Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
2
//1. AJUNTAMENT OBERT. GOVERN TRANSPARENT
AJUNTAMENT TRANSPARENT Els socialistes, hòmens i dones, organizararem
la gestió situant la ciutadania en el centre de l'acció municipal, promocionant la
participació, la decisió i la cooperació dels veïns i les veïnes.
Els governs locals funcionaran com un Gran Portal Obert de fàcil accés a la
ciutadania, que situarà la transparència real com a eix central de l’actuació, aprofitant
les tecnologies de la informació i comunicació, que serviran igualment per a garantir el
compliment de les polítiques compromeses en el Programa Electoral.
El Portal servirà per a una rendició de comptes permanent, amb avaluació
detallada dels programes i les polítiques, amb total transparència en matèria de
procediments, contractació, convenis, subvencions, execució pressupostària i gestió de
personal, i publicació contínua de la documentació que justifica la gestió, incloent-hi les
factures corresponents.
- PROPOSTES
1. Crearem el Portal de Transparència com una aposta real per a garantir la
claredat i l’honestedat com a forma de govern i de rendició de comptes.
2. Apostarem pel sistema Open Data (dades obertes), basat en la reutilització
de la informació del sector públic per part de la ciutadania i les empreses,
perquè afecta al dret a saber de les societats democràtiques avançades i
contribueix al desenvolupament econòmic.
3. Responent a la màxima «Som clars», el Portal de Transparència inclourà el
currículum dels representants polítics, les retribucions dels càrrecs públics, les
despeses de representació, publicitat i promoció institucional, l'inventari de
béns i els drets de regidors i regidores, i els acords plenaris.
4. Els representants locals publicaran tots els anys, en un model únic, les
declaracions de béns, que hauran de reflectir com a mínim, les dades
3
relatives a tots els béns i drets sobre béns immobles i sobre activitats
econòmiques, tots ells amb desglossament de quins són i la quantificació del
seu valor, com també les assegurances, els deutes i lesobligacions
patrimonials (amb identificació del creditor) de què siguen titulars.
Declararan els béns patrimonials, les rendes i les participacions que
pogueren tindre en tot tipus de societats, com també qualsevol activitat
d’on ingresse o puga percebre ingressos econòmics aliens a l'exercici de les
seues funcions. Igualment, es publicaran de forma íntegra els certificats,
expedits per l'Agència Tributària, d'estar al corrent en el compliment de les
obligacions tributàries, de les dades fiscals sotmeses i exemptes de l'IRPF
següents i de la declaració anual de l'IRPF, amb l'únic límit d'aquelles
dades especialment protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
5. Publicarem qualsevol canvi en l'estructura orgànica, reorganització,
nomenaments, contractació de personal, càrrecs electes, organització i
funcionament de l'ajuntament, normes i regles municipals, etc., amb suficient
antelació i durant un temps raonable a través del Portal de Transparència.
6. Difondrem a través del Portal els dies en què poden visitar-se els béns
immobles d'interés cultural de titularitat privada i aquells pertanyents a
l'església catòlica i les seues entitats dependents.
7. Donarem publicitat a través de la pàgina web del desenvolupament dels
processos selectius per a la contractació de personal en les empreses
públiques adscrites a la corporació municipal.
8. L'alcalde i els regidors i regidores mantindran agendes públiques en
Internet, on faran partíceps els ciutadans de l’activitat institucional, la
presència en activitats d'organitzacions i sectors socials, com també
l’assistència a activitats del partit.
9. Abans de cada Ple es publicaran en el Portal les iniciatives del govern i
dels grups municipals des del moment del registre, cosa que permetrà que
la ciutadania puga a través de les xarxes comentar i valorar cada
iniciativa de forma prèvia a la celebració del Ple.
10. Generalitzarem la Consulta Ciutadana Directa sobre les decisions
estratègiques transcendents i sobre l'ordre de prioritats de les inversions
municipals de l'exercici següent i la seua consignació pressupostària, tant a
4
través d'internet com presencialment, establint mecanismes que
garantisquen la netedat del procés i la transparència.
11. Farem pública la informació relativa a les partides pressupostàries
destinades a cada línia d'ajudes públiques, a més de facilitar informació
actualitzada sobre l’estat d'execució.
12. Facilitarem el coneixement dels projectes urbanístics mitjançant
l’exposició, especialment dels documents més representatius, a través del
Portal i en lloc públic i accessible, com ara el vestíbul de l'ajuntament.
13. Publicarem tota iniciativa o tramitació amb el projecte i els pressupostos.
14. Donarem la màxima publicitat a l'elaboració d'ordenances, que
sotmetrom a consulta pública a través del Portal de Transparència,
informarem dels objectius perseguits i permetrem que la ciutadania i les
associacions representatives ens facen arribar les seues propostes.
15. Facilitarem informació específica dels processos d'adjudicació de
campanyes de publicitat institucional, a més de limitar-ne i controlar amb
rigor la despesa destinada a este fi.
16. Impulsarem la creació d'aplicacions tant d'organismes públics com
d’iniciativa privada que modernitzen la gestió pública, amb incentius a la
innovació i que creen llocs de treball.
17. Publicarem qualsevol variació en l'import dels impostos municipals, la
creació o l’eliminació d'altres impostos amb una explicació exhaustiva de
les causes.
18. L'Alcalde socialista retrà comptes en assemblea ciutadana al final de
cada any, sobre els èxits aconseguits durant aquell temps i també
explicacions exhaustives de les causes dels incompliments del programa de
govern i de les promeses electorals fetes.
19. Desenvoluparem polítiques tecnològiques que fomenten la innovació i
l'impuls de la Societat de la Informació, aplicant criteris d'idoneïtat,
seguretat i interoperabilitat tecnològica.
20. Desenvoluparem Plans d'Alfabetització Tecnològica Municipal per a
promoure l'ús de les tecnologies de la informació en tots els àmbits de
l'activitat econòmica i social de la ciutat, amb especial atenció a les
persones discapacitades i als nostres majors, de manera que adquirisquen
5
els coneixements bàsics per a navegar per internet i per al maneig dels
programes més utilitzats.
21. Crearem la Borsa d'Agents Dinamitzadors locals per a intensificar el
coneixement i les aplicacions de les Tecnologies de la Informació i les
Comunicacions entre la ciutadania i l'administració local.
22. Posarem en marxa el Centre de Difusió Tecnològica que dependrà de
l'ajuntament i el dotarem de recursos econòmics i humans suficients per a
impulsar processos formatius i generar dinàmiques de promoció i integració
a la Societat de la Informació de les PIMES i els autònoms, a través dels
agents dinamitzadors locals.
AJUNTAMENTS EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS. GESTIÓ
SOTMESA A AVALUACIÓ CIUTADANA. La nostra gestió pública girarà entorn de
la defensa d'un sistema de serveis públics de qualitat que, basat en la cerca de la
justícia social, evite més polítiques privatitzadores en aquells serveis destinats a satisfer
les necessitats bàsiques dels ciutadans i aposte per la protecció dels drets humans.
Establirem un sistema o mètode d'arreplega permanent de l'opinió, les necessitats, les
demandes i expectatives de la ciutadania en relació amb els serveis públics.
- PROPOSTES
1. Habilitarem un model de suggeriments i idees per a rebre les
propostes dels ciutadans i les ciutadanes, sense exigir la identificació
personal.
2. Avaluació continua de la gestió pública. Constituirem òrgans municipals
d'avaluació de la qualitat dels serveis i en publicarem els resultats.
3. Crearem un sistema de mesuraments que arreplegue de manera
acumulada l'evolució mensual de les despeses de totes partides del
pressupost municipal amb la comparativa de les previsions de l'exercici.
4. També crearem indicadors del nivell de compliment del Programa de
Govern basat en el compromís electoral amb la ciutadania i del
6
compliment dels nivells de serveis establits. Tots els mesuraments es
publicaran en els mitjans locals i web de l'ajuntament i organismes
independents les confrontaran.
5. Crearem oficines tècniques de control de la contractació que vetlaran
per l'aplicació de barems transparents i objectius, la realització
d'auditories econòmiques independents i la garantia de concurrència en
contractes i retribucions.
6. En els processos de contractació es primaran les ofertes d'empreses
que acrediten en el funcionament el respecte pel medi ambient, els drets
laborals dels treballadors i les treballadores, la conciliació, la igualtat de
gènere i el reconeixement dels drets humans fonamentals.
REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA I ÈTICA POLÍTICA. Sense la confiança de la
ciutadania, no hi ha democràcia. La regeneració democràtica que necessita el nostre
país passa també pel nostre Ajuntament, l'àmbit de representació més pròxim als
ciutadans i les ciutadanes. La recuperació de la seua confiança, perduda en gran
manera en aquests anys de crisi (primer financera i econòmica i després social i moral)
exigeix actuar sempre amb honradesa i transparència, respectant escrupolosament la
paraula donada, complint les promeses, amb bon govern i seguint les regles del joc net i
els principis bàsics de l'ètica política. Ens comprometem fermament a això i a treballar
perquè la política democràtica torne a ser una activitat noble i legitimada al servei
únicament de la ciutadania, dels seus drets, de l'interés general i del bé comú. Perquè
els ciutadans recuperen la confiança en la democràcia i en els seus representants.
- PROPOSTES
1. Els nostres candidats i candidates ratificaran el Codi Ètic del PSOE i els
nostres ajuntaments el Codi de Bon Govern Local aprovat per la Federació
Espanyola de Municipis i Províncies.
2. Impulsarem plans de prevenció de la corrupció i protocols d'actuació dels
funcionaris.
7
3. Amb la finalitat de generar una cultura de l'ètica política i del bon govern,
en tots els àmbits de l'organització municipal impulsarem cursos o sessions
formatives, sempre a l'inici de cada mandat, i promourem bones pràctiques
deontològiques que eviten o previnguen la corrupció i qualsevol
comportament públic irregular.
4. Una persona, un càrrec, una retribució. Els càrrecs electes percebran un únic
salari per totes les seues competències i actuacions. No acceptaran regals
llevat que tinguen caràcter simbòlic o un valor econòmic irrellevant.
5. Els sous dels càrrecs electes seran, a més, proporcionals, raonables i acords
amb el pressupost de l'ajuntament.
6. Habilitarem un sistema estricte d'incompatibilitats que assegure que no es
produeix un aprofitament privat enfront de l'interés públic en l'exercici de
les funcions municipals ni posteriorment a deixar la responsabilitat
municipal.
7. Des de la defensa estricta dels principis d'honradesa i transparència NO
inclourem en les nostres llistes municipals acusats i processats en
procediments judicials.
8. Els càrrecs públics socialistes es comprometran a renunciar a les seues
responsabilitats quan es troben en alguna de les causes o circumstàncies
descrites anteriorment i a sol·∙licitar la suspensió cautelar de militància.
9. Garantirem que els serveis públics es presten amb qualitat, justícia,
eficiència social i equitat.
10. Assegurarem una gestió racional, sense balafiament, transparent i
responsable dels recursos públics municipals, vetlant sempre pel bé comú i
l'interés general.
11. Instarem la modificació de les normes jurídiques que siguen necessàries
perquè els condemnats per corrupció política no puguen obtindre
subvencions, bonificacions o ajudes de les administracions públiques.
12. Els socialistes, hòmens i dones, impulsarem la translació als ordenaments
jurídics de les comunitats autònomes de la norma que estableix com a
infracció els casos de compromís de despeses o ordres de pagament sense
consignació pressupostària.
8
13. Respectarem i defendrem al màxim el principi de laïcitat i de neutralitat
confessional en l'àmbit públic i institucional, sense perjuí de la participació
de l'alcalde i regidors i regidores en festes i tradicions d'arrelament
popular o valor cultural.
14. Proposarem que l'Església Catòlica i les altres confessions religioses, i les
seues entitats dependents, paguen l'impost de béns immobles (com la resta
de ciutadans) d'aquells béns que tinguen una finalitat o ús industrial,
residencial o lucratiu, atés que reben el mateix tipus de serveis que la resta
de veïns.
15. Crearem comissions municipals de Memòria Històrica formades per
membres de la corporació local i representants d'entitats que incloguen en
els seus fins la localització i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la
dictadura per a assegurar l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica i
l'execució dels plans de treball que ha d'elaborar el Govern d’Espanya.
//2. BON GOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA
BONA GOVERNANÇA. València és una gran ciutat i com a tal, ha de dirigir
les seues polítiques de forma prioritària cap a una bona governança i qualitat
democràtica. Per a això és necessari que l'Ajuntament de València establisca
mecanismes en el propi funcionament intern que faciliten la rendició de comptes i la
revisió de les polítiques que el govern municipal du a terme. I el mecanisme principal és
el Ple.
Per això, modificarem el reglament orgànic del Ple per a aprofundir en el
control de l'acció del govern, desplegant així les potencialitats deliberants i
fiscalitzadores del Ple.
9
- PROPOSTES
1. Celebració del Debat sobre l'Estat de la Ciutat, de forma anual, per
a poder avaluar els resultats de les polítiques aplicades per l'equip
de govern i presentar-hi mocions. La defensa de la gestió de l'equip
de govern la durà a terme l'alcalde. Al final del debat, hi haurà una
votació de la gestió i de les mocions presentades.
2. L'alcalde, com a màxim responsable del govern local se sotmetrà a
una sessió de control i respondrà obligatòriament i de manera
personal les preguntes de l'oposició. Aquesta sessió de control tindrà
lloc a l'inici de cada Ple ordinari.
3. A fi d'atendre les dues primeres qüestions de la manera més
transparent i democràtica, l'alcalde delegarà la presidència dels
plens i atendrà les preguntes de l'oposició.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Fa molts anys que els ciutadans i les
ciutadanes de València no formen part dels projectes d'aquesta ciutat. La participació
ciutadana a València acumula anys de castic per part del PP.
A partir de maig, les polítiques d'aquest ajuntament canviaran radicalment. La
ciutadania ha de formar part de la vida política de València, de les decisions que es
prenen per a la nostra ciutat i per a la nostra qualitat de vida i la de les nostres
famílies. València serà més habitable i dinàmica com més implicats estiguem en el seu
desenvolupament . És el moment de governar i crear col·∙laborativament, amb això
guanyarem una administració més eficient i ajustada a les necessitats de la ciutadania.
Volem que València estiga on mereixem, a l'avantguarda de les ciutats
europees. Les ciutats més modernes i competitives són aquelles on més participen els
ciutadans i les ciutadanes.
