quatreveus ftfif' Revista de Desembre1995 la Federació Any 32 - Época IV Catalana Número 7 d'Entitats P.VP. quiosc: 300 ptes. Corals VILLANCICOS. & QVE SE HAN DE CANTAR. , E N LA SANTA ¡¿lefia Cathedral de L crida,!a Noche del Na- cimiento del Señor. Eftc Añode 1Ó94. SIENDO ¿Al A EST HO DE CAT ILLA EL 'l^aáoncro Gabritl Argaby. Dedicados: A tos mu) lluíircs Señores Dean, Canonigos,y Cabildo de eíta Santa Iglcíía- S^ar .^(IPSis ^^« > *f ¡Biiipi i? & ST & c & 2F a. i? I i m En Lérida t Por DOM /NGO SIMON. IIV w i? ir ir Ponencia de l'ámbit de Música Coral remis "Catalunya" de Composició Coral 1996 T'agradaria cantar el Mess i es?
44
Embed
quatreveus - FCEChaver-hi algún avantatge. Llavors cal ser conséquent i acceptar les responsabilitats que aixô comporta. No és demanar gaire un concert a l'any! No sé quines solucions
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
quatreveus ftfif' Revista de Desembre1995
la Federació Any 32 - Época IV Catalana Número 7 d'Entitats P.VP. quiosc: 300 ptes.
Corals
V I L L A N C I C O S . &
Q V E SE H A N D E CANTAR. , E N LA S A N T A ¡¿lefia Cathedral de L crida,!a Noche del Na
cimiento del Señor. Eftc A ñ o d e 1 Ó 9 4 .
SIENDO ¿Al A EST HO DE CAT ILLA EL 'l^aáoncro Gabritl Argaby.
Dedicados : A tos m u ) lluíircs Señores Dean,
Canonigos,y Cabildo de eíta Santa Iglcíía-
S ^ a r .^(IPSis ^ ^ « > * f
¡Biiipi
i ? & ST & c & 2F
a.
i? I
i m En Lérida t Por D O M / N G O SIMON. I I V
w i ?
ir ir
Ponencia de l 'ámbit de Música Coral
remis "Catalunya" de Composició Coral 1996
T 'agradar ia cantar el Mess i es?
GRANDES INTÉRPRETES DE LA MÚSICA Una gran selecció dels mestres de la interpretació,
presentada en 6 luxosos volums rigorosament documentais
I DIRECTORS D'ORQUESTRA
II PIANISTES
III ORQUESTRES
IV INSTRUMENTISTES I CONJUNTS DE CORDA
V ALTRES SOLISTES
VI CANTANTS
40 Compact Disc que corresponen a un sélecte repertori représentant les obres mes grans de la musica
DEUTSCHE GRAMOPHON PHILIPS DECCA
4 Grans opères en imatges, presentades en dos estoigs
OFERTA ESPECIAL PER A L S C A N T A I R E S D E L A FCEC
Per a mes informado, truqueu el telèfon 93-339 92 04, preguntant per la senyoreta Laura Miralles.
DINSIC DISTRIBUTIONS
3 PUBLICACIONS MUSICALS Ú
Col-leccio 'Música Coral'
Ambl'inicid'aquesta colleccióla nos
tra editorial es proposa la publicado
d'obres per a cor mixt, d'autors del
nostre país de tots els temps, i pretén
complementar el repertori coral publi-
cat a casa nostra.
Collecció 'Cantates infantils'
Impulsada per la nostra editorial i el Secreta-
riat de Coráis Infantils de Catalunya, aques
ta collecció pretén donar a conèixer les
cantates infantils escrites per autors cata-
lans -escriptors i músics- amb la intendo
que el servei queja han fet i seguirán fent
a les coráis infantils del nostre país tingili
una difusió més amplia, fins i tot fora de la nostra terra.
Col-leccio 'Calaix de música'
Aquesta collecció
aspira a complementar la
temática musical del panora
ma editorial cátala. A mane
ra de "Calaix de sastre-, está
oberta a pluralitat d'enfoca-
ments i temes musicográfics.
El seu núm. I és el recull de
la columna «Mikrokosmos-
de la Revista Musical Catala
na, delperíode 1986-1994.
DINSIC Publicacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - tel.3180605 - fax 4120501
S U M A R !
5 editorial «participació»
^ la veu del lector
7
a q u a t r e v e i
efemérides «coros españoles»
8 10
12
un tema viu «el cant dels goigs»
tema de fons «la música de fons de la ponencia de música coral»
món coral
festivals, cursos, concursos i activitats diverses
^ ^ programaciò coral
22 discografia i bibliografia
agenda
29 el conseil directiu / 30 l'equip tècnic
33 l'equip territorial / 35 les delegacions
39 les corals / 44 europa cantat
45 secretarla / redacció
46 corals de la fcec / calendari de concerts
Dipòsit Legal: B-27093/93 Impressió: Anagràfic - Francese Layret, 7 - Esplugues de Llobregat - Tel. (93) 372 32 62
Mitjà a"intercomunicado de la
Federado Catalana d'Entitats
Corals lliurat gratuïtament a tots els
cantai res de les entitats federades.
Taula de Redacció: Lluís Gómez, Joan Jordana, Josep M. Mas, Enric Navàs, Josep Quintana, Joan Soler. CoMaboradors en aquest numero: Ramon Costa, Carles Llongueras , Lluís Mandado, Josep M. Mas, Enric Navàs , Joan Soler , Jordi Subi rà , Joan-Enric Urpinas, Antoni Vidal. C o o r d i n a c i ó : Jo sep Q u i n t a n a . Secretaries de Redacció: Bàrbara Angli, Fina Tomás. Compaginado: Anagràfic. Dibuix "Nota d'humor": Pilarín Bayès. Portada: Gravât del s. X V . C o M a b o r a d o r s gràf ics : Gemma López, Arxiu Fotografie de la F C E C , Co l - l ecc io Q u i n t a n a -Cortes. Capçalera: Bernât Casso. Estudi de Disseny.
La FCEC i la revista a quatre veus no comparteixen necessàriament el criteri dels articles que vagin signats.
FEDER ACIÓ 1111
C A T A L A N A F = P =
D'ENT ITATS C
C O R A L S
Plaça Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona
Tel i Fax: (93) 268 06 68
Amb el suport de
Generalität de Catalunya Departament de Cultura
B A R C E L O N A 2 0 0 1 C I U T A T E U R O P E A
D E LA C U L T U R A
Membre de
A . P . P . E . C A S S O C I A C I Ó
DE PUBUCACIONS
PERIODIQUES
E N C Á T A L A
O
Cernía ̂ «bitrà o; funbaba i * MttJ Я®
Baixada Llibreteria,7 Q ^ D Tel 3152606
08002 §axttfanü
ESPELMES I CANÇONS FAN NADAL
E D I T O R I A L
Participació
Quan t indrem aquest número de la revista a
les nos t r e s m a n s hau rà passâ t m e s t emps
del p r e v i s t d e s de la d a r r e r a e d i c i ó . L e s
d e s p e s e s d e la F C E C a u g m e n t e n c a d a d i a i e l s
ingressos no es corresponen a m b la mate ixa propor-
ció. Aixô fa que algunes de les activitats previstes a
p r imer s d 'any, en t re e l les l ' ed i c ió t r imes t ra l de "a
quatre veus" no hagin estât possibles . N ' h e m de ser
mol t c o n s c i e n t s : e l s q u e f o r m e m par t de l conse i l
directiu, les entitats i els cantaires , absolu tament tots,
hem de trobar solucions a curt termini! . A m b aqües
tes paraules vo lem fer avinent el sentit de pert inença
a un m o v i m e n t col-lectiu: el cant coral . Encara son
r ecen t s e ls ac tes ce l eb ra t s a M a n r e s a -una v e g a d a
mes la ciutat on s ' han fet real i tat les fites del cant
coral cá ta la- a m b mot iu del II C o n g r è s de Cul tu ra
Popu la r i Trad ic iona l Ca ta l ana , d ' e n t r e e ls que cal
des taca r la p r e sen t ac ió de la Ponencia de Música
Coral , que podreu trobar transcri ta en aquest exem-
plar, i la real i tzació d ' un anhel l largament treballat i
esperat: la const i tució del Moviment Coral Cátala.
Tot aquest treball i qualsevol activitat que es pugui
g e n e r a r , d e s de les p r ô p i e s f e d e r a c i o n s , t e ñ e n un
futur ben incer t si no son s en t ides i c o m p a r t i d e s -
sigui quin sigui el nivell de la nostra entitat per tots
els que fo rmem part del món coral cátala i del que
tantes vegades , de cara a fora, n ' h e m fet bandera . El
nostre centre d 'act ivi ta t mes proper és , cer tament , la
nostra entitat però , no és menys cert que tot allò que
pe r t any i a fec ta al m ó n cora l t a m b é e n s p e r t a n y i
afecta a nosa l t r es i m o l t e s p e c i a l m e n t en un espa i
geograf ie que , per les sèves carac tér i s t iques , tard o
d 'hora , tots, en v iv im les conseqi iències . Manl levant
les encer tades paraules i roniques de queixa d ' en Pere
Quar t , r e c o r d e m q u e to ts f o r m e m par t d ' " u n p a i s
e m p r e n y a d o r a m e n t p e t i t " . Tot i això activitats c o m
les a n t e r i o r m e n t e s m e n t a d e s i ac tes c o m l ' a u d i c i ó
p a r t i c i p a t i v a d e l " M e s s i e s " - p a t r o c i n a t p e r l a
F u n d a d o "la Caixa"- i la pr imera convocator ia inter
nacional de la F C E C deis P r e m i s " C a t a l u n y a " d e
C o m p o s i c i ó C o r a l i la pos te r ior convoca to r i a de is
P r e m i s " C a t a l u n y a " d ' I n t e r p r e t a c i ó C o r a l , a m b
l 'enregis t rament de les obres guanyadores a carree de
les entitats t ambé guanyadores , son noves propostes
que ens indiquen el desig inequívoc de seguir t reba-
llant pel cant coral a/i per Cata lunya , un treball al que
cada dia si sumen mes persones entus ias tes , ment re
us d e m a n e m que ens hi seguiu a c o m p a n y a n t d ' u n a
manera part icipativa, crítica i engrescadora a t ravés ,
t a m b é , d e la n o v a c o n v o c a t o r i a d e l p r o g r a m a
"BEQUES a q u a t r e v e u s " .
L A V E U D E L L E C T O R
Carta oberta als cantaires del Barcelonés. /
Barcelona, 22 de setembre del 95 / En tornar de l ' a s sa ig d ' a q u e s t a nit he sentit la
nécessi tât d 'escr iure aqüestes ratlles. N o crée que es
mereixin ser publ icades perô, si mes no, m ' h a n servit
per desfogar-me.
D ' e n ç à que la meva coral es federa he tingut el
goig de part icipar diverses vegades en la cantada de
la F C E C de la Mercè . Aquest any, en arribar al pri
mer assaig ais Escolapis de Diputac ió , em va caure
l ' an ima ais peus , només una desena de ténors, un xic
mes de baixos i una massa força nombrosa perô molt
inferior a la deis altres anys de contralts i sopranos.
Pràc t icament tots é rem mes grans de 50 anys . T inc
en tés q u e el concer t de la Mercè és un c o m p r o m i s
que té la F C E C a m b l 'Ajuntament . Perô és també una
e x c e l - l e n t o c a s i ó pe r a i s c a n t a i r e s d e B a r c e l o n a
d ' ap l ega r -nos i donar -nos a conèixer . Quina imatge
d o n a r e m aques t any de nosa l t res? Els canta i res no
es tem gaire contents . S 'ha hagut de reduir el progra
ma i substituir a lguna de les cançons triades per una
altra de mes senzilla. Perô si nosaltres no es tem con
tents del résul ta t , encara m e n y s poden es tar -ho els
qui han de dirigir i "donar la cara" . Si ningú obliga
els cors a federar-se i malgrat tôt ho hem fet, bé deu
haver-hi algún avantatge. Llavors cal ser conséquent
i acceptar les responsabil i tats que aixô comporta . No
és d e m a n a r gai re un concer t a l ' any! N o sé quines
solucions hi trobaran els responsables de la F C E C . Jo
voldria només fer una crida ais cantaires i, en part icu
lar ais seus directors , perqué animin els components
del seus cors , especia lment els mes joves , a part icipar
en aquesta tradicional cantada. A m b tot el respecte i
reconeixement per als qui , a m b el somriure ais llavis
i, aparentment sense desanimar-se , ens han dirigit.
^ w A t e n t a m e n t ,
Una cantaire
A la atenció del senyor director de "a quatre veus"
Molt senyor meu: Ha llegit en el número 5 de la
vostra revista l 'art icle del senyor Joan Soler i A m i g ó ,
on diu: "Fa 150 anys: Josep Anse lm Clavé va crear,
el 1 8 4 5 , la p r i m e r a s o c i e t a t c o r a l , " L a A u r o r a " .
Segons les meves referéncies, el dit senyor esta equi -
voca t . E f e c t i v a m e n t , el 1845 , funda " L a A u r o r a " ,
mes no com a g r u p a d o coral, sino una formació ins
t rumental integrada per guitarres, bandúrr ies , citares,
v io lonce l s , pande ros , ferrets , e tc . Es a m b e l emen t s
procedents de "La Auro ra" que Clavé funda la socie
tat coral "La Fraternität" , el 2 de febrer de 1850, que
al 1857, pren per n o m " E u t e r p e " . A ix í , d o n e s , e ls
150 anys serán al 2000. No voldria, de cap manera ,
que la meva rectificació pogués fer pensar a l 'ar t icu-
lista que esta feta sense una base , j a que la mate ixa
procedeix d ' un petit llibre "Gent nostra 58 . C l a v é " -
Pere Artís i Benach. Edicions de Nou Art Thor , Gala
P l a c í d i a 1, 0 8 0 0 6 B a r c e l o n a - D i p ö s i t L e g a l
B - 7 . 7 5 0 / 8 8 . P e n s ó q u e la i n f o r m a d o de l s e n y o r
Soler pot ocasionar error historie, sino avui si dintre
d ' uns anys . A m b el prec que faci arr ibar la present al
senyor Soler, agraeixo a vosté la seva a tenció al lle-
gir-la i traslladar-la al senyor Soler i A m i g ó . A m b tot
el respecte per a eil i per a vosté accepti una cordial
salutació.
Josep Gomis Reus, 22 de maig de 1995
M O T A H U M O R
C A L L E U PESGRA CíATS; A FER X» WP> R R í A LA
prsco'n
E L S N E N S (MO V / E U E N
A LCOHbÜ-
Q U E S -
M ...
COROS ESPAÑOLES
El número de coros y masas corales en España sigue siendo muy considerable a pesar de la desaparición de tantos.
Su actividad, básica para el desarrollo de una cultura popular, es importante y digna de tener en cuenta para una valoración últ ima de la consistencia
de nuestra vida musical. Es nuestra intención utilizar estas páginas para dar a conocer
la existencia y actividad de todos los coros españoles. Comenzamos hoy con la descripción de los coros de cuya existencia
tenemos noticia en Cataluña, Baleares y la Región Levantina.
BARCELONA
Orfeón Mataronés.—Calvo Soltelo, 64. MATARO Orfeón Catatonia.—Torres y Bages, 106. CORNELLA DE LLO-
BREGAT Orfeón Atlántida —Consejo de Ciento, 30. BARCELONA-14 Orfeón Patria— Rafael de Casanova, 33. MOLINS DE REY Orfeón de Santos.—Santos, 71-73. BARCELONA-14 Orfeón El Eco de Cataluña.—San Andrés, 146—BARCELONA-16 Orfeón Catalán—Amadeo Vives, 1. BARCELONA-3 Orfeón Canigó.—Premia, 13-15. BARCELONA-14 Orfeón de Santa Lucía.—Dr. Andreu, s/n. BARCELONA-6 Orfeón de las Cortes.—Cabestañ, 12. BARCELONA-14 Orfeón Misericordia.—Eusebio Golart, 16. CANET DE MAR Orfeón Montserrat—BARCELONA Orfeón Radio Barcelona—Caspe, 6. BARCELONA-10 Orfeón Enric Morera.—\% de Julio, 3. SAN JUSTO DESVERN Masa Coral—Unión, 40. TARRASA Orfeón Santa Cecilia.—Ancha, 2. BARCELONA-2 Orf. Social Metropolitano—Juegos Florales, 42. BARCELONA-14 Orfeón Badalonés.—Caudillo, 11. BADALONA Orfeón Montañés.—SANT QUIRZE DE BESORA Orfeón Vigliano.—Dos Solas, 67. VICH Schola Cantorum.—San Pablo, 6. IGUALADA Schola Cantorum Parroquial de Sarrilá.—Cercado S. Francis
co, 43. BARCELONA-17 Coral Radio Tarrasa.—San Pedro, 38. TARRASA Coral Garbi.—Folgueroles, 18. BARCELONA Coral Faura.—Ba\mes, 399. BARCELONA-6 Centro Excursionista.—Maestro Ríos. 9.—SABADELL Coral C. Excursionista.—Paraíso, 10. BARCELONA-2 Coral Cataluña.—San Pedro Alto, 25. BARCELONA-3 Coral Cantiga.—PI. del Norte, 9. BARCELONA-12 Coral Canigó— Verdaguer, 17. VICH Coral Blanquerna.—República Argentina, 63 bis. BARCELONA-6 Coral Xaloc.—Escorial, 112. BARCELONA-12 Coral Sellares—Av. Sellares, s/n. GAVA Coral Nuria.—Trav. de Gracia, 151. BARCELONA-12 Coro Guitarrista.—LA BISBAL Coral «Antiguos Monaguillos de Montserrat». BARCELONA Coro Montserrat.—Mina, 12. TARRASA Capilla de Música Burés.—CASTELLBELL Y VILAR Coro Madrigal.—Rafael Battile, 26-28. BARCELONA-17 Capilla Música de San Pedro.—Montvellé, 40. TARRASA Capilla de Música.—MONSERRAT Agrupación Polifónica.—21 de Enero, 4. VILLAFRANCA PA-
NADES Coral Santa Cecilia.—Trav. de Gracia, 8. BARCELONA-6 Coral Santa Cecilia— Teatro, 2. TARRASA Orfeón Laudare.—Enrique Granados, 135. BARCELONA-8 Orfeón Grádense.—Asturias, 83. BARCELONA-12 Schola Cantorum Universitaria.—Pl. Universidad, s/n.
BARCELONA-7 Coral Sant Jordi.—J. Girona Salgado, 6.—BARCELONA-17 Capilla Clásica Polifónica.—?.' Gral. Mola, 65. BARCELONA-9 Orfeó Juventud Tarrasenca.—TARRASA. Coro del Gran Teatro del Liceo.—BARCELONA. Escalonia de Montserrat.—MONTSERRAT.
TARRAGONA
Masa Coral Voz del Pueblo.—P. Badía, 29. TORREDEMBARRA Orfeón Ulldeconense.—Sanjurjo, 1. ULLDECONA Orfeón Reusenc.—San Lorenzo, 14. REUS Orfeón del Casal.—ESPLUGA DE FRANCOLI Orfeón Parroquial—Santa Ana, 22. VENDRELL Orfeón Tortosino.—Círculo Artístico. TORTOSA Orfeón Pau Casáis.—SAN CARLOS DE LA RÁPITA Orfeón.—TORTOSA.
LÉRIDA Orfeón «Nova Tárrega».—Plaza del Carmen, I. TARREGA. Orfeó Lleidatá.—Caballeros, 19. LÉRIDA Orfeón Tremp.—España, 7. TREMP Orfeón Gozo de Mayo.—ANGLESOLA Orfeón Balagariense.—Mercadal, 6. BALAGUER Orfeón Voces de España.—SORT Orfeón Voces del Campo.—SOLERAS Coral Clamor.—Portal, 15.—SOSES Coral Estrellas.—TERMENS Coral de Hoy.—San Francisco, 4. AGRAMUNT Orfeón Juventud.—Homenaje a la Vejez, 9. BELLPUIG Cor Joide.—Generalísimo, 14. JUNEDA Coral Sicoris.—Plaza Pahería, 6 pral. LÉRIDA
VALENCIA Orfeón «El MicaleH.—Guillen de Castro, 75 bajo. VALENCIA
(Faccimil de la pág. núm. 25 de la Revista Música en España del mes de F E B R E R O - M A R Z O de 1979, núm. 0, edi tada por la
Dirección General del Minister io de Cultura)
U N T E M A V I U
El Cant dels Goigs, una fradicio secular a Catalunya (I)
Introducció
U n g è n e r e d e c a n c ó q u e en a q u e s t s m o m e n t s
mereix l ' a tenció de l ' equip tècnic de la F C E C , i que
pren un Hoc de re l l evànc ia en el nos t re pa t r imon i
artístic t radic ional , és el dels goigs . És prou difícil
imaginar un poblé , una ermita o un santuari sense els
seus propis goigs; n ' é s mes , encara, trobar una expl i
c a d o a la seva vigencia ininterrompuda de sis centu
ries. La meva intenció és la de presentar, encara que
sigui superficialment, a lgunes de les constants en qué
es basa aques ta compos ic ió . Per exigències d ' e spa i
dividiré el treball en dues parts: la pr imera dedicada a
temes generáis ; la segona, en una propera revista, al
la seva forma i música .
