1 TEMPS DE CANVI. TEMPS DE REUS EL PROGRAMA DE GOVERN DE CiU REUS EN POSITIU: LES CLAUS DEL CANVI PER UN REUS Ben administrat. Amb bon govern Que funcioni. Eficient Cívic i cohesionat. Segur Que faci costat als que ho necessiten. Solidari Que afronti els reptes de la immigració. Amb drets i deures Ordenat, còmode, acollidor. Per a viure, per a visitar Amb projectes. Amb futur 2011
Programa electoral que Convergència i Unió de Reus va presentar en les darreres eleccions municipals
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1
TEMPS DE CANVI. TEMPS DE REUS
EL PROGRAMA DE GOVERN DE CiU REUS EN POSITIU: LES CLAUS DEL CANVI
PER UN REUS
Ben administrat. Amb bon govern
Que funcioni. Eficient
Cívic i cohesionat. Segur
Que faci costat als que ho necessiten. Solidari
Que afronti els reptes de la immigració. Amb drets i deures
Ordenat, còmode, acollidor. Per a viure, per a visitar
Amb projectes. Amb futur
2011
2
TEMPS DE REUS
Reus és un municipi de gran vitalitat. Som una ciutat cohesionada, amb un potent teixit associatiu, amb pes al territori i nombrosos atractius arquitectònics i urbans, culturals i esportius, comercials i de serveis, amb activitat industrial i amb possibilitats de futur.
Reus és una ciutat forta: la nostra gent, l’activitat econòmica, la situació geogràfica, el lideratge territorial, el patrimoni cultural i arquitectònic... La força del que som.
Vivim un context difícil de crisi global i de situació econòmica complicada per a moltes famílies que requereix i demana del govern de Reus, de l’Ajuntament, un canvi d’estil: lideratge, bona gestió i proximitat.
Reus demana majoritàriament un canvi: un bon govern, una ciutat que funcioni, un ajuntament proper, auster, bon gestor i eficient, un municipi segur i solidari, un lloc per a viure i per a visitar, amb futur.
Us presentem el nostre programa de govern que hem treballat a partir de la nostra experiència, escoltant les persones, les associacions, les institucions, la veu dels barris... Són propostes realistes, però ambicioses i potents que parteixen del Reus que tenim i es projecten cap al Reus que volem. Es tracta, sobretot, d’un compromís amb un canvi d’estil, amb una altra manera de fer les coses. Les persones són el centre del nostre projecte polític, les que composen la ciutat, les que en són protagonistes. Ens comprometem a escoltar, a recollir totes les sensibilitats d’un Reus plural, a entendre totes les idees i inquietuds, a fer de la participació el valor més preuat en les decisions del nostre futur i en la seva implementació.
Es tracta d’un programa obert que recollirà totes aquelles aportacions que l’enriqueixin i que replantejarem des de la responsabilitat del govern en funció de les prioritats, les finances i les possibilitats de futur.
1. Temps d’una altra manera de governar
2. Temps d’impuls de l’activitat i de bona gestió dels recursos
3. Temps de civisme i cohesió social
4. Temps d’un urbanisme per potenciar Reus
5. Temps de millorar la mobilitat
6. Temps de sostenibilitat i cura pel medi ambient
7. Temps de qualitat de vida
8. Temps d’ensenyament i formació com a prioritats
9. Temps de capitalitat, temps de pes al territori
3
1. TEMPS D’UNA ALTRA MANERA DE GOVERNAR
L’Ajuntament de Reus ha de ser motor de progrés de la ciutat, i a tal efecte ha
d’aprofundir en la modernització de l’organització municipal, optimitzant el seu
funcionament, continuant fent un esforç d’estalvi i d’aprofitament dels recursos propis, i
innovant. Però sobretot l’Ajuntament i els seus professionals s’han de comprometre amb
la ciutat i amb el servei als reusencs -la seva raó de ser-. El canvi en el govern de Reus
és una gran oportunitat per inaugurar una nova manera de governar que trenqui amb els
vicis adquirits i que doni una nova empenta i motivació als professionals de l’Ajuntament.
� Amb més participació i amb més corresponsabilització
� El govern de CiU serà el de la proximitat. L’Alcalde, els regidors de govern i els gestors
municipals estaran a l’abast dels ciutadans.
� Ens comprometem, durant les quatre primeres setmanes de mandat a escoltar
personalment totes les propostes, queixes i suggeriments de ciutadans, d’associacions,
d’empreses o d’entitats de Reus, per tal de donar resposta eficient a totes i
cadascuna de les demandes.
� Descentralitzarem la ciutat, en base als districtes. Cada districte disposarà de
recursos propis, s’obrirà a la participació dels seus veïns i acostarà diferents serveis
municipals als seus usuaris.
� Posarem en funcionament el Consell de Ciutat, com a òrgan de participació i
representació de la plural comunitat reusenca.
� Racionalitzarem el sistema de Consells Consultius, convertint-los alhora en eines
reals de participació i corresponsabilització, i complementant-los amb processos
participatius puntuals en relació amb els projectes de ciutat –grans o petits.
� Facilitarem la possibilitat d’incidir en les polítiques municipals i de ser informats sobre tot
allò que tingui a veure amb l’Ajuntament i amb la ciutat; igualment, donarem facilitats
per a fer aportacions i serveis a la ciutat i per a comprometre’s amb el seu progrés. La
proximitat és l’autèntic sentit de la participació si entenem que Reus la fem entre tots.
4
� Potenciarem la institució de la Sindicatura de Greuges Municipal com a institució
independent, encarregada de vetllar per la defensa dels drets i de les llibertats dels
reusencs.
� Enfortirem el teixit associatiu i fomentarem la relació, l’intercanvi i la complicitat amb les
entitats de Reus i amb tot el teixit associatiu del municipi.
� Posarem a disposició de les associacions reusenques que no disposin de seu social
pròpia un Hotel d’Entitats, dotat de recursos i serveis comuns.
� Farem difusió de les activitats de les associacions de Reus, i dotarem la revista
Mercadal d’un espai per a promocionar les entitats locals.
� Crearem un Portal d’Entitats per a donar a conèixer el ric teixit associatiu de la ciutat i
la intensa activitat que realitzen les nostres entitats i el farem també accessible i el
promocionarem des del web municipal.
� Potenciarem la comunicació amb els instruments de les xarxes socials i Internet
(Comunicació política i de gestió 2.0).
� Més eficaç, servicial i útil
� Aplicarem un major rigor en l’activitat municipal, incorporant criteris de
sostenibilitat i productivitat en la gestió dels serveis municipals.
� Finestreta Única Professional: Per a facilitar la labor de les empreses i professionals,
i aconseguir agilitzar els tràmits dels professionals i del propi Ajuntament. Els empresaris
perden moltes hores en els tràmits municipals i entenem que l’administració ha d’estar al
servei dels ciutadans.
� Reordenarem i simplificarem el sistema de societats municipals, reduint el seu
nombre i aconseguint així més estalvi i una major eficàcia.
� Revisarem les ordenances municipals amb l’objectiu que siguin més entenedores,
que hi hagi criteris clars d’aplicació i que disminueixin la burocràcia i el temps de
tramitació.
� Simplificarem la tramitació de permisos i llicències, i farem més àgil i simple la
relació amb l’Ajuntament.
5
� Farem senzill i fàcil el presentar queixes i suggeriments, i les respondrem totes i
ho farem àgilment.
� Aplicarem metodologies de qualitat en els diferents àmbits municipals, tals com el
model europeu de qualitat i la seva adaptació per a l’administració pública.
� Redactarem cartes de servei per a tots els serveis municipals, establint compromisos
de qualitat i garanties per als ciutadans.
� Posarem al capdavant de l’administració municipal un grup de persones amb capacitat
de gestió i de lideratge, preparades per a la presa de decisions i que donaran el
millor de si mateixes al servei de la ciutat.
� Avaluarem les polítiques i actuacions municipals, i en treurem lliçons per a
millorar-les de forma continuada.
� Farem comprometre totes les àrees municipals i les societats que depenen de
l’Ajuntament en la lluita contra la crisi, amb el repte continuat d’atendre millor els
que ho estan passant malament i d’afavorir la recuperació econòmica.
� Més transparent
� L'Ajuntament realitzarà una auditoria que clarifiqui la situació econòmica i financera
actual del Consistori.
� L’Alcalde passarà comptes anualment davant dels ciutadans de la feina feta.
� Aplicarem les recomanacions de Transparency International a fi de millorar sensiblement
la transparència de la gestió municipal.
� Publicarem les estadístiques més representatives de la realitat financera de
l’Ajuntament.
� Més auster
� Aplicarem un pla d’estalvi i d’austeritat que, entre altres coses, passarà per
simplificar l’estructura administrativa, aconseguint-se així també un avenç en la
desburocratització municipal.
6
� Contenció de la despesa corrent en estudis i treballs d'assessoria i consultoria.
� Limitació de la despesa sumptuària amb la creació d'un codi estricte que limiti les
despeses de representació de l'Ajuntament i les Societats Anònimes Municipals.
� Reordenació immobiliària de l'Ajuntament reduint despeses en lloguers potenciant
l’ús d'immobles propis.
� Rebaixar, sempre que sigui possible, el cost dels serveis que les diverses Societats
Anònimes Municipals presten als ciutadans per tal de poder aplicar millors polítiques de
preus.
� Moderació de taxes i tributs d'actualització municipal mentre duri la crisi. En tot cas,
limitarem el creixement màxim de les taxes i els impostos municipals a les taxes
d’inflació.
� Ajustar els costos de la neteja amb l’objectiu de moderar les taxes d’escombraries.
� Establir criteris rigorosos en les bonificacions i exempcions que permeten la Llei
d'Hisendes Locals, per tal d’ajudar la sortida de la crisi.
� Amb més força davant les administracions
� Mantindrem una actitud d’entesa, de generositat i de col�laboració (però també de
fermesa quan es tracti de defensar els interessos de la ciutat) amb les administracions
de l’entorn: els ajuntaments de la comarca, els municipis del Camp (en especial el de
Tarragona), la Diputació i el govern català.
� Integrarem xarxes europees de municipis per a cooperar amb partners
internacionals, i continuarem sent solidaris amb els països en desenvolupament.
� Més a prop del barris
� Hi haurà un regidor de barris o de descentralització.
� Crearem una brigada d’Intervenció per a tenir cura de la reparació de les petites
coses de la ciutat (micro-actuacions per a tenir una ciutat amable i funcional).
� Facilitarem la instal�lació d’ascensors en els barris Mas Pellicer, Gaudí i Fortuny, així
7
com a altres zones que ho requereixen.