10
- PROPOSTES
1. Creiem que els ciutadans han de decidir on ha d'invertir l'ajuntament
el seu pressupost, per això posarem en marxa els Pressupostos
Participatius i amb perspectiva de gènere. Però açò no serà una
bústia de suggeriments amb pur caràcter electoralista per a acabar
decidint l'ajuntament què fa i què no; sinó que serà la ciutadania la
que propose, i després de filtrar els projectes viables, els exposarem
a debat públic perquè els voten els ciutadans i les ciutadanes. A més,
dedicarem un percentatge exclusiu per a cada districte i que es
debata en les Juntes de Districte la seua destinació.
2. Tornarem el caràcter participatiu a les Juntes de Districte, on les
entitats i els ciutadans recuperaran el protagonisme. Les Juntes
deixaran de ser només consultives per a ser també executives.
Modificarem el reglament per a regular la participació i la presa de
decisions.
3. Potenciarem la figura del vocal de la junta de districte com a
interlocutor directe amb la ciutadania.
4. Modificarem el Reglament de Participació Ciutadana per a
adaptar-lo a la realitat social, al reconeixement que exigeix la
ciutadania.
5. Implantarem la Iniciativa Popular Local per a incorporar les
propostes de la ciutadania als processos de govern dels ajuntaments.
6. Creació del Registre de Participació Veïnal, on persones i entitats
puguen inscriure's voluntàriament per a rebre informació de
l'administració sobre matèries del seu interés i poder participar de
manera directa en l'aportació de solucions.
7. Dotarem el Consell Social de la Ciutat de l'autoritat que hauria
d'haver tingut des de la seua creació, per aquest Consell passaran
tots aquells temes clau per a la ciutat com ara els pressupostos
municipals o la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana.
8. Posarem en marxa «l’alcalde al teu barri» on periòdicament estaré
en cada barri celebrant taules de debat i consultes per a decidir
11
realment quines millores o quines necessitats hem d'afrontar en cada
barri.
9. Potenciarem la figura del regidor de districte i s'establirà l'oficina
del regidor de forma periòdica en la Junta de Districte corresponent
perquè puga atendre de forma directa els veïns i les veïnes del
districte.
10. Modificarem l'ordenança d'ocupació de la via pública i
eliminarem la mesura estrela del Govern Popular que prohibeix la
lliure manifestació en les places emblemàtiques.
11. Treballarem per visibilitzar a tots aquells col·∙lectius que el PP ha
castigat una vegada i una altra durant els últims anys. Fomentarem
l'associacionisme i facilitarem a les entitats, amb els recursos i
infraestructures municipals, les activitats lúdiques i culturals que
vulguen desplegar.
12. Posarem al servei de la ciutadania les noves tecnologies. Farem
més interactiva l'app de València i la web municipal.
IGUALTAT. El Partit Socialista i la seua acció de govern han liderat els
canvis que han marcat l'itinerari de millora i desenvolupament de la igualtat de gènere
com a element consubstancial a la democràcia, la justícia, el benestar social i el
creixement econòmic.
El Partit Socialista garanteix el desenvolupament de polítiques d'igualtat en les
administracions locals, polítiques que actualment es troben en risc com a conseqüència de
la Llei de Règim de l'Administració Local. Al nostre compromís de derogar aquesta Llei,
sumem el de reforçar totes les polítiques en matèria d'igualtat.
Després de diverses dècades de govern municipal del Partit Popular és
necessari que València recupere tots els anys perduts en polítiques d'igualtat pel fet que
han tingut una quasi nul·∙la incidència en la realitat, persistint valors androcèntrics,
llenguatge i actituds masclistes i fenòmens com el sostre de vidre, que frenen la carrera
12
vital i professional de les dones particularment perquè el govern del PP amb posicions
neoliberals i ultraconservadores ha posat en perill tot allò que s'ha aconseguit en
igualtat de gènere amb la tornada als postulats d'una societat tradicional i patriarcal, i
alhora, ha posat en greu risc els avanços pendents per a fer una societat més justa.
1. Democràcia, transversali tat i part icipació polí t ica de les
dones
- PROPOSTES
1. Els equips de govern de l'administració local hauran de ser paritaris i
es promourà la paritat de dones i hòmens en tots els òrgans
col·∙legiats de representació amb incidència en la presa de decisions.
2. L'àrea d'Igualtat dependrà directament de l'Alcaldia per a la
implementació de les polítiques d'igualtat amb caràcter integral i
transversal.
3. Farem una auditoria de gènere de les polítiques públiques de
l'Ajuntament de València.
4. Dotarem de contingut el Consell Municipal de la Dóna format per
organitzacions de dones de la nostra ciutat i les delegacions
municipals implicades en les polítiques d'igualtat.
5. Crearem un Observatori per a la Igualtat que permeta conéixer i
avaluar la realitat. Els objectius de l’Observatori passen per
proposar iniciatives, donar resposta a suggeriments, reclamacions,
denúncies i situacions que vulneren drets de les dones, assessorar,
col·∙laborar, donar suport i proposar la realització d'estudis i
investigacions en matèria d'igualtat.
6. Elaborarem un Pla Estratègic Local d'Igualtat participatiu 2015-
2019 resultat directe d'un procés de consens i gran participació de
les diferents forces socials i professionals, perquè la metodologia
participativa afavoreix la implicació tant de les persones
responsables de les polítiques municipals, com de la ciutadania en
13
general i especialment la de les associacions i les federacions de
dones.
2. Llenguatge i comunicació
- PROPOSTES
1. Revisió i correcció dels textos administratius que ho requerisquen i
estimular el compromís d'utilitzar un llenguatge no sexista.
2. Garantirem la difusió d'una imatge saludable i respectuosa de la
dona en tot el material que distribuïsca l'ajuntament i les empreses
que col·∙laboren amb ell.
3. Crearem una web municipal de dones per a l'assessorament en
creació d'empreses, temes laborals, educatius, culturals,
maltractaments, cures, etc.
4. Millorarem els instruments de comunicació i de xarxes socials en
matèria d'igualtat.
3. Educació, cultura i coneixement
Impulsarem des de l'Ajuntament la perspectiva de gènere en el procés educatiu:
de l'educació mixta a la coeducació, per a això potenciarem la coeducació en l'escola a
través de tot el nostre sistema educatiu i des de l'Ajuntament amb incentivació de
projectes coeducatius (programa formatiu Educar en Igualtat), beques i premis.
- PROPOSTES
1. Destinarem als col·∙legis públics municipals recursos per a implementar
horaris llargs i flexibles, així com recursos per a horaris laborals
especials i emergències de treball conjunturals. S'ampliaran dotacions
de professorat suficients per a atendre les necessitats educatives de
l'alumnat. Els col·∙legis públics municipals són escassos en quantitat i
14
poden ser models d'organització escolar per a la coresponsabilitat
personal i la conciliació laboral i professional del col·∙lectiu de mares
i pares i del professorat.
2. Eliminarem totes les partides del pressupost públic que comporten
suport institucional a models excloents o sexistes de col·∙legis i escoles.
3. Farem campanyes de sensibilització i d'educació en els valors de la
igualtat.
4. Oci i activitats extraescolars gratuïts per a menors, que no
reproduïsquen estereotips.
5. Eliminarem el suport institucional als models excloents d'oci i
celebració que comporten qualsevol tipus de discriminació.
6. Potenciarem la incorporació dels valors i experiències de les dones
de la nostra ciutat en l'àmbit cultural.
7. Dignificació i difusió de totes les dones que al llarg de la història
hagen contribuït de forma destacable al desenvolupament de
València.
8. Establirem un conveni de col·∙laboració amb la Biblioteca i Centre de
Documentació especialitzada en temes de gènere.
4. Benestar social i salut
PROPOSTES
1. Impulsarem la lluita contra la feminització de l'exclusió social,
adequant la resposta i recursos dels serveis socials a les diferents
necessitats dels col·∙lectius de dones en situació o risc d'exclusió i
estimularem a través d'accions positives l'accés als recursos educatius,
socials i econòmics d'aquests col·∙lectius de dones.
2. Incrementarem les dotacions del sistema públic de Serveis Socials
(fortament limitat per les retallades econòmiques i de personal) per
a mantindre i potenciar els serveis socials destinats a la infància, a
les dones víctimes de violència de gènere (cases pont, programes de
15
formació i incorporació laboral), persones dependents (majors o
dones amb diversitat funcional), així com la de les dones cuidadores
de persones amb diversitat funcional. Continua sent al nostre país un
problema de primer ordre que exigeix l'adopció de mesures
específiques i, en general potenciarem serveis socials d'ajuda a
domicili que afavorisquen l'autonomia personal i la seua participació
en la vida pública i social.
3. Mantindre i potenciar els serveis del Sistema Públic de Salut i
desenvolupar investigacions sociosanitàries des de la perspectiva de
gènere.
5. Esport i joventut
- PROPOSTES
1. Crearem la pàgina web «Dona i Esport» per a fomentar l'esport en
les dones i estimular la seua presència en els esports d'elit i de
masses, a més de visibilitzar-ne els èxits a través d’eines de
comunicación.
2. Augmentarem la participació de dones en tots els nivells de la
competició esportiva, incloent-hi la direcció dels clubs. Per a aquest fi
s'exigirà una quota femenina en les direccions dels clubs, si es vol
accedir a ajudes municipals, i es destacarà de forma significativa els
èxits esportius de les dones a tots els nivells.
3. Fomentar activitats esportives per a dones en els Centres esportius,
escoles d'adults i centres de tercera edat.
4. Crearem el Punt de Trobada de Joventut, «Més igualtat», espai
obert dirigit a la població jove per a la informació i fla ormació en
relacions afectives i sexuals, mètodes anticonceptius, salut sexual i
reproductiva i prevenció de la violència de gènere.
16
6. Urbanisme, transport i habitatge
- PROPOSTES
1. Posarem en marxa una auditoria urbanística realitzada per i per a
dones anomenada «Marxes exploradores» en les quals ens reunirem
amb col·∙lectius o associacions de dones amb persones en situació de
dependència i col·∙lectius de dones amb fills i filles per a fer una
marxa pel barri o districte i on elles vagen indicant quins punts han
de ser millorats (voreres més grans, major il·∙luminació, etc.). Aquestes
marxes serveixen per a identificar els llocs i les raons espacials que
provoquen inseguretat.
2. Fomentarem la diversificació d'equipaments tradicionals (educació,
sanitat, cultura, oci, esport…) que responguen a drets o necessitats
reconeguts com a tals.
3. Incrementarem la seguretat ciutadana promovent-la entre les
polítiques de habitatge desenvolupades en la ciutat i en les
normatives urbanístiques, com també en les formes de fer de la
indústria immobiliària.
4. Major comoditat d'horaris fora de l'horari establit com a laboral.
5. Desenvolupament de xarxes integrades de transport públic que
faciliten l'accés al treball i a l’habitatge dels diferents barris de la
ciutat i que tinga en compte els horaris d'entrada i eixida d'escolars.
6. Farem un estudi de la ciutat participatiu per a integrar en les xarxes
de transport l'objectiu de la seguretat ciutadana.
7. Adaptabilitat del transport urbà des de la perspectiva de gènere.
8. Programa d'accés a l’habitatge en règim de lloguer destinat a dones
que travessen situacions d'especial dificultat.
9. Habitatge cooperatiu entre dones i fills maltractats.
17
7. Economia de la igualtat . Municipis coresponsables
- PROPOSTES
1. Promocionar la contractació de dones i la disminució de la
segregació laboral mitjançant campanyes informatives que posen
èmfasi en les oportunitats fiscals, de subvencions i promoció
empresarial.
2. Posada en marxa d'una Escola d'Emprenedores i Empresàries per a
facilitar la creació i el creixement de les empreses promogudes per
dones, desenvolupar la cultura emprenedora i impulsar la
participació de les dones en tots els sectors de l'activitat econòmica.
3. Impulsar l'adopció d'unitats de suport al disseny i l’execució de plans
d'igualtat en les empreses per a això els plecs de condicions de tota
la contractació de l'administració de l'Ajuntament han de preveure
com a requisit per a les empreses que participen, la presència de
l'equilibri en el nombre de treballadors i treballadores i tindre
aprovat i implantat un Pla d'Igualtat.
4. Agilització dels tràmits administratius per a la cobertura de situacions
d'urgència econòmica de les dones.
5. Creació d'un Servei Local d'Ocupació i Formació per a dones que
oferisca informació laboral, orientació en la cerca de treball,
assistència a l'autotreball, impuls d'iniciatives d'economia social i
cooperativisme, desenvolupament de programes específics de
polítiques actives d'ocupació per a dones en risc d'exclusió i víctimes
de violència de gènere, posada en marxa de programes europeus i
programes de formació (informació sobre la formació reglada,
cursos de formació ocupacional o complementària):
6. Desenvolupament d'una formació inicial que amplie les possibilitats
d'incorporació de les dones sense estudis a la vida laboral, facilitant
la coordinació amb l'Educació de Persones Adultes i a través
d'accions formatives.
18
7. Realització de tallers formatius que afavorisquen processos de
formació personal i de millora de les capacitats individuals, perquè
les associacions i la societat civil puguen incorporar als seus espais
eines per a combatre la desigualtat i la discriminació per raó de
gènere.
8. Programa d'incentius a les associacions i les federacions que
despleguen processos formatius i que promocionen la igualtat de
gènere i l'apoderament de les dones.
9. Posada en marxa d'un Pacte Local per la conciliació per a impulsar
la coresponsabilitat en l'Ajuntament i en les empreses privades que
col·∙laboren amb l'administració local, desplegant un pla pilot de
l'Ajuntament en els horaris d'atenció a la ciutadania de manera que
s'adapten al temps de què disposen els hòmens i les dones i una
reordenació de tots els horaris reglats en el municipi.
10. Apostem per la flexibilitat en els serveis públics, l'harmonització
dels temps escolars i una racionalització dels horaris comercials
compatible amb la conciliació de la vida professional i personal que,
amb la universalització de la xarxa d'escoles infantils de 0 a 3 anys
i un estímul de l'exercici dels nous drets com el de la paternitat, ens
permeten donar suport a la coresponsabilitat en les famílies.
11. Desplegarem els programes «Alba» i «Capvespre» en els centres
educatius.
12. Posarem en marxa un pla de suport a les cures mitjançant l'oferta
pública de personal de suport en cures tant a persones en situació de
dependència, com a persones majors, malaltes, xiquets i xiquetes
(concerts amb empreses, borsa de treball de personal especialitzat).
13. Impulsarem amb ajudes econòmiques a les empreses que disposen
de ludoteques o servei d'educació infantil per a la conciliació de la
vida familiar i laboral.
14. Desplegarem un Programa de Suport a Famílies monoparentals
(de mare o de pare) que oferisca deduccions fiscals en impostos,
taxes i preus públics locals, ajudes econòmiques per a habitatge,
19
beques, descomptes en serveis acadèmics i en transport públic i una
major disponibilitat de centres escolars oberts en període vacacional.