Sobre el nom i sentit dels goigs
Goigs és una paraula de pronuncia compromesa ;
potser per aquesta rao hom la reemplaça sovint per la
fo rma vu lgar de gotjos. N o ho fem així la gent de
l 'Al ta Ribagorça - o dels Pa l la rs - , que ens escapol im
pel carni del mig i li donem la fonètica dialectal, molt
m é s fácil de dir , de gois . El nom li ve del fet que
a n t i g a m e n t e r e n d e d i c a t s a l loa r l es set a l e g r i e s
(goigs) de la Mare de Déu, en forma poèt ica de set
estrofes, una per cada gaudi .
C a p al segle X V I començà a cantar-se a la Mare
de Déu sota les sèves innombrables advocacions i el
cos tum s 'es tengué més tard a tot el martirologi. N o hi
falta, pe rò , a lgún exemple "fora de ca tegor ia" c o m
els goigs dedicats a l ' a rxiduc d '+ustr ia , proclamât rei
Caries III per Les Corts Catalanes el 1705:
«Vostres goigs amb gran plaer
cantarem sempre tot dia
puix d'està gran monarquía
sou vós Rei, Caries tercer»
C o m v e u r e m , es t racta d ' u n plagi de l ' en t r ada
dels famosos goigs del Roser .
La prác t ica del cant dels goigs , ar re lada en les
c reences més profundes de la nostra gent , expressa
l ' asp i rac ió del poble a cercar i a entrar en contacte
a m b ent i ta t s super io r s p ro tec to res , adés d e m a n a n t ,
adés agraint els seus favors; ara per la colli ta o els
ramats , adés per la pluja o per la pesca. Mere ix fer
menc io , en aquest sentit, que al Maresme es cantaven
goigs a la Mare de Déu de la Cisa (que enguany fa
mi l a n y s d ' e x i s t è n c i a ) p e r c e l e b r a r el r e to rn de l s
m a r i n e r s de l lurs v ia tges a A m e r i c a ( c o s t u m mol t
estés que també seguia la familia del mestre Millet al
Masnou) . No sé pas si, en general , la gent de mar son
massa bons creients, perô recorrer a la Mare de Déu i
a la Divina Providencia sempre és un recurs que hom
fa, c o m si diguéssim, «per si de cas». És un fet a res-
saltar la presencia de mot ius mariners en textos, orles
i e s t ampes de n o m b r o s o s go igs . J o a q u i m Moragas ,
en el l l ibre Coses de marina vistes des de Premià
(1985) , en cita fins a un total de 82 exemples a m b
a d v o c a c i o n s m a r i n e r e s , c o r r e s p o n e n t s a la s e v a
col-lecció.
Una mica d'histôria. Origen i evolució
Els go igs , q u e foren conrea t s a C a t a l u n y a , peí
cap baix des de final del segle XIII , teñen l 'or igen
envol ta t de t énèb re s . H o m ha in tentâ t e sb r ina r les
sèves arrels a m b dues hipótesis: la pr imera és la con-
nexió a m b els h imnodia de l 'Esglés ia crist iana, res
pecte a la quai cal dir que goigs i h imnes s ' avenen
quan t al sentit pare i l de p rega r í a vers i f icada , perô
molt poc peí que fa a la seva forma poèt ico-musical .
Les caractérist iques dels goigs semblen, perô , delatar
llur procedencia en la forma virelai de la canco tro-
badoresca.
Si bé és cert que es tracta d ' u n genere a m b arrels
mol t ant igües, no es pot dir que els tes t imonis siguin
a b u n d a n t s en el p a s s â t , i m e n y s e n c a r a e l s q u e
inc louen no tac ió mus ica l - e l s ún i c s a is qua l s faré
referencia.
La mostra més antiga a Cata lunya és la Bailada
dels goyts de nostre Dona en vulgar cathallan con
se rvada al Ll ibre V e r m e i l de M o n t s e r r a t (dar rer ia
segle XIV) i escrita en cátala.
«Los set goyts r ecompta rem
et devotament xantant .
Humi lment sa ludarem
la dolça Verge Mar ia .
Ave Maria gracia plena
Dominus tecum Virgo serena.»
El cant de Los set gotxs fou una práct ica habitual
al Monest i r , potser a m b la p a r t i c i p a d o dels fidels que
responien, mentre dansaven, a les estrofes entonades
per l ' e s c o l a n i a . Pe r t robar el segon d o c u m e n t ens
h e m de remuntar al s. XVI . Es tracta dels Goigs de la
Mare de Déu del Mont:
«En lo m ó n pus sóu dotada
dels set goigs, Mare de Déu,
d 'a l t res set sóu heretada
en los cels com mereixeu»,
K U N T E M A V I U
sobre e ls qua ls Jac in t V e r d a g u e r en féu la pa rod ia
erudita dels Goigs de sant Taló:
«Puix del món , vali de tristor,
vos ne feu vali de tabola,
son, catxaca, vi i garjola
no deixeu a sant Taló.»
Dos aspectes fan rellevants aquests goigs : el seu
estil polifonie, obra de Joan Brudieu (1585) , i el fet
de figurar en el repertori que va cantar l'Orfeo Català
a Montserrat , en l 'ac te de benedicció de la seva sen-
yera el dia 11 d 'oc tubre del 1896.
Del s. XVI (o anteriors) són també els popular is -
s ims G o y g s de la Ve rge del Roser , els qua ls varen
servir de model als dedicats a l 'a rxiduc:
«Vost ros goygs , ab gran plaher,
cantarem Verge Maria,
puixs que vostra senyoria
és la Verge del Roser»
Per bé que la mùs ica del d o c u m e n t que ens ha
arr ibat d ' a q u e s t s go igs és m o n ò d i c a , Llut's R o m e u
opinava que varen néixer pol i fònicament; és a dir: a
veus, tal com es canta avui en alguns indrets . Afegiu
a a q u e s t s g o i g s un a l t r e de l s. X V I I d e d i c a t a la
Miraculosa llum que es canta a Manresa , i un pareli
més dels segles XVIII i X IX , i t indreu, pel que sem-
bla, tot el repertori de goigs a m b notació musical que
ens han arribat dels segles passats .
La producció de goigs , però , ha estat molt més
extensa del que hom podria suposar tenint en compte
els que he citat . Duran t e ls s. XVI I i XVII I el seu
nombre s 'engrandeix i, de mica en mica, en desvet-
llar-se l ' in terès pels assumptes folklòrics a partir de
la segona meitat del s. X I X , el cant dels goigs anà
expand in t - se en la nost ra geograf ia . A m b el m o v i -
ment de la Renaixenca la seva valoració es manifes
tare, de manera significativa, en l 'obra dels nostres
poetes i miisics, dels quals són exponents : M. Aliò,
J . V e r d a g u e r , M . C o s t a i L l o b e r a , J . M a r a g a l l i
M . A n t o n i a Salva e n t r e e l s p r i m e r s ; F r . A l i ò ,
F r . B a l d e l l ó , L I . R o m e u , J . M a i d e u , C . G e i s ,
I. Segarra o LI. Millet entre els segons.
Altres exponen t s van contr ibuir a fer reviure la
tradició dels goigs: en pr imer Hoc, la Lliga Espiritual
de la Mare de Déu de Montserra t (entitat fundada per
T o r r a s i B a g e s i q u e va teni r el supor t de l ' O r f e o
Català) , decisiva en l 'exigència de publ icar els goigs
a m b la m ù s i c a i n c o r p o r a d a . S e g o n a m e n t la febre
co l l ecc ion i s t a que donaria na ixement a l 'Associac ió
d ' A m i c s dels Goigs , que tant ha contribuii a la seva
c o n s e r v a c i ó i d i fus ió . L ' o b s e s s i ó ar r ibà al punt de
publ icar ca lendar is compler t s , a m b goigs per a tots
els sants del dia, o d 'ed i ta r goigs commemora t iu s per
a na ixements , pr imeres comunions o bodes . Una s im-
ple ressenya de les c o l l e c c i o n s de goigs es faria tan
llarga i enutjosa que no cabria en aquest espai . Potser
n 'h i haurà prou ci tant-ne un pareli : la que hi ha a la
Biblioteca de Catalunya, de 27.128 exemplars , i la de
l ' A b a d i a de Mon t se r r a t a m b un n o m b r e s e m b l a n t .
Mereix atenció el cas de mossèn Pau Parassols i Pi,
que s ignava les seves publ icacions a m b tres " p e s " (o
a m b 11, segons em contava el llibreter A. Batl le que
li havia sentit dir a son pare - c o n e g u t gog i s t a - , per
bé que ell només en recordava 7: Pau Parassols i Pi,
"Presbítero", "Párroco" "Parroquia" del Pi.
S e m b l a , p e r ò , q u e n o hi va e s t a r p a s en a q u e s t a
p a r r o q u i a ) . Fen t r e f e r e n c i a a la f e c u n d a a c t i v i t a t
d ' aques t polígraf, el qual publ ica uns mil go igs , el
Sr. Batlle va deixar anar, a m b tota l 'espontanei ' tat del
món , que Mn. Pau «feia goigs com les cabres caga-
l lons» (s igui t ranscr i t al peu d e la l le t ra i a m b el
major respecte) .
Tot acabant , cal felicitar l ' interès de la F C E C en
un gène re que h o m cons ide ra un de ls s ignes de la
nos t ra ident i ta t . E l s g o i g s foren un i n s t r u m e n t de
conservac ió de la nostra l lengua; convindrà , dones ,
que siguin més coneguts i conrea ts per aquel ls que
teñen en el cant el seu punt de mira.
Ramon Costa i Vicent
" T E M A D E F O N S
La música de fons de la ponencia de música coral
W o r e c o r d o si e ra J o a n O l i v e r - P e r e Q u a r t
q u a n s ignava c o m a p o e t a - q u e un d ia es
que ixava de viure en "un pais emprenyado-
rament petit". Si no era eli, devia ser una altra p loma
p r e s t i g i o s a de la s e v a j e i a . T a n t se va l , en d a r r e r
te rme, si l ' express ió és adient , i a mi m ' h o sembla
per a més d ' u n a i de dues de les situacions endémi
ques de les que es tem tan avesats a patir que j a ni ens
n ' a d o n e m . Estret, i costa que s 'e ixampl i . Un exemple
a m b va lo r de p a r a d i g m a ser ia la f r agmen tac ió del
movimen t coral a Catalunya: cors de Clavé, orfeons,
coráis infantils, juveni l s , pueri cantores , de persones
adultes. . . Tot té una expl icació, és ciar, només falta
d a ! R a o n s h i s to r iques , d ' o r í g e n s i pares d i ferents ,
d ' ex t racc ions social d iverses , de l ideratges, d ' eda t s ,
de dèries fins i tot... del que volgueu. Si no germans ,
a lmenys cosins germans tots plegats , que així son les
famílies extenses com la nostra, a m b hereus, fadris-
terns i e s p e r a n ç a d e s f i l lades d ' u n s i d ' a l t r e s . P e r ò
cadascú a casa seva i Déu en la de tots. Tot té una
expl icació de com, per qué i d ' on va sorgir cada brot,
branca o tendencia. Però ¿val l 'expl icació perqué es
man t ingu in e n c a r a aqües t e s d i fe renc ies? N o , si de
conservadors i t radicionals en som de mena! Pel bo i
pel dolent, en som. Abans diu que els cors de Clavé
eren d ' h o m e s sols i, en canvi , els orfeons aviat van
ap legar veus mix t e s . T e m p s a venir , la major ia de
cors de Clavé t ambé ho són, de veus mixtes , i seguim
uns i altres a m b les nostres glorioses identitats dife-
renciades, tal vegada genèt icament . Abans , el reper
tori d ' uns era d ' un tarannà i el deis altres d ' un altre.
A r a n o e l s d i s t i n g i r i e m : to t é s u , p a m m é s p a m
menys , però cadascú segueix essent cadascú. Raons
d e p e s ? R a o n s d e l c o r d ' a q u e l l e s q u e - s e g o n s
P a s c a l - la r a ó d e s c o n e i x ? R a o n s c l a r e s , o c u l t e s ?
Amors i desamors , temors , excuses , malentesos , p re -
judic is? Anhels i dubtes surant com icebergs entre el
c o n s c i e n t i l ' i n c o n s c i e n t de c a d a c o l l e c t i u . T o t s
volem i do lem, i a ixò ens salva i ens condemna a lho-
ra. Potser més valdria que ens deixéss im d 'his tor iés ,
d 'o r todòxies , d 'a fanys i de recels, de mirar enrere per
saber qui som i de cua d 'ul l per saber qui ens ve al
darrere. Potser més vai mirar endavant plegats , abans
que les c i rcumstàncies - q u e sovint van m a l d a d e s - no
ens tornin a enxampar a mig carni dels sempre invo
cáis i mai aconsegui t s re t robaments . N o die que hi
hagi moros a la costa, sinô més aviat voltors d ispo-
sats a alçar el vol , cara al sol, alla per la "mese ta" .
Tôt i no gaire avinguts som molts i moites cantaires ,
de totes les edats , de totes les contrades : vint-i-cinc
mil veus, de llevant a ponent , de migjorn a t ramunta-
na , q u e p o d e m c a n t a r j u n t e s un c a n ç o n e r c o m û .
Doncs , vet aqui que la convocatôr ia del II Congrès de
Cultura Popular i Tradicional Cata lana ha esdevingut
una avinentesa que ni uns ni altres hem volgut desa-
profitar. H e m aconsegui t de la comiss iô organi tzado-
ra del Congrès , rec lamant , fent-nos valer, un àmbit
propi per a la Mûs ica Coral . I a ixô ens ha dut a ela-
borar i a presentar conjuntament una mate ixa ponèn-
cia especif ica . A ixô ha c o m p o r t â t - j a us ho podeu
i m a g i n a r - reunions , l largues i denses , construct ives ,
a i x ô s i , q u e la s ince r i t a t s e m p r e h o é s , en d a r r e r
t e rme , c o m totes les t e ràp ies . La vo lun ta t , é s clar ,
s e ' n s suposava. De les reunions n ' h a anat sortint un
tex t , des d ' u n s p r i m e r s e s b o s s o s , av i a t e s m e n a t s ,
c o m p l e t a t s , a f i n a t s , m i l l o r a t s , r e c o n d u i t s , f ins a
avantprojectes j a més a m b cara i ulls, més sospesats i
més es t ruc tura t s . El t e m p s , en cont ra , c o m sempre
que els cansats fan la feina i d 'a l t res la rec lamen en
uns terminis que sempre ens sobten a m b la tasca a
mig fer. Si no fos per les urgèneies , tanmateix , potser
encara hi fôrem, discutint, ajustant, primfilant. . . i més
a r a , a m b e l s o r d i n a d o r s q u e s e m p r e e t s a t e m p s
d ' e smena r la pantalla, per dur que sigui el dise, fins a
mai no acabar. Bé , el fet és que un dia vam haver de
dir prou el t emps i les ex igène ies de l 'o rgan i tzac iô
del C o n g r è s s e ' n s t i r a v e n a s o b r e - , e d i t a r el t ex t
nègre sobre blanc i anar a ll iurar-lo. A cont inuaciô el
t r o b a r e u t r a n s c r i t t a l c o m v a q u e d a r e n a q u e l l
moment , com en una instantània sensé temps per dir
el " l l u i i i i î s " d e r û b r i c a , p e r ô j a p r o u fet i a d r e t .
L ' h e m treballat i présentât conjuntament les diferents
f e d e r a c i o n s : la F C E C , la d e C o r s d e C l a v é , e l
Secrétariat de Corals Infantils, els Cors Juveni ls i la
de Pueri Cantores . Un text comû , força polit, g lobal-
ment consensuat . Es de tots, per més que cada fede-
rac iô hi pod r i a hi ha pogu t , hi pot afegir i t r eure ,
e smenar i retocar. C o m un vestit embasta t a punt per
a l ' i i l t ima emprova . Cada federaciô, us deia, i cada
entitat coral, cada cantaire , to thom que s 'hagi decidit
a p r e n d r e p a r t a l ' à m b i t d e M û s i c a C o r a l d e l
Congrès . Que per a ixô son els congressos : per pre-
IVI A R O N S
sentar ponéncies , propos tes i comunicac ions , i poder
les debatre, enriquir i consensuar fins a fer-les verita-
blement de tothom i, dones , nostres, o a lmenys d ' una
no tab le , ac t iva i r ep re sen t a t i va major ia . L l eg iu - lo ,
dones , si us p lau , c o m un d o c u m e n t base , c o m un
text no pas definitiu, sino obert a la reflexió, al diá-
leg, a la convenien t c o n f r o n t a d o . C o m un text que
parteix d ' u n a voluntat unitaria que encara vol arribar
a ser-ho mes , com una express ió concreta i significa
tiva d ' avancar cap a la consol idació d ' un moviment
coral cátala, que sumi, que aplegui totes les identitats
i especificitats d ' una manera generosa i compromesa .
D i s c u t i u - l o , d e b a t e u - l o , d i g u e u - h i la v o s t r a , q u e
aquesta és la manera mes auténtica de compart i r - lo ,
de fer- lo de t o t h o m i c a d a s c ú . A q u e s t é s , p rec i sa -
ment , l ' ú s que s ' h a de fer de les p o n é n c i e s en un
Congrés . Ja que, en definitiva, només la democrac ia
és educadora i rea lment eficac: dones , exercim-la . N o
hem pas entes aquest Congrés c o m aquells altres con-
gressos oficiáis on tot j a és amani t i pactat o imposat
préviament i on tot s ' aprova per unanimita t de males
a pr imeres . Els que j a tenim una certa edat recordem
c o m es t r e b a l l a v a en e l s á m b i t s de l C o n g r é s d e
Cultura Catalana. O, sense anar tan lluny, basta fixar-
se en e ls d e b a t s i les t e n s i o n s q u e s ' o r i g i n a v e n a
1' interior del Concili de l 'Esglés ia Catalana, fa pocs
m e s o s , e n t o r n d e les p o n é n c i e s . R e m a r q u e u - h i ,
dones , en el text, les propostes , les demandes , les cri
t iques a les ins t i tuc ions , a les admin i s t r ac ions q u e
teñen responsabi l i ta ts i compe ténc i e s en e d u c a d o i
en cultura. Pero t ambé exerciu sanament r au toc r í t i -
ca, necessár ia per comprend re , per construir sólida-
ment, per assumir cadascú la part que ens toca i con-
j u n t a m e n t el tot q u e s o l i d á r i a m e n t e n s és c o m ú i
inexcusable . Si fem la feina c o m cal , ben feta -que
diuen que no té destorb, ni fronteres-, el pas següent,
b o i a p r o v a d a la p o n e n c i a r e su l t an t , c o n s i s t i r á en
avancar en 1 'apl icado i el desenvolupament de tot el
que aqu í s 'hi apunta. I l ' a l t re pas , marcar -nos nous
hori tzons comuns , fites precises, ei! si vo lem a v a d a r
tots i totes jun ts , a la plegada.
Joan Soler i Amigó
a a u a t r e v e u s FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS CORALS
Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r. - 08003 Barcelona
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO
Nom i c o g n o m s
Adreça
Població
Profesión
Telefon _
Comarca Dte.
Desitjo subscr iure 'm a partir del número EU Faré efectiu l'import mitjançant
quota anual d e 1.000 ptes . co r responen t s Q Taló bancari adjunt • Domiciliado bancàr ia a 4 números .
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyors , els agraire q u e a m b carree al meu compte/llibreta atenguin els rebuts q u e els p resen ta rá la FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS CORALS, pel p a g a m e n t d e la meva subscripció a la revista "a quatre veus".
Núm. Entitat Núm. Agencia Digit control Núm. compte
Titular
Adreça agenc ia
Banc/Caixa
Població
Agencia
Signatura
9
M Ó N O R A L
2n. Congrés de cultura popular i tradicional catalana Ponencia de l'ámbit de música coral
Per pr imera vegada, les diferents federacions
que const i tu ím l ' ámbi t de la música coral a
Cata lunya ens hem decidi t a elaborar i pre
sentar de comú acord una ponencia sobre la realitat
actual del cant coral al nostre país i les sèves pers
pect ives de futur. En el marc d 'aques t Congrés de
C u l t u r a P o p u l a r i T r a d i c i o n a l C a t a l a n a , obe r t
t ambé a l ' ámbi t de la música coral, hem cregut opor-
tú d e m a n i f e s t a r p ú b l i c a m e n t la v o l u n t a t c o m u n a
d ' apos ta r per un projecte de futur que abasti la totali-
tat del moviment coral . Les Federacions que presen-
tem i s ignem aquesta ponencia som:
- La Federació de Cors de Clavé, fundada l 'any
1 8 6 0 p e r J o s e p A n s e l m C l a v é a m b el n o m
d 'Assoc i ac ió Euterpense . Partia de la creació, l ' any
1850, de la societat coral La Fraternitat , la pr imera de
C a t a l u n y a i d e Tes tâ t e s p a n y o l , a la qual av ia t en
s e g u i r e n m o i t e s d ' a l t r e s . L a F e d e r a c i ó r e p r e s e n t a
ac tua lment 140 cors mixtos , d ' h o m e s , infantils-juve-
nils i una de noies soles. Integra un total d 'uns 5.000
can taires.
