Programa festa major Juneda 1933

a aa a BB

B aa a •• a BB a BB B BB B BB a aa a BB a aa a aa a aa a aa aaaa a B B a aa a aa a aa a aa a aa a ea • BB • aa > BB a aa • aa uaaa aaaa aaaa

B BB • BB a BB • BB B BB B BB • ••

aa BB aa aa : • : .

IBBB • D

IBBB «BB IBBB aa BB BB aa BB aa •• aa as aa •a BB aa aa BB BB aa •• aa BB aa aa aa as aa aa BB aa aa BB BB aa BB aa aa aa aa aa BB BB aa aa BB aa aa aa aa BB BB aa aa aa aa aa

aa aa aa aa BB aa aa aa •• aa BB BB aa aa aa aa BB aa BB aa aa BB aa aa aa

aaa aaa aaa aaai

asa aaa BBB ••« BBB aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa BBB BBB aaa aaa BBB aaa

::: aaa aaa aaa BBB BBB aaa aaa BBB aaa aaa aaa BBB BBB aaa aaa BBB BBB aaa BBS aaa aaa aaa aaa BBB aaa aaa BBB BBB aaa aaa aaa aaa BBB aaa BBB aaa aaa aaa IBBB «BB BBB aaa

«aa aaa BBB aaa BBB aaa aaa aaa BBB aaa ••• BBB aaa aaa BBB aaa aas BBB BBB aaa aaa aaa aaa BBB aaa aaa BBB IBBB BBB aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa aaa BBB aaa aaa aaa aaa aaa aaa BBB BBB BBB BB8 aaa aaB aaa aaa aaa aaB • •a Baa aaa BBB BBB BBB BBB aaa aaa

C OM M EM O R AC I Ó <D E L

CENTENARI DE LA

Renaixenga Catalana

Festa cMajor DE

JÜK.EDA PROGRAMA OFICIAL

¿Agost de 1933.

e;5;;;2í ••«•••••••••••••*••••••• •••••"•••••••••••••••••••!i«t»sa

n ue venen a

S1S11 Quasi de tot. Qui cohelx el sistema de vendré d'aquesta casa, hi fa totes les seves compres. Visiteu-la i "us eonvencereu.

Major, 7 - J UN EDA

3

A Y A H T A L

Fer vibrar a l'uníson les fibres de l'esperit deis junedencs éer~ mans. Heus ací la meva tasca, encomanada. Tasca sumament fei-xuéa.

La diversitat d'elles, iraposa un esforc titánic en polsar-les. Venceré! N o és oráull. F*s l'oracle d'un ventijol. A cau d'orella m'ha

donat la fórmula precisa, que a ulls clucs vull emprar. —Pen.sa en la «Festa Major», em diu. Fila, amplifica bona

cosa les caixes de ressonancia enconáides durant l'any. Fi la dona el to. Uns i altres Hiern d'a^afar, per escoltar la melodía que, o de árat o per forca baureu d'oir fins a retrobar-la.

N o ni Ka cap dubte... E-s aquest el moment oportú. N o apro-fítar-lo seria una insensatesa.

Fscolteu, sino, la conversa d'aléun deis nostres. « U N I N F A N T » — Deraá és la «Festa Major.» Recordó Kaver

pujat ais cavalíets, tirat pilotes ais pallassos, el cós deis sacs, el de la paella... Ha passat un any.

« U N VEXL.» — La «Festa Major» en el meu temps, era una co­sa mes senzilla. La placa s'omplia de áom a áom i ballavem a tort i a dret. De nít, áaírebé a les palpentes. Com canvia el món!

Res no diré deis joves. Sou vosaltres qui teniu la paraula. Heu de parlar de les coses mes belles que cerquen la solitud, pero, que neíxen de per riure aquests dies.

Jo no vull fer-ho. Estic sol. N in¿ú no pot veure com enrojo-leixo.

Vis diré altres coses. Potser no us agradin tant, pero, n'hem de parlar. A tots ens interessen. Son espumes que kan sortit del ca-liu quan esdevenia cendra. I aixd té la seva importancia. Hem de concedir-li, dones, un lloc.

Aquesta és la imatée. Cendra. «La Cendrosa», podrfem dir a la llenéua catalana deis comencos del seále passat. Poc cas en feien d'ella, ni els literats, ni els filoleás. Era conservada, perd, pels kumils. Aquests eren vexats, i la seva llengua ho era també.

La llenéua catalana era «La Cendrosa.» Els bornes que es vo-lien apartar del nivell intel'lectual del poblé, parlaven una altra llengua. E l castellá.

De la cendra va eixir-ne una espuma. S'infiltra en el cor d'un borne i encenéué en ell una flama... «La Cendrosa» es va po­der ben maridar.

Bartolomé Caries Aribau fou el recer que trobá l'espurna furtiva de l 'Oda a la Patria.

D'aquell maridatáe n'ba sortit els filis que mes ban enlaírat el nom de la mare llur. Just és també, que pensem en retre l'bome-natge que cal a l 'Aribau, en complir cent anys la seva poesía.

Heu-el ací! Avui és la Delegado de Palestra de Juneda, qui li ret. Molts ban estat els actes celebráis arreu de Catalunya. Nosal-tres no podíem neáar-li el nostre. Es la nostra tasca. Hem de fer que el poblé estimi al poblé i estimi els avantpassats. Heus ací l 'Humanisme.

Es tasca nostra fer que els bumans ens estimem, estimant en­seras la térra on vivim.

A l món encara bi ba fronteres... Estimem, doñea, Catalunya en primer lloc; i treballem per tal que un día desapareixin per con-viure tots en un mateix ambient d'idealitat.

Aquesta tasca necessita de l'ajut de tote. Avui cridem a tots els junedenes que vubjuin col'laborar-hi-

Elevem el cap i contemplen! l'horilió.,. La «Festa Major» ec'na tira • eobre. Salutl

1

linio Republicana lalalanisía. - Juneaa FESTA MAJQR DE 1933

Dies 29,30 i 31 flgost Hit, a dos guarís d'onze Presentado del fastuós espedade de fama mundial

Espectacles JOHN LEWIS ^ ^ ^ = amb el següent elenc artístic: ^ ^ ^ = ARACELI LEWIS, extraordinaria vedette moderna; JOHN LEWIS, formidable home de goma, el mes complert ballarí; LEONOR OLIETTE, bailarina i dancarina clássica; CARME DE THALIA, primerissima canconetista: FRANCIS, l'artista enciciopédic; TRIO GERMANES GIL, bailarines, duets, can-bonetes etc. etc. i la seva Orquestra ITALIA, composta de 10

snotabilissims professors. • • =

Tots els dies d'onze a una, AUDICIÓ DE SARDANES; a les tres tarda, SELECTES CONCERTS i a les 7 i després de la funció LLUíTS BALLS.

MUSICAL LLEIDA «Jaume Cal€S©r>o Hi lar ia Plaga Constitució, 5 - - L L E I D A

Afinacions, Reparacions, Pianos de lloguer, Auto-pianos-Armoniums Instruments per a Banda i Orquestra Cordes i accessoris de les mi-llors marques. CROSLKY-RADIO. La marca de garantia. Música i Literatura Musical. Giutarres. Bandurries. Llaüts. Mandolines. Gra-

moles i Discos. Material fotografíe. Treballs de Laboratori.

IiüaliPií I i imeii I JiiiieJUín» Pies 29 i 30 d'Agost, a dos quarts d'onze de la nit

El mes ¡rae neis espectables per la renombrada i aplaudida companyia de Revistes

HOILYWOOD ^ a i k la taitsa

ORQUESTRA PLANA-CUMA

k: Selectes concerts per les tardes í secció vermut a la sala del Sindicat

ma patria Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

o serres designáis que allí en la patria mía, deis núvols e del cel de lluny us distingia, per lo repós eternv per lo color mes blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del jueu, e al niigdéttufar imfití'íins íá Jitítílfor¿(üina Wau.

