin unes guantes stockoptions i així l'ampliïn?;com pot ser que un/a tre-ballador/a de Telefónicatingui la barra de posar-nos en dubte, als catalans,el dret de ser atesos encatalà?... I, senyors/es,com pot ser que moltscatalans/es no reclaminaquest dret legítim quetenen i tenim, i acabinagenollant-se davant d'a-questes postures antica-talanes? Qué ens estápassant?

Eugeni Villalbí i GodesLa Sénia (El Montsià)

6 15 DE MAIG DEL 2000 1° C,t111,

A 1VI

A N

E

"Déu estima la gent corrent, peralzó n'ha feta tanta"

Trobam en Damià Pons a dins el Cafécan Miguel de Campanet d'on ésnatural i a on té dues quarteradesamb una casa al mig ¡Ii demanamque ens contesti unes preguntes pera l'ESTEL.Tu has estat diputat al ParlamentBalear durant molts d'anys, Ii exi-bam.Efectivament. Setze anys de dipu-tatsón molts d'anys. Quatre pel PSMi dotze pel PSOE. Ara som asses-sor de presidéncia, una feina queabsorbeix i per això he dimitit deregidor de l'Ajuntament de Campanet.A les Balears sempre havien comandat els senyors, ara per primera vega-da comanden els obrers, o els fills dels obrers. Tant el president Antic comels seus consellers provenen de famílies humils.

- Des del paleolític havien comandat els senyors de la terra a les Balears,ara per primera vegada comanda la gent corrent. "Déu estima la gent correnti per això n'ha feta tanta" va dir n'Abraham Lincon.

- El Pacte de Progrés, aguantará?- Aguantará com a mínim aquesta legislatura, i és molt possible que conti-

nui a la legislatura que vendrá. És l'única manera que aquest país no sedegradi ni perdi la seva identitat. Aconseguir integrar als immigrants, tantels de les Castelles com els europeus i africans és una de les prioritats d'a-quest govern. I és que si no hi ha una integració lingüística i social, aques-tes illes corren el perill de bal-canització.

- Hi ha gent que diu que aquestgovern no fa res.

- En deu mesos no pot fer el quela dreta no va fer en 16 anys.El Govern Balear ha començata fer bona feina en educació,turisme, medi ambient, benes-tar social... Necessitam tempsi doblers.

- Si no tenim doblers és perquèl'Estat espanyol ens els roba.

- La paraula robar és un pocforta.És necessari crear un sistemade finançament on les autono-mies recaptin els imposts i segastin els doblers necessarisaquí, Ilavors els excedentspoden anar a les regions quenecessitin ajuda. "La caritatben entesa comença per unmateix", i això tan va per a unapersona com per a una nació.Mateu Marió

tosan' e*/wiropee

CAL A• da.

MARIA ALBERDINACENTRE D'ASSISTÈNCIA A PERSONES MAJORS OCentre de Día INCAPACITADESCarrer dels Trencadors, 1-bisTel. 971 445 101 s'Arenal de Mallorca

Ctra. Militar, 215 • Tel. 971 743 225 • El Arenal

715 DE MAIG DEL 2000

S ANTANYIJoan Sans i MercaderCECILI BUELE RAMIS,

DIPUTAT DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA AL PARLAMENT DE

LES ILLES BALEARS

• Un mestre d'escola que ensenya a jugar i a fer juguetes• Un mestre d'escola vocacional i apassionat• Un mestre d'escola que estima la feina a fer dins Paula i amb els infants• Un mestre d'escola que deixa empremta per allá on passa

JOAN SANS I MERCADER acaba de publicar un llibre. Es tracta d'unvolum que duu per títol "Recua de juguetes artesanals de les Illes Balears".És el número 3 de la co•ecció UIB, dirigida per Jordi Vallespir, que ha estateditat pel Servei de Publicacions de la Universitat de les Illes Balears. Rep

també el suport de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les IllesBalears, de la Conselleria de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, i de sa

Nostra "Caixa de Balears". S'inicia amb unes paraules d'en Miguel Rayó.

Fa 28 anys que en Lluc Lladó "Codolet" va obrir la Fusteria Can LLuc a Santanyí. Tel. 971 653 249

Fa 14 anys que n'Antoni Ramírez, aqui veiem amb el seu fill Emili, regen-ta el Bar sa Creu a Santanyí. És un bardel Barça. Fa 10 anys que tenen l'e-quip de futbol sala Santanyí-Fiat queenguany va segon a la classificació. Tel.971 162 176

Un intent de traure a la llum totesaquelles juguetes artesanals que uti-litzaven els nostres avantpassats i quesón pan important de la nostra cul-tura, aspecte força desconegut de lacultura popular dels nostres avant-passats.

Una explicació dels noms de cadajugueta, la seva localització, el mate-rial i la forma de confeccionar-la,les maneres de jugar-hi, la sevahistòria, el moment d'emprar-la, elselements populars i màgics que l'en-revolten

Un recu II- investigac ió de jugue-tes artesanals que es va iniciar alCol.legi Públic Antoni Monjo, deMaria de la Salut, i que s'ha anat com-pletant al llarg d'aquests darrers vintanys, fins a arreplegar-se-n'hi mésde quatre-centes.

Un compendi de nombrosesexposicions de juguetes fetes a laCaixa, de Palma, a Madrid, a la seude l'ONU per a la UNESCO (1979:l'any internacional del nin), al claus-tre de Sant Antoniet de Ciutat, alCol.legi Públic de Son Ferriol...

Un esforç d'imaginació i creati-vitat a l'hora de confeccionar lesjuguetes tradicionals amb els mate-rials que es tenen a l'abast: canyes,fulles, branques, pedres, insectes,vegetals,llaunes, papers, tapadores,monedes, botons, agulles..., cosaque els dóna un caire molt originali espectacular.

tJna gran quantitat i una grandiversitat de jocs i de juguetes ques'hi descriuen amb precisió itot molt ben acompanyat de bonsdibuixos i belles fotografies.

Un índex de juguetes molt extens:baldufes i trompitxols, bolles i mér-vels, cèrcols i xancles, construc-cions i mobles, corda, el cos humà,elements per a jocs creatius, entre-teniments, escopetes i armes, fer anara l'aire i amb l'aire, gàbies, caça ientreteniment amb animals, instru-ments musicals, invents moderns,mitjans de transpon, elements sonorsi rítmics, ornaments personals i gene-rals, paper plegat i retallat, patina-dores, pepes, titelles i figures huma-nes i d'animals, pilotes (de robacosida, de calla, d'espuma, de bufe-ta de xot, de goma d'arbres...), pipes,relacions amb festes i celebracions,tiradors, elements de llançar a l'aireo a terra, vaixells i barques.

Com s'hi afirma, aquest llibreesdevé una descoberta (pera la gentmés jove), una recordança (per a lagent més gran), una sorpresa (pel grannombre i moltes castes), un enyor(perla infantesa ja llunyana), un plaer(per a la vista i Jes mans).

JOAN SANS I MERCADERneix a Alaior l'any 1947. Inicia elsseus estudis al Seminari de Ciuta-della. Marxa a Burgos a estudiar-hiteologia. Fa magisteri, per lliure,mentre treballa en feines diverses per

sobreviure. Home de moltes inicia-tives i curolles, comença a fer de mes-tre descola, primerament a l'Esco-la de Pràctiques de Magisteri, des-prés a la Pan Forana de Mallorca,al Col-legi Públic "Antoni Monjo"deMaria de la Salut (1975-78), a barria-des perifèriques de Ciutat, al Secarde la Real, a Santa Tereseta de SonArmadams, al Col.legi Públic de SonFerriol (1983).

Participa molt activament en larealització de les primeres Escolesd'Estiu que es fan a Mallorca. Con-tribueix a una renovació efectiva delsmètodes pedagògics, sempre treba-Ilant en equip i posant de relleu laimportància del conjunt per damuntdel personal. Fent, sobretot, que elprotagonista primer sempre sia Fin-fant: es tracti d'infants de la pagesiao de ciutat, del món rural o de Furbá;de nines o de nins; d'infants gitanoso paios; d'infants mallorquins oforasters.

Aficat dins l'Escoltisme i altrestrullets, esdevé una persona moltcompromesa amb el MovimentEscolta i Guiatge de Mallorca. Comtambé amb els Grups d'Esplai deMallorca. I la gent jove, en gene-ral.

Manté uns forts iligams ambmoltes d'altres persones que, d'unaforma o una altra, romanen molt rela-cionades amb Mallorca: JosepLlompart i Encarna Viñas, MI Antó-nia Pujol (professora mallorquina dela Universitat de Barcelona), MartaMata, Pere Pavia, Eladi Homs (del'Escoltisme), Tomeu Rotger (de saCalatrava), en Miguel Rayó (l'es-criptor de contes), na Rosa Amen-gual (la seva dona) i tantes d'altrespersones i•usionades a fer de Mallor-ca i del conjunt de les illes Balearsi Pitiüses uns pobles cada cop méscultes.

Moltes gràcies, Joan, per la tevavaluosa aportació com a mestre d 'es-cola. Un mestre d'escola que sapensenyar a jugar i a fer juguetes; unmestre d'escola que estima la feinade mestre d'escola, tanta 1 'aula comamb els infants; un mestre d'escolaque deixa bona empremta per alláon passa; un mestre d'escola voca-cional i apassionat.

Moltes gràcies, Joan. 12

Fa 8 anys que na Maria MagdalenaEscandell regenta la Perruqueria Mag-dalena a la barriada de s'Estació deSantanyí. Tel. 906 687 857

Fa 20 anys que en Llorenç Perelló in'Antònia Fiol regenten el magatzemde material de construcció Perelló a San-tanyí, Tel. 971 653 804

Fa un any que en Joan Bonet i en TomeuBarceló obriren el Magatzem de mate-rial de construcció Les Pedreres al carrerdes Mafalet de Santanyí. Tel. 971 653428

Fa 15 anys que n'Antònia Moll regen-ta el Bar can Piqué al centre de San-tanyí. La seva sòcia és n'Antònia Bauçá.Tel. 971 653 198

La senyora Miquela Bonet és l'oficinistade l'empresa de Construcció Bon Gustque regenta el seu home, el mestre d'o-bres Miguel Antic. Són 28 treballadorsque poden envestir obres d'enverga-dura. Ara fan apartaments a la Urba-nització sa Torre de s'Arenal. Tel. 971163 472

Fa un any que na Conxa Lladó regen-ta la Botiga d'Artesania de Les IllesAmbar a Santanyí.

Teclat virtual catalàEN JOAN QUETGLES,

CAP DEL DEPARTAMENT DE DE

F1L0S0FIA DE L'INSTITUT RAMON

LL'ULL. CIUTAT DE MALLORCA

Malauradament, els cata-lans — insulars i continentals— continuem patint una estran-ya discriminació, una més, enmatèria de teclats de proces-sadors de textos. En general,cada idioma disposa del teclatque li és propi, però no aixíen el cas de l'idioma català quefunciona amb teclat estàndardespanyol. La darrera versió deMicrosoft, l'Office 2000,manté la discriminació. Mésencara: allá és possible dis-posar del teclat específic pera llengües minoritàries coml'albanès, el letó, l'eslovè, peròés absent el teclat català propi.

Mentre intentava construiruna mena de taquigrafia fentús dels recursos del proces-sador de textos de MicrosoftWord, he trobat una manerasenzilla per a catalanitzar elteclat, de manera que fa pos-sible la redefinició del teclatespanyol estàndard. Així, enaquest teclat "manipulat",l'ela geminada (1.1) i el dígraf"ny" disposen de tecla espe-cífica. Darrerament, he trobatla manera d'incorporar duestecles més, les quals, al meuparer, són molt útils; a saber,la tecla de la i la de la

He pensat que la meya tro-bada fa possible l'ús d'un teclatque s'acosta a alió que seriael teclat català propi. Pens,també, que aquest recurstaquigràfic ha de ser de l'in-terès dels professionals de lacasa i del lectors, en general.Per tot això, he decidit fer-lopúblic, el recurs, i posar-lo al'abast de tothom.

La tecla virtual de l'elageminada.

Una vegada engegat elWord, s'han de fer aquestespasses: Ira. Pitgeu el coman-dament "eines" (o, si de cas,"herramientas"). 2na. Aneu ondiu "Autocorrecció". 3ra.Activeu la casella de "reem-plaçar segons s'escriu". 4rta.

A la casella on diu "reem-plaçar", heu d'escriure "a" (osigui, heu de prémer la pri-mera tecla del teclat están-dard). 5ena. A la casella quediu "amb" (o "con"), heud'escriure l'ela geminada (1.1).6ena. Tot seguit, premeu "afe-gir" (o "agregar"). Desdeles-hores, la tecla del "u" será lade l'ela geminada.

La tecla virtual del dígrafcatalà "ny".

Heu de fer els mateixospassos per crear la tecla deldígraf. Al 4rt, heu de prémerla tecla del símbol "<" (al cos-tat esquerra de la barra de l'es-pai). 5é, escriviu " ny" i, segui-dament, 6ena, premeu "afe-gir". Addenda: a partir de lla-vors, la tecla és de doble ús.En primer ús, edita la "ny";per?), una vegada escrit "ny",fent un retrocés, s'edita elsímbol <.

La tecla virtual de la "ï".

Igualment, els tres pri-mers passos són els mateixos.Al 4rt, heu de prémer la tecladel símbol d'admiració ¡. Sé,escriviu ï (és a dir, la dièresii la "i"), tot seguit, 6na, pre-meu "afegir". Addenda: calreubicar el símbol d'admira-ció ¡, de manera que es man-tingui a l'abast el signe admi-ratiu; el podeu ubicar a la teclade la (primera tecla delteclat), tot fent el mateix pro-cés de redefinició.

La tecla virtual de la "u".

Cal seguir el mateix pro-cés, però, en aquest cas, la teclausada per a redefinició és laque correspon al símbol de lasuma, +. Addenda: A partir dellavors, la tecla també és dedoble ús; en primer ús, editala ü; i, en segon ús, amb elretrocés, edita el signe +.

Això és tot el que haviad'explicar. Sort. 12

És LA un»QEPJTAQtN LJ

MOLESTAQUE El

PARLEPECE I

S'E.SCRIGA

8 15 DE MAIG DEL 2000 VIITS1

S A N TA N Y

a anys que n n nia or ana vaobrir l'Hotel Vila Sirena a Cala Figue-ra, actualment propietat de la seva nebo-da Antónia Vidal. Són 90 Has al preu de3.500 ptes. La nit. A la foto, el marit dela propietària Marc Felip. Tel. 971 645303

Fa 43 anys que la Família de can Beuregenta l'Hostal i Restaurant Cala a CalaFiguera. Un lloc on se menja a la cartaper una mitjana de 3.000 ptes. Ens contàl'amo en Lloren que han fet un alè desque a les darreres municipals el muni-cipi ha canviat de batle, un home que,només pel fet que no eren dels seu par-tit no els donà permís per arreglar leshabitacions, posar banys, etc., cosa queels exigia la Conselleria de Turisme, iquan ho feren, sense permís els imposàuna multa de vuit milions de pessetes.L'actual batle, que és molt dialogant, hiva anar a disculpar-se, cosa que és d'a-grair, encara que no els hagi pogut llevala multa. Tel. 971 645 018

Fa 2 anys que n'Iris Dels d'Alemanyai na MariaAntónia Salvà des Rafal regen-

Fa 2 anys que na Maria Antònia Clar,ten la Botiga de Decoració Interior Hol- aquí veiem amb el seu cambrer, regen-guer Stewen a Santanyí, el propietari

ta el Restaurant can Bennasser a la

de la qual és en Holguer Stewen d'A- Plaça Major de Santanyí. Despatxa

lemanya. Tel. 971 653 312

menús a 1000 ptes. Tel. 971 653 027

Fa mig any que na Sandra Arroyo haobert la botiga de moda i llenceria San-dra a Santanyí. Tel. 971 653 189

mixernami— JIMMIP

-4.11. ¿

, i.----,-.. , • ..,

" III''' .11 III . II i'''

. .,,, r, , •

,w: I 1 1Cl's I

: Ilkfl 111 El0.,, 4' o 1'« 4' '1'. ? '

' triCti ir 4 , , .-`, 1 1.,„ - : 1";‘: 1 I". ', — 1 '1 ir e ..

11...i.41114 _.....-- .

1•

&,Ir .k.

,.. •:::„.. i

..s. 1 J. ›iliziiiinp

\\

, . r . ffe. my

,..., k ,

I %., I ,

11-ii;:>1 - ç,7 .'

_

.,, .Fa 30 anys que e .r1M: u_e_1..0...b. r_ad,o1 _va

Fa 3 anys que en Rafel Segura regen-talCafeteria Mallorca a Cala Figuera.Te obert els horabaixes i fins a les 3 dela matinada.

De tota la vida, en Joan Ferrer, a quiveiem amb el seu fill Joan, és el sastre de Santanyí. Tel. 971 653 649

VIJI II la Val! IIJJOI la I ACIIII,Ult7114 1/4.11-HCI

dor a Santanyí. Fa embotits de porcpagès que escorxa a l'Escorxador deSantanyí. També mata i escorxa vede-lles i xots, tot comprat a pagesos de lacomarca. Tel. 971 653 253

Na Maria Ferrer amb els seus fills Gui-llem i Pere regenten el Forn de darre-ra l'Església a Santanyí. Tel. 971 163195

En Xavier Camps és l'amo jove de l'Ho-tel Rocamar a Cala Figuera. Va obriraquest hotel son pare Joan Camps fa34 anys. Són 86 llits al preu de 3.350ptes la nit. Tel. 971 645 125

Fa tres anys que n'Antoni Vidal, arrelde la mort dels seus pares a una edatencara jove, regenta l'Hostal Mar Blaui el Super Spar Cala Figuera. Tel. 971645 227

Són la madona el els fills de can Rubí de Santa Maria del Camí. Fan vi i comer-cialitzen licors. Tel. 971 620 940

6/Mr"(DIMARTS TANCAT)

Ctra. Manacor, Km. 28 - Tels. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUIRI


FIRA DE SANTA MARIA DEL CAMI

Na Catalina Mas de so n'Espanyoletse va animar a posar una paradeta d'es-tovalles, torcaboques i bosses pinta-des a la Fira. Tel. 971 283261

IndígenesPERE GRI

"Molt Iluny, en les butxaquesd'uns pantalons vells, que ma mareguardava, ma mare ho guarda tot,he trobat les nits que ens passàvemcaminant amics pels carrers deXátiva...", cantà en Raimon en lafesta de celebració del triomf elec-toral del primer president dels Paï-sos Catalans, per desig d'en Fruc-tuós i de na Marina, als quals elshi agradava molt aquest tema.

En Pelegero també pronunciàun discurs a les masses reunides alParc de la Ciutadella per la bauxa,dient amb claredat: Vos n'adoneuamics?, vos n'adoneu companys?,que ja no ens amagaran més la histò-ria, ni ens diran que no en tenim,la nostra no será la d'ells.

Grans aplaudiments tancaren laintervenció del veterà cantautor, queabans de retirar-se del'escenari cridàpel micròfon que no era a ell a quihavien de fer cas, sinó al nou pre-sident de la República, proclama-da feia poc.

Na Pompeia es perdé la majorpart de la festa, perquè s'emborratxài es prengué tres ratlles de cocaí-na. La se n'hagueren d'endur elsguàrdies de seguretat mig acubadaen un cotxe, cap a l'hotel de mala

N'Alexandre Belnet de París acaba d'o-brir la Clínica Osteopeutica de Balearsa Ciutat. Tel. 971 717 750

mort on s'havia allotjat amb en Fruc-tuós a Barcelona, per tal de donarimatge de gent senzilla.

Quan el públic se n'hagué anat,el solleric i la valenciana paisanad'en Raimon es quedaren gairebétot sols al parc. Es decantaren unpoc del trull dels tècnics que esta-ven recollint el material de l'esce-nari, amb la finalitat de parlar dela composició del primer govern,cosa que havien de fer ells dos ambprivat, donada la confiança que estenien.

Tenc la llista de ministrablesapuntada a un llibret de paper defumar que m 'he deixat a Ciutat tan-cat amb pany i clau, però la ducben apresa al cap, digué en Fruc-tuós. Estic segur que na Pompeiaanirà a Sanitat, mentre que tu podrástriar entre formar part del governo que et facem ambaixadora alMarroc, pel fet que a partir d'araels catalans tendrem moltes rela-cions amb aquest país, per la qües-tió de l'haixix. I una cosa que ésmolt important, per ser ministres'haurà de ser indígena, i al que noIi agradi, barco de rejilla,. M'he pas-sat, no ho creus?. Per cert, encaraet queda d'aquella xocolata que etvaig donar al vaixell?, podríem ferun joint, si et sembla bé.

Na Marina se'l tragué, i enca-ra que n'havia fumat mig València,mig Alacant, mig Castelló, algunsde Múrcia i Albacete i un seguit de

D'ençà que va haver de llevar lesvaques per la mala política Iletera del-Govern balear, ar fa 15 anys que enPep Tavet de Montuïri cultiva i ven almercat els Ilegums, els alls i les cara-basses. Fa 2 anys que en Pep va conèi-xer n'Amal Saud de Menkes al Marroc.S'enamoraren i en Pep vol que n'Amalvengui a Mallorca per casar-s'hi, peròel consol espanyol a Rabat Juan CebrianTello no li vol donar el visat ni com aturista. El defensor del Poble diu queaixò no és de la seva competencia iaixí els va a tots dos.

