Xerrada de Víctor Pàmies a Vilafranca del Penedès, el dissabte, 28 de novembre de 2009, sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys, dins els actes de commemoració de l'Any Amades.
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa
Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen (proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet)
Aturant-nos especialment en el paper cabdal de la figura de Joan Amades per a la trasmissió i pervivència del refranyer català.
Els refranys a través de Joan Amades: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa
1. Introducció1. Què és la paremiologia2. Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
2. Història1. Origen: oralitat i referents clàssics2. Pas a l’escriptura. Primers reculls3. Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme4. Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i
Boldú...5. Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
Sense ofici ni beneficiNo tenir ofici ni beneficiHome de molts oficis, (home de) pocs beneficisMolts oficis, pocs beneficisQui té ofici, té beneficiVal més ofici, que benefici
Locucions: És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni beneficiFrase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni beneficiRefrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis
Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
Els primers reculls de proverbis catalans:
• Traducció dels Proverbis de Salomó.• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de
Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament, de R.Llull.
• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
Els primers reculls de proverbis catalans:
• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer, Bernat Metge...
• L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell,
• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat (1647),
• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros (1736)
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)
• Advocat i periodista.• Professor de taquigrafia.• Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.• Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",
"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament Català", entre altres.
• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.
• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
• Obra més important:Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)
• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna(vuit volums entre 1992-1998)
• Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes. • És el principal teòric de la paremiologia catalana.• Popularitza el terme a primers del segle XIX.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
Vàries lleis del col·leccionador:
1. Cada proverbi una papereta.2. Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.3. Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i,
si hi és, nom del citador que li doni autoritat.4. El lloc o comarca de les recollides de viva veu.5. Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella,
per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.
6. Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o verb.7. Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La col·lecció
ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i ordenat.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
«No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes les que hi ha vivents».
«Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya, a Itàlia, a Portugal, a França, gairebé és segur que vivia en el món llatí o grec».
«Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany, adagi, proverbis, màximes, sentències, aforismes, modismes, frases proverbials, seria llarg d'enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia; d'aquí la veu "paremiologia" per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional».
• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes.
• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)
Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.
L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.
Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:
• el de D.J.A. y X.F. (1831) (544 refranys catalans)• el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)• el D & M (1847) (vora uns 450)• el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura
(1884) (més de 3.000 refranys)• i són de consulta obligada els primers diccionaris
catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...
Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges:
• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.• Actualització en línia (constant, al moment).• Universalització de la informació.• Tasca col·laborativa. • Compartir coneixements.• Indexació de continguts.• Reordenació de la informació. Creuament de dades. • Maleabilitat dels continguts.
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
Principals iniciatives:
1. DCVB2. Badare3. El Refranyer de Gargallo4. Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís5. Àngel Daban6. Poesia infantil i juvenil7. Dites populars catalanes, de F. Roig8. Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana
http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vilafranca del Penedès, novembre de 2009
La paremiologia tòpica amb Google Maps
•A Castellnou són les boniques, a Sarroca ja no ho són tant; als Castells, les presumides i a Taús, la flor del ram. I a la Guàrdia també ho foren sinó perquè els cau el davantal.
•A Santa Fe, calderots.
•A Sarroca són les guapes, a la Guàrdia no ho són tant, als Castells són les torredes, i a Taús hi ha la flor del ram.
• Vilanova i la Geltrú, rics, rocs i rucs.
•Al Vendrell són les boniques, a Roda ja no ho són tant; a Creixell, les rovellades i a la Torre, flor del camp.