� Impulsarem el casc i l’eixample antics per tal que recuperin l’empenta que han
començat a perdre enfront noves implantacions més allunyades.
� Buscarem un model multinuclear amb el Casc Històric al centre i quatre centres
d’interès temàtic, situats a l’antic Hospital-mercat central, Estació Renfe
(entorn)-Passeig Mata, Parc de Sant Jordi (metrovacesa) i Estació d’autobusos-
Mercat del Carrilet.
� Descentralitzarem les accions a tots els barris, fixant amb els veïns i les seves
associacions les prioritats.
8
2. TEMPS D’IMPULS DE L’ACTIVITAT I DE BONA GESTIÓ DELS
RECURSOS
Es fonamental crear les condicions idònies que afavoreixin la competitivitat, així com arribar a
consolidar un pacte amb els operadors socioecònomics de la ciutat per tirar endavant
mesures que afavoreixin la innovació, el coneixement i l’adaptació a les noves tecnologies. Els
sectors productius i la universitat, que han de treballar conjuntament amb
l’Administració municipal, són elements claus per fer de Reus una ciutat amb més ocupació i
amb més oportunitats per als seus ciutadans i les seves empreses. La nostra capitalitat econòmica
es fonamenta en quatre pilars: comerç, serveis, indústria i aeroport.
La lluita contra l’atur serà la prioritat primera del govern de Convergència i Unió. Per això,
l’Ajuntament de Reus estarà a prop de l'activitat empresarial i crearà un entorn a la ciutat propici a
l’activitat econòmica i a la creació de llocs de treball.
Cal captar una part dels milers de turistes que cada any passen per l’aeroport de la nostra
ciutat, i convertir-los en visitants de Reus, clients de les nostres botigues i usuaris dels nostres
serveis.
� Més excel�lència i societat del coneixement
� Farem de Reus una ciutat capdavantera en “Excel�lència Empresarial”, això és, com a
proveïdora de les millors condicions d’activitat per a les empreses.
� Crearem innovadors sistemes de gestió dels parcs empresarials conjuntament amb
les empreses que s’hi trobin ubicades, capaços de dotar aquestes àrees de serveis
tals com llars d’infants, serveis de restauració i lleure i altres que facilitin la conciliació
laboral i familiar i unes millors condicions de vida.
� Farem de bona part de Reus un territori WIFI, és a dir, amb connectivitat a internet
des de qualsevol punt potenciant i obrint de forma gratuïta el wifi dels espais
municipals.
� Promourem una ciutat dinàmica i innovadora que reforci els sectors emergents i de
valor afegit, ben connectada i preparada per competir en un entorn internacional.
9
� Enfortirem els recursos d’orientació i suport laboral i professional, els centres de
recerca i desenvolupament universitari, els nous nuclis d’activitat.
� Aprofitarem els actius que es tenen en àmbits com la nutrició, la salut, la cultura i les
noves tecnologies (seguretat de dades), i instruments com Innova, el Tecnoparc, la
URV, el Centre de Fires i Convencions o l’empresa mixta de capital risc Reus
Capital de Negocis.
� Focalitzarem esforços en projectes guanyadors i d’alta capacitat multiplicadora.
� Utilitzarem l'eina de l'agermanament entre ciutats per ajudar a la promoció
internacional d'algunes empreses i sectors de la ciutat com ara l'agroalimentari al
voltant del Tecnoparc.
� Participarem activament en i la promoció internacional del Tecnoparc com a seu
d'empreses internacionals del sector al sud d'Europa.
� Mes feina
� Convocarem una cimera-consell amb els agents econòmics i socials locals per a
consensuar un pla de reactivació econòmica.
� Sortirem a la recerca d'empreses per atreure inversions a la ciutat amb una política
pròpia de promoció econòmica de la ciutat.
� Consolidarem el clúster del sector alimentari amb l'hospital com a motor del sector
salut i impulsarem una nova agrupació sectorial entorn de l'aeroport.
� Fomentarem el sòl a preu assequible amb igualtat d’oportunitats; infraestructures i
serveis de qualitat, establint un millor urbanisme empresarial i industrial amb una millor
gestió, que afavoreixi i faciliti les tramitacions de les implantacions; però, sobretot,
oferirem la complicitat de l’administració (aquella actitud de suport que es tradueix en la
desburocratització, l'orientació i el recolzament).
� Introduirem criteris de proximitat en la contractació de l'Ajuntament que
afavoreixin les empreses locals.
� Donarem incentius -bonificacions i exempcions- a les empreses que incrementin el
nombre de treballadors amb criteris que afavoreixin els ciutadans.
10
� Fomentarem la contractació pública a temps parcial per repartir el treball i ampliar-
ne l'impacte social.
� Lluitarem contra l'atur amb plans d'ocupació que potenciïn els nous jaciments de
treball i s'adaptin a les necessitats de contractació de les empreses del territori.
� Recolzarem aquells projectes empresarials que ho requereixin i que siguin necessaris
per a la ciutat. No podem deixar que possibles iniciatives d’èxit morin si no
aconsegueixen el finançament necessari en temps de crisi.
� Utilitzarem l’excel�lència del sector sanitari reusenc com un factor potent de
creixement econòmic i creació de llocs de treball.
� Més competitiu
� Impulsarem els polígons industrials de grans dimensions per sobre la fragmentació
actual.
� Garantirem el compliment dels terminis legals de pagament a tots els proveïdors
de l'Ajuntament.
� Facilitarem l'ajornament d'impostos i taxes municipals a les empreses que
puguin demostrar problemes greus de tresoreria.
� Reduirem els tràmits burocràtics per l'obtenció de llicències i obres. Ampliarem el
termini de caducitat de les llicències d'un a dos anys per a l'inici d'obres i de dos a
quatre per a l'acabament.
� Impulsarem la Fira de Reus. A partir de les noves instal�lacions, la Fira ha
d’experimentar nous models de negoci al servei dels productors locals, de la
capitalitat comercial de Reus, i de la promoció de la ciutat. En aquest sentit, cal apostar
decididament pels congressos i convencions, i pels serveis complementaris com ara les
infraestructures hoteleres, l’oci i la restauració.
� Fomentarem la cooperació entre les pimes locals per guanyar competitivitat.
� Facilitarem l’obtenció de microcrèdits als autònoms, als emprenedors i a les
microempreses, i oferir orientació, formació i acompanyament per a afavorir l’èxit dels
projectes que s’hi acullin.
11
� Fomentarem el caràcter emprenedor entre les noves generacions de Reus, ja des
de l’escola.
� Afavorirem la internacionalització de les empreses reusenques que encara no han
donat aquest pas, sabent que el mercat cada cop més serà global.
� Farem una promoció activa dels productes agroalimentaris autòctons.
� Més innovació
� Avançarem en l’aplicació de les TIC per a una millor gestió.
� Facilitarem i fomentarem la implantació a Reus d’empreses innovadores, i basades
en el coneixement que aportin un alt valor afegit.
� Ajudarem a impulsar la recerca a l’Hospital Universitari de Sant Joan per tal de
reforçar el seu paper com a referent, i a aconseguir sinergies amb el teixit productiu
local. També cal fer créixer la formació de nous metges especialistes (MIR) i el seu
paper a l’Hospital
� Més empresa
� Garantirem una oferta de sòl industrial competitiva i amb condicions, d’instal�lacions
flexibles i adaptables a les necessitats de les empreses.
� Crearem el Consell Econòmic i Social de Reus donant-li mes protagonisme al
sector privat. Una eina de discussió i diàleg per crear el model de Reus que tots volem.
� Repensarem REDESSA i implicarem els empresaris de Reus en la seva promoció i
gestió.
� Establirem un sistema d’incentius amb la finalitat que les empreses de Reus puguin
instal�lar-se al Tecnoparc i implicar-se en la seva gestió.
� Estudiarem el model de creixement industrial que Reus ha de tenir, d’acord amb
les empreses de la ciutat i no per les de fora.
� Afavorirem la promoció de les empreses de Reus a l’exterior, aprofitant les
sinergies que hi pugui haver entre elles.
12
� Farem de les empreses municipals un exemple de responsabilitat social
corporativa.
� Més turisme
� Potenciarem la imatge de Reus com a destinació del turisme i preservarem i
potenciarem el patrimoni cultural, posant-lo en valor i a l’abast de la ciutadania.
� Impulsarem una Agència de Promoció i Turisme en un partenariat públic-privat que
tingui com a principal prioritat la difusió i promoció de la marca Reus.
� Farem del modernisme, Gaudí, l’oferta comercial i cultural, la gastronomia..., els puntals
de la força turística de Reus.
� Camara temps TV3, per situar Reus com a capital.
� Millorarem l'accessibilitat del patrimoni modernista de la ciutat.
� Ubicarem oficines d'atenció turística a les estacions d’autobús i ferrocarril.
� Oferirem als visitants nous recursos turístics que augmentin l'atractiu de la ciutat.
� Crearem rutes culturals d’artistes que han nascut o viscut a Reus o tinguin obra
d’interès a la ciutat.
� Crearem audioguies turístiques de Reus, i utilitzarem la realitat augmentada i les
noves tecnologies per a donar un millor servei als turistes i donar a conèixer la ciutat.
� Crearem la Targeta “Reus Shopping Card” per als visitants de la ciutat (descomptes
en productes, serveis i actius culturals i turístics).
� Incentivarem la pernoctació a Reus (Reus Bed & Shopping) de les persones que
arribin a l’aeroport o utilitzin l’aeroport en els seus viatges.
� Donarem a conèixer Reus a les ciutats amb les que hi ha establertes línies aèries
estables, encara que sigui per promocions puntuals de comerç.
� Crearem el Reus-Gaudí Bus, una línia estable que porti turistes de Salou a visitar el
Gaudí Centre i el centre comercial de Reus.
� Incentivarem l’aprenentatge d’idiomes entre comerciants i dependents.
� Iniciarem una campanya amb l’objectiu de convertir Reus en un Centre
Internacional de Comerç (International Shopping Center).
13
� Fomentarem la celebració a Reus de trobades universitàries, acadèmiques i
d’estudiosos en els camps turístics en els que podem destacar: modernisme, Gaudí,
cultura, etc.
� Potenciarem les sinèrgies entre l'empresa i la universitat.
� Més comerç
� Defensarem de la capitalitat comercial de Reus al Camp .
� Elaborarem un Pla de Ciutat sobre el comerç i el turisme conjuntament amb les
institucions econòmiques i les entitats comercials de Reus.
� Convertirem la Regidoria de promoció Econòmica en la Regidoria de Promoció,
Empresa, Comerç i Ocupació.