Fa 3 anys que na Connie Mildnerdel Canadá britànic, amb el seu

home i fills conreen la fincaecológica de 10 quarterades son

Barrila. Cultiven i cullen les fruites iverdures. Tel. 971 504 540

patriotes del Principat i de les Illes,estava tan sencer com el dia en queti havia donat en Fructuós, gràciesa la màgia d'aquella bruixa tansimpática, n' Habatzeleth, de la qualencara ningú sabia el protagonis-me que tendria en els primers tempsde l'Estat català.

Com haureu pogut comprovar,el nostre heroi no havia complertel seu propòsit recent de deixar lesdrogues. No obstant això, els seuselectors ho agraien, perquè el voliental com era, degut a que els que elvotaven tenien clar que aquel] al.loti els paradisos artificials estaventallats amb el mateix patró.

Mentre tant, us agradará sabercom els hi anava als bascos en elsprimers temps de la independèn-cia. Doncs, com una seda. Si bé potsemblar surrealista dir-ho, Euska-di havia deixat de ser un galliner.Les pistoles havien estat arracona-des davant el fet de la definitivareconstrucció nacional. Els carrersestaven lliures de mala gent, d'en-

Fa 2 anys que se va fundar la Associació de la Lluita contra el Cáncer aSanta Maria del Camí. El seu telèfon.971 620 415

( 2 6 )caputxats, policies nacionals i guàr-dies civils. El nacionalisme era jaun desig de tota la població, i finsi tot a Ermua havien deixat de sermaketos.

Euskal Herria, seguint l'e-xemple dels Països Catalans, s'ha-via organitzat políticament senserompre amb 1 'ordre tradicional. Esconservaren els governs indepen-dents de Navarra i País Basc, almateix temps que sorgiren ungovern i un parlament que sim-plement actuaven com a coordi-nadors. L'Assemblea de Munici-pis Bascos, que havia esta la pri-mera institució nacional del nouEstat, quedà definitivament reco-neguda. ETA, encara que no s'ha-via dissolt, era ja només una partde la història, recollida en llibresde text que explicaven als esco-lars lo dur que havia estat el camícap a 1 'autodeterminació. El noupresident basc es deia Aítor Iru-retagoiena, i era molt amic d'enFructuós i de na Pompeia. Q

Nous horitzonsen el futurd'Europa

És un fet d'àmplia difusió lacreença —i la confiança- que l'es-tabliment de democràcies parla-mentàries en la práctica totalitatd'estats europeus ha instal.lat defi-nitivament el debat i la crítica enel conjunt de llurs actuacions. Tan-mateix, aquest gran marc institu-cional de caire estatal s'imposausualment com una veritat abso-luta, que se tradueix en una (menade) realitat oficial amb una propostaúnica de desenvolupament i que noaccepta discussió possible en lesseves estructures internes, la qualcosa port arribar a comportar for-mes clares de totalitarisme (l'e-xemple més clar ho tenim en elrègim jacobí de la República fran-cesa).

El ciutadà mitjà, no té, en unmón de submissió subliminal,clara consciència de la possibili-tat d'organització d'un pensamentracional propi, cosa que provocala. difícil discussió d'un sistemaque funciona homogèniament. Laglobalització i la constitució d'ungran mercat permet, però, la cir-culació d'idees i de persones, aixícom, òbviament, dels productes imercaderies. Tot plegat propor-ciona al conjunt (europeu) undinamisme econòmic i polític con-siderable.

D'aquesta manera es va cons-truint una espècie de macroentitatque, paradoxalment —per bé quenomés en apariéncia- s'articula enmicroentitats, que són les que vehi-culen adequadament tot I 'engra-natge. Vet aquí, doncs, com, irò-nicament, el vell estat-nació es veusuperat per entitats força més peti-tes que estan molt més a prop delciutadà i resolen més fàcilment elsseus problemes i insatisfaccions.

Els estats, per tant, van perdentpoder a Europa, tot i que de momentells són els que construeixen la UnióEuropea. És per això que si Euro-pa es vol desenvolupar com a uni-tat realment democrática és abso-lutament necessari que les nacionssense estat i les regions hi puguintenir llur paper amb el màxim decompetències possibles. Aquest ésun procés que va creixent, atès queels estats aniran cedint terreny gra-dualment. Països com Catalunya,Flandes, Escòcia, Euskadi i Gal.lesno poden ésser només consideratscom a parts descentralitzades d'unestat. I açò els estats europeus hohauran d'acceptar (a nivell cultu-ral, per exemple, és totalmentabsurd i artificial que hi hagi unapresència dita espanyola). La gentja no té el refiament que tenia enl'estat. Hom no pot viure eterna-ment de les subvencions o delfinançament estatal. La gestió adientdels propis recursos responsabilit-za els pobles i els atorga un futurmillor.

Andreu Salom i Mir

EL VEL DE M A I A

10 15 DE MAIG DEL 2000 11101411

Són en Miguel Ángel Maria i Ballester,coordinador del PSM Menorca,

Edmundo Sepa, llicenciat ensociologia, autor del llibre Els negres

catalans, La immigració africana aCatalunya. Editat per la Fundació deserveis de Cultura Popular/Altafulla,

Barcelona 1993. President de l'Equipde Treball África Negra

d'Ensenyament. Amb en Cecili Buele,diputat al Parlament Balear.

Fa 17 anys que n'Antoni Sansó ésregidor de l'Ajuntament de Sant Llorenç

des Cardessar pel PSM. També ha estatdurant 8 anys diputat al Parlament

Balear. Actualment és gerent delCOFUC, un organisme depenent de laConselleria de Cultura per la promocióexterior —altres Països Catalans, Estat

espanyol i Europa- de la Ilenguacatalana. A la foto amb la seva dona

Margarida Fiol. Tel. 971 176 267

El diumenge 16 de abril, Diu-menge del Ram, començà la Set-mana Santa a Mallorca. A SonPardo, com és tradició es celebràuna reunió hípica on hi va havercorregudes tot el dia.

Aquesta reunió tradicional ésconeguda com la Diada del Ram.

L'hipòdrom s 'obrí a les 9'30 per-qué tot estigués a punt per la pri-mera cursa que començà a les 10'30.Divuit foren les carreres que es dis-putaren a Son Pardo. Nou al matí ialtres nou al capvespre.

La temperatura era primaveral.Al capvespre varen fer petites gotesamb amenaça de pluja, cosa que nova succeí. El temps va permetre quees pogués continuar celebrant cur-ses. La forta calabruixada que sus-pengué la reunió hípica del passatdissabte 25 de març a Manacor, noés tornà repetir.

Com és habitual a totes les dia-des del Ram, debutaren els poltresde dos anys.

Aquests equins varen venir almon l'any 1998.Tots ells tenen unnom que comença amb la lletra "F"de l'alfabet llatí.

El equí de la quadra "Sa Cor-baja", " Forever V.X" va ser el pri-mer guanyador de la seva genera-ció. Aquest poltre es fill del cavalldels Estats Units "Atkinson Ridge

"i de la egua "Sinfonía Dos". La sevavictòria fou còmoda, no tingué caprival que el pogués molestar. Benmenat per n'Antoni Frontera de SonFerriol, va batre a tots els seusrivals. Si continua amb aquest ritme,la famosa quadra de Artà haurà guan-yat un bon element equí i podrá guan-yar al Gran Premi Nacional de l'any2001 tal com va fer l'any 1989 elseu cavall tant estimat :"NostroV.X". A més dels poltres de dos anys,hi hagué corregudes interessants.

Les de capvespre tingueren mésespectadors que el matí per mor deque els cavalls que corrien eren elsmillors i feien més via. A més esdisputava una prova semi-clàssica.El Premi Presidència del ConsellInsular de Mallorca.

Els poltres de tres anys de lageneració "E", tingueren tres corre-gudes aquesta diada. Algun dispu-tará aviat la prova més importantdel trot a Balears: El "Gran PremiNacional".

El més veloç de tots fou "Espar-taco Scott" amb un temps de 1 . 223.Bartomeu Llobet Riera, antic cam-pió de Europa d'aprenents a l'any1992 va ser el jockey victoriós enaquesta carrera. El cavall de "CanTanca ", "Fier Quiton" fou el equíque més velocitat va fer a la diada.Aconseguí la victòria amb una forta

Fa 9 anys que en David Mascaróés militat del PSM. El trobarem al'Ermita de sant Miguel deCampanet celebrant el primer deMaig. Tel. 971 428 391

pugna amb el cavall de "Can Duran"Larniech Hanover", del qual s'es-

perava molt. Debutà a la Diada delRam, amb una segona posició.

A la prova semiclássica delPremi Consell Insular de Mallorca,"Caster Kid " donà la sorpresa,guanyant la correguda amb sortidahandicap. No s'esperava la prime-ra posició final de aquest cavall de"Es Cabanells". Tenia forta com-petència amb cavalls importats deFrança com: "Durac de Japigny","Catarinella", "Basile de Cravans"o "Crossman" o bé d'Estats Unitscom "Coolman". A més hi havianacionals de bon pes com :"Cris-tian Crown" "Alcon Blai" o "ApoloY.C".

El seu conductorel va saber guiarfins a la victòria. Tomeu Llobet Rierarecordà els temps en que fou cam-pió del Vell Continent a la seva épocade aprenent. Això fou determinantper la consecució d'aquest guardósemiclássic del trot mallorquí.

La victòria més emocionant dela diada fou la que protagonitzà lamenadora gabellina Isabel GarauFullana a la vuitena correguda. Ambel cavall "Bussybon" aconseguí unprimer lloc final després de que elsjurats desqüalificassin el que enteoria hauria de haver guanyat quefou "Clorest Barbes". Aquesta victó-

ria fou molt treballada per IsabelGarau i el seu germà Antoni que l'ajudà molt. Antoni Garau, que con-duí el cavall "Evallon" va fer de lie-bre, aconseguint aturar a tots els abrescavalls de tal manera que la sevagermana Isabel pogués guanyar elguardó corresponent.

Antoni Frontera fou el granguanyador de la Diada del Ram.

Quatre victòries el feren merei-xedor del premi millor conductordel dia. En "Frontereta", tal com elconeixen els cavallistes, demostràser un digne deixeble de Tomeu Estel-rich "Pancuit".

El divendres 21 de abril hi haveruna altre diada que es celebrà al'hipòdrom de Manacor i coincidíamb el quaranta aniversari de la inau-guració del recinte hípic de la carre-tera d'Artà.

A diferència de la diada que escelebrà a Son Pardo, la Diada delDivendres Sant, tingué un temps pri-maveral. El sol va lluir tot el dia. Elcalor fou tant, que la gent es quei-xava de la temperatura del hipòdrom.Donava impressió que erem al mésde juliol en lloc de abril.

Divuit carreres varen fer el goigde tots els aficionats que es con-gregaren a l'hipòdrom des Pla.

Les més importants foren les qua-tre dedicades als poltres de tres anys

i les especials pels nacionals i elsimportats.

La egua "Enigma des Bosc", con-duïda pel jockey de Sant Jordi:

Biel Pou i Pou fou la més veloçde tots els solípedes.

Aquesta egua és una favorita perla victòria al Gran Premi Nacional,que es disputará a Son Pardo el segondiumenge de Maig. A Manacorporta una bona ratxa. A més, si elcondueix

En Biel Pou té moltes possibi-litats de guanyar. En Biel, ja té expe-riència en la consecució de victb-ries a la prova més important deltrot.

A la correguda reservada pelsnacionals, el cavall de la quadra"Morro" :"Cristian Crown_" acon-seguí la victòria després d'una fortaarribada amb el seu rival "AlconBlai", va faltà poc perquè hi haguésun empat.

A la carrera especial dedicadaals importats. "Coolman" demostràque encara és un gran cavall. Benconduït per Joan Caries Roger,superà als seus rivals a la meta, atu-rant el cronòmetre amb un tempsde 1'18'1.

El cavall de Nadal Orell i Tomásdes de que debutà a Mallorca a finalsde setembre de 1996 a l'hipòdromde Manacor, ha donat dies de glò-ria al seu propietari, apostants i mena-dors i ha esdevingut un dels favo-rits del públic.

A la Diada de Divendres Sant,va batre a rivals com "Cesar de SaintPori "Crossman". "Cesar de SaintPol" que tomà als hipòdroms mallor-quins després de un breu descansd'un mes, feu segon amb un teiitpsde l'18"2. La victória de "Coolman",motivà que 1 'aposta es pagués a 1200pessetes. mentre que la de travessafou de 5280 pessetes i la aposta detrio fou de 14050 pessetes.

Joan Antoni Riera "Es Boveret"va ser la decepció de la Diada deDivendres Sant. Va participar enquinze carreres sense fer cap triomf.Molts de seguidors varen marxar del'hipòdrom sense comprendre queun geni com "ES Boveret" que haestat campió de Europa de jockeysi medalla de bronze a un mundial,no hagués aconseguit cap victòriaal recinte on va néixer com a con-ductor de cavalls de trot.

El dilluns de Pasqua va acabarla Setmana Santa cavallista a Mallor-ca. A Son Pardo, es celebrà la reu-nió dedicada a la final del Gran Premidel Criador.

Amb la presència de MariaAntó-nia Munar, es celebrà aquesta provaimportant del trot. Aquesta vegadaJoan Antoni Riera "Es Boveret" nofallà. Menà el cavall "DafnisG.S"amb mà de artista. Va fer una bonaexhibició de com s'ha de menar uncavall aconseguint la victòria ambun temps de 1185.

Aviat es disputaran els PremisCiutat de Palma de Trot reservatsAls poltres de tres anys, nacionalsi importats. El primer de tots ellsserá un test per determinar qui seráel millorcandidat a guanyar la provamés important del trot que no és mésque El Gran Premi Nacional. 12

El Trot es cosa nostra

Corregudes especials de Setmana SantaMIQUEL ALEMANY I BAL.LE

PRINIER

DE

IVIAIG

Grup de pintors de l'escola d'en Xim Torrents Lladó a la Plaga de l'Església dSencelles. Anaren a dinar a son Boi.

És la Família de can Cabell de Felanitx que dirigeix n'Angela Antich. Són encan-tadors. Són del PSM. Tel. 971 581 423

¡Sa Indioteria s'ha aixecatben de matí!

Un altre cop, i aquest ja és elsegon any que es fa a les 4 de lamatinada, sense flashos ni polí-tics, - que, a dir ver, no hi fan gensni mica de falta -, s'ha realitzat aPalma una llarga marxa a peu quepotser que resulti increïble per amoka gent de ciutat.

Es tracta d'una molt llarga imolt concorreguda processó deDivendres Sant. El trajecte anavades de la Plaça de l'Església, albarri palmesá de sa Indioteria, finsa la Seu Catedral de Mallorca.

Dins el silenci i la foscor dela matinada d'aquest DivendresSant, dia 21 d'abril, amb el fer-vor contengut de la nombrosís-sima gent que hi ha pres part acti-va, s'ha tomat a fer una d'aque-lles manifestacions ciutadanesque, molt probablement, passidesapercebuda per a molta gent,però que sens dubte ha de mar-car molt profundament les cons-ciències de qui hi ha volgut par-ticipar amb ganes.

No és una processó de Set-mana Santa com les altres. Nos'hi veuen caperutxes. S'hi veu is'hi sent la gent del poble. Totala gent de la barriada. Práctica-ment s'hi arrepleguen totes lesfamílies "indioteres": més dedues mil persones, segons càlculsaproximats. Infants i adolescents,dones i homes, gent jove i gentvella, castellanoparlants i catala-noparlants, tothom fent pinya,davant, al costat i darrera dels dos"passos" que enguany han sortiten processó: el de "Jesús el Nat-zarè (el Crist dels Joves)" i el dela "Verge dels Dolors" (enguanyper primera vegada).

Uns "Passos", molt feixucs,portats a les espatlles d'una qua-rantena de persones, en grups moltben organitzats que s'han anatrepartint prèviament els bocinsdel llarg trajecte.

Són les 4 en punt de la mati-nada quan surten, a pas lentíssimde processó de Setmana Santa.Hi fa fosca negra. Amb l'aire frescde la matinada que va colpejantles galtes de tothom, recorren apeu i en silenci, fent pinya bencompacta, el primer tram que elscondueix cap a la rotonda del Polí-gon Industrial de Son Castelló.

Només s'hi sent el so dels tam-bors que fa sonar la banda juve-nil, marcant el ritme ala gent por-tadora del Pas. Només s'hi per-ceben els petits llumets dels cirisben encesos.

I la Iluna que, des del cel, elsacompanya de debò quan, dueshores més tard, travessen perdavall del pont de l'autopista, al'altura del barri de Son Oliva,amb una ben ajustada i controla-díssima maniobra dels grups por-

tadors del Passos. Els aplaudi-ments sonors de tota la con-currencia trenquen sobtadamentel silenci intens d'aquella frescamatinada.

A les 7 del matí, s'arriba a laPlaça d'Espanya, i s'hi ajuntenrepresentants de Confraries de Set-mana Santa, i d'altra gent nom-brosa que s'hi vol afegir.

Tots plegats, travessant laplaça del Rei En Jaume, enfilenel carrer de Sant Miguel, la PlaçaMajor, el carrer Colom, la Plaçade Cort, el carrer Palau Reial, iarriben fins a la Seu.

D'aquesta manera, tot aquellconjunt de famílies del barri desa Indioteria compleixen enguanyamb el desig de guanyar-se el jubi-leu —segons els ha suggerit el dinà-mic rector de la parròquia

La marxa a peu, a les 4 de lamatinada d'aquest DivendresSant, des de sa Indioteria fins ala Seu, s'ha convertit en la dèriacol .lectiva d'una gent, que, a cadaany que passa, vol incrementar-ne la participació activa en un actereligiós de fort contengut reivin-dicatiu.

Es mereixen una bona felici-tació pública totes aquestes famí-lies del barri de sa Indioteria!Sobretot, perqué, amb aquesta llar-ga i matinera processó, continuenamb aquell bell i nou camí de llui-ta ciutadana:

• ";PROU DE LLIGAMS,HEM DE REACCIONAR!"

• "En silenci, però pública-ment, els cristians denunciamels Iligams que ens impedeixenesser persones lliures" — s'afir-ma al full d'aquesta anomenadatambé IV Marxa de l'Allibera-ció -.

I s'hi concreten alguns aspec-tes, com són ara l'opulència, elconsumisme, el marquisme, elconfort, el passotisme, l' alcohol ,les drogues, la pornografia, la tira-nia dels doblers, la corrupció polí-tica,1' explotaciódels immigrants,la marginació dels pobres, elsfal-sos déus, lafam consentida al ter-cer món, els infants aparcats iabandonats, 1' avortament egois-ta.. Tant de bo que, amb actua-cions semblants, molta més gents'apunti a aquesta casta de reclamshumanitaris: Del barri de sa Indio-teria, de la resta de Ciutat, de totaMallorca i del conjunt de les IllesBalears.

D'aquesta manera, també espot contribuir, molt positivament,a fer barri, fer ciutat i fer país. 12

Cecili Buele i Ramis,Diputat del PSM-Entesa

Nacionalista al Parlament deles Illes Balears


De petit la setmana santa em sem-blava un període certament tediós,en el qual cinemes i llocs d'esbar-jo tancaven i un cert ambient de dolflotava en l'aire. La televisió -elsdos únics canals que hi havia- retrans-metien pe•ícules religioses, pro-cessons i música sacra. Això sí: nohi havia escola i a casa preparàvemtot tipus de llepolies i delícies gas-tronòmiques. Per aquelles parado-xes que la vida ens regala, Péssakh,la Pasqua jueva tot i coincidir méso menys en el temps, és, en canvi,el moment més alegre i optimistadel calendari hebreu, una festa onels protagonistes són els nins i elconcepte de llibertat, del renaixe-ment del poble. Avantatges i desa-vantatges de ser minoria en una cul-tura aclaparadorament majoritària.

Sortosament, avui la setmanasanta és un període d'oci més, unamena de vacances de primavera quecadascú aprofita com el seny li faentendre. El vell clima de dol ha dei-xat pas a l'esbarjo, la platja i el pas-seig. Fa pocs dies, un articulista deldiari Avui analitzava el futur de lasetmana santa en tant que manifes-tació popular. En una societat cadacop més laica i amb una immigra-ció creixent integrada per gent demolt diverses religions, sembla queperdi sentit transformar en acte ins-titucional el que només és la mani-festació de fe d'un sector determi-nat de la població.

No obstant això, una amiga defora em va fer notar l'altre dia unsignificatiu detall que sempre m 'ha-via passat desapercebut. A part delseu enuig perquè la processó haviaestat passant sota la seva finestra finsles tres de la matinada, la noia, juevacanadenca, no entenia que les ban-deres espanyoles onegessin a mitjaasta. I era veritat: les banderes delsedificis militars estaven a mig pal,de dol. Per un moment vaig pensarque potser hi havia algun dol ofi-cial, alguna circumstància luctuo-sa. Però no: simplement es tracta-vade commemorar el divendres sant.

