Informació Projecte Bloc de continguts: Art cultura i Religió PREGUNTES: A què fa referència l'entorn religiós de la planta de creu llatina? Quins escritors varen destacar en la literatura? Quins són els 5 arts principals que hi havia en aquella època? Quines són les principals característiques de l'art Asturià? De què servien els monestirs benedictins? Què eren els muladins? ART Romànic: Informació Projecte http://aulavirtual.caib.es/c07004382/mod/wiki/prettyview.php?pageid=11 1 de 5 22/2/16 23:50
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Informació Projecte
Bloc de continguts: Art cultura i Religió
PREGUNTES:A què fa referència l'entorn religiós de laplanta de creu llatina?
Quins escritors varen destacar en laliteratura?
Quins són els 5 arts principals que hihavia en aquella època?
Quines són les principalscaracterístiques de l'art Asturià?
És una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen
en angle recte on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
El seu ús en l'entorn religios fa referència a la forma del crucifix de la tradició cristiana
CULTURA:
Gràcies al llegat recopilat pels monjos als monestirs els cristians varen entrar en contacte
amb la cultura.Toledo es va convertir en capital cultural sobretot a partir de la creació de
l'escola de traductors. Al voltant del segle XIII aparagueren texts escrits en llengües
romàniques. En la literatura va destacar Ramon Llull, Ausias March, Joanot Martorell,
Jaume Roig i Isabel de Villena. A més es van crear universitats noves.
RAMON LLULL:
Palma 1232-Tunis 1316
Va esser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obren català, occità, llatí i àrab.
Es considerat, juntament amb l´autor del "Llibre dels fets" que és anònim, el primer autor literari rellevant en lleel primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixaments filosòfics, teològics i
- CRISTIANS : els monestirs benedictins servien com a granges, cases d´hostes, centres d´aprenentatge etc. juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura amb escoles i biblioteques importants.
També oferien el descans als pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume.
Al llarg de tota l´edat mitjana pelegrins de tota Europa viatjaven fins al sepulcre de
l´apostol Sant Jaume el Majorn (Compostel.la).
El camí donà orígen a multitud de monestirs i esglésies, i a la divulgació de l´art romànic.
ALTRES RELIGIONS : als regnes cristians hi convivien diferents religions.
- Mossàrabs: les minories cristianes de les terres controlades pels musulmans ; la majoria van acabar converti
-Muladins : els cristians que es van convertir a l´islam després de l´arribada dels musulmans.
-Mudèjars: els musulmans que habitaven a les terres conquerides pels cristians.
- Conversos : jueus que es van convertir voluntàriament o per la força.
Hi havia dos grups:A) Els privilegiats. No pagaven impostos.Format per:• Nobles: Eren els amos de grans propietats i tenien moltes riqueses. Vivien en castellsfortificats ( torre de l’homenatge ). Feien guerres,torneigs, caceres i festes...... Més tardconstruïren palaus a les ciutats.
• Clergat, abats,monjos que vivien en monestirs( es dedicaven a l’oració, treball, estudi,ensenyar a llegir i escriure i còpia de llibres a mà ) i sacerdots, bisbes atenien les esglésies icatedrals. La part principal del monestir era el claustre on els monjos llegien i resaven ensilenci.
B) Els no privilegiats. Pagaven impostos.Format per:• Els pagesos que vivien en llogarets que pertanyien a un castell o a un monestir- Conreavales terres dels nobles i a tenir cura del bestiar. Estaven obligats a pagar una part de la collitaal senyor o a l’abat.
Característiques de les ciutats:- A partir dels segle XII les ciutats van prende importància.- Governades pel consell, controlat per la noblesa i els burgesos.- Estaven envoltades de murades i tenien portes que es tancaven per les nits.- Les cases eren de fusta.- Els carrers eren estrets, poc il·luminats, no estaven empedrats i estaven bruts..... Alscarrers hi havia molt de xivarri- Tenien una gran plaça on comerciants i pagesos venien els seus productes .- S’organitzaven en barris: hi havia grans diferències entre els barris més humils ( aprenentsi oficials ... ) i els dels burgesos; i entre els barris dels jueus ( calls ) i el barri delsmusulmans ( moreries ) situats fora de la ciutat- Els artesans del mateix ofici s'agrupaven en gremis i vivien al mateix carrer.Es podiatrobar: el carrer dels boters, que feien botes; el dels flassaders,que feien matalassos; ialtres.Cada gremi controlava el preu i qualitat del seu producte.A les ciutats es feien fires uno dos cops a l'any.
- Es van crear universitats de Dret,Teologia,medicina.- A les ciutats es van construir hospitals, ajuntaments, esglèsies, catedrals, convents,palaus reials...........
A l'Edat Mitjana es traballava menys horesi es feien més pauses durant la jornadalaboral. El ritme de treball no es preocupavaper l'eficiència, la racionalització oproductivitat. Tenien molts dies lliures icelebraven moltes festes.
A les ciutats els homes s'agrupaven engremis, que els donava uns drets iobligacions.
