Un projecte integral de ciutat. Un projecte per a Figueres 1. UNA PRÈVIA : DE L’ÈTICA A LA POLÍTICA 1.1 El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això, però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té el nostre funcionament democràtic a tots nivells. 1
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Un projecte integral de ciutat.
Un projecte per a Figueres
1. UNA PRÈVIA : DE L’ÈTICA A LA POLÍTICA
1.1 El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política
La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui
el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la
ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents
entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic
per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els
d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de
regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal
de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això,
però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza
només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o
com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui
canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té
el nostre funcionament democràtic a tots nivells.
No fa gaire, l'alcalde Santi Vila proposà un “Codi Ètic Figueres 2011” i, com
no podia ser d'altra manera, els del grup municipal d'ERC vam dir-hi la nostra.
Un dels punts de discrepància amb la proposta fou que no estàvem d'acord
amb què calia respectar la llista més votada com a la més legitimada per
formar govern. Entenem que legalment, èticament i políticament és
plenament legítima tota opció que aconsegueixi de manera democràtica una
majoria que li permeti constituir un govern municipal. A part d'aquest punt,
vam considerar també que d'altres punts de l'esmentat codi ètic eren
innecessaris perquè ja estaven regulats per llei i que per tant ja són d'obligat
compliment. En canvi, considerem que s'hi haurien d'incloure d'altres punts
molt importants. Considerem que tot codi ètic que s'hagi de subscriure ha de
deixar a part tot allò que ja és regulat en d'altres reglaments o lleis i, en canvi,
ha de registrar aquells aspectes que lliurement els qui el subscriuen
1
s'autoimposen a ells mateixos en un exercici d'intentar enfortir els vincles
entre ètica i política més enllà de l'estricte compliment de la llei. D'aquí que
Esquerra defensarà que siguin incorporats els punts següents:
-Clara separació de la figura institucional (alcalde i regidors) de la
representació de partit i de l'interès personal. Compromís de no emprar
recursos ni informació institucional ni a benefici partidista ni a benefici
personal.
-Compromís de no utilitzar recursos de l'administració (especialment
periodístics) al servei d'interessos de partit
-Fomentar la participació ciutadana per mitjà de l'organització de la ciutat en
districtes i del nomenament de regidors de barri. Compromís de dotar aquests
organismes de manera adequada perquè puguin fer la seva funció, fins al
punt que sigui possible la mateixa discussió d'uns pressupostos municipals
participatius
-Creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i
entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de
competir amb la publicitat de caire comercial
-Condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol·lerància manifesta
(sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...)
-Condemna pública del consistori envers aquells regidors/es que, durant el
seu mandat, canviïn de partit, ja que no han estat elegits de manera
individual, sinó en tant que representants del grup que els presenta.
-Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor
-Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós
2
Defensarem aquest punts i reclamaren que s'incloguin en tot codi ètic que
s'autoimposin lliurement els qui el subscriguin. En el benentès que una
mesura així és del tot necessària per tal d'anar cap a una regeneració política
real.
1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb la nostra
manera de fer política
A finals de gener, es va modificar la legislació, per establir limitacions
enla publicitat electoral en el període anterior al dia d’inici de campanya (6 de
maig). És un primer pas, benintencionat, per evitar que la ciutadania hagi
d’aguantar allaus publicitaris des de mesos i mesos abans de les eleccions.
Però no és suficient per impedir aquelles situacions que fan més mal d’ulls en
una campanya electoral.
Pel que fa als ajuntaments, des del dia 29 de març (data de
convocatòria de les eleccions) i fins al dia 6 de maig, queden prohibides les
campanyes institucionals que vulguin explicar “èxits” dels governs. Tampoc
s’autoritza que aquests “èxits” es divulguin amb insercions comercials en
premsa, repartiments de quaderns, catàlegs, butlletins, etc. Lògicament, la
normativa també ha prohibit –ja era hora!- les inauguracions d’obres o les
primeres pedres. Però les escletxes legals faran que aquestes prescripcions
puguin ser obviades amb actes permesos ... que tenen el mateix efecte:
estan autoritzades les visites a obres, la informació de projectes o de fases
de projectes, etc. ... amb la publicitat que se’n desprèn (els mitjans publiquen
aquests actes).
Igual passa en un context més general. És prohibeix demanar el vot,
exhibir publicitat en suports comercials (banderoles en fanals, publicitat
contractada en tanques, etc.) i altres accions, però es permeten mítings i
actes a llocs públics destinats a presentar els candidats o el programa
electoral; la distribució de fulletons, cartes o pamflets...; el repartiment de
material divers (clauers, bolígrafs, pins, etc) que inclogui el nom o la fotografia
dels candidats o la denominació o sigles de la formació; l’exhibició de la
fotografia dels candidats i les sigles del partit a l’exterior dels edificis ...
sempre que no hi hagi contracte de publicitat (?); .. i així fins arribar a l’extrem
que pots fer circular un vehicle privat amb fotografies per anunciar actes o
3
donar a conèixer candidats...però no pots contractar una flota de vehicles per
fer publicitat (?).
En síntesi: una modificació legal necessària, però que ha quedat curta
si es volia evitar el bombardeig propagandístic a la ciutadania amb molta
antelació a la data d’inici de la campanya. Mentrestant, total impunitat per a
altres realitats que incideixen de manera directa en la (democràticament
necessària) igualtat d’oportunitats de les campanyes. Especialment, quant al
finançament. Alguns –som la majoria, potser- encara anem sufragant
campanyes modestes amb préstecs que hem de retornar amb els rèdits (si hi
són) dels resultats electorals (si no, diners perduts). D’altres tenen moltes
facilitats per disposar d’ingents sumes de diners d’aportacions particulars. En
aquest país, la llei ni tan solament és capaç d’obligar que aquests lobbys
siguin reconeguts públicament (detallant les seves donacions), com als Estats
Units.
El diner no fa la felicitat (electoral), però hi ajuda, sens dubte.
1.3 El decàleg d’Esquerra
1- La ciutat és primordial. Per damunt de tot ha de prevaldre l'interès
ciutadà.
2.- Ambició i realisme. Ens comprometem a optar per mesures que es
puguin realitzar en els propers quatre anys. La nostra recent experiència de
govern ens permet conèixer les limitacions existents, però també les
potencialitats que es poden desenvolupar.
3.- Recuperació de la capitalitat i de la funció de ciutat referencial. Figueres
ha de tornar a ser la capital de tot l'Empordà i ha de situar-se entre les ciutats
líders del país.
4.- Assumir una funció capdavantera en polítiques transfrontereres
adreçades a establir lligams econòmics i culturals amb al Catalunya del Nord.
Desenvolupar una política municipal exterior, les bases de la qual hem
assentat en aquest mandat.
4
5- Democràcia municipal, transparència i joc net. Potenciar la participació a
partir dels districtes i dels regidors de barri, que nosaltres hem impulsat.
Informació exhaustiva de l'acció municipal i honestedat i consens en l'acció
de govern. Consultes populars per aquells temes clau per a la ciutat.
6- Creixement racional i sostenible de la ciutat. Volem una ciutat
ambientalment sostenible. Cal reequilibrar el creixement urbanístic i resoldre
la insuficiència manifesta d'equipament i de terrenys municipals. Nou pla
d'urbanisme. Nou pavelló municipal.
7.- Lluita contra la crisi. Racionalització de la despesa municipal i abordar
polítiques d'estalvi.
8- Atenció especial a la joventut. Incidir sobretot en la formació,
l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Foment de la participació dels joves i
suport a l'associacionisme juvenil.
9- Una capital emprenedora. Promoure el comerç en detall i el turisme amb
una marca pròpia. Recompondre el teixit industrial. Apostar per les energies
alternatives
10- Una capital cultural, educadora, catalana i oberta. Impulsar l'Institut
Municipal de Cultura. Atraure estudis professionals mitjans i universitaris.
Incorporar els nouvinguts. Promoure la normalització lingüística i la memòria
ciutadana. Reforçar la nostra identitat nacional i avançar cap a la
independència de Catalunya
2 UNA POLÍTICA PER A FIGUERES: FER JUNTAMENT L’AJUNTAMENT
2.1 Governar amb la gent per aturar la desafecció política.
Si una cosa genera coincidència en el moment actual de la política, és
el terme “desafecció”. Aquest allunyament dels ciutadans de la política es
tradueix de moltes maneres i es visualitza a través de moltes actituds
quotidianes, per bé que la més visible és l’abstenció a les urnes. Ja és va
notant, però s’anuncia un creixement espectacular en un futur proper,
especialment arran de la multiplicació exponencial del nombre de casos de
corrupció i de les xifres que surten a la llum. Resulta evident que convenen
5
solucions urgents, probablement algunes de les quals són tan “estructurals” –
obertura de les llistes, per exemple– que costen de consensuar. Però el debat
i les solucions no es poden ajornar massa en el temps, si no es vol facilitar la
instal·lació ferma en l’imaginari col·lectiu de postures populistes que
perjudicarien el sistema democràtic (el menys dolent dels que es coneixen,
com irònicament s’acostuma a dir).
Mentrestant el debat a fons no arriba o no es concreta, s’ha d’anar
apostant per solucions més senzilles que aturin la desafecció i generin una
certa esperança en aquells que se senten socialment implicats (poble, ciutat,
país) i que tenen una determinada concepció de la vida política. Una de les
línies imprescindibles és aprofundir en els mecanismes de participació
ciutadana. Sóm conscients que el terme ha evidenciat tantes vegades ser
una façana sense res a darrera, un enunciat sense contingut real, que fins i
tot hi ha experts que se’n qüestionen la necessitat. No ho compartim. És més,
en els temps actuals, més que mai necessitem generar –ni que sigui
gradualment– espais de participació real de la ciutadania. Amb un objectiu
final: governar “amb” la gent.
A partir d’aquesta presa de posició, des d’Esquerra volem elaborar un
ambiciós pla de participació ciutadana a Figueres, des de l’àrea de gestió
municipal que ara inclou aquest terme en la seva denominació genèrica. La
redacció, amb concreció d’objectius i mesures que els facin possibles,
requereix un cert temps, entre d’altres coses perquè cal adaptar les directrius
teòriques a la realitat figuerenca. Des d’Esquerra apostem decididament per
organitzar la ciutat en districtes, dotats de d’organismes consultius i decisoris
(consells de districtes). Una de les claus de l’èxit pot ser la potenciació de la
xarxa de centres cívics i locals socials com a espais de civilitat, de contacte,
de comunicació i de formació. Amb la millora de les seves infraestructures i
dels serveis que presten.
Però mentrestant, des del primer dia, es poden començar a fer algunes
passes en el camp de les actituds, de les decisions. Escoltar i explicar-se als
col·lectius (associacions de veïns, entitats, etc.), sempre des d’un compromís
de transparència en la gestió dels diners públics. I complir allò a què et
compromets, és clar.
6
2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà.
Parlar de participació en una democràcia podria semblar una quimera,
si no fos perquè les pròpies democràcies representatives tenen també les
seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per
aquells als quals pretenen representar i servir. En un context de manca de
credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l'efímer, és
imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots
aquells espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i
coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva
comunitat convivencial.
L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un
magnífic patrimoni conceptual i instrumental per tal que la pròpia societat vagi
guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es
poden construir ciutats i/o pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els
altres o dels uns al marge dels altres.
La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès
comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per
tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Ara bé, a l’hora de
propiciar processos i espais participatius, és essencial que tinguin uns nivells
de credibilitat imprescindibles. Aquests venen donats per la percepció que en
tinguin els propis agents participatius. Cal conjugar representativitat formal i
legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les
formes de representació “no electorals” però que compten amb tota la
formalitat institucional que correspongui i alhora són plenament assumides
per consens de la part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit,
Esquerra promourà la creació de dinàmiques i instruments de representació
efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials,
territorials i veïnals de participació que tindran en el Consell de ciutat, de vila,
o de poble la seva màxima representació.
Acostar a la ciutadania la política i la gestió municipals.
7
Aprofundir en la correspondència i la coresponsabilitat entre institució
pública i ciutadania, perquè és bàsica en una societat justa i que pretén ser
equitativa.
Crear el Consell de ciutat, vila o poble com a òrgan representatiu —no
electe— per definició de la societat organitzada. Ha d'actuar com a consell
assessor de la corporació municipal. És el consell de consells, i està integrat
pels Consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i
ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals.
Fer els pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la
seva posterior avaluació.
Donar al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional i
protocol·lari, sobretot amb les associacions de veïns i veïnes i comercials.
Establir reconeixements públics de ciutadanes i ciutadans i entitats
"exemplars" pel que fa a les seves conductes cíviques en benefici de la
col·lectivitat. La votació haurà de ser popular.
Promocionar decididament el voluntariat cívic a partir de la institució pública.
Potenciar les manifestacions públiques del teixit associatiu —mostres
d'entitats, dia del ..., etc.
Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari,
com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.
Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la
ciutadania i l’Ajuntament. Mitjançant l’OMAC, l’Ajuntament garantirà l’accés
dels ciutadans i les ciutadanes i de les entitats a la informació relativa a
l’activitat municipal.
Entendre la participació com una oportunitat òptima per a enfortir els lligams
i la integració col·lectives.
Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model
on els contractes programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la
relació, allà on sigui possible.
Elaborar plans d’usos i serveis per als centres escolars del municipi, en
resposta a la necessitat d’obrir-los al seu entorn i ser un element central de la
participació de la ciutadania.
Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions
locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a
8
centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a
l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit
associatiu local.
Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el
treball de proximitat que realitzen aquests moviments, la detecció de
problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat
d’organització i mobilització social. Detectar i treballar amb aquests
moviments permetrà als ajuntaments desenvolupar respostes més eficients a
les necessitats socioculturals que es generen.
Fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la
societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi.
Garantir l'accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no
disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients. Utilitzar el
domini .cat en totes les noves webs i portals en què l'Ajuntament hi
contribueixi o promogui.
Establir un canal de comunicació i coordinació entre l'Ajuntament i el
municipi en tots aquells temes en què la societat s'organitzi a través
d'associacions o moviments de caràcter cívic i local.
Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la
participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment
sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d'interès general i
beneficien el conjunt de la població. Garantir la presència associativa a tots
els consells de participació —òrgans sectorials, consells municipals, consells
de barri, etc.
Facilitar, en general, la interlocució i la informació complementària de les
demandes expressades per tal d’abordar amb rigor les solucions necessàries.
2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat
Fins al moment hem plantejat mesures per millorar les condicions de vida a
nivell individual del jovent, però no ens podem oblidar de la importància social
que adquireix el seu treball col·lectiu i comunitari. En aquest sentit, hem
d’estudiar mesures que fomentin la participació de les persones joves a la
societat, un element que s’ha reduït sensiblement en els darrers temps i que
ha coincidit amb l’augment de les dificultats per emancipar-se. Entenem que
9
emancipar-se també vol dir entrar a formar part de ple dret en la societat i,
per tant, contribuir a dissenyar-la i construir-la. El jovent ha de poder disposar
de les eines que li permetin dissenyar el seu projecte de futur individual
perquè pugui participar en el col·lectiu.
La millor forma de fomentar la participació és garantir l’emancipació de la
gent jove, però sobretot corresponsabilitzar-la d’aquest procés. Al marge
d’això, l’activitat de les entitats i associacions juvenils és importantíssima, ja
que són els elements que donen vitalitat als municipis, sent autèntiques
escoles de valors i convivència. Per aquest motiu, es treballarà per fomentar
les entitats i associacions a tirar endavant els seus projectes. Al mateix
temps, cal promoure la cultura juvenil i les activitats culturals que realitzen les
persones joves ja que, com les entitats i les associacions, de les activitats en
comú es desprèn la identitat que ens defineix com a poble. Són elements que
poden contribuir a crear consciència comunitària.
La participació juvenil en projectes comunitaris ha decaigut de forma
considerable en els darrers temps i s’ha accentuat en el món de la política, fet
que ha quedat palès en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals.
L’anàlisi de motius que ens condueixen a aquesta situació és molt complexa,
però és evident que si es fomenta la proximitat entre el jovent i l’Administració
es pot contribuir a corregir aquesta tendència. Hem d’aconseguir vincular els
joves i les joves del nostre municipi amb les polítiques de joventut, no només
com a tall consultiu, sinó per fomentar una cogestió que trenqui amb el
tradicional paternalisme que únicament condueix el jovent a l’apatia.
Al mateix temps, l’accentuació de l’individualisme en la nostra societat ha
afectat de forma especial les entitats, que cada vegada veuen amb més
dificultats com prosseguir la seva tasca. Si bé és una feina que sovint no es
valora prou, la contribució social de les entitats i associacions és
importantíssima, ja que doten la societat de cada municipi d’un dinamisme
propi que li permet definir-se com a poble. Per tant, si volem un poble viu
necessitem unes entitats vives.
10
2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove dels
Països Catalans.
Cal que l’associacionisme guanyi pes dins la ciutat. Començant per la gent
jove, cal motivar-la perquè participi en les associacions i iniciatives del
municipi. La participació és clau per tal de cohesionar la societat civil i
mobilitzar-la davant la injustícia social i perquè formin part fonamental en les
iniciatives que transformin el nostre municipi.
El nostre objectiu a llarg termini en aquest àmbit és fer de Figueres una de les
ciutats amb més participació jove de tots els Països Catalans.
Propostes:
1. Obrir les portes de les escoles, instituts i els organismes públics a les
associacions de la ciutat, creant més espais de diàleg i interacció:
creació de jornades formatives, jornades participatives amb les
propostes de diverses entitats, realització d’activitats dins de les
escoles, instituts i organismes públics per part de les entitats, etc.
2. Fomentar la participació en tots els àmbits (associacionisme, cultura,
esport...), incidir a les escoles i instituts per tal de fomentar la
participació ciutadana als joves, la creació de noves associacions
juvenils i l’adhesió d’aquestes al CLJF.
3. És necessari construir un hotel d’entitats de Figueres, que esdevindrà
un espai que agruparà tota la informació i serveis dedicats a la gent
jove: borsa d’habitatge jove, borsa de treball, Oficina d’Informació
Juvenil, punt de prevenció, etc. Inclourà també la seu del Consell Local
de Joventut de Figueres, espais per a les entitats juvenils amb pocs
recursos i una sala polivalent amb escenari, destinada a l’ús musical i
artístic, així com bucs d’assaig, tot això per a potenciar, motivar i
ajudar els grups musicals juvenils de la ciutat. Es destinarà, per tal de
coordinar aquest espai, la figura del “dinamitzador juvenil” de Figueres,
que promourà un impuls per tal de que la xarxa d’associacions pugui
desenvolupar-se.
4. S’obriran les portes i es crearan espais de participació, dins l’Hotel
d’Entitats de Figueres, als/les joves no associats/des, per tal de que
tinguin punts d’interacció amb el món de la participació i
11
l’associacionisme: realització de debats, xerrades o activitats diverses
dirigides als joves.
5. Cal potenciar la xarxa de difusió publicitària a escoles i instituts
(Butlletí jove) relacionada amb les activitats realitzades per part de les
entitats juvenils a Figueres o activitats realitzades a l’Hotel d’Entitats.
6. Accelerar els tràmits burocràtics per facilitar la realització
d’esdeveniments per part de les entitats i la creació d’associacions.
7. Promoure el reconeixement social de l’associacionisme juvenil com a
eina de cohesió social i participació, donant suport a projectes liderats
per entitats juvenils del municipi, a nivell econòmic, tècnic i
d’infraestructures.
Consell local de joventut de Figueres
Relacionat amb el punt anterior, el Consell Local de Joventut de
Figueres és la entitat que aglutina les entitats juvenils de la ciutat. Aquest, va
suprimir el Consell Municipal de Joventut, òrgan regit per l’àrea de joventut de
l’Ajuntament, per esdevenir una estructura independent de l’administració,
gestionat per una junta escollida per les entitats.
La tasca del CLJF ha de ser la d’enllaçar la veu de les entitats i dels joves
figuerencs amb l’Ajuntament, ha de mantenir una independència política i ha
de servir per unir les causes i les lluites que afectin el jovent de la ciutat. Ha
de tenir els recursos necessaris per tal de ser capaç d’assumir i coordinar tots
els actes juvenils importants de la ciutat, així com l’Embarraca’t.
Propostes:
1. Donar eines al CLJF com per exemple una seu, una imatge pròpia i
material de difusió per tal de potenciar-lo i facilitar al màxim que
esdevingui un interlocutor clau entre els joves i l’Ajuntament.
2. Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per
fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de Joventut i
els equipaments i serveis per a joves.
12
3. Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en
formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Figueres, a la
xarxa publicitària dirigida a escoles i instituts (Butlletí jove) i es
destinaran uns panells publicitaris bimensuals al centre de la ciutat.
4. Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en
els espais òptims.
2.5 Un reglament per a la participació ciutadana.
La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida
col·lectiva no s'ha de limitar només a l'elecció cada quatre anys dels seus
representants a l'Ajuntament. El bon funcionament de la gestió municipal no
és una responsabilitat exclusiva dels polítics elegits democràticament, és una
responsabilitat de tots els ciutadans. La participació activa i responsable de la
ciutadania en els afers municipals, ja sigui de manera directa o per mitjà
d'entitats i associacions, és un dret i un deure democràtic. Només així es pot
assegurar la corresponsabilitat entre Ajuntament i ciutadania en la presa de
decisions que ens afecten a tot i a totes.
Per facilitar aquesta participació, des de l’àrea de participació ciutadana,
començarem la redacció d’un “Reglament de Participació Ciutadana” que
possibiliti la creació d’òrgans representatius que fomentin una reflexió i visió
global de Figueres per damunt de visions sectorials limitades a interessos i/o
problemes immediats o de tipus corporatiu. Aquests òrgans han de permetre
que els ciutadans i les ciutadanes i les persones amb càrrecs públics que els
representen valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten,
respectant sempre la capacitat de decisió pròpia de l'Ajuntament.
El nou reglament ha de crear instruments i mecanismes de diàleg i debat
plural, de deliberació i de contrast d'opinions que serveixen per apropar les
demandes ciutadanes al govern municipal. Entre les eines amb les quals ens
hem de dotar destaquen els consells territorials i sectorials de participació, la
nova organització territorial de la ciutat en districtes, la potenciació del suport
econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels
13
equipaments cívics i altres mecanismes, com la regulació de les intervencions
dels representants de les associacions en el Ple Municipal.
La finalitat del Reglament de Participació Ciutadana és, en definitiva, la
d'ajudar a fomentar la formació cívica i democràtica dels figuerencs. Des de
les àrees de participació ciutadana i d’acció cívica volem fer explícita la
voluntat d'incrementar els canals de participació en els afers públics de la
nostra ciutat com s'evidencia amb la nostra aposta ferma pels districtes i la
gestió dels equipaments cívics i socials. Aquesta mateixa voluntat és la que
ens anima també a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de
cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. La nostra acció demostra
que ha arribat l'hora dels fets i no la de les meres bones paraules.
2.6 La participació ciutadana com a opció de govern.
La participació ciutadana és una de les reivindicacions més reclamades per
part dels partits que postulem una democràcia municipal que vagi més enllà
de les formes i que s'integri en la mateixa vida quotidiana de la ciutat. El que
solia passar, però, és que fins fa poc aquesta reivindicació no deixava de ser
una petició bàsicament retòrica, una declaració d'intencions. Gràcies a
Esquerra, ara pot deixar de ser un ideal i pot convertir-se en una realitat
política palpable.
Des d'Esquerra propugnem que en el proper mandat aquest model
participatiu s'ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir,
per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels
mateixos districtes. Naturalment que aquest model es consolidi i que
s'aprofundeixi dependrà de la correlació de forces que sorgeixi arran de les
pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de
figuerencs i figuerenques, i de la voluntat real que tinguin de participació en la
política municipal.
14
2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres desconcetrada
en 5 districtes i el consell municipal de Vilatenim.
Totes les formacions enuncien en els seus programes electorals la
necessitat de millorar la participació ciutadana. Però no és tan senzill passar
dels enunciats a les concrecions. D’entrada, s’hi ha de creure. I no tots els
que usen i abusen del terme realment aspiren a facilitar la implicació de la
gent en el dia a dia consistorial. I després, cal establir uns mecanismes i
canals que la facin possible.
Un d’ells –important, potent, d’ampli abast..- és l’estructuració de la
ciutat en districtes. Convençuts de la potència d’aquesta eina, vam acordar
en el mandat passat amb el regidor Jesús Quiroga (PSC) estudiar la creació
d’òrgans territorials i sectorials de gestió desconcentrada (districtes, en
realitat). D’aquella feina (anys 2005 i 2006), no se’n va saber res més fins que
ERC va incloure la divisió en districtes en el pacte de govern signat ara fa un
any amb CiU. El camí fins a arribar al recent decret de creació dels cinc
districtes (en realitat sis, perquè ja funciona des de fa temps com un “districte”
l’antic poble de Vilatenim) no ha estat fàcil, però finalment s’ha concretat en
un document que delimita àmbits geogràfics i estableix delegacions especials
per als regidors responsables de cada districte. Són importants: vetllar per la
coordinació entre l’ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que
operen en el districte; informar-los de les qüestions de planejament
urbanístic; fer seguiment de l’acció de govern; proposar a l’Ajuntament quines
actuacions cal prioritzar; plantejar prioritats de despesa i inversió a l’hora
d’elaborar els pressupostos; atendre propostes, suggeriments o queixes de la
ciutadania i canalitzar-les fins a l’organisme municipal corresponent.
Al regidor de districte se li han de transmetre les necessitats i inquietuds del
veïnat perquè, en el menor temps possible, pugui donar-hi una solució
adequada. No en va és el representant de la corporació municipal més
pròxim a la ciutadania. Així de fàcil és participar en la gestió de l’Ajuntament.
Aquesta forma de governar el consistori és la que valora l’opinió de tots els
veïns. I la que farà de Figueres una ciutat més participativa.
És un primer pas. Però per convertir el districte en una eina potent de
participació ciutadana s’ha d’anar més enllà i arribar a constituir un Consell de
15
Districte, amb representació del govern i de l’oposició, de les associacions de
veïns i les entitats (el president no ha de ser necessàriament un membre del
govern: pot ser-ho un regidor de la llista més votada a l’àmbit). Aquest òrgan
s’ha de reunir regularment i ha de ser el marc d’informació, debat i elaboració
de propostes. I ha de ser informat prèviament de qualsevol decisió municipal
que afecti als límits geogràfics del districte (Això ja seria un gran avenç en
relació a l’actualitat).