La constitució espanyola afirma:"Es garantitza la llibertat ideológi-ca, religiosa i de culte dels indivi-dus... Cap confessió no rinda carác-ter estatal. " (Secció primera, Art.16). L'article 14 prohibeix, a més,tota discriminació per raons d'opi-nió i de religió. Per altra banda, lallei orgánica de llibertat religiosa,afirma a l'article 2 que tothom dedret a practicar qualsevol religió oa no professar-ne cap, a observaractes i ritus del seu culte particulari a no ser obligat a practicar cap tipusd'acte de culte.

Això no obstant, I 'exercit espan-yol continua essent tan catòlic comsempre. Les jures de bandera es com-memoren amb misses. En teoria, elsno catòlics n'estan dispensats, per?)la práctica demostra que de vega-des sortir-se'n és forca complicat.El rei espanyol beneeix la pasquamilitar i fa discursos on encomanal'estat a Santiago. Qualsevol esde-

veniment familiar a ca'l borbó acabaen missa de mantilla i peineta. Dei-xant de banda el país d'aquí devo-ra, a casa nostra, actes institucio-nals com el 31 de Desembre portenadossada una herencia religiosa queno tots els ciutadans compartim: 1 'i-nevitable parlament del bisbe a l'o-frena floral, la missa i el passeig dela seu a l'ajuntament de Palma,entre d'altres detalls. Sense comp-tar amb les trobades convergents aMontserrat i 1 'ofrena dels trofeus delBarça a la Mercè.

No es tracta en absolut de veurefantasmes on no n'hi ha. Tothom éstotalment lliure de creure el que vul-gui o de no creure res de res. Totesles opcions em mereixen el mateixrespecte. Ara bé, de sempre, una deles armes que l'Estat espanyol hautilitzat per a enfortir la seva prete-sa unitat ha estat la uniformitzacióde la població a la força. Les per-sones de !lengua, opinió o religiódiferent constituïen elements anò-mals que hom havia d'eliminar sipreteníem assolir el mite de 1 'Es-panya Una, grande y libre. Per aaconseguir els seus objectius elsespanyols han aplicat sovint apli-quen- tota una panòplia de recur-sos, que han anat des de la creacióde la maquinària inquisitorial, finsa la manipulació subreptícia, laintroducció con maña d'elementsuniformadors, digui's Decret deNova Planta, digui's cultura espan-yolero-televisiva. És una persecu-ció calculada i sistemática. Un cop

destruïdes les comunitats jueves imusulmanes medievals, la Inquisi-ció vigilava llurs descendents, per-seguia aquells que eren diferents,els declarava heretges i els elimi-nava. La molt católica corona tam-poc no en va tenir prou en subjugarCatalunya: s'esmergaren i s'esmer-cen a eliminar-ne els signes d'i-dentitat un per un, començant perla nostra llengua.

Afrontem-ho: 1 'estat espanyol -més o menys com el francés- no dubtaun moment en disparar-nos el mitede la riquesa de la diversitat. Quinasort, ser bilingües! En canvi, éstotalment immune a aplicar-se lalliçó, a reconéixer la seva pròpia hete-rogeneïtat, a permetre que els seusciutadans decideixin lliurement sivolen continuar sent-ho.

Per això és molt important queels nacionalistes siguem particular-ment sensibles a integrar tothom enla construcció de la nació, vinguind'on vinguin. Potser penseu que sercatalà també implica venerar laVerge de Lluc o la de Montserrat.En un futur no gaire llunyà, la imat-ge del mallorquí blanc, catòlic,casat, amb fills i soci del Mallorca,pot ser un record del passat. El quedistingirà els nostres ciutadans noserá la religió que professin, el colorde la seva pell o la seva orientaciósexual, sinó més aviat quina será lallengua en qué s'expressin i fins aquin punt se sentin integrats en laconstrucció de la Nació Catalana.Entre tots tenim el repte de cons-

Ni tots moros ni tots cristiansPER MANEL FRAU I CORTÉS, CAP DE LLISTA D'ESQUERRA

REPUBLICANA (ERC) A L'AJUNTAMENT DE PALMA.

([email protected])

truir-la, sense repetir les errades queEspanya ha comès amb nosaltres,sense confondre integració i incul-turalització amb simple assimilació.El pas previ és independitzar-nos d'a-

quells que ens imposen la seva prò-pia assimilació i que fan que els nou-vinguts no adoptin la nostra cultu-ra sinó el suposat parnàs de l'es-panyolitat. 12

Els 700 anys de sa Pobla

Jaume II de Mallorca (Montpeller1243 - Mallorca 1311) és un rei prob-lemàtic, difícil de situar políticament sino ho fem dins de les coordenades delfeudalisme de l'Edat Mitjana. Per a unshistoriadors és un rei culte (estudià a París),preocupat en tot moment per a fer com-plir, davant les exagerades exigències delseu germà Pere el Gran, el testament delseu pare, Jaume I.

Per a uns altres, Jaume II, a causa deles seves aliances amb el rei de Françaesdevé un traidor a la corona catalano-aragonesa. Però en aquest treball no ensinteressen tant les guerres entre els dosgermans (Pere el Gran i Jaume II) sinó elfet que, una vegada recuperat el dominide Mallorca per part de Jaume II (1298),aquest rei es va preocupar de fer tota unasèrie de reformes que varen promoure elcreixement econòmic i de població de lapart forana de Villa (no hem d'oblidar queJaume lija tenia un coneixement profunddels problemes de Balears ja que haviaadministrat l'arxipèlag en nom de JaumeI des de 1256 fins a 1276).

L'historiador Pere Xamena Fiol (vegeuHistòria de Mallorca pàgines 81 i 82) enparla també d'aquesta bona disposició dela Corona mallorquina quan a la realitzacióde determinades reformes que ajudaren apromoure el desenvolupament de l'illa.Escriu l'historiador abans esmentat: "QuanJaume II hagué recobrat altra volta el domi-ni de Mallorca, tomà a l'illa i hi va viurebastants d'anys, dedicat a organitzar l'ad-ministració del regne i atent al benestardels seus súbdits. Si son pare va merèix-er el títol de conquistador, a Jaume II sefi podria donar el d'organitzador del regne.Durant aquests darrers anys de la seva vida,Mallorca assolí un gran progrés".

I és dins aquest marc que hem de com-prendre la transformació de l'antiga alque-ria àrab de Huayar-alfas o Vialfas, és a dirFonts del camp en traducció d'en JoanCoromines (vegeu l'Onomasticon Cat-aloniae) o Aigua de/prat (segons la Gran

PER MIQUEL LÓPEZ CRESPI

Jaume II de Mallorca

Enciclopèdia de Mallorca) en aquell noupoblament (sa Pobla) cristià del rei JaumeII. Les "Ordinacions" són de l'any 1300.El rei volia desenvolupar a fons la partforana de l'illa, bastant despoblada finsaleshores. És tractava de "poblar" (d'aquísa Pobla; d'aquí els "poblers" i "pobleres).

Segons l'historiador Pere Xamena(vegeu página 91 de la seva Història deMallorca) aquestes noves viles són: Felan-itx, Castellitx (Algaida), Llucmajor, Por-reres, Campos, Santanyí, Sineu, Huyalras(sa Pobla), Manacor, Petra, Rubines(Binissalem), Selva "i possiblementalgunes altres". En la mateixa página quecomentam trobam com havien de seraquests nous "pobles": "Cada pobla con-stará de cent famílies i cada una d'ellesrebrà, per devuit diners anuals de cens, unquartó de terra per edificar la casa. Elspobladors proporcionaran espai per als car-rers, els quals tendran un destre i mig d'am-plària (6,3m).

Com explica Mateu Pieras en el seuinteressant article "L'organització delregne de Mallorca": "El rei [Jaume II] pre-tenia l'agrupament de la població de lapart forana, i per aquest motiu dicta unesordenances encaminades a fomentar elcreixement dels nuclis de població. Mésque de fundació de viles de nova planta,es tracta, en la majoria dels casos, d'assen-taments de nous pobladors en nuclis pre-existents. En alguns casos, la pobla es vadesplaçar parcialment del nucli anterior,mentre que en altres es consolidà el nuclipreexistent".

S'ha de tenir en compte que aquestesdisposicions, les "Ordinacions" de 1300vénen a resoldre un problema que ve deltemps de la conquesta catalana de l'Illa.El 1229 Mallorca només tenia un nucliurbà densament poblat -la Madina Mayurqadels àrabs- i una població dispersa en l'àm-bit rural. És evident que, si seguim la impre-scindible Història de Mallorca de PereXamena Fiol, dels segles XIII i XIV(malgrat que per la butlla del papa Inno-cenci IV del 14 d'abril de 1248 posat sotala protecció de Roma 30 parròquiesforanes) és encara un territori a estruc-turar. D'aquí les instruccions del rei JaumeII (de 1300) encarregant a l'inquer Des-brull i al solleric Sturç l'ordenació urbanís-tica, económica i política de les noves viles.

Les "Ordinacions" fan una excepciód'impostos al nous pobladors. Diuen lesinstruccions reials: "A tots els qui s'in-sta101aran a les noves viles de maig de1300 fins al mateix mes de 1301, seis con-cedirà tres anys de prórroga per a pagarels deutes que tenguin".

Amb els anys emperò s'anaren mar-cant greus diferències entre Ciutat (l'anti-ga Madina Mayurqa dels àrabs) i larepoblada part forana de l'illa de Mallor-ca. Ja pel mes d'abril del 1303 existiengreus problemes per a pagar els deutesd'aquests nous pobladors. Aquestspobladors demanen al rei Jaume II el poderpagar a terminis aquests deutes.

•

12 1°11=1 1°11=1 15 DE MAIG DEL 2000 15 DE MAIG DEL 2000 13

700 aniversariL'educació a Sa Pobla i a laMallorca de l'Edat MitjanaPER MARINA FERRA A-HAMELYNCK

L'educació cristiana esta-va en mans de l'Església i noestava a l'abast del poble pla,que en la seva major part eraanalfabet. Es basava en el triv-ium (gramática, retórica idialéctica) i el quadrivium(geometria, aritmética, astrono-mia i música) de la culturagreco-llatina. Les escolesmedievals es dividien enmonacals, episcopals i lespalatines, dirigides als seny-

Sa Pobla, escota graduada

Sa Pobla, vista aèria

ors feudals i monarques i regen-tades per clergues.

A Mallorca el més remar-cable seria la tasca de RamonLlull, educat dins la cort deJaume I i fundador del col•legide Miramar, i Montpellier,considerat com el precursor ifundador de la Universitat deMallorca al dotar a l'illa d'uncentre d'estudis superiors. Laseva obsessió principal és lade convertir els no creients, per

tal motiu estudia les llengüessemites, especialment l'àrab,i als savis musulmans, espe-cialment els sufistes. L'edu-cació ocupa gran part de la sevaobra de clar contingut pedagòg-ic i filosòfic, essent les princi-pals obres de contingut edu-catiu la "Doctrina Pueril" ,e1"Llibre de l'ordre de cavalle-ria", "Arbre de filosofiad'Amor" i "Proverbisd'ensenyament".

SA POBLA D' UIALFAS PU FUNDADA PEL REI DE

MALLORCA JAUME H ANY 1300, SOBRE UNA

ALQUERIA DE VUIT-CENT; QUARTERADES I DISPOSÀ

QUE AL BELL MIG Hl FOSDIFICADA UNA ESGLÉSIA.

ARA, A L'ANY 2000,E' N COMPLEIX EL VII

CENTENARI. SIGUI AQUE EL NOSTRE HOMENATGE.

SA POBLA, ESCISIA PARROQUIAL

ta casta de topònim: La Poblade Lillet, en un alt vall del Llo-bregat, amb les seves fàbriquesde ciments i tèxtils (Els seushabitants es diuen "poblatans";La Pobla de Segur, a la zona deLleida, centre agrícola id'indústries agropequáries; Idesprés, arreu de la Península,Pobla d'Alcocer, a Badajoz;Pobla de Cazalla,a Sevilla; Poblade Don Fadrique, a Granada;Pobla de Don Fadrique, a Tole-do; Pobla de Guzmán, a Huel-va; Pobla de la Calzada, a Bada-joz; Pobla del Brollón, a Lugo;Pobla del Caraminyal, a Corun-ya; Pobla del Maestre, a Bada-joz; Pobla dels Infants, a Sevil-la; Pobla de Montalbán, a Tole-

A 1 'Edat Mitjana hi haurà dosetapes clarament diferenciadescronològicament: l'etapa musul-mana (s.VIII-1229) i l'èpocacristiana. Pedagògicament aixòsuposaria dos formes de veurel'educació. Encara que hauríemde veure aquí en realitat tres sis-temes educatius. El tercer queduraria durant les dues etapes,l'àrab i la cristiana fins el 1435,seria l' hebreu. L'educació juevaes basaria principalment en lesseves arrels religioses, això ésla Torà, que corresponen als cincprimers llibres de la Bibliaescrits per %Vises, la llei oral,els llibres sapienciales (Job,Salms, Proverbis,

Eclesiastic, Cant dels Càn-tics i Sabiduria.). Tendria uncarácter molt familiar i religiós.El pare de familia, abba, era elresponsable de l'educació delsfills. La Sinagoga i les Escoles(des de la Bet Sepher "casa delllibre", on s'estudiaven lesprimeres lletres, la secundàriaon estudiaven la llei oral, les pre-scripcions religioses i fmahnentles ieshivot o educació superi-or on es formaven els mestres(sofer) i els Mestres de la Llei(Rabíns) ). A Mallorca sóndestacaren com a Rabins StruchXibili, Isaac Nafuci,Farrig i Stel-latar. Els seglars jueus aprenienels seus oficis de pares a fills.A Mallorca hi havia una for-mació laica molt destacable enel camp de la medicina i sobre-tot de la cartografia essentdestacable la família Cresques,o metges com Aron Cohen oJafuda Mosconi.

L'educació musulmana esbasava en l'Alcorá, el LlibreSagrat dels musulmans i en lesTradicions o lliçons de les ditesi els fets de Mahoma. Les pre-scripcions religioses esresumeixen en quatre punts prin-cipals: La fe en Allá com a únicDéu i en Mahoma com a profe-ta principal, L'oració i l'almoi-na, el dejuni del Ramadà, la pere-grinació una vegada a la vida aLa Meca. Les institucions educa-tives serien la Mesquita, la mak-tab (primeres lletres), la Med-ersa, on s'estudia l'educaciósecundaria i/o superior on a partdels estudis religiosos s'impar-tia literatura, medicina, astrono-mia i música.

PER MIQUEL FERR

La paraula POBLA, que com"poble" ve del llatí "populus" ésun arcaisme per a significar"població", en general, i això esel que va ser, amb carrers rectestirats a cordell i que marquen laseva fesomia urbana de la local-itat de la planura, sense carreronsde cabdell ni vies escalonades.Formosa ciutat, amb nobles edi-ficis i acollidores places i

cl a'ío A100 ~frene SU 4.11nM:

„princ:ipai amerAa çs./1- t. .

Wavurdo &fiar: _y 4.ruorrt•hcPe

mairruk< y° ertj mem...

placetes, que ens ofereix tambéun resum o millor, diríem, unasíntesi del seu passat, sota lesvoltes de la seva església, ambtants records històrics i artísticscom és ara la seva galeria bar-roca o els seus retaules de difer-ents èpoques i tants testimonisi recoords que han anat a guardarsota les seves altíssimes voltes,tot això en un espai de set segles.

Si jo hagués d'agermanarSA POBLA amb una altra vilad'aquest topònim, amb mèritssemblants, triaria la ciutat dePUEBLA, a Mèxic, capital del'Estat del mateix nom, a la valldel riuAtoyac, amb els seus car-rers amples, les seves animadesplaces i els seus magnífics mon-uments entre dels quals desta-ca la catedral, puix és bisbat. El

seu comerç i la seva indústriasón molt actius com ho són mésconcretament les seves fabriquesde filats, tabacs i capells. Peròsabíeu que en el segle passat fab-ricaven a Sa Pobla capells depalla que eren exportats al'Amèrica antillana. Puebla sofrídos setges, el maig de 1862 i elmal-1 de 1863, durant la guerracontra l'emperador MaximiliaTambé a Puebla fou fundat elteatre més antic d'Amèrica, el1790, a instáleles del Virreid'Ahumada. Per() si Puebla deMèxic pot ser la germana majorde Sa Pobla, en un llarg itiner-ari pel continent ens trobaríemamb tot un seguit de viles queadoptaren en el seu dia aques-

do; Pobla de Sanabria, a Zamo-ra...

Una bona llista que ens desco-breix com eren fundades tantesaltres "pobla" a comarquesdespoblades que eren preses alsmoros. Curiosament, el topòn-im, Pobla de Don Fadrique esrepeteix a Granada i Toledo, benallunyades geogràficament unade l'altra. Sembla que aquest DonFadrique, que també surt alsromanços populars, era príncepde Castella, fill natural d'AlfonsXI i germà de Pere el Cruel con-tra el qual conspirà i per aque-st motiu fou assassinat cap el1361, és a dir, trenta-nou anysdesprés que fos fundada la nos-tra estimada POBLA.

tz.0-•'

. •

Kilgr"rz-IN~

—

K aLI PI7J1J.4, Villo

• nO 62i xtrintu,...14homar. ol'olt,

•alre .frrio,-

IARTORELL

So Pobl , singular i plural

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 11211

Nom DNI

Cognoms Tel.

ATENCI,,, • Escriviu un sol anunci per cupó

• Usau Iletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:3,1120192,. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

14 15 DE MAIG DEL 2000 1°11211

PETITS ANUNCIS

BORSAMOBILIARIA

Llog per dies apartament aPalmanova. És ideal per tro-bades amoroses. Tel.469441.

Deixaria cambra doble acasa compartida, jardí i hor-tet. Molt econòmic. Prefe-rentment gent jove. A SantaPonça, urb. Galatzó. Tel.671419.

Cerc cases per llogar totl'any, amb piscina. Tlf. 971867284.

Venc pis a s'Arenal prop dela platja. 971262046.

Venc mobles antics. Tlf. 981867 286.

Compro casa petita, pis oestudi a Menorca, prefe-rentment prop de Ciutade-lla. Tlf. 93.432.04.19 correuelectrònic:[email protected]

SERVEISPROFESSIONALS

S'ofereix jardiner amb conei-xements de cuina. Demanauper en Lluís. Tel. 604790.

Cerc feina per guardar ninspetits a ca seva a a ca meyaper les zones de Sineu iMaria. Tel. 525380.

Cerc feina per guardar ninsa Can Picafort o Inca. Ca-rrer Nou, 5, Maria de la Salut.

S'ofereix pintor empapera-dor, econòmic, seriós, ràpidi net. desplaçament per totMallorca. Tel. 203239

Pneumàtics Son Ferriol.Equilibrat de rodes, canvi derodes i pegats, alineamentde direccions assistida perordinador. Avda. del Cid, 73.Tel. 427553. Son Ferriol.

Si teniu qualque vidre tren-cat, cridau al 473819 i el vosposarem tot d'una.

Cerc feina per fer a ca me-ya. Tipus cerámica, sabateso similar. Tel. 297067.

Cerc feina de representantd'arts gràfiques o comercialde publicitat. Tel. 297667.

Es confecciona o arreglaqualsevol pega de vestir,cortines, coixins, etc. Tel.771005.

Es passen treballs a máqui-na i per ordinador. Netedati rapidesa. Tel. 771005.

Gabinet de Psicologia. Neu-rosis, trastorns de carácter,psicoteràpia infantil, depres-sió. Tel. 427193.

Cerc feina per guardar ninsa la comarca de Cala d'Or.Tlf. 842156.

Jubilat de 60 anys, s'ofereixper cuidar jardí, garaix, xalet,etc. Carnet de conduircamions i cotxes. Tel.971477217.

Cerc al.lota en règim aupair.28.00 mensuals, cuidar nadó11 mesos, matrimoni fentfeina fora, Cridar de 8-830matí o a partir de les 1015del vespre. 971757831.

S'ofereix mariner amb expe-riéncia per a tenir cura i nete-jar vaixells. Lluís 971 604 790- 609 723 707.

PERSONALS

Atenció, catalans i catalanesindependentistes. Vull car-tejar-me amb tots vosaltres.Estic boja pel bon rock català:Sau, Els Pets, Lax'n'busto.No us talleu i escriviu aMarta. Indústria, 114-08030Malgrat de Mar.

Als Països Catalans es famolt bona música! M'agra-da, però, en especial la quesurt de Mallorca a càrrec d'enTomeu Penya. Inde-pendentistes, si somnieu enuna nació lliure plena demúsica catalana i de vibra-cions nostres, escriviu-me:Francesc Bujet. Passeig delMigdia, 32-2-3-17200 Pala-frugell.

Ens agradaria cartejar-nosamb al.lots i al.lotes quecom nosaltres estiguin pen-jats/penjades per Lax'n'busto i que defensin la nos-tra 'lengua. Raquel Llagos-tera Costa. Gardènia, 4-08880 Cubelles.

Cercam gent entre els 18 iels 45 anys per excursions,sortides, etc. Abstenir-se elsqui vagin de mala fe. Apar-tat 1.792 Ciutat.