- La Federació Catalana d 'Ent i ta ts Coráis , cont i
nuadora del Secrétariat d 'Orfeons de Cata lunya i de
la G e r m a n o r d 'Or feons de Cata lunya, va ser creada
l ' a n y 1 9 8 1 , r e p r e s e n t a 3 3 0 cor s adu l t s d ' a r r e u de
C a t a l u n y a a g r u p a d e s en d e l e g a c i o n s c o m a r c á i s , i
integra un total d ' uns 13.200 cantaires .
- La Federació de Coráis Juveni ls de Catalunya,
fundada el curs 1969-70, a m b la finalitat d 'a tendre la
problemát ica específica del cant coral entre el jovent .
L ' a n y 1985 es legal i tza c o m a Fede rac ió i ndepen -
den t . A c t u a l m e n t es tá f o r m a d a pe r 30 corá i s a m b
mes de 800 cantaires de 15 a 25 anys . Ha estât guar-
donada per la General i tat amb el "Premi de Cultura
Popular a la millor d inamització cultural i a la seva
trajectória prop del jovent" .
- El Secrétariat de Coráis Infantils de Catalunya,
fundat l ' any 1967. Actua lment agrupa 112 cors i un
total d ' u n s 6.000 cantaires de 5 a 14/15 anys d 'edat ,
a m b uns 300 directors i un equip directiu de 25 per
sones . L a seva finalitat és cont r ibu i r a la formació
h u m a n a integral deis nois i noies del nostre país per
mitjà del cant coral .
- La Federació Catalana de Pueri Cantores , cons
t i tu ida l e g a l m e n t l ' a n y 1993 , tôt i q u e n ' a c t u a v e n
cor s d e s de 1950. Puer i C a n t o r e s és un m o v i m e n t
i n t e r n a c i o n a l e x i s t e n t d e s d e 1 9 4 7 , f u n d a t p e r
Mgr . F . Mail let , que té els seus or ígens a Franca a m b
" L e s p e t i t s c h a n t e u r s à l a c r o i x d e b o i s " . L a
F e d e r a c i ó C a t a l a n a es tà i n t e g r a d a pe r 15 co r s , de
nois, noies o mixtos , un d 'e l l s a Mal lorca , a la ciutat
d e P a l m a . E n el s e u c o n j u n t , l e s d i f e r e n t s
Federac ions ca ta lanes de mús i ca coral r ep re sen tem
un total de 627 cors , a m b una globali tat ap rox imada
de 25.500 cantaires .
Objectius i voluntats. El cultiu i la difusió del cant coral a Catalunya
C o m a o b j e c t i u s c o m u n s i c o m p a r t i t s , v o l e m
remarcar , en pr imer Hoc, el cultiu i la difusió del cant
co ra l a C a t a l u n y a , a m b u n a e s p e c i a l a t e n c i ó a la
cancó catalana, d 'arrel t radicional o con temporàn ia ,
que consti tueix, des de fa més d ' u n segle, una realitat
genu ina i diferencial de la nos t ra ident i ta t cul tura l .
L e s a d m i n i s t r a c i o n s p u b l i q u e s , d ' à m b i t n a c i o n a l ,
provincial , comarcal o local han de valorar especia l -
m e n t el m o v i m e n t co ra l p r é s e n t a r r eu d e p o b l e s ,
viles, barris, ciutats i inst i tucions, en tant que movi
m e n t a s soc i a t i u cu l t u r a l , e x p r e s s i ó s i n g u l a r de la
vi ta l i ta t de la soc ie ta t c iv i l c a t a l a n a , tan d e c i s i v a
quan la nostra cultura ha estât amenaçada , repr imida
o menys t inguda -fins al punt que el cant de la senyera
prengués carácter d ' h i m n e de la nació- , i tan signifi
c a t i v a i i m p r e s c i n d i b l e en t e m p s d e r e n a i x e n ç a i
construcció del país en democrac ia .
El dret cultural a conèixer i practicar el cant coral
En aquest sentit, volem manifestar el dret de tota
persona que viu a Catalunya, de qualsevol edat i con
dicio, a fruir del cant en cátala - c o m a cantaire o c o m
a o ien t - , en especial en l ' express ió coral , a part icipar
en un cor, a conèixer el rie i variât patr imoni del nos
tre cant coral i a tenir al seu abast un ampli , variât i
a d é q u a t r e p e r t o r i . L e s i n s t i t u c i o n s p u b l i q u e s q u e
teñen la responsabi l i ta t de l ' educac ió i la cultura al
n o s t r e p a í s t e ñ e n l ' o b l i g a c i ó , d o n e s , d e g a r a n t i r
aques t dret , de senvo lupan t els mit jans i fornint els
r e c u r s o s n e c e s s a r i s pe r al seu a c o m p l i m e n t , mi t -
j a n ç a n t po l i t i ques é d u c a t i v e s i cu l tu rá i s i a t ravés
deis mitjans de comunicac ió i difusió de la cultura.
M O N C O R A L
La funció cultural integradora i oberta de l'activitat coral
Així mateix, volem remarcar el vessant comun i
catili i par t ic ipa t iu del can t cora l i el seu ca rác te r
integrador, tant en l ' aspecte cultural c o m en el social
i de relació interpersonal . Les coráis podem ser, hem
de ser - i de fet ho s o m - , per a tothom que hi canta,
un Hoc educatiu de la convivencia i un mitjà privi lé
giât d ' accès a la cultura catalana per part de les per
sones procedents d 'a l t res cultures: cadascú segons les
seves condic ions , to thom ha de poder par t ic ipar-hi .
Les coráis t ambé oferim l 'oportuni tat de conèixer , a
t r avés del can t , e x p r e s s i o n s cu l t u r á i s i a r t i s t i ques
d 'a l t res pobles del món i del valuós repertori de poli
fonia c l à s s i ca i m o d e r n a q u e fo rmen el p a t r i m o n i
comú, historie i actual , de la humanita t .
La presencia de la música coral catalana en l'univers cultural a Catalunya, a Europa i al món
Les ent i tats pe r t anyen t s a l ' àmbi t de la mús ica
coral catalana, a mes de la voluntat de ser présents en
el món cultural de Cata lunya, en un intéressant inter-
canvi de valors, manifes tem el compromis comú de
p r o m o u r e ' n la difusió exter ior , tant pel que fa a la
diversitat del nostre pa t r imoni , c o m a la vitalitat de
l ' ac tuac ió de les corá is i de les respec t ives federa-
c ions . En espec ia l , v o l e m m a n t e n i r un c o m p r o m i s
actiu i una presenc ia p rop ia i a p r imera línia en la
dinami tzac ió de l 'Eu ropa de les cul tures , mes enllà
d ' una Europa deis mercats , de l 'Europa deis pobles ,
mes enllà d ' una Europa deis estats .
Anàlisi de la situació actual, compromisos de présent i apostes de futur. L'autonomia de la societat civil i el suport institucional
El cant coral a Cata lunya ha sorgit de la societat
civil, que l 'ha créât, p romogut , organitzat i expandit ,
des d ' una llarga i cont inuada tradició, de la qual totes
les agrupacions coráis som hereus i partícips, fins a
l 'actuali tat . N o sois el passât sino també el présent i
el futur del moviment coral a Cata lunya teñen la seva
rao de ser en aquesta societat civil , Túnica instancia
capaç de garantir el seu esperii genuí i la seva vitali
tat. És en aquest sentit que el cant coral té una base
popular: en la seva iniciativa, en la dinàmica que el
sosté, en la seva organi tzació associat iva, en el plan
te r de i s s e u s i l es s e v e s c a n t a i r e s , en e l s s e c t o r s
s o c i a l s q u e hi s i m p a t i t z e n i e n el public a l q u a l
s 'adreça. A part del moviment popular de les ca rame-
lles, en el qual part icipen, per tradició, mol ts cors de
Clavé , el carácter popular del cant coral no li ve pre -
c i s a m e n t del fet q u e s igui e x p r e s s i ó de la cu l tu ra
popular sino, sobretot, i des deis seus or ígens , del seu
compromis de fer arribar al poblé la cultura, a través
de la música i el cant. Per això insistim a les admin is -
t r a c i o n s q u e v a l o r i n a m b m a j o r p r e c i s i ó a q u i n a
i n s t a n c i a e n s c o r r e s p o n de p e r t à n y e r , o en q u i n a
casel la del seu o rgan ig rama h e m de ser ca ta logá is .
P e l q u e fa a la G e n e r a l i t a t : si en el C e n t r e d e
P r o m o c i ó d e la C u l t u r a P o p u l a r i T r a d i c i o n a l
Catalana, per les caractéris t iques del mov imen t coral
i l ' ex t racció i dedicac ió deis seus cantai res ; o en la
D i r e c c i ó G e n e r a l d e M ú s i c a de l D e p a r t a m e n t de
Cul tura , pel con t ingut del seu reper tor i no s imp le
ment popular i t radic ional - , per la qualitat interpreta
tiva deis concerts i per la progressiva professionali t-
z a c i ó - e n c o n e i x e m e n t s , p r e p a r a c i ó , t é c n i c a i
d e d i c a c i ó - deis seus directors i directores. Des de la
soc ie ta t c ivi l a la qual p e r t a n y e m , d e m a n e m a les
adminis t racions , en pr imer Hoc, el respecte a la nos
tra au tonomia ; segonament , el r econe ixemen t de la
nostra tasca i la valoració deis objectius i deis projec-
tes que ens p roposem dur a terme; finalment, la seva
c o l l a b o r a c i ó posant a la disposic ió de l ' acompl iment
de la nostra activitat els mitjans i recursos necessaris ,
tant d ' inf ras t ructures i equ ipamen t s , c o m ajuts a la
recerca , a la fo rmac ió , a la c r eac ió i m a n t e n i m e n t
d ' un arxiu, i a la publ icac ió i difusió de la mús i ca
coral . En coherencia al reconeixement que rec lamem,
ens sembla mes adequada una polít ica de convenís a
curt i mitjà termini que no de subvencions puntuáis i
graciables . Els convenís suposen un c o m p r o m i s per
les parts convinents : d ' u n a banda, permeten a l ' admi -
nistració de part icipar en el disseny dels projectes, en
el s egu imen t de la rea l i tzac ió i en l ' ava luac ió de ls
résultats; de l 'altra, garanteixen el desenvolupament i
la continuïtat dels projectes a partir de les prémisses i
dels acords convinguts .
La formació i la práctica del cant coral. La importancia de les coráis infantils i juvenils
D e m a n e m a les insti tucions publ iques el reconei
xement de la importancia del cant coral en relació a
l ' educació de la sensibilitat, la creativitat i la f r u i d o
estética, i a la práctica de la convivencia , la part icipa
d o i el c iv isme, en una societat que guanya progres -
s ivament temps i espais per al Heure, la cultura i la
vida associativa. En aquest sentit, cons iderem priori
tari el foment i suport de l 'ac t iv i ta t coral en t re e ls
M O N c o R A L
infants i el jovent , a través de l 'escola, de l 'esplai i de
les oportuni tats que ofereix el poblé , la vila, el barri i
la c iu ta t . La c r e a c i ó de co rá i s de gen t gran és un
fenomen nou: cal apreciar- lo c o m una forma de Heu
re educat iu i cul tural , mere ixedor de suport insti tu
cional . N o sois cal vetllar per la formació de cantai -
res, intérprets i directors , sino també per l ' educac ió
de recep to r s o o ients de concer t s de cant cora l : és
fonamental garantir un nivell bàsic d ' educac ió mus i
cal ais centres d ' ensenyament , en coneixements i en
sensibilitat, dotant els claustres d 'especial is tes prepa
ráis técnicament i pedagógica . T a m b é convé estendre
la difusió de la música coral a través deis mitjans de
comunicac ió de masses , de l 'edició de discos i de la
p r o m o c i ó d e cic les de concer t s . Calen espais ap ro
piáis , mit jans ins t rumenta is i, sobretot , opor tuni ta ts
d e f o r m a c i ó d ' u n m o n i t o r a t g e i d ' e s p e c i a l i s t e s en
e d u c a c i ó i d i recc ió de cors infanti ls i j uven i l s . En
aquest c amp , és de just ic ia reconéixer la labor his tó
rica i actual de mol ts a juntaments catalans, créant i
sostenint Escoles i Conservator is de Música i p romo-
vent la práct ica del cant coral ais centres d ' ensenya
m e n t . Es s o b r e t o t d e s de l ' à m b i t loca l q u e c o n v é
impulsa r i subveni r p ropos tes de formació musica l :
per a ixó els ajuntaments han de disposar de recursos
per fer-hi front.
La formació de directors. La formació de cantaires
El m o v i m e n t coral a Ca ta lunya va sorgir de la
part ic ipació voluntaria de cantaires d 'ext racció popu
lar, com també de la dedicació volenterosa deis seus
mestres i directors , sovint de formació musical básica
o mi t jana , m o l t s d ' e l l s au tod idac t e s , c o m p l e t a d a i
perfeccionada a través de cursets i tallers específics i
de la m a t e i x a p rác t i ca i e x p e r i e n c i a en el gu i a tge
musica l . Aques ta constatació no vol ser de cap mane
ra una avaluació crítica, en tôt cas una valoració res-
p e c t u o s a d e la vo lun ta t , la tenac i ta t i la ded i cac ió
mer i to r i a i e x e m p l a r deis impulsors i capdavan te r s
del mov imen t coral cátala. El procès historie ha estât
marca t per una lenta pero progress iva exigencia de
f o r m a c i ó mus i ca l i d e capac i t ac ió técnica , tant de
directors com de cantaires, en grau i obl igació dife-
rents . La voluntat de manteni r -se fidel a la vocac ió
d ' educac ió social i conscienciadora de catalanitat de
les nostres societats c/orals les ha mant ingudes ober-
tes a t o t h o m q u e v o l g u é s can t a r -h i , ga i r ebé sense
apl icar cri teris select ius . Preval ía la par t ic ipació, la
f inal i tat soc ia l , sob re la qual i ta t t écn ica . A m b tot ,
l ' ex igénc ia de formació , de mi l lo rament qual i ta t iu ,
de perfeccionament tècnic ha anat avançant , des del
convenc iment que hom també serveix els ideáis que
van crear el mov imen t coral a m b l ' assol iment d ' u n
mes alt nivell . Aixó requereix una major competencia
i Professionalität deis directors i, en segon lloc, una
formació i una preparació mes r igoroses deis cantai
res. La formació de directors i di rectores de coráis és
u n a d e les f i tes q u e el m o v i m e n t c o r a l c á t a l a ve
imposant-se . Una formació musical i artística i alhora
pedagógica , j a que no basta saber música : cal també,
i sobretot , ser un bon comunicador i un bon educa
dor . C o n v é , a mes, a s sumi r a m b Profess iona l i t ä t i
responsabil i tat la propia tasca, fent recerca de reper-
tori , es tudiant i p reparant eis assaigs i els concer ts ,
atenent les demandes del grup i les persones que for
m e n la cora l i man ten in t -h i u n a b o n a r e l ac ió i un
t ráe te p rope r . A c t u a l m e n t , e l s C o n s e r v a t o r i s i l es
Escoles de Mús ica p romouen noves generac ions de
músics i directors a m b una formació técnica de base
mes comple ta i a m b una especia l i tzac ió . P a r a l l e l a -
ment , l 'o rgani tzac ió de reciclatges, cursets d ' in ic ia
d o i de perfeccionament , Hicons magistrals de direc
t o r s i n v i t a t s , t a l l e r s , s e s s i o n s d e d e s c o b e r t a d e
r e p e r t o r i , e t c . , p r o m o g u t s p e r l es f e d e r a c i o n s d e
corá i s a favore ix la fo rmac ió p e r m a n e n t i e l e v a el
nivell musical i la compe tenc ia pract ica deis d i rec
tors. L 'a l t re objectiu que cal abordar és la formació
musical deis i les cantaires, tenint en compte que els
seus mes immedia ts i eficacos formadors son els pro-
p i s d i r e c t o r s . C a l , d o n e s , p r o m o u r e la f o r m a c i ó
d 'aques ts formadors que son els directors: en técnica
vocal i interpretativa, en solfeig i lectura, en cultura
m u s i c a l , en ac t i tuds i capac i t a t d e c o n c e n t r a c i ó , i
també en didáct ica i en dinámica de grups . T a m b é cal
insis t i r en la seva funció social , en la i mpor t anc i a
d ' una bona relació a m b els cantaires , h o m e s i dones ,
j oves i grans , fomentant la part icipació i el sentit de
grup , la responsabi l i ta t , la di l igencia , el c o m p r o m í s
c o m p a r t i t . El fet q u e ex i s t e ix in a c t u a l m e n t co rá i s
infant i l s i j u v e n i l s i n t eg rades d in s les r e s p e c t i v e s
federacions és penyora ferma d ' u n a major formació i
d ' u n a mes clara sensibili tzació musical de les noves
generacions de cantaires . T a m b é l ' ex tens ió i mil lora
de l ' ensenyament de la música en l 'escolar i ta t p r ima
ria i secundar ia i la p romoc ió d ' E s c o l e s de M ú s i c a
arreu del país ha de contribuir elevar el nivell i a des -
vetllar la f r u i d o estética de la música . Aixó , t anma-
teix, és sois una oportunitat que convé potenciar i fer
efectiva: no basta legislar, cal ordenar i posar els ins-
t ruments i recursos materials i humans adients perqué
l ' a p l i c a c i ó de les l iéis d ' e d u c a c i ó s igui a d e q u a d a .
Aquesta és una petició que adrecem al Depar tament
d ' E n s e n y a m e n t de la General i tä t , que és l ' admin i s -
tració educat iva a Catalunya.
Creació i descoberta de repertori
Un deis reptes que té el cant coral cátala és el de
la creació de repertori . Cal entonar un m e a culpa peí
IVI Ó N C O R A L
fet de no haver estat capacos d ' in t roduir , d ' i nco rpo
rar la música coral con temporàn ia en la nostra p ro
g r a m a d o . A q u e s t a m a n c a n c a , a q u e s t a i n c a p a c i t a t
origina un cercle vicios cada vegada mes complex de
r o m p r e : si les c o r á i s no i n t e r p r e t e m m ú s i c a co ra l
con t emporàn i a , eis nostres compos i to r s es re t reuen
de crear c o m p o s i c i o n s corá is , i, si poc se n ' e sc r iu ,
m e s p o c s e ' n c a n t a i m e n y s e n c a r a es d i f o n , se
n 'ed i ta i se 'n grava, pel fet d 'escasse jar -ne la d e m a n
da . Si p e c e s d e c o m p o s i t o r s ac tuá i s s ' i n t e r p r e t e n ,
p o q u e s so len ser de l ' a n o m e n a d a m ú s i c a c o n t e m
porània: aquest és un afer que ateny la música con
temporàn ia en genera l , no sois la cora l . Es qües t ió
d ' educac ió , de desve t l lament de noves sensibi l i ta ts .
C a l , d o n e s , o p t a r - h i , e s t i m u l a r a l h o r a e i s n o s t r e s
compos i to r s i les corá is . A ells , formulant - los pro
pos t e s i n t e r e s s a n t s i ga ran t in t la d i fus ió q u e l lurs
obres i la seva i n c o r p o r a d o ais nostres repertoris . Tal
c o m eis mús ics que part ic iparen en l ' impu l s inicial
del cant coral cátala van esmercar-se a harmoni tzar el
r ie p a t r i m o n i d e la n o s t r a c a n e ó t r a d i c i o n a l , e i s
d 'avui podrien musicar les obres selectes deis nostres
poetes actuáis: a ixò, a més d ' e ixampla r i renovar el
nostre repertori coral , contr ibuir ía a la difusió de la
p o e s i a a t r a v é s de l can t . Ca l t a m b é e s t i m u l a r les
coráis, eis directors i directores, a través de cursets i
s e s s i o n s d e d e s c o b e r t a d ' a q u e s t nou r e p e r t o r i , de
donar un suport específ ic a concer t s que incorporin
música coral cata lana con temporàn ia en el programa.
I aixecar progress ivament el nivell de cultura musical
deis cantaires: a t ravés d 'un major cone ixement de la
historia de la música , deis esti ls, eis autors i les èpo-
ques; treballant la Sensibilität i el gust estèt ic, interes
sant-los a descobri r nous valors. I, al seu torn, e ixam-
plar l 'abast del cant coral , creant un public: les coráis
hem d ' a s sumi r la responsabil i tat d ' educa r el public ,
de dur-lo a noves descober tes , a noves fru'fcions. Cai
aventurar-nos , apostar per la música contemporània :
ben sovint l ' exper iència és engrescadora , i eis resul
táis, agráits .