Jo ton superbe front coneixia llavórs, com conéixer pogués lo front de mos parents; coneixia també lo so de tos torrents, com la veu de ma mare o de mon-ñll los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidora, ja no conec ni sent com en millors vegades; aixi d'arbre migrat a terres apartades, sottgttsFpériféfa fosfrufise soW perfum les flors.

¿Qué val que m'haja tret una enganyosa sort a veure de mes prop les torres de Castella, si el cant del trobador no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un géneros record? En va a mon dolc páis en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en Mengua llemosina, lio ení-queda mes pláer, ño tinc áltrtí conliort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis, que ompliren l'univers de llurs costums e liéis, la llengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. ¡Muirá, muirá l'ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l'accent natiu, no plora, que, aLpengar en ses llars, no es consum ni s'enyorn ni culi d«l.mur sagrat la. lira deis séus avis!

En llemosí soná lo raen primer vagit, quan del mugró matern la dolca llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e cántics llemosins somiava cada nit. Si, quan me trobo sol, parí amb mon esperit, en llemosí li parí, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, dones, per expressar l'aiecle mes sagrat que puga d'home en cor gravar la má del cel, o llengua a mos sentits mes dolcá que la mel, que era tornes les virtuts de ma innocenta edat. Ix, e crida peí mon que mar mon cor ingrat cessará de cantar de mon patró la gloria; e pássia per ta.veu son noin e sa memoria ais propis, ais estranys, a la posteritat

BONAVENTURA CARLES ARIBAU.

PER C A T A L U N y A . FES-TE DE . P A L E S T R A »

lüonaóenlura C arles ¿¿trina II

'. :••/•• ' ''•:••*£'.. '

• - - *v j • ; • •

H£- ü

19 3 2

La representado de PALESTRA a Praga, davant el monument

de Thirs, fundador deis Sokols.

*Sjt

riñera d'Urgell Fábrica Central: DOÉIIGE Fábrica Sucursal: fórrer

U l J U N E D A T o r r e g r o s s a

"•¿'Eléctrica Jiiiic<lciic.°i" de Juneda i Torregrossa Propietari: •.•• ••••-••• ,

Francesc Torrent

TELEG. /« i

OESPATX: DomonoE Earfional (Foní), 35 i 38 - J U N E D A ' S M - E L E C T O I C A

1.0

Aquest modern bar, adaptat a les oxi­géneles de l'actualitat, assabenta a la seva distingida clientela i públic en general que, ultra el servei de begudes extens i variat, es serveixen ressopons i menjars economics, amb pulcritud i

— raí

SERVEIACURAT - ECONOMÍA

DlÉiE urinal-t J UN EDA

Lexemple Je Lalalunya

La-vida de la Nació Catalana podría representar-se gráficament per una parábola i el comencament d'una corba ascendent. La parábola seria formada per aquests períodes del nostre desenvolupament nacional: formació étnica, forraació nacional, plenitud i decadencia. El comencament de corba ascendent representaría la renaixenca nacional de Catalunya del seu inici fins avui.

Presa Barcelona per assalt (11 setembre 1714) pels exércits de Felip V d'Es-panya i Lluís XIV de Franca, pensaven els dominadors que Catalunya no s'al-caria mes.

No pensaven ells que l'esperit deis pobles és immortal. Les idees romántiques de cent anys enrera, en entrar en Catalunya, repre­

sentaren una aleñada d'aires europeus i moderas, i un interés peí nostre pas-sat. Un home d'aquesta escola, Caries Aribau, escrivia en 1833 l'Oda a la Patria, que és considerada l'inici de la Renaixenca de la llengua catalana.

En aquests pr imers temps el moviment fou purament literari, i encara d'alguns poetes tant sois, d'entre els quals cal citar Rubio i Ors amb els seus versos de Lo gayter del Uobregat. Milá i Fontanals, en restaurar els Jocs Flo­ráis en 1859, hagué de lluitar i d'imposar-se finalment per tal que no fossin bi­lingües i perqué hi fossin admeses només composicions en llengua catalana.

Aquesta resurrecció de la vella festa tolosana havia de teñir una gran in­fluencia en el ressorgir de Catalunya. Les composicions premiades enalteixen la llengua, les patriótiques aviven el sentiment nacional i els discursos presideh-cials comencen a concretar les nostres reivindicacions.

Les lluites polítiques d'aquell període, si bé dintre el quadre de la política general de l'Estat espanyol, son un reflex inconscient i un estímul de les aspira-cions'de Catalunya. El carlisme parlant dé l a restauració deis antics drets de Catalunya i el republicanisme essent federáis, preparen el cami al naciona-lisme. Ja la nit del 9 de marc de 1873, la Diputado de Barcelona va estar a punt de proclamar l'Estat Cátala, integrat per Catalunya i Balears.

Altres moviments vingueren a desvetllar els sentiments patriótics. L'excur-sionisme contribuí a fer conéixer i estudiar Catalunya i els seus monuments, a fer interessar el jovent per l'arqueologia, el folk-lore, la geografía, etc. Els

chore creats per Clavé, aprofitant l'anior innat a la música del poblé cátala, perfeccionats mes tard amb la creació deis orfeons, teren una gran obra per a conservar i tomar a popularitzar les cancons catalanes.

Aquest catalanisme sentimental i romantic cristaHitzá aviat en un movi-ment amb una doctrina política.

Valentl Almirall es desenganyá prompte de l'eficácia del republicanisme federal, i en la seva obra Lo catalanisme (1886) posa els fonaments doctrináis del moviment cátala. Ja abans havia comencat la publicació del Diari Cátala (1879), organitzat el primer Congrés Catalanista (1880, i creat el Centre Cátala (1882).

Mes tard, la Unió Catalanista celebra a Manresa (1892) l'Asseinblea que pro­mulga les famoses Bases, d'un regust encara federal, que durant molt temps formen el programa del catalanisme.

Les noves generacions donen ja una orientació francament nacionalista al catalanisme. Prat de la Riba proclama en 1890: «Catalunya, petita o gran, és la única Patria nostra», doctrina que després desenrotlla en la seva Nacionalitat Catalana.

El catalanisme entra ja des del 1900 en una nova etapa essencialment de Uuita política. Potser el moment mes aparatosament culminant d'aquest perío-de és el de Solidaritat Catalana, unió de tots els partits polítics catalans, que obté una absoluta victoria electoral en 1907 en tots els districtes de Catalu­nya,

Seguint dintre la mateixa etapa política, entrem, pero, en una nova fase de realitzacious. En 1914 es constitueix la Mancomunitat, unió de les quatre Dipu-tacions Provincials de Catalunya, presidida per Prat de la Riba, la qual exercí una obra extraordinaria de govern en les obres publiques, teléfons, escoles, bi-blioteques populars i altres obres d'educació i cultura, fins a ésser disolta per la Dictadura militar de Primo de Rivera en 1924.

L'Institut d'Estudis Catalans, organisme d'alta cultura, per a la investigado de la Historia, Arqueología, Llengua, Literatura, Dret, etcétera, de Catalunya, és una altra d'aquestes realitzaeions.

La lluita que ha sostingut el poblé cátala per a educar-se a si mateix i crear una cultura propia, ha estat estrenua i constitueix un deis aspectes de major interés del ressorgiment de Catalunya.

Tota aquesta obra sofrí una violenta persecució i crisi sota el govern de Primo de Rivera (1923-1930). Una vegada mes, pero, Catalnnya demostrá que l'esperit d'un poblé és mes ferm que la forca d'una dictadura militar. I en cau-re la Monarquía, Catalunya ressorgí

El 14 d'abril de 1931, Francesc Maciá proclamava la República Catalana en el mateix Palau de la Generalitat on Pau Claris l'havia proclamada en 1641 i on Lostau havia estat a punt de proclamar-la en 1873. Ti es dies després el seu nom era canviat peí de Generalitat de Catalunya.

El 2 d'agost de 1931 el poblé cátala en plebiscit aprovava, per 600.000 vots contra 5.000, l'Estatut que els Diputats de la Generalitat havien redactat.

Malauradament, les Corts espanyoles no respectaren la voluntat del poblé de Catalunya, i introduíren esmenes essencials en l'Estatut que expressava l'au-todeter mi nació de Catalunya.