8. Municipis segurs i l l iures de violència de genere
- PROPOSTES
1. Revisarem el Programa d'Actuació Integral contra la Violència de
Genere (PAIV) i desplegarem un nou pla integral que millore els
mecanismes de protocol de coordinació i intervenció.
2. Visibilitzarem el problema de la violència de genere i posarem en
marxa des de l'administració local campanyes de sensibilització i
prevenció, mitjançant convenis de col·∙laboració amb els agents
socials i econòmics de la ciutat (comerços, hostaleria, associacions,
etc.).
3. En matèria de prevenció, dotarem d'instruments adequats l’alumnat
dels centres educatius que els permeta previndre i detectar la
violència de gènere mitjançant el desenvolupament de programes
específics dins de l'horari escolar i per a tots els xiquets i les xiquetes
en totes les escoles infantils municipals referides a educació afectiva i
sexual i prevenció de la violència de gènere.
4. Garantirem una xarxa d'atenció social a les dones en situació de
violència i que els ajudarà a buscar alternatives per a recuperar la
seua vida (drets laborals, polítiques de formació, ajuda a buscar
treball, habitatge, ajudes socials). En aquesta xarxa estaran inclosos
els serveis d'informació, assessorament, acompanyaments i acollida
per a dones en situació de violència de gènere i els seus fills i filles.
Continuarem incidint en mecanismes perquè les dones que han
denunciat no es vegen forçades a retirar la denúncia. Per a això
treballarem en el procés d'apoderament personal des de les
instàncies de serveis socials que ha de donar-se al mateix temps que
el procés judicial.
20
5. Reforçarem els serveis d'atenció a menors víctimes directes i
indirectes de la violència de gènere en l’atenció i la recuperació de
les seqüeles, a fi de trencar el cercle de la transmissió
intergeneracional de la violència.
6. S'incrementarà la cobertura, l’especialització i la coordinació dels
serveis d'atenció a víctimes de violència de gènere d'acord amb les
necessitats particulars de col·∙lectius especialment vulnerables i amb
especial atenció a les formes específiques de violència de gènere
que pateixen les dones immigrants.
7. Dotarem de contingut la Unitat Especialitzada d'Atenció a les Dones
Víctimes de la Violència de Gènere de la Policia Local de forma
permanent i especifica que dispose de la sensibilització i formació
adequada per a enfrontar-se a aquests casos i puga vetlar en
primer lloc per la integritat de les víctimes i posar a la seua
disposició tots els recursos sociosanitaris, jurídics i psicològics
necessaris perquè puguen eixir d'aquesta situació. Per a això:
a. S'establiran espais apropiats en les dependències policials perquè
aquestes dones siguen ateses respectant la seua intimitat i
integritat i i on se les puga assessorar amb tota seguretat.
b. Els cossos de seguretat rebran formació específica en igualtat i
habilitats socials per a una resolució del conflicte eficaç en les
intervencions i serà prioritària la comunicació directa amb el
Col·∙legi d'Advocats i el torn de violència de gènere (si és el cas)
perquè la dona maltractada que s'acoste a la policia de barri
tinga una informació precisa i rigorosa de les actuacions que ha
de seguir en un cas de violència de gènere. Creiem necessari que
siga així perquè cada policia uniformat que recorre a peu els
barris de la nostra ciutat ha de donar informació precisa sobre
aquest fenomen a qui ho necessite i ha de transmetre seguretat i
veracitat sobre la informació que s'ha de seguir en aquest tipus de
violència.
21
8. Reforçarem els punts d'informació en temes de violència de gènere.
Tota aquesta classe de serveis es durà amb exhaustiva
confidencialitat i amb atenció personalitzada per professionals
formats en els diferents camps, jurídic, sanitari, psicològic… adaptats
a persones amb diversitat física.
9. Reservarem en l'oferta de habitatge de protecció oficial municipal un
nombre determinat de vivendes per a ser convertits en pisos pont.
10. Establir mecanismes adequats per a la prevenció de la tracta de
persones amb fins d'explotació sexual.
11. Reforçar la persecució del delicte d'ofici (inclòs el proxenetisme
fins i tot amb el consentiment de la víctima), evitar la publicitat de
contingut sexual i que agredisca la dignitat de les dones.
12. Posada en marxa de serveis i programes de protecció social i
recuperació integral de les persones que hagen sigut explotades.
9. Diversitat
La diversitat de les relacions sexuals i afectives de gais, lesbianes, transsexuals
i bisexuals a través de l'aprovació de l'ampliació del dret al matrimoni de les parelles
formades per persones del mateix sexe va suposar un gran avanç social, tot i que som
conscients que això no és prou. Des de l'Ajuntament treballarem per a promoure,
defendre i garantir els drets de ciutadania de les persones LGTB de la ciutat de
València, des de les competències pròpies del govern local, amb això aconseguirem que
l'equiparació dels drets siga exactament la mateixa en totes les persones, siga quin siga
la seua opció afectiva. Per a això desplegarem el Pla Municipal LGTB 2015-2019 que
arreplega les propostes següents:
- PROPOSTES
1. Creació d'un centre de recursos LGTB que oferisca serveis especialitzats
d'atenció directa al col·∙lectiu i que centralitze les tasques d'informació,
assessorament i generació de recursos per al conjunt de serveis municipals.
22
2. Establiment de serveis d'informació i documentació especialitzats i espais
per a conferències i activitats.
3. Prestació d'informació i atenció personalitzada per a majors LGTB, posant
especial atenció en el suport i l’accés als serveis municipals de les persones
usuàries que es troben en situació de dependència o risc d'exclusió social.
4. Prestació d'informació, orientació i suport dirigit a les persones
transsexuals.
5. Establiment d'un servei de suport als agents que actuen en l'àmbit educatiu
que incloga la perspectiva LGTB en l'àmbit competencial i on es
despleguen projectes específics dirigits a aquest col·∙lectiu (alumnat,
professorat, AMPA, centres i famílies).
6. Establiment de suport virtual o presencial a estudiants LGTB que estan
patint assetjament o que necessiten suport en el procés d'acceptació de la
seua homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat.
7. Establiment de mesures de suport virtual o presencial per al professorat.
8. Inclusió dins de les prestacions que oferirà el centre de recursos d'un servei
d'informació i orientació davant de situacions de violència intragènere.
9. Articular recursos per a persones LGTB víctimes o agressores de les seues
parelles que es puguen aplicar des dels centres de serveis socials d'atenció
primària, posant especial èmfasi en els professionals que atenen aquests
serveis.
10. Posada en marxa dels Serveis Municipals de Mediació LGTB que
s'encarregaren de desenvoluparan totes les activitats i programes dirigits a
la normalització, la visibilització i la integració plena de les persones del
col·∙lectiu LGTB en la ciutat. El Servei es gestionarà en col·∙laboració amb les
entitats LGTB de la ciutat que potenciarà la participació i la
coresponsabilitat d’elles en les polítiques municipals través d'aquest Servei.
Es duran a terme les actuacions següents:
11. Campanyes d'informació, difusió i sensibilització davant dels
problemes i demandes del col·∙lectiu LGTB i contra l'homofòbia, la
transfòbia i la bifòbia
23
12. Formació i informació dirigida a jóvens, en col·∙laboració amb la
comunitat educativa, per a donar suport a persones LGTB, previndre
fenòmens d'exclusió i evitar conductes homofòbiques, bifòbiques i
transfòbiques.
13. Es treballara des del Servei Municipal LGTB transversalment a través
de plans de formació en la prevenció, l’orientació i l’eradicació de les
actituds de bullying, homofòbia, transfòbia, bifòbia, mobbing, amb
especial atenció a educadors, treballadors socials, policia local, etc.
14. Creació d'un programa especial «Senior», un programa d'ocupació
per a les persones transsexuals i també un pla especial atenció al tema del
VIH, amb campanyes de prevenció i la realització de la prova ràpida del
VIH.
15. El 17 de maig, Dia Mundial contra l'Homofòbia, Lesbofòbia, Bifòbia i
Transfòbia, farem una sèrie d'actes de visibilització del problema,
especialment en centres escolars, declaració institucional, així com donarem
suport i col·∙laborarem en els actes que celebren els diferents col·∙lectius
locals.
16. Celebrarem el dia de l'orgull LGTB com un dia de visibilització,
normalització i educació, amb diferents actes institucionals, la col·∙locació de
la bandera LGTB a l'ajuntament i altres edificis públics.
17. Visibilitzarem el fet homosexual, bisexual i transsexual posant-li nom
LGTB a carrers, places, edificis… de les nostres localitats.
18. Creació del Consell Municipal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i
Bisexuals. Aquest consell té com a tasca principal el foment i
l’associacionisme LGTB així com definir un pla de treball a partir dels eixos
que defineix el Pla Municipal per al Col·∙lectiu LGTB de cada ajuntament.
10. Diversitat cultural
- PROPOSTES
1. Afavorirem la integració de dones immigrants d'altres cultures i llengües a
través de l'oferta pública de programes d'aprenentatge de les llengües
24
oficials i en programes especifics en legislació espanyola en matèria
d'igualtat: «Dona coneix els teus drets»
2. Celebrarem trobades interculturals de dones en la nostra ciutat.
INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA CIUTADANA
PROPOSTES. València ha de ser una ciutat integradora, oberta i on la procedència
dels seus veïns i veïnes no siga un impediment per al desenvolupament normal, la
població immigrant forma part essencial de la realitat d'una ciutat cosmopolita que
requereix de les aportacions de tots per a ser un espai compartit de futur. Per això
proposem les actuacions següents:
- PROPOSTES
1. Promoure l'alfabetització per a majors d'edat i fonamentalment per a
persones que han arribat d'altres llocs i no parlen les nostres llengües.
2. També i en virtut dels nous ciutadans que arriben i que estan en l'educació
pública, organitzar conjuntament amb les AMPA, xarrades sobre educació
per a la ciutadania en virtut del desconeixement que molta gent té del
funcionament de la nostra societat.
3. Fomentar des de l'ajuntament els valors humanistes de justícia social,
respecte i funcionament d'institucions.
4. Organitzar cada any, en dates a determinar per l'ajuntament, la festa de
la interculturalitat, en conjunt amb les AMPA i els instituts d'ensenyament, on
els pares i mares puguen anar amb els seus vestits i els seus menjars típics,
tant els immigrants com els d'ací, i en una jornada de jocs, festa i difusió de
la cultura es puguen integrar els uns i els altres valorant els costums i
generant un espai d'igualtat entre pares, educadors, xiquets, col·∙lectius de
barri i l'ajuntament.
5. Crear una activitat de l'artista invisible perquè a cada zona es promoguen
activitats que difonguen la qualitat de tanta gent que per motius laborals
25
o altres no ha pogut desplegar el seu do artístic, plàstic, literari, musical,
etc.
6. Destinar un immoble com per exemple «el casino de l'americà», per a allí
crear el «el Parc Intercultural de València». On, en un futur, podrà
traslladar-se l'hotel de les associacions per a tractar de reactivar aquella
zona tan deprimida i integrar-la en el parc de Benicalap. En aquest espai
es podrien crear àrees esportives perquè la gent que ara pràctica esports
en descampats tinga un lloc on anar, zones de descans o picnic familiars,
amb barbacoes, zones de jocs infantils, zones culturals amb escenari i la
resta d'estructura per al seu ús i funcionament, etc.
COOPERACIÓ. La cooperació internacional per al desenvolupament és part
essencial de la història política del PSOE. Durant els anys 2004 a 2011 la cooperació
espanyola va evolucionar com mai abans ho havia fet, es van millorar i van generar
noves eines de planificació i avaluació, dotant d'un contingut científic tècnic que el sector
demanava des de feia anys. Igualment, les partides pressupostàries per a AOD es van
anar incrementant gradualment, de tal forma que el govern del PSOE va ser el que
major compromís amb la cooperació ha tingut quan va arribar a destinar una xifra
pròxima a la 0,5 del PIB.
Mentre el Govern d’·∙Espanya, durant els mandats socialistes, evolucionava cap
a una major implicació amb la cooperació, l'Ajuntament de València ho feia en sentit
contrari, amb unes eines de planificació totalment obsoletes, des de l’inici, unes partides
pressupostàries que sempre va ubicar a València entre les capitals de província que
menys destinava a la cooperació de tot Espanya i amb una tendència clientelar en
l'assignació de les ajudes que impedia l'eficàcia de les ajudes concedides. Tot açò sense
comptar amb la participació de les ONGD del sector a qui no se'ls donava oportunitat
de participació.
Junt amb aquest desmantellament de la cooperació descentralitzada, patim a
més la reforma de l'administració local que impedeix als ajuntaments fer cooperació
26
internacional, cosa que rebutgem absolutament i que derogarem com més prompte
millor a partir de les pròximes eleccions generals.
Davant d'aquesta situació els socialistes de la ciutat de València proposem
diferents mesures per a reactivar la cooperació internacional per al desenvolupament:
- PROPOSTES
1. Restabliment de les convocatòries. Quan siga possible legalment
restablirem les convocatòries públiques a projectes de cooperació
internacional per al desenvolupament , amb un compromís pressupostari
clar, inclòs en el pla director i amb el compromís d'un increment pautat en
els pressupostos tendents al 0,7% del pressupost municipal.
2. Potenciació de les accions de sensibilització i educació per al
desenvolupament . Una ciutadania ben informada ha de conéixer les
situacions de desigualtat, pobresa i desprotecció que pateixen milers de
persones en tot el món i entendre que els drets humans han de ser un
compromís de tota la societat i els seus governs.
3. Creació del Consell Municipal de Cooperació. Els socialistes, homes i dones,
creiem que aquests fòrums de participació són fonamentals per a la millora
en la qualitat de la cooperació internacional. El Consell municipal tindrà
com principals funcions l’elaboració dels plans directors de la cooperació
que faça l'Ajuntament de València i l'anàlisi de l’avaluació.
4. Creació d'una Regidoria de Cooperació Internacional per al
Desenvolupament . La creació d'aquesta regidoria eleva el rang
administratiu i la importància que volem donar-li a aquesta àrea i és un
element fonamental per a elevar la seua eficàcia i visibilització.
5. Elaboració d'un nou pla director de la cooperació de la ciutat de València.
Superarem el marc actual del Pla Nord-Sud, per a redactar conjuntament
amb els agents de la cooperació una norma global de planificació de la
cooperació internacional per al desenvolupament . Aquest pla estarà
aprovat pel Consell Municipal de Cooperació i pel Ple de l'Ajuntament de
València. Els plans anuals que despleguen aquest pla plurianual seguiran
27
el mateix procés d'aprovació.
