Els pobles de la Ribera Els pobles de la Ribera Alta abans de la Alta abans de la Constitució de 1812 Constitució de 1812 Q U A D E R NS Q U A D E R NS D E S O C I A L S D E S O C I A L S N.3 any 2012 N.3 any 2012 IES Pere IES Pere La Pobla Llarga La Pobla Llarga d'Esplugues d'Esplugues
Revista Quaderns de Socials Nº 3 del departament de CCSS de l'IES Pere d'Esplugues
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Els pobles de la Ribera Els pobles de la Ribera Alta abans de la Alta abans de la Constitució de 1812 Constitució de 1812 Q
UA
DE
RN
SQ
UA
DE
RN
SD
E S
OC
IAL
SD
E S
OC
IAL
S
N.3 any 2012N.3 any 2012
IES PereIES Pere
La Pobla Llarga
La Pobla Llargad'Espluguesd'Esplugues
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
1
QUADERNS DE
SOCIALS
DE L’IES PERE D’ESPLUGUES DE LA POBLA LLARGA
Nº 3 LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
2
LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
ÍNDEX
1. Iintroducció ..…………………………………………………………….. 3 2. El territori de la Ribera Alta ..………………………………………….. 5 3. Les cartes pobles de la Ribera Alta, anàlisi comparatiu .................. 6 4. La Constitució de Cadis de 1812 .................................................... 15 5. Apèndix documental:
a) Carta Pobla d’Alfarp ......................................................... b) Carta Pobla d’Antella ....................................................... c) Carta Pobla de Carcer ..................................................... d) Carta Pobla de Carlet ...................................................... e) Carta Pobla de Catadau ................................................... f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives ....................... g) Carta Pobla de Llombai .................................................... h) Carta Pobla de Manuel .................................................... i) Carta Pobla de Massalavés ............................................. j) Carta Pobla de Rafelguaraf .............................................. k) Carta Pobla de Real ......................................................... l) Carta Pobla de Senyera ................................................... m) Carta Pobla de Turís ....................................................... n) Diccionari ......................................................................... o) Decret 1 de les Corts de Cadis ........................................ p) Decret 2 de les Corts de Cadis ........................................ q) Decret 9 de les Corts de Cadis ........................................ r) Decret 61 de les Corts de Cadis ...................................... s) Decret 82 de les Corts de Cadis ...................................... t) Text de la Constitució de 1812 .........................................
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
3
1. INTRODUCCIÓ
El dia 19 de març es va complir el 200 aniversari de la Constitució de 1812.
En el moment d’aprovar-se, les nostres terres estaven sota el domini de les
tropes franceses, per la qual cosa ni tan sols es va celebrar la seua
promulgació.
Malgrat ser una data molt important des del punt de mira històric, no han
proliferant en excés els actes commemoratius de l’esdeveniment, no obstant
això, pensem que és una bona ocasió per a que el nostre centre aporte alguna
cosa per a engrandir i recordar aquesta efemèride.
No anem a centrar-nos en el contingut i les novetats que va aportar aquest
text i les posterior ampliacions en forma de Decrets que varen suposar un
autèntic daltabaix per als nostres avantpassats, malgrat que va tenir una
durada efímera, donat que l’any 1814 va ser derrogada per Ferrann VII, encara
que després tornarà a posar-se en vigència i servirà de base per a fer-ne
d’altres arreu del món.
Per primera vegada els espanyols varen obtenir uns drets que hui en dia
trobem tan elementals i consubstancials a la natura humana. Deixem per als
especialistes l’anàlisi del contingut de la constitució i les seues repercussions
en els distints àmbits de la vida coetània i futura.
El nostre objectiu serà reflectir la situació prèvia a l’aprovació de la
Constitució, com estava l’ordenament legal dels habitats de la Ribera Alta. En
aquells temps, el territori riberenc estava dividit en terres de reialenc i en terres
de senyoriu (Quadre 1). Aquesta dicotomia portava aparellada una desigualtat
jurídica entre els habitants dels distints municipis de la Ribera Alta. La major
part de la superfície era terra de senyoriu, és a dir, propietat d’un senyor o
senyora que exerceix la jurisdicció sobre tot el territori municipal, i la vida diària
dels habitants es regia per unes cartes de poblament que s’havien establit
majoritàriament després de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609.
La nostra pretensió es mostrar les característiques d’un ventall prou gran
d’aquestes cartes pobles riberenques per veure quina era la situació que patien
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
4
els habitants abans de la promulgació de la Constitució de 1812, abans de
l’eliminació dels senyorius jurisdiccionals.
Per a intentar esbrinar aquesta realitat hem treballat un total de 13 cartes
pobles de municipis de la Ribera Alta, i analitzem les diferències que
esdevenen en un territori relativament menut com és la nostra comarca.
Algunes de les cartes pobles ja estan publicades en distints llibres, d’altres
encara no estan publicades i, per suposat encara no s’ha fet un estudi
comparatiu de les mateixes. Eixa vol ser la nostra aportació, reunir les cartes
pobles en un mateix text i fer una comparativa del conjunt com una eina de
treball per a les aules dels nostres centres. Les cartes pobles que hem emprat
son les d’Alfarp, Antella, Carcer, Carlet, Catadau, La Barraca d’Aigües Vives,
Llombai, Manuel, Massalavés, Rafelguaraf, Real, Senyera i Turís.
Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes de segon del PQPI del curs
acadèmic 2011-2012 sota la coordinació del professor de l’àmbit social Vicente
Ferrer Pérez. Els alumnes participants han estat:
Rafa Bosch Donat
Daniel Clemente Collado
Jordi Hernández Nicolau
Andrea Lluch Barber
Fernando García Tortosa
Jonatan García Martínez
Leonard Lincan Vasile
Nelson Francés Sanz
Jose Garcia Climent
Ramón Prats Climent
Oscar Sánchez Gorris
Michael Fernández Negre
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
5
2. EL TERRITORI DE LA RIBERA ALTA
El territori de la Ribera Alta abans de la promulgació de la Constitució de 1812
estava dividit en terres de reialenc i en terres de senyoriu tal i com podem
veure en el quadre següent:
Quadre 1. Situació jurídica dels municipis de la Ribera Alta a finals del XVIII
Terme municipal Situació jurisdiccional Alberic Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Alcàntera del Xúquer Poble de senyoriu: Comte d’Albalat L’Alcúdia Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Alfarp Poble de senyoriu: Duc de Gandia Algemesí Poble de reialenc Alginet Poble de senyoriu: Comte de Casal Alzira Poble de reialenc Antella Poble de senyoriu: Baró d’Antella Beneixida Poble de senyoriu: Comte d’Albalat Benifaió Poble de senyoriu: Pascual Falcons Benimodo Poble de senyoriu: Comte de Carlet Benimuslem Poble de senyoriu: Pascual Julià Carcaixent Poble de reialenc Càrcer Poble de senyoriu: José Cucaló Carlet Poble de senyoriu: Comte de Carlet Catadau Poble de senyoriu: Duc de Gandia Cotes Poble de senyoriu: Marqués d’Ariza L’Ènova Poble de reialenc Gavarda Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Guadassuar Poble de reialenc Llombai Poble de senyoriu: Duc de Gandia Manuel Poble de senyoriu: Rafael Tallada Massalavés Poble de senyoriu: Duc de Montellano Montserrat Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Montroy Poble de senyoriu: Orde de Montesa La Pobla Llarga Poble de senyoriu: Antonio Palavecino Rafelguaraf Poble de senyoriu: Hospital General de València Real Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Sant Joanet Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Sellent Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Senyera Poble de senyoriu: Marqués de Benimexís Sumacàrcer Poble de senyoriu: Comte d’Orgaz Tous Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Turís Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Villanueva de Castellón Poble de reialenc
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
6
3. ANÀLISI COMPARATIU DE LES CARTES POBLES
Les cartes pobles estan formades per un conjunt de capítols en els que es
desgrana les condicions que tenen que assumir els habitants del terme
municipal del senyoriu. No són idèntiques entre si, no obstant mostren algunes
característiques semblants. El número de capítols és variable, doncs algunes
són relativament curtes i d’altres mostren molts detalls que afecten a la vida
quotidiana dels veïns. A més a més, les condicions que marquen els senyors
són més o menys estrictes en cada terme. A continuació mostrarem alguns
elements presents en la majoria de les cartes pobles i podrem veure con no
són les mateixes imposicions les que s’apliquen als veïns.
Habitualment als nous pobladors se’ls concedia un tros de terra, moltes
vegades sense especificar la seua superfície i d’altres entre 15 i 36 fanecades.
A més rebien una casa o solar, i dels dos lliuraments tenien que pagar una
quantia anual determinada en forma de cens, en Sant Joan de juny i en Nadal,
segons es tractara de terres de regadiu o de secà. En el quadre 2 es mostra el
que rebien els nous pobladors i el que tenien que pagar anualment segons
foren terres de secà o de regadiu.
Quadre 2. Donació i censos als nous pobladors
Casa Horta Secà Alfarb 1 casa, 12 sous
any 2 sous fanecada 3 diners per cafissada
Antella
20 sous per cada 100 lliures de valor
2 sous i 6 diners per fanecada de vinya. 5 sous per fanecada d’alfals
2 sous i 6 diners per fanecada de vinya i 5 sous per fanecada d’alfals
Carcer
25 sous per cada 100 lliures de valor
2 sous i 6 diners per fanecada de vinya 1 diner per cafissada terra horta i mealla per cafissada terra secà
Carlet 1 casa, 2 lliures/any
13 diners per fanecada
2 diners per fanecada
Catadau 1 casa, 12 sous any
3 sous fanecada 3 diners per cafissada
La Barraca Solar de 50 x 90 pams 10 r/any
40 fanecades de terra no cultivada; 12 maravedís per fanecada i any
Llombai 1 casa, 12 sous any
2 sous fanecada 3 diners per cafissada
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
7
Manuel 1 casa 90 sous 36 fanecades Un tros de secà Massalavés 1 casa 17 sous
anuals 9 sous per cafissada 3 sous per cafissada (6 fanecades)
Rafelguaraf 1 casa 4 anys francs 6 ll.
32 fanecades(12 de moreres)
2 sous per fanecada de moreres, 9 diners per fanecada de vinya
Real
2 sous any per fanecada
1 diner per cafissada 1 sou per cafissada de vinya i per cada cafissada de oliveres o garroferes 1 real
Senyera 1 casa. 7 lliures anuals
2 sous per fanecada de vinya
Turis 1 casa 12 sous any
15 fanecades; 2 sous fanecada
15 fanecades; per cada 6, 1 sou amb arbres o vinya i 1 diner la resta
Els nous pobladors de les terres tenien l’obligació de partit fruits amb el senyor
territorial (quadre 3). Les condicions de partició són variables, sempre diferents
en el regadiu i en el secà, amb alguns termes en els que les condicions són
duríssimes, com a Senyera i Manuel en les terres de regadiu, on la partició del
fruits eren generalment a un terç, és a dir, una part de la producció per al
senyor i dues per al vassall.
Quadre 3. Partició de fruits a la Ribera Alta
REGADIU SECÀ O
liveres
Grans ,
llegums ...
Nous
Garrofers
Vinya
Moreres
Figueres
Garrofers
Vinya
Figueres
Grans
Oliveres
Morera
Alfarb 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/6 1/8 1/6 1/5 Antella 1/5 1/5 Carcer 1/4 1/4 1/4 1/4 1/4 1/4 1/5 1/6 1/4 1/4 Carlet 1/6 1/5 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/11 1/6 1/6 Catadau 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/5 1/6 1/8 1/6 1/8 1/5 1/5 La Barraca 1/5 de tots els productes 1/5 de tots els productes Llombai 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/6 1/8 1/6 1/8 1/6 1/5 Manuel 1/3 1/4 1/3 1/3 1/8 Massalavés 1/5 1/5 1/5 1/10 1/10 1/5 Rafelguaraf 1/6 1/6 1/6 1/6 1/30 vi i
En la resta de municipis majoritàriament eren al voltant del quint i molt
freqüentment a la sisena, sempre parlant de les terres de regadiu, perquè en
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
8
les terres de secà les condicions eren menys estrictes, podent arribar a ser a la
desena, o a la onzena, és a dir, una part per al senyor i les nou o deu restants
per al vassall. A més, habitualment es realitzava el trasllat dels fruits de manera
gratuïta a la casa de la senyoria, com passa a Rafelguaraf, Manuel, Carlet,
Antella, Senyera i Real.
