-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
1/31
PROTOCOL DIDENTIFICACI DE NENS AMB ALTESCAPACITATS
INTELLECTUALS
NDEX
INTRODUCCI
APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS Teoria de Renzulli
Teoria de Gardner Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i
el talent Conclusions
INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC
Tcniques objectives
Educaci infantil (de tres a cinc anys)
Tests dintelligncia Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat
per a nens (MSCA) Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG)
Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria
(WPPSI)
Tests de personalitat i de creativitat Proves projectives
Educaci primria (de sis a dotze anys)
Tests dintelligncia Bateria daptituds diferencials i generals
(BADyG-E1, E2 i E3) i EFAI
(avaluaci factorial de les aptituds intellectuals) Escala
dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) Factor G, test de
Cattell
Tests de personalitat Qestionari factorial de personalitat
(ESPQ) Qestionari de personalitat per a nens (CPQ) Tests projectius
grfics
Tests de creativitat Prova dimaginaci creativa (PIC)
Intelligncia creativa (CREA)
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
2/31
Educaci secundria (de dotze a setze anys)
Tests dintelligncia Escala dintelligncia de Wechsler per a nens
(WISC-IV) Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i
EFAI (avaluaci factorial
de les aptituds intellectuals) Aptituds mentals primries (PMA)
Factor G, test de Cattell
Tests de personalitat Qestionari factorial de personalitat per a
adolescents (HSPQ) Tests projectius grfics
Tests de creativitat Intelligncia creativa (CREA)
Tcniques subjectives
Educaci infantil Qestionari per a lalumne
Qestionari per als pares Qestionari per als professors
Qestionari per als companys
Educaci primria i secundria Autoqestionari per a lalumne
Qestionari per als pares Qestionari per als professors Qestionari
per als companys
ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA
IAPTITUDS
Exemples per a la interpretaci de resultats
BIBLIOGRAFIA
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
3/31
INTRODUCCI
Tant a les escoles com en la nostra tasca diria com a
psiclegs,psicopedagogs, pedagogs, etc., ens trobem amb nois i noies
amb necessitatseducatives especials. Fins fa poc, la legislaci
entenia que el concepte denecessitats educatives especials noms es
podia aplicar en nois i noies ambdiscapacitats, per actualment tamb
comprn els qui destaquen molt per sobre de
la mitjana per les seves aptituds intellectuals (superdotats,
talentosos...). Entenemque tenen unes necessitats educatives
especfiques que, per tal dassegurar laigualtat doportunitats
educatives, cal tenir molt en compte.
Els professionals vinculats amb el mn de leducaci han de saber
que el tractamentque han de rebre aquests nois ha de ser avaluat,
planificat i aplicat amb rigor i queaquest tractament exigeix,
bsicament, modificar duna manera o altra el projecteeducatiu i
curricular.
A ms, sha de fer una planificaci acurada, cosa igual de bsica.
En aquestdocument esperem establir unes bases clarificadores per a
tothom que serancomprensibles i fcils daplicar. Esperem que tamb
servir a aquelles persones
nefites en lmbit de les altes capacitats perqu puguin veure
quins sn els testsque el Grup de treball de Superdotaci i Altes
Capacitats (GTSAC) del CollegiOficial de Psiclegs de Catalunya
(COPC) considera ms idonis.
La primera part inclou una explicaci breu de les bases teriques
en qu ens hemfonamentat per elaborar aquest protocol i la definici
dels diferents termes quesutilitzen en lmbit de les altes
capacitats.En la segona part, trobareu una manerafora prctica de
fer una bona identificaci dun nen amb altes capacitats tant pelque
fa als aspectes intellectuals com amb relaci als emocionals,
creatius i depersonalitat.
Tamb crec important que conegueu les persones que han fet
possible la redacci
daquest document:
Leopold Carreras i Tru. Psicleg. Delegat a Espanya del World
Councilfor Gifted and Talented Children (WCGTC). Membre fundador de
laFederacin Iberoamericana del Consejo Mundial del Nio Bien Dotado
yTalentoso (FICOMUNDYT). Ex coordinador del Grup de Treball
deSuperdotaci i Altes Capacitats (GTSAC) del Collegi Oficial de
Psiclegs deCatalunya (COPC).Treballa al Gabinet Psicopedaggic
Mentor.
Flavio Castiglione i Mndez.Psicleg i psicoterapeuta. Membre del
GTSAC,del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa al Gabinet Psicopedaggic
Mentor.
Sandra Tarrag i Galimany. Psicloga. Coordinadora del GTSAC.
Membre
del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a lrea de Diagnstic i
Seguimentde la Superdotaci (ADISS). Merc Martorell i Botella.
Psicloga i art-terapeuta. Membre del GTSAC, del
WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a ADISS. Susana Arroyo i
Andreu.Psicloga. Membre del GTSAC, del WCGTC i de
FICOMUNDYT .Treballa a ADISS. Teresa Fbregas i Fita. Doctora en
psicologia i terapeuta familiar. Membre
del GTSAC.
Desitjo que aquest protocol us sigui fora til i que ampli els
vostres coneixementssobre aquest mn tan interessant de les altes
capacitats intellectuals.
Leopold Carreras i Tru
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
4/31
APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS
Per tal de tenir unes bases mnimes a les quals atenir-nos quan
enstrobem amb nens i nenes amb altes capacitats, s important
explicar, encara quesigui breument, de quines concepcions teriques
partim.
En general, fins a finals dels anys setanta, sestava dacord que
un superdotat era unnen amb una elevada capacitat de processar
informaci, s a dir, amb unaestructura cognitiva altament competent,
tant de forma global com en la majoria delsseus components ms
elementals. Aix, els elements ms destacats de lalumnesuperdotat sn:
una elevada capacitat de pensament convergent, s a dir, depensament
lgic, de relaci causa-efecte, i un alt nivell de creativitat,
entesa com lageneraci de moltes possibles solucions o vies dun
mateix problema i de maneraoriginal (Wallace, 1983).
Juntament amb aix, solen aparixer en un nivell molt elevat
altres aspectescognitius, com la memria, la percepci, latenci i una
elevada disposici per a
laprenentatge. Sn nens i nenes que tenen la capacitat dadquirir
aprenentatges enun temps inferior al dels seus companys de la
mateixa edat i sn capaos dun nivellms gran de profunditat, s a dir,
un nombre ms gran de continguts i de relacionsentre aquests.
Tamb cal esmentar que, si b no existeix un patr nic de
personalitat entre elsalumnes superdotats, s cert que hi trobem ms
freqentment i ms intensament unconjunt dactituds i sentiments que
els diferencien dels seus companys dedat nosuperdotats. Algunes
daquestes caracterstiques sn:
- Un sentit tic i moral molt desenvolupat.- Un elevat grau de
perfeccionisme en les seves rees dinters.
- Una aptitud per comprendre les motivacions i emocions dels
altres iaix els pot dur a una elevada capacitat de lideratge
(desenvolupada ono).
- Un autoconeixement fora desenvolupat.- Una elevada
sensibilitat (hipersensibilitat emocional).- Una sensaci de
sentir-se diferent.- Una elevada capacitat crtica.- Una elevada
capacitat denginy i dimaginaci (pensament divergent).
No es pot esperar un rendiment gaire alt dels nens superdotats
en les tasquesescolars, si b els seus resultats solen ser molt
bons, malgrat que raramentespectaculars. Sovint la consideraci
informal que en tenen els seus professors sque sn alumnes normals,
correctes. Passen, doncs, de manera molt discreta perlmbit acadmic.
De tota manera, el nen superdotat no sespecialitza en una
formaconcreta daprenentatge, sin que s capa dafrontar qualsevol
material educatiu demanera competent (Merc Martnez i Antoni
Castell, 1998). Daix es desprn queno podem establir una relaci
directa de causa a efecte entre un elevat potencialintellectual i
un elevat rendiment acadmic.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
5/31
Creativitat
Teoria de Renzulli
Renzulli, en la seva teoria dels tres anells, que ha evolucionat
des de finals delsanys setanta fins a lactualitat, va aportar una
definici de superdotaci o, millor dit,de comportament superdotat,
que sha establert com a base per a la majoriadestudis fets sobre
aquesta qesti posteriorment.