6. Exportació de model de govern i gestió. Encara que en l'actualitat som
molt crítics amb els nostres sistema de govern i gestió, la veritat és que el
nostre model de govern i serveis públics poden ser un bon exemple per a
aquells països en què haja que incidir en el seu enfortiment democràtic.
Així, establirem línies de cooperació, conjuntament amb les ONGD. Però
aquesta relació no la basarem en una sola direcció, volem i creiem que és
necessària que siga bidireccional, de tal forma que podem conéixer altres
experiències de govern i gestió que ens ajude a millorar.
7. Promourem el comerç just i el consum responsable. Amb campanyes de
sensibilització i sent l'Ajuntament de València una referència obligada per
a tota la ciutat en aquests àmbits.
28
29
//1. ECONOMIA
Els socialistes valencians, hòmens i dones, som conscients de l'actual situació
econòmica i social de la nostra ciutat. Volem que València siga una ciutat pròspera,
moderna, avançada i emprenedora, amb els recursos necessaris per a enfrontar-nos al
moment econòmic i aconseguir millorar la situació actual per a tots els valencians.
Els socialistes creiem que la ciutat ha de prioritzar els seus esforços en la millora
d’accés al món del treball dels seus ciutadans, que garantisca una millor qualitat de vida
sostenible, i en cap cas l'Ajuntament ha de mantindre's com un simple objecte passiu
davant de la desproporcionada destrucció de llocs de treball que hi ha hagut en els
últims anys en la nostra ciutat i que ha afectat sobretot a col·∙lectius com els jóvens, les
dones o les persones majors de 45 anys.
Els socialistes de la ciutat de València ens comprometem a renegociar l'immens
deute que ens deixa l'actual Govern Popular després de la seua molt deficient gestió a
fi de reduir l'enorme càrrega dels pagaments anuals que asfixien els pressupostos
municipals i redueix severament el seu marge de maniobra.
D'aquesta manera amb els recursos alliberats del pagament del deute, els
socialistes ens comprometem a elevar els nivells d'inversió del nostre Ajuntament que
permeten, no sols millorar les infraestructures i els serveis municipals que milloren la
qualitat de vida dels valencians, sinó també generar llocs de treball a curt termini.
València necessita una estratègia turística clara que definisca quin turisme és
necessari incentivar i en quins sectors s’ha d'especialitzar a l'hora d'oferir els diferents
productes als turistes que ens visiten. La política turística de València no pot seguir
ancorada en una imatge fictícia basada en les xifres i en els grans esdeveniments, ja
que només serveixen per a col·∙locar a la ciutat en el mapa durant un temps efímer i
crear una falsa imatge de ciutat. El turisme ha de ser un factor clau a tindre en compte
en el desenvolupament econòmic de la ciutat, i ha de fer-se sota el paraigua d'un gran
acord social que establisca els pilars bàsics que servisquen per a dissenyar una
estratègia consensuada amb el sector turístic i un marc de col·∙laboració pública i
privada sota el prisma de la transparència econòmica.
30
Per a incrementar el desenvolupament econòmic de la ciutat els socialistes
apostem per una ciutat intel·∙ligent dins dels paràmetres més amplis de la definició
moderna de Smart Cities. Una ciutat sostenible on es prioritze la qualitat de vida dels
seus ciutadans. Una ciutat desitjable de visitar, no sols pel sol i platja, sinó també per la
cultura i les tradicions. Una ciutat innovadora on es puga emprendre i crear negocis per
a un mercat globalitzat.
CIUTAT INTEL·LIGENT. Els socialistes, hòmens i dones, volem apostar per
la innovació al servei de la ciutadania, però no sols per a dotar-los d'uns pocs serveis
d'administració electrònica, per si sols insuficients, sinó a més volem apostar perquè la
ciutadania, els emprenedors i les emprenedores i les empreses posseïsquen eines per a
créixer mitjançant la innovació i puguen competir en un mercat global que els permeta
generar riquesa en el nostre territori.
Els socialistes som conscients que posar València en primera línia de la
innovació mundial no és una tasca que puga abordar únicament i exclusivament
l'administració municipal. No obstant això, estem convençuts que un ajuntament ha de ser
el catalitzador de totes les sinèrgies de diferents administracions, autonòmica,
universitària, de l'estat i de la Unió Europea que, amb altres agents socials i econòmics,
patronals, sindicats i associacions i col·∙legis professionals, poden desplegar tota la
potencia innovadora de la nostra societat.
Els socialistes no podem deixar passar l'oportunitat que l'enorme potencial
científic i tecnològic de la nostra ciutat es veja reflectit en tota la seua magnitud en
l'estratègia RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy) de
l'Horitzó2020. El projecte presentat pel PP ha sigut fortament criticat per la Comissió
Europea, per la qual cosa s'ha desperdiciat una ocasió única d'aconseguir finançament
per als projectes estratègics regionals. Ara, els socialistes aspirem a liderar la sol·∙licitud
del nou projecte.
El nostre objectiu és que aquestes propostes aconseguisquen l'impuls, la creació
i el suport al teixit industrial innovador i d'alt valor afegit en l'àrea metropolitana de
31
València. Per a això, una de les nostres primeres mesures serà reenfocar l'actual
fundació INNDEA perquè contribuïsca de forma decisiva en l'elaboració d'un Pla
Estratègic per a la Innovació a València amb els agents socials i econòmics que siga
protagonista en el nou projecte RIS3 i en altres projectes de futur a nivell regional,
estatal i europeu. El seguiment del pla estratègic haurà d'incloure paràmetres objectius i
indicadors de compliment que permeten conéixer els graus d'abast del pla.
PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA. La prosperitat i el treball,
així com la qualitat d'aquest, depenen de l'activitat econòmica i de la intenció política
de qui governa. En conseqüència, la preocupació bàsica dels socialistes, crear llocs de
treball, ha de combinar mesures directes però també indirectes del foment de l'activitat
econòmica.
També l'administració local pot fomentar l'activitat econòmica en la nostra
ciutat amb bona regulació, polítiques actives d'atracció d'inversions, creació d'empreses i
consolidació del comerç de proximitat especialitzat, impuls de la innovació i bon
aprofitament de les seues fortaleses i potencialitats econòmiques.
- PROPOSTES
1. Posar el focus en activitats, indústries i activitats comercials concretes,
basades en la nostra fortalesa com a ciutat i capaços de nuclear un clúster,
per a estar en el mapa d'algunes especialitats específiques:
a. Promoció del turisme de qualitat, diferenciant turisme d'oci i el turisme
de negoci.
b. Activitats logístiques, aprofitant la nostra situació geogràfica com a port
idoni de destinació de la Mediterrània oriental.
2. Economia del coneixement basada en activitats avançades com la
biomecànica o la biomedicina entre altres on ja hi ha organismes,
institucions i coneixement de prestigi.
32
3. Promoure i finançar institucions clau com a motors econòmics: universitats,
centres d'I+D+i, entre altres.
4. Accelerar, mitjançant polítiques actives, el desenvolupament de negocis en
la ciutat, millorant l'accés al capital, proporcionant negoci i formació
especialitzada per als empresaris, sobretot pimes i startups.
5. Facilitar la connexió de les empreses de la ciutat amb les xarxes de
subministrament de recursos productius, de distribució i de coneixement.
6. Afrontar el problema energètic no sols com un problema ambiental, sinó
com un problema econòmic de primera magnitud i que ha de contribuir a
la nostra competitivitat comparativa.
7. Institucionalitzar degudament el foment de la innovació en les empreses de
la ciutat.
8. Fomentar i liderar una estratègia econòmica metropolitana, situant i
promovent les indústries en els polígons metropolitans i els serveis i
l'economia del coneixement en la ciutat.
EL COMERÇ QUE VOLEM. València ha de tindre un sector comercial
basat en una combinació equilibrada entre els distints tipus de comerç i construït de la
mà de les opinions i les propostes dels agents comercials i del sector del consum.
Amb la finalitat d’aconseguir aquest equilibri hem de Donar suport al sector
que és més vulnerable en les condicions de suposat mercat lliure i desregulador que la
ideologia de la dreta econòmica i política pretén imposar.
Hem de lluitar per un sector humanitzat que tinga en compte les necessitats dels
usuaris però també les dels treballadors i les treballadores, i que siga capaç
d'assegurar unes bones condicions de treball, però també de vida, conciliant vida
personal, familiar i laboral.
Hem de protegir el nostre xicotet i mitjà comerç tradicional i urbà com a part
del que som, com a part de la nostra cultura i com un valor afegit a la nostra oferta
33
turística, i mirar d’implantar estàndards de qualitat com a forma de guanyar
competitivitat i poder d'atracció per a aquells que ens visiten.
S'ha de propiciar des de l'administració local una cultura de respecte al
consumidor apostant per la formació de tota la societat en matèria de drets, qualitat en
el consum i exigència davant del comerç i davant de l'administració que ha de vetlar
per la qualitat en l'intercanvi comercial.
- PROPOSTES
1. Tornar a regularitzar els horaris comercials en el marc d'un acord global
amb el sector, reunint l’Observatori del Comerç de València.
2. Farem una moratòria en la concessió de llicències per a la implantació de
nous grans centres comercials fins que es puga aprovar un PATSECOVA,
consensuat amb el sector, que marque les directrius futures d'aquest tipus
de comerços.
3. Modificarem les taxes fiscals municipals perquè s'afavorisca la transmissió
del negoci de pares a fills.
4. Establirem una finestreta única d'assessorament, denúncies i tràmits que
facilite la relació dels comerciants amb l'administració.
5. La política municipal de comerços s'elaborarà comptant amb l'opinió i
direcció dels propis comerciants a través d'instruments de participació com
els consells locals de comerç.
6. Impulsarem la creació de nous negocis en àrees de nova creació que
actualment es troben desabastides d'oferta comercial.
7. Millorarem la xarxa de mercats municipals i n’adaptarem els horaris a la
nova organització de la vida familiar.
8. Ajudarem a fer que els comerços siguen competitius i viables en els nous
temps impartint cursos de gestió i suport al comerç pròxim.
9. Potenciarem la realització d'activitats socioculturals puntuals en els nostres
barris que convertisquen els carrers en zones comercials, evitant així els
34
desplaçaments a centres comercials fora de la nostra ciutat i convertir totes
les zones de València en centres de comerç.
UNA NOVA VISIÓ TURÍSTICA. València és una ciutat mediterrània que
ha d'explotar tot el seu potencial turístic, potenciant distints i diversos productes turístics
agrupats sota la tipologia de turisme urbà, turisme cultural, turisme de sol i platja,
turisme de congressos i fires, turisme gastronòmic, turisme de creuers i turisme per les
nostres tradicions i patrimoni.
No obstant això, inclús tenint en compte totes aquestes tipologies, aquestes ens
han de servir per a generar un producte unitari, una marca que ens servisca per a
posicionar en el panorama nacional i internacional la nostra ciutat.
Ens comprometem a vincular turisme al model de ciutat que volem, no podem
construir una oferta turística sòlida a llarg termini en una ciutat sense estratègia definida
per als que viuen en ella, mantindre la dicotomia entre la ciutat per a visitar i la ciutat
per a viure és insostenible. Construint les bases d'una ciutat amable per als que hi viuen,
construirem els fonaments sòlids d'una ciutat amable per als qui la visiten.
- PROPOSTES
1. Crearem una finestreta única, on es dispose de tota la informació
necessària per a celebrar esdeveniments en qualsevol espai de la ciutat i
també per a inversors turístics, àgil, dinàmica i executiva per a evitar la
pèrdua d'inversions que s'estan produint.
2. Donarem suport als xicotets esdeveniments que en quantitat de
pernoctacions són molt superiors als grans esdeveniments i, a més, generen
derrames directes en els allotjaments de la ciutat on se celebren.
3. Farem grups de treball actius formats per representants de Turisme
València i dels sectors rellevants del turisme on es repassen i valoren
accions passades i futures per a poder prendre les decisions òptimes.
35
4. Millorarem la senyalització turística, amb una homogenització i un
manteniment d'acord amb la demanda existent. Farem una campanya
d'unificació d'imatge i senyalització urbana. Ordenació d'icones i ubicació
adequada de senyals geogràfics, monumentals i paisatgístics.
5. Abordarem plans integrals de formació per als subsectors vinculats
directament o indirectament al sector turístic, com ara policia local, taxi,
comerç, transport amb bus i restaurants.
6. Planificarem accions de promoció i programació d'esdeveniments esportius,
musicals, de negocis, amb l'objectiu de desestacionalitzar la demanda i
diversificar l'oferta d'estada en la ciutat al llarg de l'any, amb propostes
atractives per a tot tipus de turistes i en totes les èpoques de l'any, no sols
vinculades als mesos estivals i al turisme de sol i platja.
7. Ampliarem els mercats de clients, especialitzant-ne l'oferta, amb un bon
posicionament en els buscadors i xarxes amb ofertes diverses i atractives
dirigides a famílies, gent major, parelles, grups jóvens, creueristes,
col·∙lectius de viatgers temàtics…
8. Definirem la marca València en relació al posicionament turístic que es
vulga liderar, basat en avantatges competitius.
9. El valor distintiu, diferenciador que imprimeix l'elecció de València com a
Ciutat de la Música, la converteix en focus d'atracció d'oportunitats de
negoci; culturals locals, nacionals i internacionals. Amb la possibilitat de
programar actuacions, trobades, fòrums, fires, certàmens i esdeveniments
per a una extensa varietat de gustos, aficions i negocis al llarg de l'any.
10. Abordarem la recuperació del Cabanyal, també com una oportunitat per
a reactivar l'oferta turística de la ciutat.
11. Reordenarem els espais de la Marina que durant anys ha sigut la mostra
d'un fracàs del format dels grans esdeveniments, per a convertir-la en una
font d'oportunitats.
12. Elaborarem un codi ètic, de conducta i compromís de turisme sostenible.
13. Abordarem campanyes de conscienciació i sensibilització finançada per
organitzacions privades i l'administració per a involucrar, implicar,
36
entusiasmar i il·∙lusionar els ciutadans en la complicitat de vincular-se amb el
projecte de construir ciutat per a gaudir-la els qui hi viuen i els qui són
benvinguts. Una ciutat per a passejar, escoltar música, circular amb bici,
navegar, prendre el sol. Una ciutat per a ensenyar. Ciutadans que es
converteixen en guies turístics amb l'orgull de representar un enclavament
privilegiat on dialoguen la història, el respecte per les tradicions, els
paisatges naturals únics amb la modernitat, la tecnologia, la innovació i el
disseny.
14. Donarem suport a l'ampliació de la xarxa de Tourist Info, facilitant que
les empreses puguen incorporar-hi el seu material promocional.