Eis arxius de música coral
E i s a r x i u s d e m ú s i c a c o r a l s o n u n a q ü e s t i ó
d ' impor tànc ia cabdal per al desenvolupament i apro-
fundiment de l ' ac t iv i ta t coral . En tant que d e m e n t
infrastructural , és a l ' admin is t rac ió a qui cor respon
de fer-se 'n carree. Si és impensable , ara com ara, uni
ficar eis diferents arxius de música coral existents al
pa ís en un de sol , és poss ib le i necessar i d i fondre
quins n 'h i ha a Cata lunya i quin material i documen
tado con tenen . A més , cal emprend re una tasca de
r e c e r c a de m a t e r i a l no a rx iva t , de l q u a l no hi ha
constancia . L 'object iu ha de ser la creació d 'un arxiu
informatitzat que aplegui tota la i n f o r m a d o dispersa,
que incorpori tot el material descobert o rescatat de
l ' a b a n d ó i l ' o b l i t i q u e p e r m e t i la s e v a c o n s t a n t
ac tua l i t zac ió in t roduin t nous mate r i a l s , s egons una
classificació i c a t a l o g a d o adequades , amb possibi l i
tà! d ' a c c é s - a t ravés d ' a u t o p i s t e s d e la in fo rmac ió
com In te rne t - ais principals arxius estrangers .
La coMaboració amb grups instrumentáis
És constatable en l 'act ivi tat coral la mancanca de
concer t s de cant coral a m b a c o m p a n y a m e n t instru
mental . Això limita el repertori i frena la possibili tat
d ' u n a oferta de concer t s més rica i es t imulant , tant
per ais cantaires com per al public. Convé afavorir i
sov in te ja r la p rác t i ca de t reba l l d e les co ra l s a m b
grups inst rumentáis , tant en vista a concerts conjunts
com actuant les corals en concer ts que incloguin un
cor. En aquest sentit fóra bo d 'es tabl i r intercanvis i
formes de coMaborac ió a m b els Conserva tor i s i les
Escoles de Música , ais quals poden interessar opor tu-
n i ta t s d ' a q u e s t ca i r e per p r o m o u r e aques t v e s s a n t
pràc t ic en t re el seu a lumna t , a di ferents n ive l l s d e
dificultat i de perfeccionament . T a m b é cal requerir el
suport de les adminis t rac ions per tal que facilitin la
pa r t i c ipado de formacions instrumentáis en concer ts
de cant coral .
Sales i infrastructura per a concerts
Con t r a s t a a m b la quan t i t a t i qual i ta t d ' e n t i t a t s
corals de totes les edats que reali tzen una tasca act iva
en l ' aprenenta tge i la práct ica del cant coral , la greu
mancane^ d ' equ ipamen t s i d ' infrastructura adequada
per a la celebració de concer ts . Efect ivament , cal que
les corals tant les formacions d ' adu l t s com les infan-
tils i j u v e n i l s - no haguem de recorrer habi tualment a
esglésies ni a pavel lons esport ius , s ino que puguem
teñir al nostre abast sales i espais (auditoris, teatres,
sales d ' u s o s pol ivalents) a m b una quali tat técnica i
unes condic ions acúst iques i de sonoritat adients per
celebrar-hi concer ts de cant coral . N o podem admetre
la celebració de concer ts en llocs sense unes mín imes
condic ions , ni menys a l 'a ire lliure, llevat d 'ocas ions
excepcionals o d ' u n a significació molt especial . Cal
teñir en compte que cada tipus de música requereix
unes condic ions técniques i de so especif iques, de tal
m a n e r a q u e no és e q u i p a r a b l e - p o s e m per c a s - la
in f ras t ruc tura p rop i a d ' u n c o n c e r t de rock a m b la
d 'un de cant coral : cada tipus de musica , i en especial
el cant, ha de poder arribar al public a m b la seva qua
l i t a t p r o p i a , a m b les m o d u l a c i o n s e s p e c i f i q u e s .
Convé , dones , en pr imer Hoc, e laborar i publ icar un
di rec tor i de loca l s d ' a r r e u del pa ís a d e q u a t s pe r a
M Ó N O R A L
concer ts de cant coral i accessibles a totes les coráis .
En s e g o n Hoc , ca l c o n s t r u i r n o u s e q u i p a m e n t s i
garant ir que eis que es creïn per a usos polivalents i
eis que es restaurin gaudeixin de condicions apropia-
des per a celebrar-hi concer ts de cant coral. Al costat
de la néces s i t â t de sa les i e spa i s adéqua t s , cal fer
constar t ambé la conveniencia de disposar de piano,
cosa que permet se leccionar un ventali mes ampli i
variât de repertoris . I t ambé de mitjans de enregistra-
ment i reproducció de concer ts , j a en directe, j a utilit-
zant la sala com a estudi de enregis t rament . La nostra
pet ició s ' adreça mes immedia tament als ajuntaments
i a d 'a l t res inst i tucions de carácter public: convé que
t inguin en c o n s i d e r a d o les entitats coráis deis respec-
tius munic ip i s i que afavoreixin i donin suport a la
f u n d ó cultural que desenvolupen en l 'àmbi t local i a
la seva projecció exterior. T a m b é ens adrecem, en el
mateix sentit, a les inst i tucions d ' àmbi t supramunic i -
pal , a les d iputac ions i ais consei ls comarcá i s , c o m
també a la General i tä t de Cata lunya, a la qual p ropo-
sem, a mes , la programació de cicles estables de con
certs de cant coral arreu del país , a fi de fomentar una
d inàmica expans iva de les coráis i d 'es t imular la seva
qualitat musical i artística.
La música coral i eis mitjans de comunicado
Poques vegades un concert de cant coral és con
sidérât noticia a destacar, ni tan sols a fer constar , per
part deis mitjans de comunicac ió , i ben rarament és
qualificai d ' e sdeven imen t cultural o artístic. La infor
m a d o musical sol ignorar, si no menystenir , la mús i
ca coral : només es fa referencia a un cor quan aquest
actúa en concer t acompanyan t una orquestra. En rea-
litat, les seccions de cultura de la premsa general del
país fa poc cas de la música anomenada culta i, dins
ella, encara menys de la mús ica coral, ni pel que fa
r e f e r e n c i a a c o n c e r t s ni a d i s c o g r a f i a . L a c r í t i ca ,
d ' a l t ra banda , sol tendir a valorar- la segons criteris
subjectius, a partir del gust personal del comentar is ta ,
que t raeix sovint una fo rmac ió musica l insuficient .
En canvi , la p remsa comarcal i local acos tuma a ser
mes recept iva i a impl icar-s 'h i mes, tal vegada per la
seva proximi ta t a m b el mov imen t coral del territori
respectiu. Si es tenem l 'observac ió a la televisió i la
ràdio, t ambé és palesa l ' absència i la manca de consi
d e r a d o envers el cant coral . I no sois en les emisso-
res de carácter general : fins i tot en les dedicades a
re t ransmetre música clàssica, el cant coral ocupa un
ínfim espai en la programació . I no ens referim sols a
les c a d e n e s d e p r e m s a , r àd io i t e l ev i s ió p r i v a d e s :
t a m b é a l e s p u b l i q u e s i i n s t i t u c i o n a l s p e r s i s t e i x
a q u e s t b u i t . N i la r e v i s t a " C u l t u r a " q u e e d i t a e l
Depar tament de Cul tura de la Generali tät es pot con
siderar una excepció . Semblan tment podem dir de les
e d i t o r i a l s d i s c o g r á f i q u e s : la p r o d u c c i ó de m ú s i c a
c o r a l és m í n i m a , i a q u e s t a m a n c a n c a a f e c t a a la
re t ransmiss ió radiofónica . A lhora , l ' e scas sa difusió
de l c a n t c o r a l té c o m a c o n s e q ü é n c i a un m i g r a t
interés deis oients envers aquest c a m p musical . Una
manera de resoldre el cercle vicios fóra gravar i fil
mar concer ts de cant coral i re t ransmet re ' l s en directe
o en diferit per les emissores de radio i televisió: és el
cas del tradicional concert de Sant Es teve de l 'Orfeó
C á t a l a , q u e g a u d e i x d ' u n c o n s i d e r a b l e í n d e x
d 'audiéncia . Aques ta acció cont inuada i diversif icada
donar ía a conéixer un ventall de coráis mes divers a
u n a a u d i e n c i a m e s a m p l i a , f o m e n t a r í a i e s t e n d r i a
l ' i n t e r é s e n v e r s e l c a n t c o r a l i c r e a r í a h á b i t s
d 'ass is téncia a concer ts , d ' aud ic ió radiofónica i te le
visiva, així c o m d 'adquis ic ió de discografia de mús i
ca coral . Fins i tot afavoriria l ' a fecció de mol tes per
s o n e s a f o r m a r p a r t d ' u n a e n t i t a t c o r a l c o m a
cantaire. Reforcant aquesta línia d ' ac tuac ió , la insti-
tucional i tzació de cicles estables de concer ts de cant
coral donar ía ocas ió de per iodif icar les r e t r ansmis -
sions, tant a través de les emissores locáis o comar
cáis com a les d ' abas t nacional .
La formació de directius i ges-tors d'entitats coráis
Tot i que la ponencia marc de Dinami tzac ió i for
mac ió d ' a q u e s t C o n g r é s tracta a b a s t a m e n t el tema,
aquest ámbit considera oportú d ' ins is t i r -hi , des de la
p e r s p e c t i v a m e s espec í f i ca d e l ' a s s o c i a c i o n i s m e a
l ' en torn del cant coral . Mol tes de les enti tats coráis
de Cata lunya, en especial les mes ant igües , per tanyen
al model societari ateneístic o s 'acul len en una entitat
d ' a q u e s t perf i l . La ges t i ó d ' e n t i t a t s d ' a q u e s t t ipus
r e q u e r e i x , tot i la d e d i c a c i ó v o l u n t a r i a d e i s s e u s
d i rec t ius , una capac i t ac ió de ca rác t e r c a d a v e g a d a
mes p ro fe s s iona l : cal no c o n f o n d r e vo lun ta r i a m b
afeccionat . C o n e i x e m e n t s d ' o rgan i t z ac ió i admin i s
t r a d o , d ' informát ica , d ' e c o n o m i a i f inances, de már-
quet ing i p romoc ió , de relacions publ iques i insti tu
c i o n a l s , e t c . e s d e v e n e n i n d i s p e n s a b l e s p e r a un
funcionament d inámic i eficient d ' aques t e s ent i ta ts .
Hi ha tota una serie de tasques técniques i de gest ió
que qualsevol entitat associat iva ha d ' assumir , inde-
pendentment de la seva finalitat i de l 'act ivitat que li
és propia. Convé que hi hagi direct ius o gestors que
s e ' n facin carree per tal que els m e m b r e s act ius de
l 'ent i tat , alleujats de p reocupac ions ex ternes i acci
dentáis a la seva dedicació , puguin dedicar-se sense
reserves ni noses a la finalitat cultural que li és pro
p i a . A q u e s t a e x i g e n c i a c r e i x e n t d e c o m p e t e n c i a
explica, en part, el fet que cada vegada costa mes t ro-
bar pe r sones que a s sume ix in ca r rees d i rec t ius , que
les jun tes tendeixin, per manca de relleu, a succeir-se
el les mate ixes , malgrat la renovac ió previs ta en els
I
estatuís ; i que, paral-lelament, es tendeixi a professio-
nali tzar la gestió i a retribuir-la. Es tracta, c o m diem,
d ' u n a gestió al servei de la labor cultural de l 'enti tat ,
u n a f u n c i ó t an e s p e c í f i c a q u e n o c o m p o r t a q u e
aquests gestors en siguin m e m b r e s act ius: en el cas
concret d 'una entitat coral , no cal que la persona que
n ' e x e r c e i x la ges t ió s iguí can ta i re , i m e n y s enca ra
que coincideixi a m b el director del cor. N o obstant ,
un d i rec t iu ha de c o n è i x e r les f inal i ta ts cu l turá i s i
socials que son la rao d 'ex is ténc ia de l 'enti tat , i iden-
t if icar-s 'hi . És a dir, en tota entitat coral ha d 'haver -
hi , a mes d ' un director , un direct iu . D ' a l t r a banda ,
convé que la relació i la comunicac ió entre els d i rec-
tius i els membres actius de l 'enti tat , especia lment el
director o directora, siguí fluida, que es doni una par
t i c i p a d o real i represen ta t iva en la formulac ió deis
projectes, en el seguiment i en l ' ava luac ió , i que en
tot m o m e n t la d i s t inc ió en t re mi t jans , es t ra tég ies i
finali tats sigui c lara i compar t ida . La ponenc i a vol
insist ir en la conven ienc i a de formac ió i rec ic la tge
deis direct ius i gestors de les entitats coráis: cal que
hi est iguin disposais i que les adminis t rac ions orga-
ni tzin cu r sos d e capac i t ac ió a d i ferents n ive l l s . L a
formació és una cond i c io c a d a cop mes necessà r ia
per al desenvolupament i la reconvers ió i actuali tza-
c ió de les nos t res en t i t a t s cu l tu rá i s i r éc réa t ives . I
mes en la p rospec t iva d ' u n a societa t que tendeix a
e s m e r ç a r mes t e m p s , r e c u r s o s i e x p e c t a t i v e s en el
Heure creat iu i lúd ic , p r o g r e s s i v a m e n t a l ' abas t de
mes pe r sones , d ' u n venta l i m e s ampl i d ' e d a t s i de
sectors socials mes diversos .
El món coral cátala
A mes de la problemàt ica interna de cada federa
do, hi ha temes i ques t ions que interessen i afecten el
món coral cátala en el seu conjunt i que convé que
siguin tractats conjuntament . N o es tracta pas d ' enu
merar en aquesta ponenc ia tots els temes propis del
món coral endins: tan sois most rar que hi son i que
l 'efectivitat de la seva resolució depén de la qualitat
de les relacions i de la coordinac ió entre les federa-
cions . Un d 'aques t s temes pot ser l 'anàlisi de l 'abast
del SCIC en relació a les Coráis Juveni ls : fins ara, el
S C I C a p i e g a v a c a n t a i r e s f ins a l ' e d a t de 14 a n y s ,
te rme d ' acabamen t de l ' E G B , és a dir, de l 'escolari tat
obligatoria. L ' ex tens ió de l 'obl igatorietat del s is tema
e d u c a t i u a i s 16 a n y s - d ' a c o r d a m b la L O G S E - i
l ' es tabl iment de centres de Primària fins als 12 anys i
de Secundar ia Obl igator ia fins als 16, podría mot ivar
un replantejament de l 'abast de les coráis infantils i
j u v e n i l s pe l q u e fa a l e s e d a t s . E n a l t r e s p a ï s o s
d ' E u r o p a tal p r o b l e m à t i c a n o es d o n a , j a q u e les
c o r á i s infant i l s i j u v e n i l s e s t án a g r u p a d e s en u n a
mate ixa f e d e r a d o . U n a altra qües t ió que convindr ia
abordar és la manera de garantir i facilitar el pas deis
cantaires juveni l s a les coráis de cantaires adults, j a
que és un fet que molts cantaires joves , en finalitzar
l ' eda t de pe r t inença a un cor j u v e n i l - p r e c i s a m e n t
quan han comença t a adquirir un nivell de qualitat i
d i s c i p l i n a - , n o c o n t i n ú e n i es p e r d e n p e r al c a n t
coral . N o es deu tractar de prendre inúti ls mesures
d ' in f lex ib i l i t a t : cal r e spec ta r les o p c i o n s de corá i s
joves que volen cont inuar unides , malgrat que a lguns
cantaires sobrepassin el límit d 'edat . Tanmate ix , cal
parar ponts de diàleg entre les federacions de coráis
j u v e n i l s i d ' a d u l t s , i q u e a q u e s t s c o r á i s d a r r e r e s
s 'obrin sensiblement a les generacions j oves , que el
seu espa i s igui a co l l i do r pe r al j o v e n t , q u e el seu
repertori els resulti es t imulant , que es doni una o s m o -
si con t inua : ben segur q u e l ' e s fo rç c o m p r e n s i u de
joves i adults és profitós i gratificant i que la mutua
comunicac ió d ' à n i m il-lusionat i d ' exper iénc ia assen-
yada pot contr ibuir al mi l lorament del nivell de qua
litat musical i humana del món coral . T a m b é cal con
t e m p l a r la f o r m a c i ó d e c o r á i s d e g e n t g r a n . L e s
persones jubi lades que no pertanyien a un cor han de
tenir oportuni tat d ' acced i r al món coral c o m a m o d a -
litat de Heure es t imulant de la salut, en tesa aques ta
com "una manera de viure au tónoma, solidaria i j o i o -
sa". El mitjà mes adient deu ser a través de coráis de
gent gran, com les que es formen a l ' en torn de casais
d ' av is o centres cívics . El món coral - pos s ib l emen t a
través de les federacions coráis de cantai res a d u l t s -
les ha d ' a tendré i acollir des de la seva especificitat,
facilitant-los mitjans (repertori , directors , or ientació i
assessorament) , oferint-los vies d ' in tegrac ió i t raçant
canals de p a r t i c i p a d o . Un altre t ema que convé enfo
car és el de la representació del món coral compos t
per les di ferents f ede rac ions i la seva in t e r locuc ió
envers les adminis t rac ions publiques i les insti tucions
del p a í s , c o m t a m b é d e c a r a e n f o r a , en e s p e c i a l
davant el m ó n coral europeu. Cal most rar una imatge
d 'uni ta t i expressar-nos a m b una sola veu, des d ' una
c o h e s i ó i v e r t e b r a c i ó i n t e r n a q u e d o n i g a r a n t í a i
coherenc ia als projectes g loba ls i a les a l ternat ives
especifiques de cada federació, peí fet mateix de ser
presentades i assumides conjuntament . Hi ha algunes
v ies i n i c i a d e s i m o i t e s mes p e r pe t j a r q u e p o d e n
acostar to thom que forma part del món coral cátala,
infants, j oves i grans , h o m e s i dones , d ' a r reu de les
terres de parla catalana o procedents d 'a l t res terres i
cul tures.
Cap a un moviment coral cátala
Des d ' aques ta ponenc ia vo lem anar mes enllà de
les pa rau les i les bones in tenc ions : en p r imer l loc ,
volem remarcar la impor tancia deis intercanvis i les
c o l l a b o r a c i o n s en t re corá i s de les d ive rses federa
cions, afavoridors de vivéncies es t imulants i enr iqui-
do res q u e ens han d ' a p r o x i m a r i obr i r a la m u t u a
M Ó N C O R A L .
M Ó N C O R A L
coneixença i es t imació, feta alhora d ' amis ta t i apre
c i a d o . H e m de tendir a una cul tura musical i coral
comuna , un objectiu assolible a través de l ' educac ió i
de la convivencia , de la f o r m a d o i el cant en comú,
afavorint la c o m u n i c a d o , i compart in t servéis o c re -
an t -ne de c o m u n s . En def in i t iva , cal impu l sa r una
pedagogía i p romoure una praxi de mov imen t coral
cátala, ja que fîtes d ' aques t caire no s ' aconsegueixen
en c imeres d 'a l t nivell s ino des de les bases respect i
ves . Tanmate ix , cal que hi hagi una voluntat comuna
de les respect ives di rect ives: una intenció act iva de
tendir-hi , i l ' av inença de posar-h i tots els mitjans i
r e c u r s o s a l ' a b a s t p e r p r o m o u r e ' l i a f e r m a r - l o . I
aquesta voluntat hi és, de fa mol ts anys, una voluntat
l larga i constant , tôt i avançar lentament i en discon-
tinuïtat: el magne concert de "Cata lunya can ta" célé
brât al Palau Sant Jordi l 'any 1992 en va ser una pen-
y o r a . A c t u a l m e n t t r e b a l l e m en l ' e l a b o r a c i ó d e i s
e s t a tu í s del M o v i m e n t Cora l C á t a l a , q u e p r e n d r i a
fo rma de c o n f e d e r a d o de les diferents federac ions
existents. A diferencia d ' u n a fusió, una confederació
no ha de c o m p o r t a r una pè rdua d ' iden t i t a t , ans un
enfort iment de cada f e d e r a d o , que es fonamenta en
el convenc iment que la unió fa la força. Aques ta és
una aposta de futur: un Mov imen t Coral Cátala pui-
xant, des de la igualtat i la sa lvaguarda de l ' au tono
mia i l 'especificitat de cada federació, des del respec
te a la historia i a la biografía de totes el les, fins al
compromis comú i manifest de p romoure i enfortir el
cant coral cátala, i de servir així, des d ' aques t àmbit ,
a la cultura i al poblé de Cata lunya.
Fundació "La Caixa"
Des de fa 9 anys, la Fundac ió "La Caixa" , celebra la Festa de Nadal progra-
mant l 'oratori de Haendel El Messies , que ha anat al ternant les sèves ver
s ions a m b i n s t r u m e n t s o r i g iná i s o m o d e m s , en i n t e r p r e t a c i o n s d ' u n
interés inqüest ionable , des de la l lunyana versió de Mozar t oferta per la Academy
of Ancient Mus ic a m b E m m a Kirkby i Chris topher H o g w o o d , fins a la darrera de
Les Ar ts F lor i ssan ts i Wi l l i am Chris t ie , passant per la vers ió a m b ins t rumen t s
m o d e m s de l 'Orques t ra de Cambra Holandesa a m b Mar ia Bayo i el mest re Ros
Marbà . En la versió que s 'ofereix aquest any s 'ha desitjat aportar a lguna cosa mes,
aproximar-nos a la idea de Haendel de que la seva obra era una comun ió espiri tual
de la humani ta t . Aques t és l 'esper i t que ha inspirât aquest Mess ies part icipat iu.