Renzulli va arribar a la conclusi que les persones que han
aconseguit elreconeixement degut a les seves actuacions i a les
seves contribucions creatives
tenen un conjunt relativament ben definit de tres grups de
caracterstiques quesentrellacen entre s. Es tracta de la
creativitat, el comproms amb la feina i unaaptitud cognitiva
superior a la mitjana, encara que no necessriament gaire
superior.La investigaci ha demostrat que la interacci entre aquests
tres grups slingredient necessari per a una realitzaci creativo
productiva (figura 1).
Superdotaci
Figura 1. El model dels tres anells de Renzulli (1977).
Teoria de Gardner
Gardner (1983) va introduir un nou element en reconceptualitzar
no solamentlexcepcionalitat, sin tamb la intelligncia, i en
postular que aquesta s denaturalesa mltiple.
Ats que la vida demana diferents tipus dhabilitats segons les
cultures, cal valorarles habilitats que es requereixen per
relacionar-se amb els altres o amb un mateix,
per gaudir, produir i comprendre el llenguatge, per respondre
assertivament a lesdemandes del cos o per comprendre els fenmens
naturals, entre altres. Per tant,segons aquesta concepci, no hi ha
una intelligncia, sin que nhi ha moltes i quien t una pot o no
tenir les altres en el mateix grau. Aix, va proposar un
conjuntdaptituds que inclouen aquestes intelligncies:
- Lingisticoverbal:el domini dels idiomes, la sintaxi, etc.-
Logicomatemtica:el raonament clssic inductivodeductiu.- Espacial:el
domini de lespai, com els pintors o arquitectes.- Musical:la
percepci i lexpressi musicals.- Cineticocorporal:el domini del cos,
com els atletes, ballarins, artesans,
etc.
Aptitud cognitivasuperior a la
mitjana
Comproms ambla feina
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
6/31
- Naturalista:la capacitat de conixer i dominar el medi ambient
natural.- Intrapersonal:la capacitat de conixer-se a un mateix.-
Interpersonal: laptitud per establir relacions socials i conixer
els
altres.- Existencial:actualment, Gardner encara no est segur que
sigui ben b
un tipus dintelligncia, per vindria a ser la dels que tenen la
capacitatde plantejar-se i saber respondre les grans preguntes de
la humanitat,com per qu morim?, qu s lamor?, etc.
Per a Gardner, la condici de superdotat es pot manifestar no
sols com un elevatquocient intellectual (quantificable), sin tamb
com una expressi especfica, devegades sols en certes rees, per que
respon a caracterstiques estables i generalsprpies del superdotat,
s a dir, un desenvolupament excepcional explicaria unsubjecte amb
capacitats o talents especials generats pel procs creatiu. Creu
queno hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuraci o el
mateix perfilintellectual, per tamb creu que tothom utilitza en un
grau o altre totes aquestesintelligncies.
A ms, un tipus dintelligncia pot requerir uns quants dominis
intellectualsdiferents. Per exemple, el fet que un noi estigui
dotat dintelligncia matemtica noimplica pas que noms utilitzi
aquesta rea.
Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i el talent
A banda de les teories, tamb cal saber que no tots els nens amb
altes capacitatssn superdotats; a ms a ms daquests, tamb hi ha els
talentosos i els precoosintellectualment.
Sha de tenir clara la diferncia entre el nen superdotat i el nen
talents. Sentn pertalentsqui mostra un elevat rendiment en una rea
determinada de coneixement,de manera independent al rendiment que
pot mostrar en la resta drees deconeixement. En aquests nens, per,
linters i la motivaci sn iguals que en un desuperdotat, per noms
comprenen una rea, o ms si es tracta dun talent complex,en comptes
de comprendren una gran quantitat.
Tot aix s important amb vista a preparar alguna actuaci escolar
diferenciada,perqu aquesta ha de ser diferent, per necessria, tant
en nens superdotats comen nens amb talents especfics o
complexos.
Per aix, s necessari reconixer diversos tipus daltes
capacitats:
La precocitat.No es tracta dun fenomen intellectual, prpiament
dit, sin evolutiu,perqu la precocitat implica un ritme de
desenvolupament ms rpid, s a dir, les
persones amb precocitat solen manifestar un nombre ms gran de
recursosintellectuals que els seus companys mentre aquests recursos
intellectuals bsicsestan madurant, per una vegada acabada la
maduraci, la seva capacitatintellectual es pot homogenetzar (Merc
Martnez i Antoni Castell, 1998). Per aix,s necessari un seguiment
longitudinal (durant quatre o cinc anys) per comprovarlevoluci dels
trets cognitius a causa de la repercussi que pot tenir en la
intervenciescolar.
En aquest document, entenem per precoun nen o una nena de tres a
cinc anys(diem des dels tres anys perqu s ledat a partir de la qual
considerem fiables elstests estandarditzats per mesurar les
diferents aptituds intellectuals) en el qual, acausa de ledat que
t, encara no es pot determinar clarament de quin tipus dalta
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
7/31
capacitat est dotat. Per aix, en aquests casos sempre direm que
el nen estdotat de precocitat intellectual en lrea de/les rees
de... (la que correspongui,com pot ser la de les matemtiques, lrea
verbal, la lgica, etc.).
Per aix no vol dir, de cap manera, que no shagi de fer una
intervenci educativaen aquests nois! s a dir, malgrat ledat,s
importantssim intervenir a lescola entots els nois i totes les
noies de qui es considera que tenen precocitat intellectual, jaque
en aquest moment estan dotats amb altes capacitats!
Per, de fet, acostumen a ser pocs els casos de nens precoos que
desprs no esconfirmen com a superdotats o talentosos! Quan es fa
una identificaci daltescapacitats en un nen de tres a cinc anys, el
que conv s prevenir sempre els pares imestres que podria no
tractar-se dun cas de superdotaci o talent, per tal de nogenerar
expectatives exageradament elevades, i saber queel seguiment
longitudinalen aquests casos s sempre imperatiu!
Talents
El talent matemtic.El nen amb talent matemtic disposa duns
elevats recursos derepresentaci i manipulaci dinformacions
quantitatives i numriques, cosa que el
predisposa a representar quantitativament tota mena dinformaci,
sigui matemticao duna altra mena, la qual cosa, al seu torn, el pot
dur de vegades a subutilitzar elsrecursos verbals, figuratius o
socials.
El talent acadmic.s una forma de talent complex, s a dir, s un
talent format peruna combinaci de talents diferents. En els talents
acadmics es combinen en ungrau elevat els recursos verbals, lgics i
de gesti de la memria. Per tant,predominen lemmagatzematge i la
recuperaci de qualsevol informaci que puguiser expressada
verbalment i tingui una organitzaci lgica.
Fins ara, el que ens permetien avaluar els tests clssics
dintelligncia eren sobretottalents acadmics, perqu no tenien en
compte els altres aspectes rellevantsnecessaris per a la
identificaci dels superdotats, la qual cosa provocava
anomenarsuperdotats nois que en realitat tenien talent acadmic (o
dalgun altre tipus).
El talent lgic. Consisteix en una alta capacitat de raonament
lgic, inductiu i/odeductiu. Els alumnes que en tenen utilitzen
sistemes molt quadriculats, moltestrictes, de representaci de la
realitat, ja que els s difcil de representar lainformaci ambigua,
difusa o molt dinmica, com, per exemple, la realitat social o
lesrelacions humanes.
El talent verbal. Comporta tenir recursos per a la representaci
i manipulaci dematerial verbal (oral i/o escrit), com la fludesa,
la comprensi, el vocabulari, etc.