El 20 de novembre de 1932 eren elegits els diputats al Parlament cátala, i aquest es reunía per primera vegada des de 1703.

Elscamins de Catalunya no han afribat encara a lafi Catalunya prosse-gueix la seva marxa. La fe en els seus déstins i la seva tenacitat en la Iluita l'han sostinguda sempre i l'han menada a la victoria.

Aquesta obra deis seus filis és l'exemple que Catalunya ofereix ais altres Paísos Occitans per a recobrar la llibertat.

El poeta digué: '

Jo no sé com, prd un vent de profecía corre sobre eixos monts d'acl d'allá; jo no sé quan, pro. vindrá un dia que el Pireneu regnará! Vosaltres els del mar cap a Baiona, vosaltres els de Pau i d'Argeles, Vosaltres de Tolosa i Narbona i los del bell parlar provéngales;

oh, catalans que a l'altra mar soujunts, Alceu els ulls al mur que ara ens separa: s'acosta el dia que serem tots uns...

J. M. BATISTA i ROCA.

Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalán*? 4

Teixits de

totes classes JOSEP SARRAMONA J U N E D A

Sastrería i

Confeccions

Secció Sastrería: Secció Teixits i Robes

Confecció esmerada M i t§ e s d e s e d a suPerior> a 3 '5 0 p t e s-_. ., . . , , Mitges de fil irrompibles a 3 i 3'50 Ptes. Tall irreprotxable „ ° „ , , „ « „ «

Samarretes "Sport" des de 0'80 Ptes. Económk, el 3 0 per 100 Cretones solides al lleixiu viu des de 1'50 Ptes.

d e la Capital Crespo de 6 Ptes. a 3'50 Ptes. el metre, solament en blanc, negre i vermell.

Es prega al públic que des del 2 al 12 de Setembre, visiti aquesta Casa, puix, com a fi de temporada, esfará una liquidació de tots els generes a preus molt reventats.

Sí voleu quedar ben servits, tant en no-vetats com en perfecció i economía, feu els vostres encárrecs a la =====

Raval Alt de Jesús, 35

^rancíese

LUÍ» IHB IlUlIfllIíllilIÜI»!

Josep nstrerla d

naval Uaix o e j esus R E U S

Farré Per encárrecs a Juneda "Gasa Cendrds" Major,' 4.

msú

* * *

£. a renaixenga catalana

ja fa cent angs que comencá;

qui la lleoor patria sembrá

ell poc sabia

si la llevar germinaría.

Ha germinat i ha trei ufana

a les muntanyes i a la plana,

mes qui diria

si la flor nova granará

si, en ser granada, fruitaria.

Moss. A. NAVARRO.

I HKinL HETJÍ: I I «-•-IBIinilI I I LIICICA i nmaii | ftiAITO I I h ú ú ({ Taller de construcció i re- (¡J Ci'En | ¡ •a paració de Maquinaria si vá Agrícola i Industrial M

á : á |WM||WP| (Pressupostos gratuits) di I I . , . _ . _,. . . _ l l

(p p H Major, 7 i B londe l . 9 Ü m Avinguda de la República, 61 n s Ü H i i n n * ü j | (tas Rambla de Ferran) Lleida | | L L E I D A j |

i ÍMPORTACfÓ I E H M O t i | Paperer ia - Ll i l rer ia |

11 áe I ll Oljecies J'LcripfoH II

¡ FfiDITES SELECTES ¡ | ^ ¡ P I U P E II | J o $ e p | ||Vaiice§c ¡

f!Wale»0¡né¡i (ASAS I P PatateS per Sembrar, SI 12 ImmensivariatassortitenFa- II i d e t o t e s m e n e s IS tí r o l s 'G u i r n a l d e s> Confet i>Cér" S

u e lOieí» m e n e s ||j J | c o l s p a p e r ) Serpentines, Boles II B _. , , i n de Neu, etc. etc. 11 % Blondel, 49. . . , fi¡ % W Í (Enfront Mercal de Snf. Llufs Lleida j | Yá Esterería, 14. - LLEIDA |

lia Muí' iiiiiii

y tompanyía Je Jegurs reuniís

el Irciux lts¡paiiyol

Incendís,

I t iHIn td l i ile Catalunya i Balears Passeig de Gracia, 21 - BARCELONA

R e p r e s e n t a d a , p e r

fflm m

• Vida,

i

- Accidenta,

f j m

- Yalors, - IViarííim, - E'obo

G 1 N É ü U N E D A

J

T G E Taller de Reparacions d'Automó-bils i Maquinar ia en g e n e r a l .

VENDA D'OLIS I GRASSES SOLDADURA AUTÓGENA

aume Peí egn ; II eiq Torregrossa

Bicicletes de totes marques. - Accessoris Especialitat en Reparacions de Maquines

de Pastar.

(LLEIDA)

i1!|!||jiiíilll!lllii'l!lilillll|i¡llllll¡|[|i!ll

ELECTRICITAT EN GENERAL PROJECTES I PRESSUPOSTOS INSTAL.LACIONS - MATERIALS

Treballs de bobinatge amb baixa i alta tensió d'Alternadors, Transformadors, Dinamos,

Motors, etc. etc. CARGA I REPARACIÓ D'ACUMULADORS

Els treballs que executa aquesta casa, son garan-titzats en el seu perfecte funcionament.

IÍIPIE ir a t a n lanera] Plaga Constitució, 35 - BORGES BLANQUES

Representarit per Borges i comarca deis aparells

pifi A D I Ó

Assequibles a totes les fortu­

nes. Si vol sentir aquesta me-

ravella de la técnica moderna

demani una prova sense

compromís en la seva propia

llar

T a l U , Je SERRALLERIA i [ALEFACClO

TERMO-S1FONS PER A GRANS

SERVÉIS D ' M G U A CALENTA

Llorenc Domingo Calefaccions de tols sistemes, «IDEAL CLASSIC» vapor, aigua i aire calent.

Secció técnica. - Pressupostos. -Plánols

TALLER8 I DESFATX:

Vi l la -Anton ia , 9 i 11. - LLEIDA Teiefon.núm. 212

I f i l

CASA PIFARRÉ FABRICA DE CURTITS [iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

E S P E C I A L TA"]"S: Guarnimentera, curtició antiga

- - ^ - ~ * 4 SOLÍ CROM-FULLES CROM »

LLANES MIRAGUANS Articles per a sabaters i guarnicioners

Avinguda de la República, 63- — L L E I D A Teiéfon, 340

La rrosse i

Volta, volta, carrossell

—cavallets, galls, camells, barques;

lluiris eléctrics de colors,

que s'encenen i s'apaguen;

música, miralls, velluts;

alces i baixes, rialles.

Amor, viatgem. La nit

cau al paraigua de plata.

Vidres de festa major

dringadissos de recanca.

(¡Ai, que el diumenge se'ns fa

cendra de forn de castanyesl)

Soplugen abelliments

les veles de les barraques.

Amor, si tinguessis fred

acotxalt en ma abrogada.

Sebastiá SÁNCHEZ JUAN.

(Del llibre Poemes de promés)

Servei diari d'ómnibus entre

TORREGROSSA - JUNEDA [BARCELONA Sortida de J U N E D A a les 6 Arribada a BARCELONA a les 10 Sortida de. BARCELONA ales 3'15 tarda Arribada a J U N E D A ales 7'35 »

Servei d'encárrecs a domicili a preus reduits

Barcelona - Muntaner, 21. Teléfon 35822 MffliÉira: JUNEDA - DOMENEC CARDENAL

"JOVENTUT ALEGRÍA JÜNEDENCA" UiU i i i y i d i l J I l l l l l l l

Eesta Maje* le 11933 Dies 29, 30 i 31. Tarda i nit..

Extraordinaris i lluidíssims BALLS, amenitzats per l'acreditada Orqnestrina Sanahuja «ELS VERMELLS» que es distingeix pels seus bailables americans i moderns

S'obsequiará a les senyoretes, amb artístics rams i precioses toies.