Prendre part en El Mess ies , mes que no pas s implement assistir-hi, és dones a lgu
na cosa mes que una curiosa novetat concertíst ica: és una manera de retornar el
sentit co l l ec t iu primigeni d ' aques ta mena d 'obres . Els esperi ts rel igiosos hi re t ro
baran el sentit de l 'orac ió comuni tar ia i les sensibil i tats art ist iques el plaer intrín-
sec de la música; el plaer de fer-la mes que no pas fer-se la fer, de ser-hi mes que
no pas d 'es tar-hi , de per tànyer a una co l lec t iv i ta t que vibra a m b nosaltres mes que
no pas de romandre un individu isolât que només escolta i es guarda gas ivament la
fruido d ' un goig privât. Un cicle de gairebé dos mesos d 'assajos ha estât précis
per a preparar les parts coráis , assajos a m b l 'orquest ra i solistes, una distr ibució
adequada entre el public al Palau de la Música i una gran dosis no només d' i l- lusió
i en tus iasme sino també de bon treball. El Mess ies que ens espera el proper dia 20
de desembre inaugura, sens dubte , una nova manera de gaudir aquest oratori en el
que els músics professionals uneixen les sèves veus a les d ' un "pob lé" afeccionat,
iniciant una tradició que ens arriba d 'a l t res punts d 'Europa .
T 'AGRADARIA CANTAR
e l Mess ies? N o s a l t r e s
p o s e m
a l t e u a b a s t
Orquestra, cor, director,
solistes, sala de concert,
dia i hora
Tu només hi has de posar...
lawva veil
Dimecres, 20 de desembre de 1995
a les 21.00 hores
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
tK Fundació "laCaixa"
M Ó N C O R A L
Paraules en l'acte de constitució del "MOVIMENT CORAL CÁTALA"
a carree de Joan Soler i Amigó
A Manresa , 26 de novembre de 1995
El text que ara llegiré va ser pronuncia i el 19 de
g e n e r d e 1992 al P a l a u S a n t J o r d i d e B a r c e l o n a ,
davant d ' una assistència de prop de 10.000 persones:
"Cata lunya és un poblé que canta, que canta de
cor. Gi rem a cop d 'u l l la vista enrera: aviat farà 150
anys de la f o r m a d o dels pr imers cors de Clavé i jus t
fa un segle de l 'esclat del mov imen t orfeonistic que
encapça l à l 'Or feo Cá ta l a i que fa p r o p de 75 anys
s 'aplegà en la G e r m a n o r dels Orfeons de Catalunya.
"Han passat mal tempsades , pero els nostres cants
s 'han alfat mes enlaire . Ja fa 50 anys de la represa
del mov imen t coral , a m b noves veus i noves forma-
cions al costat de les que prosseguien. Fa 30 anys que
e s v a c o n s t i t u i r e l S e c r e t a r i a t d e i s O r f e o n s d e
Ca ta lunya , 10 que la Fede rac ió Ca ta lana d 'En t i t a t s
Coráis en va prendre el relleu, 25 anys del Secretariat
de Coráis Infantils de Cata lunya i mes de 20 de les
Coráis Juvenils de Catalunya: noves generac ions .
"I avui som aquí en un grandiós aplec de cantai -
res d ' a r r e u de C a t a l u n y a , d e to tes les eda t s : de la
Federació de Cors de Clavé , del Secretariat de Coráis
In fan t i l s , de les C o r á i s J u v e n i l s i de la F e d e r a c i ó
Cata lana d 'Ent i ta t s Corá is . Catalunya canta en les
veus de tots, de tots jun t s .
"Mirem, sobretot, endavant : cantar jun t s , per pr i
mera vegada , 7.500 can ta i res de les qua t re federa-
c i o n s - i en l ' à m b i t m a g n i f i e d ' a q u e s t P a l a u San t
J o r d i - expressa un t robament de voluntats i anuncia
nous temps en el mov imen t coral cátala: Catalunya
canta.
"Catalunya canta". Palau Sant Jordi, 19/1/92
M Ó N C O R A L .
V a m se r 7 . 5 0 0 c a n t a i r e s , d ' u n e s 2 5 0 c o r á i s ,
interprétant un programa que començava a m b el Cant
a la Senyera i es coronava a m b l 'AMeluia de Hàndel .
A r a , a q u í , a M a n r e s a , r e p r é s e n t a i s p e r la
Fede rac ió de Cor s de Clavé , la F e d e r a d o Ca ta lana
d 'Ent i ta ts Coráis , la de Coráis Juvenils de Catalunya,
el Secré ta r ia t de Corá i s Infanti ls de Ca ta lunya i la
F e d e r a d o Cata lana de Pueri Cantores , som 630 cors i
mes de 25 .000 cantaires . I t ambé una munió de di rec-
tors i d i r e c t o r e s a m b una d e d i c a d o vo lun t a r io sa i
d ' un nivell cada vegada mes exigent de professiona-
l i t a t . D e t o t C a t a l u n y a , d e l S u d i d e l N o r d ,
d 'Andor ra , i t ambé del País Valencia, de les Ules, de
la Franja d ' A r a g ó , i deis casais catalans d 'u l t ramar ,
de Mèxic , de Veneçuela , de Xile , d 'Argent ina . . . Tots
jun t s , consti tuint el Moviment Coral Cátala.
Canta i re s nois i noies , h o m e s i dones , ca ta lans
vel ls , nous catalans, i d 'a l t res - a les A m é r i q u e s - j a
filis i nets de catalans. . . Cantaires de totes les genera-
cions , de totes les edats , de totes les capes i sectors
socials . De muntanya i de la pagesia, de la costa i de
terra endins , de pobles , viles i ciutats, de cada una de
les seves barriades. . .
se i reprendre a m b nous esclats . Avui es tanca un cer
cle i se n 'ob re un de nou.
El Moviment Coral Cátala que es const i tueix
ara com a C o n f e d e r a d o representa alhora la fidelitat
a uns orígens comuns , el recone ixement d ' un fet ciar
i indiscutible, que és formar part d 'un mateix projec-
te, de tenir eis mateixos objectius, la voluntat de fer
mús ica a t ravés de l ' i n s t rument de les nos t res veus
a m b un repertori comú extensis im, que abraça des de
la nostra canco popular fins a l 'un iversa l de tota la
human i t a t , n o v e s m u s i q u e s i c a n ç o n s t r ad ic iona l s ,
identitat i Universalität, tal c o m es manifesta plàst ica-
ment en la boca d ' e scena r i del Palau de la Mús ica
Catalana.
A m b a q u e s t s r e c o r d s i a q ü e s t e s e s p e r a n c e s ,
dones , en n o m de tots i de to tes , e m plau donar la
benvinguda, i ho faig i l l u s ionadamen t , a cada una de
les F e d e r a c i o n s en a q u e s t fe l iç r e t r o b a m e n t q u e
s 'obre ja al segle XXI , al segon m i l l e n i .
V i s c a la m ú s i c a , v i s ca el can t c o r a l , v i s c a el
Moviment Coral Cátala, i visca Cata lunya .
A v u i , 26 d e n o v e m b r e de l ' any 1995 , als 150
anys de la creació de la pr imera societat coral catala
na, " L ' A u r o r a " per Josep Anse lm Clavé, l ' any 1845.
Avui es tanca un cercle de 150 anys, d ' un segle i mig
que va des de " L ' A u r o r a " del cant coral català fins a
la da r re ra coral infantil que s ' ha créât . Un cant de
moi tes veus en l 'espai i en el temps que, d ' ençà de
l lavors , no ha deixat de vibrar, que ha t ingut t emps
de silencis i boca closes, però que ha sabut mantenir-
No ta de la R e d a c c i ó : s ignaren el d o c u m e n t de
cons t i tuc ió del M o v i m e n t Cora l Ca t a l à les federa
c i o n s : F e d e r a c i ó d e C o r s d e C l a v é , F e d e r a c i ó
C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r á i s , S e c r é t a r i a t d e C o r á i s
I n f a n t i l s d e C a t a l u n y a i l e s C o r á i s J u v e n i l s d e
Catalunya, en presencia de l 'Honorab le senyor Joan
Vidal i Gayolà , président del Centre de Promoció de
la Cul tura Popular i Tradicional Cata lana .
P R O G R A M A C I Ó C O R A L
PALAU DE LA M U S I C A C A T A L A N A
Temporada Musical 1995-96
18 de desembre de 1995 Concert de Nadal Coral Sant Jordi
20 i 21 de desembre de 1995 Concert de Nadal Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya Coral Cantiga Coral Carmina Orfeó Cátala Polifònica de Puig-reig Solistes vocals Edmon Colomer, director Hâendel: El Messies
26 de desembre de 1995 Tradicional concert de Sant Esteve Cors Infantils i Cor Jove de l'Orfeó
Cátala Cançons de Nadal Orfeó Cátala Orquestra de Cambra Gonçal
Cornelias Jordi Casas, director Fragments coráis de l'Oratori "El
Messies" de Hândel
25 d'abril de 1996 Orquestra i Cor del Gran Teatre del
Liceu Eva Marton, soprano Jyrki Niskanen, tenor Eike Wilm Schulte, bariton David Robertson, director Wagner: Tristany i Isoida (versiö de
concert)
29 d'abril de 1996 Scottish Chamber Orchestra Cor de Cambra del Palau de la Müsica
Catalana Gwendolyn Bradley, soprano Lola Casariego, contralt Francesc Garrigosa, tenor Enrique Baquerizo, bariton Charles Mckerras, director Mozart: Waisenhaus-Messe, K.139
26 de maig de 1996 Berliner Bach Akademie Orfeö Catalä Solistes vocals Heribert Breuer, director Mendelssohn: Elies
B Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya
V Temporada de Concerts 95/96)
16 d'abril de 1996 Mitteldeutscher Rundfunk Kammer Philharmonie Orfeö Catalä Petra Maria Schnitzer, soprano Christian Banner, tenor Marcos Fink, baix Günther Theuring, director Haydn: Les Estacions
Programado Temporada 1995-96
26, 27 i 28 de gener de 1996 Centenari Robert Gerhard Albert Attenelle, piano Coral Carmina (Cor collaborador de
l'OBC) Franz-Paul Decker, director
13 i 14 d'abril Beethoven-Berio Swingle Singers Edmon Colomer, director
EUROCONCERT
29defebrerde 1996 El gran lied romàntic Krisztina Laki, soprano Julia Hamari, mezzo-soprano Zeger Vanderstene, tenor Marcos Fink, bariton Levente Kende i Heidi Hendrickx,
piano a 4 mans R. Schumann: Spanische Liebeslieder, op. 138 J. Brahms: Liebes-lieder (18 valsos, op. 52) J. Brahms: Neue Liebeslieder (15 valsos, op. 65)
19 de mare de 1996 L'església i l'escena del XVIII italià
Il Giardio Armonico Marta Almajano, soprano Guillemette Laurens, contralt Enzo di Mateo, baix G.B. Pergolesi: Stabat Mater G.B. Pergolesi: La serva padrona
(versió escènica)
16 de maig de 1996 Amor i mitologia a l'opera del
barroc La Grande Ecurie et la Chambre de Roy
James Bowman, contratenor Lynne Dawson, soprano Jean-Claude Malgoire, director C.W. Cluck: Orfeo ed Euridice
(versió concertant)
Cor de Cambra del Palau de la
Mùsica Catalana
14 de desembre de 1995 Sabadell. Teatre de la Faràndula. 21 h.
16 de desembre de 1995 Barcelona Palau de la Mùsica Catalana. 22 h.
Nota: Una prova efectuada en la sala de concerts del Palau de la Musica Catalana demostra que una simple tos, mesurada instrumentalment, equival a la intensitat d'una nota mezzo-forte, emesa per una trompa. Aquest mateix so, pal l iâ t mit-jançant un mocador, és equiparai a un lleuger pianissimo.
F E S T I V A L S , C U R S O S , C O N C U R S O S I A C T I V I T A T S D I V E R S E S
— MAR DEL PLATA (Argentina) America Cantat II Del 29 de mare al 7 d'abril de 1996
— MONTREUX (Suissa) 32es. Rencontres Chorales Internationales Del 9 al 13 d'abril de 1996
— RIGA (Lituània) The 5th Youth-Choir Festival The 1st International Youth-Choir Competition De 111 al 14 d'abril de 1996
— ALMADA (Portugal) "Costa Azul" International Choir Festival Del 8 al 14 d'abril de 1996
— STORD (Noruega) International Choir Festival Del 21 al 24 de juny sw 1996
— PREVEZA (Grècia) 14th International Choir Festival Del 4 al 7 de juliol de 1996
— PECS (Hongria) International Chamber Choir Festival Del 8 al 14 de juliol de 1996
— TABOR (Txèquia) Setmana Cantant Internacional Del 12 al 21 de juliol de 1996
— MELBOURNE (Australia) Internationales Chorfestival Del 26 de juliol al 3 d'agost de 1996
— VIENA (Austria) Schubert Choral Festival Del 8 a I'll de maig de 1997
— TALLIN (Estònia) VI International Choral Festival Tallin'97 Del 18 al 21 de juny de 1997
— RIVA DEL GARDA (Italia) II Festival Internacional Del 25 al 29 de juny de 1997
C O N C U R S O S
— ROTTERDAM (Holanda) 1 st Rotterdam International Choir Contest Marc de 1996
— ROMA I CIUTAT DEL VATICA (Italia) III Festival Coral Internacional "Orlando di Lasso" Del 9 al 13 de mare de 1996
AREZZO (Italia) Concorso Internazionale di Composizione "Guido d'Arezzo" 1996 Data limit 15 de marc de 1996
RIVA DEL GARDA (Italia) 4 Concorso Corale Internazionale Del 31 de marc al 3 d'abril de 1996
DEBRECEN (Hongria) International Béla Bartók Competition Primera setmana de juliol de 1996
PREVEZA (Grècia) 2nd International Competition of Sacred Music Del 4 al 7 de juliol de 1996
HESSEN (Alemanya) 1 st International Choir Competition Del 18 al 21 de juliol de 1996
MAASMECHELEN (Bèlgica) The International Choir Contest of Flanders Del 27 al 29 de setembre de 1996
NETANYA (Israel) 1st International Choir Competition Del 14 al 17 d'octubre de 1996
ATENES (Grècia) International Choir Festival of Athens Del 13 al 17 de novembre de 1996
BUDAPEST (Hongria) 6th Internarional Choir Competition Del 23 al 26 de marc de 1997
GIESSEN (Alemanya) 2nd Children'sand Youth Choir Competition Del 10 al 13 de juliol de 1997
ZWICKAU (Alemanya) 3rd International Robert Schumann Competition Del 29 de maig al 2 de juny de 1998
D I V E R S E S
SYDNEY (Australia) 4th World Symposium on Choral Music & World Choirs Festival Del 7 al 14 d'agost de 1996
Les entitats interessades poden ampliar details d'aquets anunciats a la nostra secretaria.
LANGEL I ELS PASTORS
T R A D I C I O N A L C A T A L A N A D E N A D A L
HARMONITZACIO
JOSEP M. TORRELL (n. 1944)
EDICIONS DE L A
81 S| H
III FEDERACIÖ CATALANA D/ENTITATS
CORALS Setembre1995 NUM. 103
L'ANGEL I ELS PASTORS TRADICIONAL CATALANA DE NADAL
Harm.: Josep M. Torreil (n. 1944)
r j j ' ' r p m 1.-Pas- to - rets de la m u n - ta - n y a q u e vi - viu a m b gran re -
i Mi n - , \ - S—
— « • i — • — j —
m i - -« f i
B
U è »
tí ff jj 7 ^
7 7
a
i
m 7 f»
tí
eel , a m b gran re - eel , ee l , l'an - gel del eel ,
des - per - teu 's , ve - niu de • q u e j t - q u i vine a_a - nun - ci -
i á
a m b 1 an
gran gel
re del
ee l , a eel ,
SO a m b l'an
gran gel
re del
ee l , eel ,
a m b 1 an -
gran gel
re del
ee l , ee l .
tie
*4
près - sa q u e n'es nat el Rei del Ce l , ar - vos q u e ja^és nat el Rei del Ce l ,
0 0 Cel . C a p al mig - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e -p i -ca_e l tim-
• 1 * 0—m » 0 0 0 I *
C e l . C a p al mig - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - ca Pas - qua i , re-pi-ci i_el tim-
0 0 r PLU Cel . C a p a i m i s - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e - p i - c a e l tim-
te
14
Ü
Cel . C a p a i m i g - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e -p i -ca_e l tim-
m m||: u ' r bal , r a m - p a - t a - p l am. r a m - p a - t a - p l a n i ! Que_en son fes - tes d 'à- le -m. 0 M bal , r a m - p a - t a - p l a m , r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e
ba l . r am- pa - ta p l am, r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e -
• • "0 mm bal .
18
« 4 I r a m - p a - ta - p l a m r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e
0^ g # gri - a, P a s - q i i e s San - tes de N a - d a l !
gri - a, P a s - q i i e s San - tes de N a - d a l ! .
1 h , I ^ .-i • z r ^ — = — ^ * r * 1 P 11
2a. Estrofa i Tornada. 3a. Estrofa, Tornada i Coda
gri - a, P a s - q ü e s San - tes de N a - d a l L
FCEC-103
3
i l h h .... í i
r g» *
i t - y * I T
§ 1 1 1
—fi r r r | | J r * 7
É
r ? •> a a_
S a f PiP pf P 2 . - Q u è é s a -ques t so-rol l q u e sen - to a_a -ques - t a j io - ra_en el c o r - r a l , en el co r - r a l ? E s - p e -
reu ' s q u e si j o bai - xo s a - b r e u qui és en P a s - q u a i , e s - p e - qua i .
2f>
. J 1 1 1
* V
| 2
H —
\i=¥n
• ri-
a a
1
ri-
a
—4
i
U ? — i 1 -
1—
^—
1
a
P'
a
- # J —
•m1 L
F* - - '
^ i a
r p ^ .
i-
l
'—4 a
P * V
1 < U u
l
— r
a a
m-V | t •
4 = 1 a
•
k i
i
! £ 1
i
n £f l
>•
a la
Tornada
Codaj
pp
-ahah m de N a - d a l , de_
M» ,,i j. J Ji j. rj. J j»
N a - da l !
d e -
f'« t i I » -»
N a - dal , d e .
»
N a - da l !
. d e N a - d a l , d e - N a - da l !
mm de N a - d a l , d e - N a - da l !
FCEC-103
D I S C O G R A F I A B I B L I O G R A F I A
M U
U n
C O N S I D E R A C I O N S S O B R E
L A D I R E C C I Ó C O R A L
Enríe Ribo 44 pagines. 400 ptes.
Edicions de la FCEC
Núm. T.2
Barcelona 1995
ENRIC RIBO CONSIDERACIONS
SOBRE LA DIRECCIÓ CORAL
EDICIONS DE LA
•III
mi CATALANA CKEN11 LAI S
Barcslon« 1996
Apunt s teòr ico-pràct ics per a l 'es-
tudi de la D I R E C C I Ó C O R A L , i pr in-
cipis basics per a elevar el nivell de les
corals . Pròleg de R a m o n Vilar i Heras .
" A través d'aquest opusc le el m e s -
tre Enric Ribo desenvolupa de manera
s i n t è t i c a el seu p e n s a m e n t s o b r e la
D i r e c c i ó C o r a l . E s t à d i v i d i t en c i n c
cap í to l s : la i n t e r p r e t a d o ; la po l i fon ia
c l à s s i ca ; la veu ; ac t i tud co rpo ra l de l
d i rec tor i del can ta i re i m e c á n i c a de l
text. Acaba a m b dos annexes , un sobre
pr inc ip is bas ics per a e levar el n ivel l
de les corals i l 'altre sobre l ' ensenya-
m e n t c o m p a r a t i u d e l s i n f a n t s i d e i s
a d u l t s . E l fil c o n d u c t o r d ' a q u e s t e s
" C O N S I D E R A C I O N S " és la in terpre-
t a c i ó m u s i c a l . O b r a i n t é r e s s a n t d e
conèixer j a que és deis pocs d o c u m e n t s
teòrics sobre direcció coral que tenim,
provinents de musics del pa ís" .
Ramon Vilar
Musics i Mestres Si de qualsevol fragment d'una obra musical de les col lecc ions de discos (de la casa Salvat Editores) de:
Musicàl ia (Discos 90 rv.)
Los Grandes Composi tores (Discos de 90 rv.)
Los Grandes Composi tores (Compacts -1a. edicic—)
Los Grandes T e m a s (Discos de 90 rv.)
us intéressa tenir la següent informado:
Disc - Títol - Moviment - Instrument - Durada - Compositor
• Agrupada per col lecc ions (podreu saber, també, a quin dise de les altres co l lecc ions trobareu un déterminât fragment).
Responsable de la IFCM: a) per la Coral Mundial b) peí Centre Internacional de Cant Coral a Namur Joan-Claude Wilkens
Rue des Brasseurs, 175 B-5000 Namur Tel. 07-(32)81 23 13 01 Fax 07-(32) 81 21 11 64
Amies de la Mûsica de Barcelona
Via Laietana, 41 , pral. 08003-Barcelona Tel. 93-302 68 70
Conseil Català de la Mûsica Diputacio, 239, 4, 2, A 08007 Barcelona Tel. 93-487 54 17 Fax. 93-4875416
N O T I C I A R o N S E L L D I R E C T I U
FEDERACIÓ CATALANA D'ENTITATS CORALS
Barcelona 2 d'octubre de 1995
Distingit senyor,
Abans que e s celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya ¡ com a representant d'un collectiu de m e s de 40 .000 persones, amb una influencia en 240.000 ciutadans del nostre país, m'adreco a vosté per preguntar-li:
-Quin paper reserva a la Cultura el s e u programa electoral, especia lment a la Música i m e s concretament a la Música Coral?.