El talent creatiu Els nens i nenes amb talent creatiu tenen la
capacitat de veure lasoluci nica, la combinaci inusual, la pauta
diferent, lenfocament original ambrelaci a un problema, una tasca,
una situaci, etc. (pensament divergent). En elstalents creatius la
resta daptituds poden presentar nivells normals o fins i
totinferiors. En processar la informaci mostren poca linealitat,
una gran exploracidalternatives, molt dinamisme, per poca
organitzaci sistemtica.
El talent artisticofiguratiu. Els alumnes amb aquest talent
estan dotats dunahabilitat per a les arts musicals i plstiques. Sn
nens i nenes amb aptitudsconsiderables per a la msica, la pintura,
lescultura, la fotografia, el disseny olescena i, per tant,
destaquen en les aptituds espacials i figuratives, i en els
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
8/31
raonaments lgics i creatius. Es tracta dun talent complex, de
manera que lainteracci daquestes variables s crtica.
El talent social.s la capacitat de lideratge i conscincia
social. En tenen els nens iles nenes que expressen una empatia
natural envers els altres i una conscinciaquasi intutiva de les
necessitats alienes. Amb freqncia sn lders naturals alsquals els
altres nens sapropen en cerca dajuda o els hi atreuen
socialment.
El talent esportiu. Els alumnes que en tenen destaquen en
aptituds fsiques o
psicomotrius duna manera molt superior a la mitjana; s el cas
dels atletes, elsballarins, etc.
Abans de finalitzar aquest apartat us exposem la distribuci de
les altes capacitats ala figura 2, on es mostra larbre en qu es
divideixen les altes capacitats. Aquesteses divideixen en nens i
nenes amb precocitat, nens i nenes talentosos/es i nens inenes
superdotats/des. Aix, dun cop dull podem veure totes les
subdivisions quees poden donar dins daquest mn.
Figura 2. Distribuci de les altes capacitats
AALLTTEESSCCAAPPAACCIITTAATTSS
NENS INENES
SUPERDOTATS
NENS INENES
TALENTOSOS
NENS INENES
PRECOOS
TALENTSSIMPLES
TALENTS COMPLEXOS
TALENTCREATIU
TALENTLGIC
TALENTMATEM TIC
TALENTVERBAL
TALENTACADMIC
TALENTARTISTICOFIGURATIU
TALENTSOCIAL
TALENTESPORTIU
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
9/31
Conclusions
El que plantejava Gardner, igual que Renzulli i la majoria
delsinvestigadors sobre les altes capacitats, s que no nhi ha prou
amb la identificaci
de superdotats, sin que tamb existeixen els talentosos, els
quals tamb shan detenir en compte per tal doferir-los una educaci
diferenciada que sadapti a lesseves capacitats. Cap dells no troba
just que les escoles siguin uniformes i que totsels nens rebin la
mateixa educaci. No pot ser que, com passa actualment,
sempredepenguem de la bona voluntat del tutor per tal daplicar una
intervenci escolar!
Daltra banda, alguns alumnes amb altes capacitats poden tenir
certs problemes alllarg de la seva escolaritzaci, sobretot a causa
de lavorriment a laula i de lesdificultats de relaci amb els seus
companys.
- Lavorriment continuat, produt perqu lalumne o lalumna ja
coneix elstemes que es tracten a classe o perqu el ritme s molt ms
lent del
que necessita, pot dur a la desmotivaci acadmica; aleshores,
potaparixer el fracs escolar. Els qui tenen ms possibilitats que
aix elspassi sn els talents acadmics, tot i que la majoria de
talents simplestamb poden mostrar avorriment per la manca de
motivaci per lesmatries allunyades de lrea en qu sobresurt el seu
talent.
- La dificultat de relaci amb els seus companys, quan es
produeix,sacostuma a donar ms en els talents acadmics i lgics,
perqutenen un perfil intellectual que sol ser poc flexible i que es
pot veureincrementat quan mostren un vocabulari molt superior, quan
sn depersonalitat introvertida o b quan les seves actituds sn
moltcompetitives.
Per, sigui quina sigui la dificultat o problema que tingui un
nen o una nena ambaltes capacitats, sempre ser vital fer un
psicodiagnstic en qu savalun tant elsaspectes intellectuals com els
emocionals, de personalitat i de creativitat, perquens podem trobar
que la base dels problemes presentats siguin deguts a alguntrastorn
i no pas al fet diferencial de les altes capacitats. A ms a ms, per
pensar enla intervenci ms acurada en cada cas, s imprescindible
tenir aquestes dades.
INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC
Els instruments de diagnstic que utilitzarem estan basats en
duestcniques:
Les tcniques objectives, que sn tests i qestionaris els quals
tenendeterminades caracterstiques tcniques, com la fiabilitat, la
validesa i lesnormes per interpretar els resultats. Dins daquestes
hi trobem testsdintelligncia, tests de personalitat i tests de
creativitat. En aquest apartattamb hi incloem els tests projectius
(grfics, Rorschach, etc.).
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
10/31
Les tcniques subjectives, que ens donen informaci molt vlida, ja
quemitjanant les observacions i els comentaris dels mestres del
nen, dels seuscompanys de classe, dell mateix o dels seus pares,
obtenim una informacicomplementria de la dels tests.
Lobjectiu dutilitzar diferents tcniques s obtenir el mxim
dinformaci al voltant delnen des de diferents perspectives. En cas
de contradicci entre les diferents fonts,lopci ms procedent s
estudiar amb ms profunditat el cas abans de prendrequalsevol
decisi.
Per fer un diagnstic fiable, cal passar una bateria de proves
que mesurin lescapacitats i aptituds intellectuals, aix com proves
de personalitat i de creativitat,perqu aquesta s bsica per
discriminar entre superdotats o talents creatius i altrestipus de
talents. A ms, cal disposar de la informaci de tcniques subjectives
queens aportin dades significatives per concloure la
identificaci.
Aix doncs, per valorar un nen amb altes capacitats, no ens podem
limitar a ferlavaluaci cognitiva. La capacitat de pensament, aix
com la intelligncia de lespersones, semmarquen dins la seva
personalitat. El mesurament de la intellignciadna dades sobre els
recursos que utilitza el nen o la nena dins el seu medi
(escolar,familiar, etc.), per no aporta coneixement sobre la forma
ds, ats que aquesta
est influda per factors extracognitius, com la personalitat, el
carcter, lainfluncia del medi i la relaci amb aquest (introversi o
extraversi), lestabilitat olafectaci emocional, el domini de
lansietat, etc.
La intelligncia i la personalitat sn dos trets de lsser hum que
sinflueixen icondicionen mtuament.
Tamb hi ha elements de la personalitat (motivaci, curiositat,
psicopatologia, etc.)que fan que els recursos intellectuals siguin
utilitzats duna manera ms o menysprofitosa.
El professional que faci la identificaci del nen amb altes
capacitats ha de tenir lallibertat de triar les proves que cregui
ms convenients per obtenir dades sobre laseva personalitat, per aqu
nosaltres exposem les que creiem ms recomanables.
En darrer terme, pel que fa a la creativitat, cal dir que s
important disposar dunaavaluaci, encara que sigui limitada. Hem
constatat que la creativitat sovint esdetecta per observaci directa
de la conducta del nen en el seu medi habitual(escola, casa, etc.),
s a dir, duna forma subjectiva, i tamb mitjanant els
testsprojectius, tot i que ara ja disposem de tests de creativitat
estandaritzats (objectius).
Hem de tenir en compte que la majoria de les proves
psicomtriques daptitudscognitives aix com les de creativitat
mesuren el producte, no pas el procs mental;
per tant, no serveixen per valorar (p. ex., en la resoluci de
problemes) el cam pelqual un subjecte ha arribat a una resoluci
nova.