� Obrirem conjuntament amb els agents econòmics i institucions empresarials una
oficina única d'atenció i serveis a l'empresa. Obrirem la Finestreta Única del
Comerç a l'Ajuntament de Reus per facilitar i agilitzar qualsevol tràmit en 24 hores.
� Crearem quatre noves polaritats de desenvolupament econòmic als àmbits de
l'hospital vell, el carrilet, l'estació de Renfe i el parc de Sant Jordi. Una línia comercial
nord-sud/est-oest que constituirà un autèntic “Reus Shopping Line”.
� Posarem especial atenció al Pla d'accessos per millorar els accessos a la ciutat.
� Potenciarem el comerç tradicional de proximitat. El comerç que fa ciutat i
cohesiona socialment.
� Relligarem el nucli central comercial de Reus i el futur centre comercial de
l’avinguda Sant Jordi, de manera que inclogui també els comerços ubicats en zones no
centrals.
� Farem un control estricte dels horaris i de les normatives (de seguretat, de
sanitat...) que afecten als comerços.
� Elaborarem una ordenança de locutoris que en controli l'obertura i posi especial
atenció als horaris i a les molèsties que provoquen als veïns.
� Fomentarem millores en el sistema de conciliació de la demanda i de l’oferta
local d’ocupació per ajudar el comerç a resoldre les dificultats dels negocis més petits
en l’àmbit de la captació i retenció de personal.
14
� Facilitarem i simplificarem les gestions administratives de les petites empreses,
del comerç i de l’hostaleria.
� Insistirem en la consolidació d’un esquema de cooperació entre els comerços i
l’ajuntament.
� Promourem més lligams entre el comerç i l’àmbit cultural per enriquir la vida al
carrer.
� Potenciarem la força comercial de diverses centralitats de la ciutat, les de sempre i
les més recents, procurant facilitar la presència d’àrees comercials ben dissenyades,
atractives i amb presència d’empreses locomotora.
� Replantejarem l’esquema de la cooperació Ajuntament-comerç.
� Consultarem les agrupacions de comerciants en els recorreguts de les línies de
transport col�lectiu.
� Potenciarem el dinamisme comercial del centre afavorint la implantació d’empreses
locomotora. Aplicarem, també en el comerç i en casos específics, tècniques de
captació d’empreses generadores de valor per al barri en general.
� Continuar amb les millores necessàries de les infraestructures municipals
relacionades amb l’activitat comercial: Vianantització, carrers i places acollidores, ben
endreçades (sense pintades!!!), etc.
� Cercarem formules per compensar els comerciants afectats per una obra
pública de llarga durada.
� Lluitarem contra la competència deslleial de la venda ambulant il�legal.
� Farem de la ciutat un centre de referència en comerç de moda facilitant l'obertura
de comerços a joves dissenyadors independents, impulsant passarel�les i altres
esdeveniment de difusió del sector.
� Impulsarem campanyes de promoció dels mercats municipals.
� Facilitarem la integració a les xarxes d’internet i a les noves tecnologies als
comerços de la ciutat.
� Establirem el Programa Comerç XXI: en 21 dies a Reus qualsevol comerç o empresa
de nova creació ha de ser operativa.
� Afavorirem la contractació de NOUS dependents amb una rebaixa dels impostos
municipals proporcionals a un 30% el primer any i d’un 50 % el segon.
15
� Desenvoluparem campanyes d’arranjament de comerços establint incentius per a la
seva renovació o canvi d’orientació.
� Impulsarem un model d'horari comercial consensuat que sigui referent a tot
Catalunya.
� Més aeroport
� Revisarem els acords que hi puguin haver entre l’Ajuntament de Reus i les
companyies aèries afavorint la pernoctació a la ciutat de Reus i la implicació del seu
comerç.
� Convertirem Reus en un Centre Internacional de Comerç afavorint la promoció
comercial de la ciutat a altres ciutats europees.
� Iniciarem els diàlegs necessaris amb AENA i els organismes implicats amb la intenció de
descentralitzar la gestió de l’aeroport i dur-la a Reus.
� Vetllarem perquè es facin els estudis necessaris per adaptar les instal�lacions de
l’aeroport a les necessitats actuals, fent especial èmfasi en la possibilitat de captar
empreses interessades en crear tràfic de mercaderies i missatgeries des de l’aeroport
de Reus.
� Facilitarem l’accés a la ciutat des de l’aeroport amb transport públic.
� Millorarem els accessos a l’aeroport garantint la imatge i la funcionalitat
necessàries.
16
3. TEMPS DE CIVISME I COHESIÓ SOCIAL
La base per aconseguir una ciutat cohesionada és una oferta de serveis de qualitat que garanteixi
la igualtat d’oportunitats per a tothom. L'educació, la cultura i la sanitat en són els pilars
fonamentals. Els serveis a les persones donen la mesura de la qualitat de vida a la ciutat.
Reus és una ciutat plural i diversa, però cohesionada per uns valors i normes de convivència
compartits. Reclamarem de tots els nouvinguts que s’adaptin a la societat d’acollida, que respectin
i reconeguin la cultura del país, i que acceptin les nostres normes i tradicions. Amb el nostre
programa d’actuació, aconseguirem més cohesió social, un fort sentiment d’identitat compartida
(basada en el reusenquisme), i fer de Reus una sola comunitat. Ens hi juguem molt. Necessitem
un canvi.
� Més segur i cívic
� Implementarem de veritat la Policia de Proximitat: l’estendrem al conjunt de la ciutat, i
operativa durant tota la jornada. Els agents prioritzaran l’assistència i la informació als
ciutadans, la prevenció i l’actuació en suport del teixit comercial, i la prevenció de
conductes incíviques i activitats il�lícites, així mateix, oferiran cobertura i assistència als
centres escolars. Aquest replantejament (que anirà lligat a la reorganització del cos)
implicarà a mig termini acabar tenint una quarantena d’agents de proximitat que seran
assignats a zones concretes de la ciutat (de manera que coneguin bé la zona en què
treballen i que estableixin lligams amb els seus residents i usuaris).
� Desenvoluparem el Pla Local de Seguretat concebut com a instrument de treball per a
l’impuls de la millora continua en l’estat de la seguretat pública i en els serveis
responsables. Els principis generals que haurien d’inspirar el sistema local de seguretat
pública de Reus i el seu Pla són, entre altres, la millora de la seguretat pública i prevenció
de riscos; l’adequació del servei públic de seguretat a la demanda social i proximitat als
ciutadans; la corresponsabilitat de administracions, autoritats, cossos, serveis, organismes i
ciutadans relacionats amb la seguretat pública i la transparència i informació al ciutadà.
D’acord amb aquests principis, l’objectiu bàsic del Pla de Seguretat Local és conèixer i
avaluar contínuament l’estat de la seguretat pública; detectar les necessitats i demandes
dels ciutadans; impulsar un model de millora contínua en l’eficàcia, eficiència i qualitat dels
serveis de seguretat pública, i, crear un sistema global de seguretat pública a la ciutat de
17
Reus, que busqui solucions passant per la prevenció i la conscienciació dels ciutadans amb
caràcter de transversalitat.
� Farem que els centres cívics siguin, per la seva proximitat amb els veïns, la ubicació
d’aquesta policia de proximitat, una oficina de policia descentralitzada (per a la
recollida de denuncies i accions de proximitat).
� Reforçarem la Patrulla Rural per la protecció del medi i la seguretat a l'entorn de la
ciutat.
� Per a fer tot això possible, reorganitzarem el cos, amb més agents al carrer.
Igualment, establirem criteris d’assignació a tasques d’agents de mobilitat per als membres
més edat.
� Introduirem metodologies de qualitat seguint el model de les ISO. El cos de la Guàrdia
Urbana es comprometrà amb el model europeu de Qualitat (EFQM).
� Millorarem la coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra, tant a nivell de la
comunicació i dels operatius, com del programari i els sistemes de comunicació a utilitzar.
� Dotarem la Guàrdia Urbana d'instruments de gestió (tipus PDA) que millorin la seva
eficiència tant en tasques administratives com durant les patrulles.
� Desenvoluparem el Pla Estratègic 2011-2015 de la Policia Local en paral�lel a la
revisió de la seva Carta de Serveis per reajustar les seves funcions a les necessitats de la
ciutat.
� Avaluarem les iniciatives de col�laboració ciutadana en el Servei policial que s’han
assajat darrerament, i si l’avaluació resulta positiva les mantindrem, però amb majors
garanties.
� Dedicarem una especial atenció a la violència de gènere i familiar: farem un seguiment
individualitzat dels casos i elaborarem un programa d’atenció integral a les persones
víctimes d’aquest tipus de violència.
� Treballarem, des de les responsabilitats municipals, per a lluitar contra la discriminació
per orientació sexual: crearem un programa per combatre l’homofòbia (d’acord
amb el col�lectiu LGTB); impulsarem campanyes generals de sensibilització ciutadana
(també als centres escolars); potenciarem la commemoració institucional i pública del Dia
Internacional contra l’homofòbia (17 de maig); donarem suport a les iniciatives
consensuades amb el col�lectiu H2O; crearem punts de suport psicològic i emocional
18
per a les famílies que ho necessitin; donarem suport al procés de despenalització
internacional de l’homosexualitat endegat a la ONU.
� Farem atenció a tots aquells factors que incideixen sobre la seguretat objectiva i sobre el
sentiment subjectiu de seguretat, com ara la il�luminació, la neteja, l’urbanisme, la cura de
l’espai públic... La seguretat i el civisme són temes transversals, i correspon per tant a
totes les àrees municipals contribuir-hi.
� Defensem la integració de sistemes de vigilància al carrer per garantir la seguretat i l’ús de
càmeres de seguretat a la via pública, fins allí on ho permeti la normativa i en la mesura
que es puguin aconseguir les autoritzacions que cal demanar.
� En civisme, revisarem l’ordenança de convivència i l’aplicarem amb convicció, el mateix
que farem amb tota la resta d’ordenances municipals. El nostre discurs serà ferm en aquest
punt: viure junts implica deures, a més de drets, i no permetrem que una minoria d’incívics
degradi el clima de convivència de la ciutat.
� Lluitarem contra la venda il�legal de productes al carrer i desenvoluparem una nova
política del servei d’inspecció que garanteixi el respecte a les regles de joc de la
competència i la igualtat d’oportunitats de tots els operadors.
� Prioritzarem la seguretat viària, especialment la que afecta als escolars en els seus
desplaçaments fins als centres d’estudi. Ampliarem i millorarem els camins escolars, per
facilitar l’ús del transport amb bicicleta i a peu.
