-
amb
el s
upor
t de:
Preus de referència d’enginyeria civil, de seguretat i salut,
assaigs de control de qualitat i despeses indirectes
2007200720020072007200720072007
Novetats
· Adequació del CTE: Part 1
i DB HE, DB SI i DB SU.
· Nova classifi cació de productes i elements en relació amb el
foc.
· Nova classifi cació de fusteria.
· Estandarització dels sostres amb biguetes i semibiguetes
armades i pretensades.
CO
NS
ELL
DE
CO
L·LE
GIS
D’A
PAR
ALL
EFO
RS
I A
RQ
UIT
EC
TES
TÈ
CN
ICS
DE
CAT
ALU
NYA
������������������������������������������������������������������������������������
-
ISOLAR NEUTRALUX®
OFICINA ISOLAR DE INFORMACIÓNDEL VIDRIOTel. +34 912 778
566www.vitrocristalglass.com
Aislamiento térmico
Ahorro energético, calidad de vida
Los acristalamientos ISOLAR NEUTRALUX® aseguran el
confort y ayudan a ahorrar energía gracias a su baja
emisividad. De esta manera, se reduce el gasto en
climatización y se ayuda al cuidado del medio ambiente.
-
���������������������������������������������������
���������������������������������������������
��������������
����������������������������
�������������������
-
������������������������������������������������������������������������
�������������������������������������
���������������!������"��#���!�������$����#����%�������%����������&���
���'�������������(�
���������������������������������������������������
���$��������
����������)**+���,��-.�+-/0�*1-�/�$��'�����2�3���������������45��6���4�������/0.1-�)**7
������������$���#���'�������������8����#����������9�����������������!������"�����
#���������"��������$����������������������:�"���8����������������
-
:�������������5���;����������������5����7��$��������������
-
7
ÍNDEX GENERAL
INTRODUCCIÓ
Presentació 9
Contingut 11
Criteris i condicions 13
Annex 1. Confecció del pressupost 15
Annex 2. Coeficients de preus en funció del volum d’obra 20
Annex 3. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut
21
Annex 4. Revisió de preus 23
Annex 5. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 27
Annex 6. Dades mediambientals 29
Annex 7. Suport informàtic 31
PREUS DE REFERÈNCIA
Elements Simples i Elements Compostos 33
Partides d’obra d’Enginyeria Civil 91
Conjunts de partides d’obra d’Enginyeria Civil 383
Partides d’obra de Seguretat i Salut 393
Partides d’obra de Despeses Indirectes 449
Assaigs de Control de Qualitat 463
ANNEXOS
Pressupostos tipus 491
Relació de materials i de maquinària amb fabricants i
distribuïdors col·laboradors 499
Directori d’empreses col·laboradores i anunciants 509
Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus
àmbits d’acreditació a Catalunya 521
-
9
PRESENTACIÓ
Aquests Preus de referència d’enginyeria civil, seguretat i
salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat,
recullen una selecció d’elements extrets del banc BEDEC PR/PCT ITeC
i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col·lecció:
Preus de referència d’edificació, Preus de referència
d’urbanització i Preus de referència de rehabilitació i
restauració.
La totalitat de la informació del banc BEDEC PR/PCT ITeC, de
250.000 elements, es publica al CD-Rom BEDEC PR/PCT ITeC 2007 i es
pot consultar a la metaBase (www.itec.es) on periòdicament es
realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport
informàtic).
Els preus de referència d’enginyeria civil contenen més de 9.000
partides d’obra amb descripció, unitat i criteri d’amidament i els
preus de cost directe, cost d’execució material i cost d’execució
per a contracte per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona,
obtinguts d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex
Confecció del pressupost d’aquesta introducció.
De cada família es mostra la justificació de preus de la primera
partida d’obra, com també les dadesmediambientals de cost energètic
i d’emissió de CO2 a l’atmósfera. Els criteris emprats pel càlcul
de dades mediambientals es troven a l’annex Dades mediambientals.
La justificació de preus i les dades mediambientals de la resta
d’elements del llibre es poden consultar directament a la web de
l’ITeC.
Les partides d’obra que s’han incorporat en l’edició d’enguany
han estat:
Familia nova: perforació per a consolidació de terreny amb
injeccions (G344).
Ampliacions: càrrega i transport terres a centre (G2R3, G2R4);
consolidació terreny amb injeccions amb microciment i elements
auxiliars (G341, G34Z); aïllament amb làmines polietilè (G7C7);
formació de junts (G7J1); bases i subbases de tot-ú amb àrids
reciclats (G921, G931); aportació de terres i substrats per a
jardineria (GR3P).
El llibre inclou partides d’obra per a la gestió dels residus
(G2R: classificació de materials sobrants a l’obra, el transport i
la disposició en abocadors i centres autoritzats per a la seva
valorització) de forma que se’n pugui considerar el cost d’una
mínima separació selectiva en obra (atenent a la legislació vigent,
haurien de ser tractats de forma diferent, si més no, els residus
inerts, els no especials i els especials). Com que les terres o
materials no contaminats procedents de l’excavació que han de ser
reutilitzats en obres autoritzades no són considerats residus
segons la legislació vigent (Decret 201/1994 i modificació), les
partides que fan referència al seu transport s’exposen en un
subcapítol diferent (G24). És indubtable que el tractament
d’aquesta temàtica és un pas endavant per racionalitzar la gestió
d’aquesta activitat i reduir costos innecessaris.
L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebut per a facilitar
l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades
en el RD 1627/1997, de 24 d’octubre. Conté partides de seguretat i
salut, partides de protecció individual -considerades de cost
auxiliar- i una relació d'altres actuacions -considerades de cost
indirecte- que depenen de la grandària, procediment i durada de
l'obra.
La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen
d’un treball de recerca elaborat per la Comissió tècnica del banc
BEDEC. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses
d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra
concretes, sinó al conjunt o a una part de l’obra.
Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos
d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del
Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs s'identifiquen
mitjançant una estructura semblant a la de les partides d'obra,
però sense cap tipus de justificació desglossada, ja que es
consideren com un subcontracte i serveixen per poder indicar, dins
el pla de control, el preu de referència respectiu.
-
10
Les partides d’obra que s’han incorporat han estat:
Tipologia seguretat i salut:
Families noves: materials d'ajuda a la flotabilitat (H14F);
senyalitzacions marines (HBD1).
Ampliacions: filtres (H144); proteccions del cos (H147); roba de
treball (H148).
Tipologia despeses indirectes:
Ampliacions: lloguer mensual de mòduls de magatzems, oficines i
tallers (IQU1).
Tipologia assaigs de control de qualitat:
Families noves: assaigs aigües residuals (J01D); terres (J22R);
proves de proteccions de vialitat (JBV1); emplaçament i lloguer
d'equips (JZ13).
Ampliacions: assaigs de granulats (J030); sòls (J03D); ciments
(J051); lligants hidrocarbonats (J055, J056); formigons (J060);
morters (J071); additius i addicions (J081); acer en perfils o
barres (J0B0); acer per a armadures actives i passives (J0B2);
proves de fonaments (J3V1); assaigs de làmines de material
geotèxtil (J7B0); pintures, pastes i vernissos (J89Z); peces ciment
per a paviments (J9C1); proves de paviments (J9V1); desplaçaments i
jornades a obra i a planta elaboradora o fàbrica (JZ11, JZ12).
L’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de
construcció, amb descripció, gràfic i orientació del seu cost
d’execució per a contracte (PEC) amb justificació de la repercussió
dels seus capitols.
Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants
i distribuïdors col·laboradors i Directorid’empreses
col·laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i
distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han
facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també
el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i
els seus àmbits d’acreditació a Catalunya.
Finalment, esmentar que aquesta Introducció contempla els
criteris i definicions proposats per l’Associació de redactors de
bases de dades de la construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la
qual l’ITeC és membre fundador.
-
11
CONTINGUT
El llibre dóna informació d’elements constructius, entenent per
element constructiu aquell concepte que es refereix a la part
física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment
directe utilitzat per aconseguir-la:
Element simple (1)1
Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que
intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida
d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una
màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central
formigonera, etc.
Element compost (2)1
Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es
prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una
partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter
de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.
Partida d’obra (3) 1
Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una
unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per
exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de
teula ceràmica col.locada amb morter mixt, etc.
Conjunt de partides d’obra (4) 1
Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix
una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és
realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el
m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb
aïllament a la cambra d’aire, etc.
La informació per a cadascun dels elements constructius és:
Codi
Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat
següent:
- 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els
següents: A: mà d'obra. B: materials. C: maquinària. D: element
compost. E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra de nova
d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de seguretat i
salut, de despeses indirectes, d'assaigs de control de qualitat i
de rehabilitació-restauració, respectivament. 1, 2, 3, 4 i 7:
conjunts de partides d’obra de nova d'edificació, d'urbanització i
enginyeria civil, de rehabilitació-restauració i de despeses
indirectes, respectivament.
- 2n caràcter: Indicador de capítol.
- 3r caràcter: Indicador de subcapítol.
- 4t caràcter: Indicador de família.
- 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa
família.
Definició
Descripció estructurada de les propietats que concreten la
informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord
amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions
tècniques.
1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element
auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.
-
12
Nivells de classificació emprats a les definicions:
- Preu econòmic, normal, alt i superior:
Nivell de classificació de materials amb característiques
objectives idèntiques (propietats físiques, químiques, funcionals,
etc.), però que, per consideracions subjectives (política de
vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu
unitari diferent.
Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes
propietats objectives, el seu plec de condicions tècniques ITeC
serà també igual.
- Qualitat 1, 2 i 3:
Nivell de classificació de diferents materials segons les seves
característiques objectives, definides al plec de condicions
tècniques de l'ITeC.
S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec
de condicions més restrictiu, que normalment, però no
necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat, i al 3 els
materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment,
però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més
baix.
- Classe:
Nivells de classificació extrets de les normatives.
Composició
Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de
partides d’obra, es refereix als components que formen l’element,
amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i
preu.
Preu
Cost unitari d’un element constructiu.
Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord
amb el Sistema Internacional d’unitats adoptat per la Confederación
general de pesas y medidas, vigent a la Unió Europea (RD 1317/1989,
de 27 d’octubre, modificat pel RD 1737/1997, de 20 de
novembre):
a àrea kg quilogram
cm2 centímetre quadrat km quilòmetre
cm3 centímetre cúbic l litre
d dia m metre
dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat
h hora m3 metre cúbic
ha hectàrea t tona
Per similitud amb aquest RD, s’adopten també les unitats
següents:
u unitat mu mil unitats
cu cent unitats mes mes
L’apartat Unitat i criteri d’amidament, que s’obté del plec de
condicions tècniques associat de l’ITeC i que ha estat revisat i
validat per la Comissió tècnica del banc BEDEC1, inclou
abreviatures que tenen el significat següent: DF direcció
facultativa, DT documentació de projecte i PO partida d’obra.
1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra
oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de
Constructorsd’Obres de Catalunya, els Col·legis professionals i
l’ITeC.
-
13
CRITERIS I CONDICIONS
Aquest llibre conté preus de referència. Per referència entenem
que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser
entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les
obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada
“obra de referència” que més endavant es defineix.
L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu
del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de
l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució
(dificultat).
Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a
cadascuna de les partides d’obra del llibre només sigui,
aproximadament, el que correspon a la “obra de referència” i que
les diferències entre els valors obtinguts amb aquest banc de preus
de referència i els observats posteriorment de la realitat poden
ser notables en qualsevol sentit.
Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de
referència i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les
despeses auxiliars, tenint en compte, a més, les despeses
indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra
(tornarem més endavant sobre aquest punt).
Els criteris i condicions que s’han considerat són:
Obra de referència
Obres de vialitat lineals de nova planta, d’1 km de llargària
amb obres de pas de 15 m de llum màxima i fals túnels de 30 m, com
a màxim, amb 2 carrils de circulació (veure annex Coeficients de
preus en funció del volum d’obra).
Preu de la mà d'obra
El preu de la mà d'obra de Barcelona és el resultat
d’incrementar el conveni col·lectiu provincial en un 2,8% com a
estimació d’augment per al 2007. Respecte als Llibres de preus de
2006, l’increment real, després de regularitzar l’estimació
provisional de l’any 2006 i d’aplicar canvis segons normativa
vigent sobre l’empresa tipus (hores de treball a l’any passen de
1.748 a 1.746; mínim personal fix de plantilla passa del 15% al
30%, amb lo que la indemnització dels fixs d’obra pasa del 85% al
70%; i finalment el fons de garantia social –Fogasa- passa del 0,4%
al 0,2%), és d’un 5,79%. A l’annex Quadre per al càlcul del preu de
la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu per a Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona.
A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província
de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa de plantilla facilitada
per la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC),
que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre
empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb
l'estimació d'augment per al 2007.
Les diferències entre aquests imports i els de conveni són
degudes, entre d’altres, als següents conceptes:
Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix
(plantilla i obra) i temporal.
Mitjana d'anys d'antiguitat del personal fix de plantilla de
l’empresa.
Import del plus voluntari.
Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines,
etc.
Preu del material
El preu del material es considera col·locat a peu d'obra; per
tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el transport i la
descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels
fabricants, subministradors i instal·ladors; correspon a les
tarifes vigents a novembre de 2006, sense IVA i amb pagament a 30
dies. Els preus dels assaigs de control de qualitat han estat
facilitats per la Associació de laboratoris acreditats de Catalunya
– ALAC.
-
14
Preu de la maquinària
El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de
personal manipulador, combustible, petit material i el d’altres
elements necessaris per al seu funcionament, conservació i
amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté
d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes
vigents a novembre de 2006, sense IVA i amb pagament a 30 dies.
Rendiments
Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes
amb aplicadors, corresponents al tipus d’obra de referència.
Inclouen, si és el cas, els retalls i minves de material derivades
de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de
recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.
Preu de l’element compost
El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus
components: mà d’obra, materials, maquinària i despeses auxiliars
-de les quals es parla posteriorment als annexos-.
Preu de la partida d’obra
El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus
components: mà d’obra, materials, maquinària, elements compostos i
despeses auxiliars.
Preu del conjunt de partides d’obra
El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de
les partides d’obra que el componen1.
PEM i PEC
Segons l’article 67 RD 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu
de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou
en un pressupost d’execució material (PEM) ha de ser el que
s’anomena preu (cost) directe que ha d’incloure a més de les
despeses de mà d’obra, materials, amortització i conservació de
maquinària i despeses auxiliars, les despeses indirectes.
Al llibre s’inclou un tercer preu de referència que correspon al
pressupost d’execució per a contractar (PEC) –sense IVA- que
afegeix al preu anterior les despeses generals d’empresa i el
benefici industrial -de les quals es parla posteriorment als
annexos-.