Aquest protocol es divideix en subgrups tenint en compte letapa
escolar dels nens iles nenes: educaci infantil, primria i
secundria. Dins de cada apartat hi trobareules proves ms vlides i
utilitzades, dividides tenint en compte les tres reessignificatives
en lmbit de les altes capacitats: la intelligncia, la personalitat
i lacreativitat. Tamb hem incls un petit apartat relatiu a les
tcniques projectives. Aixpel que fa a les tcniques objectives; ms
endavant trobareu les tcniquessubjectives, tamb dividides per
etapes escolars i, finalment, un annex on usexposem una graella amb
totes les proves.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
11/31
Tcniques objectives
Educaci infantil (de tres a cinc anys)
Test dintelligncia
Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens
(MSCA)
Aquest qestionari disposa dun ndex general cognitiu, que s un
equivalent del
quocient intellectual (QI) (la puntuaci est feta dacord amb la
mateixa escala deQI), i est format per les subescales verbal,
perceptivomanipulativa i numrica; ams, avalua diferents aspectes de
la memria i de laptitud psicomotora.
- Lndex general cognitiu (IGC): permet avaluar els processos
mentalsgenerals i la capacitat per integrar els aprenentatges
acumulats iadaptar-los a les tasques que es demanen al test.
- La subescala verbal: indica la capacitat del nen o de la nena
perexpressar-se verbalment i aporta informaci sobre la maduresa
delsseus conceptes verbals.
- La subescala numrica: dna informaci sobre la seva habilitat
per altreball amb nombres i per comprendre els termes
quantitatius.
- La subescala perceptivomanipulativa: dna informaci sobre
capacitatsdel nen o de la nena com la imitaci, la classificaci
lgica ilorganitzaci visual en feines espacials, perceptivovisuals
iconceptuals.
- La subescala de memria: avalua la memria tant auditiva com
visual.- La subescala de motricitat: dna informaci sobre la
coordinaci de
braos i cames mitjanant activitats que impliquen tant motricitat
finacom gruixuda. A ms, aquesta prova tamb dna informaci sobre
lalateralitat del nen o de la nena.
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG)La bateria
BADyG avalua la intelligncia general entesa com la capacitat
generalper establir relacions entre conceptes, utilitzant una
varietat de continguts mentals,per tamb ens dna informaci de
diferents aptituds intellectuals bsiques que enspermeten discernir
entre els diversos talents.
A continuaci presentem, primer les escales generals que mesura
aquest test i,posteriorment, les subescales, que indiquen les
diverses aptituds.
- La maduresa intellectual general: s la capacitat general
actual perestablir relacions entre conceptes i dibuixos, utilitzant
una varietat de
continguts mentals.- La maduresa intellectual verbal: s la
capacitat general actual per
comprendre i raonar amb conceptes verbals.- La maduresa
intellectual no verbal: s laptitud per comprendre i
raonar utilitzant fonamentalment figures o dibuixos
geomtrics.
Les subescales daquest qestionari sn:
- Conceptes quantitativonumrics: avalua la comprensi de
conceptesbsics de quantitat i nombre, imprescindibles per al
raonamentnumric.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
12/31
- Informaci: avalua ladquisici de coneixements bsics dels
qualsnormalment es t experincia.
- Vocabulari grfic: mesura ladquisici o comprensi de vocabulari
bsicutilitzant les seves representacions grfiques.
- Percepci auditiva:determina la discriminaci auditiva i la
reproduccide sons amb paraules amb significat que normalment el nen
ignora.
- Habilitat mental no verbal: avalua laptitud per completar
escenesgrfiques a les quals manca algun element per tenir un sentit
ple.
- Raonament amb figures: mesura laptitud per classificar
dibuixos i
figures en conjunts amb caracterstiques comunes.-
Trencaclosques: avalua laptitud per completar figures amb una
bona
forma o dibuixos als quals manca una part integrant.-
Percepci-coordinaci grafomotriu: avalua la capacitat de coordinar
la
visi amb moviments manuals per reproduir figures
geomtriquessenzilles.
Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria
(WPPSI)
Aquesta escala avalua el rendiment cognitiu. Ens ofereix un QI
total i dos deparcials: QI manipulatiu i QI verbal.
Proves verbals:
- Informaci: valora la cultura general i lassimilaci
dexperincies.- Semblances: mesura el coneixement danalogies,
relacions
conceptuals, pensament abstracte i associaci didees.-
Vocabulari: avalua la comprensi i fludesa verbal.- Aritmtica:
determina el coneixement de conceptes quantitatius, el
clcul i el raonament numric.- Comprensi: avalua el criteri
prctic, la interpretaci de situacions
socials i el raonament lgic.- Frases (prova complementria):
mesura la memria immediata i
latenci concentrada.
Proves manipulatives:
- Casa danimals: avalua lassociaci dimatges, la motricitat i la
facilitatdaprenentatge.
- Figures incompletes: avalua latenci, la memria visual i la
percepcide detalls.
- Laberints: determina la percepci visual, la concepci de
modelsespacials i la destresa motora.
- Dibuix geomtric: mesura lhabilitat perceptivovisual i la
motora.-
Quadrats: avalua la percepci visual i la reproducci de
modelsabstractes.
Tests de personalitat i de creativitat
Les tcniques subjectives i alguns tests projectius, com lhora de
joc diagnstic, eltest dapercepci temtica (CAT [s la versi
infantil]), test de relacions objectals o eltest de pota negra,
permeten aplegar la informaci referida a la personalitat i
lacreativitat de nens i nenes tan petits (de tres a cinc anys).
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
13/31
Proves projectives
Les proves projectives donen molta informaci tant sobre el procs
com del productecreatiu. Hi ha linconvenient, per, que no disposen
duna valoraci psicomtricaestndard; per tant, cal una formaci o
preparaci especfica per interpretar elsresultats daquestes
proves.
Educaci primria (de sis a dotze anys)
Tests dintelligncia
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i
Testdavaluaci factorial de les aptituds intellectuals (EFAI)
LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho
en catal.
- Intelligncia general:mesura la capacitat general per establir
relacionsentre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de
contingutsmentals.
- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar
reglesinductives i analgiques en una varietat de continguts
dinformaci.
- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir
relacionsanalgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que
lafonamenten (raonament lgic verbal).
- Problemes numrics: determina laptitud per resoldre
diversosproblemes numericoverbals i mesura lhabilitat per al clcul
numric.
- Matrius de figures: determina laptitud per relacionar
figuresgeomtriques en ordenacions serials i analgiques en un espai
derepresentaci grfica (raonament lgic no verbal).
- Clcul numric:avalua la rapidesa i seguretat per fer clculs
numricssenzills en operacions de sumar i restar.
- Figures girades:mesura lhabilitat per girar figures mentalment
i decidirsobre ladequaci del resultat final amb un patr inicial de
referncia(aptitud espacial).
- Memria immediata: mesura la capacitat de retentiva visual i
auditivaacurt termini.
- Alteracions en lescriptura: avalua alteracions en
lescripturarelacionades amb dificultats dislctiques.
- Ordres verbals complexes:mesura la comprensi de conceptes
bsicsespacials per comprovar ladquisici correcta de significats
bsics perla comprensi verbal.
- Atenci:determina la rapidesa en la discriminaci visual de
dibuixos en
la comparaci de figures per trobar petites diferncies entre
elles(capacitat datenci i concentraci).
Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV)
Aquesta escala dna cinc puntuacions principals: una mesura de la
capacitatintellectual general (quocient intellectual total (QIT) i
quatre ndexs principals: lacomprensi verbal, el raonament
perceptiu, la memria de treball i la velocitat deprocessament.
A continuaci explicarem breument en qu consisteix cadascun.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
14/31
La comprensi verbal
-Semblances: mesura el raonament verbal i la formaci de
conceptes(capacitat dabstracci).
-Vocabulari: avalua el coneixement que el nen t de les paraules
i la sevahabilitat per formar conceptes.
-Comprensi: mesura el raonament verbal, la comprensi verbal,
lexpressiverbal, la capacitat per avaluar i utilitzar lexperincia i
laptitud per utilitzar lesinformacions prctiques.