Pensionista de 78 anys, 1'80d'altária, català. Vull conèi-xer senyora pensionistaentre el 50 i 70 anys, per noestar tot sol. Tenc bona pen-sió i pis amb 5 habitacions idos banys. Cerca'm al462536. Ferran.

Hola! Som una al.lota fela-nitxera. Som molt indepen-dentista, i estic boja pelsSau, pels Ocults i pels Pets.Segur que si m'escriviu feimuna gran amistat. Som moltdivertida. Adéu. M. Glòria.Carrer d'en Magallanes,29-07670 Porto-colom.

Vull intercanviar revistes,cómics, fanzines i adhesiusamb tots aquells joves queestiguin orgullosos de tenirsang catalana o basca a lesseves yenes. Pau Arranz- C/2 Volta 31- 07209 Son Mes-quida-Mallorca.

Cerc famella maca, román-tica i amb les ungles llargues.Escriviu a: Oscar carrer Blan-querna, 58 - 07010 Palma.

Jove de 29 anys, fadrí, ambestudis universitaris, agradósi simpàtic, desitjaria conèi-xer al.lota formal de 20 a 27anys. M'agrada el ball de salói som bastant actiu. Anima'ti escriu-me a l'apartat 690de Ciutat.

Hola, Em dic Raquel i tenc14 anys. Tenc ganes d'es-criure'm amb gent de 14 a16 anys. Si vols escriure'm...Raquel González-C/ AnselCalvé, 13, 132-08950 Esplu-gues de Llobregat (Barcelo-na).

Som un alemany de 38 anys,cerc amigues i amics per asortides i més. També vullestudiar la !lengua mallor-quina. Escriu-me a la Bús-tia Postal 97 - 07080 Ciutat.

Sóc un noi de 31 anys. Sol-ter. No minusvàlid. Voldriamantenir correspondènciaamb noia minusválida quetengui bon carácter, culte, essenti sola. Escriu a la Bús-tia Postal 163 - 08400 Gra-nollers (Vallés Oriental).

Cerc al.lota sense fills de 22a 28 anys. Signe Lleó o Sagi-tari, que sia capaç d'estimarsense traïció. Telefona'm al512018 dies feiners a partir

,de les 23 hores.

Atenció: administrativa cercaamigues i amics per a sorti-des, excursions, i a l'estiuanar a la platja. Bústia Pos-tal 1400-07080 Ciutat.

Capritxós, especial, diferenti atractiu jove de 27 anys,cerca dona independent iintel.ligent que vulgui com-panyia, carícies, massatgesi sexe durant les seves esta-des al principat, a canvi d'a-juda económica. Manel907843901-973603214.

Hola, al.lotes, noies, ragaz-zas. Som dos joves de 24anys, morens i atractius quedesitjan conèixer al.lotesenrollades i catalanopar-lants, si és possible, per afer acampades, organitzarfestes, sortir e marxa i pas-sar-ho bé durant l'estiu. Somgenials. Anima't que ets jove.Escriu a C/ Joan Alcover, 1Algaida (Mallorca) C.P.07210.

Hola, soc un noi de 16 anysi estic interessat en cartejar-me amb gent que tambédefensi l'alliberament nacio-nal dels països Catalans.M'agraden "Els Pets""Brams" i "Jo t'ho diré". EnricBlanc. C/ Montcada, 1 -08291 Ripollet.

A família amb al.lot entre 12i 15 anys, que vulgui nopassi l'estiu voltant pelscarrers, matrimoni jubilat ofe-reix unes vacances pagadesentre el 24 de juny al 10 dedesembre, a canvi de peti-ta ajuda en el manig d'unabarca. Pot aprendre a nave-gar, pescar, fer immersió,anar amb bicicleta, etc. Ofe-rim ambient familiar, serie-tat i possible respás d'algu-na assignatura suspesa. Tel.937 882 328.

COMUNICATS

Si vols rebre la revista L'I-LLA gratis, la pots demanara Edicions Bromera, PolígonIndustrial, 46600 Alzira. Tel.96-2402254

Per a tots aquells i aquellesque vulguin lluitar contra l'in-vasor, contra els traïdors,contra l'explotació obrera, iper una terra lliure i catala-na, els Maulets tenim obertl'apartat de correus 349 C.P.43480 de Salou (Tarragona),per a qualsevol informacióo collaboració contra l'ocu-pant.

Si voleu rebre una subs-cripció gratuïta al Butlletí dela Fundació per la Pau (enti-tat contra l'armamentisme ila guerra) podeu adreçar-vosal telèfon (93) 3025129 o alcarrer Pau Claris, 89, Bar-celona 08010.

Si voleu rebre Ilibres encatalà gratuïts sobre dife-rents temes d'actualitat,

socials o teològics, sols uscal escriure a Cristianisme iJustícia, carrer Roger deLlúria, 13, Barcelona 08010,o telefonau al (93) 3172338.

La delegació catalana de laCSEM, grup d'ajut als paï-sos de l'Est, fa una crida perenviar roba, menjar, saba-tes, medicines etc. Perdemanar adreces on enviar-ho personalment, podeuadreçar-vos a: Benjamí Pla-nes, CSEM, passatge MiguelCarreres, 11, 08206 Saba-dell. Tel. (93) 7262 918.

Professora titulada fa clas-ses de solfeig, piano i har-monia. lndividuals i en grup.Tel. 756114. Magdalena.

Universitària fa classes derepàs d'EGB i català a la zonade Pere Garau de Ciutat. Tel.243383.

Si voleu intercanviar adhe-sius, revistes, informació,etc, sobre el tema d'allibe-rament nacional, escriviu al'Associació «Xavier Ro-meu». Apartat de correus, 36.43480 La Pineda. Tarragona.

El Consell Nacional Catalàofereix diversos 'libres, gra-tuïtament, a tot aquell queels els demani, al voltant delsdrets i història de la comu-na pàtria catalana. Podeuescriure a l'Apartat 15.071de Barce-lona-08080.

Si voleu rebre informaciósobre les Joventuts d'Es-guerra Republicana (JERC),i rebre els nostres butlletins,escriviu ara mateix a: JERC-Illes. Santiago Russinyol 1,àtic. 07012 Ciutat de Mallor-ca.

Estam interessats en unintercanvi cultural amb per-sones i institucions dels Paï-sos Catalans que desitgininformar-nos sobre el pas-sat i el present del dits paï-sos i estiguin interessats enqüestions vinculades a l'Ar-gentina. Escriviu-nos a: Bai-gorria 1337 .200 Rosario-Argentina.

Acció Cultural del País Va-lencià i el Bloc Jaume I ja ésa Internet. Si voleu inter-canviar propostes d'acció iliuda, o informar d'activitats,etc., podeu connectar:[email protected]

Vos recomanam boicotejarles ONG's espanyolesAGNUR España, Médicosdel Mundo i Unicef amb elsbancs espa-nyols CentralHispano i Banco de San-tander que els donen suport.

Subscripcions gratis acómics en català per a ninsde 6 a 10 anys. "El Llaüt deXàbia" -Apartat 53- Xàbia03730 Patrocinat pel Mag-nífic Ajuntament de Xàbia.

Cursos gratuïts de llenguaandalusa. Podeu adreçar-vos a: LLENGUA (Ense-niansa a Dittansia delaYenwa Andalussa) P. PedroRomana, 1-4-2-14007 Còr-dova.

Si ques recibir el Puxa Astu-rias en to casa, y de baldre,sólo tienes qu'enviar la direi-cion a: Endecha Astur-Puxa.Cai Llangreu, 10, 2 2-Xixon33206-Asturies.

La meya collecció té 20.6100adhesius polítics. Faig expo-sicions. Crec persones quehem facin arribar enganxi-nes de l'Esquerra Revolu-cionària. Paniello-Apartat139 - 22400 Monsó-Osca.

"El Full" és una publicacióinterna de l'Associació Rocai Ferreres. Si voleu rebre'lgratuïtament comuniqueu-nos el vostre nom i adreça:Apartat de correus 9247,08080 Barcelona.

Lluita, la revista de l'inde-pendentisme valencià és aInternet: http: //www. estel-net. coma u ha.

Si voleu afiliar-vos a sindi-cats riacionals catalans: C.S. C 93 4541188.

Oferim de franc cursos bíblicsi subscripcions a revistescristianes en català: AjudaEvangélica dels Països Cata-lans. Apt. de Correus 1.022.12995 Castelló. Tlf. (964)207607.

Els Castellers de Mallorca,necessitam gent!! Si t'agra-da passar-ho bé. Si volstenir nous amics sans i salu-dables. Si t'agrada fer pinyaamb un projecte nou: Fes-te Casteller!! Vine a veu-re'ns!! Assagem els dissab-tes a l'Escola d'Adults sonCanals. Carrer sonCanals,10. Telèfon 452414,Isidre.

Pintors, escultors, fotògrafs,etc., interessats en exposarles seves obres, així comgent interessada en compraro simplement en visitar l'ex-posició del moment, podeupassar pel Café es Museu.Carrer Guillem Timoner, 10-Felanitx.

Grup folclóric sense gairepretensions cerca sonadorsi sonadores, cantaires i gentengrescada per seguir fentcoses. Actuam alguna vega-da, no guanyam gaire, peròens ho passam d'allò mésbé. Ens reunim els dimecresa les 2030 al Rafal Vell (Anti-ga escota). Som gent acolli-dora. Trucau al 971 505374

Els nacionalistes interessatsper un sistema d'intercanvicultural i turisme alternatiuper a nacions sense estat,podeu informar-vos a: Turis-me Alternatiu: Bústia Postal1.171 Castelló 12005. Estracta d'un sistema de 'lar-ga trajectória provada arreudel món, molt adabtable ieconòmic.

Les persones interessadesen les activitats de les Asso-ciacions i clubs UNESCOpoden adreçar-se a la Fede-ració Catalana de la Unes-co: Mallorca, 207-08036 Bar-celona. Tlf. 932534367.

Necessitam persones amb

1'11211 15 DE MAIG DEL 2000 15

PETITS ANUNCIS SA CAPOLADORAidees i ganes de tirar enda-vant la nostra llengua i la nos-tra cultura. Associació la Brú-xola. Tlf. 93 4353323.

Coleccionau Fanzines?Voleu saber que fan els/lesindependentistes del Tarra-gonès? Subscriviu-vos alButlletí del Collectiu inde-pendentista "El Timbaler deBruc". Per 600 peles el rebreucada dos mesos durant unany. Bústia Postal, 7-43893Altafulla.

Si us interessen les Ilen-gues minoritzades de més aprop, adreçeuvos a: Llen-gües Vives. Bústia Postal5224/08008 Barcelona.

Si vol rebre l'EuskararenBerripapera (en foraster) gra-tuitament escriviu a: Hiz-kunta Politikarako. Welling-tongo Dukea, 2 - 01020 Vito-ria-Gasteiz (Araba).

Coleccionista d'adhesiuscompra, camvia, recolleixmaterial d'esquerra revolu-cionaria o independentista.Coleccionisme I.S.G. BústiaPostal, 135-48980 Santurzi-Biskaia.

Col.laboreulAjudeu-nos! Perun projecte de documenta-ció d'indrets de les Illes ¡deisPaïsos Catalans necessi-tem targetes postals (noveso utilitzades de "Escudo deOro" Biblioteca Catalana deKrefeld - Box 1665 D-47716Krefeld Alemanya. Tel. 07-49215126635.

Classes particulars. Totesles assignatures i tots elsnivells. Petits grups. Pro-fessors/es titulats. Preuseconómics. Telf. 971467931.Ciutat de Mallorca.

Classes particulars d'hebreu,grec i Ilatí a tots els nivells.Jordi 971242795

Piano Blues, Jazz, Rock.Classes particulars. Harmo-nia moderna. 971242795Nanel.

Atots els valencians que vul-guen contribuir a la cons-trucció nacional del PaísValencià. L'associació cívi-ca Tirant lo Blanc us espe-ra. Som els nacionalistesvalencians. 963879408.

Sóc professor d'una DIWAN(escola bretona) i escric i lligcatalà. Envieu-me Informa-ció sobre els Països Cata-lans, especialment de temad'ensenyament: Gràcies.Joel Donnart-44, Hent Fri-naoudour, Penc'hoad-F-22860 Plourivou Breizh/Bre-tanya - Estat francés.

El Call, la revista dels jueusdels Paissos catalans és ainternet. http:/www. fortune-city.com/victorian/coldwa-ter/252.

Acaben d'editar-se els Evan-gelis segons sant Mateu,sant MARC I SANT Lluc, enversió interconfessional, en

llengua catalana, en cas-settes i CD. El seu preu perjoc és de 3.000 ptes. Pos-teriorment s'editarà l'evan-geli segons sant Joan.També hi ha editat tot el NouTestament en Braile en llen-gua catalana, i edició inter-confessional. Són 22 volums,i es poden demanar a Mn.Joan Magí, Parròquia desant Pere i sant Pau, 43007Tarragona.

Grups de llonguets, estámolt interessat en crear unapenya d'aficionats de l'equipde rugbi català USAP. Inte-ressats cridar al 971 200810.Lluís.

Ha nascut Correfoc!!! Unarevista de literatura i Histò-ria catalanes. 64 planes 250ptes.Col.labora-hi o fes-te'nsubscriptor. Tlf. 971 200810.Lluís.

A Ciutat estam creant el pri-mer equip de rugbi català deMallorca. Els Almogàvers.Interessantscridar al 971 200810. Lluís.

Menorquines i menorquinslper dir prou a l'asservimentcolonial espanyol, organitza'ti Iluita amb el Col.lectiu Inde-pendentista de MenorcaCIM. Per rebre informació,escriu a CIM - Bústia Postal24 - 07700 Maó.

Família de Mallorca cercaal.lota (Au Pair) pér tenircura d'un nin de 2 anys a par-tit de la primera setmana dedesembre del 99, durant unperiode de 8 mesos. Cridata partir de les 2030 al 34/971757831.

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nos-tra gamma, véngui i en par-larem. Agència oficialRenault. Tel. 413867. SonFerriol.

Venc Harley Davison Heri-tatge Softail Clàssic. Mode-lo 95 matrícula IB 1995 BY.Tlf. 971820717.

VENDES

Venc piano marca TLEYEL,un quart de coa, en bonescondicions. Mig milió de pes-setes. Tlf. 939 373 151.

Venc figures d'escaiolanoves per decorar o poli-cromar: àngels, betlems, frui-tes, flors... per lots o a lamenuda.Trucaucapvespres1 vespres al 971 29 44 44.

Venc embarcació Borràs640. Bon estat i bon preu.Tlf. 971 865 405

Venc solar de 1.200 m 2 . A labarriada de Bellavista, asesCadenes de s'Arenal. 8milions de pessetes. Tfls. 971441 629 - 971 441 289.

ESPANYOL SENSE"ESTANQUERA"

Uns col•legues rumberos que viuen a Andorra hanrnuntat un web del pal rumbero, i está en català,angles, francés i espanyol.... i la bandera que repre-senta la web en espanyol és la cubana.... i un senyorde Toledo sha mosquejat...

No sé de dónde has captado mi dirección paraenviarme tu propaganda ,pero me parece repugnante,asqueroso mezquino,de risa (por no decir de vergüen-za), el sistema que tienes de indicar ., por medio deuna banderita, el lenguaje castellarw.

A antiespañoles como tú, les deseo que prontopuedan encontrar una islita desierta con todos losseparatistas catalanes para que habléis a gusto vue-stro idioma, para que nunca puedan llegar a estable-cer una frontera con el resto de regiones españolas,(algunos ya la establecéis con vuestra forma excluyentede actuar) para que no vuelva a haber otra repre-sión idiomática como laque ejerció la dictadura fran-quista en España.

Te explicaría lo de la banderita de Cuba... perono quiero gastar ni un segundo más contigo. YO SÍSOY ESPAÑOL.

MÒBILSACUSADORS

Resulta com a mínim sorprenent que els telèfonsmòbils aparesquin com a proves inculpadores en lesdetencions derivades d'operacionspohcials contra elnarcotràfic o la violencia organitzada: els col.loquenal costat dels bitllets de banc incautats, les armes blan-que s o de foc i els productes de valor procedents d'ac-tivitats suposadament il-licites.

Per que no hi posen també els telèfons fixos desdels quals intercomunieat els detinguts, terinaen compte que la majoria també tenen arxius dememòria?

FEDERALISMEBALEAR

Guillem Frontera es fa ressò, al DdB de la reac-ció del president Antich a les declaracions de la pres-identa Munar assegurant que la nostra comunitat (?)no és ni de bon tros un país cohesionat.

Antich va trobar una aparent bona sortida dientque la nostra comunitat respon a un model de paísfederal, de manera que seríem una comunitat feder-al, si fa no fa.

No sabem si hem de riure o bé hem de plorar, jaque el concepte de "comunitat federal" que tanta gra-cia ha fet a en Guillem Frontera només pot resultaratractiu per als mallorquins corrí Antich o el mateixFrontera, ja que a les altres illes només poden traer-pretar aquest concepte de federalisme com ho fan elsfederalistes espanyols del PSOE des de pos icions ultra-espanyolistes i mareadarnent centralistes, profunda-ment jacobines.

Sembla que Rodríguez Ibarra í companyia vanguanyant adepte% a la seva interpretació del concepte"federalisme".

MARIA ANTÒNIAVADELL

A l'entrevista del DdB de diurnenge 16 d'abril deixaben clar de quin peu calça. Res a veure amb en Cil

Buele que, per cert, després d'haver fet de cap de turca les passades eleccions espanyoles (un altre cadáverpolític) ha vist com no li han fet el més mínim cas al'hora de decidir la seva successió i fins i tot pot corn-provar que les seves idees sobre la representació políti-ca han estat ignorades per l'executiva del PSM.

Damià Pons fou un mal conseller per al PSM alGovern de Mallorca, ja que deixà el llistó a una alca-da insuperable per als seus companys de partit i, amés, s'ha endut els millors efectius a la Conselleriad'Educació del Govern.

INTERINS"BLINDATS"

Sembla molt greu, si realment acaba essent aixícom es presenta en principi, el cas dels professorsinterins que tallen la seva placa blindada arrel d'unacord dels sindicats d'educació amb el Govern Matas.

Un Govern que vol potenciar I'ds del català -oaixò diuen- no pot permetre que els interins que estandins el paquet d'intocables puguin mantenir la sevaplaca sense haver superat el nivell de català que s'ex-igeix als nous contractats un cop hagin passat dosanys des de la seva entrada.

Hem sentit dir que la Conselleria d'Educació nos'hi ficarà massa, perquè darrere el blindatge deisinterins hi ha el sindicat STEI (on tenen molts demilitants i simpatitzants) i ja s'han cremat prou ambles seves tupades amb l'OCB (amb qui encara hande negociar el problemàtic cas de la societat Voltorque gestiona la recepció de TV3, C9, Catalunya Radio,

MANIFESTACIONSPRO-CATALÁ

Sembla que a la Conselleria d'Educació del Gov-em no han fet massa gracia les diverses iniciativesper exigir una política lingüística amb una discriminació positiva a favor del català. sigui la promogudaper Antoni Artigues i afins, sigui l'avalada per Meliá-Massot-Majoral.

Quan estaven a l'oposició ja els anava bé tenir unmoviment cívic radical, però quan han tocat poderreal...

Per cert, després de la manifestació dels alumnesde secundaria exigint un major presencia del catalàa les autos, ¿la Conselleria d'Educació ordenará alsfuncionario que fan les funcions d'inspecció que vig-ilin les pràctiques reals a les escoles í els ínstituts obe permetran que les falses programacions i memòriesde la majoria dels centres educatius siguin donadasper valides?

Els feim dues propostes d'inspecció a tall de son-deig: el primer cicle de l'ESO a l'Institut Ramon Llullde Palma i tot 1'1ES de Santa Eulària d'Eivissa.

MIQUELRIERA

La seva negativa a la col.locació d'una esculturaa son Coletas que recordi els morts del cop d'estatdel general Franco, tant els del bàndol feixista comels del costat republicà, ha estat profusament argu-mentada i ha superat el tradicional silenci dels regi-dors i el batle del PP de Manacor.

Les "lagrimes de Maria Antònia Vedell per aque-st motiu haurien de tenir qualque trascendencia políti-ca perquè puguem acure en la seva sinceritat.

/L'"1111 SUBSCRIVIU-VOS-HI, ANUNCIAU-VOS-HI

16 15 DE MAIG DEL 2000 1'11211

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA (XLVII)

La dura postguerra al Principat (1473-1479)PER RICARD COLOM -TLF. 964 207607

Més enllà de la dictadura, topam amb una historiografia que no valora la seva pròpia singularitat. I això no ve del franquisme sinó del'època de la creació de l'Estat espanyol. El plantejament del Decret de Nova Planta és treure la història i la identitat a tots els territoris de

llengua i cultura catalanes fins a aconseguir la negació de llur pi-Copia història i confondre-la amb una historia conjunta amb Castella. És peraquesta raó que avui dia hi ha tantíssimes persones que no tenen consciència de la pròpia historia i que només l'identifiquen amb una

història que els ve de fora, amb barbaritats com la de Los Reyes Católicos. Això els converteix en analfabets. El més greu, però, no és laignorància de la gent, sinó que tenen prestada la consciència de llur pròpia singularitat. Tot plegat fa molt difícil que puguin sentir-se

responsables i ser-ne defensors. (Jordi W Solé i Sabaté al llibre Jo no sóc espanyol).