1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin
tenir com a components elements simples i elements compostos.
-
15
Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST
Conceptes previs
Els diferents tipus de despeses que s'han de tenir en compte en
la confecció dels pressupostos son:
Despeses directes d'obra
Segons l'article 67 del Reglament general de contractació de
l’Estat (RD 982/87, de 5 de juny, BOE 181), es considera que l'IVA
no està inclòs en cap tipus de despesa.
Formen part de les despeses directes d'obra:
– La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que
intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per
exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.
– Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten
integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per
executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I 32,5 N, a
granel.
La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant
el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou
com increment de consum de material en les corresponents unitats
d’obra.
– Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària
i de les instal·lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12
t.
– Despeses auxiliars1
A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas
administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica
que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin
necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es
consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin
especificats en la descomposició o descripció dels preus.
Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als
conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins
l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera,
a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars
sobre l’import dels elements compostos que les formen.
El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides
d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada
obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de
l’unitat d’obra i del seu amidament.
A títol d'exemple s'engloben dins d'aquest apartat: Bastida per
a la realització de l’obra vista (codi G61), eines petites
estrictament necessàries per fer la unitat d'obra: màquina de
perforar, regle, etc.; neteja de la runa produïda per la
realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la
unitat d’obra dins de l'obra, lloguer de petita maquinària,
etc.
L’aplicació de les despeses auxiliars serà com a percentatge (%)
sobre el total de la mà d'obra3.
També es consideren despeses auxiliars les despeses de
subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el
benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són
les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està
adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts
es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma
de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que
conformen la part de subcontractació de l'obra.
1 L’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com
que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir
com a components elements simples i elements compostos, en aquests
casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars. 3 L’ARBDC admet que
l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de
la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a
element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà,
en funció del seu tipus, com a:
u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u.
Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material
auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o
maquinària complementària)
-
16
Exemple:
1. Dades inicials de la partida:
GD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm,
rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus
plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat
amb formigó HM-20/P/20/I
Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 =
12,6000A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140
Total mà d’obra 24,0140Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97
= 0,00097B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i
grandària màxima granulat 20mm, amb
>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135
m3 x 54,42 = 7,34670
B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants
3,318 kg x 0,10 = 0,33180BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm
1,05 m x 6,05 = 6,35250C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x
39,92 = 3,99200
Total materials 18,02397
2. Càlcul de la despesa auxiliar:
Estimació en concepte de despeses auxiliars: 360,21 €. Longitud
de canalització: 1.000 m. Cost de la mà d'obra: 1.000 m x 24,0140 €
= 24.014,00 €. Despesa auxiliar = (360,21 /24.014,00) x 100 = 1,5%
(sobre la mà d’obra).
3. Resultat:
GD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm,
rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus
plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat
amb formigó HM-20/P/20/I
Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 =
12,6000A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140
Total mà d’obra 24,0140Despesa auxiliar 1,5% 0,3602
Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97 = 0,00097B0641080
Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima
granulat 20mm, amb
>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135
m3 x 54,42 = 7,34670
B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants
3,318 kg x 0,10 = 0,33180BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm
1,05 m x 6,05 = 6,35250C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x
39,92 = 3,99200
Total materials 18,02397 Total cost directe 42,39817
Despeses indirectes1
Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses
d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra
concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.
Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article
67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les
despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions,
d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals
per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal
tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels
imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que
s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides
alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el
mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del
projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra
projectada, de la importància del pressupost i del termini probable
d'execució.
Índex de referència de despeses indirectes (elaborat per la
Comissió BEDEC2)
Mà d’obra indirecta.
Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les
unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de
control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.
Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu
d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis
varis (personal que realitza funcions de transport interior,
elevació, muntatge, retirada, neteja, etc. durant l'execució de
l’obra).
1 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”. 2
Comissió formada per empreses representants de la Cambra oficial de
Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de
Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i
l’ITeC.
-
17
Maquinària, útils i eines.
Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a
l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una
d’elles.
Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i
transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i
legalització, muntacàrregues i carretó elevador.
Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport
d'eines, dumpers.
Eines: pics, pales, regles.
Instal·lacions provisionals.
Escomeses provisionals d’instal·lacions: energia elèctrica,
aigua potable, servei de telèfon.
Xarxes d’instal·lacions de caràcter provisional, perquè es
desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i
quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.
Consum d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable,
telèfon-fax.
Construccions provisionals i equipaments.
– Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra
per magatzems, tallers, oficines, etc. No s’hi inclouen les
instal·lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes
s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen
en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que
es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.
Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina
d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.),
equips informàtics i, en general, les despeses derivades de
l’administració de l’obra durant el període d’execució.
Control de qualitat.
Exemple:
1. Dades generals de l'obra:
Tipus: Tram de carretera d’1 km. Durada: 4 mesos. Pressupost de
cost directe: 1.499.471 €.
2. Quadre de despeses indirectes. Concepte Unitat Cost/U.
Durada
obra Cost total
Mà d'obra indirecte. A0100000 Cap d'obra 1 4.329,60 2
8.659,20A0111000 Encarregat d'obra 1 3.756,80 4 15.027,20A0101000
Administratiu d'obra 1 2.692,80 1 2.692,80 Maquinària, útils i
eines. C1501500 Camió de treballs generals (neteja...) 1 4.734,40
2,5 11.836,00 Instal·lacions provisionals. PAU10000 Serveis (llum,
aigua...) PA 562,30 - 562,30PAU20000 Consum de serveis (llum…) PA
817,13 - 817,13 Construccions prov. i equipaments PAU30000
Tancaments PA 393,82 - 393,82PAU40000 Barraca d’obra, personal... 1
2.811,51 4 11.246,04PAU50000 D’altres PA 8.792,49 -
8.792,49PAU60000 Control de Qualitat.
Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació
d'Obres de l'Estat, Clàusula 38 ... i les despeses que es
produeixin seran per compte del contratista fins l'1%, com màxim,
del pressupost de l'obra
14.946,58
Total despeses indirectes 74.973,56
3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra.
(Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (74.973,56 /
1.499.471) x 100 = 5,00%
4. Resultat:
GD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm,
rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus
plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat
amb formigó HM-20/P/20/I
Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 =
12,6000A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140
Total mà d’obra 24,0140Despesa auxiliar 1,5% 0,3602
Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97 = 0,00097B0641080
Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima
granulat 20mm, amb
>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135
m3 x 54,42 = 7,34670
B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants
3,318 kg x 0,10 = 0,33180BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm
1,05 m x 6,05 = 6,35250C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x
39,92 = 3,99200
Total materials 18,02397 Total cost directe 42,39817 Despesa
indirecta 5% 2,11991 Total cost execució material 44,51808
-
18
Elaboració d’un pressupost
Pressupost d'execució material (PEM)
Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article
68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de
la suma dels productes del nombre de cada unitat d’obra pel seu
preu unitari i de les partides alçades”.
S’entén per unitat d’obra el conjunt de recursos (materials, mà
d’obra i/o maquinària) necessaris per construir un tot indivisible
que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita
en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que
és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra.
S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada
unitat d’obra.
Resum per capítols: . Preliminars d'obra ___________________ .