15. Coordinarem la utilització de totes les plataformes i recursos possibles
per a la promoció de la destinació (oficines de turisme en l'exterior, espai
compartit en fires, accions conjuntes amb el sector del comerç) per a reduir
costos al màxim sense perdre efectivitat.
16. Incorporarem al concepte turístic el màxim nombre de recursos culturals i
fer visibles els col·∙lectius que puguen representar-los: música, galeries d'art,
circuits literaris o el teatre.
17. Augmentarem les actuacions de conservació, promoció i dinamització de
l'ús del patrimoni, hui del tot insuficients i que posen en perill
d'irrecuperabilidad recursos únics hui desvalorats.
18. Coordinarem amb altres administracions una anàlisi d'infraestructures de
transport: aeroport, port i ferrocarril, que milloren l'accessibilitat a la ciutat
per a tot tipus de mercats objectius, segons la via d'entrada, reclamant i
reivindicant de forma ferma i constant les inversions necessàries quan siga
necessari.
19. Analitzarem les infraestructures disponibles per a ús sectorial: espais per
a reunions, congressos, esdeveniments i formació tant de titularitat
municipal com de la Generalitat, dotant-les de contingut i donant usos nous,
quan siga necessari, per a evitar la infrautilització.
37
//2. POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ I
DE REACTIVACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL
TREBALL. La preocupació dels socialistes, hòmnes i dones, per la situació de
la falta de treball a la ciutat de València és màxima. Ens enfrontem a una situació en
què acaba l'any 2014 amb 85.600 persones desempleades, 5.100 més que quan va
començar el mandat del PP. Una ciutat estigmatitzada per una desocupació de llarga
duració que s'ha enquistat: 44.900 persones que des de fa dos anys o més busquen
treball, més del 50 % del total. On la desocupació en la franja que hi ha entre els 30 i
els 54 anys està en el 62,0 %, on les dones pateixen una taxa de desocupació del
30%, i els jóvens es veuen obligats a emigrar per falta d'expectatives a l'hora de
trobar un treball digne que els permeta créixer i promocionar.
En definitiva, un panorama desolador al qual els socialistes de València estan
disposats a posar fi, des del coneixement de la situació, l'anàlisi i la posada en marxa
de polítiques actives de creació de llocs de treball que resolga aquesta situació des
d'una perspectiva realista a través de solucions raonables i raonades, comptant amb
l'opinió i col·∙laboració dels agents socials de la ciutat i d'altres sectors participants en la
dinamització de l'economia que permeten des del consens solucionar el problema de la
desocupació.
La política econòmica de l'ajuntament estarà al servei de les polítiques actives
de creació de llocs de treball i de reactivació del mercat de treball en l'àmbit municipal,
polítiques, ben dissenyades i ben practicades, de lluita contra la desocupació,
complementaran, fins on siga possible, les carències de les administracions de nivell
superior: Generalitat, Estat i Unió Europea, hui poc actives i encara menys encertades en
aquesta matèria. Els socialistes proposem polítiques i eines com les següents. Estudiarem i
quantificarem les unitats familiars amb càrregues, per a establir les accions que
permeten donar treball per com a mínim sis mesos a un dels seus membres, de tal
38
manera que escalonadament puguen accedir a aquesta proposta la totalitat dels
afectats per aquesta situació.
Som conscients que hi ha col·∙lectius sobre els quals és necessari actuar, per la
qual cosa hem de prioritzar en programes de generació d'ocupació per a població en
risc d'exclusió social i víctimes de violència de gènere. Per a això serà necessari
fomentar la col·∙laboració activa entre ocupació i serveis socials a través de projectes
concrets.
Les subvencions que es concedisquen a fundacions, associacions etc., que no
tinguen com a finalitat accions de primera necessitat per als ciutadans de València,
hauran de desplegar transversalment accions de foment de l'ocupació o augment de
l'ocupabilitat.
CENTRE D'ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LABORAL. Els socialistes,
hòmens i dones, proposem un centre d'anàlisi retrospectiva i prospectiva sobre la situació
laboral de la ciutat de València per a oferir i dissenyar eines encaminades a augmentar
el nivell d'ocupabilitat dels ciutadans i les ciutadanes de València.
En aquest context, per a posar en marxa solucions, és necessari partir d'un bon
diagnòstic de la situació de la desocupació en la ciutat, per això plantegem la creació
d'un observatori del mercat de treball de València on tinguen cabuda els agents socials
(sindicats i associacions empresarials), l'administració (SERVEF...) i altres actors que s’hi
aniran sumant.
Concebem aquest observatori com un instrument per a l'estudi i l’anàlisi de
dades en matèria d'ocupació, al servei de les polítiques d'ocupació i formació que
s'establisquen des de l'ajuntament de la ciutat de València. Dades que demanarem
fonamentalment de l'Oficina Estadística de l'Ajuntament de València, de l'Institut
Valencià d'Estadística i de l'INE, com a principals fonts d'informació però no les úniques.
39
En l'àmbit de l'observatori es poden estudiar les necessitats del mercat laboral i
analitzar com fluctua la demanda de perfils professionals tradicionals i de noves
professions o sectors emergents.
Els objectius fonamentals d'aquest observatori seran, entre altres:
1. Analitzar la informació sobre les variables més rellevants en matèria
d'ocupació, que incideixen en la ciutat de València.
2. L’anàlisi de perfils soci laborals de les persones desocupades en la ciutat.
3. Estudiar el mercat de treball de la ciutat de València.
4. L’avaluació de les polítiques laborals implementades.
5. Donar orientació als diferents sectors, per a prendre millor decisions en la
dinamització del mercat de treball.
6. Proporcionar als actors en el mercat de treball, informació i elements per a
la presa de decisions.
7. Ser guia en la presa de decisions sobre ocupació que l'Ajuntament duga a
terme.
Aquest observatori publicarà trimestralment informes sobre l'evolució de la
situació de l'ocupació, de l’estructura i de la situació del mercat de treball a la ciutat de
València. Es reunirà amb tots els membres que conformen el consell per a la discussió i
l’anàlisi de l'informe trimestral.
Els estudis, les anàlisia i les guies que es duguen a terme seran publicades i
accessibles a tota la ciutadania.
En definitiva, l'Observatori d'Ocupació de l'Ajuntament de València, serà un
instrument que permeta prendre les millors decisions en polítiques d'ocupació, per part
dels responsables de l'ajuntament de la nostra ciutat.
40
PLA DE NOVA OPORTUNITAT. La prioritat d'aquest pla és la inclusió
laboral de les persones desempleades o en situació de precarietat laboral, i fer-ho
segons les seues capacitats. Els socialistes volem combatre aquells dogmes que exclouen
col·∙lectius sencers del mercat laboral i per a això proposem un pla amb un doble
vessant, desempleats jóvens i majors de 45 anys.
El Centre Municipal d'Orientació, Formació i Promoció de l'Ocupació denominat
València Emplea es concep com un instrument per a la promoció de l'ocupació i una eina
per a la formació i ocupabilitat de les persones que, havent-se quedat sense treball, a
través d'aquesta entitat puguen accedir al mercat de treball en la millor disposició
d'ocupabilitat.
Aquesta entitat es recolzarà en l'Observatori del Mercat de Treball que
proporcionarà dades pel que fa a l'estructura de la demanda d'ocupació, a l'evolució i
als nínxols d'ocupació que es vagen detectant.
L'ocupació no sols es genera des de les empreses. El públic té un gran paper
que jugar per a crear les condicions que facen que es posen en marxa nous projectes
laborals i noves infraestructures generadores de llocs de treball. Els llocs de treball no es
creen amb fórmules màgiques, sinó amb dedicació, apostes, il·∙lusió, recursos i condicions
favorables a la seua posada en marxa.
Tres són les àrees fonamentals que la sustenten i sobre les tres incidirem:
formació, empresa i emprenedoria.
PLA JOVE D'INSERCIÓ LABORAL. Es tracta d'un pla que incidisca en
un element fonamental, tal com reconeixen diversos estudis del mercat laboral, els
primers treballs. Aquestes primeres experiències en la vida laboral són determinants per
a la consecució de llocs de treball de qualitat en el futur, és per això que no podem
permetre —perquè és injust de manera individual i insostenible, col·∙lectivament— que no
hi haja aquestes experiències o que la vida laboral de jóvens que tenien treball abans
41
de la crisi econòmica es paralitze des de llavors. Aquest pla arreplegarà les següents
línies clau d'actuació:
1. Ajuda a la millora de les competències laborals dels jóvens sense treball
de la ciutat. En dues línies: una primera, orientada a aquells jóvens de
baixa capacitació acadèmica i professional, als qui s’ha d'oferir un
itinerari de formació garantit que millore la seua ocupabilitat i una segona,
que incidisca en aquells jóvens que, tot i tindre capacitació acadèmica
estiguen en situació prolongada de desocupació i puguen veure's
beneficiats de formació que readapte les seues competències al mercat
laboral.
2. Millora de la informació i accés a l'oferta i la demanda d'ocupació.
3. Programa d'inserció laboral específic per a treballadors amb discapacitat.
4. Els programes de formació i ocupació actuals, orientats com a beques
públiques on els jóvens es formen després de la seua formació són eines
segons el nostre parer insuficients, ja que no categoritzen l'ocupació com el
que és. Els socialistes, hòmens i dones, generarem programes públics i de
col·∙laboració publicoprivada d'accés a l'ocupació i no a una beca de
formació.
PLA D'OCUPACIÓ GARANTIA +45 ANYS. És fonamental oferir una
solució present a aquells aturats de llarga duració que sent majors de 45 anys tenen
especials dificultats per a reincorporar-se al mercat laboral, la nostra ciutat no pot
deixar al marge una part important dels habitants que formen part activa de la ciutat i
que, sobretot, hem de tractar com a subjecte de drets a qui tenim l'obligació d'oferir
solucions.
Una ciutat no pot assumir com a inevitable una borsa permanent de
desempleats, que amb el fenomen de la histèresi descompensen el teixit laboral al
mateix temps que van perdent progressivament possibilitats d'inserció laboral davant de
la passivitat de les administracions públiques.
42
- PROPOSTES
1. Farem programes específics de noves capacitacions per a aquest col·∙lectiu
de desempleats amb l'objectiu de millorar-ne l’ocupabilitat.
2. Assignarem una puntuació especial en la contractació pública de
l'ajuntament a aquelles ofertes que incloguen la contractació de
desempleats amb aquestes característiques.
3. Crearem un pla de treball públic que promoga la contractació directa
d'aquest col·∙lectiu amb l'objectiu d'evitar situacions d'exclusió laboral.
Aprofitarem les sinergies que els plans de rehabilitació que promourà
l'ajuntament socialista produïsquen en aquest aspecte.
Quant a l'àrea de formació d'aquest pla, les línies d'actuació seran les següents:
1. La formació ha constituït una aportació substancial a la consecució dels
objectius de l'estratègia de Lisboa per al creixement i l'ocupació, per la
qual cosa ha de continuar ocupant un lloc destacat en l'estratègia general
del municipalisme socialista.
2. Des de l'àrea de Formació del Pla de Nova Oportunitat potenciarem la
formació que tindrà un doble objectiu: La formació professional específica i
la formació complementària que va reforçar les destreses adquirides.
3. En la formació específica es va a adquirir les destreses, les coneixements i
els hàbits bàsics de l'especialitat, preparant el ciutadà per al
desevolupament de l'activitat professional; així com fomentar i consolidar
la motivació i les actituds adequades per a l'exercici laboral, desenvolupar
i consolidar l'autonomia i la maduresa personal mitjançant l'adquisició
d'hàbits que ajuden el ciutadà a participar en l'activitat laboral i social.
Posarem en marxes les escoles taller dels oficis per als jóvens valencians.
Una fórmula mixta de formació i ocupació en combinació amb les TIC.
4. En la formació complementària anem a complementar i afavorir els
aprenentatges professionals, millorar el nivell educatiu i cultural dels
ciutadans i potenciar el seu desenvolupament humà; així com fomentar
43
l'adquisició i assimilació de les tècniques instrumentals bàsiques i
alfabetització informàtica a través de les TIC, facilitar l'accés als diferents
nivells sistema educatiu i preparar d'acord amb els itineraris dels certificats
de professionalitat.
5. En l'àrea de formació i a través de convenis amb les conselleries
corresponents es posaran en marxa els PAAC (Procediment d'Avaluació i
Acreditació de Competència) de determinades qualificacions.
PLA DE SUPORT A LES EMPRESES. Les empreses encara que formen
part del sector privat no poden veure en l'ajuntament un element desconnectat de la
seua realitat, el suport al teixit empresarial per part de l'ajuntament serà constant i en
benefici del conjunt de la ciutat, no dels interessos associats a particulars, per això
aquest pla tindrà entre altres objectius:
1. Oferir formació contínua a treballadors i treballadores en actiu i
desempleats recents.
2. Ajudar a la consolidació de l'ocupació a treballadors i treballadores en
situació d'inestabilitat laboral.
3. Potenciar l'interés per les noves tecnologies de les pimes i facilitar-ne
l'accés.
4. Facilitar l'accés a recursos financers externs, possibilitats de negocis, fires
mostraris, etc.
5. Potenciar l’associacionisme empresarial local.
6. Potenciar la innovació en les empreses locals.
44
//3. INNOVACIÓ, SOSTENIBILITAT I ECONOMIA SOCIAL
ECONOMIA SOSTENIBLE. El concepte de sostenibilitat, encara que sovint
tergiversat i utilitzat de forma equívoca, consisteix en l'existència de condicions
bàsicament econòmiques, socials i mediambientals, tot i que també polítiques, que
determinen el funcionament harmònic al llarg del temps d'un territori o una societat. O,
dit d'una altra manera, és una actitud global cap a l'entorn que permeta la satisfacció
de les necessitats de l'actual generació sense sacrificar les necessitats de les generacions
següents. És, per tant, una forma d'acció equilibrada dels factors productius i les
exigències mediambientals.
Específicament, el desenvolupament econòmic sostenible planteja exigències
poc agradables per als partidaris de negocis ràpids i escassos escrúpols. Els
sostenibilitat econòmica i el pelotazo no combinen bé. Però per a un govern municipal
progressista és una exigència ineludible, i no sols en la teoria.
- PROPOSTES
1. Incorporar la dimensió social a les polítiques de desenvolupament
econòmic amb elements com ara l'equitat intrageneracional,
intergeneracional i interterritorial, la solidaritat i la qualitat de vida.
2. Incorporar els costos mediambientals als càlculs de rendibilitat de
qualsevol iniciativa de desenvolupament: contaminació de l'aire, del
sòl i de l'aigua, l'esgotament dels recursos naturals, la pèrdua de
diversitat biològica, la desforestació, l'esgotament d'aqüífers, el
congestionamiento urbà, etc.