CONCERTS tots els dies de 3 a 4 de la tarda a l'estatge social CARRER MAJOR, 1.

múi Ciimbr Fábrica de Soles de G T e l é f o n . 1 2 - - B O R G E S B L A N

orna Q U E S

Especialitat en la classe, propia per a la confecció de l'espar-denya ciássica deis catalans, clavada, "SISTEMA USALS" patentada.

Demostracions i ensenyament per a la confec­ció, a disposició de tots els espardenyers

jmmm •¡¡•iiiiii iiiiiiiiiiiiiiiifliiiiiiüiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

UN NO Una marca de QUAUTAT

!Radio Philips s imposa a totes les Uars. Dema-neu demostracions al vostre ins-I taMador.

MPUFlUiORS de gran pot t t ia per a cafes, hffls, conferencies: i H B B i m

OctaWÍ Perdiyafranceso Maca, 21

i m¡ productos leñen fama mundial

• ! ; ; i : ; ! ! ! ! i ; mammmmm

1UHDI: Teléfon, 414

JllllllllllllllS

Joan Duch Arques (1899-1929)

En commemorar el Centenari de nostra Kenaixenca, no volem ni podem negligir el deure de reiré un hamenatge, encara que hu-mil per ésser nostre, a la memoria del que en vida era nostre dilec-te amic, company i mestre a la vegada.

Joan Duch, fou en vida, de entre tots els junedencs contempo-ranis, el que mes es significa en el seu amor i fervores entusiasme peí ressorgiment literari de la nostra térra, conreant amb fe d'após-tol el camp de la poesia. Disortadament, la mort ens l'arrebatá en plena joventut, tot just quan en periódics i revistes lleidatanesi d'al-tres conlrades de Catalunya, comencávem a saborejar els fruits de-licats de la seva privilegiada inspirado.

No prou hábil, ni prou autoritzada la nostra ploma per a dir d'ell tot quant voldriem i deuriem dir, per a honorar com es mereix la seva memoria, acudim al recurs de copiar unes paraules del pró-leg del seu llibre de poesies «Les Hores Gerdes»; escrit per Mel-cior Font, merilíssim poeta, gran amic seu, que es digna prologar el seu llibre póstum i únic. Diu aixi: «Poesia de sentits oberts—veure, oir, gustar i tocar—, pero també amb un discret perfum d'evoca-ció, amb un punt de malangia, amb un pudor que fa velar-li els sen-timents. La paraula hi és se use caires, pálida com els códols. I el veis té també un rodolament d'aigües.

Vora la serenor de Morera i Galicia i la gustosa senyoria de Jaume Agelet, el lleidatanisme deis versos de Joan Duch, és filtrat per un sedas d'orient, que és el que ha dicíat aquest cdiaikai», perla del llibre:

«Fulla aturada al sol que la daura és ta mirada»"

C / v^arrer del (^al< van

Carrer torcat del Calvari que del cel cerques la llum, costa amunt com el rosari, d'una volveta de fum.

Tot de pedrés cantelludes penjades en la pendent, talment estielles caigudes que devallen lenlament

Escáleles tortuoses (cada cantell un grao) totes xopes i oloroses del pas de la processó.

Cada recó és una obaga on hi ha una creu bategant; darrera la creu s'amaga el son seré d'un infant.

Quan ve la nit, tot reposa sota I'ombra de la creu, cada llar és una alosa que plega el vol i s'ajeu.

Carrer fervent del Calvari tortuós com una reí, quiet, dolc com un sagrari, Com t'enlaires fíns al cel!

Gao erna

Dins una ñau de fum i de bravada

s'ou la remor del coMotge del vi.

Tol és farum de cleda i de llopada.

Els ulls son goles tébies de veri.

Espetega un renec com fuetada

i el conjur d'aquest mot fa son destí:

roent coltell judica la jugada

davant els altres, muts, de goig cretí.

Darrera del taulell, la tavernera,

somriu a tots, gentil i llagotera

de tants esguarts en guasardó devot.

Un embriac des d'un recó la crida,

i aixi com pot, li diu amb boca húmida:

Ets el bruixot que riu dintre mon got.

f Joan DUCH.

(Del llibre «Les Hores Gerdes»)

I 1 i Ferretería i Serraiieria H'En | i

IMS

é Comerc de Teíxits b Nacionals i Estrangers |

1 í

\

\ Soldadura

fi Autógena

¡ Dómense Cardenal, 41 - J I E i « h

i RELLOTGERIA d e i

Ú • ! ¡Josep Aresté I

•oí I l a

I m Plaga Constitució, 33 - 34

| i Placa F. Maciá, 1

¡LLEIDAÍ I i

n

é Taller de Modista P ué

í! Casa especial per a tota classe de "com. posteres" garantit-

B" zant-les per UN ANY s a preus redui'ts. ' RELLOTGES de va­

ríes marques i de les r acreditades OMEGA

(i I L O N G I N É S H Major 84, (Front Café Suís)

1 L L E I D

i i María!

I íí Bertrán Sedó i £| Representació de les | |

J maquines de cosir i brodar J ¡ W E R T H E I M I

f§ ysssss^sssssss^ss^ssss

¡1 les millors II

I Major, 5 - JUNEDA | ¡I lí

W. RIUS '• t3

Olis. Lubrificants per camions, Automóbils i industries. - Carbons Minerals, Nacionals

i Estrangers

DESPATX: Blondel, S L L E I D A MAGATZEMs Alcalde Costa, 38 TELÉFON, 327

•••••••••••i

Tintorería O ST 1 US

Secció especial per a treure taques

Rentáis al sec. Tenyits amb colors

sólids. Planxat de colls, punys i

comises. PLISES i CALATS.es fan

diariament. Promptitud en els en­

correes.

Major, 33, L L E I D A l

¿° '̂ /v

POSTIUS !!»illl!l!l!lll!l!l»!!!!IWII!ll«ll!IB!l!lll!lll!l!D!IDO

Recautxutatges Vulcanitzacions R e p a r a c i ó n s

Ramón Viles Pifarré o Ensenyanpa, 13-Teléf, 66

BORGES BLANQUES

Aquesta casa no s-ha ser-vit mai de corredors, i és únicament peí seu esme-rat treball i son incompa­rable sistema PUISSANT que els mateixos clients es cuiden de propagar-la. = Els recautxutatges i repa-racions sistema PUISSANT ha assolit un gran triomí damunt deis seus compe-tidors, essent propagáis i adaptats per les millors cases d'Europa. =

les g|airaiif¡fzffiii fofa miíiia iltt fineKalls

TMir-

© Les mes altes novetats en panyos del país i estrangers

A S T K E K I á l i l e

aume í

Don qusf, confeccíó acurada, qualifaf i economía f tláítieixen el lema d aquesta casa. \ J J

Ci e Ren

consl

SEMPRE EL MES NOU

.

Major, 51 - Entresol - L L E I D A

3F~~^üE 3 ^ 3 E

CASA BLANC JOIERIA

Joies, Platí, Or de llei ¡ xapat. Reparacions rápides

REJLL0T6ERIA ReMotges de totes marques i preus

R E P A R A C I O N S

rápides i garaníidss - Entrega d'un coríif icat de gsranf ia per a dos anys a cada rellotge

Ó P T I C A Graduació de la vista-Receptes-Montures de conxa i xapades

Esterería, 4 L L E I D A 3EE3E 3 E 3 E ? H

3 H -HE 3EE3E

Ideal Bar Visas, Licors de totes marques, Xampanys Refres­cos. - Serveí esmerat. - Preus molt económica

jeoaslia ral r

ICO Delegat per la "provincia" de la Companyia de Segurs

d'Enfermetats i Clínica

LA EQUITATIVA IBÉRICA, S. A.

M; J «qtisMís de p o r g a r blaí a p reus im© lí reduí»

Clavé, 2 J U N E D A [BBE

I M S |

Els paisos colonilzadors -Franca, Anglalerra- han vist que l'ins-trument per a teñir subjectes els paisos que han estat posats sola la seva hegemonía, es la ruta, el camí rápid que han de seguir les se-ves tropes en llurs inyasions i en llurs expedicions de castig igual-ment que llurs adminislradors per a treure'n els impostos i pro-ductes.