� Reintroduirem la figura dels Agents cívics, que havien estat una proposta de CiU. Calen
grans acords cívics al si de la ciutat per a fer possible una convivència pacífica i
enriquidora, i és indispensable comptar amb un Pla de Civisme que fixi objectius anuals i
que tingui indicadors per a fer-ne el seguiment. El Pla ha de contemplar tant el civisme
passiu (evitar els comportaments incívics) com el civisme actiu (contribuir al progrés de
Reus, comprometre’s amb la ciutat a través del teixit associatiu o del voluntariat, etc).
Promourem decididament aquest civisme actiu, i comptem per a fer-ho amb les entitats de
Reus, a qui convidarem i ajudarem a desenvolupar projectes de foment del civisme.
� Promourem la mediació com a sistema de resolució de conflictes que garanteixi la
convivència sense judicialitzar la vida ciutadana.
� Revisarem el mapa acústic de la ciutat per garantir un control dels nivells de soroll a la
ciutat i la persecució dels infractors.
19
� Més integrador
� Farem una promoció activa de la integració dels nous immigrants i d’altres col�lectius
amb risc d’exclusió social.
� Farem complir la legalitat en matèria d'espais de culte amb un control estricte de
les llicències necessàries. Vetllarem perquè els espais de culte se situïn en indrets adequats
que assegurin la convivència amb els veïns i no els creïn molèsties.
� Farem complir la legalitat en horaris comercials. Les normes que regulen l’activitat
comercial valen per a tothom, i s’ha de controlar la seva aplicació i sancionar les
vulneracions que es produeixin. De la mateixa manera, els requisits per a l’obertura de
locals de concurrència pública són únics, i no s’ha de fer excepcions encara que es tracti de
locals com les mesquites: sense llicència i sense permisos, no es pot operar.
� Organitzarem un programa per donar a conèixer als nouvinguts els deures i
responsabilitats de ciutadania, les normes i valors del país que cal respectar, i la cultura i
les institucions del país.
� Elaborarem normatives allí on en falten, com en el cas dels locutoris per evitar les
molèsties que ocasiona la concentració d’aquest tipus d’establiments en determinades parts
de la ciutat.
� Revisarem les normatives que ho necessitin, com la de l’empadronament per tal
d'evitar un efecte crida.
� Controlarem la venda ambulant il�legal que planteja problemes de seguretat i de
garanties per al consumidor, i que suposa una competència deslleial per als comerciants
que paguen els seus impostos.
� Serem contundents en habitatge. Vigilarem que no hi hagi pisos pastera
sobreocupats (amb les molèsties que això crea), ni utilització d’habitatges que no
compleixin les condicions per a permetre unes condicions de vida dignes.
� Primarem els valors democràtics. La igualtat d’homes i dones, el rebuig a la violència o
la separació de la religió i la política són valors innegociables. Per això tornarem a plantejar
el tema de la prohibició del burka i del vel integral en els espais públics, i no tolerarem
discursos ni comportaments que vagin en contra dels valors bàsics de la nostra societat
democràtica, per molt que en alguns casos es vulguin disfressar d’arguments religiosos. I
20
com que sabem que hi ha determinats fanatismes religiosos que prediquen la intolerància i
el rebuig a la societat d’acollida, hem de dir que els plantarem cara.
� Serem exigents i reclamarem el civisme. Les normes i criteris de bon veïnatge
(complir amb les obligacions de les comunitats de veïns, no molestar als demés, no posar
en risc la salut pública...) són importants, i tots les hem de respectar.
� Facilitarem el retorn. Ajudarem als immigrants que vulguin tornar als seus països
d’origen a acollir-se al programa estatal de retorn que existeix, proporcionant-los
informació i orientació.
� Vetllarem perquè els informes d'arrelament que faci l'Ajuntament de Reus siguin fets
amb rigor i comprovant, cas per cas, la situació real del demandant i que
s’elaborin tenint en compte els esforços d’integració que el nouvingut hagi fet.
� Reivindicarem que aquests informes siguin determinants i preceptius en les decisions
de la subdelegació del govern.
� Més just
� Assegurarem que els ajuts arribin a tothom que ho necessiti, tant a la població
autòctona com nouvinguda. En un moment en què molts reusencs ho estan passant
malament i en què els recursos municipals són limitats, no pot passar que s’afavoreixi als
nouvinguts per davant de la resta de ciutadans ja que pot donar peu a la xenofòbia i a les
tensions socials. Els ajuts s’hauran de repartir de forma rigorosa, equitativa i
transparent, evitant que deixin sense cobertura una bona part de les persones amb
necessitats socials. Si es necessari revisarem el contingut dels barems per tal que s’ajustin
a la realitat de la situació actual.
� Fomentarem una política de família que doni suport específic a totes les persones amb
responsabilitats familiars que ho necessitin.
� Aplicarem la corresponsabilització. Quan es cregui oportú, es demanaran
contraprestacions (per exemple, en forma de serveis a la comunitat) als que rebin ajudes,
siguin immigrants o no. I l’obtenció d’ajuts quedarà condicionada a tenir bons
comportaments cívics.
� Desplegarem el Pla Local d'Inclusió Social com a eina per a planificar i coordinar totes
les mesures d'inclusió social de l'Ajuntament.
21
� Promourem accions per detectar noves bosses de necessitat i donar la cobertura
necessària.
� Garantirem la coordinació dels serveis municipals amb totes les institucions i entitats
dedicades a la lluita contra l'exclusió i en especial amb Càrites i la Creu Roja.
� Facilitarem l’ajornament dels impostos i taxes municipals a les persones que hagin
esgotat la prestació d'atur.
� Elaborarem un pla de suport a les famílies nombroses i monoparentals.
� Reforçarem la Casa de Misericòrdia per ajudar a gestionar les situacions d'indigència a la
ciutat.
� Ampliarem l’oferta de formació i d’orientació per a les persones a l’atur i per als
col�lectius en situació de risc social.
� Proposarem bonificacions per a les famílies nombroses: descomptes en els sistemes
tarifaris del transport públic, deduccions municipals, condicions especials per a l’accés a
l’habitatge, per a afavorir el seu benestar.
� Més atenció a les persones amb discapacitats
• Elaborarem un Pla Integral de Suport a les persones amb discapacitats amb la
participació de les entitats que hi estan treballant.
• Ens comprometem a impulsar l’eliminació efectiva de les barreres arquitectòniques de la
ciutat.
� Treballarem per eximir de l'impost de vehicles de tracció mecànica aquells vehicles que
siguin utilitzats per persones amb una minusvalidesa superior al 33%.
� Farem complir la quota legal de reserva d'ocupació per a persones amb
discapacitats a l'Ajuntament i les empreses municipals.
� L'Ajuntament tindrà un programa especial d'accés al lloc de treball per atendre les dones
amb discapacitat.
� Aplicarem la llei de contractes de les administracions públiques amb una especial
vigilància per tal que les empreses adjudicatàries de l'Ajuntament compleixin amb la
22
quota legal de reserva d'ocupació per a les persones amb algun tipus de
discapacitat.
� Farem campanyes de difusió de la realitat de les persones amb discapacitat i també
amb malalties minoritàries, que afavoreixin la seva acceptació social.
� Afavorirem que les entitats que donen suport a esportistes amb discapacitat tinguin un
accés preferencial a les instal�lacions esportives municipals.
� Eliminarem qualsevol tipus de barrera perquè les persones amb discapacitat puguin
accedir a l'esport.
� Obrirem els espais municipals per a tothom afavorint la participació de les persones
amb discapacitat: centres cívics, espasi culturals, museus...tot contemplant les necessitats
específiques de cada col�lectiu.
23
4. TEMPS D’UN URBANISME PER POTENCIAR REUS
L’urbanisme és un instrument per a la qualitat de vida i per incentivar l’activitat econòmica i
ordenar els espais públics i privats.
En un municipi on prop de la meitat del terme municipal està urbanitzat o que pot ser legalment
urbanitzat cal plantejar un sistema bastant restrictiu d’ocupació de nou sòl, i per tant caldrà
afavorir la reurbanització o la rehabilitació d’espais urbans obsolets enfront a les
noves implantacions fora vila -malgrat algunes són imprescindibles-. No ha de fer por
densificar o afavorir tipologies més compactes si queden ben compensades amb sòls o
aprofitaments públics que millorin l’entorn i permetin la prevalença del bé públic, de tots,
enfront el privat. Com a conseqüència d’això el sòl encara no urbanitzable ha de ser l’altre
gran protagonista.
L’habitatge es un dret constitucional que totes les administracions han de vetllar i contribuir a
garantir. Les polítiques d’habitatge a nivell municipal a banda de garantir l’accés a
l’habitatge de tots els ciutadans ha de vetllar per la seva qualitat i mixtura, on tothom
hi té cabuda sense exclusions amb un nivell de benestar d’acord amb la societat que formem.
Com a model urbanístic Reus es una ciutat feta d’anelles i radis definides per l’historia les unes i
per la comunicació amb el territori els altres. Com a ciutat això defineix un model
concèntric, cada cop més complex, bastant compacte, amb poques excepcions i que es
projecta cap a la comarca primer i a tota la seva area d’influència desprès amb una
clara visió de centralitat i acollida de l’entorn (parlem aquí de capitalitat).
Els models de futur ens parlen de la ciutat per a viure (residencial), de la ciutat amb
teixit productiu (no parlarem de polígons sinó de veritables sectors de activitat econòmica) o
de la ciutat de la cultura i del lleure (equipaments i zones verdes).
� L’urbanisme com a clau de futur
� L’àrea d’urbanisme planteja grans reptes constantment que cal afrontar, malgrat la crisi,
amb treball , capacitat d’acció i eficiència , amb un equip optimitzat i amb esforç
econòmic, però té una vessant molt propera a les persones, del dia a dia, la
relació ciutadà- administració pateix la complicació constant del tràmit burocràtic. Cal
buscar formules de simplificació i major relació amb el ciutadà. La
24
participació ciutadana, l’administració “on line” (utilització de les TIC’s) o una
actitud receptiva son eines d’optimització per tal d’aplanar el camí en una relació de
complicitat necessària si, entre tots, volem fer ciutat.
� L’àmbit real en la planificació territorial és el Camp de Tarragona. Per tant la
nostra referència a nivell urbanístic serà tot el Camp exercint la capitalitat històrica
de Reus.
� Impulsarem el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a objectiu principal
d’aquesta legislatura, fent-ne protagonista la ciutadania amb noves formes de
participació ciutadana en cada procés aprovació i tenint sempre present la perspectiva
supramunicipal. Farem avançar el POUM amb la màxima participació ciutadana.