3. Incorporar la cultura de la productivitat que incloga el rendiment
ecològic, és a dir, utilitzar menys recursos naturals per a obtindre el
mateix nivell de producció i valor.
45
4. Aprofitar la nostra posició geogràfica privilegiada i el nostre
caràcter emprenedor per a explorar de forma ferma i decidida
totes les possibilitats de l'economia basada en el creixement blau.
5. Dissenyar el desenvolupament econòmic de València de manera que,
en els seus projectes i iniciatives, complisquen un conjunt de requisits:
no comprometre més recursos naturals que els estrictament necessaris,
assegurar que aporten avantatges econòmics reals, i no sols
polítiques o propagandístiques A la ciutat i els seus habitants,
incloure com a criteri de selecció la capacitat de generació de
treball, immediat o potencial, millorar realment la competitivitat de
València, adoptar en el desenvolupament del projecte les
tecnologies que, sent econòmicament viables, siguen menys agressives
amb l'entorn.
ECONOMIA SOCIAL. Els socialistes, hòmens i dones, creiem que la
incorporació de paràmetres ètics en l'economia no és una idea difusa, sinó una necessitat
per a millorar la competitivitat i que revertisca en la societat. Hi ha una àmplia
demanda social, i és una via clara per a impulsar l'activitat econòmica des d'una
perspectiva diferent de la tradicional, basada en criteris purament capitalistes. L'ètica,
així com altres principis vinculats a la persona i a l'entorn, com a millora de la
competitivitat, estan arreplegats en la normativa reguladora de l'economia social i de
les entitats que la integren.
Els socialistes, hòmens i dones, creiem que ha de ser aplicada i promoguda pels
poders públics en l'àmbit de les seues competències, utilitzant per a això el que disposa
la pròpia Llei d'Economia Social, és a dir, han de remoure obstacles que impedisquen
l'inici i exercici de l'activitat econòmica per entitats de l'economia social, facilitar les
iniciatives, promoure els principis i valors de l'economia social, promocionar la formació i
readaptació professional en aquest tipus d'entitats, facilitar l'accés als processos
d'innovació tecnològica i organitzativa als emprenedors d'economia social, involucrar els
agents de l'economia social en polítiques actives d'ocupació, especialment en favor dels
sectors més afectats per la desocupació, dependència i integració social.
46
Des de l'Ajuntament de València, els socialistes i les socialistes impulsarem les
diferents activitats d'economia social (cooperatives, societats anònimes laborals, societats
limitades laborals, empreses d'inserció, etc.), mitjançant mesures com l'obertura a les
mateixes de la contractació municipal d'obres i serveis, l'establiment de concerts per a la
difusió de les seues activitats, la creació d'una Taula Valenciana de l'Economia Social.
Creiem en la promoció, el desenvolupament i la divulgació dels valors i fórmules de
l'economia social, així com el foment i la creació d'empreses dins d'aquest model
econòmic.
Per a això, desenvoluparem iniciatives locals que tenen com a fi fomentar la
cultura emprenedora i l'activitat empresarial en l'àmbit de l'economia social i en les
quals participaran empreses i entitats pertanyents a aquest sector i, en alguns casos,
altres organismes institucionals, com ara la Conselleria d'Educació, a través de plans de
formació en els centres escolars
La interlocució pública i la participació en fòrums i plataformes amb presència
dels agents socioeconòmics, és —sens dubte— la gran assignatura pendent del
moviment cooperatiu i de la resta d'entitats de l'Economia Social, que porten anys
reclamant estar representats en tots els organismes creats per les diferents
administracions públiques on estan la resta d'agents socioeconòmics. Per tot açò, i
perquè la veu de l'economia social se senta a través dels seus representants legítims,
proposem que aquests participen junt amb la resta d'agents socials, amb rang de
participants i no sols de col·∙laboradors, directament en els processos d'interlocució
econòmica i social que mantinga l'Ajuntament de València.
Per la seua mateixa naturalesa jurídica, pels seus valors, per la seua àmplia
xarxa territorial, i pel seu compromís amb la qualitat de vida dels valencians, el
cooperativisme i la resta d'entitats de l'economia social constitueix un model idoni per a
col·∙laborar amb els poders públics en la prestació de serveis als ciutadans. Des de
l'Ajuntament es reorganitzarà la contractació amb el sector privat i es promocionarà
l'accés a les licitacions de serveis públics utilitzant per a això la clàusula de discriminació
positiva en favor de les entitats de l'economia social en els supòsits d'empat. De la
mateixa manera, es fomentarà l'ús de les clàusules socials en la contractació amb el
sector privat, de manera que permeten la inclusió laboral d'aquells sectors amb major
47
risc. Igualment, des de l'Ajuntament es promourà, en l'àmbit de les seues competències la
creació de cooperatives.
L'Ajuntament ha de promoure i fomentar l'etiqueta «Empresa Socialment
Responsable». Aquesta etiqueta es quantificarà com un valor en les licitacions públiques
de l'Ajuntament. Es proposarà negociar amb les entitats bancàries condicions favorables
per a aquelles empreses que adquirisquen aquesta condició. Un exemple seria un punt
menys del tipus d'interés del finançament.
L'Ajuntament de València potenciarà la fórmula d'autoocupació col·∙lectiu,
prioritzant el cooperativisme com a model d'èxit empresarial, que genera ocupació
estable i de qualitat, promocionant les bones pràctiques cooperatives en matèria
d'ocupació, en tots els programes públics d'ocupació, així com fomentar el model
cooperatiu i d'economia social per a la reconversió d'empreses mercantils en crisi, sense
relleu generacional o abocades al tancament per diferents motius.
L'Ajuntament de València valorarà la capacitat i oportunitat de l'economia
social en el foment de la igualtat entre hòmens i dones, en la superació de situacions de
dependència o discriminació per raó de gènere i en el reforç de l'autoafirmació i
autoestima en els processos d'integració laboral i social de les víctimes de
maltractaments i d'altres col·∙lectius en risc d'exclusió social. Amb este fi, incorporarà
mòduls específics, divulgatius i formatius, sobre possibilitats de l'autoocupació
cooperativa en els diferents programes d'acompanyament i incentius a l'ocupació
femenina, de manera que es promoga la incorporació laboral de la dona a través
d'aquesta fórmula. De la mateixa manera, desenvoluparà plans específics que
promoguen la incorporació de la gent més jove i prestarà especial atenció a la
integració laboral de col·∙lectius desfavorits pel mercat de treball convencional.
L'Ajuntament de València actuarà per a corregir l'important grau de
desconeixement de les autèntiques característiques i potencialitats del model de
l'economia social, reforçant i ampliant la labor de divulgació per a conformar una
percepció de l'economia social com a element de desenvolupament i de progrés social.
Les xifres positives del cooperativisme valencià en un context de crisi en els últims anys
reforcen aquesta actuació.
48
Des de l'ajuntament també donarem suport a aquelles iniciatives de caràcter
civil, bé a través de fundacions o associacions, que lluiten contra la pobresa i l'exclusió
social. Iniciatives que donen suport a persones que estiguen en situació de risc d'exclusió
social. Unes iniciatives a través de la formació i la inserció laboral per a la promoció i la
integració plena en la societat. També anem a donar suport a les iniciatives d'empreses
d'inserció la finalitat de les quals siga la de possibilitar l'accés al món laboral de
col·∙lectius desfavorits, mitjançant el desenvolupament d'una activitat productiva, a través
d'un procés d'inserció que establesca una relació laboral convencional.
Per tot això, apostar per l'economia social ja siga en sentit ampli o en aspectes
concrets és el repte que ens proposem afrontar en els pròxims anys.
ECONOMIA DE LA INNOVACIÓ. Els pròxims anys veurem canvis
disruptius en les organitzacions de tot el món. Canvis que dibuixaran un escenari
internacional diferent o molt diferent del que hui coneixem.
L'arribada de les TIC i la seua universalitat, ha generat un impacte sobre la
societat de tal magnitud, que sense ser molt conscients encara d'això hem aconseguit
eliminar les barreres del temps, l'espai i el pes (virtualització), aconseguint amb això
accelerar els processos de transformació i canvi de tot el que ens rodeja. El coneixement,
que sustenta les innovacions que canvien l'estat de la tècnica i de l'art, flueix a gran
velocitat transformant molts dels nostres paradigmes.
Ara, les noves necessitats que la societat planteja ja no es poden resoldre des
de les idees i esquemes del segle passat. Fan falta noves solucions capaces d'afrontar
nous reptes.
Les tecnologies desenvolupades els últims 20 anys posen a disposició de la
societat noves eines de treball, que obrin nous horitzons per a donar respostes a
problemes que mai no havien tingut una resposta factible des del coneixement i
tecnologies disponibles antany; però, a més, permet revisar, renovar, i innovar les
respostes que actualment s'ofereixen, i que no satisfan les necessitats actuals dels usuaris.
49
Una ciutat com València ha de tindre aquesta visió com a part de la seua
estratègia de futur. El món en aquests pròxims anys s'anira transformant
acceleradament.
En l'economia mundial, la competència es basa cada vegada més en la
innovació, subratllant el paper fonamental que exerceix la innovació en la millora de la
productivitat, el desenvolupament de nous productes, les noves oportunitats de mercat, la
creació de llocs de treball i com a font d'avantatges competitius. «al marge de
l'economia, la innovació és també el mitjà pel qual s'aconsegueixen millores en la
qualitat de vida i es dóna resposta als grans reptes a què s'enfronta la societat»,
destacant temes com la seguretat alimentària, la salut pública i el canvi climàtic. «Si
continuem fent les coses de la mateixa manera que les fem ara, no aconseguirem res
amb relació a cap d'aqueixos reptes».
L'esquema d'àrees d'actuació en matèria innovadora que proposem els
socialistes, concordant amb les conclusions del Fòrum Mundial de Serveis, Polítiques,
Cooperació i Informació en Matèria de Propietat Intel·∙lectual (OMPI), a l'escala pròpia
de l'Ajuntament de València.
Els socialistes de la ciutat, hòmens i dones, proposem crear la comissió o eines
necessàries per a definir en més profunditat aquells paràmetres de caràcter qualitatiu,
que junt amb els de caràcter quantitatiu assentaran les bases per a un observatori
municipal de la innovació.
L'Ajuntament de València té una infraestructura organitzativa per a promoure
la política d'innovació entre les empreses valencianes, però sense una estratègia clara,
ni un funcionament metòdic, ni una bona direcció, ni un pressupost suficient.
La Fundació INNDEA de l'Ajuntament ha de ser l'instrument catalitzador
municipal per a concentrar tota la informació relacionada amb la innovació que
actualment està dispersa en diferents institucions, ja siguen de caràcter metropolità,
regional, nacional o europeu. Proposem per tant una nova INNDEA que desplegue com
a mínim un Pla d'Aprofitament i Retorn del Talent i un Pla Estratègic per a la Innovació.
50
PLA D'APROFITAMENT I RETORN DEL TALENT. És capital per a
una ciutat que vol posar les bases d'un futur sostenible establir una estratègia
d'innovació, i perquè aquesta funcione ha d'aprofitar totes les potencialitats. És
fonamental en conseqüència, suprimir la fuga de ciutadans i ciutadanes que representen
una part indispensable del talent i per tant del capital humà de la ciutat. Per a això
proposem la següent proposta marc.
Aquest pla vol posar el focus en aquelles persones amb alta capacitació que
resideixen en la nostra ciutat, però també en aquelles que a causa d'una injusta falta de
perspectives de desenvolupament personal i professional s'han vist obligades a
abandonar-la i de la mateixa manera a totes aquelles persones que vulguen establir les
seues idees innovadores en el marc magnífic que suposa la nostra posició i que fins ara
ha sigut infrautilitzat pel Partit Popular. Per a això aquest pla es concentrarà en les
següents àrees.
No cal desconéixer en aquesta tasca l'existència de dos de les universitats
públiques més potents del nostre Estat i per a aquesta tasca serà vital la col·∙laboració
amb elles, així com les seues aportacions, no podem tindre com fins ara un ajuntament
d'esquena a allò que ha de ser un dels pilars del creixement econòmic de la ciutat de
València.
És necessari donar suport a l'emprenedoria i a la creació d’empreses noves a
València, i amb especial atenció i suport cap aquelles innovadores, que aporten al teixit
empresarial de València activitats de diversificació i de noves tecnologies, amb alt valor
afegit i potencial de creixement.
Per aquest motiu, convé estimular la iniciativa emprenedora i facilitar eines que
permeten transformar idees de negoci en empreses reals i amb sentit de futur.
Des d'aquesta perspectiva, conscients que el món d'emprendre és
desenvolupament i canvi es crea l'Àrea d'Emprendre on es podran descobrir noves
formes de buscar oportunitats de negoci en els nous estils de vida i tendències de
mercats. Es tracta d'un entorn destinat a les persones emprenedores que volen crear la
51
seua pròpia empresa. L'objectiu és fer de l'Ajuntament un catalitzador de la creació
d’empreses noves.
En aquest sentit, la creació d'una Àrea d'Emprendre té com a objectiu capacitar
a demandants que ho desitgen, amb especial atenció (però no única) als jóvens que no
tenen la possibilitat d'accedir a les eines necessàries per a desenvolupar els seus
projectes productius. Les capacitacions sobre com elaborar un Pla de Negocis i
l'assessorament personalitzat permetran als futurs emprenedors maximitzar les
capacitats, enfortint la inclusió social i igualant oportunitats.
Per a tot això, es faran actuacions dirigides a estimular el foment i la detecció
d'oportunitats emergents que possibiliten la creació d'empreses innovadores mitjançant
orientació i assessorament per a emprendre un negoci. D'esta manera, s'oferiran accions
formatives a fi d'ajudar a percebre els factors d'èxit i fracàs al mateix temps que les
oportunitats i els riscos del projecte empresarial amb el propòsit de facilitar la presa de
decisions.
Aplicarà en aquesta labor els criteris internacionals per a la transferència de
tecnologia i coneixement, així com per a mesurament dels resultats. Col·∙laborarà amb
les universitats i instituts per a l'aplicació d’aquest coneixement mitjançant millores
tecnològiques orientades a l'aparell productiu
La tasca de l'ajuntament no pot acabar en l'assessorament a la persona
emprenedora, el finançament d'aquelles start-ups que poden no desenvolupar-se per
falta de recursos pot marcar una línia diferencial en el desenvolupament o no d'una
empresa que pot ser un motor fonamental per al futur de la ciutat, per això ens
comprometem a llançar un programa públic llançadora d'empreses.
És per això que l'ajuntament firmarà un acord amb el CEEI València,
Conselleria d'Innovació i Ocupació en les seues diferents direccions generals, amb els
instituts tecnològics que procedisca i amb les universitats públiques presents en la ciutat
de València per a crear un programa de creació d'empreses de postgraus o llicenciats.