Franca i Anglalerra s'han adonal que en aquesta política els romans foren meslres, ja que posseien una xarxa de camins que els permetien anar amb rapidesa des de la Metrópoli a la colonia mes llunyana. Aquests camins de Roma eren estrets, perqué en aquella época el carro era una cosa rara i la major part deis vianants eren peatons i cavallers. No tenien gaires zigues-zagues, sino que ataca-ven les altures de dret, perqué apart que els peatons i els cavallers pugen les costes sense gaire esforc, interessava poder vigilar, sense moure's del cami, les comarques sotmeses al jou de Roma.

En canvi, aqüestes rutes esta ven molt ben fetes, i han servit de base ais estudis per a les carreteles «d'afermats especiáis.»

De la capital sortien diversos camins principáis: la Via Apia, la Via Cassia, la Via Flamia, la Via Labicana, la Via Llalina, la Via Prenestina, la Via Tiburüna, la Via Aurelia... Els principáis eren la Via Apia, que marxava cap al sud i cap a TOrient, la Via Flaminina, que a-naya cap al Nord i la Via Aurelia, que es dirigía cap a l'Oest.

La Via Aurelia passava per Civita Vecchia, Pisa, Genova, Mar­sella, Narbona, Pirineus, Barcelona i Tarragona.

A Tarragona es bifurcava. Un ramal seguia cap a Valencia i de­sembocadura del Xúquer, tombava cap a la conca del Guadalquivir i moria a Cádic.

L'altre ramal venia de Tarragona cap a Lleida i d'aci es dirigía ad Hispañiam cap a Espanya, per Osea i Pamplona fins a Galicia.

Algún historiador ha dit que la Via Aurelia arribava a Lleida peí cantó que hi va la carretera actual de Barcelona.

La suposició no té fonament, perqué la Via Aurelia entrava a Lleida per on hi entra ara la carretera a Tarragona i, en conseqüén-cia, per la noslra vila de Juneda.

En general, pot dir-se que la Via Aurelia deis romans seguía, sensiblement, la direcció que ara segueix la carretera de Tarragona.

Durant l'edat Mitjana fóren construits molt pocs camins. La gent es contentava del qué havia trobat i, com que les vies romanes eren molt resistents, varen servir durant molts segles. Per aixó és lí-cit suposar que la Via Aurelia era la mateixa via que els nostresavis utilitzaven per anar de Lleida a Tarragona, la que anomenaven la carretera odia, per a distingir-la de l'actual que es construía

La carretera vella venia de les Borges Blanques per la Femosa i creuava les céquies pels ponts encara subsistents. Aquesls ponts, ara poc vistosos perqué resten ofegats peí non -que és una cosa ve-rament monumental- tenien molta importancia i per damunt d'ells corría la diligencia i passaven els carros exportadors de hlat. Aquests ponís, si no son romans son reconstruils en forma romana, com es feia a Catalunya fins que va florir l'artgótic. Un bon examen solament es podría fer a l'época de les neteges.

La carretera vella pujava cap a Juneda, seguia cap al cementiri i peí camí de Lleida anava cap a Paradell, és a dir al troc de Mar-galef on encara resta en peu el campanar de Paradell.

Aquesta és la prova decissiva que la Via Aurelia passava per Juneda i Margalef. Els romans, al llarg de les seves vies, aixecaven unes cases que en deien Parata, abreviado de Mensa parata o taula parada, on podien menjar i beure els viatgers. Una cosa així com la parada y fonda deis castellans, on les diligencies s'aluraven per a poder canviar les bésties del cotxe mentre els vialgers dinaven.

Les parata -hostals perduts en les soletats que la via creuava-tenien la poesía corprenedora deis recers acullidors del vianant que va trist i solilari pels camins desconeguts, foragitat de casa seva per l'esperit nómada que l'empeny ruta enllá o bé per la necessitat de guanyar-se la vida que el segueix per tots els camins del món.

Fins a nosaltres ha arribat el ressó d'aquest encís deis hostals solitaris en qué els traginers i els viatgers feien etapa, i trobaven la mensa parata, per a diñar i la pallera per a dormir ben prop deis animáis, qui eren els companyons fídels del viatge.

4

Precisament el Currutaco, l'hostal del Renyé, ha tingut fíns fa pocs anys les quadres fosques i els corráis oberts com un monu-mént elegíac de les coses mortes que no han de ressucitar.

De Paradell la Via Aurelia enfilava el Pía de Margalef sempre vigilant la íondalada per on corre el ferrocarril, s'escorria pels Fon­dos, s'enfilava al Pía deis Mangraners i baixava a Lleida, peí mateix lloc que la carretera vella i que la carretera nova.

Amb el temps, el casal de Paradell va esdevenir un santuari, del qual avui resta en peu el campanar. És una gran espadanya de pedra picada i dos finestrals grossos que, per les seves característi-ques de la darrera época de l'art románic podem creure bastit al se-gle XIII, poc després d'haver estat foragitats els moros de la comar­ca. El campanar és digne de conservació per molts motius, entre ells, el de servir de testimoni defmitiu del pas de la Via Aurelia per aquells llocs.

Miquel CAPDEVILA.

£1 cátala é s la nostri» Hcngüa, ciiipreu-la,

r lícviisres «le

* >

Major, 29 ¡H

JUNEDA

J *

Una sastrería que es distingeix per l'elegáiicia amb qué vesteix

O .

Sastrería Vilamajd s o s — —

Rafel Casanova, 10 TORREGROSSA

F L E C A/^\ D « E N:

I rancies it I I r fie Bon gust. - Elaboracio perfecta Especialitat en coques d'ous.

D o m é n e c C a r d e n a l JUNEDA

íf LA AGDA •I

te

Fábrica de Farines IHÍBSB

Vídua de B. Bai Borges Blanques (LleiJa)

Cap cosa realitza millor l'enlairament sanitari d'una poblado cora agerma-nar la higiene i l'urbanisme.

L'embellir carrers i llocs d'esbarjo, és una tasca ciutadana que precedeix o simultaneja el sanejament d'aquests indrets. Per aixó les viles mes boniques acostumen ésser les mes sanitoses.

Cal convenir que una i altra afició teñen un cuite ben rudimentari entre la majoria de nostres conciutadans. Cal pero ategir en descárrec seu, que mai nin-gú no s'ha preocupat seriosament d'inculcar en les aspiracions de cadascú aquells ideáis de perfeccionament que son un goig pels ulls i el punt dolc de la vida.

Les lluites polítiques han malmés sovint energies que inclinades en aital sentit, haurien millorat les condicions de salubritat del poblé i donat un rendi-ment social magnític.

Sortosament s'ha omplert aquest buit que tanta falta feia. Existeix ja l'agru-panient benemérit on és cultiva l'esperit altruista i el caliu sagrat del patriotis-me, que fa el miracle de transformar la fesomia moral i material de Juneda. Sota el DAVID simbólic de Palestra, s'han aplegat els joves mes desinteressats i coratjosos, la JOVENTUT MILLOH de la vila, que senten vivament el neguit patriótic i estimen amb fervor la seva térra, que voldrien rica i plena.

Amarats d'entusiasme cívic, han compres que la prosperitat d'un país, és una volta que recolza en dues columnes: inteHigéncia i sanitat. Per aixó, les primeres fites de llur actuació ha estat impulsar la cultura i tot alió que salva­guarda la salut deis junedencs.

La llibertat de moviments que els dona l'estar deslligats deis partits polítics els ha permés tirar al dret sense temer el qualificaliu de somniatruites, ni el recel que sempre desperten, a la primeria, les manifestacions romántiques; so-lament els frena la prudencia de no gravar l'economia deis seus conciutadans, malgrat pensar que cap capital no dona tant rendiment com l'esmercat en evitar malalties i omplir nostra existencia de coses amables.

Amb una visió clara de la realitat, han comencat "a convertir els terrenys erms, bruts de la Bassa en una arbreda, on els infants en dies de lleure, ompli-ran de rutiles i corredisses, mentre tonificaran el seu tendré organisme, cimen-

tant la fortalesa corporal del demá. En cercaran altres per a qué tots els habi-tants de Juneda, tant de Llevant com de Ponent, tinguin un indret acollidor, que els permeti passejar, protegits del sol abrasador estiuenc, i Uiures de la pols incivil de la carretera.