-Informaci: determina la capacitat de la persona per adquirir,
conservar irecuperar coneixements que fan referncia a fets
generals.-Endevinalles (prova complementria): avalua la comprensi
verbal, laptitud
per al raonament general i analgic, labstracci verbal, els
coneixements, laptitudper integrar i condensar diversos tipus
dinformaci i lhabilitat per generar conceptesalternatius.
El raonament perceptiu
-Cubs: mesura laptitud per analitzar i sintetitzar estmuls
visuals abstractes.-Conceptes: avalua laptitud de raonament
abstracte i la formaci de
categories.
-Matrius: determina la capacitat per processar la informaci
visual i laptitudper al raonament abstracte.
-Figures incompletes (prova complementria): avalua lorganitzaci
i lapercepci visuals, i la concentraci i el reconeixement visuals
dels principalselements dun objecte.
La memria de treball
-Dgits: mesura la memria auditiva a curt termini, la capacitat
per seguir unaseqncia, latenci i la concentraci.
-Lletres i nombres: mesura aptituds com ara la formaci de
seqncies, lsde la informaci, latenci, la memria auditiva a curt
termini, la imaginaci visual iespacial i la velocitat de
processament.
-Aritmtica: avalua ls mental de la informaci, la concentraci,
latenci, lamemria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament
numric i lalerta mental.
La velocitat de processament
-Claus: avalua aptituds com ara la memria a curt termini, la
capacitatdaprenentatge, la percepci visual, la coordinaci visual i
manual, laptitud deselecci visual, la flexibilitat cognitiva,
latenci i la motivaci.
-Recerca de smbols: determina, a ms de la velocitat de
processament, lamemria visual a curt termini, la coordinaci visual
i motora, la flexibilitat cognitiva, la
discriminaci visual i la concentraci.-Animals (prova
complementria): avalua la velocitat de processament,latenci
selectiva visual i els oblits visuals.
Factor G, test de Cattell
Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G. Es
tracta duna provaelaborada com un test sense influncies culturals
que permet obtenir una mesura delfactor G; per tant, s molt til
quan es tracta davaluar nens amb dficits verbals oimmigrants que
desconeixen la nostra llengua, per exemple. Consta de vuit
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
15/31
subescales: substituci, classificaci, laberints, identificaci,
ordres, endevinalles,errors i semblances.
Tests de personalitat
Qestionari factorial de personalitat (ESPQ)
Aquest qestionari explora tretze factors o trets de primer ordre
i avalua dos trets
ms de segon ordre. Est pensat per a nens de sis a vuit anys.
Cada factor o tret tuna estructura bipolar i un significat propi
per a cada pol. Aix, els factors de primerordre sn:
- Reservat-obert- Lent-brillant- Emocionat-estable-
Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta-
Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor
- Sensibilitat dura-tova- Segur-dubitatiu- Senzill-astut-
Ser-aprensiu- Relaxat-tens
I els factors de segon ordre sn:
- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi
Qestionari de personalitat per a nens (CPQ)
Aquest qestionari est pensat per a nens de vuit a dotze anys.
Explora catorzefactors o trets de primer ordre de la personalitat i
mesura tres trets ms de segonordre. Cada factor o tret t una
estructura bipolar i un significat propi per a cada pol.
Els factors de primer ordre sn:
- Reservat-obert- Lent-brillant- Estable-inestable-
Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta-
Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor- Independent-dependent-
Segur-insegur- Senzill-calculador- Ser-aprensiu- Poc integrat-molt
integrat- Relaxat-tens
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
16/31
I els factors de segon ordre sn:
- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi- estabilitat/duresa
Tests projectius grfics
Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la
seva personalitatcom de la seva creativitat. Aquests tests mostren
les dificultats del nen, tant internescom externes, i els recursos
de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,motivacionals, de
relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control
delansietat, etc.).
La bateria aconsellada s:
Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les
situacions dansietati/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona-1, persona-2, animal): analitza
ambprofunditat la personalitat i la relaci de la persona amb el
medi.
Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la
visi que elsubjecte t de la seva famlia.
Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant
sobre el procs comsobre el producte creatiu (hora de joc, tests
projectius grfics, CAT-A, test derelacions objectals, pota negra,
Rorschach, etc.). Hi ha linconvenient, per, que nodisposen duna
avaluaci psicomtrica estndard; per tant, cal una formaci opreparaci
especfica per interpretar els resultats daquestes proves.
Tests de creativitat
Prova dimaginaci creativa (PIC)
Aquest test ofereix una aproximaci factorial a la mesura de la
creativitat i dnapuntuacions a diferents variables, com ara
lelaboraci, la flexibilitat, la fludesa, etc.,que es considera que
formen part dun ordre superior. Mitjanant aquestes variablessobt
una mesura de la creativitat grfica i una altra de la creativitat
narrativa, i ambaquestes dues, una puntuaci global de la
creativitat.
Valora tres aspectes inclosos en el producte creatiu (Guilford):
la fludesa, laflexibilitat i loriginalitat.
-
Fludesa: s laptitud del subjecte per produir un gran nombre
didees.- Flexibilitat: s laptitud per generar respostes molt
variades,
pertanyents a camps molt diferents.- Originalitat: s la
capacitat del subjecte per crear idees allunyades
dall que s evident.
Considerem que s un test molt vlid per avaluar la creativitat.
Lnic inconvenientque t s que comprn una franja dedat molt estreta:
de vuit a dotze anys.
Intelligncia creativa (CREA)
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
17/31
Utilitza com a procediment per a la mesura de la creativitat la
capacitat del subjecteper elaborar preguntes a partir dun material
grfic subministrat. El principalavantatge s que la franja dedat s
ms mplia que la del PIC, ja que t barems pera nens, adolescents i
adults. Per contra, noms valora un aspecte del productecreatiu de
Guilford, que s loriginalitat, i deixa de banda la flexibilitat i
la fludesa.
Educaci secundria (de dotze a setze anys)
Tests dintelligncia
Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) (vegeu-ne
ladescripci a lapartat deducaci primria)
Els alumnes superdotats puntuen alt en les subescales
dintelligncia general, i elsque puntuen alt noms en alguna
capacitat especfica sn els talentosos, com hemvist en apartats
anteriors. Per aquest motiu s important disposar de proves
queavalun rees particulars.
Per avaluar aptituds especfiques tenim:
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i Avaluaci
factorial deles aptituds intellectuals (EFAI)
LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho
en catal.
- Intelligncia general:mesura la capacitat general per establir
relacionsentre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de
contingutsmentals.
- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar
reglesinductives i analgiques en una varietat de continguts
dinformaci.
- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir
relacionsanalgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que
lafonamenten (raonament lgic verbal).
- sries numriques: mesura laptitud per detectar relacions
serialslgiques i per determinar una llei o perode de repetici en
sriesnumriques.
- Matrius de figures: avalua laptitud per relacionar figures
geomtriquesen ordenacions serials i analgiques, en un espai de
representacigrfica (raonament lgic no verbal).
- Completar oracions: avalua la comprensi de conceptes en el
contextduna proposici que sha de completar perqu adquireixi
unasignificaci adequada (vocabulari).
-
Clcul numric: determina la comprensi de diversos
problemesnumrics i mesura la rapidesa i seguretat per al clcul
numric.- Encaixar figures:avalua lhabilitat per encaixar figures
mentalment i per
adequar-ne la posici, les dimensions, la forma i la distncia en
unasuperfcie (aptitud espacial).
Aptituds mentals primries (PMA)
El PMA s una bateria que permet avaluar la intelligncia,
sobretot en processosdorientaci i selecci escolar i professional.