Moviment de terres __________________ . Fonaments
________________________ . Etc. ______________________________ .
Estudi de seguretat i salut _____________
________________ Pressupost d'execució material (PEM)
1.574.444,56 €
Pressupost d’execució per a contracte (PEC)
Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article
68, modificat segons el RD 982/87, de 5 de juny, BOE núm. 181, el
pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el
d'execució material en els conceptes següents:
Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el
contracte, xifrades en els percentatges següents aplicats sobre el
PEM:
Del 13 al 17% per a obres oficials -el percentatge el fixa cada
departament ministerial a la vista de les circumstàncies
concurrents- en concepte de despeses generals d’empresa, despeses
financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de
l’administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost
de les obres i altres derivats de les obligacions del
contracte.
El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial
(BI) del contractista.
Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general
per acord del govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals,
es consideri necessari.
A les obres privades els percentatges de DGE i de BI poden ser
diferents dels especificats anteriorment.
L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de
l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE.
Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de
manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a
les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost general indirecte
canari (IGIC).
Pressupost d'execució material 1.574.444,56 € . Despeses
generals d'empresa 13% 204.677,79 € . Benefici industrial 6%
94.466,67 €
________________ 1.873.589,02 € . IVA 16% 299.774,24 €
________________ Pressupost d’execució per a contracte (PEC)
2.173.363,26 €
-
19
Les despeses generals d’empresa inclouen els següents
conceptes:
Propis de l’empresa
Estructura: Gerència (direcció general, staff de recolzament,
altres), direcció intermèdia (direcció delegada, tècnics-caps de
grup, altres), administració (personal d’oficines, amortització de
locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips,
altres).
Fiscals: Sobre l’activitat econòmica, altres.
Financers: Finançament bàsic, altres avals, altres.
Derivats del contracte
Financers: Avals del contracte, aplaçament del pagament,
retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.
Taxes i impostos de l’Administració: Llicència d’obres, impostos
sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de
bastides, inspecció i vigilància, altres.
Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de
formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i
vigilància durant el període de garantia, altes i permisos
d’instal·lacions, assegurances específiques, manteniment i
conservació durant el període de garantia, altres.
Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA)
És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte
(PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que
hagi de realitzar directament l'empresa contractada.
Pressupost d’execució per a contracte 2.173.363,26 € . Trasllat
de línies elèctriques 6.463,31 € . Trasllat de línies de telèfon
272,73 € . Altes a companyies subministradores 3.023,48 € .
Projecte i direcció d’obra 91.808,96 € . Altres conceptes 2.090,21
€
__________________
Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA)
2.277.021,95 €
Pressupost de licitació (PL)
És l’import que serveix de base per formular les ofertes
econòmiques de les empreses que concorren a una licitació
d’obra.
Pressupost d’adjudicació (PA)
És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa
que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb
el pressupost de licitació o no.
-
20
Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS EN FUNCIÓ DEL VOLUM D’OBRA
La Comissió tècnica del banc BEDEC1 va elaborar un estudi per
trobar uns coeficients que permetessin corregir els imports dels
elements d’aquest quadre de preus de referència en funció del volum
de l’obra.
Tenint en compte que el tipus d’obra de referència del quadre de
preus correspon a un pressupost d’execució material (PEM) al
voltant de 1,57 milions € i, per tant, amb un coeficient corrector
de volum d’obra igual a 1, els coeficients recomanats per a volums
diferents son:
Obres de PEM de 0,39 milions €: 1,124 per a obres d’edificació;
1,139 per a obres d’urbanització; 1,085 per a obres d’enginyeria
civil.
Obres de PEM de 3,93 milions €: 0,905 per a obres d’edificació;
0,861 per a obres d’urbanització; 0,901 per a obres d’enginyeria
civil.
Per a obres de PEM entremig es deduirà el coeficient
proporcionalment.
Per a obres de PEM inferior a 0,39 milions € o superior a 3,93
milions € no s’ha establert cap coeficient.
1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra
oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de
Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i
l’ITeC.
-
21
Annex 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I
SALUT
Segons el RD 1627/1997, de 24 d’octubre, l'Estudi de seguretat i
salut serà d'aplicació quan:
El pressupost d’execució per contracta del projecte és igual o
superior a 0,45 milions €.
La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i
treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones
simultàniament.
El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al
sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de la
obra, sigui superior a 500 dies.
En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i
preses.
En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el
promotor resta obligat a que s’elabori durant la fase de redacció
del projecte un Estudi bàsic de seguretat i salut.
L’Estudi de seguretat i salut o l’Estudi bàsic de seguretat i
salut s’incorporarà com un capítol més del pressupost i només pot
incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de
difícil previsió.
El contractista ha de redactar un Pla de seguretat i salut que,
partint de l’Estudi de seguretat i salut o de l’Estudi bàsic de
seguretat i salut i sense disminuir el seu import total, en pot
modificar la seva medició, qualitats i valoració en funció del seu
propi sistema d’execució de la obra.
El Pla de seguretat i salut ha de ser aprovat abans de l’inici
de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la
direcció facultativa en el seu defecte.
El capitol HX incorpora a titol indicatiu una relació de MAUP.
MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originariament
vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que
apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de
control, als treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials,
màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea
d'influència, anul.lant o reduint les conseqüències d'accident. La
seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de
cadascun dels components, en les condicions d'utilització i
manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la
seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.
Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte
són:
Despeses directes d'obra
Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament general de
contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es
considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.
Formen part de les despeses directes d'obra:
La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que
intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per
exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.
Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden
integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a
executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl.lic de forca,
de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20
usos.
La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats
durant el transport intern i l’execució de les unitats d’obra
s’inclou com increment de consum de material en les corresponents
unitats d’obra.
Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i
de les instal.lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800
Camió de 12 t.
Despeses auxiliars 1
Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap
partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir
els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions
particulars de seguretat i salut, com per exemple les proteccions
individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden
repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements
compostos components.
1 Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes
complementàries.
-
22
El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides
d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada
obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de
l’unitat d’obra i del seu amidament.
A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest
apartat: Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat
d'obra: màquina de perforar, regle, etc.; neteja de la runa
produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del
material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, etc.
L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre
el total de la mà d'obra1.
També es consideren despeses auxiliars les despeses de
subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el
benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són
les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està
adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts
de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.
L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides
d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.
Despeses indirectes 2
Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses
d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per
tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec
de condicions de seguretat i salut.
Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment
de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials
segons el tipus de feines per desenvolupar, etc.
Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el
conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte
de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la
possibilitat que, en l'Estudi de seguretat i salut, i en el pla
consegüent, es detallin les actuacions esmentades.
A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions,
com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la
imputació en el pressupost corresponent:
Inspecció periòdica del departament tècnic de seguretat.
Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la
seguretat.
Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i
salut.
Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra.
Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra.
Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de
seguretat.
Formació sanitària del socorrista d'obra.
Reconeixements mèdics per al personal d'obra.
Detecció de serveis i de conduccions metàl.liques soterrades
mitjançant equip portàtil.
Comprovació d'instal.lacions de baixa tensió mitjançant equip
portàtil.
Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip
portàtil.
Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil.
Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i
d'explosivitat mitjançant detector digital
Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs
clorimètrics.
1 L’ARBDC admet també que la aplicació del % pugui ser sobre el
total de la unitat d’obra, o bé que la aplicació sigui en forma de
quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas
l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:
u. Despeses Auxiliars (o despeses directes complementaries) u.
Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementaria) u. Material
auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o
maquinària complementaria)
2 Anomenat per l’ARBDC com despeses indirectes d’execució.
-
23
Annex 4. REVISIÓ DE PREUS
Concepte
En la teoria general del dret, la concepció actual del contracte
és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un
dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del
contractus lex,és a dir, que els contractes s'han de complir en els
termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions
d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del
contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable,
llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de
contratos de las administraciones públicas).
Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper
fonamental el principi de l'equivalent econòmico equilibri econòmic
entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es
perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de
la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent
econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per
la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir,
aquella en què una de les parts és una administració pública
(central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el
preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel
contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents
unitats d'obra.
L’entrada en vigor del RD Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, de
Contratos de las administraciones públicas ha suposat la regulació
per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions
contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat,
aprovat pel RD 1098/2001, sobre revisió de preus als contractes de
l’Estat i organismes autònoms, sempre que no s’oposin al que
estableix el RD Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a
revisió de preus segons el seu article 103.
Els plecs de clàusules administratives per als contractes
d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió
aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada,
s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3
de la Ley de contratos de las administraciones públicas).
Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte
d'obres
La naturalesa administrativa o privada del contracte
condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.
Els contractes celebrats per les administracions públiques, per
imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula
polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de
l’obra, a la qual s’apliquen uns índex que recullen la variació de
preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de
costos, mètode que es concreta al RD 1098/2001.
Cal tenir en compte dos aspectes del RD 2/2000, de 16 de juny: a
la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules
de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas
(…)sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en
las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb
l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió.
D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…)
tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20
por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su
adjudicación”.
A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més
ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que
permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients.
Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar
perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les
parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als
contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48
fórmules polinòmiques de la Confederació nacional de la construcció
(CNC), o bé recórrer a fórmules més simplificades, com la revisió
referenciada a l’Índex de costos de construir a Catalunya
(ICCC).
-
24
Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la
utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexs de revisió de
preus
A continuació es comenten, de forma paral·lela i amb metodologia
anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i,
en l’altre, dels índex de revisió de preus publicats per la CNC),
el règim de revisió legalment establert -d’obligat compliment als
contractes administratius- i el d’un contracte privat.
Mètodes de revisió
CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT
a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte
administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només
prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de
clàusules administratives particulars, podrà declarar-se
improcedent la revisió de preus d’un contracte.
b) El plec de clàusules administratives particulars haurà
d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.
c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la
més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret
3650/1970 i RD 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les
fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n
proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel consell de
ministres.
d) Els índexs de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han
d’ésser, en tot cas, els aprovats per la comissió delegada del
govern per a assumptes econòmics, mensualment publicats al BOE.
Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C =
ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials
ceràmics M = fustesAl = alumini Cu = coure
e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus
que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra
i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de
l’adjudicació del contracte.
a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat de les
parts, es pot incloure una clàusula de revisió de preus a qualsevol
contracte privat, amb independència de quin sigui el pressupost o
el termini d’execució.
b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació
quant al disseny de la fórmula de revisió.
c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la
més adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaborades per la CNC.
El tècnic redactor del projecte pot proposar-ne una de diferent si
les característiques de l'obra no s'ajusten a cap de les 48
existents.
d) Els índexs de revisió de preus per utilitzar són publicats
per la CNC. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E =
energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr =
materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure
e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense revisió
una part del pressupost, perquè es trencaria la lògica interna del
mètode.
Estructura de les fórmules polinòmiques
CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT
Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels
contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura
següent:
...Co
Ctc
Eo
Etb
Ho
HtaKt
IPCo
IPCtq...
Co
Ctc
Eo
Etb
Ho
HtaKt
Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent
al mes t en què s'han executat les obres incloses en una
certificació.a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants
per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra.
El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició
transitòria 2a del RD Legislatiu 2/2000).
q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb
l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de
l'obra, inclòs el benefici industrial.
Exemple: Fórmula tipus núm. 9. Distribució d’aigua, sanejament,
estacions depuradores, estacions elevadores. Clavegueres, obres per
a desguàs, drens, rases per a telecomunicacions.
So
St16,0
Co
Ct20,0
Eo
Et16,0
Ho
Ht33,0Kt
IPCo
IPCt15,0
So
St09,0
Co
Ct21,0
Eo
Et17,0
Ho
Ht38,0Kt
Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra
són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les
oficials, 1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més
recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança
amb la realitatdel cost de l'obra.
-
25
Exemple del càlcul d'una revisió de preus1:
1. Dades generals de l'obra:
Projecte de sanejament. . Fórmula per utilitzar: la núm. 9. .
Data d'oferta: Desembre 2002. . Data de la certificació per
revisar: Desembre 2003. . Import de la certificació per revisar:
60.000 €.
2. Índex que cal utilitzar per al càlcul.
Índexos oficials Moment 0 Moment t Índexos CNC Moment 0 Moment t
Des 02 Des 03 Des 02 Des 03 Mà d'obra (H) 314,07 321,33 Mà d'obra
(H) 154,77 165,29 Energia (E) 1907,9 1804,7 Energia (E) 151,63
143,43 Ciment (C) 1342,9 1318,4 Ciment (C) 137,33 140,29
Siderúrgics (S) 709,8 716,2 Siderúrgics (S) 134,88 140,58
IPC 139,35 142,99
3. Desenvolupament del càlcul.
CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT (321,33 / 314,07) x
0,33 = 0,3376 Ht / H0 (165,59 / 154,77) x 0,38 = 0,4058 (1804,7 /
1907,9) x 0,16 = 0,1513 Et / E0 (143,43 / 151,63) x 0,17 = 0,1608
(1318,4 / 1342,9) x 0,20 = 0,1964 Ct / C0 (140,29 / 137,33) x 0,21
= 0,2145 (716,2 / 709,8) x 0,16 = 0,1614 St / S0 (140,58 / 134,88)
x 0,09 = 0,0938 IPCt / IPC0 (142,99 / 139,35) x 0,15 = 0,1539
0,8468 Kt 1,0289
4. Aplicació del coeficient Kt.
60.000 Import Certificació 60.000 x 0,8468 Coeficient de revisió
(Kt) per aplicar x 1,0289
________ _______50.808 Import Certificació revisada 61.734
510 Import revisió (import certificació x percentatge de revisió
de preus) 1.734
+0,85% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix
+2,89%
Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen
el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es
publiquen a la web de la Confederación nacional de la construcción
(www.cnc.es).
Revisió de preus d'un contracte privat referida a Índex de
costos de construir a Catalunya (ICCC)
L'autonomia de la voluntat de les parts, principi cabdal del
dret privat, obre el contracte a qualsevol mètode de revisió de
preus, sense cap limitació quant a la definició del mètode de
revisió.
Partint d'aquesta premissa, una de les opcions que s’ha de
considerar per la simplicitat d'aplicació és l'ICCC, que presenta
diferents modalitats en funció de les característiques de l'obra:
edificació, obra civil i total construcció.
El preu del contracte es revisarà mensualment, aplicant a
l'import de cada certificació d'obres les variacions percentuals
-positives o negatives- que experimenti l'ICCC (els índexos ICCC es
publiquen a www.ccoc.es, la web de la Cambra oficial de
Contractistes d’Obres de Catalunya). Aquestes variacions resulten
de dividir l'índex corresponent al mes d'execució dels treballs
relacionats a la certificació per l'índex corresponent al mes al
qual l'adjudicatari va presentar la seva oferta, de conformitat amb
la següent fórmula:
[(In / I0) x 100] - 100 = percentatge de variació (positiu o
negatiu)
essent In: Índex del mes en què es van executar els treballs I0:
Índex del mes de presentació de l'oferta
1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul pero
que cal corregir amb les dades i índexos que corresponguin a una
obra concreta.