Negociaren i varen obtenir de la «Societat Canal d'Urgell» la plantació d'ar-bres del tros de canal que voreja el poblé, amb la qual cosa han valoritzat un deis paisatges mes bells de la població. Per a completar aquesta millora, hi cer­caran una sortida des del poblé a l'indret del carrer Nou, perqué s'acabi la ver-vergonya que un lloc tan atractívol estigui tapat per una muralla de corráis d'un quilómetre de llargada.

Teñen projectes per urbanitzar el poblé, procurant que tots els car-rers tinguin voreres, cosa que automáticament fa guanyar un percentatge cres-cut d'endrecament i netedat; plantaran arbres ais que la seva ampiaría ho permeti. Volen despertar el sentit urbanístic per a que s'acabi l'anarquia que regna en la construcció d'habitatges, que converteix nostres vies en laberintes.

Es proposen higienilzar la vida pública, propugnant la terminació de la xarxa de clavegueres i maldar per a resoldre definitivament l'inajornable pro­blema de les aigües.

En una paraula, volen que en tota la seva actuació hi bategui una emoció de humanitat i s'hi vegi sempre l'alt miratge de fer prósper un trocet de la nos-tra Catalunya.

Dr. Josep CORNÜDELLA.

Junedenc.'Si estimes el ten poblé, fes-te de PALESTRA,

ANTONI FARRAN d u r a n i LAMPISTERÍA

Es complau en assabentar a la seva distingida clientela i pú-blic en general, que en la seva casa hi trabará els segúents articles i amb gran assortit.

Objectes per a regal. Batería de cuina en general. Espardenyes de totes classes i mides. Maquines de sulfatar, de construcció propia

de fácil maneig i amb cinc anys de ga­rantía absoluta.

Carbons minerals i vegetáis a preus econó-mícs.

Recordeu-ho sempre Casa Antoni Farran

Doménec Cardenal, 12 J U N E D A

Q^Kra^SKraSH^ra^^B^N^K^Kra^^KraSK!

S 3 S E

Tallen i!e Otóiü'ó i i f t ó á lie Ipiíina en peral

Magí Figu eróla

Especialitat en maquinaria per a la fabricado d'oli d'oliva.

Carrer de ¡a Riera

B0R6ES BLANQUES 3 ^ E

3ESSE3E

FLECA Afí&

Jüiiii Atiré On trobareu el pa de mes bon gust i ca­lifa!, per teñir una elaboració perfecta.

Major, 10 JUNE©

3i • ie

Demaneu arreu els producías de

¡Ifilfz IJllIOll J . AL LLEIOA

Gasoses selectes. Llimoseltz. Orange Crusk (marca "El Ninot") Soda Seltz-Fruit Aigua de Seltz Gel. Diposit de eervesa de la millor marea Tots els productes científicament esterilitzats.

Teief. s 9 Ztmmsmmim^BaiMssfflsmaBBsmmuittiB 3E33E =11=11 ^fó&Srfam)

rsr—1—- ^ ^ S ^ i ^ E R I ^ ~ l b = JH 1 F = = I E

C A

«n

íJerir lapt le^ i l rU'l i ret iene Lapae^ii?;;; ( A n I i g a Casa XOLL) Especialitat en C O Q U E S d 'OUS

| Prat de la Riba, 62 J U N E D A

RMu te Mosalcs ' i M a

Garantía absoluta deis colors Exigiu per a vostres obres els

acreditats

MOSAICSiSANDA No ho dubteu, SON ELS MILLORS

Agustí ISANDA MOLLERÜSSA

Pare Alegría Juneda

Espáíós lloc a l'aire Iliure. El mes frese de la població.

Varíat i extens servei de refrescos Servei acurat.

Extraordináries projeccions de ci­nema pels dies 26, 27, 28, 29, 30 i

31 d'Agost.

Taller de Consfrucció de Maquinaria _ — a »

Agustí Sech

Premses Hidráuliques i de palan­ca per a l'elaboració d'Oli.

Fábrica d'extracció d'oli de Pi-nyol i de sulfur.

Borges Blanques

fHiHii i Hiena ífcs de

Antoni RIUS Treballs perfectes i económics

de la República J U N E D A

Fleca "La Moderna" DE

ia mes Major, J U N E D A

1 innres Je riroiib iriMiieara

L'assimilisme, virtut egoísta deis pobles, esséncia deis imperia-lisnies conscients, si topa amb un organisme nacional feble, mina la seva estructura, transforma la seva ánima, penetra amb mes o menys rapidesa i converteix la raca assimilada en eixorca reprodúc­elo de l'esperit assimilador.

Les assimilacions de pobles en l'aspecte idiomátic, potser, el mes trascendental, salvant nuclis esporádics del centre propicis a la corrupció, s'inicia per les fronte res en el cas de contiguitat geográ­fica amb el conqueridor.

Es una norma biológica de carácter general la de sucumbir per la banda mes feble. ¡Pobre del poblé que deixa avencar l'idioma enemic! ¡Malhaurada la térra que veu retrocedir en la lluita les fron-teres lingüístiques!

L'esforc del recobrament cal que sigui aleshores titánic. Aquest és el cas d'Irlanda i d'Euzkadi. La gran diíei éncia de nivell cultural entre Anglaterra i Irlanda,

la feblesa de l'Irlanda decadent, que no pot impedir l'avenc de l'an-glés allunyen per molts anys, per no dir moltes decades, el triomf deis germans irlandesos, no pas en un sentit polític, sino en un sen­tí t de retrobament i d'unificació espiritual.

Euzkadi, la braó nacionalista de la qual admirem devotament igual que la de la verda Erin, topará a l'hora de la batalla definitiva amb el core de l'espanyol ficat fins a les enlranyes mateixes.

Catalunya ha tingut la sort de viure una decadencia amb les fronteres de l'idioma immutables i fortes. Fortes globalment, que cap poblé en les circumsláncies del nostre ha pogut evitar els es­quitxos que han corromput, poc o molt la parla. Aquests esqintxos,

pero, han passat la periferia i han arribat ben endins, perqué la go-lafreria imperialista d'Espanya porta empenta.

Lleida, les terres de Lleida, son les mes perjudicades per la in-fecció. Avui pero, cent anys de l'inici de la Renaixenca Catalana, les ferides de l'enemic son ferides glorioses. La cicatriu de la nostra fo­nética no hem pas d'amagar-la. Cal que sigui l'orgull d'haver resis-tit cent batalles, segles de lluita, milers d'atacs.

Som la llegió d'avancada, hem fet mes fácil la resurrecció espi­ritual de Catalunya.

Emfortim-nos, vulguem ésser també els primers combatents en la resurrecció política. Hi ha molt camí a fer. L'enemic vacil-la, cal que reculi. Si ens tornen a ferir, ¿Heu pensat germans, en el lloc que ens tocará en la desfilada de l'altra RENAIXENCA?

Josep M.a XAMMAR.

Lector, protegeix els nostres anunciante.

P E L L E T E R Í A DE

Pere Arques La casa mes económica i mes as-sortida; la mes antiga de la capi­tal. Grans existéncies en renards, confeccions de moda, i tota mena de pells. Secció de guantería i generes de punt, a preus excep-

cionals.

Itior. I ] i K - L L E I D 1

Voleo vestir eleganf i econúmic? ^ = visiteu la

SASTRERÍA

Josep Gorgues o

Gran assortit en "cortes" d'últi­ma moda. Especialitat en abrics

a preus molt barats. PERFECCIÓ - TALL IRREPROT-

XABLE.

Prat de la Riba, 76 - JÜNEDA

BARBERÍA • d e

RAMÓN OLIVART FLIX

• Servei esmerat Ondulació Marcel

Especialitat en cabell de senyora.