Habitualment aquestes terres concedides o les cases donades tenien
que ser mantingudes en bon estat, en concret es parla en les cartes a ús de
bon arquitecte o de bon llaurador i, en cas contrari, era normal que es
decomissaren les terres o la casa (quadre 4) o bé es podia obligar a fer les
obres o pagar-les una vegada fetes d’ofici per part del senyor. A la baronia de
Llombai no es podien vendre les terres ni les cases a persones que foren
posseïdores de terres franques. Així mateix, calia avassallar-se en el moment
d’arribar al municipi, en el cas de Carcer, Manuel, Antella, Senyera,
Massalavés i Real. De manera habitual no es podia vendre tota la terra, perquè
la casa sempre porta annexa la meitat de les terres, com és el cas de Turís,
Llombai, Alfarb, Catadau, Carcer, Antella i Real
Quadre 4. Manteniment de terres i cases lliurades als repobladors
Cases Terres Pena en cas contrari Alfarb Bon arquitecte Antella Mantindre-les Carcer Les obres necessàries
o d’ofici pel senyor Paga les obres de les
cases d’ofici Catadau Bon arquitecte La Barraca Bon llaurador Comís Llombai Bon arquitecte Manuel Mantindre-les Obligar-los Massalavés Mantindre-les Bon llaurador Comís Rafelguaraf Mantindre-les Cultivades Comís Real Conservar-les Bon llaurador Comís en 4 anys Senyera No deteriorar i fer obra No deteriorar Turís Bon arquitecte Bon llaurador Comís
En alguns municipis davant les noves plantacions de terres, els senyors
concedien un termini de franquesa, és a dir, un lapse de temps en el que els
vassalls no tenien que fer partició de fruïts (quadre 5), període que va d’un
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
9
mínim de sis anys en les vinyes de Carlet, a un màxim de 16 anys en les
oliveres de Turís.
Quadre 5. Període de franquesa en les terres posades en conreu
regadiu seca Oliveres vinya arbres vinya arbres Alfarb 8 anys 15 anys 15 anys Antella Carlet 6 anys 6 anys Catadau 8 anys 10 anys Llombai 8 anys 15 anys 10 anys 15 anys Rafelguaraf 4 anys Senyera 7 anys Turis 16 anys
Els senyor territorials tenen el monopoli de les regalies (quadre 6), és a
dir, són de la seua propietat el molí, l’almàssera, el forn, la taverna, la
carnisseria, i el molí entre d’altres i el veïns tenien que anar obligatòriament a
comprar els productes o moldre el blat, picar l’arròs o obtindre oli en les
almàsseres del senyor.
Quadre 6. Monopoli de les regalies senyorials O
li / A
lmàsera
Blat / m
olí
Forn
Taberna
Carnisseria
Molí / picar
Altres
Sanció en cas contrari
Alfarb x x x x x Antella x x x x x x 60 sous Carcer x x x x x x 60 sous Carlet x x x x x x 25 lliures Catadau x x x x x La Barraca x x x x x x x 375 reals de billó /
45 reals billó Llombai x x x x x 10 lliures Manuel x x x x 60 sous Massalavés x x x x x x 60 sous Rafelguaraf x x x x x x 60 sous Real x x x x x x x 6 lliures Senyera x x x x x x x 60 sous Turís x x
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
10
En cas contrari eren sancionat prou durament, com en el cas de Carlet,
on la pena arriba a les 25 lliures. No només tenien el monopoli de les regalies,
a més eren posseïdors de la jurisdicció civil i criminal, així com reserves
especial al terme (quadre 7), fonamentalment la propietat dels troncs dels
arbres secs i algunes especies arbòries al complet, especialment els pins, les
carrasques i als àlbers.
Quadre 7. Reserves especials del senyor
Alfarb Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Antella Jurisdicció alta i baixa. Nomenar Justícia, jurats, sequier i
mostassaf. Soques dels arbres secs Carcer Soques dels arbres secs Carlet Soques de tots els arbres secs o arrencats. 1/6 dels ceps de
vinya arrencades. Catadau Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures La Barraca Xops, àlbers, pins i carrasques. També trons arbres secs Llombai Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Massalavés Establir les penes que considere respecte a les regalies, danys
en horta, secà, marjals i arbres Rafelguaraf Moreral davant casa senyoria i 2 bancals d’alfals Real Jurisdicció civil i criminal. Soques dels arbres Senyera
Jurisdicció civil i criminal. Soques de tots els arbres secs. Un terç de les rames tallades dels arbres. Un quart de la palla. Tots els arbres silvestres
Turís Pinar i pins, carrasques, àlbers negres i altres arbres; 25 lliures; herbatge devesa
Els veïns estaven obligats en cada senyoriu a unes prestacions variables
(quadre 8), generalment tenien que residir per un mínim de temps a les terres i
cases concedides, a la neteja de les sèquies, ponts i assuts. Podien estar
també obligats a guardar el castell o la casa senyorial, a pagar per la possessió
d’animals o a portar el fem generat pels animals als camps de conreu. Les
obligacions arribaven a l’extrem que en alguns casos tenien que realitzar
tandes de jornals en les terres senyorials, de manera habitual a un real castellà
la jornada, però de vegades podien ser de manera franca (quadre 9).
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
11
Quadre 8. Obligacions dels veïns.
Alfarb Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Antella Mantindre les sèquies Carcer Residència permanent; mig any fora, comís terra I heretats.
Netejar les sèquies Carlet
Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Prestar homenatge de fidelitat 4 jornals francs per casa per a obra en castell i regalies i si no es completen, paguen 4 reals castellans per cada jornal Obligats a guardar el castell i casa del senyor en temps de necessitat Pagar un terç del cost del transport de les noves moles del molí. Donar llet franca els dies de peix a la casa del senyor
Catadau Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia La Barraca
Manteniment de barrancs i desaigües, ponts i camins Donar 1/10 de la calç que fabriquen Pels animals serrill 24 maravedís/any per herbatge Pels matxos cabruns 6 maravedís /any i 1/8 de la llana i Cabres i ovelles la huitena part de cabrits, corders i llana Pagar lluïsme i fadiga en les vendes, amb llicència prèvia
Llombai Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Manuel
Residencia per 5 anys. Mig any fora, comís terra I heretats, netejar sèquia 2 fanecades d’alfals. Posar en hortes i heretats els fem produït Manteniment de portes, portals i muralla a ses expenses.
Massalavés
2 diners per rusc i 2 diners per cap de ramat Conservació i escura de sèquies majors i menors Residència contínua; 6 mesos d’absència injustificada pena de comís terra i casa Dret de palla a la setena
Rafelguaraf
Residència permanent; un any fora, comís terra i heretats. Posar en hortes i heretats els fem que es produeix. Nous pobladors 5 anys seguits.
Real
Obligació de residència durant 6 anys (25 lliures de multa en cas contrari) 4 mesos continus fora, comís 1 diner per cap de ramat i per cada rusc Conservació de muralles i portals A seguir amb les armes al senyor i oficials Netejar sèquies i assuts, ponts i camins
Senyera
Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Residencia per 5 anys dels nous establiments Plantar tots els anys 6 moreres en les seues heretats Netejar les sèquies i conservar els ponts La meitat de la reparació de les bigues de l’almàssera de l’oli Batre els grans en les eres del senyor (pena de perdua dels grans) Manteniment de portes, portals i portells a a ses expenses
Turís Conservació de l’assut
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
12
Quadre 9. Tanda de jornades a l’any per al senyor.
Alfarb Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia Carcer 1 jornal per casa, pagant el que sigui acostumat Carlet 1 jornal de llaurar per casa de manera franca Catadau Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia Llombai 8 jornals, a 1 real castellà el dia Massalavés Tots els jornals necessaris; 1 real per fanecada. Per trasllat
d’objectes a València 13 sous per càrrega. Real 1 jornal franc a l’any per anar a València o 4 llegües del comtat Turís 15 jornades, a 1 real castellà el dia
Així mateix, els veïns tenien vedades una sèrie d’activitats mentre
residiren al senyoriu (quadre 10), majoritàriament referides a la venda de les
terres o la casa, els productes que eren objecte de les regalies com ara el vi,
l’oli, el blat, el pa, la carn o l’arròs, amb fortes sancions en cas de contravenir
els capítols dels establiments. El senyor intentava que no quedara el terme
sense vasalls, per la qual cosa, davant la venda de terres o cases, obligava als
compradors a avassallar-se al terme.
Quadre 10. Prohibicions per als veïns
Alfarb No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.
Antella
No poden vendre ni terres ni objectes, sots pena de comís Vendre terra i heretats a ningú en quatre anys Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en deu dies i s’avasalle sots pena de comís
Carcer
Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle. Vendre o traure olives fora almàssera, pena 10 lliures
Carlet
Vendre terra i heretats a ningú en sis anys No poden tenir ramat boví ni cabrú sense llicència del senyor (25 lliures de pena) No poden vendre vi (llevat de tres mesos a l’any) i restriccions en el cas de l’oli No poden traure botges del terme (60 sous de pena)
Catadau No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.
La Barraca Fer arròs al terme. Tenir porcs a la dula pel terme.
Llombai No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
13
Manuel
Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avassalle, però mai a persona del lloc que tinga casa i heretat Vendre pa, vi, oli,... sinó a unitats menudes (..) No poden plantar arbres fruiters sinó en els marges (pena 60 sous) No poden tenir més de 7 fanecades de moreres, la resta forment i arròs No poden tallar arbres (25 lliures)
Massalavés Coure pa fora del forn de la senyoria (25 lliures de pena). Moldre grà, fer oli ni comprar carn (pèrdua del gra i olives i 25 lliures de pena)
Rafelguaraf
Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle Vendre pa, vi, oli,... sots pena de 60 sous Tallar arbre, pena de 25 lliures
Real
No poden vendre cases ni terres en sis anys sens llicència Fer carbó en el bovalar, només cendra per a les panses Vendre fruïta sense permís i pagar drets Traure el fem del ramat fora del terme
Senyera Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en 2 mesos i s’avasalle sots pena de comís
Turís No vendre vi al menut a casa i fora; 25 lliures i pèrdua vi
No contents els senyors amb els repartiments de fruits i els lluísmes i la
fadiga de les vendes, també recollien regals anuals que servien per a mantenir
la situació de dominació respecte al vassall (quadre11). El més habitual és el
lliurament de gallines, en un número variable, generalment una gallina per
casa, en la festa de Nadal, encara que no són estranys el lliurament de
codonys com passa a Manuel i Rafelguaraf o la palla d’Antella i Càrcer o els
cabrits a Turís. En el cas Antella s’especifica que no donaran jornals, ni
gallines, ni pollastres ni altres drets de servitut, però si una sàrria de palla.
Quadre 11. Regals anuals per cada casa
Alfarb 1 gallina per casa a Nadal Antella 1 sàrria de palla Carcer 1 càrrega de palla (8 arroves) per vassall i any. A més, 36 gallines
en Sant Tomàs Carlet 1 gallina per casa en Nadal Catadau 1 gallina per casa a Nadal Llombai Mitja gallina per casa Manuel 2 dotzenes de codonys per casa Massalavés 1 gallina per casa en Nadal Rafelguaraf 2 dotzenes de codonys per casa Real 1 gallina a l’any per Nadal i 12 sous Turís 1 dotzena de cabrits per Pasqua
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
14
En moltes poblacions es donava la possibilitat als vassalls de gaudir
d’una certa porció de terreny plantat d’alfals per a les seus cavalcadures
(quadre 12), però si ultrapassaven la mesura establida tenien que fer la partició
de fruïts.
Quadre 12. Porcions de terreny franques
Alfarb 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Antella 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Carcer 6 barcelles d’olives adobades per a casa i 2 fanecades d’alfals (pagant
10 sous), més fanecades o plantar hortalisses, pena de 60 sous. Carlet 1 fanecada d’alfals. Poden tenir espart, botges, rabasses, palma i
ovelles Catadau 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures La Barraca 1 fanecada d’alfals franca, tota la resta a 1/5 de partició Llombai 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Real
2 fanecades d’alfals, la resta partició a 1/6 Forns de calç i algeps francs (per a la venda amb llicència) Venda d’oli o sabé una vegada a la setmana
Senyera 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures
Darrerament, de vegades els senyors concedien als vassalls les llavors per a
fer les plantacions anuals, no obstant no era una donació gratuïta, sinó una
mena de préstec pel fet que calia tornar-les després de la collita (Quadre 13)
Quadre 13. Llavors proporcionades pels senyors
Forment, arròs, ordi, dacsa Carcer 1 barcella rasa a tornar després de la sega Rafel La llavor necessària Manuel La llavor necessària
Fins a 34 cafissos de forment i 3 de dacsa Antella La llavor necessària a tornar després de la sega
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
15
4. LA CONSTITUCIÓ DE CADIS DE 1812
En aquest context geogràfic es promulgarà la constitució de 1812. Normalment
coneguem sota el concepte de les Corts de Càdis a l’assemblea constituent
que va ser inaugurada el 24 de setembre de 1810 a Sant Ferrà (Illa de Lleó) i
que posteriorment es va traslladar a Cadis fins l’any 1814, durant el període la
Guerra de la Independència o Guerra del Francès.
Amb la crisi generada aram de la guerra, la Junta Central Suprema. Mitjançant
el decret de 22 de maig de 1809 va ordenar la celebració de Corts
Extraordinàries i Constituents, encara que només el Rei tenia la potestat per a
convocar-les i presidir-les.