El proper equip de govern municipal haurà de demostrar,
desenvolupant o no un reglament de funcionament, si es creu els districtes
com a instrument real de participació ciutadana. Si no es va més enllà del
recent decret, pràcticament només hauríem recuperat, millorant les funcions i
ampliant espai d’actuació, els regidors de barri (figura que es va deixar morir
per falta de convicció política). Un bon funcionament dels Consells de
Districte és bàsic per un desenvolupament harmònic de la ciutat, perquè
l’acció de govern ha de tendir a dotar tots els districtes de similars
equipaments i serveis.
2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania.
Figueres pateix –ho sap tothom- les conseqüències de no disposar
d’espais suficients per a les activitats de les entitats (veïnals, culturals,
recreatives, juvenils, etc.). La falta d’un “hotel d’entitats” és un llast evident.
Mentre aquesta mancança no estigui en vies de solució, convé una
optimització de la xarxa de centres cívics i locals socials. Aquest és un dels
compromisos que vam adquirir des de l’àrea de Participació Ciutadana en la
reunió del dia 6 d’abril amb les associacions de veïns. I el primer que cal és
un inventari dels recursos, amb una descripció acurada de cada equipament.
Per això, es demanarà ben aviat a les associacions una radiografia escrita de
la seva seu, per analitzar necessitats i possibilitats de millora.
Un dels primers passos ha de ser dotar alguns locals (centres)
d’ordinadors i estudiar la manera més econòmicament sostenible de
connectar-se a internet. A l’horitzó del primer trimestre de 2011, la solució a
Figueres sembla clara: Wifi/Wimax públic i gratuït, un cop sembla que es van
esvaint els obstacles de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
(CMT): molt pressionada per les operadores privades, va imposar una sanció
16
de 300.000 euros a l’ajuntament de Màlaga per voler oferir aquest servei. Per
això té importància que el dia 13 d’abril la CMT fes pública una circular en
què detallava les condicions en què els consistoris podien oferir gratuïtament
accés a internet sense cables. Condicions que els locals socials/centres
cívics municipals podran complir si fem bé el procediment. Mentrestant, però,
s’està treballant en una solució (connexions ADSL individualitzades) que
permeti utilitzar les noves tecnologies.
Però aquest no és l’única dificultat. “De què ens servirà tenir connexió
a internet, si ens pelem de fred al local a l’hivern i ens ofeguem de calor a
l’estiu?”, em comentava fa pocs dies una representant d’una associació de
veïns. Lògicament, expressava una realitat indefugible que haurem d’afrontar.
Els equipaments de grandària (esportius, culturals..) han de ser objecte
preferent de les inversions, igual que determinades obres públiques; però les
ciutats també necessiten disposar d’una xarxa de locals socials acollidors,
funcionals i que convidin a ser utilitzats pels veïns dels barri ... i de la ciutat en
general.
Malgrat ser temps de dificultats evidents en les economies municipals,
caldrà filar prim en les prioritats del capítol d’inversions aprovades per poder
disposar d’un teixit associatiu actiu i amb infraestructures adequades.
Una de les apostes explícites d’Esquerra quan va entrar al govern
municipal va ser la de la participació ciutadana, en sentit ampli: políticament,
amb l’impuls als districtes com a eina administrativa per a fer possible una
major implicació dels ciutadans en el dia a dia municipal; materialment,
mitjançant la reserva d’una partida pressupostària per a millorar equipaments
d’ús públic com ara els centres cívics i els locals de les associacions de
veïns.
Des del punt de vista d’equipaments, hi va haver la primera concreció:
l’aposta per la creació d’un nou centre cívic municipal al Poble Nou, que
acompanyarà als existents ja la Marca de l’Ham i a la Creu de la Mà,en la
línia d’anar equilibrant geogràficament la dotació. Es va aprovar una partida
d’inversions de 150.000 euros, destinada a millorar centres cívics,
equipaments públics i, sobretot, els locals socials de les associacions de
veïns. Estem a l’any 2010 i resulta, per exemple, difícilment comprensible –en
un consistori amb el pressupost que té el de Figueres– que el centre cívic de
17
la Creu de la Mà no ofereixi determinats requisits de seguretat (sortides, etc.)
i que la sala central no disposi d’aire condicionat. En poden donar fe les quasi
dues-centes persones que van assistir al mes de juny a la inauguració de
l’exposició Artistes de barri, organitzada per Fermí Quintana.
És evident que una climatització adequada –fred i calor–facilita la
utilització dels espais públics. Per això, aquest va ser un dels objectius de la
partida pressupostària esmentada. Sempre amb un objectiu de fons: afavorir
al màxim la utilització dels locals, sigui com a centres d’oci i esbarjo –des de
jugar a cartes fins a fer petar la xerrada–, sigui com a escenari de cursets i
activitats formatives diverses. En aquest sentit, des de la regidoria d’Acció
Cívica, gràcies a la generositat de les entitats del Consell Municipal de
Cooperació, es destinarà una partida de diners per a subvencionar el 50% de
les activitats/cursets que organitzin les associacions de veïns.
En definitiva, es tracta de emprendre accions concretes (polítiques i
pressupostàries) per incentivar la participació ciutadana i per dinamitzar la
vida “social” als diferents barris de la ciutat, amb els centres cívics i els locals
socials com a equipaments de referència.
3 SANEJAR L’ECONOMIA MUNICIPAL
3.1 El problema estructural de l’economia municipal
Des d’Esquerra varem explicar ja fa temps que el pressupost de
l’Ajuntament de Figueres tenia un problema estructural profund: els ingressos
corrents estaven molt per sota de la despesa corrent i resultava impossible
tancar els exercicis sense dèficit (els ingressos derivats de la construcció i els
provinents de l’Estat fa anys que estan caient acceleradament). L’última
vegada que ho varem avisar va ser ara fa un any, en el debat del pressupost
del 2010, que van aprovar CiU, PSC i IC-V. La liquidació posarà en relleu que
les nostres previsions (4,5 milions d’euros de diferència) anaven en la bona
direcció. I que l’efecte bola de neu –acumulació de dèficits cada any-
necessita ser aturat de cop amb un pla de sanejament.
Aquest fort decalatge –si mirem les xifres dels pressupostos inicials de cada
any- comença a percebre’s el 2008. El darrer pressupost del mandat anterior
(2007) es va aprovar amb una previsió d’ingressos d’uns 34 milions d’euros
18
(també, lògicament de despeses). En canvi, al primer d’aquest mandat, ja
amb CiU, PSC i IC-V, s’hi van fer unes previsions de 43 milions d’ingressos i
de despeses. Si la crisi ja era ben perceptible, perquè el canvi de paradigma
pressupostari? Què podia fer pensar que s’ingressarien quasi 9 milions més,
per poder-ne gastar també 9 més? Lògicament, els dos següents exercicis
(2009, 2010) van mantenir el mateix model.De tot això n’érem conscients
quan varem decidir entrar al govern municipal, després de la ruptura
traumàtica del pacte entre CiU i PSC, ara fa nou mesos. Tots els grups som
coneixedors de la realitat...i de com s’hi ha arribat. No calen escarafalls.
Pensant en el pressupost per al 2011, des ‘ERC, no essent responsables del
model i havent gestionat de manera absolutament rigorosa, ens varem
plantejar diferents possibilitats. La més traumàtica, abordar ja el pla de
sanejament. La varem descartar: estem convençuts que el pla de sanejament
és inevitable, però també estem ben segurs que l’ha d’afrontar un govern –del
signe que sigui- amb un mandat de quatre anys, no de poc més de quatre
mesos. Una altra opció era no fer pressupost i, per tant, prorrogar el del
2010: era el més fàcil des d’un punt de vista polític (públicament ens
desenteníem del model pressupostari que altres havien dissenyat), però no
aportava cap millora, ni en la contenció pressupostària ni en l’orientació de
determinades partides. En aquest context es va optar encertadament pel que
era un mal menor: assumir la responsabilitat de fer un pressupost-pont, que
mantenia, és clar, els defectes de l’anterior, però un xic minimitzats, i
s’adaptava millor a la nova estructuració del govern i podia recollir algunes
prioritats del nostre grup. A més, el regidor d’hisenda hi ha introduït elements
de contenció de despesa que poden resultar positius.
Es tracta, doncs, d’un mal menor, a l’espera de la conformació d’un nou
govern. I a l’espera, perquè no, que el clam del municipalisme faci que les
administracions (estatal i catalana) formulin un nou sistema de finançament.
3.2 Pla de sanejament a l’horitzó.
El nou govern que surti de les urnes haurà d’afrontar el pla de sanejament
que exigeix el decalatge (de 4 a 5 milions d’euros) entre ingressos i despeses
de l’actual model pressupostari municipal. Aquest repte implica tenir en
19
compte algunes consideracions. Unes, referides a estalvi en les despeses;
altres, en l’augment dels ingressos. Amb una dada relativament optimista a
l’horitzó: el nivell d’endeutament és raonable (aquest any 2011 s’amortitzarà
deute i, a més, la legalitat estatal impedeix concertar nous crèdits).
Del total del que anomenem genèricament “despesa corrent” (47 M€ a l’any
2011), només és pot passar la tisora sobre una petita part (combustible,
arranjament de carrers, subvencions a entitats, ajuts a les famílies.....). I
encara, perquè el capítol de personal representa el 31% del total de la
despesa i és fàcil congelar plantilles, però traumàtic reduir-les. Són partides,
doncs, en què per molt que estalviïs, només minimitzes la magnitud de la
tragèdia. Per tant, elaborar un pressupost realista que eixugui el decalatge
anual de més de 4 milions d’euros que presenta el de Figueres ..no es
possible reduint únicament despesa corrent. I hi ha motxilles molt pesades
que llasten el pressupost. Una d’elles, l’empresa mixta Ecoserveis:
l’ajuntament hi té una participació minoritària ... i paga caríssims els serveis!
Fixem-nos en l’evolució (en milions d’euros) del cost dels últims anys: 4,4
(2007), 6,2 (2008), 6,8 (2009), 7,8 (2010), 8,1 (2011). Quasi s’ha doblat la
quantitat que ha de pagar l’ajuntament...i el contracte no expira fins l’any
2015. I la situació pot empitjorar si ens mirem les conseqüències de
l’envelliment de la maquinària: l’empresa pot demanar comprar-ne de nova
per no reduir l’eficàcia del servei...
I els ingressos? Han d’augmentar, és clar que sí. Les administracions han de
dotar els ajuntaments de més recursos, ni que sigui per atendre aquest 30%
de competències denominades impròpies (és a dir, serveis que presten els
ajuntaments però que no en tenen l’obligació). Si Estat i Generalitat no posen
més diners a les arques municipals, una de les solucions serà, sens dubte,
deixar de prestar alguns serveis, atès que cal anar molt en compte amb els
augments d’impostos ... i més en moments de crisi.
En els temps de vaques grasses de la construcció, la majoria d’ajuntaments
van considerar com a estructurals uns ingressos que eren fruit de la
conjuntura. Decidir un sostre de despesa condicionat a uns ingressos
circumstancials, era viure per sobre del que es podia. Com una família que
percep un salari i un sobresou fent hores extres... i decideix gastar-s’ho tot
(salari i sobresou). Quan no arriben els ingressos extres, problema greu. I
20
una mica d’això ha passat també a la majoria d’ajuntaments. I el de Figueres
no és una excepció.
3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics.
La crisi econòmica i la caiguda en picat dels ingressos municipals derivats de
l’activitat immobiliària han posat les hisendes locals en una situació
francament precària, en alguns casos desesperada. Sens perjudici de
l’adopció de mesures correctores en l’àmbit global —reforma de la Llei
d’hisendes locals, iniciatives concretes tendents a reforçar la capacitat
inversora dels municipis o a pal·liar les dificultats de tresoreria, etc.—, és
indubtable que els ens locals en el proper mandat han d’afrontar, com la resta
de sectors de l’administració, un sever ajustament de la seva despesa pública
i un clar compromís amb la reducció del dèficit municipal. Així mateix,
l’Esquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per l’expressió
d’una veritable vocació d’austeritat, honestedat i transparència en la gestió
dels recursos públics, amb un impuls decidit als mecanismes que millorin el
control democràtic dels comptes locals.
- Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal
sigui transparent, eficient i eficaç.
- Seguir amb rigor la planificació i l’execució pressupostàries.
- Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat
econòmica local i la destinada a serveis socials bàsics com a mesures per a
fomentar l’ocupació i la cohesió social.
- Contenir la pressió fiscal dins d’uns límits raonables i amb una clara vocació
dirigida a destinar els increments fiscals a la contenció del dèficit local.
- Tendir a la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la
introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la
capacitat de pagament.
En aquest sentit, s’optarà de forma prioritària per la substitució de les
exempcions fiscals, bonificacions en quota o deduccions, pel mecanisme de
les subvencions per a determinades situacions personals o familiars del
subjecte passiu.
- Seguir principis d’austeritat pel que fa a la construcció, la prestació de
serveis, la comunicació i el manteniment.
21
- Informar anualment de la situació econòmica municipal. A tal efecte, el
govern municipal adoptarà mesures per fer comprensible el pressupost
municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la
documentació i de la informació econòmica subministrada als càrrecs electes
municipals i a la ciutadania.
- Aplicar mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts,
sobretot pel que fa a l’habitatge, a les places en centres educatius i als
serveis socials bàsics.
3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim
rendiment als diners públics.