Plaga República, 11 - JUNEDA

lal ler de lisfelleria, Je

Joan Cornudella Cel-ras, Cistells i coves de totes classes. Especialitat en coves per a l'exportació de fruites. Repara­do de mobles de vimet, jone i médula. Compra i venda de ma-

terials del país i estrangers.

Nou, 28 - Costa, 31 - JUNEDA

u ciaixc ii f a

La Renaixenca pren peu en 1833 amb el gran patrici Bonaven-tura Caries Aribau, que publica «l'Oda a la Patria», orgull de les He-tres catalanes.

Es un crit d'anyoranca; comenca així:

«Adeusiau, turons per sempre adeitsiau»

i recordant la seva llengua dormida:

«En llemosí soná lo meu primer vagit Quan del mugró matera la dolca llet bevía En llemosí al Senyor pregava cada dia i cántics llemosins somniava cada nit...»

Una altra figura que alca de la lomba la literatura catalana, fou en Joaquim Rubio i Ors, amb «Lo Gaiter del Llobregat» (1839).

En 1859, es restauraren els Jocs Floráis que donen lloc al res-sorgiment deis grans genis: Milá i Fon tañáis i Victor Balaguer.

Mossén Jaume Collell influenciat de gran sentiment patri, es-criu en «Lo somátente):

«No captem el dret de viure, Dret que no es conwra ni es vent Poblé que mereix ser lliure Si no li donen, s'ho pren».

Novament surt un estol de poetes i literats. A l'any 1877 es con­sagra un altre geni: Jacint Verdaguer amb «L'Atlántida.» En 1886 publica Canigó. La seva producció no té limit, Uegeix molt i la seva ploma és com un sincell incansable donant forma a les creacions del poeta; a mes de poeta épic i míslic és mi gran poeta patriótic.

Apeles Mestres, Morera i Galicia, i Maragall amb la poesía; Bo-farull, 011er i Moragas, Victor Cátala i Bertrana en la novel la son els immortals del vuitcents.

Ja, després, tenim una llista tant grossa de literats i poetes ca-talans, que seria difícil d'enumerar.

Posaré de manifest solament, l'art magnífic, l'encís deHectant de la poesía de Mossén Antoni Navarro, nascut a Vilaller (Lleida) al 1869.

Tots els Junedencs coneixem l'alta figura de Mss. Navarro amb qui hem conviscut. D'ell parla un historiador. «La salvatgia i la ma-gestat del Pirineu teñen en Mossén Antoni Navarro un cantor d'ale-nada profunda i sostinguda. Eli ens diu molt belles coses deis pas-tors i les cabanes, de les galeres i torrents...» Ha publicat Pirinen-ques, Cancons perdudes, Balades d'hivern etc. Es Mestre en Gai Sa­ber.

Catalunya camina triomfant, cap a la gloria; necessita solament que no decaiguin aquests nobles lluitadors que, com els junedencs están en plena activitat.

«També un dia la historia fará esment de les vostres gestes....»

Ramón SARDANYONS.

A L L I S T E U - V O S A " P A L E S T R A "

Francesc Fniiiiiiief Avinguda de la Repúlica, 8

Apartat de Correus, 5 2 L L E 9 D A Telef£»n. 3 9 9

Molturació propia garantida de Pebres, Canyelles i Especies.

P E S C A S A L A D A Es reben diáriament importants consignacions de tot el litoral d'Espanya, de les marques mes

. selectes i garantides.

C O L O N I A L S ! C O M E S T I B L E S Venda exclusiva al major, de les acreditades galetes E. FERRERI de Barcelona, marques

L A I N G L E S A i G L O R I A

B A C A L L A L I B R O S - F A R O E S - F A X E S

Teixits del país i estranger Altes novetats per a senyora

osa í Gassó Porxo* Je Baix, 10 - BlonJel, 1 - L L E I D A

• • • — i — « — . « M i . . . — : . — — i • — — . — • — - —

•' Teixits i

Conf eccions

II amon

• Gorres • Camises • Corbates

HliH^^

Generes de punt ( ¡ Mercería H B i s u t e r í a I

« Í : : K K : : : K « 1

L ragot Lamarea Pla^a, 4 •

JUNEDA

•

La enova do ra La casa que sempre presenta les darreres novetats per a Senyora

C ESTERERÍA, 5 TELÉFON, 406

L L E I D A

m

D K L E G A C I Ó

D E

JUNEDA cu etnoria Poques paraules per a explicar-vos quina ha estat l'actuació d'aquesta De-

legació de Palestra, des de la nostra fundació en Maig de 1931 fins al present. Les obres son els trets determinatius d-un carácter. Jutgeu sempre peí que

hom fa, i no peí que tothora predica. 1931 — En aquesta data, creem una Biblioteca. Els llibres que la integren i

que augmenten de cada dia, han estat ben acollits, i llegits amb interés, pels socis.

En el mes de Juny donem un curset de cátala. Unes conferencies en­tre els socis, ens donen de bell nou un alé de vida, que enforteix les nos-tres concepcions de temps forjades.

En el mes d'Agost contribuím d'una manera brillant al gran miting pro Estatut. Facilitem els oradors Carrasco i Formiguera, Jové i Nonell, i Emili Colom i satisfem les despeses que reporten.

1932 — En el mes de Marc, a instancia nostra, son redactats en caíala els. rétols del poblé.

En Abril, a iniciativa nostra, Juneda envia mil targes pro-integritat de l'Estatut.

En Maig, i per mediació nostra, l'Ajuntament entrega a les escoles, dues banderes catalanes.

En el mes de Juliol portem a cap, amb molt d'éxit, una campanya pro-premsa catalana. Donem una conferencia, que és la primera en pro de l'Urbanització de la liassa, i fem una prentació del planol.

Commemorem l'onze de Setembre. Peí mes de Novembre organitzem un curset de Cultura catalana amb

l'assisténcia de cent-cinquanta alumnes. Les llicons de Geografía i Histo­ria es donen en conferencies publiques.

Peí mes de Desembre, una vetllada patriótica amb motiu de Cober­tura del Parlament Cátala, tanca la tasca realitzada en el transcurs de I'any.

1933 — En el mes de Gener, i désprés deis treballs realitzats amb anterioritat per nosaltres, la Societat Canal disposa una plantació d'arbres a la vore-ra esquerra del que passa per la nostra vila. Dintie de poc será l'encant de tots.

En el mes de Febrer, és l'Ajuntament qui disposa una cosa semblant per la Bassa. I en aquest mateix mes, son redactáis en cátala alguns ré-tols comerciáis. •:.-..

Peí Marc institulm un premí anyal de cinquanta pessetes per tal de premiar els arbres mes ben meriats pels infants de les Escoles, entre els quals foren repartits.

En el mes d'Abril celebrem la «Festa del Foc», en commemoració del centenari de la Renaixenca.

Darrerament, en el mes d'Agost, es verifica un concurs d'escriptura catalana amb cent-cinquanta pessetes de premis, i llibres per tots els concursants, els quals llibres serán repartits el primer dia de la Festa Ma-jor.

Heus ací la nostra tasca. Hem volgut presentarla al poblé perqué creiem que és digna d'una tal cosa. Jutgeu-la com hem dit abans i formeu-vos un criteri que tingui per base aquest judici.

Juneda Agost de 1933.

P A L E S T R A us obré les ttians, acéépteu-fa<

Un campament de PALESTRA.

sIRS&HiTZÁSff} BE.tA.

fc*¥l09BC¡' 5

Plánol d'urbanització de la Bassa Bobera de Juneda, quí

presenta la delegado de PALESTRA.

NOVETATS

T E I X í T S

Secció SASTRERÍA

PLACA ^'CONSTITUCIO, 2

L L E ! D A ¡ 11

PENSATIFET

Montserrat BoFges B lanques

Servei entre BARCELONA, (Condal, 20), ARBECA-BOR-GES (Placa, 27), JUNEDA i

TORREGROSSA.

