LA GUIA D’AULA PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA Informació del contingut del llibre de l’alumne. COM S’ESTRUCTURA LA PROPOSTA DIDÀCTICA Informació del funcionament de la proposta. Molt visual i iconogràfic. PÀGINES FINALS DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA • Criteris d’avaluació del curs. • Quadre de competències bàsiques de totes les unitats. • Glossari (definició dels termes de manera senzilla i clara). • Apartats específics per a cada àrea. QUADRE DE PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA • Per a cada unitat també hi ha un quadre de programació que se- gueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències treballades, els Criteris d’avaluació i els Continguts curriculars. 7 UNITAT 1 1 . C o m e n ç a e l c u r s Aquesta unitat, partint de la realitat propera de l’alumne (l’inici de curs, la classe, el menjar…) pretén ser un primer contacte amb els continguts matemàtics en el curs que s’inicia i posa en joc coneixements matemà- tics per conèixer la nova situació, tot reprenent el que s’ha treballat en cursos anteriors. Està pensada perquè permeti una avaluació diagnòstica que ajudi al professorat a conèixer bé quin és el nivell de l’alumnat per enfocar l’aprenentatge sobre una base sòlida. A la web hi ha un full amb la graella que correspon a la recollida de dades que podeu fer amb aquesta unitat didàctica. (avaluació diagnòstica a la carpeta Complements a la PD). El desenvolupament de la unitat contribueix a l’adquisició de la competència pròpia de l’àrea, la mate- màtica, partint d’un context que tingui sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement matemàtic que es pretén desenvolupar. Es treballen els cinc blocs de continguts (numeració i càlcul, relacions i canvis, espai i forma, mesura, estadística i atzar), fent servir els diferents processos matemàtics (resolució de problemes, raonament i prova, comunicació i representació, connexions). La unitat està relacionada amb l’àrea de coneixement del medi, ja que s’hi treballen conjuntament els continguts relacionats amb la identificació de l’àmbit al qual pertany (la classe) i l’ús de les unitats de mesu- ra bàsiques de temps (el dia) entre d’altres; i amb l’àrea de llengua, fent ús del llenguatge verbal per tal de comunicar processos, resultats… 18 CONTINGUTS NUMERACIÓ I CÀLCUL: • Comptatge amb significat de quantitats discretes. ESPAI I FORMA • Posicions relatives a l’espai. MESURA • Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de temps. • Lectura i escriptura de mesures en contextos reals: el temps, el calendari. 16 UNITAT 1 14 M–arca segπ÷s –el –calendari –de l’–escπ˜a: • El –dia –en –què §a –cπµençar –el –curs. • El –darrer –dia –del mes. • El –dia –d’–a√ui. • Q–uants –dies has –anat –a l’–escπ˜a –aquest –curs? Cπµpta’ls. H–e –anat –dies –a l’–escπ˜a. Activitat oberta. Activitat oberta. UNITAT 1 • Proposem confegir el calendari del mes de setembre com una manera de treballar mesura del temps i numeració, a més de localització i situació a l’espai. El docent haurà de guiar la feina amb consignes que vagin pau- tant, podeu dir per exemple: – Llegeix a la primera casella els dies de la setmana. Quina és la columna dels dilluns? I la dels diumenges? I la dels dimecres? – Mira en el calendari de la classe quin dia de la setmana era el dia 1 i quin número té el darrer dia del mes de setembre i escriu- los en aquest full de calendari (a la casella que correspongui). Quin dia és avui? Localitza la casella que li correspon i escriu el número. Quin dia va començar el curs? Localitza la casella i es- criu el número. – Ara pinta en color vermell els dissabtes i diumenges, i si hi ha algun altre dia de festa, també. – A continuació poden contestar la pregunta Quants dies has anat a l’escola aquest curs? Desenvolupament de les activitats 1. Comptar els dies de festa o escriure’n tots els nombres. Això us permetrà veure com es mouen amb el calendari seguint files i columnes, si reconeixen uns nom- bres que ja a parvulari s’han treballat molt a l’hora de posar la data. Activitats complementàries 12 CONTINGUTS • S’inicia la pàgina amb una pregunta. N’hi ha 5? Iniciar el treball amb una pregunta posa l’alumnat en una posició activa, per buscar resposta i això és més difícil amb una explicació. Es proposa una activitat per treballar la idea que mirant el 5 podem veure composicions diferents. Potser alguns nens s’adonin que els dos nombres es po- den commutar, tant és 3 i 2 com 2 i 3. És bo que se n’ado- nin perquè canviar l’ordre dels nombres pot facilitar el càlcul; més endavant es treballarà aquesta estratègia. Desenvolupament de les activitats NUMERACIÓ I CÀLCUL • Comptatge amb significat de quantitats discretes. • Descomposició del 5. RELACIONS I CANVI • Cerca de regularitats. • Seguiment de sèries. 8 UNITAT 1 3 F–ixa’t –en l’–exemple –i –cπµpleta: En veig 3 –i 2 . En veig 4 –i 1 . En veig 3 –i 2 . En veig 1 –i 4 . En veig 2 –i 3 . En veig 4 –i 1 . N’HI HA 5 www UNITAT 1 1. Repartir 5 objectes (llapis, xapes, pe- ces...) i fer agrupacions diferents. 2. Representar en paper (dibuix i nú- meros) les agrupacions fetes. Activitats complementàries Proposta digital que permet practicar la descomposició dels nombres de manera sistemàtica amb reglets. www CONTINGUTS ESPAI I FORMA • Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques. • Espais tancats per línies rectes. • El nombre de costats origen del nom d’algunes figures: triangle i quadrilàter. 