Corren temps dolents per a l'economia mundial i per a la del nostre país. La
nostra comarca i la nostra ciutat tampoc s’escapen d’una situació
amenaçadora en què la taxa d’atur i la frenada de l’activitat econòmica no
aporten altra cosa que mals presagis per als mesos a venir. En aquesta
situació de crisi, les administracions públiques, que s’alimenten de les
contribucions de ciutadans i ciutadanes, i de l’activitat empresarial, també
veuen baixar les seves fonts d’ingressos, mentre que les demandes que se’ls
adrecen no només no minven sinó que justament augmenten, i també ho fa el
nivell d’exigència de la ciutadania pel que fa a la qualitat dels serveis
rebuts.És en aquests moments en què se sent a parlar, arreu, de plans
d’estalvi, de plans de racionalització, de mesures de contenció... sovint amb
una facilitat i un entusiasme sorprenents. Les persones que tenim la
responsabilitat de gestionar els recursos públics hem de demostrar, amb les
nostres accions, la capacitat de fer una bona gestió, de forma diàfana,
honesta i eficient. Cal fer-ho tant en els moments d’abundor com en els
moments de manca de recursos, perquè els diners que gestionem provenen
de les butxaques de la ciutadania.
Que es parli de plans d’estalvi pot fer pensar que, en situacions no tan
amenaçadores com l’actual, es malbaraten diners. Que es parli de
racionalització, podria dur a pensar que els diners no s’han gastat de forma
racional. Que s’imposi la contenció significaria que hi ha moments en què la
despesa pública no està continguda? En tot cas, ara cal fer-ho més que mai.
Per això, i des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va
22
dur a terme, des del primer dia de la incorporació a l’equip de govern de
Figueres, la tasca de racionalitzar el funcionament de les àrees en què tenim
responsabilitat i de donar el màxim rendiment als diners públics de què es
disposen. D'entrada, a proposta nostra, l'Ajuntament es va dotar d'un nou
organigrama de funcionament general que pensem que ja ha començat a
donar els seus fruits. És una feina grisa i de poc lluïment, que sovint vol
moltes hores per estalviar recursos. I que a vegades topa amb maneres de
treballar instal·lades i consolidades, però desagraïdes tant per a la ciutadania
com per als empleats públics. Som conscients, però, que és una tasca que
cal fer sempre, i més ara en el context en què ens trobem. Des d’estalviar uns
milers d’euros en un contracte de lloguer extern, a aconseguir un ajut
econòmic complementari, fins a simplificar els tràmits per a reduir costos de
gestió. Hi som per a les grans obres, però també per aquelles feines del dia a
dia, que no llueixen, però que són imprescindibles. Ara més que mai.
4.- L’AJUNTAMENT, UNA EINA AL SERVEI DELS FIGUERENCS:
ACCEL·LERAR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ DE LA GESTIÓ
MUNICIPAL ADAPTANT, AMB EFICIÈNCIA I EFICÀCIA, ELS RECURSOS
HUMANS I L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’AJUNTAMENT A LES
NECESSITATS DE FIGUERES.
4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC
L’OMAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) es va posar en marxa a Figueres en el
mandat passat (el regidor Jesús Quiroga) com una finestreta única des de la
qual atendre als ciutadans en les seves relacions amb l’ajuntament: des de
presentar una instància fins a pagar un rebut, passant per la demanda
d’informació. És una de les “cares” de la institució i acaba resultant un
indicador del funcionament municipal. Per això, convé que les prestacions de
l’OMAC responguin a les expectatives. Des de la regidoria que se’n
responsabilitza (Atenció a la Ciutadania, al capdavant de la qual hi ha la
regidora Olga Carbonell, d’ERC) el govern municipal ha estudiat algunes
reformes per adaptar l’OMAC als nous reptes: augment i diversificació cultural
de la població, avenços de l’administració electrònica, etc.
23
D’una banda, cal facilitar el fet de relacionar-se amb l’Ajuntament per
via telemàtica: poder pagar rebuts i presentar instàncies per internet ha de
ser més factible i més fàcil. Cada dia perd més sentit haver de fer cua per a
una gestió (registrar una instància, demanar un plec de documentació,
realitzar un pagament...) que pots enllestir des de l’ordinador. De l’altra, en
allò que quedi al marge de la “relació electrònica”, s’han de reflexionar a fons
les possibilitats de descentralitzar l’atenció personal. En consonància amb la
filosofia de ciutat que traspua l’organització en districtes, hem de poder oferir
algunes hores a la setmana d’atenció personal “descentralitzada”; és a dir, en
un espai municipal a cadascun dels cinc districtes previstos: als centres cívics
o als locals socials que utilitzen les associacions de veïns, per exemple.
Òbviament, aquesta aposta només es podria concretar després que una
prova pilot en demostrés la viabilitat. El repte és, però, que augmenti
vertiginosament el percentatge de tràmits “electrònics”, la qual cosa afecta a
la capacitat de l’administració de posar-se al dia i, també, del nombre
d’usuaris en condicions de mantenir aquesta manera de relacionar-se amb
l’administració.
Mentre aquest procés va madurant, hem de saber utilitzar mecanismes
per optimitzar els recursos i reduir els temps d’esperar que els ciutadans han
de “patir” quan opten –potser perquè no els queda altre remei- per ser atesos
presencialment a l’edifici de l’Avinguda Salvador Dalí. Aquestes objectius
imprescindibles requereixen una determinada política de personal: formació,
especialització, exigència, remuneració, etc. I un ajuntament que ha d’estar
en disposició d’atendre quasi 45.000 ciutadans, n’ha de ser conscient ... i
conseqüent. Els temps d’espera que inverteix la ciutadania a ser atesa
(eletrònicament o presencialment) per la maquinària municipal és percebut
cada dia més com un element clau per a valorar l’eficiència dels consistoris.
4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública.
El futur de FISERSA, empresa municipal de Figueres, acostuma a ser objecte
de rumors. Un dels més habituals és el de l’existència d’uns hipotètics plans
de privatització. Com a empresa, rutlla bé i ofereix balanços positius. Resulta,
per tant, atractiva per al capital privat, especialment per als grans grups
empresarials (alguns municipis ja tenen cedida l’explotació dels serveis
24
d’aigua, clavegueram, etc.). No ens ha d’estranyar, doncs, que, en un
context de crisi de les finances del món municipal, les especulacions sobre
una possible privatització de FISERSA siguin moneda corrent i provoquin una
certa inquietud entre els que hi treballen.
Quan el grup municipal d’ERC va entrar al govern municipal, l’alcalde ens va
demanar la nostra opinió. No ens va costar gens de donar-la sense matisos:
FISERSA havia de continuar essent una empresa de capital íntegrament
públic. Entenem que no cal deixar al consistori sense l’aportació important
que representa l’empresa en el capítol dels ingressos, especialment si tenim
en compte que l’economia de l’ajuntament “plora” precisament pel aquest
costat, més que pel de la despesa. Dit d’una altra manera: el problema que fa
pràcticament impossible quadrar els comptes municipals amb l’actual
estructura pressupostària és la reducció d’ingressos dels darrers anys, un cop
estroncades les dues vies més decisives: els impostos derivats de lles
llicències d’obres i la participació en els tributs de l’estat. Per això, modificar
l’actual situació administrativa de FISERSA (treure a concurs públic la
concessió del servei o privatitzar-lo), podria servir per a recaptar una elevada
quantitat de diners que resoldria problemes puntuals de tresoreria, però
empitjoraria a mitjà termini el capítol d’ingressos municipals i convertiria en
objectiu quasi impossible quadrar el pressupost.
L’alcalde ha respectat la posició que ERC li ha expressat sempre amb
rotunditat i en cap moment ens ha plantejat altres vies. De fet, li havíem
comentat que seria convenient fer saber sense embuts a la ciutadania en
general i als treballadors de FISERSA en particular, que no hi havia intenció
de fer cap modificació en l’estatus de l’empresa. Per això, valorem molt
positivament que hagi explicitat el compromís públic que li reclamàvem com a
socis de govern.
4.3 ECOSERVEIS: una pedra a la sabata del pressupost municipal.
L’empresa mixta ECOSERVEIS ja fa temps que és objecte de controvèrsia en
la gestió del dia a dia municipal. Va néixer l’1 de gener de l’any 2001, amb un
un soci públic (ajuntament) que tenia el 27% de les accions, i un privat que
se’n quedava el 73%. Estrany, però cert. L’objectiu, la concessió durant 14
anys de tres serveis: enllumenat, deixalleria i jardineria (parcs i jardins). Més
25
tard, l’any 2002, s’hi van afegir els de recollida d’escombraries i de neteja
viària. Quan l’empresa es va crear, el préstec formalitzat de 3,6 M€ es va
destinar, a parts quasi iguals, a maquinària, edifici de l’empresa ... i a la
reforma del Parc Bosc. En aquest darrer cas, una inversió d’1,2 M€ que no
tenía relació amb la finalitat de l’empresa....però que va convenir al govern
del moment. I encara podríem afegir que el benefici industrial del soci privat
(8%) sempre hi és, siguin quins siguin els resultats; fins i tot quan hi ha una
millora retributiva del personal, li pertoca un 8% de la quantitat que
s’augmenta. Quant a la maquinària per a efectuar els serveis, l’amortització
es va calcular a 8 anys, tenint en compte que era la vida útil que se li podia
preveure. L’empresa, per tant, ja ha pagat la maquinària, que continua
funcionant...però cada dia més obsoleta.
L’únic servei que s’autofinança a través dels impostos/taxes és el de recollida
d’escombraries. Malgrat que el consistori ha d’aprovar els plans de gestió –
determinades condicions econòmiques del contracte–, el percentatge del
pressupost de despesa municipal que s’enduu ECOSERVEIS és cada cop
més important (17 % aquest any) i difícil d’assumir, tot i que els serveis que
presta resulten essencials per a la qualitat de vida de la ciutadania. El salt
endavant espectacular es va fer l’any 2008, primer pressupost de l’actual
mandat, en què es va passar de 4,5 a 6,2 milions d’euros (en el del 2011,
s’enfila fins als 8,1).
Davant de tot això, no ha de sorprendre que la coincidència pràcticament
general en els grups del consistori que la situació resulta insostenible. No es
tracta de renegar de la concessió com a sistema de prestació de serveis; es
tracta, probablement, de admetre que el cost dels serveis, en les condicions
establertes, resulta una pedra a la sabata del pressupost municipal (no
l’única, lògicament !). Si tenim en compte que les concessions (d’uns serveis i
els que s’hi van afegir més tard) acaben el primer dia de l’any 2015 i de l’any
2016, ens esperen encara uns quants anys de malson econòmic. I amb un
agreujant: cada dia que passa es fa més necessari en alguns casos –és de
sentit comú- canviar la maquinària per una de més nova i eficient. Però, és
clar, això enduririra encara més les condicions econòmiques –el cost- de la
concessió.
26
Un carreró en el qual costa de veure-hi la sortida en els anys que falten per al
final de la concessió. Però les diferents formacions polítiques haurem de
proposar-ne alguna, d’estratègia per a minimitzar l’impacte.
5. L’ORDENACIÓ URBANA I TERRITORIAL DE FIGUERES EN CLAU DE
SOSTENIBILITAT.
5.1 El model urbanístic d’Esquerra
L’urbanisme és la planificació i la definició del model urbanístic de ciutat,
que cal que faci l'Ajuntament conjuntament amb la participació dels
propietaris i propietàries i la resta d’operadors públics o privats.
Des d’Esquerra volem donar resposta a les noves necessitats econòmiques i
socials, adaptant la política urbanística local a la nova realitat del país, en la
mesura de la competència municipal.
Apostem clarament a favor d'un model de municipi sostenible i respectuós
amb el medi natural sobre la base de la utilització racional del territori per
compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic que comporta amb la
cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de
generacions presents i futures.
Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilització
racional i del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament
urbanístic sostenible. Un municipi equilibrat entre el règim de sòl urbà i no
urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.
Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el
consum del sòl.
Treballem per la utilització eficient de les àrees urbanes, la renovació i la
reutilització dels teixits urbans per compactar la demanda d’espai per
habitatge i per activitats econòmiques.
Promovem un model urbanístic de municipi al servei de les persones i de la
cohesió social, on el municipi sigui un espai de trobada, relació i integració a
una identitat comuna; en definitiva la construcció quotidiana de l’espai cívic.
Dissenyem un municipi amb veritables espais públics. Hem de liderar la
construcció d’un espai cívic amb l’objectiu de teixir un espai de convivència
real, fet i viscut pels ciutadans i ciutadanes. No podem seguir fent espais
27
públics neutres i asèptics, projectats sense cap valor cívic. El disseny, la
gestió i el manteniment de l’espai públic per Esquerra ha de recollir les
necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política
urbanística del municipi.
Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a
l’aire lliure de les diferents zones del nucli urbà entre ells i amb els espais
naturals més adequats de l’entorn del nucli.
Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai
construït i les masses forestals.
Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de
defensa del paisatge.
Elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb
interès ecològic o paisatgístic, o que compleixen una funció compensadora
de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats només
com a espais residuals per a futurs creixements.
Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals
de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.
Ordenar l'horta marginal.
Municipi ordenat i equilibrat
Elaborar un catàleg de patrimoni local per tal de preservar els béns culturals
d’interès locals en totes les seves vessants —històric, natural, arqueològic...
—, fent una especial atenció al patrimoni arquitectònic, però també al
documental, etnogràfic i històric.
Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers, rehabilitació
de façanes, redacció de la carta de colors i de materials, enjardinaments...
Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi, i
promoure polítiques d’ordenació del territori que facin impossible la creació
d’un continu urbà amb els municipis veïns.
Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.