LA UNIÓ DINÁSTICA ENTRE ELS TRASTÁMA-RES: FERNANDO II "EL CATÒLIC".

10 ó 19.1.1479: Mor Juan/Joan II a Barcelona, quetant se li resistí; és el darrer rei exclusiu de Catalunya-Aragói el darrer qui jeu a Poblet, amb els altres reis catalans.

És succeït per son fill Fernando/Ferran II: Unió dinás-tica entre Castella i Catalunya-Aragó, encara que no pasdefinitiva fins a molts anys després.

2.1479: Francesc I dit Febus, fill d' Elionor de Nafa-rroa i Gastó de Fois, és proclamat rei de Navarra, així elsFois/Foix succeeixen els Trastámares com a casa reial nava-rresa.

1479: Bernat Fenollar, capellà de Fernando el Catòlic.Rivada a la ciutat de Valencia.La Catalunya central o Principat té uns 280.000 hab.

(pèrdua del 40% de la població d' ençà 1365).És introduït el sistema d' insaculació al municipi bar-

celonés (completat en normativa i procediment el 1498).Matrícula de burgesos honrats i mercaders de Barcelona:bastió tancat i poderós de la postguerra.

A Mallorca hi ha entre 1.200-1.500 conversos.1479-1483: Enfrontament del Marescal gallec Pardo de

Cela contra els reis. Acaba executat a Mondonhedo.24.9.1479: Tractat d' Alcalobas-Toledo, pau definitiva

de la guerra civil castellana, la qual s'assegura Canàries jaque els portuguesos renuncien a l' exclusivitat de l'expan-sió vers l'orient de les costes d'Àfrica.

Darreries 1479: "Tercenas de Mouras": la Beltranejaes retira en un convent portugués.

1480: Hi ha constància de l' emigració de prou princi-patins a Nàpols, Florència (teixidors de Perpinyà), Provengai Valencia.

Matrícula de burgesos honrats i mercaders honorablesde Perpinyà, bastió clos que controla la ciutat durant lapostguerra.

Mesures a Valencia per anivellar l' alga de l' or i frenarla caiguda dels preus nominals.

Obligatorietat per als jueus de viure dins les jueries ocalls.

La "Bíblia Valenciana" i el "Llibre dels Psalms" sónreeditats a Barcelona, per Nicolau Spindeler.

L' estol català de Ferrante I de Nàpols deslliura Rodesdel setge turc.

Creació del "Consejo de Castilla" o "Consejo Real", dela Reial Audiencia i de la Santa Germandat en altres nacionsde la Corona de Castella (com a Galiza).

Establiment a Castella de la nova Inquisició. A Anda-lusia comença a actuar a Sevilla.

ca. 1480: El gallec, i també astur- lleonès, decauencom a idiomes escrits a causa de la pressió cada vegadamés intensa del castellà des d'un poder polític cada volta

més centralitzat.El futur poeta Joan Ferrandis d'Heredia naix a Valen-

cia.1480-1483: La "Gran Fam" a Valencia.1480-1485: Época d' estil primerenc del pintor flamenc

Bosch. Cap al final, pintal'Ecce Horno, obra mestra de la seva moderna i ensems

medieval expressivitat superrealista.1480-1519: Vida de na Lucrécia Borja, filiad' en Rode-

ric. Malgrat la mala fama que en resta, es tracta d' una donadócil i poc enérgica, "víctima resignada i indefensa d' unapolítica prepotent i cínica" (R.Gervaso). Fins i tot a Ferra-ra durà una vida modèlica.

4.11.1480: Comencen noves Corts del Principat, a Bar-celona

27.11.1480: Isabel i Fernando nomenen els tres primersinquisidors generals: Fray Morillo, Fray San Martín i elrector López del Barco.

1481: Comença a funcionar la Inquisició a Castella.D'entrada té un carácter antisemita. Els reis miren d'im-posar-la també a la Confederació, com a forma de cesaris-me encobert i per a fer negoci amb les confiscacions, peròels poders civils i eclesiàstics catalano-aragonesos desconfiendel poder reial.

El Papa s'oposa a Isabel i Fernando, els quals Ii sug-gereixen noms de possibles inquisidors catalans: Jutgler,Orts, Gualbes..., a Casseta, general dels dominics.

Els diputats valencians, enmig la Gran fam, encarre-guen a Pere Compte el portal i finestrals del Palau de laGeneralitat.

Moltes cases són enderrocades a Barcelona per massacarregades de censos. Les residencies reials hi són aban-donades: Ja feia temps que Barcelona havia perdut lacapitalitat política de la Confederació en tots els sentits.

"Constitució de l'Observanga": el rei sols pot governarsegons les lleis i constitucions del país, es tracta d' un règimpactista "moderat".

Els portuguesos reconeixen els drets de domini de Cas-tella sobre les berbers illes Canàries.

Inici de la campanya contra el regne musulmà de Gra-nada.

ca. 1481: El Cardenal Joan de Margarit, bisbe de Giro-na, es fa ressò del parer de les altes esferes: "l'aplaudimentuniversal que acompanya vostra empresa contra el rei morode Granada, el qual per molt temps ha retingut bona partd'Espanya no sens oprobi e detriment de la unitat ibéri-ca..." (es refereix, és clar, a la unitat religiosa, .gran lemade l'època davant l'incessant avanç turc).

1481-1483: Provenga és finalment annexionada a Françai ocupada militarment, després de quasi 3 segles de sobi-rania formal però satellitzada als interessos de París.

8.10.1481: Les reaccionàries Corts príncipatines pro-mulguen la constitució "Com per lo senyor": derogació dela sentencia interlocutória del Magnànim i retorn als dretssenyorials sobre les remences. Els propietaris rurals s'a-fanyen tot seguit a cobrar els "talls" (contribucions) endatrrerits.

5.11.1481: Sentencia sobre pagaments durant la guerracivil.

NO SENT, NE VEIG, NE OIG, NE CONEC RES...No sent, ne veig, ne oig, ne conec res,ans m'és semblant que en aquest món no sia,voler fer juí ab la raó és demés,que, com més pens, més mon seny se desvia.O io no só, o no es pot fer que siares del passat semblant del que és present.en so d' estrany mir tot quant fa la gent,E mon semblant representa jaiba.

Per sentiment he perdut lo sentir,que pler no em val ne em mou malenconia;mes noves són variant de patir,mostrat que fon d' aquest meu dan la guia.Entre bo e mal mon juí res no destria,sols me regesc per l' instint de natura.Apoderat, de dolor perdí cura,que mon semblant representa follia.

Sol bast sentir que he mon desig perdut,per desijar Ileixant la fantasia,car acte tal em fa devenir mut,mirant aquell al record que solia.Llavors somniï despert, e que dormia;ab dret sentir, plorant conec que só,e, despertat, retorn sens passió,E mon semblant representa follia.

Los ulls, lo cor, lo seny e lo volere el pensament que Amor dins ells nodria,van esmaperduts, abstrets de llur poder,seguint Amor, no sabent per qual via.E, si per cas negú d' ells se canvia,volent mostrar de mon estat la contra,tots los restants ensems Ii vénen contra,e mon semblant representa follia.

Bé de mos mals que per veure tenialos béns que absent han mon seny desviat,dels dans preniu, no de mi, pietatpus mon semblant representa follia.(Pere Torroella, principis del s.XV-ca.1495).11

SER VIAUTOARENAL S.A.

SERVEI OFICIALCarretera Militar, 185 Les CadenesTel. 26 81 11 Fax 74 32 7707006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

el lleu de totsX mereix un

respecte

FORA Fums!


Reflexions al voltant de laqüestió nacional catalana (I)MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ I FERNÁNDEZ-POLITCILEG

És un fet real que avui, a punt de començar unnou mil•lenni, Catalunya avança, amb un pas més omenys ferm, cap a la seva independència; i això noés cap casualitat, sinó el resultat d'un enorme treballrealitzat des de la base per generacions senceres decatalans i catalanes que, amb llur enorme i desinte-ressat esforç i sacrifici, han lluitat sempre contra lesinjustícies portades a terme pels qui, sota la banderad'Espanya o de França, s'han escarrassat a eliminarla Nació Catalana de la faç de la Terra.

Pero) els independentistes no ens hem de mirar elmelic ni caure en un perillós panxacontentisme con-traproduent que pot Hangar per la finestra tot el quehem anat aconseguint al llarg dels anys. El Movi-ment d'Alliberament Nacional Català té encaraimportants llacunes en matèries tant de teoritzacióideológica com organitzatives. Jo diria que avui,l'in-dependentisme català, arrossega tres grans assigna-tures pendents:

L'assoliment d'un programa de mínims que ensserveixi als independentistes pera agrupar-nos en unaúnica estructura unitària, fugint d'absurds sectaris-mes que atomitzen tot el moviment d'alliberament,l'afebleixen, cosa que només beneficia els nostres secu-lars enemics hispano-francesos.

L'extensió de la lluita d'alliberament arreu laNació, des del Rosselló fins al Baix Segura, i des delBaix Cinca fins a Menorca, amb unes pautes de con-ducta unitàries, tot fugint de perilloses tàctiques (?)regionalistes i regionalitzadores que només servei-xen per a dividir-nos (quan no enfrontar-nos) inter-nament.

31 La integració dels nouvinguts.El missatge independentista encara no ha quallat

plenament entre l'enorme massa d'immigrants i elsseus fills i filles (els quals anomenaré genèricament"nous catalans" per a diferenciar-los dels autòctons,els "vells catalans"), i no ha quallat perquè ningú nos'ha molestat a plantejar cap mena d'estratègia espe-cífica per tal que arribi a aquest sector poblacional o,si més no, no s'ha molestat a reconèixer la necessi-tat que l'independentisme catan hagi d'eixamplar-sepel cantó, precisament, per on Espanya i França sónmés fortes a Catalunya, el dels immigrants.

Vull ésser ben pensat, i diré que si gairebé capideòleg de l'independentisme català s'ha interessatde debe, per cercar vies d'integració dels nou vinguts,és perquè ha considerat que, amb el temps, els immi-grants i, sobretot, els seus fills i filles, ja s'anirien afe-gint a Catalunya tots solets. Enorme error. És cert quemolts nous catalans ens hem sentit atrets pel món pan-catalanista, i hem acabat per acceptar plenament lanacionalitat catalana com a nostra, però aquesta rea-litat encara és minoritària, i necessitem ja, que deixid'ésser purament testimonial per tal que esdevinguiun fenomen de masses.

Els catalans autòctons mai no han volgut plantarcara a la realitat de la Catalunya d'avui, una realitatque ens mostra com un 25% de la població actual delpaís ha nascut fora d'ell. Davant aquesta evidèncias'ha optat per practicar la táctica (?) de l'estruç, és adir, ficar el cap en un forat per a no veure la realitat;una realitat, penó, que no és virtual sinó que existeixefectivament i que es deixa sentir amb força arreu delpaís, sobretot a les principals ciutats catalanes talscom Barcelona, Badalona, L'Hospitalet del Llobre-gat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Terras-sa, Mataró, Tarragona, Castelló de la Plana, Valén-cia, Alacant, Perpinyà o Ciutat de Mallorca; en lesquals els immigrants representen un tant per cent altís-sim sobre conjunt total poblacional.

Si les principals ciutats catalanes, per causa del'acció desnacionalitzadora d'uns immigrants ambconsciència nacional espanyola o francesa, s'acabendescatalanitzant, en un termini mitjà de temps tot elpaís s'acabarà descatalanitzant alhora que s'espan-yolitzará i afrancesarà, car els pobles més petits (onla població autóctona és molt majoritària) segueixen

les capitals en llurs usos i costums. És per això quela integració dels nou vinguts esdevé vital per a l'e-xistència efectiva de la Nació Catalana. El 25% depoblació nascuda fora de Catalunya (al qual caldriaafegir els seus fills i filies, la major part dels quals nohan acabat de veure's com a plenament catalans) enrealitat tenen moltíssim més pes del que pot semblaren un principi, ja que es troben concentrats als granscentres urbans, que és des d'on la tasca nacionalit-zadora catalana (o, pel contrari, nacionalitzadora espan-yola o francesa) adquireix més efectivitat.

Haig de dir que allò que més respecten els anda-lusos (i el mateix es pot dir dels castellans, dels ara-gonesos, dels astur-lleonesos,...) són aquelles perso-nes que es respecten a elles mateixes i es fan respec-tar pels altres. L'immigrant que arriba a Catalunyatrobarà atractiva la integració si hi troba un ambientautènticament català, si copsa que els catalans autòc-tons actuen sense complexos d'inferioritat, és a dir,si parlen sempre en català, si manifesten que Cata-lunya és la seva nacionalitat i no l'espanyola ni lafrancesa, si deixen clar als propis nou vinguts desd'un principi que són ells (els immigrants) els qui hande fer l'esforç per integrar-se al país,...; será llavorsquan els nou vinguts sentiran la necessitat de fer-secatalans, sense que això comporti renunciar a les sevesarrels andaluses, castellanes, astur-lleoneses o ara-goneses.

Si una cosa odiem els nous catalans són els sen-timents d'inferioritat i la mentalitat d'esclaus de quefan gala molts catalans antics, car nosaltres no en tenimi no aguantem que d'altres en tinguin (al cap i a la fiels nostres avantpassats sortiren de la seva terra perno haver de servir d'esclaus al cacic de torn, car notenien mentalitat servil). Personalment, quan emtrobo amb un català autòcton que intenta amagar laseva condició nacional per vergonya, sento una enor-me repugnància envers ell. Si una cosa hi ha que noem provoquen mai els catalans amb mentalitat d'es-clau és el respecte, car si els agrada ser esclaus allòmés lògic será tractar-los com a tals; si molts cata-lans no es respecten a ells mateixos i no actuen ambdignitat davant els immigrants, sinó amb pors i ver-gonyes, com volen després que els nou vinguts elsmirem amb ulls d'admiració i siguem respectuososamb ells?

Fou Josep Armengou i Feliu qui escrigué "Comvolem que els altres ens reconeguin una personali-tat nacional si nosaltres obrem com si no en tin-guéssim?" Certament, si els independentistes volemque els nou vinguts s'integrin a la Nació Catalana,caldrà actuar com a nacionals d'un país dit Catalun-ya, i no com a espanyols d'una regió del nord-estpeninsular; caldrà, a més, deixar clars els límits realsde la Nació Catalana d'antuvi, que no coincideixenamb els oficialment acceptats per espanyols i fran-cesos.

El nom que ens escau a l'hora de presentar la NacióCatalana als nou vinguts és el més simple i directe,ésa dir, "Catalunya" i prou!, i no perdre'ns en estranysartificis de laboratori a l'estil de "Països Catalans".Els andalusos (a l'igual que els nacionals de qualse-vol país de l'Estat espanyol) tenen el que jo anome-no una "mentalitat lineal", poc donada a les fili-granes argumentals i als jocs malabars sintàctics. Perals andalusos, una cosa és o no és, però no és a mit-ges; és a dir, els andalusos poden acceptar que el PaísValencia, les Illes Balears i Pitiüses, la Franja de Ponent,el Carxe, la Catalunya Nord i Andorra formin part dela Nació Catalana, però els resulta difícil d'entendreque cadascuna d'aquestes porcions de territori, perelles mateixes, formin un "país", i que la suma dediferents "països" (catalans) doni com a resultat unúnic país (el català), car no entenen que la singulari-tat pugui englobar dintre seu la pluralitat. Molts cata-lans autòctons, en els seus plantejaments polítics, sóntan artificiosos que, verament, acaben generant unaartificiositat de país. (continuará).

L'aberració delbilingüisme

PER VÍCTOR CASTELLS

(Historiador i biògraf del professor Josep M. Batista i Roca)

Els pobles no són bilingües. Es donen situacions de bilingüisme,és veritat, però és una anomalia. Una anomalia, sempre poc o moltforçada des de fora, que en bona llei s'ha de corregir. Persistir-hi,concedir-li cap pretesa estabilitat, és una aberració. Gràcies alsmoviments migratoris del món actual i també en gran part grà-cies a l'elevació cultural de cada dia més gent, són moltes, mol-tíssimes, les persones que coneixen i empren més d'un idioma. AEuropa potser ja són majoria els qui en parlen tres, però certa-ment que són majoria els bilingües. Pesó això és una qüestió per-sonal, no és condició de cap poble.

Els pobles són, per naturalesa i per necessitat, monolingües.El dret, la dignitat i fins i tot la higiene mental ho imposen. Lessituacions de bilingüisme entrebanquen la salut pública i són unatac frontal al poble creador i dipositari de la llengua originària iparlada en un determinat territori. De primer, quan la segona llen-gua arriba, generalment ben acomboiada amb la força de les armes,hi ha una resistència aferrissada. Després, la resistència és passi-va. Finalment, la segona llengua és assumida parcialment: ja ésla complicitat de l'alienació.

Arribats a aquest punt la discussió és perillosa, perquè ja noes tracta de marcar una oposició amb un enemic manifest, situata l'ofensiva, sinó que puja de to en el propi camp enfilant-se cadavegada més amb els escarafalls més esperpèntics del'esquizofréniai l'histerisme. Per qué no parlen més i millor el català, els cata-lans? Per què encara ara, en plena llibertat en aquest sentit, tenimtot el país empastifat, pels mateixos catalans, amb cartells i rètolsno catalans? Per què els catalans fan, per als catalans, periòdics iràdios no catalans?

La discussió, en tot això, pot arribar a uns bizantinismes maiimaginats. Els plantejaments que s'hi fan són tan forassenyats ques'ha de fer un esforç d'humilitat cívica per no veure-hi simple-ment subnormalitat. Tot plegat, una vergonya flagrant per a aquestpobre país nostre que havia comès, això sí, un greu pecat d'or-gull collectiu: creure's posseïdor de seny i de sentit realista, ialhora proclamar als quatre vents que, ben més enllà de tota menade vel.leïtats i retòriques i de circumloquis estrafolaris de gentconfusa, aquí es parlava clar i català.

Ni l'una cosa ni l'altra. Amb el tema del bilingüisme damuntla taula, el seny no apareix per enlloc, substituït barroerament perllefiscoses raons d'educació servil. Perquè hi ha una persona nocatalana, ja no es parla català: ¿on és l'educació envers els cata-lans presents? Si hi ha nens no catalans, hom no els violenta par-lant català: ¿que no són violentats els nens catalans en no par-lar-los en català? Amb el bilingüisme al davant, ni es parla clarni es parla català. En règim de llibertat, situats per fi en els altsnivells de civilització europea, parlem-hi! De desviació en des-viació, anem camí de la tomba. Fem a temps les correccions dedirecció que calgui fer.

Però sense una xarxa varia ben establerta i ben senyalitzadano aniríem enlloc. Comencem per remarcar el fet de la gran injus-tícia que s'està cometent, tant aquí com a la Catalunya del Nord:imposar al poble català el bilingüisme quan no és imposat, enlleial reciprocitat, als altres pobles dels Estats corresponents. Perqué han de parlar francés els catalans de Perpinyà i no han de par-lar català els francesos de París o de Lió? Imposar un idioma,encara que sigui actuant sobre situacions donades, és una flagrantviolació dels drets humans: per als catalans, qualsevol altre idio-ma hauria de ser facultatiu. El català, a casa seva, al seu territori,parteix d'uns drets collectius que el situen, d'entrada i per res-pecte a la seva civilització secular, per damunt de qui sigui.

És clar que la realitat d'avui és com és i té una gran força con-dicionadora, exigint una gran imaginació i tacte. Per?) els dretssón els drets i són i han d'ésser inalienables. Als ciutadans elsdrets dels ciutadans, als pobles els drets dels pobles. Que aixòescandalitzi molts catalans, imputem-ho a l'alienació o directa-ment a traïdoria. Del fet que no ho entengui el no català del carrer,ací o a l'altre cantó dels Pirineus, diguem-ne ignorància que calesmenar, quan no sigui ufanor i supèrbia de conquistador.

Ara, si arriba i s'aferma des de les altes esferes d'Estats, aquesti aquell, que pretenen d'adscriure's als més progressistes postu-lats de la humanitat moderna, aleshores és atemptat que cal denun-ciar als fòrums internacionals.

(Reproduït de Avui, 4 de gener de 1988) 11

Miquet López Crespí

3fitl fraquisme

ASSAIG 1984Les "Edicions de 1984"acaben de publicar a Barcelona el IlIbre d'assaig "Cul-tura i antifranquisme" del qual és autor el nostre col.laborador Miguel LópezCrespí. L'obra abans esmentada estudia a fons el paper de la cultura catala-na en Iluita contra la dictadura.