� Crearem el Consell de Territori i Urbanisme per tal que tots els agents que
intervenen (APIS, arquitectes, aparelladors, enginyers, promotors,...) puguin parlar i
prendre decisions en el marc de l’urbanisme de Reus.
� Planificarem la ciutat de demà pensant l'habitatge i l'urbanisme per al Reus del futur
amb un creixement sostenible per una població no inferior als 130.000
ciutadans.
� Treballarem per la implantació de la V-Verda i els seus grans espais verds perifèrics
com a nova façana de la ciutat i veritable pulmó amb connexió amb la resta de sòl
no urbanitzable que cal convertir en un dels protagonistes de la nova proposta
urbanística, clau d’una activitat productiva -l'agricultura- que cal preservar i
promocionar.
� Promourem un pla accessos a la ciutat per tal de millorar els eixos de comunicació
amb la resta del territori. A tal efecte:
� Incorporarem la carretera de Cambrils fins a la urbanització Les Palmeres
d'Aigüesverds com a nou eix de comunicació i connexió amb les urbanitzacions a
l’exterior de la corona perifèrica, a banda de donar-l’hi un sentit mes urbà (per anar
amb bicicleta i a peu).
� Repensarem el carrer del roser i la seva perllongació com a mínim fins al cementiri
com a vial urbà d’entrada a la ciutat.
� Remodelarem l’avinguda de Tarragona i el seu entorn que ens donarà uns nous
àmbits d’implantació urbanística.
� Prioritzar la reurbanització o la rehabilitació d’espais urbans obsolets enfront a
les noves implantacions fora vila, fent-la més compacte i humanitzada. Entre les
25
actuacions més necessàries:
� Convertirem l'antic Hospital a tocar del Mercat Central en un centre que combinarà la
faceta assistencial amb centre d’assistència primària i residencia de dia (o residencia
convencional ) amb una guarderia/ludoteca i una central de recollida de compres que
sumaran valor afegit a l'oferta comercial de la ciutat.
� Donarem un us preferencial per a activitats de lleure, oci i cultura als terrenys que
ocupava la Fira provisional remodelant l’entorn de l’estació sense oblidar la
mixticitat d’usos amb propostes residencials .
� Integrarem el nou centre comercial de Metrovacesa a la xarxa comercial de Reus
(centre) afavorint la permeabilitat en els dos sentits. El nou centre comercial cal que
sigui un pol d’atracció de visitants de fora vila i no una competència.
� Farem del Mercat del Carrilet i l’estació d’autobusos actual un espai que combini
el comerç amb activitats de lleure, esport i cultura.
� Aquests quatre vèrtexs seran els nous pols d’atracció per, tot consolidant i
refermant el nucli històric com a motor comercial que ja és, establir un nou centre
molt mes ampli, molt mes potent.
� Establirem negociacions amb el govern de l'Estat per recuperar l'antiga caserna de
la Guardia Civil situada en terrenys municipals al Passeig Mata.
� Donarem sortida al buit que representa dins la trama urbana l’antiga Hispania.
� Proposem la vianalització de la Plaça Catalunya i la Plaça de la Sang per
fomentar-hi una nova zona relacional i de passeig on pugui rendabilitzar-se la reubicació
de comerços i negocis, ara tancats, a l’hora que revitalitzem l’entorn del Museu com a
nou centre de la cultura i les entitats.
• Promourem la vianalització de la Plaça del Prim i la seva regulació horària.
• Dissenyarem i implantarem el mapa de districtes de la ciutat i garantirem que en
cada districte hi hagi un gran equipament municipal diversificat en les seves
activitats i que incorpori en tots els casos una oficina d’atenció municipal.
• Crearem comissions de seguiment de les obres i del planejament de la ciutat
donant veus als veïns, comerciants i tècnics.
• Impulsarem una brigada d'intervenció ràpida.
• Vetllarem per incorporar criteris de disseny de qualitat en el mobiliari urbà de la
ciutat amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats ciutadanes.
26
• Revisarem totes les normatives vinculades a la construcció de vivendes per
afavorir l’accés a la vivenda i facilitar les normatives i les tramitacions.
• Revisarem el pla de mobilitat, especialment en referència al centre de la ciutat per
evitar col�lapses de circulació.
• Vetllarem per l'accés a un habitatge de qualitat de tots els ciutadans.
• Potenciarem el programa “Reus fes goig” de rehabilitació d'habitatges al centre
històric i afavorirem la recuperació d’ edificis de valor patrimonial de la ciutat.
• Dignificarem la Boca de la Mina per recuperar un espai de passejada a la ciutat.
• Promourem una gran zona verda a la zona del Roquís incloent l'estudi d'una zona
d'acampada per a caravanes i autocaravanes com a factor de promoció turística.
• Cuidarem el sòl no urbanitzable per la seva consideració (i protecció) en el
planejament de ciutat i com a pulmó verd de la ciutat.
• Ens comprometem a reconsiderar els temes mes polèmics de l’urbanisme local,
a consideració de la ciutadania, prioritzant el conveni a la modificació, tot
readaptant les propostes als temps actuals.
� Infraestructures
• Escometrem la solució definitiva del cinturó de ferro que parteix i limita la ciutat. A mig
termini, cal reordenar la via del tren que envolta la Ciutat, no descartant cap
possibilitat de soterrament o passos elevats combinats, millorant així la connexió viària
entre districtes, permeten el creixement equilibrat i coherent de la ciutat, i possibilitant
la creació d’un nou passeig verd. Però per a què això sigui una realitat a mig termini
(quan la conjuntura econòmica ho faci viable), cal que s’hi comenci a treballar ja des
d’ara. Mantenim el “No creiem en el desplaçament de la via fins a la Variant” ja
que és una solució provisional.
• Creació d’una nova polaritat econòmica amb l’aeroport i la nova estació central
del tren d’alta velocitat, que serà la nova centralitat de tot el Camp. Aquesta nova
polaritat inclourà la finalització dels àmbits pendents fins al cinturo de la carretera de
Tarragona i Bellisens i la connexió de la trama urbana fins el polígon de Constantí.
• Promourem la renovació i actualització de la TV-7211 Reus Constantí amb
especial atenció a l'accés al polígon i l'estació del Tren d'Alta Velocitat.
• Treballarem per la consolidació a mitjà termini de la ronda nord de la ciutat.
27
• Promourem la renovació i l'actualització de la carretera Reus-Cambrils incloent una
avinguda des de la sortida de la ciutat al C/ Flix.
• Impulsarem la reobertura de la línia Reus–Roda de Barà per connectar
directament la ciutat amb l’Estació de l’AVE La Secuita-Perafort amb un tren llançadora
per facilitar l’accés directe als usuaris
• Demanarem a la Generalitat el desdoblament de la Carretera Reus-Cambrils.
• Garantirem la finalització dels projectes inclosos a la Llei de Barris als barris del
Carme, Sol i Vista i Immaculada.
28
5. TEMPS DE MILLORAR LA MOBILITAT
Estem ja molt acostumats a circular amb els nostres vehicles per tot arreu, però des de el punt de
vista de la mobilitat cal repensar la ciutat i el nostre entorn constantment. El vehicle a motor
no sempre es la millor solució, més ben dit, quasi mai quan parlem de ciutat. Cal que ens
replantegem la nostra mobilitat amb diferents alternatives rapides, econòmiques i de qualitat pels
nostres desplaçaments llargs però cal que la ciutat, el nostre entorn més pròxim, sigui més
humanitzada i sostenible. El transport col�lectiu o la utilització de vehicles no
contaminants aporten qualitat de vida.
Els trajectes a peu, el passeig per la ciutat, la nostra ciutat o els seus afores, a més de millorar
la nostra salut, ens humanitza i ens fa més relacionals. Bones infraestructures de comunicacions
però especial atenció als vianants i el carril bici en una ciutat mes amable, més còmoda, més
fàcil de viure.
Promourem un nou model de mobilitat que prioritzi i afavoreixi la interrelació entre els diferents
modes de transport --a peu, amb bicicleta, amb bus, amb moto, amb cotxe-- per aquest ordre per
tal de protegir els vianants i donar prioritat a la reducció de costos socials i ambientals de la
mobilitat.
� Més Reus a peu
� Crearem àrees d’aparcament alternatives i gratuïtes situades als principals accessos de
la ciutat per carretera, connectats amb el centre mitjançant autobusos llançadora,
preferentment petits i amb una bona freqüència de transit.
� Estendrem les zones de vianants. Continuarem la vianalització del centre de la ciutat,
així com també en altres àrees d’especial atracció.
� Garantirem una bona il�luminació per als passos de vianants més transitats de la ciutat.
� Recalibrarem aquells semàfors que donen un temps de pas massa limitat als vianants.
� Suprimirem les barreres arquitectòniques que encara hi ha a la ciutat.
29
� Més bici
� Fomentarem i facilitarem l’ús de la bicicleta dins de la ciutat, en convivència amb les
altres modalitats de desplaçament.
� Ampliarem la xarxa de vies ciclistes prioritzant els potencials pols generadors de
mobilitat (per població, lloc de treball o motius d'oci).
� Dotarem la ciutat d'una xarxa d'aparcaments de bicicleta i en coordinarem la seguretat
amb la Guàrdia Urbana per evitar robatoris.
� Millorarem la senyalització de camins rurals a l'entorn de la ciutat i els connectarem
amb el carril bici urbà.
� Potenciarem el carril bici dels passejos com a via de circulació transversal i buscarem la
interconnexió dels diversos carrils bici ja existents.
� Assegurarem que hi hagi un espai d'aparcament gratuït de bicicletes en tots els
aparcament públics de la ciutat.
� Dissenyarem una nova xarxa de carril bici per tota la ciutat que garanteixi la seguretat
dels usuaris i que no generi conflictes amb els vianants.
� Més transport públic
� Garantirem la gratuïtat del transport públic per als aturats de llarga durada.
� Farem gratuït el transport públic als joves en edat escolar a les hores d'entrada i sortida
dels centres educatius.
� Revisarem els traçats i les freqüències de pas de les línies d’autobús que donen servei
als centres educatius.
� Oferirem un millor transport públic que millori la connectivitat i les freqüències.
Canviarem a autobusos més petits pel centre i farem arribar el transport a totes les zones
de la ciutat i urbanitzacions, incrementant també, les freqüències de pas de les línies
existents.
30
� Millors comunicacions per reforçar la capitalitat
� Defensem el tramvia lleuger (TrampCamp) com a eina vertebradora de les
comunicacions al camp.
� Reclamarem l’increment de freqüències dels trens de mig recorregut.
� Reus ha de participar en la gestió de l’aeroport de Reus un cop traspassat a la
Generalitat en compliment de l’Estatut vigent.