Aquestes empreses, generades a través del pla, comptaran conseqüentment
amb capital públic per al desenvolupament, és per això que aquestes empreses tindran
52
l'obligació de generar un retorn si tenen èxit. Aquest capital que, en forma de retorn,
generen les empreses reeixides creades amb aquest pla servirà per a finançar aquelles
noves start-ups que formen part del pla, que produïran una sostenibilitat del pla a llarg
termini.
Les evidències internacionals ens mostren que l'emplaçament físic de les
empreses, en especial aquelles innovadores és essencial per a generar sinergies entre
elles i millorar la competitivitat.
L'ajuntament revisarà i reestructurarà els vivers d'empreses municipals ara
infrautilitzats, i avançarà cap al concepte del municipi com a accelerador d'empreses.
Volem posar la base del futur «València Valley» i, en sintonia amb l'Àrea
Emprendre i el programa públic llançadora, proposem construir nous vivers públics
d'empreses, que promocionen el treball col·∙laboratiu, constituint un clúster de start-ups
innovadores i que estaran a disponibilitat d'aquelles noves empreses que formen part
del pla pel temps que siga necessari fins que puguen disposar de recursos propis per a
establir-se de forma autònoma.
PLA ESTRATÈGIC PER A LA INNOVACIÓ. El pròxim govern municipal
socialista posarà en marxa un Pla Estratègic per a la Innovació a València, en
concordància amb la política d'innovació de la Unió Europea i consensuat amb les pimes
valencianes, que serà objecte de seguiment i avaluació per mitjà d'un sistema unificat
d'indicadors i amb les característiques mínimes següents:
- PROPOSTES
1. Promourà el lideratge de l'Ajuntament de València en matèria d'innovació
en l’àmbit d'actuació en els tres fronts canònics: societat digital inclusiva,
economia digital i administració electrònica.
53
2. Definirà línies preferents d'interés per a emmarcar i seleccionar propostes
innovadores, per a la qual cosa disposarà d'un equip amb capacitat per a
classificar i prioritzar les propostes rebudes.
3. Tindrà polítiques actives d'ajuda a la innovació a les pimes valencianes,
amb especial accent en el xicotet comerç per a facilitar l'accés de les
empreses a la innovació per mitjà de línies de crèdit específiques. A este
efecte, l'Ajuntament negociarà acords preferencials amb les entitats
financeres per a la materialització econòmica d'aquestes polítiques actives.
4. Promourà la presència d'empreses tecnològiques posant al seu abast sòl
municipal i infraestructures municipals amb costos més baixos que la
mitjana del mercat, en la línia de la consecució d'un autèntic «València
Valley».
5. Afavorirà la cultura de la innovació mitjançant activitats clarament
programades: formació a les pimes, campanyes de difusió, suport a la
gestió de la innovació de les pimes, difusió dels productes i servei de les
start-ups, etc.
6. Buscarà socis inversors i cofinançament amb el mecanisme de garantia.
7. Crearà un fons de garantia per a avalar entrades de capital o
finançament dels projectes que responguen a l'estratègia municipal i siguen
avaluats com a solvents.
8. Reivindicarà i formarà part de les organitzacions que reivindiquen un
augment, racional i sostenible però constant de la Unió Europea, l'Estat
Espanyol i la Generalitat Valenciana en I+D+i.
9. Tot això serà arreplegat i estructurat en un Pla Estratègic per a la
Innovació a València, en concordància amb la política d'innovació de la
Unió Europea i consensuat amb les pimes valencianes, que serà objecte de
seguiment i avaluació per mitjà d'un sistema unificat d'indicadors.
INFRAESTRUCTURES I XARXES DE QUALITAT. Els bons serveis
públics exigeixen bones infraestructures i xarxes hidràuliques, energètiques, de
transport, de telecomunicacions i mediambientals. Una bona política d'infraestructures té
54
impacte directe i intens en l'economia d'una ciutat per almenys dos motius: a) la
construcció, el manteniment i l’eventual renovació són clars productors d'ocupació; b) la
qualitat i la disponibilitat són tractors d'inversions i de creació de nous negocis.
La política d'infraestructures que proposem els socialistes és dependent del
model de ciutat que volem. Però també està relacionada amb la política de
desenvolupament econòmic de València. Per això, el nostre programa defén que, dins
de les exigències de la sostenibilitat i fugint de projectes faraònics que busquen prestigi
fatu, els socialistes estem per dotar a València de les infraestructures millors i més
valuoses.
- PROPOSTES
1. Solució ferroviària integral —incloent-hi el túnel passant— i harmònica
amb el parc Central com a intercanviador.
2. Pla global de posada en valor de la façana marítima i ordenació i
posada en valor de la dàrsena interior.
3. Solució ordenada i respectuosa amb els barris contigus de la comunicació
del Port amb el corredor mediterrani, i prolongació del soterrament de les
vies de Serradora.
4. Completar el traçat del metro.
5. Millorar l'accés oest a la ciutat.
6. Recuperació del Cabanyal, conservant-ne la història i l’essència, de
manera moderna i avançada, que permeta l'accés al mar sense devastar
el barri.
7. Revisar el planejament d'aparcaments de la ciutat per a dotar-ne a
aquells barris on hi haja saturació de vehicles.
55
//4. FINANÇAMENT I CONTRACTACIÓ MUNICIPAL
Si bé la legislació vigent arreplega que haja de garantir-se la suficiència
financera de les corporacions locals la veritat és que l'administració local té un
finançament manifestament insuficient respecte als serveis que presta, en clara
desproporció amb les administracions de l'Estat i autonòmiques. En compte d'equilibrar
la proporció financera, les polítiques actuals de l'Estat tendeixen a reduir l'autonomia
municipal i a retallar-ne les competències, les prestacions i els serveis i, conseqüentment,
a majors restriccions financeres.
En aquest context, i amb independència que els socialistes i les forces de
progrés en general puguen reinvertir aquesta tendència a la retallada generalitzada, el
nou Ajuntament de València haurà d'assumir, com en una «tempesta perfecta», la
concurrència de les retallades amb l'endeutament massiu generat pel PP, l'augment
imparable de les necessitats de finançar la solidaritat social amb una ciutadania amb
una desocupació elevat i pobresa creixent, i la urgència de promoure amb ajudes el
creixement de l'activitat econòmica i consegüentment, l'oferta de llocs de treball.
La gestió del pressupost municipal ha de ser transparent i participativa; a més
de tindre altres prioritats com una major inversió, fonamentalment dirigida a un augment
de l'ocupació, un millor manteniment de la ciutat i un augment de la despesa en Benestar
Social per a evitar l'exclusió social:
- PROPOSTES
1. Remodelació profunda de l'estructura del Pressupost Municipal, repetitiu
any rere any, per a una reassignació racional dels recursos escassos.
2. Distribuir racionalment els recursos entre el present (despesa corrent,
solidaritat social, etc.) i el futur (inversions en projectes).
56
3. Reforçament de la qualitat de la gestió tributària per a, sense necessitat
d'un gran augment de la càrrega fiscal, evitar l'evasió i millorar la
recaptació.
4. Control racional de la despesa, tant en termes de les prioritats polítiques
de l'Ajuntament com de legalitat i eficiència econòmica.
5. Evitar projectes d'inversió que no garantisquen un valor econòmic,
ambiental, social o cultural superior al seu cost. Per consegüent, eliminació
dels projectes que siguen per al lluïment polític: ni un euro en
aparadorisme, vaporware, o màrqueting buit de contingut. D'això ja n’hem
tingut prou. Ni venem sense produir, ni produirem sense vendre.
6. Gestió activa del deute per a reduir al màxim la càrrega financera dels
interessos, alliberant recursos presents per a inversions.
7. Reivindicació constant i insistent de la millora del finançament provinent de
l'Estat.
8. Elaboració i gestió, amb la qualitat necessària, de plans i projectes en
concordància amb les polítiques de la Unió Europea, per al cofinançament
de projectes municipals.
9. Perquè la gestió del pressupost siga transparent ha d'haver-hi una
informació actualitzada en formats accessibles i utilitzables amb dades en
obert en la web municipal.
10. La implantació dels pressupostos participatius, utilitzant els organismes
existents i creant altres aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies.
11. El Consell Social de la Ciutat ha de participar activament en l'elaboració
del projecte de pressupostos.
12. Les Juntes municipals seran un àmbit de debat de les prioritats dels barris
per a incorporar-los al projecte de pressupostos. A més, tindran un
pressupost específic per a funcionament i activitats.
13. El deute amb les entitats financeres es renegociarà perquè la quantitat
dedicada a la devolució siga la menor possible en cada pressupost anual.
57
14. S'elaborarà una Pla de Foment de l'Eficiència que incloga una reducció
de despeses superflues, reducció de despeses en propaganda i publicitat
així com altres superflues.
15. Aprovar un Codi de Bones Pràctiques per a reducció de la despesa.
16. S'exigirà un pla de pagaments del deute de la Generalitat Valenciana.
17. Les inversions municipals han de tindre estudis de l’idoneïtat i de les
despeses de manteniment.
18. Promoure la participació de l'ajuntament en projectes europeus que
incrementen el finançament.
19. Els contractes del manteniment de la ciutat s'han de revisar per a millorar-
ne els resultats.
20. Els programes de lluita contra l'exclusió social han d'augmentar-se.
21. Com apuntem en l'epígraf corresponent del present programa, València
ha de declarar-se ciutat lliure de desnonaments, per a això es pot crear
una oficina que coordine totes les actuacions municipals.
22. En l'àmbit dels tributs municipals, les nostres propostes pretenen que
siguen justos, fàcils de pagar i útils per a fomentar l'activitat econòmica i
l'ocupació.
23. Introduir el «rebut en document únic» o «compte corrent tributari» que
incloga el total dels tributs municipals d'un mateix contribuent anualment, i
que la quantitat total es puga pagar fins en dotze mensualitats sense
interessos.
24. Establir la bonificació per domiciliació de tributs municipals en el 5 %.
25. Reduir el tipus de l'ICIO (Impost de Construccions i Obres) per a fomentar
la rehabilitació.
26. A més, ampliar la bonificació de l'IBI per a les obres que es facen per a
l'establiment, la millora o l'ampliació de les activitats empresarials, ja siga
de nova implantació o de l'ampliació de la ja existent per a fomentar
l'ocupació.
27. Incloure una bonificació de l'IBI per a immobles on s'exercisquen activitats
econòmiques relacionades amb empreses tecnològiques.
58
28. Augmentar les bonificacions per a l'IBI de famílies nombroses,
monoparentals, discapacitats, jubilats o víctimes de la violència de gènere
en funció de la renda.
29. En l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) incrementar-ne les
bonificacions per a fomentar els mitjans de transport més ecològics.
30. Incrementar la quantia de la tarifa pels caixers dels bancs.
31. Implantació de la «targeta única» per a les gestions per al pagament de
tributs municipals, realització de gestions administratives i l'ús de serveis
públics municipals.
32. Reducció d'impostos o taxa a autònoms i microempreses fins a un límit
d'ingressos, sempre que es justifiquen noves contractacions o la pròpia.
33. La prestació de serveis públics per concessionàries ha de tindre un control
estricte per part de l'Ajuntament, tant de la prestació dels serveis
correctament, de les condicions laborals dels treballadors i de les
obligacions econòmiques de les empreses. (Comissió de Control de
Contractació.)
34. Incrementar amb més recursos el Servei d'Auditories i altres serveis
municipals perquè disposen de més competències, mitjans tècnics i humans
que els permeta dur a terme les tasques de fiscalització i seguiment de les
factures dels serveis municipals i organismes autònoms i empreses
municipals fets per contractes, per a reforçar la garantia i el control de la
despesa públic.
35. Creació d'una Comissió de Control de la Contractació amb la comesa del
control i vigilància de l'activitat contractual de l'Ajuntament de València, de
manera que estiga sotmesa als principis de transparència, eficàcia,
eficiència, legalitat, publicitat i lliure concurrència. En aquesta comissió a
més dels responsables administratius corresponents, estaran presents tots
els partits del consistori.
36. Es valorarà la prestació d'alguns serveis públics per part de
l'administració municipal directament, sobretot els que suposen tasques de
caràcter administratiu.
59
37. S'informarà la ciutadania del cost dels serveis municipals per a fomentar-
ne el coneixement per part d'aquesta del cost perquè tinga consciència del
valor i fomentar la transparència.
38. Es fomentarà la coordinació i la contractació de serveis públics amb altres
municipis pròxims per a abaratir el cost i augmentar-ne l'eficàcia i
eficiència.
39. Firmar convenis de col·∙laboració amb les grans empreses que es
localitzen en la ciutat o aquelles que pretenguen fer-ho, amb compromisos
de contractació a canvi de beneficis fiscals o de llicències municipals, tal
com s'ha fet en municipis del nostre entorn
40. Garantir el pagament a proveïdors en un màxim de 30 dies.
41. L'ajuntament posarà en valor en els plecs dels concursos públics
paràmetres mediambientals, de generació de riquesa en el territori i
d'ètica empresarial.
UNA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL IMPULSORA. Els governs en
general, junt amb les administracions, de vegades són factors de progrés i foment del
desenvolupament econòmic i altres vegades constitueixen una càrrega i un fre per al
desenvolupament de les societats que governen. I no falten casos en què comencen amb
la primera característica i acaben amb la segona. Específicament, l'Ajuntament de
València, a l'inici de la democràcia, tenia un govern millor que la seua administració,
mentre que hui es pot considerar que la situació és la contrària.
L'administració local, en tot cas juga un paper clau a l'hora d'impulsar el
desenvolupament econòmic dels territoris. La capacitat de les institucions per a impulsar
tant el naixement com la sostenibilitat de les empreses, és una variable fonamental en
l'economia d'una ciutat. Destaquen les TIC com una palanca fonamental del
desenvolupament, però en absolut l'única. Les propostes socialistes per a la millora de
l'administració del nostre Ajuntament, són:
60
- PROPOSTES
1. Lideratge polític respecte a l'administració. L'administració fonamenta la
seua existència en la missió d'aplicar en la pràctica les polítiques
establides pel govern. No és admissible que tinga la seua pròpia visió,
dissociada de la visió del seu govern, sobre què s'ha de fer, sinó només de
com fer-ho: mitjançant procediments prèviament estipulats, subjectes al
principi de legalitat. Els socialistes asseguraran l'alineament estratègic i
operatiu entre la corporació i les seues decisions, i l'estructura
administrativa de l'Ajuntament.