L'antifranquisme a Mallorca. VI LLIBRE

Literatura catalana i lluita antifeixistaMIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Des de començaments dels anysseixanta la dictadura perdé, enpart, la batalla en el frontcultural, i, mercès a les edicionsd'antigues i noves editorials, vaser molt més fácil trobar elsllibres cercats

Ben al contrari de tots aquestscollaboradors amb l'extermini de l'es-quena catalana i espanyola, hi ha laplana major de la intel.lectualitat delsPaïsos Catalans. Amb l'entrada delsnazifeixistes a Barcelona (i amb elcomençament de les execucionsmassives de ciutadans i ciutadanesque han treballat per la República)s'han d'exiliar (Literatura CatalanaContemporània de Joan Fuster, pág.326-327), pera no ser executats pelsamics de Llorenç Villalonga i JoanEstelrich: "Gabriel Alomar, Pous iPagés, Pompeu Fabra, Pere Coro-mines, Josep Carner, Rovira i Vir-gili, Alexandre Plana, Sena i Moret,Bosch Gimpera, Puig i Ferreter,Nicolau d'Olwer, entre els de mésedat; i Carles Riba, Ferran Soldevi-Ha, Joan Oliver, Rubió i Tudurí, Ven-tura Gassol, Francesc Traba], C.A.Jordana, entre els de la promociósegüent; i Mercè Rodoreda, RafaelTasis, Xavier Benguerel, Joan Sales,Pere Calders, Agustí Bartra, VicençRiera Llorca, Lluís Ferran de Pol,entre els més joves".

Aquest, el llistat d'autors que hiha una mica més amunt, formen pande la nostra principal influenciaintel.lectual. A mitjans dels anys sei-xanta (ja en farà més de trenta-cinc!) anàvem per llibreries parti-culars, als encants, a qualsevol indreton sabíem que podíem trobar algu-na cosa dels autors abans esmentats,cercant novel.les, contes, articles opoemaris que portassin la seva sig-natura. Des de començaments delsanys seixanta la dictadura perdé, enpan, la batalla en el front cultural,

mercès a les edicions d'antigues inoves editorials, va ser molt més faciltrobar els llibres cercats. Les "Édi-tions catalanes de Paris" complirenamb una funció básica quant a ser-var elements essencials de la nostracultura. Igualment es podria dir ambla represa i transformació de la revis-ta Sena d'Or, arma imprescindibleen els anys de la tenebror dictato-rial.

,,Però una de les influencies pri-mordials -potser la básica, juntamentamb les lectures i estudi dels autorsabans esmentats- seria la de la conei-

xença directa dels homes i dones que,des de qualsevol camp professional-mestres, escriptors, picapedrers,pintors, pagesos, oficinistes, carra-biners, soldats i oficials de la Repú-blica, membres dels partits i sindi-cats antifeixistes-, participaren acti-vament, sovint amb els armes a lamà, en els front de combat, lluitantcontra el nazifeixisme.

A pan de la influencia intel.lec-tual (i de l'exemple de la seva acti-tud cívica, en la lluita antifeixista)de tants i tants escriptors catalans,espanyols i estrangers (en parlaremen altres articles), el cert és que senseel contacte directe, sense haver escol-tat durant dècades i dècades la ver-sió personal d'alguns dels protago-nistes dels fets que s'esdevenen, fetsliteratura, a Estiu de foc, L'Amaga-tall i Núria i la glòria dels vençuts,res no hauria pogut fer en aquestadirecció.

La trilogia abans esmentada s'haanat bastint (covant en el món inte-rior de l'autor) amb el temps, ambla lenta sedimentació, dins del sub-conscient del novellista, d'infinitatd'anécdotes, històries verídiquesque, a poc a poc, s'han transformat,en personatges de les novel.les.

Transformades aquestes històriesper l'ofici, per l'artifici literari, cober-tes, completament transformadesper la patina del temps, reviuen, literà-riament, en aquesta trilogia. En elfons, si ho anássim a cercar amb lupa,seria la vida (amb totes les modifi-cacions que vulgueu afegir) del pare,Paulino López (militant confederal,membre de la famosa "Columna deHierro"), dels oncles José López iJuan López (el primer lluitant en uni-tats comandades pels comunistes, elsegon amb els confederals).

El pare i l'oncle José conegue-ren a fons desenes i desenes de par-ticipants en el desembarcament deBayo a Mallorca: hi lluitaren ple-gats en nombroses batalles. Sha derecordar que la columna comanda-da pel Capità Uribarri era formada,majoritàriament, per bona pan delsvalencians que havien fet front i derro-tat l'exércit i les milícies de volun-taris falangistes. El pare i l'oncle res-taren -fins a la derrota final de laRepública- a Valencia, enquadratsen unitats on abundaven els valen-cians (malgrat que en les fileres delsdefensors de la República hi haguéssoldats procedents de totes les con-trades de l'Estat i, fins i tot, els volun-

taris de les Brigades Internacionals,vinguts de més de quaranta païsosd'arreu del món).

Assistim cada dia al'enlairament de polítics ivividors, especialistes delromanço. La xusma que no vafer res contra el feixisme, per-6que ara xuclen del pressupostestatal després d'havervampiritzat lluites, històries,símbols

En la novel•la Núria i la glòriadels vençuts hi ha desenes d'anee-dotes, informacions concretes, aven-tures increïbles, fets que potser noconeix cap historiador, que vaig sen-tir contar a la família durant anys imés anys. És evident que, dins aques-ta recordança, no hi podien mancarles experiències vitals que em con-taren desenes i desenes de vells llui-tadors republicans (l'autor de lesnovel-les esmentades ja ha passat elmig segle d'existencia). Com és fácild'imaginar, militant durant anys endiversos grups d'eSquerra i nacio-nalistes, he pogut conèixer nom-brosos protagonistes d'aquella llui-ta heroica dels pobles de l'Estat perla llibertat.

Record ara mateix les històriescontades per José Hernández, uncarrabiner republicà (encara viu,sortosament, exmilitant del PCPE idel PCEm1), que vaig conèixer enels anys que vaig ser vicepresidentde l'Ateneu Popular "Aurora Picor-nell" (mitjans dels vuitanta). Tel tinentde la República Manuel GómezSimón, també lluitador antifeixistaen les fueres del PCEml, el qual,malalt i amb greus dificultats ambla vista, encara anava per tots elspobles de Mallorca aferrant cartellsantifeixistes (en les eleccions de1986 era el cap de llista per la Can-didatura d'Unitat Republicana queimpulsaven a les Illes els militantsdel PCEm1). I caldria parlar tambéd'un home excepcional per tot el queva significar en la lluita per la lli-bertat; em referesc a Gaspar Soler,amic íntim de la dirigent del PCPEpro-soviètic Francesca Bosch. EnGaspar morí el 1990 després de totauna vida dedicada a la lluita pel socia-lisme, la república i l'autodetermi-nació.

Em ve igualment a la memòriael company Antonio Abarca Zurita(de l'OEC, que participà en la cam-panya del "Front de Treballadors"

de l'any 1977)... I tots els altres, elscompanys anònims, els antics llui-tadors antifeixistes que, complint lesnormes de seguretat dictades perl'OEC, no donaven el seu nom autèn-tic i que jo coneixia pel nom de gue-rra: "Juan", "Toni", "En Miquelet deCan Pelat"... Tants excel.lents llui-tadors per la llibertat que han anatmorint en el més perfecte anonimati als quals mai ningú podrá agrairprou el que feren per portar la lli-bertat al nostre poble, atots els poblesde l'Estat.

És una época miserable, aques-ta que ens ha toca viure. Assistimcada dia a l'enlairament de políticsi vividors, especialistes del romanço.La xusma que no va fer res contrael feixisme, però que ara xuclen delpressupost estatal després d'havervampiritzat lluites, històries, símbols.Els vividors que van de viatge peraquí i per allá mentre quatre gaseti-llers servils els basteixen -ben paga-da!- una 'història" falsa, trucada,sense cap ni peus, on ells, els opor-tunistes, són els protagonistes de la

lluita per la llibertat.Per?) que facin els servils la seva

història. Nosaltres servarem la dels"vells", dels nostres herois, delsJaume Sena Obrador (el nebotquell pobler heroic, en Jaume SenaCardell, afusellat pels feixistes en elFortí d'Illetes l'any 1937), amb el qualencara vaig participar en una mani-ré stació contra el dictador Pinochetfa ben poc; i d'en Gaspar Soler, i enJosé Hernández i els germans José,Paulino i Juan López. Sense oblidartampoc Guzmán Rodríguez Fernán-dez, un Iluitadorbasc que restà a viurea sa Pobla i que, durant anys, peta-va la conversa amb el pare i l'oncle,molts d'horabaixes, mirant de reüllla Guàrdia Civil, mentre fumaven unacigarreta en el taller de Can Ripoll,just davant la plaça del Mercat; JuanAlzamora, que amb n'Aurora Picor-nell anà amunt i avali, per uns carrersde Palma plegats de feixistes, dema-nant armes a Antonio Espina; armesper als sindicats de les Illes, armesper a defensar la República, lademocràcia i la Ilibertat... que el gover-

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCAVI LLIBRE

de 14.. López ICrespí

Cada quinze dies a Jd,°~M/2 (d'agost de 1999 fins a l'agost de l'any 2000)Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 SO 05

PARES, EDUCAU-ME ENCATALÀ, A MALLORCA Hl HA

EL MEU FUTUR

Son Carrió, agost de 1999. Climent Garau, col.laborador de l'Estel i voluntari republicà en l'expedició de la General!-tat de Catalunya per alliberar les Illes del feixisme, ens mostra l'indret de máxima penetració de les forces revolu-cionàries.

CaricaturesJOAN CABOT CALÇAPEU

En un institut d'ensenyamentsecundari de Mallorca, un estol d'a-lumnes d'ESO ha fet una feina ima-ginativa i agradosa: han dibuixatla caricaturad 'un personatge cone-gut que ells han triat lliurement,l'han acompanyada amb un text il'han exhibida al passadís de l'ins-titut. Ja se sap: s'acosta el 23 d'a-bril, les aules fan olor de vacan-ces, i la tradició demana que elscentres educatius s'engalanin is'omplin -ai uf!- d'activitats extra-escolars.

En total hi ha 65 caricaturesexposades -n'hi ha de molt reei-xides!-. El primer dia no hi vaigparar gaire atenció, però l'endemàem vaig témer que l'estesa de car-tolines té un valor sociològic insos-pitat: la selecció dels personatgesque són objecte de caricatura reflec-teix l'univers mental dels alum-nes que l'han feta. Quan un jove-net de catorze o quinze anys ha dedecidir quinfamós parodiará, prè-viament tria i remena dins uncabás que alguns anomenen ima-ginari. Idò bé, aquest cabás estáfarcit d'imatges, herois, models,mites, valors, etc., que una comu-nitat humana comparteix, i que sóna la base de la consciencia nacio-nal. Un país normal té el seu propiimaginari, i les persones que hiviuen s'identifiquen amb el paísperque comparteixen aquest paquetde referents; dins el cabás tambéhi ha ingredients procedents d'al-tres senalles -és clar-, però en unasituació de normalitat els referentsautòctons són sempre els mésgeneralitzats i abundants. Per con-tra, quan un país té l'imaginari propideturpat o minvat, això és un indi-cador claríssim de anormalitat,interferencia i colonització. I aixòés el que es veu, gràficament, enl'exposició de caricatures fetes(amb tanta traca) pels estudiantsd'ESO d'un institut mallorquí -quepodria ser un qualsevol dels insti-tuts de les illes Balears i Pitiüses.L'estesa de caricatures fins i totpermet de quantificar (aproxima-dament) el grau de la interferen-cia a la zona d'on prové l'alum-nat del centre. Deman llicencia per

fer la prova.De les 65 caricatures, n'hi ha

38 (un 58,4%) que s'inscriuendinsun univers mental espanyol, 19 (un29,2%) de pouades en el mapa men-tal anglosaxó, només 2 (un 3,1%)d'inscrites en el món català, i 6 (un9,2%) que apunten a altres àmbitsculturals. El primer grup está for-mat per José M. Aznar, AntonioBanderas, Pedro Almodóvar, Enri-que Iglesias, Javier Clemente iafins; en el segon grup predomi-nen músics i actors de cinema; elmón català es limita a Jordi pujoli Álex Crivillé -no hi ha ningú deles illes-; el darrer grup, amb figu-res com Van Gogh i Einstein, és elmés heterogeni.

Més clar, l'aigua: quan elsjoves mallorquins cerquen un per-sonatge que admiren, i amb el qualvoldrien identificar-se, el trobenen el món cultural espanyol, i enalguns casos en l'àmbit anglosa-xó. L'espanyolització és pregonai creixent, i els referents autòctonssón marginals o no apareixen perenlloc.

En una situació de normalitat,un al-lot (o al-lota) de Mallorca pen-saria en jugadors del Mallorca odel Bala, en el pintor Miguel Bar-celó, en Francesc Antich,AntemiaMunar o Pilar Costa (o en JaumeMatas), en Miguel Ángel Marcho Eliseu Climent, en el rei En JaumeI, Ramon Llull o l'agermanat Joa-not Colom, en els protagonistesde `Plats bruts', en la btirgesia illen-ca que hauria d'omplir les revis-tes del cor -en català-, en els músicsde Ja t'ho diré, en tal actor de cinede Girona, o en tal altre dePollença...

Les caricatures dels alumnesd'ESO són l'exponent d'una des-feta (d'una manca total d'auto-centrament) que els manuals esco-lars d'història d'Espanya no expli-quen -ans al contrari: l'oculten. Iem tem que no ens queda gairetemps. O reomplim amb energiael cabás del nostre imaginari nacio-nal, o tururut violes el país -el queens resta de país tant com el paíshipotètic que projectam cap alfutur.

1 111t11 15 DE MAIG DEL 2000 19

nador republicà no volgué lliurar alstreballadors antifeixistes.

Són les històries vitals d'aquestageneració d'homes i dones queho donaren tot per la causa de lallibertat del nostre poble les que,convenientment passades per lamàgia de la imaginació i laliteratura, naveguen per lespàgines de Núria i la glòria delsvençuts, Estiu de foc iL'Amagatall

Són les històries vitals d'aques-ta generació d'homes i dones que hodonaren tot per la causa de la lliber-tat del nostre poble les que, conve-nientment passades per la màgia dela imaginació i la literatura, naveguenper les pàgines de Núria i la glòriadels vençuts, Estiu de foc i L'Ama-gatall.

Moltes d'aquestes històries, lapresencia omnipotent de la guerra,la revolució i l'exili (d'una maneradirecta o indirecta) ja l'havíem cop-sat en l'obra de Carner, de Riba, dePere Quart, de Bartra, d'Espriu, Prous

Amb l'arribada de la primavera,la naturalesa creix un altre cop percontinuar el cicle de la vida. Les mun-tanyes no és resisteixen a la gerna-ció de noves aus que cerquen fer unniu on criar. Les planes verdegen enamplis camps de blat sota la miradaflorida de l'ametller del marges.

Ningú pot dir que no sigui impor-tant l'arribada de la primavera. Lesflors retolen l'espai i el temps es plede sol. La llum mediterrània, amb lafrescor del matí esdevé nova sensa-ció de viure.

Tot plegat, és molt més del quehom pugui imaginar. De fet, és elmés important, i no obstant, en res-tem quasi al marge. Hem d'esperarles el-Migues d'erudits biòlegsradiofònics per esbrinar semblantsemocions. Una intermediació del totnecessària, en un món de treball i derelacions tant urbaníssim.

i Vila, Ramon Tor, Ferran Soldevi-lla,AgustíEsclasans, Joan Sales, Cle-mentina Arderiu, Màrius Torres,Janés i Olivé, Isidre Molas, FélixCucurull, Joan Fuster, Joaquim Horta,o Francesc Vafiverdu (entre molts d'al-tres).

El 15 d'octubre de 1969 s'acaba-va d'imprimir, a París (dins les "Édi-tions catalanes de Paris," col•lecció"Frontera Oberto") l'històric recull deStephen Cartwright Poesia catalanade la Guerra d'Espanya i de laResistencia, llibre de capçalera delsjoves antifranquistes en els anysfinals de la dictadura. I en aquest llibre bàsic per a uns joves dels anysde la dictadura, llegíem, flama queens havia de portar a la llibertat, algu-nes de les millors creacions delsautors abans esmentats.

Però no era solament la poesiacatalana (i espanyola) de la resisten-cia, les converses amb els militantsesquerrans de la generació dels anystrenta i quaranta el que anava for-mant la nostra universitat d'estil. Lageneració que ens havia precedit, els

Per les voreres de les ciutats, entrel'arbrat ple de fullam, els raigs de sols'escolen, recordant el temps debonança que ens prepara l'estiu. Lesseves ombres sobre les voreres mos-tren l'atzar d'un món meravellós. Lanatura explica com és i, sols cal des-cobrir-la, per una mirada simplementhumana, i en canvi, a vegades, resul-ta molt difícil fer-ho.

Tots podríem quedar encaterinatsen un moment per l'encant romànticde la naturalesa en primavera. Enca-ra que, realment, l'encant és persis-tent al llarg de tot l'any. La fullesseques, les migracions d'ocells, lamolsa regalimant,... ens recordencom la vida natural es succeeix inde-fectiblement en l'ànsia genética perperdurar.

No podem dir que no vulguemres d'això. No s'entén que hi hagi algúque maldi per deixar-ho tot erm i buit.

intel.lectuals catalans antifeixistes,durant tot el temps de la postguerraja havien bastit els llibres que pro-vaven de reflectir la lluita, la resisten-cia, el pànic de la desfeta. Parlam deles obres de Puig i Ferreter, de MiguelLlor, d'011er i Rabassa, de C. A. Jor-dana, de Tasis, de Sales, d'Artís-Gener,de Mercè Rodoreda, de Pedrolo.Com explica Joan Fuster (Literatu-ra catalana contemporània): "Elsaspectes terribles de l'exili trobentambé el seu testimoni: la fugida aFrança, en Els fugitius, de Xavier Ben-guerel; la faç inhóspita d'una cenaAmérica, en Tots tres surten per l'O-zama, de Vicenç Riera Llorca; la sinis-tra tragedia dels camps de concen-tració nazis, en K.L. Reich, d'Amat-Piniella; l'adaptació i la nostálgia abur-gesades, en Unes guantes dones i enaltres llibres d'Oció Hurtado... En con -junt, tots aquests 'temes', nous,remouen profundament la literaturacatalana: la treuen d'unes inèrcies fre-des i elegants, o d'altres d'excessiva-ment nostrades, i li injecten un vigorinedit".12

La naturalesa és diversa i variada.En ella les coses petites són tan granscom les més petites. Les grans comles més grans. És un conjunt en elque l'acció humana sovint resulta dub-tosa, ignorant o culpable de la sevafebre industrial.

La península ibérica te unes con-dicions naturals excepcionals. I,encara més, els Països Catalans Fede-rals, plens de marinada temperada.Els catalans tenim més motius queningú per mantenir el cos de la nos-tra identitat també sobre la base d'unterritori natural respectat.

És difícil comprendre com els riusvan esdevenir clavegueres, les plat-ges abocadors de brossa, els pratspirinencs grans urbanitzacions, lesexuberants rouredes intenses explo-tacions forestals, rierols i torrents acu-mulacions de deixalles, els deltesimpressionants esteses de cam-

pings,... Els uns pels altres, vàremdeteriorar fins un punt quasi irre-versible, gran part del nostre terri-tori nacional. Coses molt impor-tants. No s'entén i, menys, s'explica.Els fets són els que són.

Moltes coses de carácter gene-ral o col.lectiu resten oblidades. Elsuns pels altres, fem que els temesdelicats quedin per resoldre. Sónassumptes de tots. I, tot i ésser, afersque incumbeixen la majoria de famí-lies i empreses del país, ningú va pren-dre la iniciativa per deturar-ho. Ara,

el govems hi estan implicats per llei.Però, gràcies a Déu, menys mal del'existència de grups ecologistes queens remeten constantment a la fra-gilitat d'un medi que no pot Compe-tir amb l'especulació del mercat. Lasolidaritat ciutadana per frenar ladegradació del medi ambient.

Llorenç Prats-Sagarraés editor-adjunt "Catalunya

Campus"[email protected]

14 d'abril de 2000

Tots podriem ésser ecologistes

prou agressionsets estats

cspanyok francés

enguaa la nostra %l ;

.ALA

EL COMBAT PER LA HISTORIA

Núria 1 la glòria dels vençuts (i II)MIQUEL FERRÁ I MARTORELL

Miguel López Crespí i el "Com-bat per la història": vet aquí el motiuessencial que inspira Fautor de saPobla en el seu quefer literari. Tanta Estiu de foc com a L'Amagatalli en aquesta obra més recent, Núriai la glòria dels vençuts, en Miguelsap bastir el marc mític d'un mónpersonal i intransferible: el món queell coneix a la perfecció, el de laresistència clandestina contra ladictadura, el de la Iluita per la llibertat.Alhora, literaturitzant aquestcaramull de vivències, ha creat unseguit de personatges representa-tius de la generació de republicansi revolucionaris dels anys trenta quefan de Núria i la glòria dels vençuts(així com dels altres personatgesd'Estiu de foc o de L'Amagatall)una trilogia d'obligada referènciacultural.