Fugir del sistema de creació d’urbanitzacions que provoquen un creixement
28
desordenat i dispers i tenen un cost de manteniment molt alt per al conjunt de
la població, optant en la mesura del possible per la seva reducció —a través
de la compactació— o fins i tot per l’extinció.
Redacció de programes d’adequació per afavorir la regulació de les
urbanitzacions ja existents, dotar-les dels serveis públics bàsics i impulsar
polítiques que garanteixin la convivència d’usos per fer front als costos del
creixement difús.
Redacció de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte
prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i
la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.
Establir, a través d’ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de
soroll en les zones residencials del municipi.
Afavorir, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà
comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta.
Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació
d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre com a totes
les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.
Impulsar polítiques contundents amb la protecció de la legalitat urbanística.
Municipi compacte
Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu,
dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.
Fer les reserves de sòl a les zones de nova urbanització i engegar
estratègies per alliberar sòl allà on sigui necessari per tal de dotar els barris
de tots els equipaments escolars, esportius, etc. que necessita la ciutat
compacta.
Fer propostes urbanístiques encaminades a la renovació urbana.
Transformació d’usos i rehabilitació d’habitatges per tal de disminuir els
creixements innecessaris.
Resituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors
planejaments, com a creixements del municipi per tal d’afavorir la
compactació del territori, la protecció del sòl i la gestió sostenible de
l’urbanisme.
29
Disposar d’espai suficient d’aparcament i parada per a persones
discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al
veïnat amb infants, malalts i gent gran.
Municipi al servei de les persones
Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a
l’esbarjo, el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o simplement
caminar amb una relativa tranquil·litat.
Racionalitzar l’espai urbà per facilitar la mobilitat de les persones
discapacitades o amb mobilitat reduïda, especialment disposar
d'aparcaments reservats a aquest efecte.
Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.
Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —
infantil, primària i secundària.
Constituir el Consell Assessor Urbanístic, previst com a voluntari a la Llei
d’urbanisme, per garantir i fomentar els drets de participació dels ciutadans i
ciutadanes en la definició del municipi.
Actuar en resituar aquells usos conflictius amb l’ús residencial per tal de
millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Dissenyar i construir una xarxa d’equipaments públics per tal que la
ciutadania tingui garantida les seves necessitats.
Municipis amb veritables espais públics
Potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora de les
activitats urbanes i formen part essencial del patrimoni paisatgístic del
municipi.
Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de
manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i
on la seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode.
Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.
Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds.
30
Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada
dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat, i en
cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de
preferència per a vianants.
Establir eixos cívics, pensats de manera que els espais de vianants guanyin
presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim necessari.
Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n
fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.
Redactar el Pla d’accessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les
possibilitats, l’espai públic de les nostres poblacions a aquest Pla.
5.2 Urbanisme participatiu: un nou pla general per a vertebrar el procés
de transformació urbana amb l’emergència de les noves centralitats.
Un dels temes que marcaran el proper mandat a Figueres és la
reforma del pla general d’urbanisme. Fa massa temps –des del llunyà 1983!–
que es van fent modificacions puntuals; tantes, que l’actual ordenació no té
res a veure amb la de 1983...i això sense que s’hagi fet cap pla general nou
en quasi 30 anys.
Molts estudiosos de l’urbanisme municipal consideren que en les
legislatures en què convé elaborar un (nou) pla general d’ordenació urbana –
una eina de gran transcendència econòmica, com es pot intuir– la pluralitat
en la distribució de regidors resulta democràticament fonamental: quanta més
necessitat de pactes en l’aprovació de les noves regles de joc urbanístic hi
hagi, més fàcil serà que el nou planejament respongui a interessos (més)
generals. O si és vol, en sentit contrari: quanta més participació decisiva hi
hagi (de la ciutadania i dels grups amb representació a l’ajuntament), més
improbable resultarà que la nova ordenació urbana respongui a interessos
particulars.
5.3 Un creixement controlat de la ciutat.
A aquestes alçades, és ja un fet evident que el creixement urbanístic
en si mateix no és una resposta al futur econòmic i social d’una ciutat; ans al
contrari, en pot esdevenir la hipoteca que marqui les limitacions del seu futur.
31
La fugida endavant cap a la construcció de més habitatges és només de
forma puntual una font d’ingressos. I, en canvi, esdevé un deute de futur per
a aquells nous ciutadans i ciutadanes que arriben i esdevenen usuaris de
nous serveis educatius, sanitaris i socials. El creixement de la ciutat posa a
prova les seves xarxes de comunicacions i de serveis bàsics, que és allò que
li confereix el seu veritable caràcter de ciutat. Aquesta mena de serveis
hauran de ser donats per l’administració municipal i per d’altres
administracions, i per tant entren en una roda de despeses permanents per a
les quals no hi ha uns ingressos permanents consolidats.
Els ciutadans i ciutadanes de Figueres som sabedors (i patidors) que molts
d’aquests serveis bàsics no són suficients, ja a hores d’ara, per satisfer les
actuals necessitats de la nostra ciutat i comarca. Si avui estem desbordats
per l'espectacular creixement poblacional dels darrers anys, com podem
pensar que un nou i desorbitat augment de població no comportarà una
minva encara més escandalosa dels serveis que cal oferir a la ciutadania?
¿ Ens podem plantejar seguir creixent de forma indefinida, sense un full de
ruta que ens marqui fins a on d’arribar la nostra ciutat? No ha arribat ja el
moment d’establir una planificació de creixement i serveis que ens garanteixi
una Figueres sense mancances de serveis per als seus habitants actuals i
futurs? És només el mercat qui decidirà per nosaltres?
Està en joc el futur de la nostra ciutat, i pensem que la situació de crisi que
afrontem és una bona oportunitat per pensar quina és la Figueres que volem,
i què volem que sigui (o no) la nostra ciutat quan sigui gran. Per dibuixar
aquest futur no n'hi ha prou amb cuidar els detalls, cal una planificació
substantiva, rigorosa, meditada, que garanteixi que Figueres es pugui tornar
a situar entre les ciutats punteres del país. I que deixi ben clar que quantitat
no sempre és qualitat.
Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest
creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el
Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat
a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals
que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.
32
El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període
de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se
als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i
de millora de la qualitat urbana.
Per tan proposem que:
Es revisi l’actual Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres,
datat de l’any 1983, fent-lo al màxim de participatiu i atenent al major
nombre d’interessos possible de veïns i societat civil.
El criteri bàsic que hauria de tenir en compte el nou Pla General és la
conformació de l’anomenada ciutat tranquil·la i compacta, on els espais
d’ús públic recuperin la importància que darrerament han anat perdent, i
la ciutat connectada amb el seu territori, com a espai de passeig i de
lleure.
La ciutat tranquil·la: Figueres és una població de dimensions reduïdes on
la major part de desplaçaments es poden realitzar a peu, per tant
l’urbanisme hauria d’afavorir aquest fet. Aconseguir que les voreres
dels carrers siguin amples, les zones de vianants ampliades de
forma radial i les zones de circulació siguin lentes.
La ciutat compacta: La protecció del medi ambient reclama la defensa
del territori, això significa que no podem anar construint tota la superfície
disponible amb una ciutat de baixa densitat. Per tant cal construir una
ciutat de densitat mitjana, defugint les grans concentracions que
acaben provocant la suburbialització de la ciutat.
Seguir el criteri de la rehabilitació urbana, no podem deixar abandonat i
desèrtic tot el casc antic, és un valor que l’hem de protegir. Cal un Pla
especial de millora del Centre Històric de Figueres”. Aquesta
rehabilitació hauria d’anar acompanyada d’una decidida política d’ajudes,
subvencions i convenis amb altres administracions de nivell superior com
33
també a particulars de manera que aquests habitatges es puguin dedicar
a la venda o lloguer per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge
(joves i altres col·lectius desafavorits).
Oposició a la creació de nous nuclis urbans, comercials o industrials
aïllats del nucli urbanitzat. En contra es defensarà un creixement del
nucli urbà, radial i continuat.
Garantir que cada barri-districte compti amb les mateixes
oportunitats i igualtats en l'establiment dels serveis i els
equipaments.
Inventariar i aprovar un “Pla de control dels edificis en mal estat”
així com tramitar expedients de ruïna i garantir la seva diagnosi.
Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest
creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el
Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat
a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals
que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.
El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període
de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se
als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i
de millora de la qualitat urbana.
5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions
FIGUERES, SENSE ESTACIÓ!
El 17 de desembre de 1877 arribà el ferrocarril a Figueres. La línia ferroviària
Barcelona – Girona – Figueres arribà fins a Portbou al cap d’un mes, el 20 de
gener de 1878. Aquesta línia fou anomenada camins de ferro de Barcelona a
França per Figueres.
34
L’esdeveniment fou molt important per la comarca de l’Alt Empordà i dels
municipis per on va passar la línia. Més ho va ser per a la ciutat de Figueres,
que es convertí en una de les estacions més importants de tot l’eix
mediterrani.
La posició geogràfica de l’estació de Figueres l’ha convertida en un lloc
estratègic al llarg d'aquests 133 anys d'existència. El nom de Figueres i la
seva estació surt en tots els documents que esmenten la ciutat com a punt
d’arribada o de sortida de Catalunya. La ciutat de Figueres també és
coneguda dins de la xarxa europea de ferrocarrils com una de les estacions
més rellevants d'aquesta banda d'Europa.
Però a partir del funcionament de l’anomenada nova estació de Vilafant (o bé
de l’Alt Empordà), el nom de Figueres ha desaparegut del nomenclàtor
ferroviari internacional, juntament amb tota la seva història.
El fet que l'estació estigui al terme municipal de Vilafant no és un fet
anecdòtic, sinó que comporta un seguit d'inconvenients ben grossos. Un dels
més evidents és que està situada als afores de la ciutat (millor dit, al poble del
costat) i això crea unes noves necessitats de mobilitat que fins ara no es
tenien.
La ubicació de l'estació també és un problema per al transport urbà, ja que
els autobusos de Figueres no poden arribar a l'estació sense el permís de la
Generalitat i l'acceptació de l'empresa TEISA, que és qui té la concessió del
servei interurbà de viatgers entre Figueres i Olot, perquè Vilafant és una de
les parades d'aquesta línia.
Quan l'estació operi a ple rendiment d'aquí a uns anys, generarà unes
necessitats de transport que ni Figueres, ni Vilafant, ni la Generalitat (via
Teisa) poden assumir per separat a un cost raonable. No cal ni dir que
Vilafant té unes necessitats de transport urbà que la línia de TEISA Figueres-
Olot no satisfà. Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres realitza, a hores
d'ara, un gran esforç econòmic per disposar d'un servei de transport urbà
suficient, ja que per al proper 2011 haurà de cobrir un dèficit de més de
700.000€, sense comptar amb cap subvenció estatal, ja que només la reben
35
les poblacions de més de 50.000 habitants (la xifra a partir de la qual és
obligatori que un municipi presti aquest servei); i no hi fa res que la suma de
Figueres i Vilafant representi un entorn urbà continu amb més de 50.000
habitants,
Donada aquesta situació, s'imposa la necessitat d'arribar a un acord de
col·laboració entre els municipis de Figueres i de Vilafant en matèria de
transport urbà, que inclogui el servei de taxi i de bus en una àrea
metropolitana, amb la participació de la Generalitat i de Teisa. Només
compartint aquest serveis aconseguirem millorar-los a un cost assumible per
als municipis i per als ciutadans.
Esquerra defensarà en el proper mandat l'estació del tren convencional
al centre de la ciutat i amb les vies soterrades, i demanarà un pacte
polític sobre aquesta qüestió a la resta de partits figuerencs durant la
campanya.
El Grup Municipal d'ERC entén que l'actual traçat del TGV no impugna de
cap manera l'opció que sempre ha defensat de mantenir l'estació del tren
convencional en el centre de la ciutat, en el seu emplaçament actual, però
amb les vies soterrades, per tal que s'eliminin els actuals passos a nivell
existents, que constitueixen unes autèntiques barreres urbanístiques que
constrenyen el desenvolupament de la ciutat.
L'actual crisi econòmica fa pràcticament inviable el trasllat de l'actual estació
del tren convencional, situada al cor de la ciutat, a la població veïna de
Vilafant, on hi ha l'estació del TGV. Els elevadíssims costos d'aquest trasllat,
que el Ministeri de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l'Ajuntament
en cap circumstància mai no podria finançar), el fan senzillament impossible.
D'aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la
ciutat defensi la centralitat de l'estació del tren convencional, tal i com ha
defensat ERC, un gran nombre de figuerencs (que van recollir milers de
signatures en favor d'aquesta opció) i nombrosos ajuntaments de la comarca
(de signe polític ben divers). Encara hi som a temps i el nou govern municipal
36
que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta
reivindicació ciutadana i comarcal. Cal, però, que existeixi un compromís prou
ampli com perquè des de Madrid acabin acceptant aquesta opció, que ja
compta amb importants avals tècnics i que, per tant, és completament viable
des d'aquesta perspectiva. Ara cal que també sigui viable des d'una
perspectiva de caire polític.
Es tracta d'una qüestió de racionalitat política i no pas un tema que respongui
a cap mena de posicionament ideològic d'un o altre signe. Per això ERC
demanarà, ja en la propera campanya electoral municipal, a la resta de forces
polítiques figuerenques que es comprometin davant la ciutadania a defensar
aquesta opció. Ja es va aconseguir el pronunciament d'un ple municipal en
aquest mandat. Ara cal assegurar que el futur govern de la ciutat es
comprometi també en continuar lluitant per fer viable aquesta alternativa.