-
26
Exemple de càlcul d'una revisió de preus1:
1. Dades generals de l’obra:
. Data de l'oferta: desembre 2002.
. Data de la certificació per revisar: desembre 2003.
. Import de la certificació per revisar: 60.000 €.
Edificació Enginyeria civil Total construcció
Desembre 2002 144,2 141,4 143,5 Desembre 2003 148,1 143,7 147,0
Percentatge de variació 2,705% 1,627% 2,439%
2. Import de la revisió:
Per a una obra predominantment d’edificació 60.000 x 2,705% =
1.623,00 €Per a una obra predominantment d’enginyeria civil 60.000
x 1,627% = 976,20 €Per a una obra sense predomini d’un tipus
específic 60.000 x 2,439% = 1.463,40 €
Pagament de la revisió de preus
En el cas dels contractes celebrats per les administracions
públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 del
RD Legislatiu 2/2000, de Contractes de les administracions
públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer
efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les
certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter
excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut
incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.
Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin
publicat els índex corresponents al mes de referència (cosa,
d’altra banda, prou usual), el RD 1098/2001, especifica que s’ha de
fer una revisió provisional amb els darrers índex publicats i,
posteriorment, un cop que els nous índexs hagin estat publicats, es
procedirà a l'oportuna correcció.
A les obres privades, la propietat hauria de preveure el
possible increment derivat de la revisió de preus per tal
d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit,
tot i que l' esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les
parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament
de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més
adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els
mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de
les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la
realització total o parcial del contracte.
Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a
una empresa contractista
De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en
què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i
l'inici del procediment de licitació del contracte és molt
prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions
importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi
desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència
per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el
desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt
recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En
aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir
l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació
dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un
percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema
simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del
Reglament general de contractació de l'Estat, que en el paràgraf
que aquí ens interessa diu:
“En els casos on les oscil·lacions dels preus, imprevistes i
posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat
als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els caps
dels departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent,
aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'oficina de
supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al
mercat en el moment de la licitació”.
El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir
aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem
recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En
qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà
el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex
corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del
pressupost.
Les diferències entre un contracte administratiu i un de privat
es troben en la determinació de la fórmula i dels índexs que cal
utilitzar. De tota manera, si es considera que el preu final del
contracte serà determinat per les ofertes dels licitadors, que
adequaran el pressupost al preu de mercat, potser el més adient
fóra recórrer al mètode de revisió referenciat a l'ICCC, perquè és
el més àgil i simple de tots els proposats.
-
27
Annex 5. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA
A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el
preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen
els valors corresponents als convenis de la construcció de la
província de Barcelona (vigència de 01-01-2006 a 31-12-2006),
Girona (01-06-2005 a 31-05-2006), Lleida (01-01-2006 a 31-12-2006)
i Tarragona (01-01-2006 a 31-12-2006) de l'any 2006. El cost per
hora treballada que s’obté s’incrementa finalment un 5,79%,
resultat de la regularització de la diferència entre el IPC 2006
previst pel govern i l’estimació d’IPC a 31-10-2006 i de la
previsió del 2,8% com a estimació provisional d’augment per a
2007.
Càlcul de l’oficial 1a.
EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de
cotització
Hores de treball a l'any 1.746 Contingències comunes 23,60%Hores
de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 218,25 Fons
de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%Dies laborables no treballats 10
Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 208,25
Fundació Laboral de la Construcció 0,08%
Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 30% Suma
38,78%Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys
d’antiguitat pers. fix plantilla 9
PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any
€/any €/any €/any
Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat
consolidada (9 anys) 391,95 368,50Plus de conveni 5.641,45 3.602,55
2.185,95 2.805,57Plus d’assistència 2.078,71Plus de transport i
distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Plus desgast d’eines i
roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27Plus voluntari 3.132,00
2.525,00 2.279,00 2.678,00Vacances 1.638,43 1.280,39 1.163,96
1.244,42Gratificacions (cada una) 1.638,43 1.280,39 1.163,96
1.244.42Antiguitat en pagues 48,87 42,91
CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 13.891,06
11.931,42 11.846,78 11.670,66
Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat
consolidada 117,59 110,55Vacances 1.653,09 1.280,39 1.163,96
1.257,29Gratificacions (juny i nadal) 3.306,18 2.560,78 2.327,92
2.514,59
B) Plus salarials 5.641,45 3.602,55 2.185,95 2.805,57C)
Assistència 2.078,71D) Plus extrasalarials 1.341,91 1.293,99
1.159,83 1.300,51
Transport i distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Desgast
d’eines i roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27
E) Plus voluntari 3.132,00 2.780,00 2.279,00 2.678,00F) Total
percepcions (A+B+C+D+E) 24.006,42 19.607,96 17.471,56 20.533,45G)
Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 22.664,51 18.313,97
16.331,73 19.232,94H) Base màxima cotització S.S. 35.255,35
35.255,35 35.225,35 35.255,35I) Total percepcions no cotitzables
(D) 1.341,91 1.293,99 1.099,15 1.300,51J) Cotitzacions (38,78%
sobre G) 8.789,30 7.102,16 6.325,69 7.458,53
Contingències comunes (23,60% sobre G) 5.348,82 4.322,10
3.849,57 4.538,97Atur (6,70% sobre G) 1.518,52 1.227,95 1.092,89
1.288,61Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 45,33 36,63 32,62
38,47Formació professional (0,60% sobre G) 135,99 109,88 97,87
115,40Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 18,13 14,65
13,05 15,39Accidents (7,60% sobre G) 1.722,50 1.391,86 1.239,69
1.461,70
K) Altres costos 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització fix
d'obra 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització temporal 0,00 0,00
0,00 0,00
Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 33.460,14 27.242,93 24.278,57
28.483,40Total cost/hora 19,16 15,60 13,91 16,31Coeficient dies no
treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons
el conveni de 2006 20,08 16,35 14,57 17,10
Cost per hora treballada pel 2007, inclosa la previsió
d’increment 21,00 € 17,10 € 15,24 € 17,87 €
-
28
Càlcul del manobre
EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de
cotització
Hores de treball a l'any 1.746 Contingències comunes 23,60%Hores