-Quin lloc doneu a la Música i a la Música Coral, al s e u ensenyament i al s e u desenvolupament?
-Fins a quin punt tindreu en compte el paper dinamitzador cultural de les coráis i orfeons a les viles, ciutats i barris?.
-Quin tipus d'ajuda aportareu a les iniciatives de Música Coral en favor de la Joventut: animado, formado, edició?
El proper 24 de marc de 1996
(diumenge) , t indrà lloc l 'Assemblea
Genera l Ordinàr ia de la Federac ió
C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r á i s
- F C E C - , al Mare sme .
Ben aviat les corá i s r ebran la
convocator ia a m b l'ordre del dia.
Reserveu-vos però , la data per
q u é és m o l t i m p o r t a n t q u e to t s i
cadascun deis cantaires facin sentir
l a s e v a v e u i e x p r e s s i n la s e v a
voluntat , a través deis représentants
de les entitats federades.
Tot espérant la vostra resposta, us saludem atentament.
Lluís Gómez i Roldan President
Després de demana r a tots els partits politics par lamentar is quin és el seu progra
ma respecte al Cant Coral a Catalunya, aquesta és Túnica resposta que hem rebut
en el m o m e n t de tancar l 'edició d'aquest número :
CONVERGENCIA 2®,. -, CONVEMÉNCH
Barcelona, 23 d'octubre de 1995
Sr. Llufs Gómez i Roldan Federació Catalana d'Entitats Coráis Pl. Víctor Balaguer, 5, 3 08003 - BARCELONA
Benvolgut senyor.
En resposta al seu escrit del proppassat dia 2 d'octubre, em plau comunicar-Ii que d'acord amb el programa electoral preparat i aprovat per CiU en els ámbits de música, associacionisme cultural i mecenatge cultural, les propostes per dinamitzar i potenciar un collectiu com el que vosté representa ni queden inclosos:
• Coordinar els diversos deles de concerts i festívals a fi d'estürtular una programado al Uarg de tot l'any.
• Intentar incorporar obres deis compositors catalans i actuacions deis intérprete del país que en fácil i ti la difusió i el treball.
• Potendar les tasques de suport i assessorament continua! a les entitats per tal de resoldre aquelles qüestions que puguin derivar-se tant del seu propi funcionament com de les obligadons legáis que aquest comporta.
• Donar suport a la rehabilitado, millora i creado d'infraestructures culturáis per tal que les entitats populars puguin gaudir deis espais adequats per al desenvolupament de les seves acüvitats i mantenir el seu patrimoni.
• Endegar un pía anual d'actuadó amb especial incidencia en els sectors que en fundó de les seves espedals caracterlstiques requereixin una atendó prioritaria.
• Impulsar la presencia pública i la penetrado social a través de campanyes en els mitjans de comunicado.
• Impulsar aquelles institucions i iniciatives tendents a facilitar i promoure el patrimoni privat de les actívitats culturáis.
Pel que fa al cant coral i l'ensenyament:
1) S'està dotant d'especialistes de música a tots els centres docents de Catalunya. Això comporta:
1.1. Aplicació gradual d'aquesta mesura a mida que s'ajusten les plantilles i que es convoquen oposidons.
1.2. Ais espedalistes de música se'ls demana un bon coneixement de la veu i de la di ree cío coral.
1.3. En els currículums publicáis pel Departament d'Ensenyament es contempla dins de l'area de música, l'apartat de veu, caneó i cant coral d'una manera espedal. Decret 95/1992, de 28.04.92. Es treballa en la correda aplicado d'aquest Decret.
1.4. Properament es publicaran unes orientadons especifiques de cant coral a la primaria.
1.5. Es dona suport i reconeixement a cursos de Formado Permanent del Professo rat en els quals es preveu de forma espedal la formado en el cant coral.
2) A les escoles de música es considera que el cant coral ha de formar part de l'educadó básica musical, per la qua) cosa en el Decret 179/93 es posa la matèria de cant coral com a indispensable en els programes d'ensenyament musical a totes les edats
3) Sense el requisit abans esmentat no s'autoritzen les escoles de música.
4) Ais decrets ja publicáis d'ensenyaments musicals corresponents al grau mitjà i superior, s'ha posat especial émfasi en la dedicado deis alumnes al cant coral dintre de l'aprenentatge reglat de la música.
5) A totes les comissions tècniques que preparen els currículums bàsìcs de música de tot l'Estat, des de Catalunya s'ha insistit prioritàriament sobre la importancia del cant coral com a matèria obligatoria, fins i tot en el cas del grau superior. Malgrat l'oposició d'algunes comunitats autònomes, s'ha aconseguit que aquesta matèria formi part del curriculum del grau superior.
Cree que totes aqüestes línies d'actuadó poden i han d'enfortir encara mes el rie, extens i alhora divers moviment coral del nostre país, que constitueix un deis eixos de vertebrado de Catalunya.
Ben cordialment,
• Promoure la creacio de l'Agenda de Mecenatge juntament amb d'altres institudons i fundadons com a instrument que fadliti els contactes entre
•m
im IM O T I C I A R I D E L E Q U I P T E C I M I C
E D I C I O N S D E L A
I I I I FEDERACI0
P E CATALANA 0 ^ D'ENTITATS
111 CORALS Novetats
(Als anteriore números, no ens va ser possible anunciar-vos les novetats de les edicions de la FCEC. Ara, dones, us informem de totes les edicions fetes des del febrer del 1995. Demanem disculpes pel retard i per l'extensió avui d'aquest apartat).
FCEC-96 INTERCESSIÓ DE STA. MARIA. Cantiga del rei Alfons el Savi 4vm (B2) Adaptació polifònica: Cristòfor Taltabull (1888-1964)
Versió catalana: Josep M.Llobera (1874-1949) (Partitura tramesa a tots els cantaires, amb la revista "A quatre
veus" num. 5, del febrer passât).
FCEC-99 L'ELEGIA D'UNA ROSA 4vm (B1 ) Mùsica: Tomàs Berdier (1910-1979) Text: Josep Carner (1884-1970).
Proposada per l'Agrupació Polifònica de Vilafranca, es tracta d'una partitura fresca i original (de factura molt simple), assequible a la gran majoria de cors, i que interpreta perfectament la despreo-cupació i la ironia de la poesia d'en Josep Carner. Qualitats per les que podria arribar a esdevenir una obra de repertori força habituai.
El marc de 1969 fou interpretada per l'esmentada Agrupació en un concert a Brussel les , on vivia Josep Carner. El director Manuel Cervera, abans de cantar-la, va adreçar unes paraules de salutació al poeta; aquest es posa dret i agrai la invitació al concert tot dient : "Vi l anov ins , cont inueu can tan t . . . que aixî serviu Catalunya".
Tomàs Berdier fou un music polifacètic vilanovî, pianista, director de la Capella de Mùsica, music d'orquestra, concertista d'orgue, director d'una banda, compositor de sardanes, cançons, etc.
Les quatre partitures següents son nádales creades o harmonit-zades per autore catalans contemporanis:
A continuacio iniciem la publicacié de diverses partitures inédites, proposades per les corals de la FCEC que van respondre a la crida feta per l'Equip Tècnic el juliol de 1993. Les très primeres ténen els seguents trets comuns: Son obres originals (no harmonit-zacions); escrites per autors catalans; i sobre textos de poètes catalans.
(Partitura tramesa a tots eis cantaires, amb la revista "A quatre veus" nùm. 6, del maig passât).
Obra guardonada en el 9è Concurs de Joves Compositore de l'Institut Català de Serveis a la Joventut, 1993. Cedida pel Cor de la Universität de Barcelona i composta pel seu director Carles Gumi i Prat, sobre un text de Marius Torres i Perenya. Són eis ültims versos que aquest insigne poeta lleidatà va escriure abans de la seva prematura mort (als trenta-dos anys), al Sanatori de Puig d'Olena de Sant Quirze de Safaja.
L'obra, d'alt nivell de dificultat interpretativa, té una encertada construcció i tractament harmonie, capaços de crear l'atmosfera de meditació serena i carregada de simbolismes, que ens identificarà amb el text i el seu autor.
FCEC-98 RES NO ÉS MESQUI 4vm (B4) Mùsica: M.Rosa Ribas Text: Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Una altra obra de bona factura i elegant, però de gran dificultat interpretativa, amb una construcció i harmonia molt elaborades i d'estètica contemporània.
La seva compositora és professora de piano del Conservatori Supe r io r M u n i c i p a l de Mus ica de Ba rce lona i m e m b r e de l'Associació Catalana de Compositore.
FCEC-100 MARIA ES SOLA. Tradicional catalana de Nadal 4vm (B2) Harmonització: Ramon Estrada (n. 1952)
Es tracta d'una harmonització senzilla i de gran bellesa sonora, que ens va facilitar la coral "Lorelei" de l'Esquirol, per a la qual va ser escrita.
Aquesta caneó (proposada pel cor "Alleluia" de Tarragona) forma part de "Betlem de La Pigà", una representació popular que cada Nadal hom fa a Castellò, i correspòn al moment en que la Verge i Sant Josep cerquen hostatge, pròxim el naixement.
De la seva prolifica autora, la FCEC té ja editades tres obres més, les nùms: 12, 46 i 70.
FCEC-102 SANT JOSEP FA BUGADA. Nádala popular del Rosselò 3vm (B1 ) Harmonització: Enric Navàs (n. 1946).
Partitura proposada per la coral "L'Estel", de Lleida. Es tracta d'una obra escrita en clau de divertiment, buscant d'accentuar l'ironia del text popular. Està escrita a tres veus, però requereix una certa maduresa del cor i seguretat en l'afinació. Procureu que no sobresurti la veu deis homes entre eis compassos 7 a 10 que és on la tessitura és més alta, i on necessita, en canvi, més suavitat. L'ana-crusa del compás 5 ha de quedar ben clara (observeu que a la part de les dones no és igual que la del compás 1 ).
FCEC-103 L'ÀNGEL I ELS PASTORS. Tradicional catalana de Nadal 4vm (B2) Harmonització: Josep Maria Torrell (n.1944)
Partitura cedida, també, pel Cor Alleluia de Tarragona. Una altra obra fácil i molt adequada per a la gran majoria dels nostres cors, harmonitzada en canvi amb una riquesa i Professionalität remarcables, per un dels nostres directors de cor (tantes vegades anònims), possei'dor d'una gran Sensibilität i preparació musical.
Aquesta partitura arriba a tots eis cantaires, encartada a la pre-sent re vista nùm. 7.
3>
N O T I C I A R E Q U I P C N I C
•
eg III!
Reedicions
D'entre les reedicions de partitures que s'havien anat exhau-rint, destaquem les següents (totes elles reeditades amb el nou format de 190x270 mm.):
FCEC-81 AZULÂO,4vm, de J. Ovalle/R.R.Duarte. Obra editada l 'any 1990, i que, al seu temps va ser molt
sol-licitada.
FCEC-8 BALL RODÓ, 4vm, de Frederic Mompou. Obra editada el maig de 1983.
FCEC-47 MOLT LLUNY D'AQUÍ, sardana, 4vm, de Josep Prenafeta.
Editada l'abril del 1987, es va esgotar molt ràpidament i, a més, ha sigut de Repertori Comú durant el curs 94/95.
FCEC-22 HI HA VIA EN TEMPS, 3vm, de Thomas Weelkes.
FCEC-27 VÉS-TE'N ARA, 4vm, de Robert Jones. Ambdues editades el curs 84/85 dins l'excelent i molt sol-lici
tada collecció de madrigals anglesos.
FCEC-90 EL POEMA DE NADAL, 4vm, de C. Taltabull. Obra interessantissima, però que només havia estât editada
dins el butlletí d'octubre de 1992. S'han corregit diverses errades que contenia aquella edició.
Insistini una vegada més:
"Per una major dignitat del món coral i en benefìci
de tots, N O F E U F O T O C Ò P I E S D E L E S P A R T I -
T U R E S E D I T A D E S " .
Demaneu a Secretaria els exemplars que us calguin.
Programa comú
L ' E q u i p Tècnic ha proposât c o m a Programa C o m ú per al curs 1995/96 les obres següents :
La sartiami eterna. Sardana J. Viader FCEC -44
L'e legia d 'una rosa T.Berdier FCEC -99
T a n t u m ergo A.Bruckner
M o o n River H.Mancin i /A.Langrée — —
Hem proposât el Tan tum ergo una obra re la t ivament fàcil del composi tor austríac Anton Bruckner ( 1824-1896), que pot
servir per a c o m m e m o r a r el centenari de la seva mort .
L ' ob ra Moon River (melodia de la banda sonora de la pel-licula "Desdejuni a m b d iamants" ) , a m b una adaptació al català
de Xavier Cervera , és proposada també com a homena tge al c inema, en el centenari de la seva invenció. Recordeu que la pr i
mera reali tzació c inematogràf ica presentada al public fou Arr ivée du train à La Ciotat , de Louis Lumière , a París el 28 de
desembre de 1895.
lili
ini N O T I C I A R I D E L Q U I P C N I C
Premis "Cata lunya"
de composic ió coral
1996
La F E D E R A C I Ó C A T A L A N A
D'ENTITATS CORALS (FCEC) convo
ca e ls P R E M I S " C A T A L U N Y A " D E
C O M P O S I C I Ó C O R A L , a m b les
segiients finalitats:
a) E s t i m u l a r la c r e a c i ó d ' o b r e s coráis sobre textos de poetes deis Paísos Catalans.
b) Estimular la creació de noves har-
monitzacions sobre l 'extens repertori de
canco tradicional catalana.
c) Facilitar ais nostres cors la reno-
vació i actual i tzació del seu reper tor i ,
amb aqüestes noves creacions.
d) Divulgar, a nivell internacional, la
l i t e ra tura ca ta lana m u s i c a d a , tant per
autors del país c o m de fora, i donar a
c o n è i x e r a r reu la r i q u e s a de l n o s t r e
cançoner tradicional.
BASES
1. Participants La convocatoria és d 'àmbit interna
cional, de lliure part icipació i no com
porta cap tipus de despesa com a drets
d'inserí pció.
2. Modalitats i caractéristiques En la présent convoca tor ia s 'es ta-
bleixen dues modalitats de participació, segons els segiients tipus d 'obres:
A: Composicions de música coral "a
cappella" (per a formacions de veus mix
tes o iguals), sobre un text en cátala.
B: Harmonitzacions de cançons tra-
dicionals deis paísos catalans per a cor "a
cappella" (per a formacions de veus mix
tes o iguals).
- Les obres han d ' é s se r or igináis ,
inédites i no premiades amb anterioritat
en cap altre concurs. - La duració máx ima es t imada de
les obres será de sis minuts.
- L ' a c o m p a n y a m e n t ins t rumenta l sera acceptât en qualsevol obra, sempre que no condicioni la seva in te rpre tado "a cappella".
- En les obres de la modal i t a t B , hom valorará especialment les que repre-
o
sentin una renovació del repertori habi
tual.
3. Presentado 1) Les obres han de presentar-se per
quintuplicat i hauran de ser Ilegibles, cla
res, sense equívocs ni esmenes, i amb les
pagines numerades.
2) A l 'encapçalament de cada obra
hi ha de figurar el t í tol , un lema (que
substituirá el nom de l'autor) i la modali
tat a la que es presenta.
3) A part, hom presentará un sobre
tancat a 1'exterior del qual hi figurará el
lema de l'autor. A l'interior hom hi deta
llará: el lema, el títol i la modalitat de
cada obra presentada; el nom, domicili ,
t e l è fon i b reu " c u r r i c u l u m v i t a e " de
l'autor.
4. Termini i Hoc de presentado Els treballs s 'hauran de presentar o
t rametre a la segùent adreça abans del
dia 31 de gener de 1996:
FEDERACIO CATALANA
D'ENTITATS CORALS
Plaça de Victor Balaguer, 5, 3.
E-08003 BARCELONA
Telèfon/fax per a qualsevol consulta
93/268 06 68
5. Veredicte El jurât emetrà el veredicte la prime
ra quinzena de marc de 1996, el qual sera
publicat a la revista de la FCEC "a qua
tre v e u s " , al " M a g a z i n e " d ' E U R O P A
C A N T A T i a l "Tn te rna - t iona l Chora l
Bullet in" de la Federació Internacional
de Música Coral. També sera comunicai
individualment a tots els participants. El
veredicte del jurat sera inapellable.
6. Obres seleccionades El jurat seleccionará les sis millors
obres de cada modalitat, les quais serán
to tes g u a n y a d o r e s "ex a e q u o " . Podrá
declara désert qualsevol del premis , o
se lecc ionar -ne un nombre inferior, si,
segons el seu criteri, la resta d 'obres no
r e u n e i x e n e l s r e q u i s i t s d e q u a l i t a t
mínims per a èsser publicades.
7. Premis Les ob res g u a n y a d o r e s ob t indran
totes per igual els premis següents:
a) S e r á n e d i t a d e s a c a r r e e de la FCEC, publicades en la seva Col ' lecció Coral, i distribu'ídes a tots els cors federáis, i a altres que ho demanin.
b) Serán obres d 'obligada interpreta
d o a i s P R E M I S " C A T A L U N Y A "
D ' I N T E R P R E T A C I Ó C O R A L , q u e
serán convocats per la FCEC, per l 'any
1996.
c) Serán enregistrades en C D (també
a carree de la FCEC), interpretades pels
co r s g u a n y a d o r s de l ' e s m e n t a t P remi
d'Interpretació Coral.
8. Drets d'edició i d'enregistrament La FCEC es reserva els drets d 'edi
ció i d'enregistrament de les obres guan
yadores, per un période de cinc anys a
partir de la data d 'emissió del veredicte.
Aixô no afectara els drets de propietat,
que serán de Fautor , a tots els efectes
restants.
9. Devolució de les obres presentades Els participants podran sol-licitar la
devolució de les obres no premiades. Les
obres no retirades en un termini de tres
mes o s a par t i r de la c o m u n i c a c i ó del
vered ic te queda ran de prop ie ta t de la
FCEC.
10. Acceptació i interpretació de les bases
La p a r t i c i p a c i ó a a q u e s t s p r e m i s
p o n s a b i l i t a t de fer f u n c i o n a r la s e v a
D e l e g a d o , de part icipar a les reunions
del Conseil Directiu i de fer de mitjan-
cer entre l ' una i l 'al tre. I en el c a m i de
reflexió sobre la impor tancia de donar
un nou impuis a la vida coral col-lecti
va, la f igura del D e l e g a t o D e l e g a d a
s e ' n s a p a r e i x a m b un p r o t a g o n i s m e
substancial . Per aixô, pe rmeteu-me que
m' invent i una entrevista en algún punt
del cami entre la realitat i la ficció, i us
t ranscr igui la c o n v e r s a q u e h e m des -
cabdellat entre l 'Entrevis tador (E), que
s o t a - s i g n a , i e l D e l e g a t ( D ) d e l e s
C o m a r q u e s S e p t e n t r i o n a l , el s e n y o r
Arnau Roquesal tes i Espadat :
E — ¿ C o m és que hagi acceptât la
tasca de Delegat de la F C E C a la
seva Delegació?
D — V a i g patir uns momen t s de débi
litât i ofuscació mental .
E — ¡ S í que em trasbalsa , senyor
D e l e g a t ! ¿ T a n pened i t n 'es ta ,
d'haver acceptât?
D — N o és que m e ' n penedeixi , pero
és que no em pensava que em por
tés tanta feina.
E — A u , va!, no se'm queixi, que j a
hi va b é , v o s t è , a m b a i x ô del
moviment coral.
D — B é , sí; el món coral e m fascina;
perô segueixo insistint que la feina
q u e t i n c c o m a d e l e g a t , n o m e
l 'esperava.
E — ¡ N o sera tant!
D — P e r començar he d 'es ta r al cas de
t o t e s l e s C o r á i s d e la m e v a
Delegació .
E — I , ¿qué vol dir aixô "d'estar al
cas"?
D — V o l dir que he de vetl lar per la
bona salut de les Coráis federades i
m a n t e n i r c o m u n i c a c i ó a m b l e s
altres no federades per si els inté
ressa de part icipar en la vida coral
col-lectiva.
E — E m pensava que les Coráis j a
rutilaren per si mateixes, que el
delegat hi tenia ben poca cosa a
fer. . .
D — B é , sí, en certa manera vostè té
rao, senyor entrevistador: cadascú a
casa seva sap mes o m e n y s qu ins
s o n e l s s e u s p r o b l è m e s i h a d e
mirar de donar-hi resposta efícient.
Tot a m b tot, una trucada, una carta
o una visita del delegat pot ser un
es t ímu l i u n a injecció de m o r a l a
l 'hora de fer front a les adversitats i
a l ' h o r a de sent i r -se fo rman t par t
d ' u n m o v i m e n t c o l l e c t i u , d ' u n a
tasca part icular de la coral , que se
s u m a a l e s t a s q u e s d e t o t e s l e s
altres coráis de la Delegació i dona
sentit a la consciència de poble .