A la primera seu de les Corts, (Illa de Lleó) es va decretar la constitució de les
Corts, la sobirania nacional i la divisió de poders (decrets 1 i 2), la igualtat i la
llibertat d’impremta (decret 9), l’abolició de la tortura (decret 61) o l’abolició dels
senyorius (decret 82) entre d’altres. Tot el procés es concretà en l’elaboració de
la Constitució de 1812, promulgada el 12 de març, festa de Sant Josep.
Aquesta va ser la primera constitució que va tenir Espanya, encara que la seua
durada va ser curta pel fet que el 4 de maig de 1814, amb el conegut com a
Decret de València, el rei Ferran VII va declarar nul·la la Constitució de 1812 i
totes les decisions preses en les Corts de Cadis.
No podem dir que aquesta constitució fos l’inici de la democràcia, perquè no
reconeix drets polítics a tothom, ja que exclou a les dones, als indígenes, als
negres i als esclaus. Ara be, estableix que les persones deixen de ser súbdits i
passen a ser ciutadans; per primera vegada la sobirania resideix en la nació,
encara que la sobirania popular, base de la democràcia, no serà reconeguda
en Espanya fins l’any 1931.
Al remat, suposa la primera consagració dels drets humans (entesos en el seu
context històric, és a dir, sense dones, negres ni indis), un autèntic daltabaix
respecte a la situació de l’Àntic Règim, es reconeix la llibertat d’expressió i
impremta i d’altres drets com el de propietat o seguretat personal i serà una
escola política que influirà tant en Amèrica com en Europa, com a model d’un
país que lluita per la seua independència en contra d’un exèrcit invasor i,
alhora, es capaç de fer una revolució política.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
16
5. APÈNDIX DOCUMENTAL
a) Carta Pobla d’Alfarb
b) Carta Pobla d’Antella
c) Carta Pobla de Carcer
d) Carta Pobla de Carlet
e) Carta Pobla de Catadau
f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives
g) Carta Pobla de Llombai
h) Carta Pobla de Manuel
i) Carta Pobla de Massalavés
j) Carta Pobla de Rafelguaraf
k) Carta Pobla de Real
l) Carta Pobla de Senyera
m) Carta Pobla de Turís
n) Diccionari
o) Decret 1
p) Decret 2
q) Decret 9
r) Decret 61
s) Decret 82
t) Text de la Constitució de 1812
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
17
a) ALFARB
i. Primeramente: Se les dará á cada Poblador una casa, de la qual ha de
pagar de censo, fadiga, y luismo, doce Sueldos por cada un año,
pagadores el día de cabo de año,y ha de tener obligacion de conservar
dicha casa á uso de buen Architecto.
ii. Item: Que de las fanegadas que se les dará á cada una en la Huerta,
hayan de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; Que de
las fanegadas que se les dará en Secano, hayan de pagar tres dineros
por caficada, pagadores el día de Cabo de año.
iii. Item: Que de todos los granos, como son, trigo, Sevada, Adaza, Panizo,
y otros qualesquiera granos, y de todo genero de Legumbres, que
Sembraren, en la huerta hayan de pagar se Seys una, y de todo genero
de Grano que Sembraren, en el Monte, hayan de pagar ocho una,
pagados primero, diezmos y primicias.
iv. Item: Que todos los Arboles de la Huerta, es á saber Moreras, Oliveras,
Garroferas, que tuvieren hayan de pagar de cinco una, y se advierte que
las Oliveras, y Moreras que tuvieren en Secano sea la misma Particion,
Solo de las Garroferas, y Oliveras de Secano, hayan de pagar de Seys
una en la forma Sobredicha.
v. Item: Que las Viñas que tendrán en Regadío, hayan de pagar de Seys
arrobas de pasa, una Enjuta, y Seca;y si fuere de Vino hayan de pagar
Seys cantaros uno cobrandolo al Duell, y si fuere de Secano hayan de
pagar de ocho arrovas una, y de ocho Cantaros uno.
vi. Item: Que de las Viñas que plantaren la Huerta, se les dará franca de
particion de fruto, por tiempo ocho años, y de las que plantarán en
secano por tiempo de diez años, con que dén el manifiesto de el año que
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
18
plantaren al Gobernador de marquesado de Lombay, so pena de
Comiso, y pasado el dicho tiempo esten á la particion arriba dicha.
vii. Item: Obligamos á los nuevos Pobladores, que dentro de Seys años
desde el día de la Poblacion, rodeen todos los cahices de tierra de la
Huerta de Moreras, entiendiendose que de Seys en Seys hanegadas, las
hayan de plantar, y todas las que de nuevo plantaren sean francas de
particion por tiempo de ocho años, como dén el manifiesto, como arriba
es dicho, so la dicha pena.
viii. Item: Que de todos los Arboles que plantaren en la tierra huerta, y en
Secano se les dará franco de Particion por tiempo de quince años, como
dén el manifiesto, como arriba es dicho; Y se advierte que no pueden
plantar Arboles que no dén fruto.
ix. Item: Obligamos á los dichos Pobladores á la residencia personal en
dichas casas, y que por tiempo de seys años contadores desde el día de
la Poblacion no puedan Vender, transportar, ni enagenar la dichas
casas, ni ningun pedazo de tierra de los que por razon del
establecimiento les tocare, y pasados los dichos seys años, precediendo
licencia nuestra, ó de quien nuestros poderes tuviere para este efecto,
puedan vender la parte de la Tierra, que bien visto les fuere, quedando
siempre la metad anexo á la Casa; y en caso que hayan de deshacerse
de dicha casa, y parte de tieras annexas, aora sea por Venta, ú por vía
de Testamento, ó Donacion, ú en qualquiera de estos otros cabos, se
haga con obligacion á persona á cuyo poder viniere de habitar dicha
casa por sí, ó por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y
conservacion de dicha casa, y para la observacion de esto, queremos
que en contravencion caygan en pena de Comisso.
x. Ittem: Prohibimos á los dichos Pobladores, y á los que por qualquier
tiempo fueren Dueños de dichas casas, y heredades, el poder Vender, la
dicha Casa, y tierras, ni parte de ellas, á ninguna Persona que tuviere
tierras francas en todo el dicho Marquesado.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
19
xi. Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todos los
Pinos, Carrascos, y Alamos negros, y otros qualesquiera Arboles de
regadío, y Secano, sin que los puedan cortar sin expresa Licencia
nuestra, ó del Governador del Marquesado, so pena de Veynte y cinco
Libras, por cada Arbol que cortaren.
xii. Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todas las
Carnicerías, Mesones, Algecerías, y otros qualesquier que por tiempo
huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, so pena de
Comisso y las Carnicerías, cum Jure avituallandi.
xiii. Item: Que todos los Vecinos, y moradores del Lugar de Alfarb, ó los que
en dicho Termino moraren, ó los terratenientes, esten obligados á acudir
á Moler el trigo al Molino de la Señoria, las aceytunas á hacer el aceyte á
la Almacera de la Señoria, el Pan á cocer al Horno del lugar, por carne á
la Carnicería, por Vino á la Taberna, sin que ninguno pueda Vender por
menudo, so pena de perdido el Trigo, las Aceytunas, el Pan, la Carne, y
el Vino, y de diez Libras de pena, por cada vez que lo contrario hiciere.
xiv. Item: Les damos a los nuevos Pobladores licencia, para que puedan
hacer quatro hanegadas de Alfalfe, para el Sustento de sus
cavalgaduras, y que no puedan hacer Mercaduría de ella, pagando tan
solamente el censo y franca de particion de fruto.
xv. Item: Están obligados los nuevos Pobladores, á que siempre y quando
sucediere caso, por el qual, se haya de dar Aviso á su Excelencia, ó, á
sus Successores, ó á quien tuviere los Poderes Generales, ó al Agente
que tuviere sus Negocios en Valencia, hayan de dar Persona que lleve el
tal Viage, como no Sea fuera del Reyno, pagando el Señor por cada dia
un real castellano.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
20
xvi. Item: Estén obligados a Limpiar las Acequias, pagar Guardiange, y
Ministros, como es costumbre en los demas Lugares, y cequiage.
xvii. Item: Que todos los que quisieren Poblar en dicho Lugar, se hayan de
desavecindar del Lugar de donde son.
xviii. Item: Que cada uno de los que Poblaren en dicho Lugar de Alfarb, hayan
de dár por casa, de las que hoy son, y por tiempo serán de dicho Lugar,
una Gallina de presente cada un año á la Señoria, por Navidad.
Publicat per Vicente Bisbal del Valle. La Baronia i el marquesat de Llombai. Alfons el Magnànim. València 2005 (tret de Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Volum 809)
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
21
b) ANTELLA
Primerament estat pactat, e stablit, hanengut y concordat entre les dites parts
que les caszes que al pressent han de restar poblades en lo prefernt lloch y
Baronia de Antella no exedixquen la suma de xixanta casses y heretats en les
empero este numero en las heretats y no en les casses.
Item : en estat partat de que les dites cosses del dit lloch y Baronia de Antella
que es donaron y senyalaran als nou pobladors pera ells y sos fills y
descendents se hajen de estimar en lo just valor per dos persones partes
nomenadores la una per lo dit Señor de Antella, y la altra per los dits nous
pobladors que los dits nous pobladors y descendents de aquelles hajen de
repondre cascun anys perpetuament al dit Senyor de Antella que huy es y per
temps sera vint sous reals de Valencia per cada cent lliures de que seran
estimades les dites cases y a dita raho les que no arribaran al numero cumplit
de cent Lliures en lo dia y festa de Sant Joan de Juny cascun anny en una
paga perpetuament y que los dits nous pobladors tinguen obligacio con ab lo
present capitol se obliquen de conservar dites casses es a saber ab bene
miliorandum et Maliquo non deteriorandun.
Item : es estat establit y concordat entre les dites parts que lo dit Senyor de
Antella repartira a cascu de dits nous pobladors lo que li cabra aixi la horta com
en lo seca del dit terme de Antella, ab que tots los dits nous pobladors lo que li
cabra aisi la horta com en seca del dit terme de Antella ab que tots los dits nous
pobladors o successors de aquells in per petuom hagen de respondre al dit
señor de Antella que huy es o per temps sera de tot genero de gra. Aixi en la
horta com en lo seca al quint, en esta forma que de cinch parts la una sia pera
el señor y les quatre pera els nous pobladors fent la dita particio en les heres
com se acostiuna ab fadiga y lluisme y aço le entenga en tots los demes
esplets que es faran en tot lo terme del dit lloch y baronia de Antella.
Item : es estat pactat stablit y encordat entre les dites parts que aixi matex los
dits nous pobladors que huy son y los successors de quelles del dit lloch de
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
22
Antella hajen de respondre al dit Senyor de antella de les moreres, oliveres y
garroferes que huy llevarles y donar los pertrets que seran menester pera
conservacio de dita cequia y assuts y que el dits nous pobladors se obligaran a
portar los dits pertrets al lloch y puestos de la acequia ahon se seguirá la dita
obra a ses despeces de aquelles.
Item: es esta establit havengut y concordat entre les dites parts que los dites
part que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de la dita
Baronia de Antella no tinguen obligacio de pagar al dit señor servici algú
personal, ni donarli jornals, ni gallines, ni pollastres ni altres drets algu de
servitut.
Item : es estat y estat establit y concordat entre les dites parts que aixi mateix lo
dit señor de Antella provenga a son carrech y la asumeixca com ab lo present
Capitol se obliga a pagar tots los censals que los moriscos de la dita Baronia
de Antella se carregaron ab tal empero que los dits nous pobladors que huy
son e per temps seran del dit lloch de Antella no espuguen caregar censals
alguns sens expressa llicencia del dit señor de Antella ; Y per alguns censals
carregats per alguns moriscos de dita Baronia de Antella se instara eixecusio
alguna contra los dits nous pobladors, en tal cas totes les despeces y gastos
vinguen a carrech del dit señor de Antella.
Item : es estat pactat establit havengut y concordat entre les dites parts que, los
dits nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella
tinguen obligacio de reconeixer al dit señor directe de totes les cosses del dit
lloch y terme de Antella y que aquells no puguen vendre ni empeñar aquelles
sens llisensia del dit senyor de Antella sots pena de comis de les cosses y
terres dells contrafecients y sens sentencia ni declaracio alguna resten
comisades pera el dit señor de Antella.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran de la presents Baronia de Antella
hajen de donar y portar tots los fruits que les podran al castell, o, cassa o
graner del Señor de Antella y que aixi mateix tinguen obligacio los dits nous
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
23
pobladors de cada herada que habran donar una sarria de pal la possada en la
cassa del dit señor pera el servici de la dita cassa del señor.