de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 218,25 Fons
de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%Dies laborables no treballats 10
Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 208,25
Fundació Laboral de la Construcció 0,08%
Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 30% Suma
38,78%Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys
d’antiguitat pers. fix plantilla 9
PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any
€/any €/any €/any
Salari base 7.343,75 6.455,45 6.592,80 7.089,81Antiguitat
consolidada (9 anys) 391,95 358,65Plus de conveni 4.819,72 2.921,46
2.188,42 1.477,38Plus d’assistència 2.248,57Plus de transport i
distància 1.220,61 1.047,29 1.099,15 991,74Plus desgast d’eines i
roba de feina 60,68 0,00 60,68 111,53Plus voluntari 2.314,00
1.974,00 1.672,00 1.973,00Vacances 1.397,29 1.047,29 972,30
1.038,38Gratificacions (cada una) 1.397,29 1.047,29 972,30
1.038,38Antiguitat en pagues 48,87 38,44
CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 11.697,19
9.597,32 9.509,70 10.347,14
Salari base 7.343,75 6.455,45 6.592,80 7.089,81Antiguitat
consolidada 117,59 107,60Vacances 1.411,45 1.047,29 972,30
1.049,91Gratificacions (juny i nadal) 2.823,90 2.094,58 1.944,60
2.099,82
B) Plus salarials 4.819,72 2.921,46 2.188,42 1.477,38C)
Assistència 2.248,57D) Plus extrasalarials 1.281,29 1.047,29
1.159,83 1.103,27
Transport i distància 1.220,61 1047,29 1.099,15 991,74Desgast
d’eines i roba de feina 60,68 60,68 111,53
E) Plus voluntari 2.314,00 1.974,00 1.672,00 1.973,00F) Total
percepcions (A+B+C+D+E) 20.112,20 15.540,07 14.529,95 17.149,36G)
Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 18.830,91 14.492,78
13.370,12 16.046,09H) Base màxima cotització S.S. 35.255,35
35.255,35 35.255,35 35.255,35I) Total percepcions no cotitzables
(D) 1.281,29 1.047,29 1.052,07 1.103,27J) Cotitzacions (38,98%
sobre G) 7.302,63 5.620,30 5.184,93 6.222,67
Contingències comunes (23,60% sobre G) 4.444,10 3.420,30
3.155,35 3.786,88Atur (6,70% sobre G) 1.261,67 971,02 895,80
1.075,09Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 37,66 28,99 26,74
32,09Formació professional (0,60% sobre G) 112,99 86,96 80,22
96,28Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 15,06 11,59
10,70 12,84Accidents (7,60% sobre G) 1.431,15 1.101,45 1.016,13
1.219,50
K) Altres costos 560,99 429,39 401,25 400,70Indemnització fix
d'obra 560,99 429,39 401,25 400,70Indemnització temporal 0,00 0,00
0,00 0,00
Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 27.975,82 21.589,76 20.116,13
23.772,74Total cost/hora 16,02 12,37 11,52 13,62Coeficient dies no
treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons
el conveni de 2006 16,79 12,96 12,07 14,27
Cost per hora treballada pel 2007, inclosa la previsió
d’increment 17,56 € 13,55 € 12,62 € 14,92 €
-
29
Annex 6. DADES MEDIAMBIENTALS
Amb la intenció de proporcionar dades sobre els vector d’impacte
mes característics que permeti anar satisfent les diverses
disposicions administratives de protecció al medi natural (tal com
la Directiva sobre eficiència energètica del 16/12/02), els
elements del banc BEDEC PR/PCT ITeC contenen:
Els pesos dels diversos materials que constitueixen les partida
d’obra. Dada necessària per avaluar les quantitat de matèries
primeres i de matèries primeres no renovables que s’empren.
Tanmateix permet establir estratègies de reducció i/o
d’incorporació de reciclats i/o de reutilizació de sobrants.
Quantitats i característiques dels residus que genera cada
partida d’obra, a l’efecte de poder desenvolupar un Pla dirigit a
la seva millor gestió i/o a la eventual reutilització en la pròpia
obra.
Cost energètic dels materials i dels processos d’execució
emprats en cada partida, per a poder considerar aquesta despesa en
la certificació energètica dels edificis, ben aviat vigent.
Valor de les emissions de CO2 a l’atmosfera per causa de la
fabricació dels materials, del seu transport i de la seva
colocació-manipulació en obra, a l’efecte de ser considerats en
l’anàlisi del grau de satisfacció aconseguit del compromisos de
Kioto.
Totes aquestes dades mediambientals, en estar suportades sobre
la metodologia BEDEC i gestionades amb el conjunt de programes
TCQ2000, son susceptibles de ser analitzades sobre partides, etapes
d’obra o en forma de resultats finals. Aquests resultats son fàcils
d’entendre i, pel fet que es creen arxius de dades compatibles amb
altres programes (com Excel), fàcilment es poden operar i
incorporar a altres documents o altres processos informàtics.
L’obtenció de les dades dels residus ha estat possible gràcies a
la col·laboració entre la Junta de residus de la Generalitat de
Catalunya i la Línia del Medi Ambient del programa de R+D+I de
l’ITeC. Les dades de cost energètic i d’emissió de CO2 han estat
resultat de la col·laboració entre els Departaments de construcció
arquitectònica I i II de la UPC, l’Institut català de la energia
–ICAEN-i la Línia del medi ambient del programa de R+D+I de
l’ITeC.
Pel que fa a l’establiment de les dades dels residus, es varen
estudiar els residus procedents de les ruptures i minves de
material derivades de l’execució de cada partida i els originats
pels embalatges dels materials més significatius de l’obra (ambdós
referits a m3 i kg), essent aquesta informació la base per a poder
plantejar una mínima separació selectiva en obra.
Els valors consideren el volum mínim que ocuparien els residus
si es disposessin de forma ordenada (volum inicial), és dir,
utilitzant un coeficient d’esponjament per unitat. A causa de la
quantitat de factors que intervenen en la determinació del volum
final que tenen els residus en el contenidor, és l’usuari qui ha de
determinar aquest coeficient d’esponjament en funció de les
variables següents:
El tipus de material.
La forma de l’element a emmagatzemar influeix directament en el
volum final que ocuparà en els contenidors. En els materials amorfs
(formigó, granulats, etc.) el volum inicial quasi coincidirà amb el
volum final, en canvi en els conformats (perfils d’acer, taulons,
etc.) pot arribar a ser molt diferent.
La forma d’emmagatzemar els residus.
Es el factor més important per conèixer el volum final dels
residus. També és el més difícil d’establir (sobretot des de la
fase de projecte) ja que aquest volum final depèn fonamentalment de
la cura que tinguin els operaris en ordenar els residus en el seu
lloc d’acopi.
El tipus de separació selectiva que es realitzi.
El volum final també és funció de la possibilitat que els
materials amorfs i/o de gra petit puguin emplenar els espais que
deixen les restes dels materials conformats. La separació selectiva
desordenada de semiproductes de gran mida tendeix a determinar
coeficients d’esponjament alts.
-
30
La conseqüència de la incorporació d’aquesta categoria de dades
ha de permetre poder aplicar un Pla de gestió de residus que ajudi
a optimitzar, tant des del punt de vista mediambiental com
econòmic, la seva gestió interna i externa a l’obra.
A més, es preveu que els resultats podran ser emprats en
diferents instàncies amb un triple valor: element de
sensibilització dels agents del sector; uns primers indicadors
d’impacte ambiental que permetin establir en els projectes uns
valors límit o de control, afavorint la implementació de sistemes
de puntuació i ecoetiquetatge i ajudant a desenvolupar la
investigació sobre possibles solucions correctores; dades
estadístiques per obtenir valors globals de producció de residus
que possibilitin instaurar línies d’actuació i polítiques de
caràcter general sobre aquest tema.
-
31
Annex 7. SUPORT INFORMÀTIC
L’ITeC edita el CD-Rom BEDEC PR/PCT ITeC 2007, que conté bancs
per a facilitar la confecció de pressupostos, plecs de condicions
tècniques, estudis de seguretat i salut i càlculs mediambientals en
fase de projecte.
Banc BEDEC PR/PCT ITeC (format FIEBDC-3/2004 paramètric API
estàndar), en català i castellà: BEDEC PR/PCT ITeC preus conté
250.000 elements d’edificació, urbanització, enginyeria civil,
rehabilitació i restauració, seguretat i salut, assaigs de control
i despeses indirectes, amb preus de referència per a totes les
províncies i CCAA, productes comercials i dades mediambientals
(residus d’obra i d’embalatge, cost energètic i emissió de CO2).