Al camp, la terra era dels terratinents i latreballaven els camperols sense terra.Aquest podien ser serfs (vinculats a la terrai baix els dominis del senyor) o homes
lliures. Las majoria de l'agricultura era persubsistir. Exsistia l'esclavitud pero al camphi havia més serfs que esclaus ja que aaquests no els havien d'alimentar.
Amb l'arribada del capitalisme es vaaccelerar el ritme de treball, es vaperfeccionar la disciplina laboral i es vadisminuir el temps lliure dels treballadors.Això va fer que hi hagués un augment de laproductivitat.
2.-Economía
Al principi de l'Edat Mitjana l'economia eraagricola i a partir del segle XI varen sorgirels mercats, els centres urbans i comerçosinternacionals. Va augmentar l'intercanvicomercial des de l'est cap a l'oest. Es feienamb caravanes de camells i cavalls idesprés les mercaderies es ficaven envaixells que les duien cap al nord. Hi vahaver un altre sistema de comerçinternacional que es va desenvolupar almar del nord.
Per a l'economia de les aldees hi havia elmercat local on els serfs venien el que elshavia sobrat de la seva producció agrícolaun cop havien consumit el quenecessitaven.
Arrel del creixement internacional, elssenyors feudals varen organitzar fires ons'ajuntaven comerciants de tota Europa.
Amb el comerç es va començar a utilitzar lamoneda. Tenien un banc per canviar
3.Que va sorgir al sigle XI?
4.Com era la conomia al principi de l' edatMitjana?
El govern municipal vetllava per la seguretati la defensa de la ciutat, rebia imposts,administrava els diners municipals,anomenava els jutges, administraven lesescoles i els hospitals i fitxava la políticaeconòmica.
Els imposts que les ciutats pagaven al rei,varen augmentar la seva riquesa i el seupoder.
3.-Producció
Per dur un ordre en les activitats comercials, es varen fer associacions delsmercaders. Només aquests podien vendreel seus productes . Si hi havia conflictesentre els membres , hi havia un tribunal queels jutjava i castigava els comerciants queno ho feien bé. Aquestes associacionsajudaven als seus socis.
Les associacions del artesans eren elsgremins i n`hi havia un de cada activitatartesanal.
Per poder realizar un ofici havies de formarpart d`un gremi. El gremi posava els preus iindicava la quantitat i la qualitat de laproducció.
Els artesans es formaven durant molt detemps .Primer eren aprenents a un taller demestre on es formaven entre cinc i dotzeanys . Vivien a la casa del mestre on li
5.Com es duia un ordre a les activitatscomercials?
donaven menjar i roba però no diners .Començaven a cobrar quan acabavenl`aprenentatge i es convertien en ofcials.Per acabar la formació, els oficials haviende sortir de viatge i treballar en diversostallers. Finalment, tornaven a la seva ciutat,presentaven la seva obra i feien un examenper ser mestres.
A l'Edat Mitjana varen començar a treballarel ferro. Varen crear l'arada de rodes i altreseines sobretot fabricades amb aquestmaterial, el ferro, i amb fusta.
4.-Feu, nom d'origen germànic(fehu, quesignifica possessió, propietat), és unconveni pactat entre el senyor i el seufeudatari o fassai que consistia en el fet queel feudatari jurava fidelitat a canvi que se lilliurés domini real. Aquests pactes,realitzatsdel segle X al XVIII,anaven acompanyatsd'un homenatge que donava solemnitat ieficàcia a l'acte a través de manifestar-hoexternament ostansible.D'aquí se'n derivenels actes d'homenatge actuals com un actede respecte, de veneració, envers unapersona.L'objecte del feu consistiageneralment en l'usdefruit d'una terra o d'uncastell.
Informació ProjecteFORMACIÓ I EXPANSIÓ DEL REGNES CRISTIANS
PARAULES CLAUS: PREGUNTES:
1- Nuclis
1 Quines zones no van quedar sota el domini musulmà?
2- Zones
2 Quines poblacions es juntaren per fer el repoblament del Regne d
3- Regnes
3 Què va passar el principi del segle IX al Regne de Navarra?
4- Expansió
4 Què és el sistema de Paries ?
5- Repoblament
5 Quin van ser els successors de Pelagi?
6- Guerres
6 Quin van ser els dos regnes que varen construir fortaleses per de
EXPLICACIÓ
LOCALITZACIÓ PRIMERS NUCLIS CRISTIANS
En el segle VIII la major part de la peninsula ibèrica havia estat ocupada pels musulmans.
En canvi,a la Serralada Cantàbrica residia el sector de la població que s´havia resistit a laconquesta i que va fundar el regne d´Asturies.Per altre banda ,els Pirineus una sèrie deterritoris(Marca Hispània)dependents del rei Franc foren independitzant-se a poc a poc i varenanar creant petits nuclis de resistència contra l'Islam. Aquests nuclis van imposar la seva políticai el territori fins a convertir-se amb els regnes del nord i protagonitzar la reconquesta i larepoblació.
El primer regne va ser el d' Astúries, seguit pel de Navarra i finalment els nuclis dels comtatsaragonesos i el nucli dels comtats catalans.