Consta de cinc proves que detectenalladament cinc factors:
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
18/31
- Comprensi verbal: mesura la capacitat de comprendre idees
expressades amb paraules.- Concepci espacial:mesura la capacitat
dimaginar i concebre objectes
en dues o tres dimensions.- Raonament lgic: avalua lhabilitat
per resoldre problemes lgics,
preveure i planejar.- Clcul numric:determina laptitud per
resoldre problemes quantitatius
de forma rpida.
- Fludesa verbal: mesura la capacitat per parlar i escriure amb
facilitat.
Factor G, test de Cattell
Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G
(vegeu-ne la descripcia lapartat deducaci primria). La part
especfica per a alumnes de secundriaconsta de quatre subescales:
sries, classificaci, matrius i condicions, de les qualssobt una
nica puntuaci en percentils.
Tests de personalitat
Qestionari factorial de personalitat per a adolescents
(HSPQ)
Aquest qestionari serveix per a nois i noies dentre dotze i
divuit anys. Explora setzefactors de primer ordre de la
personalitat i mesura quatre trets ms de segon ordre.Cada factor o
tret t una estructura bipolar i una significaci acurada per a
cadascun.Els factors de primer ordre sn:
- Reservat-obert- Lent-brillant- Emocionalment afectat-estable-
Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta-
Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor- Sensibilitat dura-tova-
Segur-dubitatiu- Ser-aprensiu- Sociable-autosuficient- Menys-ms
integrat- Relaxat-tens
I els factors de segon ordre sn:
- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi- Calma-excitabilitat-
Dependncia-independncia
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
19/31
Tests projectius grfics
Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la
seva personalitatcom de la seva creativitat. Aquests tests mostren
les dificultats del nen, tant internescom externes, i els recursos
de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,motivacionals, de
relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control
delansietat, etc.).
La bateria aconsellada s:
Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les
situacions dansietati/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona, persona, animal): analitza amb
profunditatla personalitat i la relaci de la persona amb el
medi.
Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la
visi que elsubjecte t de la seva famlia.
Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant
sobre el procs,comsobre elproducte creatiu (tests projectius
grfics, test de Rorschach, CAT-H, test derelacions objectals,
etc.). Hi ha linconvenient, per, que no disposen duna
avaluacipsicomtrica estndard; per tant, cal una formaci o preparaci
especfica per
interpretar els resultats daquestes proves.
Test de creativitat
Intelligncia creativa (CREA)
Comentat en apartats anteriors.
Tcniques subjectivesEducaci infantil
En aquesta etapa de leducaci disposem de qestionaris per als
pares,els mestres i els companys de lalumne estudiat. Tamb sn
tcniques subjectivesles entrevistes que els professionals de
leducaci tenen amb les persones afectades(anamnesi, etc.).
Qestionari per a lalumne
Al nen deducaci infantil (P-3, P-4 i P-5) no se li ha de passar
cap autoqestionari,per sen pot obtenir informaci prvia mitjanant
lobservaci a classe del seucomportament i de les seves produccions,
aix com lescolta dels seus comentaris.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
20/31
Qestionari per als pares
Primera part: preguntes obertes
A quina edat va dir les primeres paraules?
A quina edat va dir les primeres frases?
A quina edat va deixar de portar bolquers de dia i de nit?
A quina edat va dibuixar objectes que es podienreconixer?
A quina edat va comenar a escriure alguna paraula?
A quina edat va aprendre a comptar del zero al deu?
A quina edat va comenar a fer trencaclosques de com amnim deu
peces?
A quina edat reconeixia com a mnim sis colors?
Segona part: qestionari
Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent
la segent
escala.
1. Difcilment
2. Poques vegades3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre
1 2 3 4
1. Conserva les seves joguines en bon estat
2. s distret, cal dir-li les coses unes quante
vegades
3. T sentit de lhumor
4. Li agrada estar entre persones adultes
5. T un vocabulari avanat per la seva edat
6. T un bon nivell de lectura
7. Les seves respostes sn originals icreatives10. Ho pregunta
tot
11. T una elevada autoestima
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
21/31
12. Evita les situacions conflictives
13. Li agrada organitzar jocs o situacions
14. Assumeix responsabilitats ms enll delque espereu15. Sap fer
anar el rellotge
16. Est molt interessat per tot el que lenvolta
17. Memoritza contes, histries i canons
18. Pot llegir paraules allades dun llibre
19. Prefereix jugar amb nens ms grans
20. T dificultats per relacionar-se amb els dela seva edat21. Li
agrada anar a lescola i aprendre
22. s autnom en habilitats bsiques, comara posar-se el pijama o
rentar-se les dents
Qestionari per als professors
Aquest qestionari avalua diferents mbits de lalumne. Sn aspectes
que creiemimportants a lhora daplegar informaci sobre lalumne amb
altes capacitatsintellectuals a classe.
Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent
la segent
escala:
1. Difcilment
2. Poques vegades
3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre
COMPETNCIA SOCIAL1 2 3 4
1. T capacitat per entendre les necessitatsdels altres. En
moltes ocasions els seuscompanys busquen la seva ajuda
2. Gaudeix de les relacions socials3. Accepta de bon grat
responsabilitats en un
grup. Shi pot confiar4. T bona disposici per resoldre els
problemes dels altres i els pot resoldre5. Acostuma a fer de
lder del grup. Sovint t la
iniciativa en jocs i activitats de classe6. s valorat i acceptat
pels seus companys de
classe7. Collabora amb els seus professors i
companys
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
22/31
8. Acostuma a evitar els conflictes i s molt
accessible9. Sadapta amb facilitat a noves situacions. Els
canvis en la dinmica de la classe lafectenpoc
10. En algunes situacions, com en els jocs o alhora de lesbarjo,
prefereix la companyiadels adults o de nens i nenes ms grans
que
ell o ella
MBIT DE COMUNICACI1 2 3 4
1. T un vocabulari ric i acurat per la seva edat
2. s molt hbil per comprendre conceptes iidees complexes
3. Relaciona idees amb facilitat i s capa detrobar-hi semblances
i diferncies
4. Explica les coses i expressa els seuspensaments i necessitats
de manera clara iprecisa
5. Pot trobar diferents vies per expressar lesseves idees perqu
els altres lentenguin
6. Utilitza expressions i/o matisos per afegiremoci a les seves
explicacions
7. s un bon narrador de contes i histries. Elsseus relats sn
interessants per als seus companys
8. Pot descriure les coses amb poquesparaules i amb mots
precisos
CAPACITAT CREATIVA1 2 3 4
1. Pot apreciar-se una gran imaginaci ioriginalitat en els seus
dibuixos, histries icontes2. Les idees que expressa i els treballs
que fasn originals3. Mostra sentit de lhumor i gaudeix en
lessituacions divertides4. Posa molta fantasia i originalitat quan
explicaalgun conte5. Busca solucions alternatives a
interrogantssenzills proposats a classe6. Fa construccions
originals amb el materialmanipulatiu de determinats jocs7. Mostra
inters en activitats en qu calinvestigar, descobrir o
experimentar8. Quan t una dificultat, intenta superar-laprovant
alternatives de tota mena
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
23/31
9. Fa amb freqncia preguntes com: per quho fem? o per a qu
serveix?10. Destaca per la seva facilitat per proposartemes
interessants i per participar de formaoberta i original en els
dilegs
CAPACITAT DAPRENENTATGE1 2 3 4
1. Demostra facilitat per a laprenentatge lector
2. Llegeix paraules i/o frases en veu alta ambuna pronunciaci
clara i correcta3. Construeix paraules i frases amb
rapidesa,seguretat i sentit4. Comprn i utilitza conceptes bsics
msrpidament i amb ms seguretat que els seuscompanys5. Sinteressa
pels nombres
6. Fa unes preguntes durant les explicacionsque sorprenen per la
seva maduresa7. Respon raonadament quan se li pregunta perqu ha dit
o ha fet tal cosa8. Memoritza amb facilitat contes, canons
oqualsevol informaci que se li doni9. Mant latenci quan una feina
li agrada
10. Domina una quantitat molt gran dinformacisobre temes variats
per la seva edat11. Pot dibuixar una figura humana rica endetalls i
complements12. Est interessat en all que lenvolta,pregunta per
lorigen de les coses, t curiositat it ganes daprendre13. s un
observador atent i perspica14. T ms capacitat que els seus
companysper resoldre situacions problemtiques senzilles15.