Els avantatges de mantenir l'estació al centre de la ciutat amb les vies
soterrades són indiscutibles. Així, poder anar a peu a l'estació per agafar el
tren convencional és bàsic per no haver d'augmentar encara més el trànsit
automobilístic urbà, ara mateix ja al límit de les seves capacitats. Les
principals poblacions catalanes com Barcelona i Girona han seguit aquest
mateix criteri, malgrat l'arribada del TGV. I les que no ho han fet així, ara ja
se'n queixen d'haver situat l'estació convencional fora del nucli urbà. No
podem badar, ja que la decisió que prenguem ara hipotecarà durant dècades
el desenvolupament ciutadà.
CENTRALITAT DE L’ESTACIÓ DEL TREN
Reclamar, amb fermesa i sense embuts:
El soterrament de la via de tren convencional, eliminant
d’aquesta manera els passos de nivell de la carretera de Roses,
etc. Un volum important dels usuaris provenen de l’est de la
comarca, de manera que desplaçar l’estació a l’Oest de Figueres
37
(Vilafant) augmentaria la circulació pel centre de Figueres. Aquest
soterrament donaria la possibilitat d’obrir nous espais urbans
(zones verdes, aparcaments, avinguda d’entrada a la ciutat, etc.).
La centralitat de l’estació de tren: actualment l’estació
de tren és molt més accessible a la major part de la població de
Figueres que pas la solució ferroviària que l’actual equip de
govern vol trobar-li. A més a més, és veïna de l’estació
d’autobusos, i cal que es potenciïn mútuament i es facilitin les
connexions entre els dos mitjans de transport.
Potenciar l’actual traçat de tren convencional que va fins a
Portbou com a línia d’ample europeu, de passatgers i de
mercaderies, aconseguint que es garanteixin unes bones
connexions internacionals.
Estudiar la viabilitat d'una connexió ferroviària entre
Figueres i Roses.
Millora del servei de ferrocarril establint un sistema de
rodalies per Girona:
Reclamar més freqüència de pas.
Aconseguir una adaptació entre els horaris dels trens i les
necessitats reals dels seus usuaris figuerencs, sobretot pel
que fa a l'ampliació en sortides a primera hora, i d'arribades a la
darrera.
No suprimir el transport el cap de setmana amb
connexions actualment gairebé impossibles amb França.
Pressionar RENFE per que s’ampliïn encara més les
adaptacions dels vagons a les persones amb mobilitat reduïda
(PMR).
38
Pressionar RENFE per que s’ampliïn les adaptacions dels
vagons per a ús i transport de bicicletes.
Centralitat de l'estació del tren.
Volem soterrar el traçat actual del tren, mantenint l’estació en el mateix lloc.
El traçat que nosaltres defensem és el que han seguit, o tenen planificat
seguir, ciutats com ara Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Montmeló, El
Prat de Llobregat, Lleida o Barcelona, sense anar més lluny. Malgrat tot el
que ens volen fer creure, encara hi som a temps !
5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social.
Una de les principals necessitats de la ciutat de Figueres és la millora de
l’espai públic com a factor de cohesió social, per això ens caldrà adaptar
l'espai públic a les noves necessitats, com ara:
- Millora d'espais com són la plaça de l'Escorxador i la plaça del Sol.
- Afavorir la creació de nous espais i equipaments públics.
- Política de manteniment i conservació dels espais públics.
Parcs i jardins.
- Vetllar per un manteniment dels parcs i jardins públics més acurat,
com a mesura d'estalvi econòmic i del foment del seu ús social.
- Utilitzar plantes autòctones i criteris de xerojardineria en la reposició i
manteniment dels jardins urbans.
- Divulgar el coneixement del nostre entorn natural mitjançant cartells
informatius de les seves espècies –tot fent pedagogia–, i sempre en els
espais verds que ho permetin.
- Potenciar l’ús social dels nostres parcs i jardins.
Zones verdes.
- Creació d’una gran àrea lúdic-esportiva a la Muntanyeta, l'anomenat “El
Parc del Castell”, on es combinin elements pel gaudi paisatgístic amb
elements de potenciació com a zona per a la pràctica de l'esport, fent
39
especial èmfasi en la millora de les condicions del caminet que envolta la
fortalesa, els accessos per la Pujada del Castell i des de l'Hospital.
- Creació d'un nou parc urbà que relligui l'actual trama urbana entre el
barri de la Creu de la Mà, la Ronda Sud i el Cementiri Municipal.
- Plantarem més arbres i arbusts a les nostres places i carrers, com a
mesura per fer la ciutat més agradable i més respirable.
Els horts i conreus.
- Protecció i incentivació dels propietaris d’horts i conreus de tal manera
que els afores de Figueres mantinguin la imatge tradicional agrícola de la
nostra comarca.
- Implantar una política de lloguer o concessió d'horts periurbans, i
regulació dels existents.
Zones d’esbarjo, lleure i esport.
- Prioritzar la construcció del tipus de places anomenades “toves”, en
comptes de les “dures”.
Castell de St. Ferran.
Sense voler entrar en massa subhastes sobre els usos civils i públics que cal
donar al Castell de St. Ferran, des d’Esquerra apostarem per tal que el
govern municipal tingui molt més pes dins el Consorci que gestiona el
Castell de St. Ferran.
GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL FIGUERENC.
- Cal prioritzar la protecció i restauració dels espais que envolten el riu
Manol per la seva vital funció de connexió ecològica entre espais
naturals.
- Regular el sòl no urbanitzable amb criteris de protecció activa que
quedin prou reflectits en el planejament urbanístic. S'ha de realitzar amb
criteris de restauració, rehabilitació i conservació funcional i estructural.
- Potenciació d'espais naturals tradicionalment ignorats, com poden ser
el Pla d'Hostalets, les Basses de Sant Pau, etc.
40
- Crear i connectar Figueres amb el seu entorn no urbà mitjançant xarxa de
camins per vianants i bicicletes ben senyalitzats, i que permetin travessar
barreres com ara l'autopista o les vies del tren –sense ser túnels o ponts de
difícil accés.
- Recuperació del camí de la Font del Soc.
- Recuperació dels antics camins que anaven als pobles veïns amb
Figueres.
- Definir les "vores" de la ciutat i la transició urbà – no urbà, amb cert criteri
de qualitat paisatgística.
5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge.
Des d’Esquerra defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la
configuració de l’espai cívic. Per això cal dedicar especial atenció a
l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses
generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar
un etern tornar a començar cada 10 anys. Cal liderar-ho des dels ajuntaments
a través d’iniciatives per aconseguir la preservació del sòl i dels parcs
d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no
suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de
superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu.
És estratègic, ateses les dificultats locals, d’invertir en la compra de sòl i de
col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense
que s’incorpori al mercat de renda lliure.
Des d’Esquerra hem de capitalitzar un fort sector social composat pel sector
públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar
els patrimonis públics de sòl i habitatge, garantir-ne la propietat pública i
deixar de vendre els aprofitaments urbanístics per finançar despesa
municipal, assajant noves formes de propietat, com el dret de superfície, el
dret d’ús com a model de gestió. S’ha d’afavorir un nou sector empresarial
fins ara testimonial que aposti per la promoció i la gestió de parcs de lloguer
i/o dret de superfície, i mecanismes financers que facilitin la canalització
41
d'estalvi particular cap a una activitat immobiliària no especulativa i
sostenible.
5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge.
Promoció d’habitatge de lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió
d’ús o en dret de superfície
Actualment el parc d’habitatges desocupats és molt important a pràcticament
totes les poblacions, i la perspectiva de trobar-los una sortida a través de la
venda és reduïda. Per això, bona part d’aquests pisos han aflorat per
incorporar-se a l’oferta de lloguer.
Donar preferència, en les promocions públiques d’habitatge de lloguer, als
joves, la gent gran, les famílies monoparentals i els segments de població
amb dificultats, per tal de garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.
Mantenir la titularitat de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge
protegit i fer habitatge de lloguer, ja sigui amb promoció pública directa, o a
través del drets de superfície durant un període llarg.
Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer
—amb opció de compra o sense— i, preferentment, a lloguer protegit.
Crear una borsa d’habitatge jove.
Estudiar si en base a la situació del municipi, cal proposar a la Generalitat
de canviar els preus actuals de l’habitatge protegit, o canviar de zona per
poder treballar amb preus per sota dels de mercat.
Facilitar l’accés a l’habitatge
Procurar el manteniment dels ajuts al lloguer de la Generalitat a persones i
famílies que tenen dificultats, i el manteniment dels ajuts de l'Estat a
l’emancipació de joves, i gestionar-ne les sol·licituds on existeixi oficina
d’habitatge.
Informar des dels serveis socials a les famílies que tinguin més necessitat
d’aquests ajuts.
La rehabilitació i el manteniment dels edificis
Fomentar la rehabilitació per ajudar a reduir l’estoc d’habitatge antic buit,
que sovint ho està per falta de manteniment.
42
Fomentar la incorporació al mercat dels habitatges buits mitjançant
incentius a la rehabilitació estructural i/o funcional.
Fomentar la rehabilitació establint antiguitats dels edificis més estrictes que
les del Decret 187/2010 a efectes de l’obligatorietat de les ITE via ordenances
municipals, amb una fiscalitat local adequada via bonificacions o
subvencions.
El Pla local d’habitatge pot proposar, mitjançant conveni amb la Generalitat,
la rehabilitació dels habitatges dels centres històrics amb la declaració d’àrea
de rehabilitació o de conjunt d’especial interès quan raons d’envelliment del
parc, de seguretat, o de la situació social de les persones ho faci
aconsellable.
En els municipis grans o que s’ho puguin permetre, disposar d’oficines
d’habitatge que incorporin com a tasca important impulsar la rehabilitació del
parc d’habitatges, ser proactius per aconseguir la implicació del veïnatge,
tramitar els ajuts d’altres administracions a la rehabilitació i, si la situació
econòmica municipal ho permet, facilitar un avançament al cobrament de les
subvencions.
Aplicar el control periòdic de les edificacions per detectar riscos pel mal
estat dels edificis, i prendre mesures per corregir els problemes detectats.
Donar a conèixer i promoure els ajuts per a la instal·lació d’ascensors en
edificis que no en tenen, i millorar-ne l’accessibilitat.
Des de les oficines de rehabilitació, fer mediació per afavorir l’acord del
veïnat, tant per la rehabilitació com per la instal·lació d’ascensors.
Disposar d’una ordenança per la millora del paisatge urbà que reguli aires
condicionats, antenes, baixants i escomeses.
El foment de la rehabilitació suposa gestionar la detecció d’habitatge vacant
per posar-lo en valor, la qual cosa es pot fer mitjançant l’encàrrec d’un cens
d’habitatges desocupats.
Control de les condicions d’habitabilitat
Establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones
en immobles, a través del padró municipal, i si cal amb comprovacions als
43
pisos. Així evitem un fet negatiu a nivell social i també la degradació personal
i humana de les persones ocupants.
Actuar evitant l’ocupació com a habitatge de locals o espais que no
reuneixen les condicions d’habitabilitat.
Prevenció de conflictes socials
Dedicar esforços a fer mediació entre el veïnat de les escales amb
conflictes per pagaments de la comunitat.
Pressionar des dels municipis per modificar la norma estatal que permet el
desnonament per hipoteques impagades mentre la família ha de seguir
pagant per un pis del que no podrà ocupar.
Destinar allotjaments per a col·lectius protegits. Des dels municipis s’han de
dedicar part de les promocions d’ús residencial col·lectiu, o d’ús comunitari
temporal a donar allotjament a col·lectius amb necessitats especials de
caràcter transitori, com ho pot ser la comunitat universitària, o les persones
amb necessitats de tutela, com per exemple els col·lectius més vulnerables.
Ajuts al pagament de l’habitatge, ja sigui amb quotes de hipotecàries o de
lloguer de caràcter permanent o de caràcter urgent.
Mitjançar en el lloguer social a través de les borses de mediació per al
lloguer social i les borses d’habitatge jove que s’integren a la xarxa de
mediació, la qual cosa farà incrementar el parc d’habitatges que es destina a
lloguer social, amb finançament de la Generalitat per contracte signat.
Posar en marxa el programa de cessió d’habitatges als ajuntaments per a
lloguer social amb lloguer garantit, prèvia rehabilitació de l'habitatge si
s’escau —aval lloguer.
Posar en marxa el programa d’habitatges d’inserció i d’acollida per a
aquelles finalitats, d'entre les previstes, que proposi l’Ajuntament i que
conveni amb la Generalitat —víctimes d’assetjament immobiliari, immigrants
en situació vulnerable, víctimes de violència masclista, etc.
Posar en marxar el programa per a la rendibilització del parc de lloguer,
bàsicament el privat, adreçat a fer viables els contractes de lloguer anteriors
al 1985, compensant el diferencial de rendes, amb el compromís de llogar per
un termini mínim de 10 anys.
44
Alguns programes complementaris en exercici de les competències
locals
Compra d’habitatges existents a persones que no puguin fer front als crèdits
hipotecaris a canvi d’un lloguer vitalici o d’un lloguer protegit —és una
alternativa a la copropietat que només es preveu per part de la Generalitat.
Subvencions complementàries a les del Pla català d’habitatge per fer front a
impagaments de lloguer o de quotes hipotecàries.
Subvencions per pas d’una hipoteca de tipus variable a tipus fix o per
assegurança de cobertura de fluctuació del tipus d’interès.