En la generació d'escriptorsdels anys setanta (i en Miguel ésun autor ben destacat d'aquestageneració) ja hi bateguen homes idones procedents d'una insubor-nable saba popular. Més d'un delsnostres autors (pens ara mateix enl'amic Llorenç Capellà, per posar-ne un exemple clar i Ilampant) sónfills dels vençuts. Ja no ens trobamdavant d'una literatura produïdaper certs sectors del clergat mallor-quí al servei d'una reaccionàriaclasse terratinent. No. Estem a lesantípodes d'aquesta mena d'autorsconservadors, enemics de l'esque-na i del progrés del pobles (és elcas del germans Villalonga, perexemple). Tant en Miguel LópezCrespí com en Llorenç Capellà sónfills de Iluitadors republicans, de

destacats membres de la resistèn-cia antifranquista.

Dins aquest món mític que saprecrear tan bé Miguel López Cres-pí en la nove101a Núria i la glòria iels vençuts, algú ha parlat "deldarrer deixeble de Vasco Pratolinii John Dos Passos". Sé que aques-ta mena de comentaris no inquie-ten gens ni mica l'autor de sa Pobla.Ben al contrari, ambdós són autorsque entusiasmen Miguel López. Amés... quin dels escriptors catalanso d'arreu del món no deu més d'unencert (o error) a les seves lectu-res? O no trobarem influència dela nove101a psicológica, del realis-me objectiu, de les darrers experi-mentacions formals (totes les pre-teses alternatives al realisme) enqualsevol de les nove101es queconeixíem? D'on procedeix aques-ta falsa beateria que vol que cadaautor sigui "únic", "original"... un"déu" creador, en definitiva. "Exqu i-sits" que se senten déus i per aixòrebutgen, com si fossin atacs, les"influències exteriors" (realitat,política, lectures, ética...).

Núria i la glòria dels vençutsprova de servar -amb l'ajut de latécnica literària més depurada- lamemòria dels que foren vençuts perles armes del feixisme illenc i capo-lats per la maquinària extermina-dora de les més entossudides indi-feréncies. Capítol rere capítol, enaquest tercer 'libre que completa latrilogia sobre el món mític d'aquestautor, se'ns mostren les peripèciesvitals d'un grup de milicianes al frontde Portocristo. Lluny de caure enla simplificació dels fets, López

Crespí s'endinsa en una nova psi-cologia "conceptual" dels perso-natges. Núria no perd de vista capdetall concèntric de l'arriscada expe-dició militar i al mateix tempsrepassa, pondera i contrasta elsseus sentiments més íntims. Elretrat literari sobrepassa, aquí, qual-sevol perill de dissemblança i ésautèntic, en el camí de la construcciódel mite de la generació deis homesi dones de la generació dels anystrenta.Trobam en aquestes nove101es(i més concretament en Núria i laglòria dels vençuts) tots els para-digmes de la tragèdia clàssica, laque mai ens abandona, la que, totemprant el símil d'un sociolin-güista, es troba a cavall entre Quirói Prometeu, Laocont i Dionís,Apo101ó i Diana. Tots es troben pre-sents, en un moment o l'altre, dinsla pell del personatge de Núria.

L'obra, escrita amb elevadaqualitat, dins el procés sistematit-zat de les trilogies no manca de lesexigències acadèmiques ni d'unaespléndida llibertat creativa, demanera que forma i fons mereixenbé la sana atenció del lector. EnMiguel ens ha demostrat ser unnove101ista extraordinàriamentfecund: alguns tan sols l'imagina-ven poeta o autor teatral, narradorde literatura juvenil, periodista ohistoriador de la transició. Els queel coneixem una mica més sabíema la perfecció dels seus 'libres denarrativa: Paisatges de sorra (PremiJoanot Martorell); Notícies d'en-lloc (Premi de les Lletres 1987);Necrològiques (Premi Ciutat deValència); Històries del desencís oCrónica de la pesta (per citar algunstítols). En Miguel López Crespí tansols ha publicat aquestes tresnove101es, però ens consta que enté moltes més d'inèdites. Esperampoder veure editades obres comEstat d'excepció, Caníbals, L'a101otade la bandera roja. Un tango de Gar-del en el gramòfon o La ciutat delsol... algunes de les quals sabemque ja són a la impremta.

RECORDAQuan hagis Ilegit aquest periòdic, si no en fasla col.lecció, regala'l a un amic, veí o parent

EL PAÍS HO NECESSITA

20 15 DE MAIG DEL 2000 1°11211

Projecte de celebració del 60è aniversari de lliurementdel President Lluís Companys i Jover a les autoritats

franquistes al pont internacional d'Hendaia (Euskadi)29 d'agost de l'any 2000

Introducció

El dia 29 d'agost de l'any 2000farà exactament 60 anys de la dataen qué el President de la Generali-tat de Catalunya, Lluís Companysi Jover, fou lliurat per la policia mili-tar alemanya a les autoritats fran-quistes en plena contesa bèl•lica euro-pea (1940). Companys havia estatfet pres a Bretanya on havia quedata la recerca del seu fill disminuït.En menys de dos mesos, Lluís Com-panys va patir un simulacre de judi-ci, va ser torturat i va ser condem-nat a mort, essent afusellat el 15 d'oc-tubre d'aquell mateix any.

El lliurement del President va serrealitzada al Pont "Internacional"d'Hendaia que uneix les dues ribe-res del riu Bidasoa a l'actual mugaentre Lapurdi i Gipuzkoa, punt queactualment marca la separació entreels estats francés i espanyol. Van serun incident i unes circumstàncies quesignifiquen tot un símbol per a aque-lla pan més crítica i millor informadadel poble català que ha pogut con-servar intacte la memòria col•lecti-va al llarg dels anys. En produir-seel 60é aniversari creiem molt escaientla commemoració del fet. Sobretottenint en compte diversos factors:

1) Que sigui un fet històric de sig-nificació catalana que es produeixen el sòl de la germana nacióbasca.

2) Que Lluís Companys és l'únicPresident electe d'un país euro-peu que fou executat per les for-ces de 1 'eix -o els seus aliats méspropers- durant tota la confla-gració 1939-1945.

3) Que el Govern espanyol encarano hagi demanat oficialment dis-culpes -encara que sigui de formasimbólica- per la responsabilitatque va tenir un govern espanyolanterior en l'assassinat d'un Pre-sident de la Generalitat, com síha fet, per contra, el Govem ale-many.

El projecte de commemoració.Una cerimònia multifacética en unpont.

L'acte que se celebrará en el pontrecrea uns fets històrics i mítics ambla pretensió de fer reviscolar lamemòria col.lectiva. Perol) ho fa desde la modernitat. Será una obra rea-litzada en la seva versió "basca" unmarc únic — un pont d'alt signifi-cat històric i simbòlic (però avuiabandonat)- que té l'interès afegitde ser precisament el marc on esproduïren els fets històrics. El guió,que conjumina aspecte teatrals -d'una gran plasticitat-, cerimonialsi musicals, conceptua l'ús interac-tiu de diversos elements, entre elsquals destaquen un grup d'actors,vehicles i vestits d'època, un dià-leg dramàtic entre Companys iAguirre, i -per sobre de tot- els dis-cursos dels Molt Honorables Sen-yors Jordi Pujol, President de Cata-lunya, i Juan Maria Ibarretxe,Lehendakari d'Euskadi.

La realització amb èxit d'a-questa obra depèn de l'ajut icol.laboració de les institucionscatalanes i basques, així com de elsde l'Ajuntament d'Irun i d'altresorganitzacions i fundacions, ambqui els organitzadors ja han esta-bien contactes que prometen serfructífers.

Programa provisional

Presentació (5')1 er entremés: La fugida pel pont

dels irunesos (Legaleón) (5')La història de Companys (5')

22 entremés: El Iliurament en elpont (Legaleón) (5')

Discurs del Alcalde d'Irun (5')Discurs de Carod-Rovira (5')Discurs del President (5')Discurs del Lehendakari (5')Aurresku en honor a Companys

(3')2 cançons (1 basca/ 1 catalana)

(Coral Olagarro)

No es descarata que després del'acte, a la nit, es pugui fer un con-cert també d'homenatge a Com-panys a la ciutat d'Irun.

En nom de la Comissió Orga-nitzadora provisional.

Toni Strubell i Trueta (Coordi-nador)

DNI 44551293 Santsoenea 27lb, 20100 Errenteria, Gipuzkoa.

A data 20 de gener 2000, enshan confirmat la seva inclusió enla Comissió Honorífica Pro-Home-

natge a Companys (Irún, 2000-VIII.29) els Srs. Iñaki Anasagas-ti, Emilio Olaberia, Josep LluísCarod-Rovira, Pere Esteve, Car-los Garaikoetxea, Víctor Batallé (F.R. Trias Fargas), Sr. Buen (Alcal-de d'Irun), Fernando Sanmartín(regidor de cultura de l'Ajuntament

d'Irun), Eva Forest (editora), JosepBenet (historiador), Koldo Izagi-rre (escriptor), Xosé Estévez (his-toriador), Joaquim Gibert (ensen-yant i escriptor), Agustí Barrera(historiador), Joe Linehan (escrip-tor) i Joxan Elosegi (regidor d'I-run).

Els republicans afusellats foren lloats a Eivissa,Santa Maria, sa Pobla, Felanitx i Manacor

Homenatges a la República i alsrepublicans assassinats pel feixisme"Per?) ara el pacte [amb els

franquistes] ja no té sentit.Arano en treim cap prora, d'obli-dar, ans al contrari: l'oblit delnostre passat només ens llevaconsciència de poble i ens debi-lita co101ectivament. Creiemque ja és hora de superar aque-lles renúncies... [de la transi-ció]" . (Co101ediu Felanitx perla República)

Els escriptors i co101abora-dors de l'Estel, Miguel Julià,Miguel Ferrà i Miguel LópezCrespí han participat recent-ment en diversos actes en recor-dança de la República i en memò-ria dels mallorquins assassinatspel nazifeixisme. Els actes ten-gueren lloc a Felanitx, sa Pobla,Santa Maria i Eivissa (també n'hi

hagué a Son Coletes, Manacor)-Miquel Ferrà Martorell,

convidat pel co101ectiu ALES deSanta María del Camí, va retreun emotiu homenatge a totes elsvíctimes que moriren en mansdels feixistes antirepublicans iantimarxistes a la Guerra Civil.El conegut escriptor sollericintervingué en el cementiri deSanta Maria del Camí i recordàles víctimes específiques de lalocalitat: Miguel Cabot, JosepS antandreu, Joan Tramulles,Tomeu Canyelles, Antoni Oliveri JoanAlemany, que fou batle delBúger. A l'acte hi era present l'es-criptor de sa Pobla Miguel LópezCrespí que, hores abans, haviaparlat de significat de la Repú-blica en la història de sa Pobla.

L'acte tengué lloc dins el IVEncontre d'Escriptors que orga-nitza l'Ajuntament pobler. En laconferència de Miguel López esrecordà igualment la vida i obrade Jaume Serra Cardell, assas-sinat pel feixisme l'any 1937.

Miguel Julià, a Felanitx,recordà els felanitxers (com PereReus) afusellats als cementirisde Manacor i Ciutat i glossà lafigura de Pere Oliver Domenge,el batle republicà que féu cons-truir escoles a tots els nuclis deManacor.

El "Co101ectiu Felanitxerper la República" denunciàpúblicament els pactes de latransició [amb els franquistes] ila imposició de la monarquia perpart de Franco. El co101ectiu perla República digué: "...el 1975d'iniciá una transició a lademocràcia basada en un 'pacte'no escrit: els franquistes aban-donaven pacíficament el poderi les forces democràtiques, acanvi, oblidaven el passat i renun-ciaven a passar comptes... s'o-blidá dels republicans que, elsanys 1936-39, patiren presó,mort o exili per defensar lademocràcia. Per() ara el pacte[amb els franquistes] ja no té sen-tit. Ara no en treim cap profit,d'oblidar, ans al contrari: l'oblitdel nostre passat només ens llevaconsciencia de poble i ens debi-lita co101ectivament. Creiem queja és hora de superar aquellesrenúncies... [de la transició]".(Redacció)Miguel Ferrà Martorell.

3a jornada de psicologia: Fraga, el baix Cinca,27 de maig de 2000

Sobre el sentiment de culpabilitat

12 91t11 15 DE MAIG DEL 2000 21

- "No hi ha intolerància més enut-josa que la condemna les carac-terístiques que tu mateix pos-seeixes", Truman Capote, autorde Els gossos borden.

- "En el colegio nos decían quelos indios eran haraganes, malagente... Se les excluía social-mente. Imagínese... ¡ Yo evita-ba que mis amiguitos viniesena casa para que no viesen quevivía con una índia! -la seva àviaera guaraní-", Adolfo PérezEsquivel, argentí Premi Nobelde la Pau (La Vanguardia, 7-2-2000).

- "Sent jove, jo, com molts, vaigoblidar que era indígena. Als 27anys vaig començar a recupe-rar les meves arrels. A la ciutatser indígena era una cosa peca-

minosa. són molts els que rebut-gen les seves arrels", Rigober-to Quemé, alcalde maia quitxéde Quetzaltenango, Guatemala(El Periódico, 24-3-99)."El món seria molt millor si notinguéssim por, si sense dema-nar perdó poguéssim ser comsom", fragment d'una cançó d'Elmusical més petit."Es mejor ser digno que sim-pático. Nada más patético quever a alguien hacerse el simpá-tico", A.López (La Vanguar-dia)."Cada vez me abruma más vera la gente pidiendo perdón porser como es o enmascarándosepara ocultar cómo es realmen-te. Como si su ambición fueraparecer políticamente correc-

tos", Gregorio Morán (La Van-guardia, 4-9-99)."No tenim un país acomplexat.Tenim només acomplexada lapan de país que viu normalmenten català... No fos cas que, fins

tot quan ho som, semblemmassa catalans", Pilar Rahola(Avui, 14-10-99).

- "Les persones amb baixa auto-estima solen presentar senti-ments de culpabilitat. La culpaés el preu que paguen per noafrontar les dificultats i proble-mes que apareixen a la seva vida.Paguen aquest preu abans d'en-carar-los i assumir un possiblefracàs", Juan Antonio Amador.

- "Els mallorquins som morts.No som res. (...) Jo sempre haviavolgut ésser jueu o negre, i així

ésser alguna cosa. Ara, als cin-quanta anys, he descobert quesom una cosa infinitament pit-jor: som catalans", Jaume San-tandreu.

- "Quan vivim sota el pes d'unaculpa vinculada a l'àmbit socialesdevenim més vulnerables, aug-menta la nostra debilitat i aca-bem essent una presa fácil per aqualsevol tipus de manipula-ció", Joaquim Campos Herrero,autor de Parlem d'autoestima."Xaiet des de sempre del bonpastor. No espantis el llop. Dema-na perdó", fragment d'una cançó

de Coses, 1976.- "...és un bon català aquell que

es descatalanitza...per a ser, calque no siguis", Manuel de Pedro-lo, autor d'Algú sota l'altre."Les manifestacions d'autoodiseran expressió del carácter pre-cari d'aquella identitat en pro-cés d'abandonament... i, en defi-nitiva, com un perill davant eltriomf de l'adversari, que hauràaconseguit fer interioritzar en uncert sentiment de culpa en rela-ció amb la identitat d'origen", Sal-vador Cardús, sociòleg de laUAB.

Representadons:

• 8 i 15 d'abrila les 10 de la nit

• 9 d'abrila les 7 de la tarda

realitzat diversos muntages: Un barretde palla d'Itália d'E. Labiche; Lacomedia de l'olla, de Plante; El metgea garrotades, de Molière; El retauledel flautista de Teixidor; El més feliçdels tres d'E. Lebiche; Les amarguesllàgrimes de P.V. Kant de Fassbin-

der; El cadáver de Miguel LópezCrespí.

Teresa Gelpí és fundadora de laCia DDT Teatre (1989) i de la CiaFiligranes. També és Presidenta del'AGT (Associació Gironina de Tea-tre). (Redacció)

22 15 DE MAIG DEL 2000 191211

Teresa Gelpí (que ha tornat amuntar El cadáver) és Presidentade l'AGT (Associació Gironina deTeatre)

L'actriu i directora de teatre giro-nina Teresa Gelpi ha tornat a dirigir,amb nous actors, amb muntatge reno-vat, l'obra de Miguel López CrespíEl cadáver. Recordem que El cadáver(editada per Pagés Editors de Lleida)va ser estrenada per la companyia"Taula Rodona" en el Teatre Princi-pal de Ciutat l'any 1996. Posterior-ment la mateixa Teresa Gelpí en vafer diversos muntatges estrenats aLleida i Barcelona (novembre de1998). Ara, la Companyia teatral"Sagrera" ha tornat a representaraquesta obra clau del teatre modernmallorquí. Dirigida per Teresa Gelpí,amb llum i so d'Isaac Rich, les actriusi actors que han treballat en aquestnou muntatge són: Araceli Cuadros(mare); Carme Pagés (dona); RoserMas (filia); Teresa Gelpí (amant);Joan Vi la (falangista); Mara Vi larnau(falangista); Sergi Valverde (militar);Laura Oliva (núvia); Laura Oliva(miliciana) i Sergi Valverde (militar).

El cadáveres una pela teatral situa-da a Mallorca i parla, tot fabulant, d'unareal itat histórica que molts volen obli-dar; l'assassinat a mans de feixistesde Mallorca del darrer batle republicà,Emili Darder, metge, polític, promo-tor cultural, home honorable i vícti-ma innocent d'un "judici" vergonyós.

Com a actriu, la directora de Elcadáver ha fet El despertar (1989), unmonòleg de Dario Fo i Franca Rame;Una dona sola (1990), també de DarioFo i Franca Rame; Ni amb tu ni sensetu (1991); Magda Broch (1992) deNatàlia Molero; Les cartes (1992),de Víctor Català; Marta T (1993) deMarta Tikkanen; Secrets de família(1996) de Maria Mercè Roca; Fili-granes (1997) de J.C. Danaud; Tantse val (1998) de Manfred Karge; Elmort i el qui el vetlla (1999) de LluísAnton Baulenas...

Com a directora, Teresa Gelpí ha

EL TEATRE DE LA REVOLTA MALLORQUÍ EN EL PRINCIPAT

Noves representacions de El cadáverAtemptat lingüístic a la URV

L'extrema dreta espanyolalide-rada pel franquista José MariaAznar toma a guanyar les eleccionsestatals, aquesta vegada per majo-ria absoluta gràcies a una bruta cam-panya d'intoxicació plena de men-tides i manipulacions, i el nacio-nalisme hispànic més totalitari,xenòfob i excloent no ha trigat gaireen llançar-se sobre els demòcratesd'aquest dissortat país nostre queés Catalunya. Aquest cop, les víc-times han estat el rector de la Uni-versitat Rovira i Virgili de Tarra-gona, el senyor Lluís Arola, i el coor-dinador de les proves de selectivi-tat, Joan Igual, processats per unjutge espanyol per defensar l'ús delcatalá en l'àmbit universitari. El nos-tre bon rector, persona d'una granváluaprofessional i d'unes lloablesqualitats humanes, respectat per totala comunitat universitària d'aquestpaís i admirat pels alumnes de laRovira i Virgili, será ben aviat jut-jat per l'Audiència de Tarragona,podent ésser condemnat a la inha-bilitació professional.

Els fets que es volen jutjar suc-ceïren l'any 1998, durant les pro-ves de selectivitat. Aleshores, unadesconeguda i mediocre professo-ra espanyola, plena d'anhels denotorietat, Josefina Albert, fent úsi abús del seu cárrec, vulnerà leslleis lingüístiques vigents a la Uni-versitat, i imposà la llengua espan-yola a diversos alumnes durant lesproves, vulnerant així els drets lin-güístics més elementals dels jovescatalans que s'examinaven en aquellmoment. Amb molt bon criteri, elrector Lluís Arola i en Joan Igualexclogueren Josefina Albert i eltambé docent José Maria Fernán-dez (un altre espanyol) de la correc-ció de la selectivitat de l'any 1999.Als dos professors estrangers noels agradà gens ni mica aquestanoble acció portada a terme per laprincipal autoritat universitària, ino dubtaren a escalfar l'ambient ia fer conxorxa contra el bon rec-tor, que des de les hores seria elcentre de les ires i atacs radicalsdel nacionalisme espanyol.

Per altra banda, i per si no en

teníem prou, un altre jutge espan-yol decretà la suspensió cautelar delreglament del català que haviaestatdemocràticament aprovat per laURV, després que la organitzacióultranacionalistaespanyola lidera-da pel pepero Alejo Vidal-Qu adras,Convivencia Cívica Catalana(CCC), presentés un recurs. Durantun acte celebrat a Tarragona, la tétri-ca CCC arribà a insultar els res-pectables Rovira i Virgili i Arola,acusant-los de xenòfobs ('?). No famolt de temps, el neonazi AlejoVidal-Quadras, ja insultà els finatspresidents de la Generalitat Fran-cesc Macià i Lluís Companys(aquest darrer,secordem-ho, assas-sinat per les tropes espanyoles deFranco). Aquesta gent de la CCCno respecten ni els morts.

La resposta popular a estat tre-mendament solidària amb en LluísArola i en Joan Igual, defensors deles llibertats lingüístiques a Cata-lunya, i que de manera tan valen-ta han plantat cara als radicalsespanyols que volen imposar-nosel castellà, i que volen anorrear lallengua catalana. i no han cedit alxantatge dels nacionalistes espan-yols que volen balcanitzar el nos-tre país. També la Comissió de Cul-tura del Parlament de Catalunyaaprovà el 6 d'abril, amb l'únic voten contra dels ultres del PP, unaproposició no de llei en suport dela llengua catalana a la Rovira i Vir-gili.