5S5SS

QOE¥SURES

B0IAVOTÜ1A

BEKIiAN

Pra t de la Riba, 71

J U N E D A

Rarm&eia i iüaboratori #Atiáíisi

L R i l . l U s

Major, 70 L L E Í O A

)ALCAT$

MANSUET PONT Els millors i mes econdmics Les mes altes novetats

Sempre modefs nous _ 'Carme, 9*>

1 L E I D A

P R O G R A M A de les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 ¡ 31

d'Agost en motiu de la seva

F E S T A M A J O R

D Í A 2 8 A les 12 del mig dia. — Tritlleig de campanes anunciant les festes.

» 6 de la tarda. — Solemnes completes, a l'Església Parroquial. » 10 de la nit. — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema al

Pare Alegria.

= = = = = DIA 29 = = = = = A les 10 del matí. — Divins Oficis a la Parroquia.

» 11 del matí. — Tindrá lloc al Pare Alegría, un grandiós acte, organitzat per la Delegado de Palestra, en Commemoració del centenar! de la Renaixenca Catalana. Parlaran, Josep Cornudella en nom de la De­legado de Juneda, Nards Massó i Valenti, per l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana i Josep M.a Batista i Roca, per PALESTRA. Coincidirá aquest acte, amb el repartiment de premis en metálic i lli-bres, del Curset d'Escriptura Catalana que tingué lloc a les Escoles el dia 6 del corrent, organitzat per la Delegado de Palestra i sota -el Pa-tronatge de l'Ajuntament i col-laboració de l'A. P. de l'E. C , Consell Local de 1.a Ensenyanca, un mestre del poblé, i un delegat de les enti-tats de la vila. Donada l'extensió d'aquest acte, es prega la puntual assisténcia, en es­pecial deis concursants, que serán tots obsequiats amb valuosos llibres.

A la 1 de la tarda. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i Placa de la República. A continuació Selectes concerts per les renombra-des orquestres «Els Vermells», «Italia» i «Plana-Gumá». /

A les 3. — Escollits concerts a les societats, «Foment Junedenc», «Unió Repu­blicana Catalanista» i «Joventut Alegria Junedenca».

A les 7. — Llults Balls a «La Unió Republicana Catalanista» per la notable or­questra «Italia», a la «Joventut Alegria Junedenca» per la renombrada orquestrina Sanahuja, «Els Vermells» i al «Foment Junedenc» per la famosa orquestrina Plana-Gumá.

A dos quarts 11. — Extraordináries sessions d'espectacles. Al «Foment Ju­nedenc» per l'acreditada companyia de Revistes Hollywood i orques­tra Plana-Gumá. A la «Unió Republicana Catalanista» a carree de la

molt aplaudida companyia d'Espectacles John Lewis , amb la seva Orquestra Italia. Al «Pare Alegría», escollit programa de Cinema, i a l'envelat de la «Societat Obrera i Camperola», representació peí quadre d'aficionats, de, «Revindicacions de Castella», «Els sense feina» i l'«Ase de l'Hortolá».

Acte seguit. — Se lec tes Ba l l s a les entitats, «Unió Republicana Catalanista», «Foment Junedenc» i «Pare Alegría».

=============== D Í A 3 0 = A les 10 matí. — Missa d'Angel is a l'Església Parroquial.

A les 11 — Audlc ions de Sardanes a les societats, a carree de les res-pectives orquestres i a la Placa de la República per la Banda Municipal.

A les 3 tarda. — Grans Concerts a les societats per les ja citados orquestres.

A les 6 » — Se lec tes Ba l l s a les entitats. A dos quarts d ' l l . — Grandioses s e s s i o n s d'espectncles a la «Unió Republica­

na Catalanista» «Foment Junedenc» i Societat Obrera i Camperola». Al «Pare Alegría» un encisador programa de Cinema. Tols els programes serán diferents del dia abans.

A continuació. — Espléndids Ba l l s a les entitats.

D I A 3 1 A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Parroquia».

A les 11 » — Audíc ió de Sardanes a les societats i Placa de la República.

A les 3 tarda. — Se lec tes Concerts, ais llocs de costum.

A dos quarts de 4. — C a r r e r e s de Bic ic le tes i «Cos» de la «cordera», Sacs, i altres. Les Carreres cíclistes i «Cossos» estarán dotats amb valuosos premis.

A les 6. — Magníf ics Ba l l s a les societats esmentades. A les 9. — Gran Retreta a la veneciana, per la Banda Municipal. A les 10. — Dispar d'un magnífic i variat ramellet de Focs d'Artifici. A dos quarts d ' l l . — Grandioses s e s s i n s d'espectacles a les societats i Cine­

ma al Pare Alegría. Acte seguit Sumptuosos Bal ls .

NOTA: Les societats donen els detalls deis seus respectius espectacles, en programa apart.

SáSTRERIA de

P a n y o s d'ultima moda. Tall perfecte. La casa | que v e s t e i x m e s e l egant i económic . j

Prat de la Riba, 128-JUNIEDA • liiiiiiHiiiiiiMiiiNiiiinm^

T **%

Alecaiiica esa General

1 si ni «i 11 l o r ing 11 I FÁBRICA DE C A D I R E S i gran estoc de cadires de lloguer

[Ntall (FOüt) 69 - J U N E D A 3E3E

3 F = Í E

locísf A! inonima

Adofos químics per a 1'Agricultura

lepresentant:

JAUME OLIVART BOTÉ

ñ llossieiaec CarJeoal, 32 Lis " J U N E D A

Rorarlor de ,Mneda * sa c comarca a Barcelona i viceversa

DIES DE VIATGE

Dilluns, dijous i dissabtes no festius. - Promptitud-

Seguretat. Economía.

ADRECES

Juneda, Carrer Nou, 35 Barcelona. Petxina, 5 i Cla­ris, 66. - Teléfon, 70456

GRANS MAGATZEMS DE

TEIXITI

1A PRIMAVERA Carme, 13 TARREGA

Novetats en generes del país i estrangers. - Gontinua-ment es reben les mes altes creacions de la moda.

Grans existéncies en generes blancs a preus limitadíssims SENYORA... abans de verificar les seves compres,

consulti preus, demani mostres, que seguidament será atesa per aquesta, la seva CASA

CARME, 13 TARREGA

nellofges nellolges i nellolges

DESPERTADOR

PARET

BUrXACA

P U L S E R A

Calixte Corberó 16 - Placa de la Sal - 16

I

P R E U F I X

,51811 ipfilliSl Sastrería i Confeccíons per a kome I nens. Espetialitat eo la i d a

Stoks importants en novetats Carme 2 i

Confecció acurada Peixateria, 8

P r e u s r e d u i t s L L E I D A

Nens,

comprant xacolata

admirareu les beileses de

l'Univers.

i i Fontana Óptica

J o i e r i a

Argentería

laior, 54 L L E I D A

Generes de punt Mercería Novetats Bisutería i Quincalla

Dolors (Vídua de Vallduví

or, 68 i Costa del Jan, 1 Teléfon, 438

L L E I D A

Maquines <l IcsiciriiiiNK» ÜWmaír i

fLalieiiiaír

Pepresentació esciusiva per a la "provincia" de Lleida

C P M*k 3 5 Mm. n

i i ir la I ICIOH «

DiPÓSif Í RBPr6SenÍ3nt a BOTÓOS BlaiUJUOS: Taller de reparacions ¡ reconstrucción de totes

"Airts éráfiííUeS Mairt rü marques. Servei rápid de reparacions a domiciü

I m p r e m í a i L M b r e r i a Prat de la Riba, 22 -- BORGES BLANQUES A g o d e r s , 3 0 T a r r e ñ a

"3j

ajors, Un vestit deis acreditáis

Magatzems de SANT PERE us alegrará les festes

veleu unddonzella... que us eridi l'atenció per la seva ele­gancia, és que té el bon gust d'aquirir els teixits deis

Magatzems de SANT PERE

i si us sorprén... veure un jove vilatá que vesteix amb distinció singular, no dubteu és client de la SECCIÓ DE SASTRERÍA deis

Magatzems de SANT PERE La máxima elegáneia

Les millors qualitats

Una positiva economía

Sempre a

mace

k

Al SAN PEDRO, Major, 24

L L Editat en els tallers d'"Arts GRAFIQUES Martí" Borges Blanques

Teléfon, 567

I D A