� Millor mobilitat
� Descongestionarem de trànsit la corona interior de la ciutat.
� Crearem un Consell Municipal de mobilitat.
� Congelarem la implantació de zones blaves i crearem àrees d’aparcament
gratuïtes als accessos de la ciutat.
� Farem un estudi dels aparcaments per tal d’impulsar la seva gratuïtat en
determinats horaris i usos.
� Impulsarem noves zones d'aparcament a l'antiga Hispania (Riera Miró), a l'estació de
Renfe i l'estació d'autobusos.
� Estació d’autobusos a la zona nord de la ciutat, a tocar de l’Estació de RENFE.
� Dotarem de més control, per part de la Guardia Urbana, del trànsit del centre de la
ciutat.
� Impulsarem la reordenació del trànsit a la ciutat per millorar la circulació,
desenvolupant un nou pla de mobilitat urbana.
� Revisarem el sistema de zones blaves incloent els seus preus i sancions canviant-ne
els escalats.
� Estudiarem la viabilitat d'un carnet que permeti a professionals i autònoms del
sector serveis aparcar gratuïtament el vehicle de treball a la zona blava en hores de feina.
� Impulsarem zones d'aparcament rotatori (zones blaves gratuïtes).
31
6. TEMPS DE SOSTENIBILITAT I CURA PEL MEDI AMBIENT
Les polítiques municipals han de promoure la sostenibilitat i la defensa del medi ambient.
El planejament i l’espai públic estan presents a l’hora de combinar disseny de ciutat i espai de
convivència. La neteja, l’habitatge, els espais verds, la mobilitat i la seguretat són elements que
mostren la qualitat i el bon funcionament d’una ciutat. Tots ells han de conviure amb les idees de
futur que el planejament ens proposa, i trobar l’equilibri entre competitivitat, cohesió social
i sostenibilitat. L’Ajuntament de Reus actuarà com a agent actiu contra el canvi climàtic.
L’eficiència i l’estalvi energètic, juntament amb les energies alternatives, permetran reduir el
consum de combustibles fòssils.
� Més sostenible
� Reduirem el consum de fungibles d'oficina de l'administració municipal.
� Potenciarem l'Agència Local de l'Energia per tirar endavant polítiques de
racionalització del consum energètic.
� Impulsarem una auditoria energètica dels principals consumidors del sector
industrial, comercial i de serveis.
� Elaborarem un programa municipal d'estalvi energètic i d'utilització de fonts
d'energia renovables.
� Potenciarem la recollida selectiva amb especial atenció als polígons empresarials i
zones industrials.
� Estendrem la recollida pneumàtica a noves zones de la ciutat.
� Invertirem en la sensibilització ciutadana per reduir la generació de residus i
promoure l'estalvi d'aigua.
� Ampliarem la capacitat de l'estació depuradora d'aigües residuals i promourem una
major reutilització de l'aigua de sortida.
� Crearem dipòsits de reutilització d'aigües pluvials a les zones de nova urbanització.
� Substituirem progressivament la flota municipal per nous vehicles no contaminants.
32
� Promourem sistemes de generació d'energia de fonts renovables com la solar
fotovoltaica.
� Fomentarem la presència del verd urbà aprofitant qualsevol espai de la ciutat, públic
però també privat, incloent teulades i terrats.
� Orientarem el verd urbà al mínim manteniment possible adaptant-lo al clima de la
ciutat i evitant que les plantes siguin productores de pol�len i al�lergògens.
� Inclourem l'aigua entre les prioritats de la gestió urbana. Proposarem la
impermeabilització de canalitzacions i la recerca de fonts alternatives que estaran incloses
en la planificació de la ciutat.
� Avançarem en el millor aprofitament de l'aigua de pluja i de depuradora establint
un programa de sanejament d'aigües pluvials per al seu ús.
� Maximitzarem la reutilització d'aigües residuals depurades per al rec de parcs urbans,
la neteja de carrers i el clavegueram, les fonts ornamentals, etc...
� Millorarem els nivells de neteja de la ciutat i avaluarem les concessionàries en base
a la satisfacció ciutadana pel servei prestat.
� Incorporarem el control del soroll com a element de qualitat que caldrà tenir en
compte en tots els projectes d'obres, urbanització i desenvolupament de la ciutat.
Incrementarem els controls de soroll sobre motos i altres vehicles. Utilitzarem
asfalt de baixa intensitat acústica en els carrers. Aplicarem amb fermesa les
ordenances municipals en la lluita contra el soroll.
� Lluitarem contra la contaminació lumínica i l'excés de despesa energètica en
l'enllumenat. Aconseguirem que la millora en eficiència energètica es faci garantint la bona
il�luminació de la ciutat.
� Fomentarem i millorarem el programa de creació d'horts urbans d'accés públic.
� Oferirem avantatges fiscals als comportaments afavoridors de la preservació del
medi ambient.
� Compromís de substitució progressiva de la flota municipal de vehicles diesel per
elèctrics.
33
7. TEMPS DE QUALITAT DE VIDA
Els joves són la clau del futur. Cal escoltar les seves necessitats, acompanyar els seus objectius i
promoure les seves iniciatives. Queda molta feina a fer per la igualtat de gènere i l’atenció als
problemes de la dona. Els infants són la llavor i cal treballar per tenir en compte les necessitats
de les famílies per tal d’acostar la ciutat a les seves necessitats. La gent gran mereixerà una
atenció especial en la nostra acció de govern. La cultura és un dels eixos vertebradors del
benestar, de la cohesió i de l’activitat econòmica i un dels punts forts de Reus que cal potenciar.
La cultura serveix per col�locar una ciutat en el mapa: Cannes pel cine, Salzburg per un festival
musical. És un servei públic, un element cohesionador i genera cada cop més llocs de treball. La
cultura té un paper central, i és un actiu que contribueix tant a la qualitat de vida com a l’activitat
econòmica, així com reforça la identitat col�lectiva i afavoreix el desenvolupament personal. Ens cal
un nou Pla de Cultura, amb visió global i ambició. Reus ha de consolidar-se com la capital
cultural del sud de Catalunya, projectant-se en el conjunt del país i a nivell europeu. Retornarem el
protagonisme de la cultura a la gent, considerant-la com a actora de la cultura i no simplement
com a consumidora.
Treballarem amb els agents de la cultura: entitats, creadors, empreses i públic. Retornarem el
prestigi i el pes polític a la cultura. Serà una prioritat política i pressupostària dirigida a relligar
cultura, educació i ciència. La formació, la creació, la producció i la difusió seran els eixos sobre
els quals basarem la política cultural; democratitzarem l’accés a la formació,donarem suport als
creadors, afavorirem la indústria cultural i facilitarem l’accés a la cultura.
Donarem un nou impuls a l’esport amateur, a l’esport escolar i als equips amb persones amb
discapacitat. L’Ajuntament ha de ser el primer patrocinador d’aquests equips i ha de facilitar la
recerca d’altres patrocinadors.
La salut és una prioritat. Què podem demanar els usuaris a la sanitat? Qualitat, proximitat,
participació en la presa de decisions i tenir l’opció d’escollir. Els recursos socials són necessaris
perquè els ciutadans assoleixin un major grau d’autonomia, de promoció personal i de qualitat de
vida. És necessari que seguim pensant quins són els dispositius assistencials dels propers anys i
quins grups de personés necessitaran l’acció solidària imprescindible per a aconseguir els majors
nivells de benestar i d’igualtat en la nostra ciutat. Les accions de futur hauran de procurar la
qualitat assistencial i atendran la lluita contra l’exclusió i la pobresa.
34
� Un jovent més participatiu
� Dignificarem el Parc de la Festa per fer-ne un espai lúdic que pugui ser aprofitat durant
tot l'any.
� Adequarem la pista d'skate per garantir-ne la funcionalitat i n'estudiarem la reubicació
juntament amb d'altres instal�lacions similars.
� Incentivarem l'activitat del Consell de Joventut i el seu rol com a interlocutor municipal,
així com l'associacionisme juvenil en totes les seves vessants. Farem un esforç per a la
difusió entre el jovent del Consell de la Joventut i del seu rol.
� Impulsarem una Ordenança d'Oci Nocturn i fomentarem un Pacte de la Nit comptant
amb propietaris de locals d'oci, associacions de veïns i el Consell de Joventut per tal de
buscar l'acord entre els diversos actors implicats.
� Potenciarem una agenda anual de concerts per a joves, amb especial atenció a nous
intèrprets i grups locals.
� Farem un esforç per diversificar l'oferta d'oci nocturn fent-la compatible amb el
descans dels veïns i el respecte a l'espai públic. Estudiarem la creació d'una zona
plurifuncional per a usos esportius, culturals i d'oci integrada en una gran zona verda.
� Impulsarem programes que facilitin i estimulin l'accés dels joves a la pràctica
esportiva.
� Impulsarem un Programa d'Intercanvi Generacional que faciliti el contacte entre
joves i grans i la cobertura de necessitats mútues (estudi, habitatge, companyia, ...).
� Promourem iniciatives culturals destinades a l'afavoriment de la creativitat i la difusió
dels joves creadors de la ciutat, vetllant per la celebració de premis, exposicions,
debats, etc, ...
� Desenvoluparem tots els mitjans dels que disposem per donar el màxim suport i
protecció als joves que es trobin en situació de desavantatge social a fi que puguin
superar la situació en la que es troben.
35
� Més atenció a la dona
� Millorarem els protocols de prevenció i lluita contra la violència familiar.
� Impulsarem mesures per facilitar la conciliació entre la vida laboral i familiar.
� Fomentarem l'accés de les dones als nuclis de decisió de la vida pública i privada.
� Més per als infants
� Fomentarem i ampliarem les activitats de lleure infantil buscant la col�laboració amb
esplais, agrupaments escoltes i altres agents involucrats.
� Farem de Reus una ciutat accessible i propera als infants amb l'expansió de
ludoteques, escoles bressol, programes de participació, ...
� Crearem més parcs infantils i en millorarem la conservació i la neteja. Amb una
atenció especial a la neteja de la sorra dels parcs.
� Tirarem endavant programes d'informació i lluita contra l'obesitat infantil.
� Promourem la protecció de menors a internet i les xarxes socials amb programes
informatius per a les famílies.
� Garantirem la disponibilitat de places de llars d’infants a cada districte administratiu.
� Flexibilitzarem els horaris, les condicions i les tarifes de les llars d'infants per
adaptar-les tant com sigui possible a les necessitats familiars.
� Prioritzarem les polítiques de prevenció i protecció dels infants que es troben en
situació de risc.