E — N o ho havia pensât mai , que
un delegat pogués exercir aques
ta f u n d ó d'abast coMectiu, mai
¿Vol dir que no desvarieja, sen
yor delegat?
D — O i ca! De cap manera! ¿Per qui
m ' h a près? Jo cree que això és una
mica força la raó de ser del delegat:
servir de pal de palier o de distr i
b u i d o r d e j o c o d e c a t a l i t z a d o r
d 'energ ia individual i part icular de
cada Cor per magnificar-la en ener
g ia col - lec t iva . I a ixí a c o n s e g u i m
de fer créixer les nostres forces, tot
posant en c o m ú els volers, els pen-
saments i les accions.
E — A r a si que no entenc allò dels
"moments de débilitât i ofusca
ció" de què em parlava al princi
pi.
D — M i r i , li ho explicaré: ha de pen
sar que , si el delegat no és capaç de
t r e b a l l a r a m b u n b o n e q u i p d e
c o l l a b o r a d o r e s i c o l l a b o r a d o r s , li
toquen un munt de feines.
E — A h si?
D — I t a n t ! V e u r à : n o m é s d e
començar , ha de convocar totes les
reun ions de ls r eprésen tan t s de les
entitats de la seva Delegació i con-
duir-les i consignar-Íes.
E —Però, ¿no es deuen pas reunir
gaire, oi?
D — H o m e , depèn. Pel cap baix, s 'ha
de preparar la t emporada i el calen
dari d ' a c t i v i t a t s co l - lec t ives de la
De legac ió ; s 'ha de valorar la tem
porada i s ' ha de manten i r un con
t a c t e c o n t i n u â t p e r p r e p a r a r e l s
A p l e c s , e l s C a p s d e S e t m a n a
C a n t a n t , e l s C i c l e s C o r á i s , e l s
Cursets de f o r m a d o , les Xer rades i
Conferencies i altres activitats con
j u n t e s o r g a n i t z a d e s d e s d e l a
Delegació .
E — I , ¿sempre que han de prendre
alguna decisió, s'han de reunir?
D — P e l que fa a les décisions impor
tants, sí. De totes maneres , hi ha tot
un s e g u i t d ' i n f o r m a c i o n s q u e es
v e h i c u l e n a t r a v é s d e la c o r r e s
pondencia , els telèfon o el fax, c o m
és a r a l e s c o n v o c a t ò r i e s d e r e u
nions, les actes , els fulls d ' inscr ip-
ció a les activitats i altres novetats .
E — I , ¿no té ningú que l'ajudi?
D — D e s del punt de vista adminis t ra-
tiu, sempre es t roba algún vo lun tan
0 vo luntar ia que col- labora, tant a
l ' o rd inador , c o m a les fo tocòpies ,
el telefax o la t ramesa de comun i
cáis . Des del punt de vista t ècn ic ,
els directors de les Coráis es t roben
p e r d e t e r m i n a r e l s r e p e r t o r i s
c o m u n s i el carác te r i r e s t r u c t u r a
d e l s c o n c e r t s c o l - l e c t i u s i a l t r e s
quest ions musicals . Des del punt de
vista de les relacions, és el Delegat
qui acut a les de l 'Equ ip Territorial
1 del Consei l Directiu de la F C E C .
L a r e l a c i ó a m b e l s C o n s e i l s
Comarcá i s i Ajuntaments , la duen a
t e r m e , a d é s e l d e l e g a t , a d é s l e s
mateixes Coráis , sobretot en el cas
de part icipar ac t ivament en l 'o rga-
nització d 'act ivi ta ts col-lectives a la
seva població o comarca . Val a dir
q u e les C o r á i s o r g a n i t z a d o r e s e s
c o n v e r t e i x e n c o m en S e c r e t a r i a
pe rmanen t de la Delegac ió men t re
dura la seva tasca organitzat iva.
E — I , ¿com decideixen qui organit-
za les activitats?
D — E n general , se segueix un criteri
ro ta t iu , p e r q u é c a d a ent i ta t p u g u i
N O T I C I A R I D E L . E Q U I P T E R R I T O R I A L
I l l l
a s s u m i r la c a p i t a l i t a t v i t a l d e la
D e l e g a c i ó , u n a h o r a o a l t r a .
Acos tumem de partir d ' u n a sol-lici
tud concreta d ' u n a Coral , o d 'a lgu-
n a e f e m é r i d e s e s p e c i a l e n u n a
p o b l a c i ó d e t e r m i n a d a . I, a ra c o m
a ra , t o t e s les C o r á i s s ' h o p r e ñ e n
a m b molta empen ta i esperit inno
vador. Es tracta de divertir-se can-
tan t i de c a n t a r d i v e r t i n t i i m p l i -
cant-hi tot un poblé .
E — ¿ L i sembla , senyor Delegat ,
que les coráis participen prou en
la vida coMectiva?
D — P e r l ' e x p e r i è n c i a q u e t i n c , l es
nostres coráis teñen mol t bona pre-
d i s p o s i c i ó a p a r t i c i p a r en a c t e s
co l l ec t i u s . Perô ac tua lment moites
coráis busquen un t ipus d 'act ivi ta t
que, a mes d 'afavor i r la bona con
v ivenc i a i les r e l a c i o n s h u m a n e s ,
satisfaci també l ' e levac ió artística i
el mil lorament de la fru'íció estética
en base a la renovació de repertoris
i la consecució de mes bons nivells
i n t e r p r e t a t i u s , q u e p e r m e t i n la
d e g u s t a c i ó de s e n s a c i o n s d e m e s
alta volada.
E — ¿ N o li sembla que si s'exigeix
molt nivell, hi poden haver coráis
que es quedin despenjades del
coMectiu?
D — J o cree que to thom ha de cantar
tan bé com pugui , partint de la seva
realitat i fent-la créixer a fi de bé. I
q u e qui mes en sap par t ic ip i a m b
qui no en sap tant i l 'ajudi a trobar
nous camins de superac ió . N o sap
pas on arriba, senyor entrevistador,
el goig de qui pot cantar en un acte
co l l ec t iu al costat de cantaires a m b
mes bon nivell i mes bones apti tuds
d ' emiss ió vocal, i així pot encoma-
nar -se un xic de la seva t écn ica i
facilitât. ¡ Es rea lment emocionant
i, en c e r t s m o m e n t s , f ins i tot fa
v e n i r p e l l d e g a l l i n a ! I a q u e s t a
v ivenc ia no la p o d e m de ixa r per
dre. Es realment un tast d ' una certa
dosi de benaurança.
E — ¿ I ha de reunir-se moites vega-
des amb els Equips de treball de
la F C E C ?
D — E n t r e l ' E q u i p T e r r i t o r i a l i e l
C o n s e i l , u n e s 10 v e g a d e s l ' a n y .
Això sense comptar altres reunions
c o m p l e m e n t à r i e s pel fet de t reba-
U a r e n a l g u n a c o m i s s i ó , s i g u i
econòmica , executiva, administrat i
va o de publicacions.
E — ¿ L e s reunions son sempre al
mateix Hoc ?
D — E n general , son it inerants, la qual
cosa voi d i r que et po t s a r r iba r a
c o n è i x e r b o n a par t de les c o m a r
q u e s c a t a l a n e s ; t a n m a t e i x , i p e r
raons d 'operat ivi tat , s e ' n fan forca
a Barcelona i rodalies.
E — ¿ Q u i n s pro jec te s té, s e n y o r
Delegat, per a la seva Delegació?
D — M a n t e n i r i augmentar , si és pos-
sible, el bon ambient que es respira
en les nostres trobades i activitats.
A c o n s e g u i r u n m i l l o r a m e n t d e
l 'espectacle musical integrai, tant a
nivell de repertoris, com de técnica
i n t e rp re t a t i va , c o m de m u n t a t g e s
e scén i co -co ra l s , c o m d ' a m p l i a c i ó
de is e spa i s de concer t : fer q u e el
cant cora l s igui necessa r i en m e s
f a c e t e s d e la v i d a q u o t i d i a n a .
F u n c i o n a r m e s en e q u i p . A c o n s
eguir una seu estable. Implicar mes
els Ajuntaments i Consel ls Comar
cáis en la nostra moguda coral . Fer-
n o s mes p r é s e n t s , m e s p u b l i c s i
n o t o r i s . I n o p e r d r e m a i d e v i s t a
que el cant ha de servir per unir-nos
i agermanar -nos i fer-nos mes espi-
r i tuals . El cant q u e neix en nosal -
t r e s i e n s fa v i b r a r to t e l n o s t r e
èsser i que posem en cornu a m b el
cant de tot el Cor pot a judar-nos a
regenerar la nostra salut, espiritual i
fisica, individuai i co l l ec t iva .
E — S e n y o r D e l e g a t , d e s p r é s
d'aquest xàfec de projectes, m'ha
mu liât tots els papers i se m'han
e s b o r r a t to tes les p r e g u n t e s .
M o i t e s g r a c i e s per c o m p a r t i r
amb nosaltres tota aquesta esto
na de conversa sincera i espontà-
nia. I que tingui Hum i bon oli per
a la seva llàntia.
D —Grac i e s a vostè , senyor entrevis
tador , que m ' h a pe rmès d ' o b r i r la
f i n e s t r e t a d ' a q u e s t e s C o m a r q u e s
Sep ten t r iona l s a tota la R o s a de ls
Vents del Mon Coral .
Josep M . M a s i Bigas
Cap de l'Equip Territorial de la FCEC
M O T I C I A R I L E S D E L G A G I O N S
L " 1
eg l i l i
DELEGACIÓ DEL BAIX LLOBREGAT
D escober ta de
repertor i -cancons del
p rograma c o m ú
FCEC-Canqons de Nadal
Lloc: Patronat Parroquial
c/Sant Mateu 5-7 V A L L I R A N A
Direcció: Enric Navas
cap de l 'Equip Técnic de la F C E C
Preu: Cantaires F C E C (imprescindible
carnet) 2.000 a m b diñar.
Altres cantaires: 3.500
Día: D iumenge 3 desembre 1995
Horari: de 10 mat í a 2/4 de 2 del mig-
dia de 4 a 6 de la tarda
Inscripcions: Secretaria de la F C E C
Placa Víctor Balaguer , 5
08003 Barcelona
Teléfon: 93-268 06 68
L ' i m p o r t s ' a b o n a r á el m a t e i x d i a al
l l iurament de les parti tures.
T aller musical per
cantaires amb lectura
D I D O & E N E A S -Henry Purcell-
Calendari d 'assajos Cor de Cambra del
Baix Llobregat:
Diumenge 4 defebrer, de 10 a 13 h.
Diumenge 18 defebrer, de 10 a 13 h.
Diumenge 17 de mare, de 10 a 13 h.
Dissabte 23 de mare, de 17 a 20 h.
Diumenge 14 d'abril, de 10 a 13 h.
Diumenge 21 d'abril, de 10 a 13 h.
Dissabte 27 d'abril: Assa ig general a
la tarda (hora i Hoc a determinar) .
Diumenge 28 d'abril: Concer t a
Castelldefels Església parroquial
(hora a determinar) . Abans del
concert es farà una prova acústica.
Diumenge 5 de maig: Concert a
Martorell .
Centre Cultural , a les 19 h
Tots els assajos es faran al local de la
C o r a l R e n a i x e n c a d e S a n t B o i d e
Llobregat .
M • V I usicorals '96 24febrer
Vallirana 10 nit. Centre Cultural
Organitza: Coral L 'Esclat
— A . C . La Lira, Vi ladecans
— C o r a l Elisard Sala, L 'Hospi ta le t
—Orfeó Enric Morera, Sant Just Desvern
— C o r de Cambra de Cornelia, Cornelia
2 marc
Santa Co loma de Cervel lo 10 nit.
Societat Recreativa
Organi tza: Coral Columba
—Cora l Amadeu Vives , Torrelles LI.
— C o r a l l 'Esclat , Vall irana
— C o r a l Montau , Bègues
— O r f e ó Catalonia, Cornel ia
9 marc
Cornel ia 10 nit.
Església Parroquial de Sta. Maria
Organitza: Coral Aura
— C o r a l Pau Casais , Pallejà
—Cora l Ressò , St. Boi de Llobregat
— C o r a l Sant Esteve, St. Esteve
Sesrovires
—Cora l Sellares, Gavà
16 marc
St. Esteve Sesrovires 10 nit.
Església parroquial
Organitza: Coral Sant Esteve
— C o r a l Aura, Cornel ia
—Cora l Diadema, Corbera de Llobregat
— S . C . R . Lo Llobregat de les Flors,
El Prat
— C o r Jove de l 'Orfeó Vicentí ,
St. Vicenç H.
23 marc
L'Hospi ta le t 10 nit.
Església Parroquial de St. Josep
Organi tza: Coral Heura
—Cora l Co lumba , Sta. Co loma
de Cervel lo
—Cora l La Passio, Esparreguera
— C o r a l La Vali , St. Cl iment de
Llobregat
—Cora l Margal ló , Castelldefels
24 mare
Torrelles 6 tarda.
Església Parroquial
Organitza: Coral Amadeu Vives
—Cora l Ars Nova , Martorel l
—Cora l Nova , Cornel ia
—Cora l Renaixenca , St. Boi de
Llobregat
—Orfeó Vicentí , St. Vicenc deis Horts
—Quodl ibe t Grup Coral , Mol ins de Rei
30 mare
Pallejà 10 nit. Església Parroquial
Organitza: Coral Pau Casáis
— C o r a l Contrapunt , Abrera
—Cora l Ferran Sors, St. Andreu de la
Barca
— C o r a l Heura, L 'Hospi ta le t de
Llobregat
—Cora l Olesa de la Passio, Olesa Monts
— S . C . C . La Coloma, Esplugues de
Llobregat
DELEGACIÓ DEL BARCELONÉS
A f l a i g Coral '95
L a fa l ta d ' e s p a i n o va p e r m e t r e
dona r not ic ia del c ic le " M a i g Cora l " ,
tô t j u s t a c a b a t , al p a s s â t " a q u a t r e
veus" . L ' a c u m u l a c i ó de t emes , per al
présent, t ampoc permet fer el comenta -
F= I s ) IM O T I C I A R I D E L E S C O R A L S
l i l i
c
Coral de la Federado Farmacèutica (Albi, Franca, 25 de marc de 1995)
rigor de fer un treball ben fet. Tant de bo el
nostre entusiasme supleixi els nostres detec
tes que del tot ens son indefugibles.
c oral Espinavessa. Els Xiquets de Valls
Després d'un période de treball inten-
siu, la Coral Espinavessa de Valls ha prépa
rât per al diumenge 15 d'octubre, a les set
del vespre i al Centre Cultural Municipal, un
concert que a la primera part constará de deu
obres coráis catalanes ben conegudes i a la
segona es presentará la versió a veus mixtes
d" 'Els Xiquets de Val ls" de J.A. Clavé.
Aques t a r ran jament l ' ha escrit el j o v e
vallenc Marc Moncusí i Solé, qui actual-
ment cursa els estudis de Composició amb
el Mestre García Abril i els de Direcció
d'Orquestra amb el Mestre García Asensio,
al Real Conservatori de Madrid, després de
passar pel Conservatori Superior de Música
del Liceu de Barcelona i havent realitzat
t a m b é e s tud i s d e p e r f e c c i o n a m e n t de
Direcció d'Orquestra a Viena, essent també
autor de diverses obres per a piano, cor,
orquestra, quartets de corda, lieds, etc. Per a
la "posada al dia" de l'obra hem tingut en
compte el précèdent historie d'altres peces
del repertori coral cátala que també foren
adaptades de veus d ' home a mixtes. En
quant a la interpretació hem procurât respec
tar al màxim 1'esti] i l'esperit amb qué fou
escrita després de fer-ne un acurat estudi,
intentant minorar alguns passatges que des
prés de contrastar-los amb l 'audició deis
enregistraments histories ja existents ens
semblaven porc reeixi ts . A m b aques ta
"posada al dia" volem manifestar la satisfac
cio per l'assoliment d 'un desig sentit molt
fondament des de llunyans temps, i ho fem
amb la doble condicio de vallencs i cantai-
res , essen t Val ls gènes i i b resso l de is
Xiquets, a quines dues colles vallenques
dediquem especialment el fruit de nostre tre
ball.
Modest Soler i Batalla
oral Rocafort
(Sant Julia de Loria-Andorra)
Director Daniel Areny Rossell Entitat
creada l'any 1962 que engloba dues altres
formacions coráis: una de juveni l i una
d'infantil.
P E T I T S C A N T A I R E S L A U R E -
DIANS: iniciada l'any 1971, dirigida actual-
ment per Silvia Pastoret Tomas.
CORAL JOVES VEUS: Iniciada l'any
1976 i dirigida actualment per Daniel Areny
Rossell.
A C T I V I T A T S D U R A N T L ' A N Y 95:
Coral Rocafort:
—11/02/95. Organització i participado
al concert del Cor Nacional de Petits Cantors
d'Andorra, dirigit per Catherine Métayer.
Concert que tingué Hoc a l 'Auditori del
Centre Cultural i de Congressos Lauredià de
Sant Julia de Loria
—23/04/95. Tradicional cantada de
Caramelles per tot el poble de Sant Julia de
Loria
—21/05/95. P a r t i c i p a d o a l 'Aplec
Coral de Solsona, organitzat per l'Orfeo
Nova Solsona
—25/05/95. Concert de Canòlich en
motiu de la celebrado de la festivitat de la
Coral Rocafort (Sant Julia de Loria, Andorra)
N O X I C I A R I D E L E S C O R A L S
" I I
gè Mill
Verge de Canòlich, patrona deis lauredians,
a l'Auditori Claror de Sant Julia de Loria. En
aquest concer t , organi tzat per la Coral
Rocafo r t , hi van pa r t i c ipa r e ls Pe t i t s
Cantaires Lauredians, les Joves Veus, la
Coral Rocafort i l 'Orquestra Nacional de
Cambra d'Andorra, dirigida pel violinista
concertino Gerard Claret.
—21/06/95. Par t ic ipado de la Coral
Rocafort i les Joves Veus al concert organit
zat pel Ministeri d'Afers Socials i Cultura
del Govem d'Andorra, amb motiu del dia de
la Música, a l'Auditori Nacional d'Andorra
(Ordino).
—24/06/95. Organització d'una vetlla-
da musical a l'Auditori Claror amb la parti
cipado de diversos estudiants de música.
—16/12/95. Tradicional Concert de
Nadal ofert pels Petits Cantaires Lauredians,
les Joves Veus i la Coral Rocafort, a l'esglé-
sia parroquial de Sant Julia de Loria
Coral Rocafort
Miquel Gabriel. Presiden!
c orai Sant Esteve
La Coral Sant Esteve, de Sant Esteve
Sesrovires, comarca del Baix Llobregat, es
va desplacar, deis dies 9 al 21 d'agost, a la
República Argentina
Coral Sant Esteve (Teatre Colon, Buenos Aires)
La Coral Sant Esteve oferi, durant la
seva breu estada a l'Argentina, cine concetts.
El dia 11 d'agost hi va actuar en el "Salón de
los Espejos del Palac io del Honorab le
Concejo Deliberante" de Buenos Aires. El
dia 12 en 1 ' "Aud i to r i um" del C e n t r o
Cultural "Parque España" de Rosario. El 13
en el " T e a t r o R o m a " de la c iuta t
d'Avellaneda i el 14 en l'Anifiteatre de la
"Facultad de Bellas Artes" de la Universität
de La Plata La gira artística es va cloure el
dia 15 d'agost amb un concert ofert en el
teatre "Marga r i t a X i r g u " del Casal de
Catalunya a Buenos Aires.
En el programa dels concerts figuraven,
entre altres, composicions de Ferran Sors,
Joan Cererols, Cristòfol Taltabull, Ricard
Lamote de Grignon, Amadeu Vives, Llufs
Millet i Joan Manen aixi com harmonitza-
cions de les cancons populars "Muntanyes
del C a n i g ó " , " R o s s i n y o l " i "Ciu ta t de
Parella".
La damerà part dels concerts estava inte-
grada per sis obres de compositore argentins.
Entre el complagut auditori hi havia nom-
brosos emigrants espanyols, preferentment
catalanes, que seguiren a m b interès les
diverses interpretacions, especialment de
"L'Emigrant", "El cavaller enamorat" i del
"Cant de la Senyera". El diari "Hoy" de la
Piata va dedicar un ampli reportatge i el diari
"Clarin" es va fer ressò de les esmentades
actuacions. Una vegada finalitzada la gira
artistica els cantaires i els seus acompanyants
aprofitaren la seva estada a l'Argentina per
visitar les atractives Catarates d'Iguacù, una
de les principals meravelles de la naturalesa
del nostre món.