Ytem : es estat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella aixi per ells
com per tots sos successors no tinguen obligacio de partit los halets essent
aquells empero moderats en forma propia de halets y que del solatge que
reste del muntó apres de haver passat la barcella replegant en dita barcella tot
lo que es puga replegar de lo que restara no tinguen obligacio de pagar dret
algu al señor
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran en dita Baronia de Antella aixi per
ells, com per tots los successors hajen de avasallarse en lo dit lloch de Antella
prestant al señor lo jurament y homenatje de fidelitat y vasallaje sotmetentse al
for y jurisdicció del dit señor de Antella, com ab lo present capitol se avassallen
y presten dit jurament.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran de dit lloch de Antella sien obligats a
moldre en lo moli dell señor, coure en lo forn, fer oli en la almacera, comprar en
la tenda, taverna fleca y carniceria del dit lloch sots pena de xixanta sous per
cascuna vegada que contrafaran aplicadora a la señora ab tal empero que lo
foraster que portara vitualla a la plaça puixa fer plaça una vegada cada semana
sens encorrer en pena ninguna.
Ytem : se estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran en dit lloch de Antella hajen de pagar
la dit señor de Antella perpetuament dos sous y sis diners per cascus fanecada
de terra vinya, aixi de les que huy estan plantades com de les que de hoy en
avant se plantaran pagadores en lo dia y festa de Nadal cascun any en una
paga per tot dret de señoria ab fadiga y lluisme que los dits nous pobladors
puguen vendre vide sa collita en ses a canteres, michs canters, y quartes, sens
pagar ningu-cosa ni demanar llicencia a la señoria.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
24
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor
de Antella tinga obligacio de passar en dites regalies les persones que tinguen
tot lo recapte y en cas que no el tinguen puguen ser compellits ab penes de
tenit tot lo necessari aconecguda del dit señor Balle o Governador de dit lloch.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que cascu dels
nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella puga fer
tres fanecades de alfals pera el sustento de ses cavalcadures pagant aquelles
ab señor per cascuna fanecada cinch sous en lo dia de sent Joan de Juny en
una paga cascun anys perpetuament, y si mes ne faran encorreguen en pena
de xixanta sous y puga lo señor fero llaurar lo que sera de mes de dites tres
fanecades a despesses del vassall contrafahent y que puga qualsevol dels dits
vassals si voldran flaxarse ab una fanecada, o, dos de alfals y larestant terra
puixa fer ortalisa pera el señor de sa casa pagat lo mateix dret de cinch sous
per fanecada com damunt es dit.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que les nous
pobladors que huy son y per temps seran de la present Baronia de Antella
puguen plantar moreres en les terres de la horta que resten camps rodats y que
aixi mateix tinguen llibertat pera poder plantar moreres en totes aquelles terres
que seran inutils pera sembrar grans fent morerals ab la mateixa partisio que
huy partixent los morerals que huy estan.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que si lo dit
señor de Antella prestara grans pera sembrar forment y altres grans als
vassalls que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella los done la
barcella arras y quells hay hujen de tornar a la collita en la hera corrent, perço,
que los grans valen molt mes al temps de sebrar que no a la collita,
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor
de Antella se reserva tota la jurisdiccio alta y baixa, mer y mixt imperi que te y
que lo justicia del dit lloch de Antella puga capturar qualsevols persones per
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
25
qualsevols dilctes y que no puga decarcerar aquelles sens expresa facultat y
llicencia del dit señor, o de son Alcayt o Governador.
Ytem : es estat pactat establit y concordat els que los dits nous pobladors que
huy son y per temps seran de dita Baronia tinguen obligacio de formar pau y
trehua en poder del Justicia de dit lloch de Antella y que lo dit Justicia en los
casos molt leves y que no son criminales puga possar en la presso y
descarcerar aquells que li parexere.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que la
nominacio fahedora cascun any pera la justicia, Jurats y Mustasaf y cequier se
haja de fer de aquesta forma, ço es, que los Justicia y Jurats del lloch de
Antella,hajen denomenat dres persones pera eleccio de Justicia y li hajen de
presentar la nomina al señor de Antella la bespra de sant Thomas y lo dit señor
de Antella de aquells tres persones nomene una la qui le parexiera pera
Justicia pera lany apres viñent, lo qual haja de parar dia de Nadal en Iglesia
Machor de dit lloch a la Missa machor en mas poder del dit señor, o de son
Balley que lo dit Justicia apres de haver jurat faça nominacio de Llochtinent de
Justicia pera dit any lo qual aiximateix han de jurar dit dia en poder del dit señor
o Balle del dit Loch de Antella y en lo respecte dels jurats lo Justicia y Jurats
hajen de fer nominacio de quatre persones y aquella nominacio sia persentada
al dit señor sis dies abans de Pasqua del Espirit Sant, y que dit señor de
aquelles quatre, faça ellecio de dos persones pera Jurats pera lany següent
agraduant los lo dit señor a cada hu en la lloch que ha de estar; y en respecto
de la nominacio de cequier es faça lo mateix dia dels Jurats entrants tres
persones nomenades por dits Justicia Jurats y presentades al señor en la
desusditas jornadas pera que lo señor faça eleccio de una de aquelles pera
cequier jurant lo dia de Pasqua de Esperit Sant apres del jurament dels Jurats
en la forma desusdita; Y en respecte de la eleccio de Mustasaf que los dits
Justicia y Jurats de dita Baronia de Antella nomenen tres persones y aquelles
presentades al dit señor de Antella sis dies abans del dia de Sant Miguel de
Settembre pera que dit señor faça nominacio de una de aquelles pera
Mustasaf pera lany apres seguent, lo qual haja de jurar en lo dit lloch en forma
y manera que los demes officialls juraran en lo dit dia de San Miguel.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
26
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que tots los
officials de dit Lloch puguen impossar penes pera la bona Administracio de
aquell ab que no exedeixguen de seixanta sous aplicadores, çoes les dos parts
pera el señor y la tercera part pera el comú del poble ço pera aquell official que
possara la tal pena entense empero los Justicia, Mustasaf y Cequier.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los salaris
de Guardians y Ministren los hajen de pagar los vassalls del comú del Lloch
deixant lo modo de repartirlos a dispocissio dels Jurats que seran ab que la
nominacio de aquells y la facultat de despedirlos reste a leccio de Justicia y
Jurats ab que desde el mes de Març fins tot lo mes de Octubre tots los anys
hajen de tenir dos guardians.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ninguns
pobladors que huy son e per temps seran no puixen tallar ningun arbre sech en
lo terme de dit lloch sens llicensia particular del señor, o, de la persona que
estara per dit señor sots pena de xixanta sous pera la señoria per cascun arbre
que es tallara declarant en aquest cap que les rames dels tals arbres sechs
sien dels dits vassalls y les soques resten pera el dit señor . Ygalen respecte
dels arbres verts can es Pins, Garroferes y oliveres que lo señor posse la pena
que li parexiera pera que ningu talle ningun arbre vert . Y en respecte de la
lleña seca de la montaña tinguen facultat tots los particulars de la Baronia de
Antella de portaren aquella pera servici de les casses sens llicencia ni encorrer
en pena ninguna y que si qualsevol particular y vassall de Antella hacera
menester algún pi , o, pins del terme de Antella pera obrar y millorar les cases
tinga obligacio lo dit señor de Antella donarlos llicencia pera tallarlos llibrement
ab que les tals obres si en necessaries y los pins sien convenients pera la obra
que sea de fer y que aixi mateix los pobladors que huy son y per temps seran
puixen desimalar y escombrar oliveres y garroferes y llevar los sechs a forte
pasat ahonestat que no sien ab dany dels arbres y portasen la lleña aixi verda
com seca a ses casses senson correr en pena alguna.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
27
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun
poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia no puixa fer forn, hostal,
moli, ni carniseria, ne tenir tenda ni altres regalies en lo dit lloch ni terme de
aquells sots pena de sa perdicio de la tal regalia que faran y de vint y cinch
lliures applicadores a la señoria.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun
poblador nou del dita Baronia puixa vendre ninguna de les terres y casses que
li seran establides dins quatre anys apres del dia del establiment, y que passant
dit termini y seguintse lo cas de poder vendre no pugan vendre totes les terres
que estaran establides, si no que tan solament puguen vendrenla mitad y la
altra mitat de dites terres reste encorporada en les casses de tal manera que
en cas de venta de dita mitat de terres no puixen vendreles sino juntament ab
les casses ni les casses sens dita mitat de terres pera que no vinguen a restar
a soles y derruhides, y en cas de venta hajen de demanar la fadiga al señor, o
la persona que restara per lo dit señor pagant lo venedor dos sous per lliura al
señor per raho del lluisme sots pena de comis.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun
poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia puixa vendre casses ni
terres a ningún foraster, sino es que lo tal comprador foraster faça acte de
vasallament en Antella dins deu dies apres de la compra y venda sots pena de
comis, sens sentencia ni declaracio perque lo señor no ha menester
terratinents, sino vasalls, pobladors y residents.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts los dits nous
pobladors que huy son y per temps seran co lo Justicia y Jurats de dita
Baronia de Antella puixen empossar sissa en la carn pera els gastos ordinaris
dell comú de dita Baronia los que els pareixera conforme las necesitaes de dita
Baronia.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que gamay per
ningun temps ni pera ninguna ocasio se puguen juntar pera consell General los
vehins de Antella sens expresa llicencia de dit señor del dit lloch de Antella, o,
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
28
de la persona que estara per lo señor en Antella sots pena de vint y cinch
lliures.
Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los Capitols
y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumisio y renunciacio de propi for,
variacio de Juny. E altres clausules roborats juxta lo estil y practica del notari
rebedor de la present capitulacio, establiment y concordia.
Publicat per Eugenio Ciscar Pallarés. Tierra y señorio en el País Valenciano (1570-1620). València, Del Cenia al Segura. 1977 (pp. 343-351). (Tret de Arxiu del Regne de Valencia, Manaments y Empares, llibre 2, any 1679)
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
29
c) CARCER
Primerament: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites
parts, que los dits nous pobladors del dit, y present Lloch de Carcer abans de
totes coses hagen de avasallarse en lo present lloch de Carcer prestant los
homenajes de fidelitat, y vasallatse acostumats sotsmetense al for, y Jurisdicció
del Senyor en tant quant per furs del present Regne li es llicit, y permes lo
eixersisi de la Jurisdiccio Alfonsina.
2. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, que dits nous
pobladors prometen, y se obliguen, per si, y per tots los successors de aquells
en dit lloch de residir en aquell continuament ab son domicili, cassa y familia, y
cap major, e si qualsevol de aquells faltara en dita residencia personal per
temps de mig any continuo encorrega lo tal contravinent en pena de comís de
la casa y heretats, que tindra en dit lloch, y terme, y aço sens sentencia, ni
solemnitat alguna de jutje.
3. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que ningu de dits nous pobladors ni successors de aquells per ningún temps
puguen vendre sa cassa, y heretats á foraster algu, que primerament lo tal
comprador no se obligue a venir dins dos mesos apres del dia de la venda á
vasallarse en dit lloch, y portar sa cassa, y familia á aquell obligant ab lo
present al vendedor á fer cumplir al comprador lo de sus dit sots pena de comís
de la cassa, y heretats que li serán venudes, de tal manera, que sens
sentencia, ni altra solemnitat de juhi, resten comissades, declarant empero que
ningu dels dits pobladors puixa vendre á ninguna persona ni en manera alguna
totes les terres, que tindrá sino tan solament la mitat de les terres, com laltra
mitad de les terres hajen de restar, y resten incorporades en la cassa pera
conservacio de dita cassa, de tal manera que aquella mitad de terra nos puga
vendre sino ab la cassa, y que la cassa nos puga vendre sino ab dita mitad de
terra. Y que la facultad de poder vendre casses, ó terres en dita forma, no haja
lloch sino pasats quatre anys apres que será avassallat sots pena de comís,
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
30
reservants empero lo Senyor la fadiga, y facultad pera poder donar la llisencia
pera les tals vendes, á la persona que voldra.
4. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que los dits nous pobladors, y los successors de aquells sien obligats de
moldre en lo moli del Senyor, sin tindrá, coure en lo forn, fer oli en la almasera
comprar en la tenda, taberna, fleca y carniseria de dit lloch, sots pena de
sexanta sous per cascuna vegada, que contrafaran trobant empero recapte
competent en cascuna de dites regalies respectivament.
5. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que los salaris de guardians, ministres, y cequiers los haja de pagar lo comu
del dit lloch deixant la facultat als Jurats, y particulars del dit lloch pera pagarlos
en lo modo, y forma, que aquells voldran ó algra, ó fent tacha, ó particio entre
los particulars pera pagar dits salaris.
6. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que tots los vehins, y habitadors del present lloch de Carcer que huy son, y per
temps seran tinguen obligacio de escurar, esbardomar, netejar, y conservar les
cequies de terme, y lloch de Carcer, si, i segons, y en lo modo, que fins hui se
ha acostumat á despesses dels dits habitadors del dit lloch de Carcer.
7. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que los dits vehins, y habitadors i vasalls del present lloch de Carcer, y los
successors de aquells, sien obligats a fer les obres necessaries en les casses
pera la deguda conservacio de aquelles conforme huy estan; y que no fentles
algu, ó alguns lo Senyor, que huy es y per temps será los puixa cominar â fer
les obres necessaries dins lo termini, que li pareixera passat lo qual sino les
auran fetes puixa lo Senyor fer regoneixer les obres necessaries per un expert,
y si dins los dies, que lo Senyor li manará, que les fassa, y no les aura fetes
puixa ferles fer lo Senyor â despeses del tal inovedient fentlos traure penyores,
y vendreles á totes pasades per pagar dites obres.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
31
8. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que los dits vasalls, y pobladors, que huy son, y per temps serán del present
lloch de Carcer tinguen obligacio de pagar los fruits dels arbres ço es de les
moreres, oliveres, y garrofers, y noguers al quart, ço es les tres parts pera el
vasall, y la quarta part pera el Senyor en esta forma, ço es la fulla de les
moreres se haja de alfarrazar de quatre en quatre anys deixant la part del
Senyor en les moreres, y de les oliveres se haja de pagar lo dret en oli, ço es
de quatre arrobes una peral Senyor en la almazera abans de traure loli de la
almazera, donantlos empero lo Senyor almazera franca als vasalls per fer loli, y
que ningu puixa traure olives a moldre, ni á vendre fora de la almazera de
Carcer sots pena de deu lliures per cascuna vegada pagadores per lo
contrafaent de la Senyoria, donant empero facultad lo Senyor als vasalls pera
que cascuna cassa cassada puixa adobar sis barcelles de olives per al servici
de sa cassa, y no mes sots pena de seixanta sous per cascuna vegada restant
empero tot lo pinyol peral Senyor sens remoldre; y en respecte de la partició de
les garrofes se hagen de plegar, y portar per los vasalls de la Plaza, ço es al
cortixo peraque quant les tinguen totes juntes se partixquen pagant al Senyor
de quatre arrobes una, y les tres perals vasalls; y en respecte de les anous se
hagen de partir al mateix lloch, y pagar lo dret del quart en la mateixa forma,
que les garrofes; y en respecte dels frutals de fruites verdes de menchar que
huy son plantades, que lo Senyor tinga facultad de prendre â son temps lo que
li pareixera pera sa cassa y que no sen puixen plantar mes sens llicencia del
Senyor sots pena de deu sous, y quels puga fer arramaçar lo Senyor exceptant
empero les figueres de secar les quals se hagen de partir y pagar apres de
seques en ses casses de cinch arrobes una arroba peral Senyor, y les quatre
peral vasall.
9. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que de tots los grans ques colliran en les terres de regadiu se hagen de pagar
de aquells al Senyor al quart, ço es les tres parts perals vasalls, y la quarta
part peral Senyor; Y que la part del Senyor la hagen de portar los vasalls al
graner del Senyor y lo lli tambe pagant en garba.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
32
10. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que tots los vasalls del dit, y present lloc de Carcer puixen fer dos fanecades de
alfals cascu ab que hagen de pagar al Senyor sinc sous per cascuna fanecada,
ab que no puguen fer mes que les dites dos fanecades sots pena de sexanta
sous y que lo Senyor puga ferlo llaurar lo demes que será de les dos
fanecades; Y que ningu puixa fer ortalisa sens llisencia del Senyor sots pena de
sexanta sous.
11 Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que si algún vasall sembrara en lo secá qualsevol genero de grans hagen de
partir ab lo Senyor â la sisena, ço es cinch parts perals vasalls, y una part peral
Senyor.
12. Ittem; Es estat pactat, establit, y concordat, entre les dites parts, que si per
algún temps en les terres, que hui son de secá lo Senyor los donas aygua, que
en tal cas hagen de pagar tot genero de fruit de la mateixa manera que es
partia en la horta que huy ya aygua.
13. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que cascun vasall tinga obligació de donar al Senyor cascun any una carrega
de palla de huit arrobes peral servici de la cassa del Senyor y portarla a la
pallisa del Senyor.
14. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que lo dit Senyor de Carcer dona y concedeix llicencia, y poder, y facultat als
dits vasalls, que huy son, y per temps serán, pera plantar moreres en la Horta
damunt la Cequia de Beneixides en esta forma que no puguen fer morerals
sino camps rodats ab que no tinguen obligacio de pagar Dret al Senyor de dites
plantes noves sino del primer any que seran delmades exen avant de tal
manera que lo primer any que paguen delme de aquelles hagen de pagartambé
lo quart al Senyor de aquelles, del modo que es partix dels demes morerals de
la horta de Carcer.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
33
15. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que per raho de les viñes que hui son, y per temps seran aixi de planta, com de
vi, hagen de pagar al Senyor los dits vasalls dos sous, y sis diners per cascuna
fanecada de vinya, pagadors en lo dia de Sant Joan y Nadal migerament.
16. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que per raho de les casses que prendrá cascun particular del present lloc de
Carcer hagen de pagar al Senyor cascun any perpetuament â raho de vint y
cinch sous per cascun sentenar de lliures de lo que seran estimades, y les
quals se hagen de estimar per dos persones nomenadores la una per part del
Senyor y la altra per part dels vasalls pagadors al Senyor perpetuament per
raho de cens, fadiga, y lloysme en dos iguals pagues, ço es la mitad en lo dia
de Sent Joan de Juny, y laltra mitad en lo dia de Nadal.
17. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que si lo dit Senyor de Carcer haura de menester entre lo any alguns jornals
aixi de home a soles, com de home, y cavalgadura per ser cossa tan justa, que
lo Senyor trobe ab sos diners en son lloch quil servixca aixi en lo dit lloc com
anar á Valencia ab alguna carrega, que cascuna cassa cassada hagen de
donar un jornal cascun any si lo haura menester pagant lo Senyor per lo tal
jornal lo mateix salari, que qualsevol particular del dit lloch sol, y acostuma
guanyar en lo dit lloch de Carcer.
18. Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo
dit Senyor de Carcer, que huy es, y per temps será, estiga obligat á donar als
vasalls cascun any lo forment y altres grans pera sembrar, en esta forma, que
lo Senyor los done la barsella á raz, y los vasalls la hagen de tornar al Senyor
en la hera la barsella á corrent, per ço que tots temps valen los grans molt mes
al temps del sembrar, que no á la collita, y perque lo Senyor done los grans
netes, y los ha de rebre en les heres aixi com se partirán.
19. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que ninguna persona puga arrancar ningún arbre sech sens llisencia del
Senyor sots pena de deu sous, y en cas, que lo Senyor done la llisencia haja
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
34
de ser en esta forma, que lo vasall lo arranque, y sen porte les rames pera ell, y
deixe la soca pera el Senyor sots la mateixa pena, y no puguen plantar ningún
arbre de fruita sens llisensia del Senyor sots la mateixa pena.
20. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que lo dit Senyor de Carcer se retura tots los drets civils, y criminals, fins la
primera, segona y tercera instancia, y no altre jutje algu.
21. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que lo dit Senyor de Carcer puixa fer, y ordenar qualsevols altres capitols
consernents á la conservacio del dit lloch, y terme de aquell y regalies sempre,
que voldra llevant dels uns y afegint als altres los capitols, que mes convindrá
fer.
22. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que de tot lo present acte de establiment, y de la reparticio de casses, y terres
sen haja de fer un llibre capatro, y que los dits habitadors del present lloch de
Carcer hagen de pagar la mitad del salari del present contracte, y per lo copiar
de tot lo demes hagen de pagar un real Castellá per cascuna carta en forma de
la copia.
23. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que tots los dits habitadors del dit lloch de Carcer hagen de pagar y paguen al
Senyor un diner per cascuna cafisada de terra de la horta, y mealla per
cascuna cafisada de terra de secá de sens, lluisme y fadiga, y tot altre dret
emphiteotich segons furs de Valencia, pagador dit cens en lo dia de Sent Joan
de Juny en una paga.
24. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que si los Justicia, Jurats, y Universitat del dit lloch de Carcer, que huy son, y
per temps serán hagen de donar al dir Senyor de Carcer, que huy es, y per
temps será perpetuament trenta, y sis gallines cascun any en lo dia de Sent
Thomas per via de present gracios, y estrenes de Nadal.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
35
25. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,
que tots los dits capitols, y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumissio, y
renunciacio de propi for, variacio de juhi, y altres clausules, roborats juxta lo
estil, y practica del Notari rebedor de la present capitulacio, establiment y
concordia.
Arxiu del Regne de Valencia. Justicia Civil nº 799
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
36
d) CARLET
E primerament es estat pactat, clos, avengut, capitulat y concordat per y
entre dites parts que los que viuran y habitaran en dita vila de Carlet hajen de
fer recidentia personal y continua en dita vila ab sa casa y familia y que si
estaran 6 mesos continuos sens residir en Carlet sens llicentia del senyor, puga
lo senyor conte llevar los les terres y casses y donarles a altri sens poder
demanar millores.
II
Ittem es estat entre dites parts, pactat, clos, avengut y concordat que per
temps de sis anys contadors de huy avant no puguen vendre cases ni terres a
ningu si no que anantsen o desfentse o volent sen desfer de les terres y casses
les hajen de deixar al senyor sens poder pendre millores.
III
Ittem es pactat, clos, avengut y encordat per y entre dites parts que los dits
nous pobladors hajen de prestar al senyor los homenatges de fidelitat.
IV
Ittem es estat pactat , clos , avengut , y concordat per y entre dites parts que
lo dit senyor te en dita vila y condat tota jurisdictio civil y criminal, alta y baixa,
mer i mixt imperi.
V
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que
los dits pobladors y sos succesors hajen de pagar cens de cascun pati de casa
dos liures en les festes de Nadal y Sent Joan migerament ab lloisme y fadiga y
tot altre plen dret emphiteotich segons fur de Valencia, pagant per loisme la
decima que es a raho de dos sous per liura y de les partitions la mitat y lo
mateix luisme de les terres .
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
37
VI
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits
pobladors y sos succesors hajen de donar de present al senyor en la festa de
Nadal una gallina per cascuna casa francament.
VII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits
pobladors y son succesors hajen de pagar de cens de les terres de la horta de
Carlet, Maçalet y la Daya a raho de tretze dines per fanecada ab fadiga y
lloisme y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de Valencia.
VIII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat, que dits
pobladors y sos succesors hajen de pagar del seca a raho de dos diners per
fanecada ab loisme y fadiga y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de
Valencia. Los quals censos hajen de pagar en les festes de Nadal y Sent Joan
migerament com de sus es dit.
IX
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dit
senyor te en la dita vila y condat de Carlet ters delme, morabati, host y
cavalgada.
X
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dits
vasalls hajen de partit ab lo senyor dels fruits y tot genero de grans y splets que
es colliran en les terres de la horta de Carlet al quint; dels fruyts y splets ques
colliran en la horta de Masalet y la Daya, aixi la que era horta antiguament con
la demes, a la sisena, y de la montanya a la onzena y de la palla al mateix
respecte.
XI
ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que si lo dit
conte o sos succesors portaran alguna cequia nova de aygua que de tot lo
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
38
ques regara hajen de pagar al quint ,y lo cens a tretze dines con la horta de
Carlet.
XII
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que
los dits vasalls hajen de partir del oli ab lo senyor aixi de horta com de seca a la
sisena, de sis parts una, ultra del terç delme, barcella y moltura, de manera que
aixi com antiguament, apres de haver fet oli y pagada barcilla, moltura y ters
delme, pagaven de quatre hu e hajen de pagar de sis hu.
XIII
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que
los dits vasalls hajen de pagar de les vinyes la sisena part, ço es, de sis arroves
de pança una, ultra dels ters delme. Les quals hajen de pagar o en el sequer en
ses cases, a voluntat del senyor, alfarrasant la primer en lo sequer y present lo
senyor la sua part del canto que elegira. Y qe lo senyor al temps del raym puga
enviar a les vinyes de particio per raym per a la provissio de sa casa casa
cascun dia per tanda, com fins a huy se ha acostumat y acostuma, y lo mateix
en les figues.
XIV
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entredites parts que
los dits vasalls hajen de pagar de la fulla de sis carregues una, o de sis arroves
una.
XV
ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits
vasalls hajen de pagar de la garrofa, anous, amella, figa y altre arbres de sis
una, collint dits fruyts dits vasalls y portant a ses cases y pagant lo dret en ses
cases.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
39
XVI
Ittem es estat dites parts pactat, clos, avingut y concordat que del alfals hajen
de pagar a la sisena, y es restant cent y deu fanecades de alfals franques de
particio pera els dits cent y deu pobladors de Carlet, y no mes.
XVII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits
vasalls sien obligats a totes les regalies del senyor, ço es, moldre en lo moli del
senyor, fer oli en la almaçera del senyor, comprar carn en la carniseria del
senyor, coure en los forns del senyor, comprar en les tendes del senyor y pa en
la flaqueria del senyor, sots pena de vint y cinch lliures per cascuna vegada que
contravindran a cascuna de dites coses.
XVIII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que si per lo
cas no y hagues aygua en lo moli del senyor per a moldre hajen de anar a
moldre al moli que lo senyor los senyalar sota la mateixa pena, y anant altre
moli que no sia senyalat per lo senyor, precehint licentia del senyor, hajen de
pagar la mitat de la moltura al muli de la senyoria conforme los vasalls antichs
estan obligats.