1. Escriure el nombre de costats damunt la taca de pintura, és a dir, dins el polígon i demanar com es diuen els que tenen 3 costats (triangles) i els que tenen 4 costats (quadrilàters). Feu-los adonar de com la paraula ajuda a recordar-ho: – Tres costats — Triangle – Quatre costats — Quadrilàter 2. Podeu ampliar la distinció de triangles i quadrilàters mostrant l’obra “Lluna plena” d’en Paul Klee. 3. Fer una composició fent servir quadres i triangles. Activitats complementàries • Perfilar les taques de pintura que hi ha en aquesta pàgina, ajudant-se amb un regle o un pal de gelat, ajudarà a prendre consciència de què és el costat d’un polígon i de la condició que el perímetre sigui format per línies rectes i tanca- des. Es presenten en aquesta ocasió, triangles i quadrilàters però amb formes i inclinacions que no són únicament les més conegudes. Desenvolupament de les activitats 9 UNITAT 1 4 Fes línies rectes –al √π˜tant –de les figures –i –escriu –quantes n’has fet: 3 4 3 4 4 3 TRIANGLES i QUADRILÀTERS 13 UNITAT 1 8 UNITAT 1 OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ 1 2 3 4 5 6 7 8 Reconèixer la presència dels nombres i de les seves funcions en la vida quotidiana. X X X X X X Reconèixer diferents usos dels nombres en situacions familiars: comptatge i ordre (1r, 2n i 3r) Comprendre i utilitzar el comptatge amb significat de quantitats discretes. X X X X Utilitzar diferents usos dels nombres en situacions familiars: comptatge i ordre (1r, 2n i 3r) Interpretar i elaborar gràfics a partir del comptatge. X X X X X Interpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana. Iniciar-se en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental fent ús del nombre 5 per fer comptatge ràpid de quantitats. X X X X Desenvolupar agilitat en el càlcul mental: comptar quantitats inferiors a 10 fent ús del nombre 5 i comptar a partir d’un nombre diferent a 1. Descompondre un nombre en dos sumands. X X X Descompondre el nombre 5 utilitzant els diferents models. Cercar i identificar regularitats de repetició i de creixement en els nombres i les formes. X X X Cercar semblances i diferències entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produeixen en una seqüència). Seguir sèries (de colors, geomètriques). X X X Classificar i ordenar objectes d’acord amb diferents criteris de colors i formes geomètriques. Completar frases utilitzant símbols matemàtics (>, <). X X X X Llegir i completar frases amb >,< comparant nombres. Reconèixer figures de dues dimensions: triangles i quadrilàters. X X X Buscar semblances i diferències entre dues figures: triangle i quadrilàter. Identificar triangles i quadrilàters com a cares de cossos geomètrics. Situar-se a l’espai en una direcció. X X X X X X Visualitzar un desplaçament en relació a un mateix tot utilitzant nombres ordinals (1r, 2n i 3r) en les explicacions. Iniciar-se en les claus de la construcció i interpretació del full de calendari com a instrument de mesura del temps. X X X X X Utilitzar el calendari com a instrument proper i adequat a la mesura del temps. Mesurar utilitzant el dia com a unitat de temps. X X X X Mesurar temps familiars amb unitats convencionals (dia): Pensar i planificar formes senzilles de recollida de dades, tot adonant-se que els permet conèixer l’entorn més proper. X X X X Interpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres àrees. 9 UNITAT 1 CONTINGUTS NUMERACIÓ I CÀLCUL – Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. – Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge. – Ús de nombres naturals i fraccions en contextos significatius. – Comprensió de situacions de repartiment. – Els nombres ordinals. – Comptatge amb significat de quantitats discretes, comptant «d’un cop d’ull», a partir d’un nombre diferent a 1. – Composició i descomposició del nombre 5. – Ús de la descomposició per comptar d’un cop d’ull. – Inici de l’ús de models i expressions matemàtiques per representar relacions: Ús dels símbols > i < per expressar comparació entre quantitats. RELACIONS I CANVI – Cerca de regularitats. – Seguiment de sèries. – Seguiment de patrons de creixement. – Descripció de canvis quantitatius entre dues situacions. – Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin els signes > i < . ESPAI I FORMA – Espais tancats per línies rectes. – Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques: el nombre de costats de les figures, les cares dels cossos geomètrics. – Reconeixement, anàlisi i relació entre figures de dues i tres dimensions. – Localització i descripció de relacions espacials: posicions relatives a l’espai, la direcció en els desplaçaments. – Utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes. – Reconeixement de figures (triangle i quadrilàter) des de diferents perspectives. – Les cares dels cossos geomètrics. MESURA – Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de temps. – Lectura i escriptura de mesures en contextos reals: el calendari. ESTADÍSTICA I ATZAR – Recollida i organització de dades. – Elaboració d’un gràfic. – Lectura i interpretació de la freqüència. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA • Informació de situació de la unitat i dels contin- guts que s’hi treballen. • Transversalitat en to- tes les àrees, connexions amb altres àrees. Reproducció d’una pàgina del lli- bre de l’alumne en miniatura (en aquesta imatge hi apareixeran les solucions d’un color diferent). Continguts que es tre- ballen en aquesta pàgina del llibre. Desenvolupament de les activitats d’aquesta pà- gina del llibre; orienta- cions metodològiques. Activitats complemetàries. Activitats digitals CONNECTOR amb altres àrees. Indicació per saber que aquest contingut específic es treba- lla també en altres àrees. SOLUCIONARI