Compres de sòl de promotors amb dificultats per, posteriorment,
incrementar la reserva mínima per habitatge protegit al 50%, amb l’obtenció
d’ajuts per compra i urbanització d’acord amb el Pla estatal.
Adquisició de parc vacant de promotors com habitatge existent a preu
concertat per promocions completes i destinar-los al lloguer mitjançant
l’empresa municipal.
També fóra possible pactar amb el propietari que subscrigués contractes de
lloguer amb opció de compra per promoció sencera amb l’Ajuntament,
facultant al consistori per subarrendaments a tercers. Al cap de 7 anys,
l’Ajuntament pot adquirir l’habitatge descomptant el 40% d'allò que ja ha
pagat.
Creació d’una oficina local d’habitatge.
Creació d’una empresa pública
La creació d’una empresa pública permet dotar-se d’un instrument de gestió
descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada
aquelles polítiques d’habitatge pròpies dels municipis mitjans de Catalunya.
L'empresa pública ha de tenir funcions de promoció del sòl i l'habitage, i la
possibilitat d’adscriure-hi l'Oficina local, tot això sense perjudici d’aquells
programes propis de l'Ajuntament.
La utilització de l’empresa pública com a ens descentralitzat i amb la
qualificació jurídica d’entitat urbanística especial, permet l’exercici de
competències urbanístiques de gestió de sòl com a proveïdor de serveis
urbanístics municipals, creant un marc de relació entre l’Ajuntament i
l’empresa.
45
Signar un contracte de prestació de serveis entre l'Ajuntament i l’empresa
per la gestió dels serveis d’habitatge de competència municipal o acordats
amb altres administracions adscrits a l’Oficina local d’habitatge.
Crear el Patrimoni municipal del sòl i l'habitatge com a registre de béns
patrimonials específic adscrit i gestionat per l’empresa.
Atorgament a l’empresa de la condició d'administració per tal que pugui
desenvolupar competències administratives d’aprovació d’instruments de
gestió urbanística i d’altres i, per tant, pugui desenvolupar per compte de
l'Ajuntament els planejaments allà on l’empresa tingui interessos patrimonials
o sigui d'interès municipal.
Elaborar un catàleg de serveis intern adreçat a tots els serveis municipals, i
un d'extern, adreçat a la ciutadania.
Concretar, mitjançant encàrrecs de gestió, aquelles actuacions que es
vulgui que l’empresa local actuï com a proveïdora de serveis municipals, amb
la corresponent contraprestació econòmica.
Establir una fiscalitat local favorable a l’habitatge protegit mitjançant
l’aplicació de bonificacions a les ordenances fiscals sobre l’IBI, l'ICIO i
l'IIVTNU.
Establir un programa de subvencions complementari als ajuts continguts als
Plans d’habitatge o a les bonificacions fiscals permeses per la LRHL, en els
propis impostos bonificables o en altres tributs que afecten l’habitatge
protegit, com les taxes de llicència o l’IAE.
Valorar l’establiment de preus públics pel finançament dels dèficits
d’explotació dels serveis d’habitatge prestats a través de l'Oficina local
d'habitatge.
El Pla local d'habitatge
El Pla local d'habitatge és l'instrument alternatiu a un Programa d’actuació
urbanística municipal per concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat.
La creació d'un observatori del mercat de l’habitatge, actualitzat
semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de
l'habitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informació de preus, transaccions,
superfícies, esforç familiar, etc., és rellevant per la presa de decisions
polítiques i per la pròpia programació de les promocions.
46
L’accés a l’habitatge.
L'accés a un habitatge digne per a tothom encara no està solucionat a
Figueres. En el cas dels sectors de població més desafavorits encara és més
preocupant: joves, famílies monoparentals, immigrants en situació d’exclusió
social, persones grans desemparades, etc.
Una política d'habitatge va lligada a una política urbanística que, per ERC, vol
dir una aposta per les ciutats compactes, menys consumidores de territori,
per ciutats sostenibles, per ciutats plurals i heterogènies, on hi hagi gent de
tota mena, on hi hagi activitats de tota mena. Hem de fugir de polítiques que
converteixin els nostres centres urbans en simple suport d'oficines, deserts a
partir de les vuit de la tarda, primer pas per a la degradació urbana. Per tant,
les nostres propostes són:
Potenciar l’Oficina Municipal de l’Habitatge, per a la dinamització del parc
públic d'habitatges de lloguer i la gestió de la venda dels habitatges públics,
destinada als grups socials amb ingressos més baixos i amb la finalitat de:
Activar el mercat d’habitatges de lloguer per als col·lectius més
desafavorits (joves, famílies monoparentals, immigrants en situació
d’exclusió social, persones grans desemparades, etc.), així com ho fan
determinats models europeus pioners en aquest àmbit. Cal posar en contacte
l’oferta i la demanda d’habitatges promovent, en especial, l’habitatge social
com a mesura que millori i equilibri el territori.
Servei d’informació directe i eficaç on s’ofereixi assessorament per
gestionar ajuts exteriors vigents (Pla de l’Habitatge, etc.).
Establiment, des del mateix ajuntament, d’ajuts, de bonificacions fiscals i
de programes de micro-crèdits –concertats amb o sense la Generalitat de
47
Catalunya–, per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge digne, l’habitatge
protegit, l’habitatge de lloguer i/o la rehabilitació:
Bonificacions fiscals, sobre l’IBI i l’ICO, als propietaris que es dediquin
a condicionar i rehabilitar habitatges amb la finalitat de llogar-los. Caldrà
fer una ordenació dels edificis antics de la ciutat, aconseguir que els seus
propietaris els rehabilitin. En alguns casos, caldrà tramitar alguns expedients
de ruïna.
Creació d’un “Observatori de l’Habitatge de Lloguer” per tal d’elaborar
un cens d’habitatges en desús:
Aplicació de mesures fiscals damunt dels propietaris titulars
d’habitatges amb períodes molt llargs d’inactivitat (inexistents consums
de llum, d’aigua, etc.).
Impulsar la figura de l’API social adreçada a obtenir pisos de lloguer amb
garantia pública per als col·lectius més desafavorits:
Donar el màxim de facilitats per garantir l’accés digne al mercat de
l’habitatge.
Intermediació no lucrativa entre els propietaris i els llogaters.
Contractació d’una assegurança multi risc i de caució, etc.
Tramitació dels contractes de lloguer.
Estudiar la possibilitat de creació d’una societat municipal d’habitatge
com a entitat urbanística especial (de capital públic), amb els següents ob-
jectius:
Oferir habitatge de qualitat a preus més baixos que el mercat, amb la
finalitat de punxar la “bombolla immobiliària” que s’ha creat en els
darrers anys a la nostra ciutat, per tal d’influir en l’economia
especulativa.
48
Crear promocions d’habitatge protegit, constitució de reserves de sòl,
redacció de projectes de compensació, etc.
Permetre que els joves –i altres col·lectius igualment vulnerables:
famílies monoparentals, discapacitats, immigrants, etc.–, puguin
accedir de forma efectiva a un habitatge digne i adequat.
Habitatge per als joves
L’habitatge propi és un element nuclear en l’emancipació dels joves i les
joves, i actualment l’accés a ell es troba molt lluny de les possibilitats del
jovent català. Aquest fet es pot explicar a partir de la combinació de dos
factors. Per una banda, l’especulació immobiliària és una realitat alarmant, fet
que queda palès en la pujada dels preus any rere any, tot i el creixement de
la superfície. Per l’altra, la situació dels altres elements nuclears de
l’emancipació –atur i precarietat laboral i educació– aboca el jovent a no
poder accedir a un habitatge perquè no pot generar recursos estables i
suficients.
En aquest sentit, des de les JERC s’ha apostat de forma inequívoca pel
foment de l’habitatge de lloguer per damunt del de compra, sobretot des de la
perspectiva de l’emancipació juvenil. La majoria de joves amb voluntat
d’emancipar-se encara no han assentat del tot l’estructura del seu projecte de
vida i, per tant, han de deixar una porta oberta als canvis que es puguin
esdevenir. A més, la societat d’avui en dia és molt dinàmica i exigeix una
mobilitat constat. Per tant, l’opció de compra, al marge de ser insostenible a
nivell social, és un element que lliga amb excés el jovent en una etapa de
definició personal.
Impulsar l’aplicació a nivell municipal de la Llei pel Dret a l’Habitatge i
les mesures previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de
Catalunya 2007-2016.
Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i
dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem
49
l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les
fundacions.
Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat pública, mitjançant
règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat.
Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració
local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal
de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un
habitatge.
Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords
entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i
joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.
Consolidar el model de viles i ciutats compactes, sostenibles i
socialment integrades.
Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a la eficiència
energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els
centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,
etc.
Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció
d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi
energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en
l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües
pluvials i grises, etc)
L’objectiu de garantir l’habitatge digne per als joves ha de servir per incentivar
que la gent jove faci el pas cap a emancipar-se i fer-se un lloc en aquesta
ciutat que cada cop més es troba d’esquenes a la gent.
És necessari per la ciutat que els joves hi puguin viure, treballar, estudiar,
participar i emprendre i no necessàriament hagin d’emigrar a altres capitals
per satisfer les seves ambicions i motivacions.
Propostes:
50
1. Potenciar la borsa d’habitatge jove implicant personal tècnic que
s’encarregarà de la recerca de pisos desocupats i realitzarà la
intermediació de l’ajuntament amb els propietaris.
2. Treballar amb el sector immobiliari perquè introdueixi pisos a la borsa
d’habitatge jove.
3. Creació d’un Pla Municipal d’Habitatge Jove.
4. Aplicar a nivell municipal la Llei pel Dret a l’Habitatge i les mesures
previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya 2007-
2016.
5. Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració
local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal
de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un
habitatge.
6. Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords
entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i
joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.
7. Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència
energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els
centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,
etc.
8. Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció
d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi
energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en
l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües
pluvials i grises, etc).
9. Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i
dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem
51
l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les
fundacions.
6. L’ECOLOGIA URBANA.
6.1 L’ecologia urbana que defensa Esquerra
La sostenibilitat és un concepte global que integra els aspectes
econòmics, socials i ambientals i que esdevé un autèntic full de ruta per a
l’acció política. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat
d’oportunitats de les polítiques de transport públic, ni l’urbanisme de la
contaminació, ni l’equilibri de rendes del dret a l’accés a un medi saludable, ni
la gestió dels recursos naturals de l’activitat econòmica. La sostenibilitat no
és, doncs, una opció ideològica o de vida, com sovint es pretén fer veure des
d’alguns àmbits, sinó una premissa bàsica per a les polítiques modernes que,
de debò, busquin la millora de la qualitat de vida, la justícia social i el
benestar econòmic de la ciutadania sense malmetre les possibilitats futures.
Cada poble i cada ciutat s’ha de veure com un sistema en interacció amb el
seu entorn, i aquest punt de vista ha de regir el nostre plantejament en
dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a un nou model de
desenvolupament orientat a la millora constant de la qualitat de vida dels
seus ciutadans i ciutadanes, sota paràmetres i criteris del segle XXI.
En aquest sentit, els municipis de Catalunya, com a primer esglaó en
l‘organització social i política i com a part constituent bàsica del propi país,
han d'afrontar un seguit de reptes que no només tenen a veure amb
reivindicacions conservadores o basades en un ideal romàntic de
manteniment del patrimoni natural o de l'equilibri territorial, que també, sinó
que són reptes que venen determinats per factors estructurals del nostre
model socioecònomic i que afecten de manera palesa el territori, la qualitat de
vida i la disponibilitat dels recursos immediats, fins a posar en entredit la
viabilitat del funcionament actual.
Ja no és qüestió de “comptabilitzar” desenvolupament i sostenibilitat, es
tracta que, en ple segle XXI, ja no podem separar la idea de
desenvolupament de la idea de sostenibilitat, ja són un sol concepte i cal
52
actuar localment en conseqüència. Des dels ajuntaments, Esquerra assumeix
el repte de fer de la sostenibilitat —en tots els seus sentits— el full de ruta per
al desenvolupament integral de pobles, viles i ciutats del nostre país, amb
total coherència i responsabilitat.
Cap a una nova cultura del territori
El país ha patit un consum accelerat de sòl, que ha degradat i banalitzat
àrees molt extenses del nostre país —especialment a la regió metropolitana i
al voltant de les noves zones metropolitanes— que ha arribat a tots els
racons del país. La crisi i els primers efectes de la planificació engegada ja
amb l'elaboració dels plans territorials parcials, ajudaran a atenuar aquesta
depredació del sòl, però encara estem lluny d'haver assolit els mínims
necessaris per a una ordenació racional del territori. Cal dir que la
dependència no resolta de les economies dels ajuntaments respecte del fet
constructiu, no fa més que posar en franc risc la viabilitat de les hisendes
locals i deixa el territori a expenses del nivell d'endeutament de les arques
municipals. Per tot això, proposem:
Una planificació sostenible
Impulsar una planificació harmònica entre els usos humans, la seva
funcionalitat i el patrimoni natural que garanteixi un medi local —urbà o
natural— de qualitat, i que esdevingui pol d’atracció d’activitats de qualitat.
Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència
d’usos, amb uns centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els
barris.
Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació
d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà, tant al centre com a totes
les àrees urbanes, amb una presència destacada de l’activitat comercial.