XIX
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, concordat que dits vassalls sien
obligats de donar per tanda un jornal de laurar per cascuna casa cascun any
francament.
XX
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls
sien obligats a portar los grans y fruyts del dret al graner y casa del senyor en
Carlet francament, ço es, cascu lo que li tocara de porcio.
XXI
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls
sien obligats de donar per tanda al dit conde y a sos succesors quatre jornals
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
40
per cascuna casa cascun any debades aixi forros com ab cavalgadures com lo
dit conte o sos succesors demanaran pera la obra del castell y regalies com
son molins, forns, almaceres, hort, tenda, taverna, hostal y carneceria, en lo
mateix modo y forma que los vells pobladors estan obligats a prestar y presten.
Reduhint los empero a dits quatre jornals a soles de tal manera que aixi com
los dits pobladors vells estan obligats a prestar al dit conte tots los jornals que
vol per a la obra del dit castell y regalies, los dits pobladors nous tan solament
hajen de prestar dits quatre jornals, y que si seguira cas que lo dit conte o sos
succesors deixaran de rebre dita servitut de dits quatre jornals per cualsevol
causa i raho, o per no voler o per no poder o per qualsevol altra causa que dir o
considerar se puga, en qualsevol de dites casos sien obligats dits nous
pobladors de pagar al dit conte los jornals que al cap del any deixaran de
prestar en tot o en part, en diners a raho de quatre reals castellans per jornal,
no haguda consideratio en lo dit cas si los jornals havien de ser de homens
ferros o cavalcadures.
XXII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut, concordat que jatsia la
universitat dels moriscos de la present vila de Carlet havia fet y fermat diversos
carregaments de censals a diverses persones en molt mayors summes y
quantitats que les que davall se diran, empero que los dits pobladors nous per
raho de qualsevols censals a que dita universitat de moriscos stigues obligada,
tan solament sien tenguts y obligats, mentres possehiran dits bens, de haver de
pagar y respondre les annues pentions dels censals inmediatament declaradors
y en son cas les propietats en lo modo empero y forma que davall se dira.
Primi un censal de propietat de noucenses lliures y de pentio annua de seixanta
liures que cascum any se fa y respon a don Ximen Perez Joan en cert terminis.
Ittem altre censal de propietat de setanta y cinch liures y de annua pentio
cinch liures, dotze sous y sis diners que cascun any se respo a Joan Batiste
Caldero, argenter.
Ittem altre censal de propietat de trescentes liures y pentio de vint y dos liures,
deu sous ques fa y respon cascun any a Hierony Bayarri.
Ittem altre censal de propietat de mil liures, y annua pentio de seixanta sis
liures, tretze sous y quatre dines ques fa y respon a March Anthoni Castro.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
41
Ittem altre censal de propietat de mil y cinchcents liures y annua pencio de
cent liures de mayor censal que fa y respon a Joan Batiste Camarena.
Les quals pencions annues pujen doscentes cinquanta quatre lliures, quinze
sous y deu dines cascun any, y les propietats importen tres mil setcentes
setanta cinch liures , aço empero entes i declarat que los dits pobladors nous
hajen de pagar i paguen al dit conte y a sos sucessors dites doscentes
cinquanta quatre liures quinze sous y deu dines cascun any migerament en les
festes de Sent Joan del any mil siscents y onze y la segona en Nadal seguent y
aixi consecutivament cascun any, y que lo dit conte y sos succesors se hajen
de asumir y asumixquen y prenguen a son carech de aver de pagar dites
pensions en sos deguts terminis als dits cinch acrehedors censalistes o als
havents causa de aquells, ab que si abans del dit dia y festa de Sent Joan o
Nadal respectivament se instaran executions per raho de dits censals o algu de
aquells his causaran despeses aquells hajen de venir y vinguen a carrech dit
conte o sos successors, y si les dites execucions se causaran apres dels dies
de Sent Joan o Nadal com se ha dit de sus y los dits vasalls no hauran pagat al
dit conte la mitat de dita pensio, que son cent vint y set liures, setze sous y
onze dines, de la paga precedent, les tales despeses hajan de venir y vinguen
a carrech de dits nous pobladors. Y que per dita causa y raho y per qualsevol
altres abligations de censals a que a que la dita universitat de dits christians
nous de Carlet estigues obligda, lo dit conte per si y per sos successors los
haya de prometre segons que ab lo present capitol los promit servar los
indempnes en lo dany y que puix lo dit conte los promet servar los indempnes
en lo dany y apres del any per raho de qualsevols altre censals a que dits
moriscos estiguessen obligats no puguen los dits pobladors nous valerse de les
cartes de indempnitat antigues que lo dit conte y altres perdones tenien fetes
als moriscos ans aquelles resten extrictes y resoluts sino sols de la present
indempnitat. Y finalment ab pacte que si sa magestat manara reduhir los
censals en lo present regne la reductio fahedora en respecte de dits censals sia
en benefici de dits nous pobladors.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
42
XXIII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits nous
pobladors sien obligats de guardar lo castell y casa de senyor e la vila en temps
de necessitat de senyor o de si mateixos.
XXIV
Ittem es pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que dits
pobladors nous sien obligats de pagar lo ters del port de les moles que se
hauran de portar per als molins de dita vila, como lo cost de aquelles vinga a
carrech del senyor, perço que les altres dos parts venen a carrech dels vells
pobladors y dels veins de Benimodol.
XXV
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits
pobladors nous no puguen tenir ganado cabriu ni boviu en lo terme de dita vila
sens licentia del senyor sots pena de vint y cinch lliures.
XXVI
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que
los dits particulars ni ningu de aquells no puga tenir taverna, ni vendre vi en ses
cases per menut empero puguen vendre lo vi de sa collita a canters y migs
canters, quartes y mijes quartes exceptats empero tres mesos del any eligidors
per lo dit conte en los quals ningu puga vendre vi en ses cases en gros ni per
menut sino sols lo vi de la senyoria y que oli de ses collites nol puguen vendre
sino arroves y mijers arroves.
XXVII
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los
dits particulars hajen de pagar de les vinyes de vi a la sisena ultra dels ters
delme deixant lo dret en les vinyes pertires ab que cascu que plantara vinya del
vi o de planta no pague dret algu al senyor los primers sis anys apres que
haura plantat.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
43
XXVIII
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que les
soques de tots les arbres ques secaran o arrancaran sien del senyor y les
rames de dits pobladors, ab que dit senyor haja de arrancar dites soques,y de
les vinyes ques arrancaran de sis una y que lo conte les arranque.
XXIX
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que
dits particulars no puguen traure botges del terme sens licencia del senyor sots
pena de sexanta sous.
XXX
Ittem es estat pactat, clos, avingut y concordat que los dits particulars
puguen fer spart y botches, rabaçes y palma en lo terme de dita vila francament
y tenir ganados de ovelles y pasturar aquelles en lo terme de dita vita exceptat
en la horta, bovalar devesa y que sols hajen de pagar ters delme dels dits
ganados y que en los mesos de abril y maig hajen de donar al dit conte llet pera
sa casa los dies de peix francament.
XXXI
Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que lo
dit conte haja de repartir les terres de la horta y la fulla entre cent y deu
pobladors hygualment restanse empero lo dit conte cent carregues de fulla altra
lo dret pera si mateix y la fulla que se ha donat a don Miquel Vich y a don
Francisco de Castelvi, sos cosins, y que los carrechs dels censals specificats
en lo capitol XXII se hajen de repartir entre los dits cent y deu pobladors y que
mentres no y haura numero conpetent de cent y deu pobladors, hajen de pagar
los que hi seran al respecte de com cabria entre cent y deu per lo que
possehiran y lo demes ho hajen de pagar les persones que possehiran les
altres terres.
XXXII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que les dites
parts per si y per sos successors prometran, segons que ab lo present capitol
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
44
prometen, la una part a l'altra y l'altra a l'atra ad invicem et visisim fer, effectuar
i complir les coses en la present capitulacio contengudes sots pena de
doscentes liures pagadores per la part inobedient a la part obedient, ratto pacto
manente.
XXXIII
Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que los
presents capitols y cascu de aquells sien executorios ab sumissio y renunciato
de propri for, variatio de juhi y altres clausules roborats y que de aquells y
cascu de aquells sen faca y allargue per lo notari davall scrit un acte o mes
juxta lo serie y continentia de dits capitols in aliquo non mutata substantia.
Publicat a “Las cartas pueblas del condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación” en Saitabi nº 36. Valencia 1986.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
45
e) CATADAU
1. Primeramente se les dará á cada poblador una casa, dela qual ha de pagar
de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, por cada un año, pagadores el dia
de cabo de año, y ha de tener obligacion conservar dicha cassa á uso de
buen arquitecto.
2. Ittem que delas fanecadas que se les dará á cada uno en la huerta hayan
de pagar por cada una tres sueldos de censo, ut supra, y de las fanecadas
que seles dará en secano hayan de pagar tres dineros por cahizada,
pagadores el dia de cabo de año.
3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo y otros
qualesquiera, y de todos genero de legumbres, que sembraran en la huerta
hayan de pagar de seis una, y de todo genero de granos, que sembrarán en
el -------, hayan der pagar de ocho una, pagados primero diezmo y primicia.
4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta; es á saber: moreral, oliveras,
garroferas, e higueras, que tuvieren, hayan de pagar de cinco una: Y se
advierte que delas oliveras y moreras, que hubieran en el secano, sea la
misma particion; solo delas garroferas, e higueras de secano hayan de
pagar de seis una en la forma sobredicha.
5. Ittem: que de las viñas, que tendran en regadio hayan de pagar de seis
arrobas de parra, una enjuta y seca y si fuera de viña hayan de pagar de
seis cantaros uno al duell, y si fuere en secano, hayan de pagar de ocho
arrobas una.
6. Ittem: que de las viñas, que plantaren en la huerta y en secano, seles dará
franca de partición y de fruta, por tiempo de ocho años; y delas que
plantaren en el secano, por tiempo de diez años, como den el manifiesto del
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
46
año, que las plantaren al Governador del Marquesado de Llombay so pena
de comiso, y pasado el tiempo, esten a la partición arriba dicha.
7. Ittem obligamos a los nuevos pobladores que dentro de seis años, desde el
dia de la poblacion, rodeen todos los campos de tierra de la huerta de
moreras, entendiéndose que de seis en seis anegadas, las hayan de
plantar, y todas las que demenos plantaren sean francas de partición, por
tiempo de ocho años, como den el manifiesto, como arriba está dicho en la
dicha pena.
8. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano, se
le dará franco de partición, por tiempo de quinze años, á saber: oliveras y
garroferas, como den el manifiesto, como arriba está dicho: Y se ha de
advertir, que no puedan plantar arboles, que no den fruto.
9. Ittem obligamos á dichos pobladores, ala residencia personal alas dichas
cassas, y que por tiempo de seis años, contadores desde el dia de la
poblacion, no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas cassas sin
ningún pedazo de tierra, de las que, por razón del establecimiento les
tocare: y passados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o de
quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la parte
delas tierras, que bien visto les fuere, quedando siempre la metad annexa
ala casa, y en caso que hayan de hacerse de dicha casa y parte de tierras
annexa, ahora sea por venta, o, por via de testamento, o, donacion o en
qualquiera de estos otros ---- , se haga con obligación a la persona á cuyo
poder viniere de habitar dicha cassa, por si, o, por quien haya de entender
el cultivo de dichas tierras, y conservación de dicha cassa: Y para la
observancia de esto, queremos que en contravenir caygan en pena de
comiso.
10. Ittem: prohibimos a los dichos labradores, y a las que por qualquier tiempo
fueren dueños de las dichas cassas y heredades, el poder vender la dicha
csasa y tierras, ni parte de ellas a ninguna persona que hubiese tierras
francas en todo el dicho marquesado.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
47
11. Ittem: nos reservamos para por y nuestros succesores todos los pinos,
carrascas, y alamos negros y otras qualesquiere arboles, en regadío y
secano, sin que los puedan cortar, sin expresa licencia nuestra, o, del
gobernador del marquesado, ço pena de veinte y cinco libras por cada arbol
que cortaren.
12. Ittem: nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las regalías,
algererias, y otras qualesquiera, que por tiempo huviere, sin que ninguno
pueda pretender lo contrario, ço pena de comiso, y las carnicerías cum iure
avituallandi.
13. Ittem: que todos los vecinos y moradores del lugar de Catadau a la que en
dicho termino moraren, o, los terratenientes esten obligados á acudir á
moler el trigo, al molino de la Señoria; las azeytunas a hacer el azeyte a la
almacera de la Señoria, el pan á cocer al orno del lugar, por carne a la
carnicería, por vino a la taverna, sin que ninguno lo pueda vender por
menudo, ço pena de perder el trigo, las azeytunas, el pan, la carne y vino y
diez libras de pena por cada vez, que lo contrario hicieren.
14. Ittem: les damos alos nuevos pobladores licencia para que puedan hacer
quatro fanegadas de alfalfe, para el sustento de sus cavalgaduras y que no
puedan hacer mercaderia de ello.