� Més per a la gent gran
� Farem de Reus una ciutat amiga de la gent gran, adaptant-la a les necessitats i les
expectatives d'aquest col�lectiu.
� Dotarem els Centres Cívics de més espais i programes adreçats a la gent gran.
� Organitzarem activitats culturals per a la gent gran.
36
� Impulsarem un programa de voluntariat adreçat a la gent gran per tal que la ciutat
aprofiti tot el seu potencial oferint-los noves oportunitats de realització personal i
reconeixement social.
� Crearem la Carta de Drets i Deures de la gent gran mitjançant el Consell de la Gent
Gran.
� Elaborarem un Pla de la Gent Gran de Reus per promoure la seva participació activa
en la detecció de necessitats d'aquest col�lectiu.
� Convocarem anualment un Ple Municipal per tal de presentar les conclusions del
Consell de la Gent Gran.
� Impulsarem la creació de nous serveis per a la gent gran: pisos tutelats, menjadors
d'àpats en companyia i serveis de dia de proximitat on no en tinguin. Tot amb especial
atenció a la gent gran que viu sola.
� Promourem l’adaptació dels serveis que atenen a la gent gran per tal que
s’ajustin a les necessitats de la família que els atén: ampliació de l’horari del
Centre de Dia, utilització de residència per alguna nit puntual que la família té un
comprimís.
� Tirarem endavant un programa d'envelliment actiu.
� Organitzarem una setmana de la gent gran.
� Impulsarem una subvenció de l’IBI per a vídues/vidus majors de 65 anys que no
superin determinats nivells de renda familiar.
� Crearem un Hospital de dia.
� Instal�larem W.C. públics.
� Oferirem recursos per facilitar l'aprenentatge i l'accés de la gent gran a internet i
les xarxes socials.
� Posarem a disposició de les associacions de la gent gran programes per fomentar
l'activitat física.
� Potenciarem l'assignació de recursos a programes d'autonomia personal de la gent
gran (teleassistència, treballadors familiars, àpats a domicili, ...).
� Garantirem la disponibilitat de places de centre de dia a cada districte administratiu.
37
� Donarem suport a les entitats i associacions de gent gran de la ciutat.
� Promourem l'organització d'unes jornades de la gent gran amb caràcter bianual.
� Estudiarem el desenvolupament de programes intergeneracionals: contes a les
escoles, viure i conviure, avis acollidors, ...
� Més cultura
� Reformularem el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per tal que la inversió es
destini de forma principal a la producció per sobre les despeses d'administració.
� Recuperarem els Premis Reus i els promocionarem amb una Nit Literària a la ciutat.
� Revisarem i donarem un nou impuls al Trapezi, el Cos i altres festivals com a factor
d'atracció cultural i turística de la ciutat.
� Farem una revisió del Pla de Museus de la ciutat (pendent des de l'any 2008).
� Ampliarem els horaris de la Biblioteca Central Xavier Amorós garantint l'obertura
en horari de tarda durant tot l'any.
� Donarem projecció nacional a la celebració, l'any 2013, de l'any Marià Fortuny a nivell
nacional.
� Convertirem el carnet de les biblioteques en el carnet cultural de la ciutat.
� Impulsarem un Centre d'Estudis Modernistes amb l'adquisició via cessió i/o adquisició
de fons documentals i bibliogràfics amb la presència a la ciutat de la Càtedra Gaudi.
� Participarem, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, en el projecte de la
Fundació Gaudí per donar continuïtat i difusió a l'estudi de la figura de l'arquitecte, la
seva obra i el conjunt del Modernisme.
� Facilitarem a cada alumne, en començar el curs escolar, un Quadern de Cultura que
donarà accés a espectacles d'arts escèniques i a la programació ordinària dels
equipaments culturals de la ciutat.
� Promourem la creació d'un Consell Municipal de Cultura.
� Promourem a l'exterior les manifestacions culturals i festives de Reus.
38
� Dissenyarem un projecte cultural adequat i consensuat per aprofitar tot el potencial
de l'edifici del Vapor Vell.
� Potenciarem el centre Cal Massó i l'Escola d'Art.
� Promourem la ciutat com a escenari de pel�lícules, espots publicitaris i sèries
de TV que projectin Reus. Realitzarem les gestions necessàries per tal que Reus sigui la
seu d'una telesèrie de TV3.
� Fomentarem la creació d'un centre d'estudis i producció audiovisual.
� Donarem suport a les bandes de música de la ciutat.
� Potenciarem la col�laboració amb ajuntaments i entitats de l’àmbit cultural
català, intercanviant projectes i experiències.
� Invertirem en el foment de l'aprenentatge i l’extensió de l'ús de la llengua
catalana amb especial recolzament al programa de Voluntaris per la Llengua.
� Apostarem per una política de preus que incentivi el consum cultural amb especial
atenció als joves i garantint preus tous per a jubilats i aturats.
� Revisarem el Pla d'escultures i equipaments culturals amb especial atenció al foment i
la difusió d'obres d'autors locals.
� Incentivarem la creació artística i la celebració de certàmens i festivals a la
ciutat per tal que Reus sigui no només una ciutat receptora sinó també un actor en la
producció cultural del país.
� Potenciarem el turisme cultural de caire històric al voltant de la vida de reusencs
il�lustres com Antoni Gaudi, el General Prim o Marià Fortuny, entre d’altres.
� Impulsarem la reconstrucció de la torre de la Casa Navàs com a element distintiu del
modernisme reusenc.
� Prioritzarem l'impuls a la dansa com a activitat artística de llarga tradició a la ciutat
amb festivals, premis, dansa al carrer ...
� Promourem la construcció d'un centre cívic a la zona nord de la ciutat.
� Dotarem els centres cívics de cada districte administratiu amb un servei de ludoteca i
biblioteca.
� Impulsarem la construcció d'una nova biblioteca a la zona nord de la ciutat.
39
� Promourem el Museu del Ferrocarril, conjuntament amb l'Associació d'Amics del
Ferrocarril.
� Reforçarem el Pla de recuperació d'edificis històrics modernistes, noucentistes,
neoclàssics ...
� Crearem una biblioteca de música que catalogui i recuperi el patrimoni musical de la
ciutat.
� Treballarem per presentar la nostra candidatura com a capital cultural europea
(objectiu a mig termini).
� Fomentarem les Festes Modernistes.
� Més esport
� Generarem propostes d'activitats esportives especialment dirigides a col�lectius en
risc d'exclusió social.
� Recuperarem i potenciarem els esports minoritaris garantint l'equitat en el suport
públic de totes les opcions esportives.
� Impulsarem la creació d'un programa conjunt entre entitats esportives i les mares i
pares d'alumnes per tal de vincular la pràctica esportiva a l'evolució acadèmica fent servir
l'esport com a eina motivacional.
� Millorarem les instal�lacions esportives de la ciutat mitjançant el PIEC (Pla Integral
d'Equipaments Esportius de Catalunya).
� Generarem un programa d'aprofitament que optimitzi l’ús de les instal�lacions
esportives.
� Desenvoluparem programes específics de promoció de l'esport a l'empresa.
� Promourem l'obertura dels patis escolars el cap de setmana per millorar la dotació
d'espais esportius de la ciutat.
� Impulsarem la celebració d'esdeveniments esportius amb projecció nacional, estatal
i internacional.
� Promourem la instal�lació de noves pistes de petanca amb instal�lacions adequades a
la pràctica d'aquest esport.
40
� Promourem la construcció de nous pavellons poliesportius entre d'altres a la zona
esportiva del barri Montserrat i a la zona esportiva de l'estadi de futbol municipal.
� Tindrem una cura especial dels camins rurals al voltant de la ciutat i promourem la
pràctica de l'excursionisme a través de les associacions de la ciutat.
� Impulsarem un programa de promoció de l'esport amb els principals clubs esportius
de la ciutat i donarem tot el suport a les associacions esportives.
� Cobrirem el dèficit d’instal�lacions esportives municipals en alguns barris de la ciutat.
� Impulsarem la ciutat com a capital catalana del hoquei.
� Promourem les competicions esportives entre centres escolars amb l'organització
d'una setmana de l'esport escolar.
� Incorporarem elements de mobiliari públic esportiu en noves zones de la ciutat amb
l'objectiu de construir circuits gimnàstics d'us públic.
� Donarem suport a l'organització d'esdeveniments esportius populars.
� Fomentarem el suport a joves talents esportius en col�laboració amb els clubs i entitats
de la ciutat.
� Donarem suport econòmic i logístic als esportistes i equips d’elit de la ciutat.
� Organitzarem una jornada municipal dedicada a reconèixer i premiar l'esport reusenc
(la nit de l'esportista).
� Estudiarem, de forma coordinada amb altres administracions, la celebració de colònies
esportives d'estiu.
� Més salut
� Aprofitarem els actius de la ciutat (Hospital, centres de salut, professionals, ...) per posar
en marxa programes pilot d'educació sanitària, prevenció i foment d'estils de vida
més saludables.
� Garantirem els serveis i la qualitat d'atenció de tota la xarxa sanitària depenent
de l'Ajuntament amb especial atenció a l'Hospital de Sant Joan.
� Vetllarem pel manteniment de la qualitat de la xarxa Sanitaria depenent de l'ICS.
41
� Establirem taules de negociació per parlar de les mesures d’ajust que puguin arribar
al sector sanitari per tal de respectar els llocs de treball i garantir la qualitat del
servei (minimitzant els efectes colaterals que se’n puguin derivar).
� Millorarem el funcionament del servei d'urgències per aconseguir una atenció més
ràpida i eficaç.
� Continuarem aplicant el Pla municipal de drogodependència. Amb especial atenció a
les activitats preventives en aquelles zones de la ciutat amb una major presència d'aquesta
problemàtica.
� Treballarem el programa sobre la SIDA, fent estudis d’incidència i plans de tractament.
� Potenciarem el Pla de vacunació continuada.
� Promourem accions per millorar l'educació sanitària a les escoles de la ciutat.
� Promourem programes per la millora de la detecció precoç de les malalties amb
més prevalença.
� Construirem i remodelarem els Centres d'Atenció Primària necessaris per garantir
el nivell de qualitat de l'assistència sanitària.
� Donarem màxim suport al programa de detecció precoç del càncer de mama.
� Garantirem la continuïtat de les atencions sanitàries, en coordinació amb la Regidoria
de Serveis Socials reforçant l'atenció domiciliària per facilitar les condicions de vida
autònoma, en especial a les persones que viuen soles.
� Farem realitat el Pla d'atenció a les persones amb demència tant pel que fa a mitjans
diagnòstics com a recursos residencials de llarga estada.
� Potenciarem els programes de foment d’hàbits saludables per una millor política de
prevenció.