O rfeó Andorra
Orfeo Andorra
Les activitats de l'Orfeo Andorra, del
Comú d'Andorra la Velia, durant el primer
semestre de l'any 1995, han estât marcades
per diferents concerts, la majoria d'ells al
Principat d'Andorra, Catalunya i Franca
l i l i
eg l i l i
N O T I C I A R I D E L E S C O R A L S
Febrer: a Valls (Tarragona) convidáis
per la Coral Espinavessa
Marc: rOrfeó va viatjar fins a Ripoll,
convidáis per la coral Capella de Santa
Maria
Abril: un deis millors concerts d'aques
ta temporada ha estât el de Sorgues-Avinyó
(Franca). L'Orfeo visita la "Chorale Amista"
per segona vegada. També cal remarcar la
nostra participació al concert efectuat a la
Sala d ' A c t e s de la P laça del Pob lé ,
d'Andorra la Velia, amb motiu de l'apadri-
nament de la Cobla Comunal per la Cobla
La Principal de la Bisbal.
Maig: El mes emotiu ha estât cantar al
monestir de Montserrat. El mateix dia es
canta a Castellbell i el Vilar, convidáis per la
Capel la de Mús ica Burés . "Concer t de
Primavera'' a Andorra la Velia, amb la parti
cipació del Cor de Caramelles Germandat
de Sant Sebas t i à , de la Seu d ' U r g e l l .
Participació a l'Aplec Zona Nord-Terres de
Lleida a Solsona Concert a la Seu d'Urgell.
Juny: els concerts mes recents han estât
el de la "Festa de la Música" a l'Auditori
Nacional (Ordino) amb la participació de
tots els cors i coráis del Principat d'Andorra,
i el de B o u r g - M a d a m e , conv idá i s pe r
l'Ensemble Vocal de Cerdagne.
Un semestre actiu, de molt treball, però
també amb uns résultats satisfactoris reflec-
tits en els éxits aconseguits.
O rfeó de Sabadell
Un Orfeo ha célébrât el 90è a v v e r
sari . L'Orfeo de Sabade l l , fou fundat
l ' a n y 1 9 0 4 i v a fer la s e v a p r i m e r a
actuació en les festes que per a c o m m e
morar el Cinquantenar i de la definició
dogmàt ica de la Pur i s s ima Concepc ió
e s c e l e b r a r e n en l ' E s g l é s i a d e S a n t
Feliu de Sabadell .
El Mes t re Josep P lanas i Argemi ,
fou el director fundador i va dirigir fins
l ' any 1948. El Mest re Adolf Cabane i
P i b e r n a t fou el n o u d i r e c t o r d u r a n t
vint- i -set anys . El succeï ren Francese
Olivella i Company , E d m o n Colomer i
So le r , Jo rd i C o l o m e r i -So le r , J o s e p
C o l o m é i Somoza i des del febrer del
1989, G r e g o r i o - S a l v a d o r Rodrfguez i
Orfeo de Sants
Ruiz . Durant tot l ' any passât, es cele
b r a r e n a c t e s d i v e r s o s : c o n c e r t s ;
Assemblea anual de la F C E C , cursets i
conferencies sobre "la veu ins t rument
de c o m u n i c a d o h u m a n a " ; concert a m b
Ex-cantaires; audicions de petit format;
un curset de cant; i c o m a cloenda del
9 0 A n i v e r s a r i el D i r e c t o r , p r o p o s a i
s ' a c c e p t a i n t e r p r e t a r c a n ç o n s d e les
pel- l icules de W a l t D i sney i oferir la
r e c a p t a c i ó a U N I C E F C o m i t é d e
Catalunya. Hi prengueren part Montse
Guallart , La Cubana , Els Nois de Lluna
de M e i , l ' E s b a r t d a n s a i r e de l ' O r f e o
G r a c i e n c , La B a n d a d e M a t a d e p e r a ,
1 'Orquestra E d u a r d To ld rà , La Cora l
Sant Vicenç de Mollet i tot l 'Orfeo. La
recaptació neta fou d ' un milió de pes-
setes que s 'oferi en mans de la Senyora
Margar ida Escofet, del Comité d ' U N I
C E F de Catalunya, i com a final de tots
els actes es celebra una Missa d 'Acc io
de gracies, acabant-se a m b un sopar de
germanor .
O rfeó de Sants
Els d ies 5 i 6 d ' a g o s t d ' e n g u a n y ,
FOrfeó de Sants realitzá dos concerts a
Salzburg dins de la programació del 'Test in
Helibrunn". Es va cantar un programa de
cançons majoritàriament catalanes, en dues
audicions diferents en el marc, magnifie,
dels Jardins de Hellbrunn, sota la direcció de
Montserrat Tous.
La presentació de l'acte va ser a carrée
de la cantaire Ida Wiftelaars que ho feu en
alemany. Al llibret de la programació del
Festival aparegué una pàgina on s'explica la
trajectòria de l'Orfeo en els sues gairebé cent
anys d'història
Fora de p ro g rama s ' improvisà una
selecció del nostre repertori a la Plaça de
Mozart. En cantar la sardana "El cavalier
enamora t" un réduit grup de cantaires i
acompanyants van formar, implacablement
una rotllana i la van dansar, motivant els aus-
triacs présents a interessar-se per conèixer
alguns trets de la singularitat de la cultura
catalana Els deu dies que dura el viatge ser
virai a més per a visitar altres ciutats i per
refermar l'amistat del grup. I és que l'Orfeo
de Sants avança cap al 2000. . . en autocar!
O rfeó Gracienc
L'Orfeo Gracienc ha célébrât durant
aquest passât mes de maig dues commémo
rations força importants. Per una banda, el
dia 14 es van cloure els actes de celebració
del 90è Aniversari de l'entitat, fundada el
1904 pel mestre Joan Balcells. Al matf, es va
N O T I C I A R E S C O R A L S gg l i l i
cantar la Missa de Catedrals de Ch. Gounod,
sota la direcció del mestre Poire Vallvé, a la
parròquia de Sant Joan de Gracia, sempre
tan v i n c u l a d a a l'Orfeo. A la ta rda , a
l'Auditori i dirigits pel mestre Perez i Simo,
es van interpretar algunes cançons dins dels
actes preparats per les diferents seccions de
l'Orfeo. D'altra banda, l'Orfeo va participar
en l ' H o m e n a t g e a Purce l l en el 3 0 0
Aniversari de la seva mort, organitzat per
l'Associació Aberastury per a les Arts. Amb
aquest motiu, el dia 27 de maig es va cantar
en versió de concert l'opera més coneguda
del compositor, Dido and Eneas", amb la
participació de l'Orquestra de l 'Acadèmia
de Barcelona i l'Orfeo Gracienc, sota la
direcció de Nestor Eidler. Finalment, cai
esmentar també que l'Orfeo ha participât
aquest any en el Maig Coral amb un concert
a la parròquia de Santa Anna, en què es van
in te rp re ta r e ls V a l s o s A m o r o s o s d e
Johannes Brahms.
O rfeó Vilanoví
Jornades de Cant Coral i cloenda del
25è aniversari. Aquest any l'Orfeo Vilanovî
ha célébrât els seus vint-i-cinc anys cantant.
Cada any, i ja en fa vuit, en arribar el mes de
maig celebrem les Jornades de Cant Coral,
convidant corals d'altres contrades, per anar
coneixent aixf altres formacions corals de les
moites que hi ha a la nostra terra i també de
l'estranger. A Vilanova actualment hi ha
moites formacions corals i musicals, per tant
aquest any del 25è aniversari hem volgut
ce lebrar - lo en famil ia , i per a ixò a les
Jornades hi han participât el Cor i la Jove
O r q u e s t r a E d u a r d T o l d r à , la Cora l
Moixaina, el Grup Instrumental de la Geltni,
els Ministrers de la Vila-Nova, i el Cor
Polifonie del Garraf. Els très primers con
certs es van fer al local Parroquial "Orfeo
Vilanovf', i el quart, per raons d'espai, es va
fer a l'Església de Santa Maria de la Geltni,
al peu del bonic retaule, que tants cops ens
ha acollit en concerts de Nadal o de Setmana
Santa. En aquest concert, hi van prendre part
d u e s de les C o r a l s pa r t i c i pan t s a les
J o r n a d e s , la C o r a l M o i x a i n a i el C o r
Polifonie del Garraf, que van cantar a la pri
mera part, seguidament es va llegir un escrit
recordant el que ha estât l'Orfeo durant
aquests 25 anys, l'autor del quai fou el pri
mer Secretali de l'orfeó Sr. Ventura Orriols,
passant tot seguit a actuar l'Orfeo acompan-
yat per un bon nombre d ' ex-can ta i res .
Després hi va haver un obsequi de record
per eis cinc directors que al llarg d'aquest
anys han fet cantar l'orfeó, ja que creiem que
tots ells hi han deixat alguna cosa. El Sr.
Manel Cervera, també va fer un arborât par-
lament, félicitant i donat ànims a l'Orfeo per
a seguir endavant, i va tenir també unes
paraules per als cantaires com a persones i
també per Catalunya, ja que entre el pöble
que estima la musica i el cant, no hi ha lloc
per enveges ni raneûnies. Després els cantai
res de les tres corals, acompanyats per la
Jove Orquestra Eduard Toldrà, vam cantar
l'Al-leluia de Haendel. Va ser un acte molt
bonic i emocionant, tant per als que hi vam
participar com per el public assistent, ja que
el fet de compartir la nostra joia amb els
altres cantaires vilanovins va donar a la cele-
bració un sentit de germanor i potser va obrir
les portes a properes collaboracions entre les
diferents corals. Tal com va dir el regidor Sr.
Joan Maro', per cloure l'acte, tant de bo els
cants i la música fessin emmudir el soroll de
la guerra, i algún dia poguéssim entonar una
alleluia joiosa des de tots eis racons de la
terra
M. Masso Orfeo Vilanoví
Orfeo Vilanoví (Cloenda del 25è Aniversari)
lili JK. gg N O T I C I A R I D 'EURORA CAIMTAT l i l i ^
Setmanes Cantants Internacionals
KAPOSVAR (Hongria) EUROPA CANTAT'96 "JUNIOR" Festival Internacional per a Corals Infantils i Juvenils Del 6 al 15 de Juliol de 1996
VESZPREM (Hongria) Europa Cantat In te rna t iona l S ing ing Week & Chora l Conductor's Course Obres per a veus b l a n q u e s : Songs of Heaven and Ear th Hol t s , M e l i n a s , Mendelssohn, Kostiainen, Bardos, Kodaly. (dir.: Bo Johansson)
Obres per a cors mixtes: Music of Faith Kodaly: Missa brevis (dir.: Peter Erdei) Meet America! Clausen, DeCormier , Hayes; Bernstein: Chichester Psalm (dir.: Richard Sparks) Vocal Jazz, Close Harmony (dir.: Harold Lenselink) Del 13 al 20 de juliol de 1996
GANT (Bélgica) Europa Cantat International Singing Week Del 13 al 22 de juliol de 1996
AUTUN (Franca) Europa Cantat Musique en Morvan Del 18 al 28 de juliol de 1996
LOUGHBOROUGH (Gran Bretanya) Europa Cantat International Singing Week Del 21 al 28 de juliol de 1996
MISSING S t t t • LIEGE - BELGIUM
JULIE MELISSA 8 YEARS - lm.28 8 YEARS - lm.30
s . o . s .
BELGIUM - POLICE : 32 (0) 41 - 36 00 13 OR YOUR COUNTRY'S POLICE
Europa Cantat Federaciô Europea de Joves Corals
Nou Président & Europa Cantat
El Comité Directiu d'Europa Cantat, es va reunir a Marktoberdorf, la nova seu del Secrétariat General, del 4 al 7 de maig. Per la inesperada defunciô del Président Gilbert Martens, que tôt just habia estât elegit el darrer novembre, calia coaptar un nou membre del Comité Directiu i elegir un nou Président. Tomaz Faganel d'Esolovènia, que es va encarregar com a secretari gênerai del Simposi Europeu de Mûsica Coral, célébrât el mes de juliol darrer, va ésser coaptat com a nou membre del Comité Directiu d'Europa Cantat. Noël Minet, Président d'A Coeur Joie Belgique, fou elegit Président per unani-mitat. El carrée de Tresorer, que ténia fins llavors, sera assumit per Lore Auerbach d'Alemanya, la Presidenta d'Arbeitskreis Musik in der Jugend.
EUROPA CANTAT és una federaciô d'organismes corals nacionals i regionals, de cors i de membres individuals europeus.
EUROPA CANTAT té per objectiu el desenvolupament del cant coral, especial-ment entre la joventut.
La nova adreça és: Europa Cantat Kurfii rstenstrasse 19 D-87616 Marktoberdorf, Alemanya
Tel. 07-(49)8342-961825 Fax. 07-(49)8342-40370
C R T A R I A I D A C C I Ó
»II
PUBLICACIONS REBUDES
'atàlegs i part i tures
— Harmonía mundi ibèrica:
B o l e t í n N o v e d a d e s , m a i g , j u n y ,
jul iol i se tembre 1995
(evistes li butl letins musicals
— L l u i s o s d e G r à c i a . D e s de l Nord ,
abri l -maig 1995
— L ' O r f e o . ( F u n d a c i ó O r f e o
Gracienc) , n. 29 i 30
— Orfeo Reusenc . Butlleti Informatiu.
n. 42 , desembre-mar9 1994/95
— En clau de sol fa, n. 71 i 72 1995
— Kantuz, n. 25 maig- juny 1995
— Chant Choral Magaz ine , n. 50
— ICB (International Choral Bullet in)
n. 1, octubre 1995
— Konzert . Info amj , n. 13, j uny 1995
— Rotl lana, n. 65 , j u n y 1995
— Oxford music now, n. 5 estiu 1995
— B F y C Newslet ter , n. 23 abril 1995
— Revue Musica le , n. 2 maig 1995
— Boni Pueri /Pueri Cantores
( evistes li butl letins diversos
— Catalònia /Ateneu Cultural , n. 38 .
2n. t r imestre 1995
BREUS
Josep Gaya s 'ofereix per a dirigir
corals Telefon (93) 268 46 8 3 .
Coral d 'Au les Universi täries Per a
Gent Gran ( A U G G ) Si saps solfeig, si
t ' agrada cantar, o has can tat en alguna
coral de j ove , pots cont inuar fent-ho en
la Cora l d ' A u l e s Unive r s i t ä r i e s per a
Gent Gran.
Cantar gregorià, avui
La discografia a l'abast sobre peces gregorianes ofereix un ventali divers quant a la interpretació del repertori tant pel que fa al color de la veu corn a les reverberacions, segons el Hoc on s'ha fet l'enregistrament, amb un comû denominador, però: allò que podem anomenar "monacalisme", consistent en silencis excessius, gracioses interrup-cions del TEMPO i acabaments generosos que perllonguen, encara més, les naus solem-nials de les abadies. El gènere sembla demanar, efectivament, el marc monacal i no ens cansarem d'agrair l'esforç esmerçat per les comunitats que han treballat, i treballen encara, en la recuperació i la dignificació del cant propi del Culte Roma... Però, el que voldria presentar avui als lectors de "a quatre veus" és el projecte d'obrir una Schola Cantorum de caire "urbanità", desmarcada del monacalisme d'abans, gracies a la tria del repertori, amb la fidelitat exquisida al TEMPO i als finals més alleugerits; un aire -en fi- més adient a la sensibilitat d'avui, sensé trair el sentit original del Gregorià, al servei del text sagrat en ordre a la pregària.
-Si creus que aquest projecte pot ser el teu.
Si ets jove, sobretot d'esperit, i vols cantar,
Si no pateixes de nostalgia involucionista,
Ni et mou, ùnicament, una estètica o l'arqueologia,
TRUCA'M: Joan-Josep Monferrer. Tel. 93-8717109 Avda. Catalunya, 6. 08530, La Garriga (Iniciació i treball de repertori en un local cèntric de Barcelona. Horari a convenir entre els membres del grup)
Coro Universitario
Universidad de los Andes, San Cristóbal, Estado Tachira, Venezuela
Señores: Departamento de Cultura Barcelona-España
Nos es muy grato saludarles y expresarles por medio de la presente el más caluroso y afectuoso deseo de bienestar y paz. Es bien sabido que las culturas a lo largo de la historia se han fortalecido en su intercambio, engrandeciendo el espíritu del hombre y enaltecido su idiosincrasia. En tal sentido nuestros países que ayer, hace ya más de 500 años, pasaron por un proceso de trasculturación nos permite hoy día afianzarnos sobre un objetivo común como lo es Iberoamérica, sólida y hermana. De allí el interés que hoy nos motiva esta comunicación y la propuesta de poder llevar a cabo un intercambio cultural a través de nuestros grupos corales. La propuesta que hacemos llegar a ustedes se basa en la solicitud de fechas tentativas dentro de las cuales pudiera estar enmarcada la visita de nuestra agrupación coral (Coro Universitario ULA-Nucleo Táchira) a su caluroso país. Así mismo les reiteramos la afirmación de traer posteriormente su prestigioso grupo coral hasta nuestra casa de estudios, permitiendo estrechar lazos entre 2 pueblos hermanos. Agradeciendo de antemano sus buenos oficios y esperando una muy fructífera respuesta, nos despedimos con el espíritu lleno de esperanzas e ilusiones pródigas por un muy confraterno hasta luego amigos y colegas. De ustedes atentamente.
Gerardo L.Rondón v. Dir.Coro Universitario ULA
NOTES DE LA TAULA DE REDACCIÓ
Aportacions a les beques a quatre veus
B Teresa Gol Oscar Sagristà Fina Tomás Simon Villagrassa
eques a quatre veus
Tal com us várem anunciar seguim la relació alfabética de les persones i entitats que ja ens han fet arribar 1'aportado de les 600 pessetes -incrementada en molts casos-per tal de poder dotar degudament les beques que permetran la realització d'acti-vitats collectives. La llista queda oberta, i seguirá en la propera edició de la revista, confiant poder relacionar la totalitat de les més de 12.000 persones i entitats que la reben gratui'tament.
Joan Cervera Antoni Monter Xavier Sans Joaquim Vilanó Manuel Vi l legas Us recordem que...
—Sempre que us sigui possible envieu-nos les vostres notes mitjan9ant un disquet informàtic. —També us agrairem la tramesa de fotografies per tal d'illustrar les vostres notes i una còpia dels vostres enregistraments (Cassettes, CD, LP, etc). Penseu que en podem fer una bona difusió. Per a completar l'arxiu de la FCEC us pregariem la tramesa dels vostres programes i de les publi-cacions de la vostra entitat. Aquest és el nùmero telefonie on rebrem les vostres trucades. Si us plau, preneu bona nota:
TELÈFON I FAX: 93-268 06 68
eg Mil
gg CORALS DE LA FC EC / CALENDARI DE CONCERTS
l i l i
Calendari de concerts
Desembre 1995
Ol
02 22.00
02 Nit
03 11.00
03
IO Tarda
IO
15 21 .30
16 17.00
16
16 Nit
17
17 19.00
17 19.00
17 18.00
17
17
17 Tarda
18 18.00
20 Nit
21 Nit
22 21 .00
24 11.30
24 Tarda
24
24 19.00
25
25 Nit
26 18.00
26
26 19.00
26 19.00
26 12.30
26 19.00
Agrupac ió Polifònica de Vilafranca i Cor d ' A m i e s de L ' O p e r a . Teatre de la Faràndula de Sabadell
Coral Cant iga . Cardedeu, Església.
Polifònica de Puig-reig. Barcelona, Casa Batl ló.
Coral N o u Hori tzó de Barcelona. T V 2
Agrupac ió Polifònica de Vilafranca i Cor d ' A m i e s de l'Opera. Teatre la Faràndula de Sabadell
Polifònica de Puig-reig. Menarquens , Pavel ló .
Societat Coral El Val lès de Ripollet i Coral l 'Arpa de Barcelona, Barcelona.
Coral Rocafort , Petits Cantaires Lauder ians i Joves Veus . Andorra , Sant Julia de Loria.
Polifònica de Puig-reig. Lleida.
Societat Coral El Vallès de Ripollet . Ripollet , Teatre Auditor i .
Cor del Tal ler de Músics . Barcelona, Conservator i Municipal .
Cor Madrigal is ta de Mataró i Orquestra Mediterrània . Mataró , Teatre Monumen ta i .
Coral Amies del Cant de La Múnia . La Múnia , Societat Cultural .
Cor Parroquial de Moia. Sant Boi de Llobregat , Sanatori Menta l .
Cor Madrigal is ta de Mataró , Teatre Monumenta i de Mataró .
Polifônica de Puig-reig. Barcelona, Palau, "El Mess ie s"
Polifônica de Puig-reig. Barcelona, Palau, "El Mess i e s "
Cor Ciutat de Tarragona. Tarragona, Caputxins .
Societat Coral El Vallès de Ripollet . Ripollet .
Coral La Pass io d 'Espar reguera . Esparreguera , Sala Petita del Patronat de la Passio.
Coral Sant Sadurn í de Sant Sadurní d ' A n o i a i Orquestra de Cambra Eduard Toldrà. Sant Sadurn i d 'Ano ia ,
Església Parroquial .
Polifònica de Puig-reig. Llivia, Església "El Mess ie s"
Coral Santa Rosal ia de Torredembarra . Torredembarra , Església de Sant Pere .
Cor Parroquial de Moia. Moia, Espiai .
Orfeo Cátala . Palau de la Música Catalana. Concer t de Sant Esteve .
Gêner 96 H H H H H H
8-10 Societat Coral El Vallès de Ripollet . Avril le (Franca)