15. Ittem: estén obligados los nuevos pobladores á que siempre, y quando
incediere caso por el qual se haya de dar aviso á su Excelencia, o, a mi
succesor, o, quien huviere los poderes generales, o, al agente, que en
Valencia huviere sus negocios, hayan de dar persona que lleve el tal aviso,
como no sea fuera del Reyno, pagando el Señor, por cada dia un real
castellano.
16. Ittem: esten obligados á limpiar las acequias, pagar guardianage y ministro,
como es costumbre en los demas lugares y cequiaje.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
48
17. Ittem: que todos los que quisieren poblar en dicho lugar, se hayan de
desavecindar del lugar donde ----
18. Ittem estén obligados los nuevos pobladores dar, cada un año para el dia de
Navidad, por presente al Señor, gallina por cassa, de las que hay o, por
tiempo seran
Arxiu del Regne de València. Justicia Civil nº 796
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
49
f) Capítulos de nueva población del lugar que se está
formando de SANTA MARÍA DE AGUAS VIVAS
1.º Primeramente: Ha sido convenido entre ambas partes: Que el prior del
Convento de Nuestra Señora de Aguas Vivas en representación de su
Comunidad haya de nombrar por la primera vez los oficiales de Justicia
prestando estos ante el mismo Juramento correspondiente: Y despues cada
Ayuntamiento al fin de su año que sera por ultimos de Noviembre haya de
hacer propuesta de los oficiales que tengan que suceder de cada uno por lo
respectivo a su oficio incluyendo en ella tres sugetos para que el Padre Prior
pueda elegir al que le parezca mas conveniente quedandole siempre la
facultad, y libertad a dicho Padre Prior de poner en nombre de su Comunidad
un Alcalde mayor o Governador, quando bien visto le sea, el qual tenga igual
Jurisdicción a la del otro Alcalde, y la que el Derecho le concede según Leyes
de este Reyno.
2.º Otrosi: Ha sido convenido: Que el Alcalde y Ayuntamiento tengan facultad
de nombrar Tenientes para guardar el Termino los que igualmente hayan de
prestar su Juramento en Ayuntamiento, obligándose al pago de daños,
mientras no se enquentre dañador en el modo que se acostumbra en otras
poblaciones. Y cuando se encuentre dañador haya de pagar este mes a mas
del daño que justiprecien los peritos, la pena de quarenta y cinco reales de
vellon aplicados por terceras partes a los mismos Tenientes Denunciadores,
Propios y arbitrios del Pueblo y Penas de Camara.
3º Otrosi: Ha sido convenido: Que si encontrasen daños en ganados haya de
procederse según lo establecido por Leyes Reales a la pena , monta y deguello
en los casos que correspondiese.
4º Otrosi: Ha sido convenido: que si por el tiempo se aumentase el Pueblo y
pensaran sus Habitadores en hacer Yglesia particular separada de la del
Convento, guarde el Patronato de ella tanto en el mismo Convento, y sus
Religiosos como en el Ayuntamiento de dicho Lugar: Porque si por una parte se
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
50
hacia la Fabrica, por otra se prestaria territorio para ello: Y entonces para tener
el Ayuntamiento sus Bancos separados para asistir en la Yglesia a sus
Funciones segun y en el modo que en otras Poblaciones se practica, y
observa.
5º Otrosi: Ha sido convenido: Que la Señoria o Convento de Aguas Vivas se
reserva el hacer quando bien visto le sea Ornos y Molinos; Y asi mismo reserva
las aguas, los Lagares, Mesones o Ventas, Tejares, Almasaras, el derecho de
los Tajos (vulgarmente llamados Pilones) de las Carnicerias, las Tiendas,
Panaderias o Flecas, Tabernas, Barberias, Hervajes y qualquiera otras
Regalias de manera que ni el lugar ni persona alguna particular de el pueda
hacer ni tener las otras Regalias ni alguna de ellas sino solamente el Convento
sus Poder havientes: Y esto se entienda aunque sea para usos, y beneficio
propio a sus casas, bajo la pena a los que quieran tener ornos, Lagares,
Molinos, Tejares y Almasaras, de demolision de dichos edificios y destrucción
de sus maquinas: Y a los que quieren tener Meson o Venta, Carniceria, Tienda,
Panaderia o Fleca, Taberna y Barberia de estar obligados a dar y pagar por
cada vez Trescientos setenta i cinco reales de vellón y de admisión de la cosa
o cosas que tuvieren venales aplicable todo por terceras partes una al
denunciador y las otras dos a la Señoria o convento de Aguas Vivas.
6º Otrosi: Ha sido convenido: Que desde el dia en que este Real Convento
tenga corriente el Orno, ninguno de los Pobladores o vecinos de dicho Lugar de
Santa Maria ni sus sucesores puedan ni devan ir a cocer el Pan fuera de del
Termino de la Población: Ni quando haya molino ir a otra parte a moler, ni
hacer Azeyte en otra Almasara, que en la de la Señoria bajo la pena en dichos
casos de Trescientos setenta i cinco reales de vellon que se han de aplicar a la
Señoria, y ademas perdimiento de los granos o Azeytunas que llevasen a
moler. Y los que fueren a cocer el pan fuera del Termino de la Señoria
incurriran en la pena de quarenta y cinco reales de vellon por cada vez que se
les provare, aplicando 1 tercio al denunciador y los otros dos tercios al
Convento de Aguas Vivas.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
51
7º Otrosi: Ha sido convenido: Que ni el Lugar ni ningun particular vecino de el
ni otra persona alguna pueda jamas hacer Arroz en parte alguna de su
Termino ni tampoco Plantel de otro fruto, bajo la pena de Trescientos setenta y
cinco reales de vellon para este Real Convento y de perdimiento del Arroz en el
estado en que se hallase la cosecha.
8º Otrosi: Ha sido convenido: Que a casa uno de los primeros Pobladores y
vecinos de dicho Lugar se le establecera enfiteuticamente Solar para hacerse
Casa a sus propias expensas señalandose cinquenta palmos de frente o
latitud y noveinta palmos de longitud: Y por el Censo enfiteutico con Luismo y
Fadiga de dicho solar devera pagar cada uno que lo tuviera diez reales de
vellon en una sola paga anual y perpetuamente en los dias de San Juan de
junio quedando sugeto a los derechos de Luismo. Fadiga y a cualquier otro
pleno derecho enfiteutical: Y si alguno tomare en Establecimiento mas de uno
de dichos solares pagara de proporcion de lo que se estableciera, de modo
que por cada maradevi que pague de censo perpertuo le corresponden de solar
trece palmos cuadrados y quatro diez y siete años de otro, o lo que es
equivalente por cada doscientos veinte y cinco palmos quadrados de solar
deveran pagar el censo medio real de vellon, esto es diez y siete maravedis: Y
asi mismo se le estableceran y concederan enfiteuticamente a cada uno de
dichos Pobladores, y vecinos del Lugar de Santa Maria quareinta anegadas de
Tierra inculta para que se la desmonte, y cutive; y por el Censo emfiteutico con
Luismo, Fadiga y demas derechos emfiteuticales devera pagar por cada
anegada doce maravedies de vellon todos los años perpetuamente en el dia de
San Juan en Junio, quedando igualmente sugetas a todo derecho emfiteutical:
Y de los sobredichos establecimientos, como también de lo que en fuerza de
ellos deven pagar y contribuir los Pobladores se otorgaran como en efecto se
han aotorgado ya Escrituras publicas separadas, según se vayan verificando a
no ser, que respeto alguno o algunos estuviese esto hecho ya; reservandose
este Convento al establecer en adelante mas tierra inculta a los que mas
brevemente y mejor la pongan en cultivo.
9ª Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores y vecinos del Lugar
de Santa Maria, hayan de dar y pagar a este Real Convento a mas del Censo
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
52
con Luismo, Fadiga y todo otro pleno Derecho emfiteutical, la quinta parte de
todos los granos, legumbres, y de cualesquiera otros frutos que industrial o
naturalmente nazcan, se crien, o se cojan en otras tierras, o cualesquiera otras
que se le establezcan, sin distincion de huerta, secano, ni marjal: bien
entendido que de cinco cantaros de vino hayan de dar uno en el Lagar de la
Señoria deviendo pagar cada uno por el Lagar medio cantaro de vino por dia, o
vez que lo ocupe. Y tendrán los vecinos obligacion de hacerse y mantenerse
las prensas: La quinta parte de los granos, y Legumbres en las Eras; las
Ortalizas, el Maiz y frutos de lso Arboles en los campos, y al pie de los arboles
respectivamente, menos las Algarrobas que se deveran llevar a partir en las
Eras; Y a la quinta parte del Azeyte en la Almasara de la Señoria: bien
entendido que si la cosecha de alguna ….. a formar un poco, ….. en la
Almasara la quinta parte de las Azeytunas a la Señoria, y de las restantes Hara
lo que mejor le pareciere; Pero en llegando a un pie y de ai arriba dara a la
Señoria la quinta parete del Azeyte y además el remolido, y piñuelo por el
trabajo de hacerlo, y gastos de Almasara, quedandole al interesado la libertad
de asistir al tiempo de hacer su Azeyte o embiar a otro en su lugar. Mas de la
uba que se venda o extrayga, y de la Pasa dara cada uno la quinta parte al
Convento de Aguas Vivas como tambien de los higos para secar , despues de
secos. De la Yerva nombrada Alfalfa que se siembra para los animales de
Labranza, no habra ninguna partision, sino pasa de una anegada la tierra que
sembraren: Pero si pasare aunque sea en distintos campos de un mismo
Dueño partiran de toda la sembrada; esto es tanto de la anegada, como de la
que excediese, dando la quinta parte como en los demas frutos a dicho Real
Convento.
10º Otrosi: Ha sido convenido: Que toda la paja que se cogerà en todas las
tierras del Huerto, Regadio y Secano del presente Termino devan dar los
vecinos la quinta parte que es conforme se ha de hacer la particion del grano. Y
asi mismo por cada cinco cargas de oja de Moreras ade a diez arrobas cada
carga, que apreciaran un Experto por parte del vecino, y otro por parte de la
Señoria, devan dar a este una carga, y de lo que no llegase a carga la quinta
parte correspondiente: Y estaran obligados los vecinos, y Pobladores a avisar
siempre haya algo que partir sin que puedan tocar nada hasta que este
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
53
presente alguno de dicho Convento: Y la parte de frutos que a este le tocare
exceptuando la Paja y Cal deveran conducirla los vecinos y Pobladores a sus
expensas al lugar que la Señoria señalare para su recoleccion, con tal que no
fuera del termino de Aguas Vivas.
11. Otrosi: ha sido convenido: Que si alguno llevase sus granos o legumbres
para Trillarlas en la Era de la Señoria deva dar a esta por cada dia o vez que la
ocupe medio celemin de los granos, o legumbres que llevare: Mas el vecino
que en su propio campo se hiciese Era para la cosecha presente nomas,
volviéndola a cultivar luego despues, no pagará nada por eso: Pero si en la
Tierra que tenga establecida o para el efecto se estableciese se hiciese Era
permanente pagara a la Señoria de Censo con Luismo Fadiga y demás
derechos emfiteuticales, doce reales de vellon cada año en una sola paga en el
dia de San Juan en Junio, por que en tal caso quedaria privada la Señoria de la
partición de frutos que pudieran cogerse en lo que es Era: Y si finalmente la
Era se cultivase, quedara sugeta no a los doce reales sino al Censo, y
participación de Frutos en los términos expresados en los Capítulos Octavo y
nono de esta Concordia.
12. Otrosi: Es convenido que por quanto del termino de Aguas Vivas ni el
Convento ni sus arrendatarios, medieros, o Partidarios jamás o a lo menos de
tiempo inmemorial, y en virtud de legitimos títulos no han pagado diezmo o
primisia a ningún Estraño: quedan los Pobladores, y vecinos del Lugar de
Santa Maria de Aguas Vivas, y los succesores de esta esentos de pagar lo uno
y lo otro: Pero si por algun caso fortuito sucediese cobrar Diezmo, o Primisia: la
Señoria o Convento seguirá el Pleyto hasta sentencia, debiendo estar asi los
Pobladores, como la Señoria a lo Juzgado y sentenciado.
13. Otrosi: Ha sido convenido: Que dicho Real Convento se reserva para si
todos los chopos, Alamos, Pinos y Carrascas o Ensinas que haya dentro de los
términos de Aguas Vivas, aunque estén por las orillas de las Tierras que se
establezcan o hayan establecido: Pero si algun vecino huviere menester algo
de ellos para los techos de su propia casa, o para los instrumentos necesarios
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
54
de su Labranza, el Padre Prior se lo concederá a su arbitrio quitados todos los
abusos.
14. Otrosi: Ha sido convenido que los dichos pobladores y vecinos del Lugar
de Santa Maria queden obligados a procurar y cultivar los arboles y Tierras que
se le establecerán o hayan establecido, a uso, y costumbre de buen Labrador:
Y si requeridos pasaren dos años, que no la procurasen, caygan en tal caso
ipso facto en pena de comiso, consolidándose el Dominio útil con el directo.