Els demòcrates no podem dei-xar que una minoria marginal i lana-titzada, heréva del franquismesociològic, ens imposi a una majo-ria moderada allò que no volem. SiJosefina Albert i José Maria Fer- ,

nández tinguessin una miqueta dedignitat, abandonarien la Univer-sitat Rovira i Virgili i demanarienuna destinació fora de Catalunya,perquè si tant de fàstic els fem elscatalans, encara no entenc per quévolen viure entrenosaltres. Que ensdeixin viure en pau, ja ens han fetprou mal. n

Miguel Ángel Rodríguez iFernández

SA POBLA: QUART ENCONTRE D'ESCRIPTORS

El quart encontre d'escriptors inaugura els actesdels 700 anys de sa Pobla (1300-2000)

Rafel Socies, Alexandre Ballester, Miguel López Crespí, i PereBonnín parlaren per totes les escoles i instituts de sa Pobla

El IV Encontred'Escriptors Poblersinaugurà a sa Pobla, els 700 anys de laconcessió de la Carta de Poblament(carta lliurada l'any 1300). Com expli-cava Tomeu (Jarcies, corresponsal deDB, "el llibre i la cultura es converti-ren en els protagonistes a sa Pobla".

Jaume Font, batle de sa Pobla, j un-tament ambelsescriptors poblers RafelSocies, Miguel López Crespí, Ale-xandre Ballester, i Pere Bonnín, vapresidir l'important acte cultural: l'ini-ci de les importants activitats que,

durant tot l'any 2000, aniran comme-morant aquests set-cents anys d'histò-ria poblera. Així mateix, a l'interior dela Casa de la Vila, fent costat escrip-tors i autoritats municipals, hi eren pre-sents l'editor Lleonard Muntaner, eldelegat de la Societat General d'Au-tors, Ignacio Fernández i el directordel Museu d'Art Contemporani de saPobla, Ramon Molina.

Antoni Serra, regidor de Cultura,va ser l'encarregat d'explicar els tretsmés importants d'aquest ampli programa

d'actes (el IV Encontre d'EscriptorsPoblers, la reedició d'una novel.la deJoan Torres Gost, el primer premi denarrativa curta, el Concert comme-moratiu dels 700 anys a cárrec del com-positor pobler Antoni Caimari...).

Rafel Socies, Alexandre Ballester,Miguel López Crespí, i Pere Bonnínparlaren per totes les escoles i institutsde sa Pobla i procuraren implicar elsescolars en la història poblera. Des-prés, alumnes, professors i escriptorsde sa Pobla s'acostaren fins a la plaça

Rafel Socies, Alexandre Ballester, Miguel López Crespí, i Pere Bonnín parla-ren per totes les escoles instituts de sa Pobla i procuraren implicar els esco-lars en la història poblera. Després, alumnes, prolessors i escriptors de saPobla s'encontraren fins a la plaga de l'Ajuntament, on hi ha via muntades para-des de !libres amb les obres més conegudes dels autors abans esmentats.

de l'Ajuntament, on hi havia munta- mésconegudesdelsautorsabansesmen-des parades de llibres amb les obres tats. (Redacció)

1 9 1Z2111 15 DE MAIG DEL 2000 23

Niu"Platillo" empordanès.

Ingredients:Tripa de bacallà, peixopalo, sípia, colomí, botifarra crua, patates, ous, oli isal. Per acompanyar, allioli.

Preparació:Es remulla el peixopalo durant quatre dies; la tripa de bacallà també, pea)només vint-i-quatre hores. Es bull un ou per cap, fins que sigui dur. Es picaceba molt abundant i es fregeix amb oli i un pessic de sal, a poc foc i pro-curant que no es cremi, fins que sigui ben fosca. Llavors s'hi afegeix el pei-xopalo a talls i es deixa coure fins que es desfaci. Ara, s'hi posa la tripa, elscolomins, la sípia, tot net i trossejat, i la sal. Quan tot és gairebé cuit, s'hiposa la patata. Es fregeix la botifarra. Es serveix posant la patata barrejadaamb migues de peixopalo a sota, la tripa a sobre fent un cèrcol i, a dins, elstrossos de colomí, de sípia, de botifarra i l'ou dur, pelat. Es treu a taula juntamb el morter amb l'allioli.

Niu bord

Versió de l'anterior sense carn, per a la Quaresma.

Ingredients:Calamars, sípia, peixopalo, bacallà i tripa de bacan, ceba, all, julivert, tomá-quet, patates, carxofes, farina, pinyons, pa torrat. Per acompanyar-ho, allio-

Preparació:Es remulla el peixopalo durant quatre dies; el bacallà durant tres, canviantl'aigua cada dia, i la tripa de bacallà, un dia. Es bullen les carxofes, talla-des a quarts, en una olla amb aigua i una mica de sal. Després, s'escorren.

olfeeeel» eeeee»»ewee»1»»»»elle

Es posa aigua a bullir, per tenir-la a punt. Es pica una ceba o dues i es fre-geix, en una cassola amb oli i un pessic de sal. Quan és rossa, s'hi tira unamica de tomàquet ratllat, un brotet de julivert picat, el calamars, tallat a rot-llanes, la sípia, a daus, la tripa de bacallà i el peixopalo, a talls. Quan eltomàquet es cuit, s'hi tira un bon raig d'aigua bullint i es deixa coure. Men-tre, s'enfarina el bacallà dessalat i es fregeix, en una paella amb oli; des-prés, s'hi fregeixen les carxofes bullides, també enfarinades. Quan el pei-xopalo ja está bastant cuit, s'hi posa el bacallà fregit, les carxofes i unespatates, tallades a daus. S'hi posa més aigua, si n'hi falta. Es piquen un gra-pat de pinyons i una llesca de pa torrat i es tiren a la cassola. Se li dóna una «gronxada i es deixa fer la xup-xup, fins que les patates siguin cuites. Lla-vors, es treu la patata, es xafa i es barreja amb el peixopalo esmicolat. Esposa al plat, amb la tripa de bacallà formant un cèrcol a sobre. Dins el cèr-col s'hi posa la sípia, el calamars, el bacallà i les carxofes. Es treu a taulaamb l'allioli.

CroquetesRecepta popular per a "reciclar" carns cuites

Ingredients:Sobres de carn cuita, foie gras, ceba, beixamel espessa, nou moscada, ou,farina de galeta, oli, sal i pebre.

Preparació:Si no es té ceba d'un rostit, es pica una ceba a trossos ben petits i es fregeixen una paella, amb oli i un pessic de sal. Es trinxa la carn i es barreja ambuna mica de foie gras i beixamel. S'hi posa un pols de nou moscada i es batbé, mirant que la pasta quedi consistent, per a qué en fregir les croquetesno s'escagassin. Amb dues culleres es formen les croquetes; després, es pas-sen per ou batut i per farina de galeta i es fregeixen en una paella amb unbon gruix d'oli, procurant que no es cremi. Quan són fregides, es deixenescórrer sobre una cel.lulosa.

Xina: Sectes irepressió política

La secta Falun Gong está fent a muntómal als cristians xinesos. La policia stali-nista, quan acaça els sectaris —que diuen fer-ne uns 70 milions- no fa pas sempre distin-cions entre sectaris i cristians clandestins.Més d'un milió de llibres de Falun Gonghan estat ja confiscats. Ningú no sap pasguantes bíblies i llibres cristians.

El moviment d'esglésies casolanes delHenan, a causa de la manca de pastors i debíblies, i de l'abundor de jovent i de neòfits,ensenyava que hom no ateny la salvació ano ser que caminás per damunt l'aigua. Araha renunciat a tal sorprenent i falsa creençai ha tornat a relacionar-se amb la resta d'esglésies de llar.

Un resposable d'esglésies casolanes deWenzhu digué : "Hem vist convertir-se alSenyor 5000 persones la setmana. A95 hadurat 5 mesos, no sabem ja com fer-nos-encàrrec".

A les darreries d'agost la policia del Henandetingué 40 cristians, entre els quals forçaresponsables importants de les esglésies dellar. Vuit d'ells encara romanen detinguts,entre ells el pastor Zhang Rongliang.

Un cap de l'Església oficial xinesa qua-lificà el reportatge (9-9-1999) del Departa-ment d'Estat nord-americà sobre la lliber-tat religiosa de "simples rumors sense fona-ment". Un pastor casolà de Xangai en facinc cèntims: "Com poden parlar de lliber-tat religiosa si em cal una autorització pera obrir ma bíblia amb mos amics dins mapròpia casa, o si és illegal que jo pregui ambmon fill menor de 18 anys?".

El responsable d'esglésies de llar en LiDexian (45 anys), de la regió de Guangzhú,

s' ha negat a deixar de predicar, per la qualcausa és regularment arrestat i amenaçat (compassava a ca nostra contra els opositors aFranco i d'altres dissidents sota la negra nitdel franquisme). Ell ho aprofità per a donartestimoni davant les autoritats.

El passat 1-10-1999, el president JiangZemín féu una crida al P.C. a fi d'exercir "elcontrol sobre la religió". Molts quadres delpartit, per?), no se n'ocupen gens ni mica.Tanmateix, a les províncies del Guangdongi del Zhaijiang, la persecució contra les esglé-sies de llar ha crescut.

El creixement econòmic ha dut una enor-me massa de població pagesa devers les viles.100 milions de persones viuen als carrerscercant feina, i les taxes de criminalitat iprostitució s' hi han disparat, però tambémolta gent s' interessa per l'Evangeli.

Laos: Més detencions

Al juliol 3 cristians foren arrestats i con-demnats a 5 anys de presó a Vientian, lacapital, per activitats religioses, eren "rein-cidents": Sisamut, Peto i Boonme. Sónconeguts els noms de 25 cristians méstambé empresonats a causa de la fe que pro-fessen. Les detencions foren fetes sols 3 diesdesprés que 1' ambaixador nord-americà perla llibertat religiosa, Robert Seiple, visitásla capital. Ara aquests tres es troben a lapresó de Mano (Luang Prabang).

La persecució contra cristians començàel 1998, quan el politburó del P.C. declaràque el cristianisme havia de ser foragitat afi de servar la cultura (budista) de LuangPrabang. També són perseguits al al sud deLaos (consten, pel capbaix, els noms de 26cristians empresonats a Attapeu i a Saya-nakhet, etc.).

Vietnam:El predicador Hui a

la presó:

Hui parlava personalment de l'Evange-li a cada vilatà de la regió central de Viet-nam, on ell viu. El seu testimoni en duguémilers a Crist. Alhora suscità la malícia delsseus enemics, els quals es conxorxaren ambla policia per acusar-lo falsament: Al prin-cipi deien que furtava els ídols de les casesdels conversos. Fou detingut, encadenat illençat dins una minúscula cel.la ja atapeï-da amb uns altres presoners. De seguida s'hidedicà a evangelitzar els seus dos companysde captiveri, el primer dia ja se'n convertíun.

La policia sabia que no tenien pas proucanees com pera mantenir-lo pres, així que,com solen fer les policies, se n'inventá i l'a-cusaren de corrupció, amb falsos testimo-nis segons els quals Hui prometia diners ala gent si "es convertien". Llavors ell foudamnat a una pena indeterminada de presó.Un dia les autoritats li proposaren la llibertata canvi de fer d'espia del govern i denun-ciar els altres cristians, per?) Hui refusà defer-ho. Així que tot seguit, li cercaren unaacusació més greu, política: haver crematun retrat de Ho-Txi-Minh, el pare del P.C.vietnamés i de la independència de l'Estatjacobí (i que oprimeix diverses petitesnacions sens Estat) creat pels comunistes.Ço Ii valgué de 7 a 9 anys més de presó.Durant més d'una mesada fou sotmès a fei-xucs interrogatoris diaris. Ell sempre els hiresponia: "No puc pas fer l'innocent cul-pable, ni el culpable innocent". Després foutancat 5 mesos en incomunicació total, i espassava els dies cantant lloances a Déu, tot

els càntics que coneixia, la qual cosa enra-biava els guardians, els quals 1 'apallissavenviolentament. L'emmanillaren. Però conti-nuà parlant de Jesús als altres presoners d'unamanera sorprenent: féu un forat en un espaique travessava les cel.les veïnes. Se'n con-vertiren un munt. Pero) les condicions erendures i l'afebliren, començà a plànyer-se'ni a esvanir-se, fins un dia en qué tornà a sen-tir el conhort diví i acceptà la seva situacióamb joia, tot dient-se que val més raure enpresó amb Déu que no pas en llibertat sensEll. En Hui no acabà pas pena de presó: als9 mesos en fou deslliurat a petició d'un gene-ral comunista. Ara continua fent el de sem-pre: predicar "a temps i a deshora".

Repressió i pobresa:Hi ha un munt de cristians enfonsats en

la misèria. Un cas concret pot ser el pastorPhai, quin fa poca ha eixit de presó. Durantels anys d'empresonament sa muller cui-dava de divorciar-se'n, però Déu li tocà elcor i llur matrimoni es reféu.

Els cursos de formació de responsablescristians són clandestins, sovint han de seranullats o canviats de lloc a causa del setgepolicial.

Minories Nacionsl:Viuen actualment un gran reviscolament

cristià, sobretot a les muntanyes. Vilatgessencers es converteixen després de mira-cles i gràcies al testimoniatgte de cristianslocals. Ensems, la persecució és cada vega-da més dura de part del govern. Cada voltaés més difícil de fer-los arribar material bíblicen llurs llengües indígenes.

Entre els Pitus Phorons, Maifulls

Abtronom,s, Fufurginos, Senesius, etc.

Que composen els espais ajardinats

Ara surten "xiringuitos", a granats

Carta oberta de me personaPer a l'alcalde de Barcelona

Senyor Alcalde de, nostra Ciutat

no crec dir-vos cap disbarat

en mostrar la vostra atenció

per fer-vos, necessària menció

que darrerament ens hem adonat

ja de sobte i tot d'un plegat

A uns jardins s'ha instal•lat

no baixant de La Font del Gat

"Xiringuitos", de restauració

inadequats amb la, destinació

que els jardins hom ha atorgat

perquè lleure i nostra sanitat

eixos establiments han minvat

amb lucrativa comercialització

en detriment de la satisfacció

de molts í barcelonina població.11

D'assabentar-vos hi te obligacióEn Jaume Alfonso i Baredó

Barcelona, a 10 de maig del 2000

/_LIMP

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 4.000 PTS (24,04 euróns)

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

Ompliu aquesta tarja enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

24 15 DE MAIG DEL 2000 1°10t11

Hom sap per experiència..."Temer allò pitjorés sovint el majá per a posar-hi remei".(W. Shakespeare)"A la vida humana s'esdevé com en una partida de daus;

si no cauen tots com més convé, cal tenir art per aprofitar-se'n tant com puguis de com van caure".

(Terenci)"Los fets de Déu són escurs,/pus que la nit escura;/en Déu és que hom poc dur(i),/e lo que Déus vol dura;/cap fet no és segur/si Déu no l' assegura/bo és que hom bé procur(i),/mas sens Déu poc val cura;/car on pus m' aventur,/més trob desventura,/e no pusc los mals dur:/tant m'és fortuna dura".(El capellà de Bolquera, P meitat s.XIV)"Val més un esbazer d' experiencia que tot un forest

d'advertències".(James R. Lowell)"He après a través de la meya amarga experiencia una

suprema lliçó: a contenir la ira, car igual com el calor esde-vé energia, així la nostra ira, dominada, pot esdevenir unaforça capaç de fer moure el món".

(Mahatma Gandhi, el major separatista i nacionalistaanticolonial de la història)

TEL. 971 665 336

Va ser el vint-i-set d'abril,Que n'Asnar feu jurament,El rei tenia present,D'Espanya fos el cabdill.Amb aquest mateix motiu,Un nou govern formaria,Molta part des que hi havia,Al nou seria servit.

Els quatre anys que governà,Sa nostra digna nació,Va donar sa sensació,que ningú Ii va fallar.Cada qual se comportà,Amb un estricte respecte,Per això aquest concepte,A la gent molt agradà.

Se feu sa demostració,Després dels quatre anys passats,Els molts partit senyalats,Li feren oposició.Se resolgué es factor,El dia dotze de mal -1,De tota guarda d'esbarts,Ell va ser es triomfador.

Amb majoria absoluta,Es PEPE se va trobar,A tots els altres guanyà,Va ser una prova justa.No va valer sa disputa,Que el contrari digué,En pau i ordre se fe,Se menjà tota sa truita.

Está dispost a lluitar,En bé de sa nació,Ell va fer sa reflexió,Tot això manifestà.Se va saber demostrar,Quan se seva investidura,

"Les experiències més profitoses són sempre les pitjors".(Thomton Niven Wilder)"Cada fracàs ensenya a l'home quelcom que li cal apren-

dre".(Charles Dickens)"Tot el que passa comença des d'una poca cosa que va

creixent segons hom la nodreix"(Marc l' Asceta, "200 capítols sobre la llei espiritual",

cap.171, s.V)"L'experiència és allò que atenyem quan no atenyem

allò que volem".(Don Stanford)"Gran Esperit, mai m'ajudeu a jutjar l'altri fins que jo

hagi caminat amb els seus mocasins".(Sioux: I 'Oració índia)"Viatjar esperançadament és una cosa millor que no pas

arribar, i el vertader èxit és la mateixa tasca".(Robert L. Stevenson)"Molt he tardat a descobrir ma falta,/Per joventut, qui em negà experiment./En un cas nou, l'home és mal coneixent/I encara més havent raó malalta/Per gran esforç de folla voluntat (...)/Qui son camí vertader ha errat/Per anar on ell vol sojom haver,/Li és forçat que prenga mal sender/I mai venir a son lloc desijat".(Ausiás Marc, cim de la poesia catalana) 12

per evitar tots els mals.Que resulten ben reals,Que estiren la línia recta,En aquest és un mal concepte.Son criteri diferents.

A dins sa nació creada,Es cosa ben demostrada,En sentits impertinents,Tanmateix es reglaments.Cerquen tots sa veritat,Lo mateix des pa banyat,O tret des forn ben calent.

A dins història del món,Hi ha hagut un variat,Defensant s'humanitat,Els petits, ben pobres són.Del Ilevant en el migjorn,Els vents són molt diferents,És lo mateix que les gents,Duen diferent entorn.

Confiem que pau tendrem,Amb aquest govern format,De ell es bon resultat,Tots noltros esperarem.Tot detall observarem,Tant si es de be com de mal,Si augmentam es capital.Es govern alabarem.

Si tenim pau i treball,Són factors interessants,Això son un bons tamanys,Per resoldre tot detall.Poder aturar el mal,Que abunda dins sa nació,És molt gros aquest sector,Ningú ho havia vist mai.

Sa joventut desbordada,A tota velocitat,A dins pobles i a Ciutat .Amb marxa accelerada.Molta desgràcia ha creada,Sa moderna joventut,Ho prenen ells amb molt gust,És dur sa cama trencada.

Ja tenim un nou governPER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

Una persona segura,Ningú el pogué superar.

Saps que fa de bon xerrar,Si no has fet cap pecat,I dignament has obrat,Ningú te pot acusar.Sa llengua pots repicar,Explicant lo que has pensat,Un projecte molt honrat,Que tothom t'admirarà.

Haurà de posar es peus plans,En seves grans campanyes,Perquè ses seves errades,De ell i els seus companys.Serien espectaculars,Ses critiques que s'alçarien,Molt amunt arribarien,Com de coloms els esbarts.

Si barca pot guiarAmb molta serenitat,Te ell sa gran qualitat,Que molt fred ell sap estar.Tot això ho demostrà,Es dia de s'elecció,Va donar satisfacció,Amb el seu digne parlar.

Sa serenitat el duu,A pujar altes esferes,Ell te molt dignes quimeres,I de tot n'està segur.Es gros viatge oportú,Inclinat en es progrés,Que se pot desitjar més?Si menjam es fruit madur.

Estudia els detalls,De la seva nació,ell duu sa pretensió

rkatitill deis Plisas Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Collaboradors: Joan Cabot, Manel Frau, Pere J. Bueno. Miguel Ángel Rodríguez. Pere Felip. Andreu Salom, Ricard Colom, Climent Guau.Miguel López, Joan Quetgles, Josep Serra, Bernat Joan, Marina Ferrà, Miguel Ferrà, Quim Giben • Depósit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió: OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. BústiaPostal 124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 26 50 05 • Fax: 971 26 99 41 • E-Mail: focifumlteleline.es. • Delegació a la Catalunya Continental: Rambla de Catalunya, 10 planta 1'- 08007 Barcelona. • Delegad() alsPaís Valencià: Carrer Herrero, 63 - 8 - 16- 12005 Castelló • La nostra web: hapfiteleline.terra.es/personalifocifum

òr rl, 4 • L 46 Trll ,2 L ff@tlln. Trrn 2 Pbl: :.l (48 Td 6 …ldrtt b Ll rl, rtr d l RV l rtr d l nvrtt Rvr Vrl, Ll rl, r jtjt ldèn d Trr n pdr r nhbltt drnt 0 n n l àrr pr dfnr

Documents