Després de la conquesta musulmana, les úniques zones que no van quedar sota el dominimusulmà van ser les àrees cantàbriques i pirinenques,al nord de la Penísula .
Els visigots que fugien dels musulmans es van refugiar al nord de la Península i això va donarlloc als nous regnes cristians,situats al nord de la serralada cantàbrica i als Pirineus.
A la Serralada Cantàbrica va sorgir al regne asturià i lleonès i als pirineus el regne de Navarra iels comtats aragonesesicatalans.
REGNES:
EL REGNE D'ASTÚRIES:
A aquest territori s'hi van refugiar alguns dels nobles visigots que fugien de l'invasió.En laprimera meitat del segle VIII,va sorgir el regne d'Astúries.Un d'aquests nobles,Pelagi,anomenatrei al 718,sembla que va obtenir una primera victòria sobre els musulmans prop deCovadonga(722).Aquest fet va permetre que Pelagi conquistés part dels regnes cristians de lesterres que ocuparen els musulmans.
El successors de Pelagi ,Alfons I i Alfons II van crear un regne al voltant d'Oviedo, conegutcom a regne d'Astúries,que va manifestar la seva independència de l'emirat de Còrdovanegant-se a pagar-li tributs.
Tenia un gran nombre de fortificacions per millorar la frontera i defensar-se dels atacsmusulmans.
A la segona meitat del segle IX, el rei Alfons III va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesosper ocupar els territoris desde la Serralada Cantàbrica fins al riu Duero,una zona despoblada iabandonada per les guarnicions militars musulmanes.
El repoblament va ser amb gent càntabra, gallega i vasca,i també amb mossàrabs que havienfugit d'Al-andalus. La capital es va traslladar a Lleó , per això el regne va prendre el nom deregne de Lleó.
Per controlar millor la frontera es varen fortificar un gran nombre de castells.
LA FORMACIÓ DEL REGNE DE CASTELLA:
Castella era la frontera del regne de Lleó. Era la zona de defensa enfront de les invasionsmusulmanes.El rei Alfons III va protegir aquets territoris amb nombrosos castells i s'hi va fundarla ciutat de Burgos.
EL REGNE DE NAVARRA:
Al principi del segle IX, es varen expulsar les tropes franques de Pamplona. Aquest va ser l'origen del regne de Pamplona, que més endevant es va anomenar regne de Navarra.
EL REGNE D'ARAGÓ:
El segle XI els comtats aragonesos de la Marca Hispánica (Aragó, Sobrarb i Ribagorça) tambéaconseguiren independitzar-se dels reis francs.Al segle X al comtat d'Aragó es va unirtemporalment al regne de Navarra. Amb la divisió del regne de Navarra després de la mort deSans el Gran, el seu fill Ramir va unir als comtats d'Aragó,Sobrarb i Ribagorza i es convertíen elprimer rei d'Aragó.
ELS COMPTATS CATALANS:
El segle IX el comtat català més extens era el de Barcelona i ,a la fí del segle IX.El comte deBarcelona, Borell II va fer un pas definitiu per aconseguir la independència del seu comtat ennegar-se a renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Borell II va convertir els seus territoris enhereditaris.
El califat de Còrdova es va començar a descompondre i va desapareixer la inferioritat militarsdels regnes cristians davant l'Estat musulmà.Els cristians varen exercir una forta pressió militarsobre les taifes.Els musulmans per aturar els atacs varen lliurar als regnes cristians unaquantitat d'or i objectes preciosos cada any: les paries.
-LA CONQUESTA DE LA VALL DEL TAJO:
El primer rei de Castella(Ferran I) va unir a la seva corona el regne de Lleó i ocupà i repoblà elsterritoris despoblats del Duero fins a Àvila. Alfons XI va continuar l'expansió.Això va permetredur la frontera castellanolleonés més enllà del Tajo i repoblà les terres situades al nord d'aquestriu.
-LA CONQUESTA DE LA VALL DE L'EBRE:
Alfons I, rei d'Aragó, durant el seu regnat va conquerir totes les poblacions importants del regnede Saragossa. Alfons II va acabar l'ocupació d'Aragó.
La repoblació es l'ocupació de les terres que s'havien mantingut deshabitades o que els reiscristians havien conquistat als musulmans.Hi havia molts cristians mossàrabs que hi acudienpels privilegis que otorgaven els reis.Aquests beneficis es recollien en una carta de poblament.
LES GUERRES
La guerra era una pràctica molt habitual.Al regne asturià i lleonés es varen construir fortalecesper defensar el territori.A la zona pirinenca, la guerra contínua va mantenir el prestigi dels noblesi dels caps militars,els quals s'encarregaven del control de les terres repoblades per serdefensades.No hi havia un exèrcit permenent,sinò que els guerrers es vinculaven al rei per mitjàdel vassatge(protecció,servei,amistat...).
Treball realitzat per:
Magi Vidal
Margalida Rosseló
Joan Morey
Jaume Vanrell.
Miquel Serralta: Excel·lent. Molt bona feina. molt treballat i ben estructurat.