Construeix trencaclosques amb msrapidesa i seguretat que els seus
companys16. Prefereix buscar alternatives per superaruna dificultat
a desanimar-se i donar-se pervenut
17. Fa la impressi no sols que comprn lesexplicacions dels
professors, sin tamb que hiva al davant
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
24/31
Qestionari per als companys
Aquest qestionari permet aplegar informaci sobre all que elgrup
pensa dun company. Lnic requisit que t s que sha de passar a tot el
grup, ino noms a lalumne que es vol identificar. Daquesta manera no
es fan difernciesinnecessries dins del grup.
El que us exposem a continuaci s un model ideat per E. Arocas
(2002). Lexerciciconsisteix a explicar a tot el grup un conte i
desprs a fer-los algunes preguntes. Elmestre ha danar apuntant les
respostes.
Conte: El colle del cel
Al cel hi ha una escola on tots els estels aprenen moltes coses;
canten, pinten, jugueni sho passen molt b.Quan el sol samaga i s de
nit, els nens i les nenes sen van a dormir, per els estelssen van
al colle.
La mestra Lluna els ensenya moltes coses: els colors, els
nombres, les lletres, i elsestels aprenen.A lescola cada estel s
diferent de la resta: hi ha un estel cridaner, un de rialler i
unaltre que sempre juga.En aquest colle tamb hi ha un estel capa de
fer les feines ms difcils; quan t unproblema, sap solucionar-lo, i
s capa dinventar histries meravelloses.Si vosaltres fssiu els
estels del cel,Qui seria el cridaner?...I lestel ms feli?...I
lestel ms juganer?...I el ms...?Ara cadasc vindr a dir-me a lorella
en veu baixa qui creu que s el nen o la nenaque pot fer les coses
ms difcils, solucionar problemes o inventar histries boniques.
Educaci primria i secundria
En aquesta etapa disposem de qestionaris per a pares i mestres,
i tamb tenimautoqestionaris, perqu ledat dels nens ja permet que
ells mateixos puguin valorar-se. Amb tot, cal ajudar els ms
petits.
Autoqestionari per a lalumne
1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre 1 2 3 4
1. Magrada organitzar grups i activitats2. Els meus companys de
classe em demanen ajut3. Magrada saber el perqu de les coses4.
Aprenc rpid observant i escoltant els altres5. Magrada aprofundir
en els temes que minteressen6. Em desagraden les feines
repetitives7. Magrada anar a lescola per aprendre8. Magraden les
matries que impliquen memoritzar9. Gaudeixo fent les tasques
creatives i dimaginaci
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
25/31
Comentaris:_________________________________________________
Qestionari per als pares
1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre
1 2 3 41. Es cansa fcilment de la rutina2. Busca noves
activitats3. Aprofita les oportunitats daprenentatge4. Li agraden
els reptes5. T predisposici per implicar-se en unatasca6. Va
content a lescola7. s persistent en les coses que no li surtena la
primera
8. Li agrada explicar coses noves que haaprs9. Mostra molta
curiositat i li agrada saber elperqu de les coses10. s constant en
les activitats que liinteressen11. Mostra predisposici per
treballar
Comentaris:_______________________________________________
Qestionari per als professors
Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent
la segent
escala:
1) Difcilment
2) Poques vegades
3) Prou vegades
4) Quasi sempre o sempre
COMPETNCIA SOCIAL1 2 3 4
1. Mostra intuci per entendre les necessitatsdels altres
2. Gaudeix de les relacions socials
3. Assumeix responsabilitats ms enll del quesespera
4. s capa de prendre decisions
5. Acostuma a organitzar i dirigir les activitats
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
26/31
en qu participa6. s un alumne acceptat i valorat pels seus
companys7. Coopera amb els seus professors i
companys de classe: acostuma a evitarsituacions conflictives
8. Sadapta rpidament a les noves situacions is flexible de
pensament i dacci
9. Estableix prioritats quan organitza activitats i
participa en el grup10. T sentit de lhumor
MBIT DE COMUNICACI1 2 3 4
1. s capa dexpressar les seves idees deforma molt clara i
precisa
2. Pot trobar diferents vies per expressar lesseves idees
3. Pot fer descripcions amb poquesparaules i amb mots
apropiats
4. Utilitza en les seves narracions jocs deparaules i
analogies
5. s capa descriure amb claredat iredactar de forma concisa i,
remarcantidees essencials
6. Destaca en activitats com ara el teatre, ladramatitzaci, les
representacions, etc.
7. Sap mantenir un dileg amb el mestre aun nivell superior al de
la resta dels seuscompanys
8. s capa dexpressar idees de diverses
formes
CAPACITAT CREATIVA1 2 3 4
1. Escriu i expressa oralment histries, solucionsi idees grcies
a una gran imaginaci2. Durant les explicacions de classe t
facilitatper suggerir exemples que normalment no selsacudeixen als
seus companys3. Sap finalitzar amb originalitat i bon sentit
elsrelats o narracions iniciats4. s capa daportar una gran
quantitat dideesi solucions inusuals i intelligents a propsit
detemes i problemes plantejats a classe5. Reflecteix en els seus
dibuixos i expressionsplstiques una originalitat ms enll del que
scom6. Mostra preferncia per les activitats en qusinvestiga,
sexperimenta i es descobreixinformaci7. Mostra un subtil sentit de
lhumor i veuhumorsticament situacions que els seus
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
27/31
companys no veuen daquesta manera8. Es mostra cmode en
activitats de classelliures o poc estructurades9. Pot mantenir
opinions inesperades i defensarpunts de vista no convencionals10.
Demostra una gran curiositat per cosesnoves
CAPACITAT DAPRENENTATGE1 2 3 4
1. Demostra un alt nivell lector tant pel que fa a lavelocitat
com respecte a la comprensi2. Gaudeix llegint i llegeix molt pel
seu compte
3. Raona i resol els problemes matemtics ambrapidesa i
seguretat4. Respon de forma raonada per qu ha dit o fet talo tal
cosa5. Demostra una alta capacitat de concentraci en
aquells temes que li interessen6. Demostra molta ms capacitat
per resoldresituacions problemtiques que els seus companys7. Fa la
impressi que desconnecta i savorreixquan el professor repeteix les
idees8. s capa dabordar temes que passendesapercebuts a la
majoria9. Dna explicacions als seus professors quesorprenen per la
seva agudesa i maduresa10. Domina una gran quantitat dinformaci
referidaa temes molt diversos per ledat que t
Qestionari per als companys
Per al qestionari que us proposem a continuaci cal que el
grupclasse pensi, primer, en tots els seus companys per trobar la
persona que sadiums amb la descripci.
El qestionari es llegeix en veu alta i sexplica per garantir que
tothom lha ents. Esdemana als alumnes que responguin pensant en
tota la classe. Han descriure elnom de la persona que han pensat
per a cada tem.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
28/31
Intentem trobar un noi o una noia que s capa dinventar els
millors jocs:....................Si donssim un premi al millor
inventor, seria per a en o per a la ................. . En/la
....................... descobreix situacions que els altres no
veiem.
La persona que fa ms preguntes i demostra ms curiositat s:
............... .
Si calgus escriure una obra de teatre, en/la
...................... seria el noi o la noia que
sinventaria la millor histria.
Aquest noi o aquesta noia sap fer coses que els altres encara no
dominem: ............ .
Aquest noi o aquesta noia pot resoldre situacions i problemes
molt difcils:.............
ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA I
APTITUDS
Infantil Primria ESOTres-cincanys
Sis-dotzeanys
Tretze-setzeanysTESTS
Precocitat Superdotaci Superdotaci
WPPSIQI 130 --------------- --------------
MSCAIGC 130
---------- ----------
Intelligncia:WISC-IV, WAIS-III,FACTORGCreativitat: PIC i
CREA
------------ QI 130 oPC > 80ms creativitat ambun PC 80
QI 130 oPC > 80ms creativitat ambun PC 80
BADYG-I, E1, E2, E3, M Intelligncia general:totes les escales
han
de donar unPC 80
Intelligncia general:totes les escales han
de donar un PC
80
Intelligncia general:totes les escales han
de donar un PC
80EFAI Intelligncia general:
totes les escales hande donar un PC 75
Intelligncia general:totes les escales hande donar un PC 75
Infantil Primria ESO
TESTS TALENTS
Tres-cincanys
Sis-dotzeanys
Tretze-setzeanys
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
29/31
Matemtic Conceptesquantitatius numricsPC 95
Raonamentmatemtic, sriesnumriquesI problemes numricsverbalsPC
95
Raonamentmatemtic, sriesnumriquesi problemes numricsverbalsPC
95
Acadmic Vocabulari grfic,conceptesquantitatius
numrics, raonamentamb figures imemriaPC 85
Raonament lgic,gesti de memria iraonament verbal
PC 85
Raonament lgic,gesti de memria iraonament verbal
PC 85
Lgic Vocabulari grfic,conceptesquantitatius numricsi raonament
ambfigures PC 95
Analogies verbals,sries numriques imatrius de figuresPC 95
Analogies verbals,sries numriques imatrius de figuresPC 95
Verbal Vocabulari grficPC 95
Analogies i completaroracionsPC 95
Analogies i completaroracionsPC 95
BADYG-I,E1, E2, E3,M
EFAI (per aprimria i
ESO)
Creativitat:PIC i CREA
Artstic Raonament ambfigures, i percepci icoordinacigrafomotrius
PC 95
Matrius de figures ifigures girades iPC 95ms creativitat:PC
80
Matrius de figures iencaixar figuresPC 95ms creativitat:PC
80
Creativitat:PIC i CREA
Creatiu ---------- Creativitat:PC 90
Creativitat:PC 90
Matemtic ---------- ---------- Clcul numric(aptitud numrica)PC
95
Lgic ---------- ---------- Raonament lgic
(raonamentabstracte)PC 95
Verbal ---------- ---------- Comprensi i fludesaverbals
(raonamentverbal) PC 95
PMADAT
Artstic ---------- ---------- Concepci espacial(relacions
espacials iraonament mecnic)PC 95ms creativitat:PC 85
QI: coeficient intellectual; PC: percentil; WPPSI: escala
dintelligncia de Wechsler per a preescolar iprimria; MSCA: escales
McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens; WISC-IV:
escaladintelligncia de Wechsler per a nens-IV; WAIS: escala
dintelligncia de Wechsler per a adults;Factor G: tests de factor G;
PIC: prova dimaginaci creativa; CREA: test dintelligncia
creativa;BADyG: bateria daptituds diferencials i generals; PMA:
aptituds mentals primries; DAT: testdaptituds diferencials; EFAI:
avaluaci factorial de les aptituds intellectuals.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
30/31
Exemples per a la interpretaci de resultats
Com saprecia en aquest quadre, hi ha diversos tests que
permetendetectar si un alumne t o no algun tipus dalta capacitat.
Per interpretar-lo podemposar alguns exemples. Si un noi de vuit
anys obt un percentil al voltant de 80 osuperior en totes les
escales del test BADyG-E2 i un percentil superior a 85 en el testde
creativitat PIC, podem dir amb fora seguretat que es tracta dun
superdotat. Siobtingus un percentil 85 o superior en les escales de
raonament verbal, raonamentlgic i memria, mentre que les altres
escales incloent-hi les del test de creativitatquedessin en un
nivell mitj o mitj-alt, direm que el noi est dotat amb
talentacadmic. Si la puntuaci fos dun percentil 95 sols en les
escales daritmtica i lesaltres incloent-hi les del test de
creativitat quedessin en un nivell mitj o mitj-alt ofins i tot
mitj-baix o baix, tindrem un noi amb talentmatemtic.
BIBLIOGRAFIA
Alonso, J.A, Renzulli, J.S. Benito Mate, Y. (ed.) (2003)Manual
internacionalde superdotados. Madrid: Eos.
Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarrag, S. (2006)La realidad de una
diferencia: lossuperdotados. Barcelona: Terapias verdes.
Berylene, D. E. (1965) Motivational problems raised by
exploratory andepistemic Hill.
Benito Mate, Y. (1994) Intervencin e investigacin
psicoeducativas enalumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
L. Carreras Tru. Los tests psicolgicos. Barcelona: Libros de
bolsilloLarousse. RBA realizaciones editoriales, S.L., 1998.
L. Carreras y F. Castiglione. Mitos sociales en superdotacin.
En: J. S.
Renzulli, Y. Benito y J. A. Alonso, eds. Manual internacional de
superdotacin.Madrid: Eos, 2003; 6. L. Carreras, F. Castiglione y M.
Valera. La intervenci educativa en els casos
de nens superdotats. Full Informatiu del Collegi Oficial de
Psiclegs deCatalunya, 2004; 165 (enero).
L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La superdotaci a les
escoles deCatalunya. Full Informatiu del Collegi Oficial de
Psiclegs de Catalunya,2004; 167 (marzo).
L. Carreras Tru. Consellers escolars per alumnes amb altes
capacitats. En:Gonzlez Bellido A. y Riart Vendrell J. (eds.) mbits
i estratgies dintervencien psicologia de leducaci. Barcelona: EUB,
SL. 2005.
Castell, A.; Martnez, M. (1998) Necessitats educatives
especials. Alumnatexcepcionalment dotat intellectualment.
Generalitat de Catalunya,Departament dEnsenyament.
De la Torre, S. (1995)Creatividad aplicada. Madrid: Escuela
Espaola. Garca Vidal, J. (1996) Gua para realizar adaptaciones
curriculares. Madrid:
Eos. Gardner, H. (1999) Mentes extraordinarias. Barcelona:
Kairs. Martnez, M. y Castiglione, F. (1996) Las familias con hijos
e hijas de altas
capacidades. Orientacin e intervencin en la familia del nio
superdotado.Curso M.E.C. Madrid, Marzo de 1996.
Menchn Belln, F. (1998)Descubrir la creatividad. Madrid:
Pirmide. Prieto Snchez, M. D.; Prez Snchez, L. (1993) Programas
para la mejora
de la inteligencia. Teora, aplicacin y evaluacin.
Madrid:Sntesis.
-
5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats
31/31
Prieto Snchez, M. D. (ed.) (1997)Identificacin, evaluacin y
atencin de ladiversidad del superdotado. Archidona (Mlaga):
Aljibe.
Silverman, L. K. (1993) Counseling the gifted and talented.
Denver, Colorado:Love Publishing Company.
Riart, J.; Soler, M. (2004) Estrategias para el desarrollo de la
inteligencia.Barcelona: Ceac.
Riart, J.; Vendrell, J. (2002) Intelligncia i cervell.
Barcelona: Estel. Renzulli, J. S. Desarrollo del talento en las
escuelas, programa prctico para
el total enriquecimiento escolar, mediante el modelo de
enriquecimiento
escolar, a Benito Mate Y. (ed.) (1994). Investigacin e
intervencin educativaen alumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
Sipn Compa, A.; Lpez, J. C.; Manzano, J. R. (ed.) (1998)
Respuestas
educativas para alumnos superdotados y talentosos. Saragossa:
MiraEditores.
Wallace, B. (1988) La educacin de los nios ms capaces. Madrid:
Visordistribuciones.
Yuste, C. (1994) Los programas de mejora de la inteligencia.
Madrid:Cepe. Prez Snchez, L. (1993) Diez palabras clave en
superdotados. Madrid:
Verbo Divino.