15. Otrosi: Ha sido convenido: Que dichos vasallos o Pobladores por si, ni por
interpuesta persona puedan, ni devan vender Azeytunas, ni extra, en las fuera
de los Terminos de Aguas Vivas, deviendolas llevar a la Almasara de la
Señoria: Mas: Para comer bien podrán coger las que necesiten para el
consumo de su familia, dando la quinta parte a dicho Real Convento.
16. Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun árbol se secase el tronco sea el
Convento, y todo lo restante de los respectivos vecinos: Y además si alguna
morera, o qualquier árbol fructífero se secase, o de otro modo faltase en las
tierras de dichos en las tierras de dichos Pobladores estén obligados estos a
sustituir otro fructífero en el mismo lugar, o en otro mas o igualmente
conveniente con tal que sea dentro de las tierras, que tuvieren establecidas: Y
asi mismo estarán obligados a ingerirlo a su tiempo, quantas veces fuese
menester hasta que su fruto quede asegurado si la especie del árbol pidiese el
ingerto.
17. Otrosi: Ha sido convenido: Que si en lo sucesivo hiciere el Convento
algunas obras idráulicas qualesquiera que fuesen tanto para el riego de las
tierras como para tener Agua para beber y otros usos públicos, deveran todos
los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar conservarlas, y separarlas a sus
expensas en todo genero de ruina sucedida fortuitamente; o por descuido, o
por voluntad de alguno, o algunos, quedándoles después la acción de proceder
en Justicia contra cualquier particular, que causarse daño alguno en ellas: Pero
no estarán obligados a la conservación de los molinos cuando los haya, ni a la
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
55
reparación de sus ruinas, sino en el caso de causar ellos el daño en común o
en particular.
18. Otrosi: Ha sido convenido: Que siempre que alguno de dichos vecinos
tenga Agua para regar sus campos este obligado a valerse de ella, haciéndose
las regueras, y reduciendo a Regadio las tierras que fueren de secano: Y si
alguno en sus propios campos quisiere construirse alguna Noria, o otra
maquina para regar sus tierras, podrá executarlo sin licencia ni permiso de este
convento.
19. Otrosi: Ha sido convenido: Que los Pobladores, y vecinos de Aguas Vivas
estén obligados a conservar y mantener corrientes los barrancos y desagues: Y
si en ello hubiese omisión puedan el ceguiero o ceguieros que nombrara el
Padre Prior de dicho Convento a excepensas de todos aquellos cuyas tierras
estuvieren expuestas a las inundaciones del Barranco o desague que se
huviese de habilitar.
20. Otrosi: Ha sido convenido: que los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar
tengan obligacion de conservar, matener, y recomponer siempre que sea
necesario todos los Puentes y Caminos del Termino de Aguas Vivas.
21.Otrosi: Ha sido convenido:Que nuingun poblador o vecino del Lugar de
Santa Maria pueda tener animales de cerda, que vayan paciendo por el
Termino: Mas bien podran tenerlos, y criarlos en sus casas. Ni tampoco podran
tener especie alguna de animal que paste las yervas del Termino y no sea de
alguno de los vecinos del mismo Lugar; Y si se hallase que alguno tiene en
este Termino animales de Dueño forastero, ya sea a partido, a medias, a
guardia, o de qualquiera otro modo, incurrirà en la pena de trescientos seteinta
y cinco reales de vallon, aplicandose la tercera parte la Acusador, y las otras
dos terceras partes a la Señoria, hechando inmediatamente fuera del Termino
los tales animales.
22. Otrosi:Ha sido convenido: Que por cada animal mayor serril, que tengan
propio suyo los vecinos, o vecino de dicho Lugar, y paste en su Termino deva
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
56
dar a este Convento veinte y quatro maravedis de vellon por razón de herbage
una vez al año; Por cada macho cabrio seis maravedises de vellon y la Octava
parte de la Lana de los carneros; Y por las cabras, y las ovejas, que pasten en
el mismo Termino, deveran dar la octava parte de los Cabritos, Corderos, y
Lana.
23. Otrosi: Ha sido convenido: Que este en facultad, y arbitrio del Convento el
imponer las penas, que juzgare convenientes a los que hagan algun daño en
las Tierras, o arboles tanto de la huerta, como de secano, o en las obras
publicas.
24. Otrosi:Ha sido convenido: Que para que los primeros Quince Pobladores
tenga desde luego con que poder subsistir, dicho Convento les concendera a
partido aquellas tierras cultivadas y plantadas, que tuviere por conveniente por
los pactos, y condiciones, que entre las partes se trataran, y convendràn, y de
ello se otorgaran las respectivas Escrituras publicas, a no ser que respecto de
alguno, o de algunos estuviere esto hecho ya.
25. Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun Poblador, o vecino del Lugar de
Santa Maria habitase en casa, cuyo Dominio util no estuviere separado de la
Señoria directa deva pagar a esta el correspondiente alquiler por la habitación,
y nada mas por lo respectivo a dicha Casa. Pero si en lo sucesivo dicho
Convento determina vendre alguna,o algunas de sus casas,qualquiera que las
comprase a mas de dar el justo valor a contento de las partes, devera pagar
todos los años por el Censo emfiteutico con Luismo Fadiga y qualesquiera
otros derechos emfiteuticales, de su solar los reales y maravedis de vellon, que
correspondieren a los palmos cuadrados del tal Solar en los mismos Terminos
que se dijo y explico en el Capitulo octavo. E igualmente si el mismo Convento
por el tiempo tuviere a bien vender alguna Tierra o Tierras plantadas, y
cultivadas de las que conservare el Dominio util, a mas de dar el Comprador el
precio de ellas a contento de una, y otra parte a proporcion de lo que huviese
plantado en ellas, y del cultivo presente quedaran sujetas al Censo perpetuo
con Luismo, Fadiga, Particiones y qualesquiera otros Derechos, emfiteuticales
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
57
sobre el fundo en los mismos Terminos, que se ha dicho de las que se
establecieron o se hayan establecido incultas en el Termino de Aguas Vivas.
26. Otrosi: Se ha convenido: Que si algun Poblador o vecino de dicho Lugar
vendiere a persona forastera algo de lo que tenga establecido o comprado sea
con la precia obligación de que la tal persona haya de dar a la Señoria las
participaciones en los mismos Lugares, y con las mismas condiciones que
deven hacerlo los vecinos, precediendo ante todo la Licencia para ello por
escrito del Padre Prior, y Religiosos de dicho Convento, o su Procurador.
27. Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores, y vecinos de dicho
Lugar y sus succesores devan dar a dicho Convento la decima parte de toda la
Cal, que hagan en el Termino de Aguas Vivas.
ADICIONES A LOS ANTECEDENTES CAPITULOS DE POBLACION PARA ESTABLECIMIENTOS DE TIERRAS DESMONTADAS Y PLANTADAS
28. Ha sido convenido: Que este Real Convento en virtud de permiso del Muy
Reverendo Padre Provinicial de dicha orden de San Agustín establecerà en
enfiteusis las tierras desmontadas, o plantadas respectivamente, que le
parezca conveniente quedando a su eleccion los sugetos a quienes se hayan
de hacer los Establecimientos de las tales Tierras.
29. Otrosi: Ha sido convenido: Que atendiendo a que si de las Tierras
establecidas hasta el dia de oy solo se da al Convento al quinta parte de sus
frutos es por que haviendoseles establecido incultas a los Pobladores, estos
han tenido que desmontarlas, allanarlas y plantarlas, careciendo por algunos
años del fruto de sus sudores; estando las que aora se estableceran
desmontadas, y plantadas respectivamente daràn al Convento de unas cosas
la tercera parte, y de la otra la quarta conforme a la solicitud de los dichos
Pobladores: A saber es, que del Vino, de las Algarrobas, del Azeyte, de los
frutos de qualesquiera Arboles, y de todo lo que se riegue daran la tercera
parte a la Señoria; y de los granos y legumbres, que no se rieguen daran la
quarta parte como queda dicho. Mas en cuanto a la oja de moreras el dia que
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
58
señalare el Apoderado de dicho Convento, dividira cada interesado sus
Moreras en tres porciones, y aquel elegirá una de las tres a favor, y beneficio
de dicho Convento.
30. Otrosi: Ha sido convenido: Que por cada anegada de tierra de estos
Establecimientos deverán pagar los posehedores y dueños utiles doce
maravedis de vellon a dicho convento cada un año perpetuament en los dias de
San Juan de Junio por Censo emfiteutico, segun se dijo de las establecidas al
quinto: Y de las Algarrobas, que se les estableceran en los Barrancos, deveran
pagar por cada quince Plantas ingeridas doce maravedis de vellon en los
mismos Terminos, y por la misma razon ya expresada: Y si lo redugeren a
bancales pagarán lo mismo no por pies sino por cada anegada de tierra, que
ocupen, y de lo que en los dichos Bancales cojan partiran como se ha dicho en
el Capitulo antecedente.
31. Y finalmente: Que dichos Capitulos, y cada uno de ellos sean executivos
con sumisión y enunciación de fuero, y demas clausulas necesarias, y que por
estas adiciones no se deroga ninguno de ellos, sino que antes bien quedan en
su fuerza y vigor, y solamente se han puesto estas adiciones por el diferente
modo de partir sin que en lo demas se inove nada; solo que nadie podra tener
Bueyes, Bacas, ni otro genero de ganado hasta que haya Justicia en dicho
Lugar de Santa María de Aguas Vivas.
Publicat per Francesc Torres Faus en Programa de festes de Carcaixent any. Tret de Arxiu del Regne de València. Secció clero, número 1.009, lligall 375.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
59
g) LLOMBAI
1. Primeramente que se les dará á cada poblador una cassa, dela qual ha
de pagar de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, y media gallina por
cada un año, pagadores, el censo el dia de cabo de año, y la media
gallina a Navidad, de presente, y ha de tener obligacion de conservar
dicha cassa, á uso de buen arquitecto.
2. Ittem: que las fanegadas, que se les dará á cada uno en la huerta hayan
de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; y delas
fanegadas, que se les dará en secano, hayan de pagar tres dineros por
cafisada, pagadores el dia de cabo de año.
3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo, y
otros qualesquiera granos, y de todo genero de legumbre, que
sembraren en la huerta, hayan de pagar de seys una; y de todo genero
de grano que sembraren en el monte, hayan de pagar de ocho una;
pagados primeros diezmos y primicias.
4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta, es á saber: moreras,
oliveras, garroferas, y higueras que tuvieren, hayan de pagar, de cinco
una; y se advierte que delas oliveras y moreras, que tuvieren en secano
sea la misma particion; solo delas garroferas, y higueras de secano,
hayan de pagar de seis una en la forma sobredicha.
5. Ittem: que delas viñas que tendran en regadio, de seis arrobas de paza,
una enjuta, y seca, y si fueren de vino, hayan de pagar, de seis cantaros
uno; cobrandolo al duell, y si fuere de secano, hayan de pagar de ocho
arrobas una, y de ocho cantaros uno.
6. Ittem: que de las viñas que plantaren en la huerta, se les dara franca de
particion de fruto, por tiempo de ocho años, y delas que plantaren en el
secano, por tiempo de diez años, con que den el manifiesto del año que
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
60
las plantaren al Governador del Marquesado de Lombay, ço pena de
comiso, y pasado dicho tiempo, esten ala particion arriba dichas.
7. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano,
se les dará franco de particion por tiempo de quinze años, á saber es:
olivos y garroferas como den el manifiesto, como arriba es dicho, y se
advierte que no puedan plantar arboles que no den frutos.
8. Ittem: obligamos a los dichos pobladores a la residencia personal en la
dicha cassa y que por tiempo de seis años contadores desde el dia de la
poblacion no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas casas,
ni ningún pedazo de tierra de la que por razón del establecimiento les
tocare; y pasados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o,
de quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la
parte de las tierras que bien visto les fuere, quedando siempre la metad
annexa a la casa; y en caso que hayan de deshacerse de dicha casa y
parte de tierras annexa, ahora sea por venta, o , por via de testamento,
o, donacion, o, en qualquiera de estos otros casos, se haga un
abligacion ala persona, a cuyo poder viniere, de habitar dicha casa por
si, o, por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y
conservación de la cassa, y para la observacion de esto queremos que
en continente caygan en pena de comiso.
9. Ittem: prohibimos a los dichos pobladores, y a los que por algún tiempo
fueren dueños de dichas cassas y heredades, el poder vender dicha
cassa y tierras, o parte de ellas a ninguna persona que tuviere tierras
francas en todo el dicho Marquesado.
10. Ittem: que nos reservamos para nos y nuestros succesores todos los
pinos, carrascas, y alamos negros, y otros qualesquiera arboles en
regadío y en secano sin que los puedan cortar sin expresa licencia
nuestra, o, del Governador del Marquesado, ço pena de veinte y cinco
libras por cada arbol que cortaren.
Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012
61
11. Ittem Nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las