També conté un directori de normativa vigent i un directori
d’empreses, amb la seva xarxa comercial i certificats,
característiques i certificats dels seus productes i amb els
articles i PVP de 60 d’elles (veure relació a Bancs d’Empreses).
BEDECPR/PCT ITeC plecs conté 4.500 plecs de condicions tècniques
d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i
restauració i seguretat i salut, amb la normativa vigent a
Catalunya i a Espanya.
Llibres ITeC (format FIEBDC-3/2004 discret, per usuaris que no
disposin d’un programa de pressupostos capaç de llegir el format
FIEBDC-3/2004 paramètric API estàndar), en català i castellà:
50.000 elements amb preus de referència i el plec de condicions
tècniques associat.
Bancs d’Entitats de distribució exclussiva a través d’aquest
CD-Rom (format FIEBDC-3/2004 discret): ATLL (Aigües Ter Llobregat),
Gisa (Gestió d’Infraestructures) edificació obra nova,
rehabilitació, obra civil, gestió de residus i seguretat i salut;
Imu (Institut Municipal d’Urbanisme); Incasol edificació (Institut
Català del Sòl); MMAMB (Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona); Patrimoni Arquitectònic; Port de
Barcelona i Regsa (Regs de Catalunya). Els bancs estan en català,
excepte el banco Port de Barcelona que està en castellà i els bancs
ATLL i MMAMB que estan en català i castellà.
Bancs d’Empreses fabricants i distribuïdores de productes de la
construcció (format FIEBDC-3/2004 discret), en català i castellà,
amb xarxa comercial, certificats d’empresa, partides d’obra, plecs
i productes amb les seves característiques, certificats, imatges i
detalls CAD: ABN pipe sistemas, Air tub, Alkor Draka, Armstrong,
Asfaltos Chova, Betec, BJC, Blansol, Boatexa, Bticino, Celsa,
Ceràmica Grau, Cerámicas Calaf, Coalsa, Composan, Danosa,
Dcpal-distribuidora cerámica Piera Almar, Eunea, Fapp, Fermacell
Xella, Flexicel, Flexiplas, Gestora de runes, Get, Grohe, Henkel,
Himel, Humicontrol, Jung, Junkers, Knauf, Level Box, Naturcal,
Palau Almacelles, Quintela, Ravago, Remosa, Roca sanitario, Saunier
Duval Clima, Saunier Duval Dicosa, Sonimarket, Sumsert, Technal,
Teuleria Almenar, Termibarna, Ulma, Unex, Ursa, Valentine i Würth.
Bancs en elaboració properament a la web: Akril, Artigo, Berker
Foresis, Euronit, Giacomini, Irsap, Pabitex, Rockwool, Terreal i
STI sistemas técnicos de iluminación.
Pressupostos tipus ITeC (format FIEBDC-3/2004 discret), en
català i castellà: Habitatge plurifamiliar, nau industrial, edifici
escolar, instal.lacions de gas, aigua i calefacció de pisos 70, 100
i 130 m2, cuina, bany, bany petit, 25 seccions tipus de carrers,
plaça, parc, 9 trams d’autopista, 4 rotondes i 2 ponts.
Visual ITeC. Programa visualitzador de bancs i pressupostos en
format FIEBDC-3 (versions discret, paramètric estàndard i
paramètric API estàndard).
Els usuaris que adquireixen el CD-Rom tenen dret a la descàrrega
gratuïta des de la metaBase (www.itec.es) de les novetats i
actualitzacions periòdiques que es produeixin al llarg de l’any, a
banda de disposar de certes utilitats com la de poder copiar i
enganxar partides d’obra directament des de Internet al programa
TCQ2000. L’enregistrament al canal InfoITeC permet estar informat
d’aquestes novetats, ja que emet un correu electrònic quan aquestes
es produeixen. Des de la metaBase també es permet l’accés a la
consulta lliure de tots els bancs i a la descàrrega gratuïta dels
bancs d’empreses.
L’ITeC opera amb els esmentats bancs (així com amb qualsevol
altra banc en format FIEBDC-3) amb el seu programa TCQ2000 de
confecció de pressupostos i plecs de condicions tècniques. A més,
disposa de mòduls integrats que permeten la confecció d’estudis,
estudis bàsics i plans de seguretat i salut, plans de control de
qualitat, amidaments gràfics, certificacions i desviacions,
comparació d’ofertes, planificació temporal, seguiment i
consolidació d’obra, càlculs mediambientals, llibre de l’edifici i
plans de manteniment preventiu i corrector.
El format FIEBDC-3, format d’intercanvi estàndard de bases de
dades de la construcció espanyol, està regulat per l’Associació
FIEBDC que agrupa als redactors de bancs de dades de la construcció
i als desenvolupadors d’aplicacions informàtiques, i de la qual
l’ITeC n’és membre fundador.
-
33
Elements simples i elements compostos
-
ÍNDEX
35
A
B
MÀ D'OBRA
MATERIALS
A0
B0
MÀ D'OBRA EMPRESARIAL
MATERIALS BÀSICS
A01
B01
B02
B03
B04
B05
B06
B07
B08
B09
B0A
A012
A013
A014
A015
A016
B011
B021
B031
B032
B033
B035
B037
B039
B03D
B03E
B03H
B043
B044
B051
B053
B055
B059
B05A
B05B
B064
B065
B070
B071
B081
B08A
B090
B091
B094
B0A1
B0A2
B0A3
B0A4
B0A6
B0A7
B0AA
B0AB
OFICIALS
.................................................................................................................................................
AJUDANTS
..............................................................................................................................................
MANOBRES
.............................................................................................................................................
MANOBRES ESPECIALISTES
................................................................................................................
PEONS
.....................................................................................................................................................
NEUTRES
................................................................................................................................................
EXPLOSIUS PLÀSTICS
...........................................................................................................................
SORRES
..................................................................................................................................................
SAULONS
................................................................................................................................................
GRAVES
..................................................................................................................................................
PALETS DE RIERA
..................................................................................................................................
TOT-U
......................................................................................................................................................
GRANULATS PER A PAVIMENTS
..........................................................................................................
TERRES
...................................................................................................................................................
ARGILES EXPANDIDES
..........................................................................................................................
GRANULATS PER A PAVIMENTS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS
............................................
PEDRES
...................................................................................................................................................
PEDRES PER A FORMACIÓ D'ESCULLERES
.......................................................................................
CIMENTS
.................................................................................................................................................
CALÇS
.....................................................................................................................................................
LLIGANTS HIDROCARBONATS
.............................................................................................................
MICROCIMENT
........................................................................................................................................
BEURADES
..............................................................................................................................................
CIMENTS NATURALS
.............................................................................................................................
FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA
..........................................................................................
FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR
.......................................................................................
MORTERS SENSE ADDITIUS
.................................................................................................................
MORTERS AMB ADDITIUS
.....................................................................................................................
ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES
.............................................
PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES
..............................
ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL
.................................................................................................
ADHESIUS D'APLICACIÓ A DUES CARES
............................................................................................
ADHESIUS ASFÀLTICS
..........................................................................................................................
FILFERROS
.............................................................................................................................................
TELES METÀL.LIQUES I PLASTIQUES
.................................................................................................
CLAUS
.....................................................................................................................................................
VISOS
......................................................................................................................................................
TACS I VISOS
..........................................................................................................................................
ABRAÇADORES
...............................................................................................................