Promoure una planificació local que posi en valor els recursos naturals, que
inclogui el paisatge, els espais protegits, les capacitats productives del sector
primari i de la indústria de transformació derivada de la producció
agroalimentària.
Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai
53
construït i les masses forestals, i elaborar plans de gestió i preservació a
nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic.
Ordenar les hortes marginals per a dignificar-les i que esdevenguin un
element enriquidor del paisatge periurbà.
Establir estratègies de desenvolupament local en tots els sectors a partir de
la presència de figures de protecció de cada territori. La ciutadania ha
d’acabar considerant la protecció del territori com una oportunitat única de
desenvolupament.
La gestió dels recursos en l'àmbit municipal
L’aigua: un bé preuat i escàs
Catalunya, com a país mediterrani, té un recurs limitat, que és l’aigua.
Aquesta evidència ja l’hem pogut corroborar amb períodes de sequera
severa, que han posat en tensió el sistema d’abastament d’aigua. Més que
revertir aquesta situació amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma
d’adaptar-s’hi de la manera més competitiva i menys costosa possible.
Elaborar un pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi en la
reutilització d’aigües depurades o de menor qualitat per a aquells usos que ho
permeten —reg, neteja de vials, etc.
Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aigua entre
els veïns i veïnes —filtres d’aireig d’aigües, cisternes de doble descàrrega...
Elaborar una ordenança municipal per l’estalvi d’aigua, amb especial èmfasi
en el foment d’actituds.
Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable de les fonts naturals
com la de les piscines públiques.
Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de la qualitat
dels recursos hídrics locals.
Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els nous
habitatges, així com la doble xarxa de pluvials en les noves promocions
urbanístiques.
Cap al Residu Zero
L'augment del consum s'ha traduït històricament en un increment continu en
la generació de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges,
54
que posa en crisi el sistema de gestió. L'estratègia de Residu Zero
persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per l'altre,
aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continuïtat en el cicle
d'aprofitament. En aquest context, els municipis —i, per delegació, els
consells comarcals— són una peça clau per aconseguir avançar cap a
aquests objectius.
Promoure el consum racional per tal de contribuir a un canvi de cultura
respecte els hàbits i les polítiques de reciclatge.
Establir un Pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les
empreses i el comerç local per tal d'avançar cap a aquests objectius.
Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva que Esquerra ja ha
aplicat a diversos municipis capdavanters de Catalunya.
Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperació
dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos —cabàs, bossa del pa,
etc.
Establir mecanismes de coordinació amb els comerços per tal de col·laborar
en l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. Facilitar
la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnic directe.
Renunciar a augmentar el pes de la valorització energètica dels residus,
prioritzant el seu aprofitament material i disminuint paulatinament l'aportació a
abocadors.
Cap a una Figueres eficient i 100% renovable
Una de les qüestions estratègiques més importants en aquest moment és el
consum energètic del país, desbocat tant en termes relatius com absoluts.
L'elevat consum per càpita, la dependència de l'exterior —fins un 90%— i la
insostenibilitat de les fonts — fòssils i nuclears— de què s'alimenta el nostre
sistema energètic fan, sens dubte, que aquesta hagi de ser una prioritat en
els propers anys. La tasca, en aquest sentit, comença, també als municipis.
Elaborar un Pla estratègic de millora energètica del municipi.
Elaborar, dins de l’anterior, un Pla local d’estalvi i eficiència energètica.
Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per tal de conèixer
les potencialitats de cada municipi, prioritzant l’aprofitament solar, eòlic de la
biomassa i, allà on sigui possible, de la geotèrmia.
55
Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de
consum energètic i completar l’adaptació a la llei de contaminació lumínica.
Promoure localment la iniciativa privada per a la producció d’energia
distribuïda a escala micro, mini i comercial i l’aplicació de criteris i tecnologies
de la gestió intel·ligent de xarxes.
Fomentar la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —
bioclimàtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en les seves
instal·lacions per tal d’anar incorporant criteris de sostenibilitat.
Establir bonificacions de l’impost de circulació als vehicles que consumeixin
exclusivament o prioritàriament energies renovables.
Fomentar, mitjançant subvencions directes i/o bonificacions de l’impost
d’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica i altres mesures d’estalvi
energètica als edificis existents.
Promoure, allà on sigui adient, els miniparcs eòlics en terrenys o
instal·lacions públiques, promovent especialment la participació ciutadana en
la inversió local.
Promoure les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments públics o sostre
de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant la fórmula de
“lloguer de sostres”, extensiu a sostres privats.
Fer, on s’escaigui, estudis locals de viabilitat per a petites centrals de
biomassa —per a producció de calor o mixta elèctrica/calor.
Contaminació i escalfament global: per un medi de qualitat
En l’àmbit de l’escalfament global, el municipi figuerenc també ha de
coresponsabilitzar-se dels efectes que poden tenir les seves emissions. En
aquest sentit, l'augment de la mobilitat tant de persones com, especialment,
de mercaderies ha estat un fet exponencial en els darrers anys, que a més de
representar un increment d'emissions en el sector més crític, presenta
problemes de mobilitat, congestió, accidentabilitat i, fins i tot, sobre la salut de
les persones, com ja passa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, la
lluita per un medi de qualitat ha de ser una constant en la política locals
d’Esquerra.
Contaminació/Qualitat del medi:
56
Promoure les implantacions industrials i productives baixes en emissions de
carboni.
Estendre els controls sobre la contaminació acústica i completar el
desplegament de la llei allà on encara hi hagi mancances, dotant de mitjans
tècnics i humans.
Promoure campanyes locals per l’eliminació de les bosses de plàstic,
prioritàriament en equipaments municipals, com els mercats municipals.
Generalitzar l’ús d’asfalt sonorreductor en la nova pavimentació de carrers i
la instal·lació de pantalles acústiques —naturals o artificials— en punts
problemàtics de la ciutat.
Protecció dels animals
Seguir treballant, en la línia mantinguda sempre per Esquerra, per la
dignificació i el respecte de la vida dels animals amb qui compartim tant els
espais urbans com els rurals o naturals.
Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins de l’ajuntament
per socialitzar la necessitat de l'adopció, el no abandonament i la tinença
responsable dels animals de companyia.
Treballar de forma mancomunada entre entitats locals i supramunicipals per
a la millora constant de les condicions de vida a les instal·lacions que acullen
animals.
Promoure programes educatius proteccionistes i de tinença responsable
adreçats als escolars.
Educació en la sostenibilitat
Elaborar campanyes educatives i formatives sobre les repercussions
ambientals de la nostra quotidianitat, orientant-les a l’impacte sobre la presa
de decisions personal de la ciutadania.
Fomentar el coneixement en l’ús dels recursos, del patrimoni cultural
històric i etnològic, del coneixement del patrimoni natural, del coneixement del
cicle dels residus, de l’impacte de les emissions, etc.
Promoure, com a mínim, un gran esdeveniment anual dirigit al coneixement
i a la conscienciació ambiental de la ciutadania.
Promour la creació d’horts urbans.
57
Preservar la qualitat ambiental i potenciar l’eficiència energètica
6.2 Una ciutat ambientalment sostenible.
Neteja
Cal un soterrament dels contenidors de brossa.
Cal que la recollida de deixalles s’efectuï amb més periodicitat,
durant dos cops al dia, així com també, durant l’estiu i durant les
vacances de Nadal. En aquest sentit, cal esmerçar més esforços en
la neteja del centre històric i dels voltants del propi Museu Dalí, i
altres centres d’interés turístic.
Creació del Consell Municipal del Medi Ambient i l’Agència del Medi
Ambient.
Es constituirà el Consell Municipal del Medi Ambient per tal
d'assegurar i potenciar la participació ciutadana tant en la gestió
ambiental com en la valoració popular de la consecució o no dels
objectius polítics establerts.
Es constituirà l’Agència Municipal de Medi Ambient amb la
finalitat d'oferir als figuerencs i a les figuerenques assessorament i
formació permanent sobre tots els àmbits mediambientals recollits en
aquest programa, i, en especial, sobre: sistemes domèstics
d'eficiència energètica, de minimització del consum d'aigua i de la
producció de residus, del consum responsable, de la legalitat
ambiental vigent, de l’arquitectura bioclimàtica, les fonts d'energia
renovable, la rehabilitació d’habitatges, dels programes específics per
als àmbits comercial, industrial i de serveis, de suport i
assessorament a les iniciatives d’auto-producció energètica a partir
de fonts d'energia renovable.
Gestió i minimització dels residus.
Fomentar, a partir de programes d'educació i divulgació ambiental, la
recollida selectiva dels residus domèstics, comercials i
58
industrials, així com fomentar l'ús i el coneixement de la deixalleria
municipal i de les deixalleries mòbils entre els figuerencs i les
figuerenques, així com l'adaptació del seu horari a les necessitats
reals de la ciutat.
Adaptar el nombre i tipologia dels contenidors urbans de
recollida selectiva a les necessitats de cada barri.
Aprovar decrets i ordenances municipals, dirigits als principals
productors de residus (indústria, comerç, restauració, etc.) que
garanteixin una gestió directa d’aquests i la internalització dels
costos associats, per tal d'evitar que arribin en gran nombre a la via
pública.
Promocionar el sistema de “porta a porta” de la producció
mínima de residus, en origen, tant a nivell domèstic, com a nivell
comercial, com a nivell industrial.
Gestió de l'aigua.
Fer una aposta ferma per una nova cultura de l'aigua, basada en
l'eficiència i en l'estalvi.
Controlar sistemàticament la conservació de la xarxa ciutadana de
distribució de l'aigua, per tal d'evitar pèrdues innecessàries, a
Catalunya es dóna de l'ordre del 25%.
Generalitzar la instal·lació d’una doble xarxa de clavegueram que
separi les aigües residuals de les de la pluja. Aquesta aigua
recuperada pot destinar-se a restaurar i reparar espais naturals així
com la neteja dels carrers entre d’altres utilitats possibles.
Elaborar un nou Mapa Hidrològic dels aqüífers de Figueres, que
inclogui les capes freàtiques i els corrents subterranis, per tal
d'establir zones d'exclusió de certs usos del sòl (agrícoles i/o
59
industrials) contaminants o malbaratadors, així com per protegir les
zones de recàrrega dels aquïfers, entre d'altres utilitats.
Eficiència energètica.
Incorporar progressivament sistemes d'eficiència energètica a
tots els edificis públics, com a mesura exemplar, com ara la
instal·lació de plaques fotovoltaiques.
Dissenyarem un bon “Pla d’enllumenat públic” a les zones de
Figueres que encara tenen mancances en aquesta matèria.
Tindrem en compte l’estalvi d’energia i el concepte de “contaminació
lumínica”.
Promocionar la cultura de la reducció domèstica del consum
energètic.
Potenciar que els agents privats adequïn els edificis a les noves
normatives de sostenibilitat: separació d'aigües, increment
d'aïllament tèrmic, ús de materials sostenibles, energia solar. Obligar
que els grans edificis –no obligats pel Decret d'Ecoeficiència–
incorporin plaques solars fotovoltaiques (naus industrials). Aquesta
potenciació hauria d'anar acompanya de mesures fiscals de suport.
Es fomentarà la instal·lació de micro-centrals de cogeneració
(calderes de generació mixta d'energia elèctrica i calorífica alhora, el
que implica un augment del 30% en l'estalvi pel que fa a la generació
per separat) tant a nivell domèstic, com industrial i com a mesures
exemplars en els edificis públics com l'Hospital Comarcal de
Figueres, els col·legis (CEIP’s) i els edificis municipals.
Adaptar la flota de vehicles municipals, en especial els autobusos
urbans, pel seu funcionament amb biodiesel, primer. En aquesta fase,
cal que es redueixi el consum energètic de les emissions contaminats
i del soroll produït pels autobusos públics de titularitat municipal.
Posteriorment, caldrà renovar-los progressivament per vehicles
60
alimentats amb fonts d’energia renovable, generada de forma neta
a partir de micro-centrals municipals. Per exemple, caldria
subministrar energia elèctrica a partir de la utilització de piles
d’hidrogen o similars, aconseguint d’aquesta manera que els vehicles
municipals fossin menys contaminants i sorollosos.
Afavorir fiscalment, per mitjà d’una ordenança fiscal, totes aquelles
promocions de nova construcció d’habitatge públic i privat, que
es dotin de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament subvencionarà
part del cost de la seva instal·lació, conjuntament amb altres ajudes
públiques d’àmbit nacional, estatal i/o europeu.
Educació ambiental.
Impulsar programes d'educació ambiental a partir de la
divulgació del concepte de “cultura de la sostenibilitat” i dels
valors que se’n deriven. S'han de popularitzar eslògans fàcils
d'assimilar com la "filosofia de les tres R: Reutilitzar, Reduir i
Reciclar”.
Oferir programes municipals d’educació ambiental a tots els
centres escolars de primària de Figueres amb l’objectiu d’assolir
l’ambientalització de la gestió dels centres i dels seus currículums
acadèmics. El format més adequat és el d’ ”Agenda 21 escolar”.
No a la MAT, (…) pel seu impacte ambiental i sobre el paisatge i com
a mostra d'un model energètic gens sostenible: grans distribucions vs
producció distribuïda lligada al consum real. No a la MAT, mentre no
es demostri clara i empíricament la seva estricta necessitat. En cas
que així fos, la línia hauria d’anar completament soterrada i protegida,
a fi de minimitzar així el seu impacte ambiental, social i paisatgístic.
Desenvolupar programes de conscienciació i prevenció sobre
els efectes nocius que produeixen sobre la salut de les persones