� Mantindrem relació constant amb totes les associacions de malats crònics.
� Impulsarem programes especials per la millora de la salut de les persones grans.
� Donarem atenció domiciliària a les persones amb malalties cròniques invalidants.
� Potenciarem accions a garantir la higiene mediambiental de vies i parcs públics.
� Garantirem campanyes de desinsectació i desparatització a tot el terme municipal.
42
� Farem el seguiment, des de la Regidoria de Salut pública, de tots els paràmetres de
qualitat de l’aigua, l’aire i el sol.
43
8. TEMPS D’ENSENYAMENT I FORMACIÓ COM A PRIORITAT
L’educació és un dels eixos importants del programa de govern de CiU a Reus. Parlem de la
persona vista integralment, de llars d’infants i de màsters, de la Universitat, però també de la lluita
contra l’abandonament i el fracàs escolar.
Educació és reforçar la qualitat de les escoles i fonamentar el multilingüisme entre els alumnes.
Educació és posar els mitjans per a un treball de qualitat dels nostres mestres i professors.
Educació és recerca i vinculació entre Universitat i Empresa i també és innovació i creativitat.
� Més educació
� Replantejarem la zonificació escolar per garantir el dret d'escollir escola de les
famílies.
� Establirem transport públic gratuït per a tots aquells estudiants que ho
necessiten per al seu desplaçament als Centres Educatius, cercant les fórmules
administratives per a fer-ho més fàcil.
� Reservarem a cada escola un conjunt de places per a necessitats especials, a fi de
garantir que el repartiment entre escoles sigui equitatiu, amb un màxim % de nens
immigrants per aula a partir de l’adscripció dels infants nouvinguts a centres, en base a
una zonificació més àmplia que no pas l’actual.
� Col�laborarem amb la Generalitat per tal de revisar l'actual ràtio (alumne/aula) del
sistema educatiu amb l’objectiu de disminuir-les, si cal, per adaptar-les a les
necessitats de la ciutat.
� Promourem activitats pedagògiques adreçades a conèixer l'entorn més immediat,
la història i el patrimoni de la ciutat.
� Millorarem el protocol de coordinació entre diferents regidories i les
institucions educatives per tal de lluitar contra l'absentisme escolar.
44
� Continuarem treballant per desenvolupar mesures de suport a secundària per tal de
garantir que els nois i noies amb especials dificultats puguin assolir el graduat.
� Promourem la coordinació amb la Regidoria de Serveis Socials per assegurar el
manteniment i la millora en els criteris d'adjudicació del programa d'ajuts
individualitzats i de beques menjador pels alumnes amb especials dificultats
econòmiques.
� Definirem amb la participació de la comunitat educativa els criteris per una nova
zonificació del mapa escolar de Reus per a totes les etapes educatives.
� Propiciarem programes d'intercanvi amb joves estudiants d'altres països per
fomentar l'aprenentatge d'idiomes i l'apropament cultural.
� Mantindrem una política de proximitat i atenció a les necessitats i demandes de
les escoles de la ciutat.
� Controlarem individualment l'absentisme i l'abandonament escolar.
� Destinarem atenció i beques als alumnes excel�lents per fomentar el
desenvolupament del seu potencial.
� Promourem trobades de coordinació entre directors de primària, secundària i
cicles formatius amb l'Ajuntament, per cada barri de la ciutat.
� Ens replantejarem el Pla d’Entorn buscant la millor gestió dels recursos en relació
a les necessitats de cada Centre.
� Col�laborarem amb les AMiPAS que ho desitgin per oferir la sisena hora als
Centres escolars que en tinguin necessitat.
� Garantirem que hi hagi un Conserge durant les activitats extraescolars i de
menjador als Centres escolars.
� Farem una atenció especial als menjadors escolars a les al�lèrgies alimentàries,
la celiaquia i els trastorns alimentaris.
� Participarem activament en la lluita contra l'assetjament escolar.
� Tirarem endavant la construcció d'una residència universitària.
45
� Crearem i reforçarem els ajuts als alumnes amb necessitats especifiques
derivades de la seva situació econòmica per tal que puguin accedir al
desenvolupament d'activitats escolars i extraescolars complementàries com ara les
colònies d'estiu.
� Vetllarem per tal que els productes del territori i en especial la fruita i la verdura
fresca de temporada arribin als menjadors escolars.
� Promourem una nova escala distributiva de beques menjador.
� Treballarem per tal que la coeducació i el valor de la igualtat de gènere sigui una
realitat en tot el sistema educatiu.
� Més formació
� Donarem suport a la creació de noves escoles d'oficis en col�laboració amb gremis i
associacions professionals.
� Incentivarem projectes que donin resposta a col�lectius d'adults amb especials
dificultats socials per a l'aprenentatge.
� Analitzarem l'oferta actual d'ensenyament de català i incidirem en els
organismes competents per tal de satisfer les necessitats no cobertes.
� Establirem un conveni de col�laboració per a la creació d'un punt d'informació de
tots els recursos existents a la ciutat adreçats a la formació d'adults.
� Impulsarem la construcció de l'ampliació de l'escola de música de la Diputació al
centre cultural del Carrer del Vent.
� Promourem l'expansió de nous punts Òmnia o similars arreu de la ciutat per tal de
fomentar l'aprenentatge i l'ús de les noves tecnologies amb especial atenció a la
gent gran.
� Assegurarem una adequada oferta formativa (especialment de formació professional)
en els sectors econòmics emergents.
� Continuarem millorant la infraestructura dels centres educatius públics.
� Oferirem programes formatius i d’inserció, específics per als joves en risc
d’exclusió social.
46
� Ajudarem a saber utilitzar les noves tecnologies als ciutadans que encara no les
dominen.
� Reforçarem l'activitat de l'escola d'adults Marta Mata.
� Més universitat:
� Treballarem per una ampliació dels estudis oferts al CESDA que consolidin els
estudis relacionats amb l'aviació presents a la ciutat.
� Promourem la creació d'una Escola de Comerç i Distribució de Catalunya a través
de la URV i ubicada a la ciutat i en col�laboració amb els títols actualment oferts a
l’Institut Baix Camp.
� Potenciarem els campus universitaris i els estudis universitaris de Reus.
� Col�laborarem amb les aules d'extensió universitària de la URV a la ciutat de Reus
aportant els recursos necessaris per la seva activitat.
� Coordinarem les facultats de la URV amb les escoles i els instituts
d'ensenyament secundari amb l'objectiu d'afavorir les jornades de portes obertes i els
programes d'orientació professional pels estudiants.
� Difondrem les activitats docents dels departaments universitaris (taules
rodones, conferències, seminaris, obertures de curs, lliurament d'orles,...) amb l'objectiu
de fomentar el coneixement i l'assistència dels ciutadans interessats.
� Contactarem periòdicament amb l'equip rectoral i el Consell de la URV, així
com amb altres universitats, el Departament d'Universitats i Recerca, institucions
espanyoles i europees, amb l'objectiu de fomentar les sinèrgies en la construcció de
la societat del coneixement.
� Afavorirem la creació de campus monogràfics i altres projectes universitaris en
espais emblemàtics de la ciutat.
� Ajudarem les iniciatives dirigides a la creació de residències d'estudiants.
� Promourem des de la fundació Rego contactes dirigits a l'establiment de sinèrgies
amb els estudis d'enginyeria aeronàutica de la UPC i altres universitats catalanes
i europees.
� Flexibilitzarem el preu del transport públic de la ciutat per als estudiants de la
URV i els centres adscrits.
47
� Promourem la creació de la beca Gaudí dirigida a estudiants empadronats a Reus
que cobrirà la totalitat o una part de les despeses de matriculació a la URV i centres
adscrits.
48
9. TEMPS DE CAPITALITAT, TEMPS DE PES AL TERRITORI
Reus exercirà el lideratge que li correspon en el territori del Camp, esdevenint un centre
administratiu potent i essent la ciutat de referència en àmbits com la cultura, el comerç, els serveis
avançats, la indústria, l’esport... Promourem una major cooperació interna entre els municipis
d’aquest àmbit, a fi de fer avançar els interessos comuns.
� Reus, més capital
� Aquest programa de govern conté moltíssimes propostes transversals que recolzen la força
de Reus com a capital, que es poden resseguir a tots i cadascú dels punts anteriors.
� El context de la nostra comarca i del conjunt del Camp ens situen com a capital d’una
realitat metropolitana que cal coordinar territorialment. Reus creixerà com a ciutat
de referència si sap escoltar el territori, liderar les demandes i oferir-se com a ciutat forta
en activitat econòmica, en oferta cultural i arquitectònica, amb qualitat d’oferta comercial i
de serveis.
� Defensarem unes relacions d’entesa i de col�laboració amb les administracions
públiques (els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal, els municipis del Camp,
la Diputació, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat), però l’actitud serà també de
fermesa i d’exigència en relació als interessos de Reus.
� Treballarem plegats amb els municipis de la Costa Daurada per a potenciar el turisme
en el nostre territori, aportant-hi Reus l’aeroport, el comerç de la ciutat i el modernisme.
� El nou centre de Fires i Convencions ha de ser capaç de generar activitat durant
tot l’any i convertir-se en un factor d’atracció i de dinamització econòmica per a la ciutat.
� Reus s’ha de projectar amb força al si de Catalunya, convertint-se en una ciutat
reconeguda i amb pes i influència específica. L’Ajuntament i les institucions i entitats
de la ciutat haurem de sumar esforços per a assolir aquest objectiu –cadascú en el seu
terreny-. També ens integrarem en xarxes europees de municipis per a realitzar
projectes amb socis internacionals, i continuarem essent solidaris amb els països en
desenvolupament. Finalment, dissenyarem un programa d’ambaixadors de la
ciutat per tal que els reusencs fora vila puguin ajudar-nos en la projecció de Reus.
� Exigirem el traspàs de l’Aeroport de Reus a la Generalitat (tal com preveu l’Estatut
49
de Catalunya), i defensarem la presència de l’Ajuntament en el futur model de
gestió d’aquesta infraestructura, seguint un model de col�laboració entre els àmbits
públic-privat-societat civil.
� Potenciarem el reconeixement de Reus com a “municipi de gran població”, dotant de
contingut aquest estatus i convertint-lo en una palanca per a enfortir la nostra capitalitat.
� Reclamarem que es doti a Reus i al Camp de les infraestructures i serveis de
comunicació que necessita la segona àrea metropolitana de Catalunya: des d’eines de
vertebració interna del territori -com el TrampCamp- fins a l’increment de freqüències dels
trens de mig recorregut, la resolució dels dèficits en les xarxes viàries, etc.