2. Un dels pilars de l'eficiència econòmica i el desenvolupament de les
societats és una bona regulació. Les regulacions pesades, que amuntonen
controls i garanties que aporten poc valor o cap, i més encara si no són
àgils en la tramitació dels assumptes, són l'origen d'una pesada càrrega
per a ciutadans i empreses, cosa s'anomena «càrrega administrativa».
3. Millora de la qualitat dels serveis i l'atenció al públic, des de la
perspectiva dels ciutadans, diferent de la millora des de la perspectiva de
l'administració. La finalitat última dels serveis no és el compliment ben
realitzat dels procediments —tot i que açò siga una condició necessària i
ineludible— sinó la satisfacció dels ciutadans amb els serveis rebuts.
4. Modernització administrativa. El nou Ajuntament revisarà, simplificarà i
alleugerirà els procediments i els seus passos de tramitació, com també els
temps de procés i de cicle. Així mateix, modernitzarà els sistemes de
treball introduint les noves tècniques de direcció i gestió.
5. Administració electrònica, és a dir, capacitat de fer totes les tasques
administratives mitjançant les tecnologies de la informació i en suport
digital: presentació i registre de documents per Internet, documents,
expedients, notificacions i arxius electrònics (Oficina sense Paper),
contractació electrònica, etc. L'objectiu dels socialistes en l'Ajuntament serà
que l'administració electrònica siga el sistema principal i l'administració en
paper, l'excepcional.
6. Col·∙laboració interadministrativa. Una constant històrica en les nostres
Administracions és obligar els ciutadans que facen cues en diversos
61
organismes per a sol·∙licitar i arreplegar documents que han d'acompanyar
a les sol·∙licituds que presentaran després en una altra cua, on generalment
faltarà alguna cosa que obligue a repetir el cicle. És a dir, els ciutadans
han d'aconseguir en l'administració documents per a entregar-li'ls a
l'administració. La tecnologia actual i la regulació sobre interoperabilitat
de sistemes ja permeten que cada administració puga demanar a les altres
administracions els documents que necessite per a tramitar els expedients a
partir d'una simple sol·∙licitud. Els socialistes es comprometen que, en el
pròxim mandat, aquest sistema estiga generalitzat en l'administració
municipal.
7. Compra pública innovadora. Com a forma de promoure la innovació, està
modalitat de contractació que proposem els socialistes per a l'Ajuntament
de València s'està generalitzant en les societats avançades com a
instrument i procediment per a l'estímul a la presentació d'ofertes que
incorporen solucions innovadores. La implantació implica un esforç notable
per a les administracions, però l’efecte beneficiós a mitjà i llarg termini és
innegable.
8. Col·∙laboració publicoprivada. Orientada a empreses socials i cooperatives
i com a instrument de promoció de l'ocupació i d'inserció soci laboral,
prestant una especial atenció a la situació dels sectors en risc d'exclusió
social. Els socialistes plantegem promoure —amb els criteris necessaris,
controls i cauteles— aquesta modalitat de contractació, que reuneix les
característiques d'adjudicació o concessió administrativa i ajuda a la
inversió d'una empresa d'especials característiques (entitat de propòsit
especial) per a la prestació d'un servei públic.
62
63
//1. URBANISME
ORDENACIÓ DEL TERRITORI: LA CIUTAT COMPACTA. València
forma part d'un enclavament territorial de gran qualitat mediambiental rodejada, d'una
banda, d'horta d'alt valor paisatgístic i productiu resultat de la relació històrica del
treball en la naturalesa, i per un altre costat integrada en el Parc Natural de l'Albufera,
un dels millors ecosistemes mediterranis. La ciutat construïda, els espais singulars i l'Àrea
Metropolitana en què ens integrem, han de ser els referents per a la planificació en una
relació democràtica i harmònica amb tots els municipis que la formen.
Necessitem una planificació urbanística de la nostra ciutat, amb criteris de
coordinació i cooperació metropolitanes, basada en la racionalitat i l'equilibri territorial,
que aposte per la ciutat consolidada des d'una perspectiva integral per a aconseguir la
millora urbana de tots els barris, l'accés a la vivenda i un espai públic de qualitat al
servei de les persones que facilite la mobilitat de vianants en condicions segures, la
convivència i una manera de vida més saludable.
València no s'entendria sense els barris històrics, el patrimoni monumental o la
peculiaritat de les pedanies. La posada en valor de tot aquest patrimoni amb una
rehabilitació sense destrucció, no pot demorar-se per més temps i serà una prioritat en
la nostra tasca de govern perquè la Ciutat Vella, el Cabanyal-Canyamelar, Russafa i
els altres barris de l'Eixample, els nuclis històrics de Benimaclet; Patraix; Benimàmet;
Campanar, etc. recuperen la seua esplendor. Amb mesures de gestió urbanística eficaç, i
la intervenció pública de les administracions, aquest patrimoni oblidat es recuperarà.
La renovació urbana, el disseny de nous espais interiors, la rehabilitació de la
ciutat històrica, millorar la qualitat de l'espai públic com a llocs de trobada, oferir
equipaments de caràcter multidisciplinari que faciliten el diàleg i garantir l'accés a una
vivenda digna són competències que exercirem a través de la iniciativa pública, perquè
no siguen únicament els interessos privats els que dissenyen o impulsen l'activitat
urbanística amb els criteris de mercat.
64
Tot això a través d'una gestió i planificació basada en el respecte pel territori,
l'interés general i la implicació dels ciutadans i ciutadanes en amplis processos de
participació.
L'any 1988 els socialistes aprovem un Pla General d'Ordenació Urbana
(PGOU) que ha permés el creixement de la ciutat i la consolidació d'algunes àrees
urbanes. Els sectors dissenyats en el PGOU han possibilitat la urbanització i edificació de
nous barris als Orriols, Benicalap, Ademús, l’avinguda de França, Campanar, Sant Pau,
amb nous carrers i jardins sense cap cost per a l'Ajuntament i amb la cessió gratuïta dels
sòls dotacionals per a nous col·∙legis, equipaments esportius, sanitaris o culturals.
També va incorporar la reserva de sòl per a grans parcs com a sistema
general —cosa que feia impossible la requalificació— i nombrosos terrenys per a
dotacions públiques en la ciutat consolidada, el compliment del qual haguera permés
disposar hui d'uns barris amb millor qualitat de vida.
Després de 24 anys de govern municipal del PP, a pesar de disposar d'un
planejament aprovat, no s'han aplicat mesures de gestió urbanística per a delimitar
unitats d'execució i aconseguir aquest sòl dotacional per a construit tots els jardins i els
equipaments previstos.
D'aquesta manera, mentre els promotors edificaven les vivendes a un preu
cada vegada major, l'absència de gestió urbanística ha permés hipotecar a desenes de
milers de famílies, sense cedir la part de sòl dotacional que els corresponia, malgastant-
se gran part del pressupost per a expropiar aquests sòls. Posar fre a aquesta
irracionalitat que només beneficia a uns pocs, serà un objectiu prioritari per a un govern
socialista.
Mentre s'ha edificat a un ritme vertiginós en els anys del boom immobiliari, el
PP ha desatés la part social per a actuar en la gran majoria de sòls dotacionals. A
penes s'han executat el 30 % dels equipaments i zones verdes previstes, deixant sense
gestionar més de 400 solars amb una superfície superior als 1,6 milions de m2 de sòl, on
havia d'haver col·∙legis, centres esportius, culturals, sanitaris que, en molts dels casos per
65
la falta de gestió urbanística, caldrà expropiar mentre els agents immobiliaris han
construït les vivendes sense contraprestació social a la ciutat.
- PROPOSTES
1. Retirar la revisió del PGOU que pretén ocupar 750 hectàrees
d'horta per a construir 17.000 noves vivendes i en el seu lloc actuar
en la ciutat consolidada amb Plans de Reforma Interior i Programes
d'Actuació i a través d'operacions de cirurgia urbana que
impedisquen l'ocupació extensiva de nous territoris d'horta. Aquesta
revisió detallada del PGOU incorporaria el nou sector de la Punta
per a donar cohesió al barri de Natzaret i tractaments de vores
urbanes a Tavernes, Alboraia, Burjassot i Benimàmet.
2. Impulsar els sectors urbanitzables pendents per a urbanitzar Malilla i
la Font de Sant Lluís, ja adjudicats.
3. Gestionar el sector del Grau a través de l'empresa municipal
AUMSA.
4. Dissenyar des de la iniciativa pública un nou Pla Parcial per al sector
de Benimaclet.
LA CIUTAT METROPOLITANA. València no pot ignorar per més temps
aquesta realitat. L'absència d'un model metropolità amb un ens administratiu que ho
desenvolupe, han generat un entorn que no optimitza el factor territorial i la
competitivitat econòmica.
Un model de ciutat metropolitana, que millore l'entorn urbà, amb un teixit
productiu d'alt valor afegit recolzat en el coneixement i la creativitat, un urbanisme
respectuós amb els valors mediambientals del territori, que planifique superant els
criteris de ciutat aïllada del seu entorn i siga capaç d'oferir habitatge, espais
dotacionals estratègics i connexió a través d'una mobilitat sostenible, evitant l'ocupació
66
de pressions insuportables sobre els territoris més fràgils. València ha d'assumir aqueix
protagonisme metropolità.
- PROPOSTES
1. Dissenyar un Pla Territorial Metropolità de la comarca de l’Horta, amb
continguts estructurals, i regulació d'usos;
2. Dissenyar un Pla estratègic d'infraestructures en la subregió del Camp de
Morvedre – l’Horta – la Ribera amb les infraestructures necessàries
3. Dissenyar un Pla Territorial del Litoral d'àmbit supracomarcal que reordene
el front marítim des de la Patacona fins al Perelló.
4. Redefinir el Pla d'Acció Territorial de l'Horta incorporant a més com a
protegits els sòls de la revisió del PGOU que es desclassificaven.
CENTRES HISTÒRICS. Un aspecte comú, rellevant i que singularitza la
fisonomia dels nostres municipis són els centres històrics, un llegat patrimonial que
imprimeix un caràcter diferenciador. La posada en valor per als ciutadans i ciutadanes,
al mateix temps que referent turístic i cultural de tots ells, és una tasca prioritària.
Ciutat Vella, un dels centres històrics més importants d’Europa, no pot romandre
per més temps en l'oblit. Rehabilitar els habitatges, recuperar el patrimoni protegit,
revitalitzar el comerç, fer compatible el dret a l'oci i el descans a través d'un pacte
ciutadà, recuperar espai públic i apostar per una mobilitat de vianants, són intervencions
necessàries que durem a terme amb el major consens i diàleg possibles.
La rehabilitació ha de tornar al Cabanyal-Canyamelar de manera immediata,
atorgant llicències i impulsant un pla de reconstrucció i rehabilitació de les vivendes
públiques per a mantindre el teixit social i la històrica trama urbana, a més de posar en
marxa amb caràcter immediat un pla de revitalització comercial.
València té, a més, nombrosos conjunts històrics protegits, molts d'ells a
poblacions independents que com el Cabanyal es van anar incorporant a la ciutat. Tots
67
ells tindran un tractament diferenciador i aplicarem una gestió eficaç per a complir els
plans especials que els protegeixen i planifiquen.
- PROPOSTES
1. Impulsar els Plans Especials que permeten la rehabilitació dels edificis
protegits, l'adequació de l'espai públic i actuació sobre els solars existents
dels conjunts històrics protegits com són Campanar, Benimaclet, Benimàmet i
Patraix, entre altres.
2. Acordar amb la Generalitat el III Conveni RIVA i l'elaboració d'un Pla de
Revitalització Comercial, Cultural i Turístic per a la Ciutat Vella, avançant
en la recuperació d'espai públic amb diàleg i consens, incorporant carrers i
places per a l'ús ciutadà, reduint de manera progressiva els carrers
destinats al trànsit privat i alliberant de circulació els entorns monumentals,
avançar en la rehabilitació patrimonial amb nous equipaments o promoure
un pacte ciutadà per a fer compatible el dret a l'oci amb el dret al
descans.
3. Iniciar immediatament la rehabilitació sense destrucció del Cabanyal-
Canyamelar i un pla urgent de rehabilitació i reconstrucció de vivendes de
propietat pública i del patrimoni destruït, al mateix temps que redactem un
nou pla especial sense espoli al patrimoni que respecte la trama històrica i
els valors patrimonials. Tot això amb participació pública com a pas previ
a la presa de decisions.
PROJECTES URBANS. La remodelació de la xarxa arterial ferroviària és
la principal actuació estratègica en la nostra ciutat. El canal d'accés, la nova estació
central i l'eix passant que possibilite la penetració del ferrocarril en subterrani, amb la
construcció de dues noves estacions de trens de rodalia en l’avinguda d’Aragó i Facultats
i el corredor mediterrani que potencie la circulació de mercaderies, són obres
irrenunciables per al futur de la nostra ciutat. La negativa del Govern d’espanya del PP,
amb la complicitat de l'alcaldessa a fer aquestes infraestructures està suposant un perjuí
68
a l'activitat econòmica, al futur estratègic de la ciutat i a la transformació de les platges
de vies en un nou barri de la ciutat per a desenvolupar el Pla de Reforma Interior Parc
Central.
D'altra banda, dur a terme nous projectes en els espais urbans més significatius
que impulsen l'activitat econòmica i l'ocupació; generar nous escenaris per a la innovació
i la creativitat; consolidar àrees urbanes i edificis emblemàtics posant en valor els seus
entorns i oferir als ciutadans espais que li pertanyen com ara la Marina de València,
serà una preocupació en l'acció de govern dels socialistes i les socialistes.
- PROPOSTES
1. Exigir al Govern d’Espanya la licitació de les obres per al canal d'accés, la
nova estació central i l’eix passant i la finalització del corredor mediterrani
que permeta desbloquejar el desenvolupament urbanístic de l'àmbit Parc
Central i permeta l'execució del Parc Central, nous habitatges i
equipaments.
2. Recuperar la Marina de València per als ciutadans i les ciutadanes
pensant en finalitats d'utilitat pública o d’interés social, evitant l'excessiva
ocupació d'espai terciari.
3. Gestionar amb l'Autoritat Portuària i el Ministeri de Foment la implantació
d'un clúster urbà de la innovació i la creativitat (CINC-CVL) en la Zona
d'Activitats Logística (ZAL), amb mescla d'usos, primant els terciaris d'alt
valor afegit i amb edificis que aporten un nou perfil urbà revaloritzador
del front marítim.
4. Impulsar un diàleg permanent amb l'Autoritat Portuària de València per a
garantir relacions d'igualtat Port-Ciutat, per a ordenar des de la iniciativa
pública l'àrea sud del Port junt amb Natzaret, gestionar la modificació del
document de Delimitació d'Espais i Usos Portuaris que faça compatible les
exigències del tràfic portuari amb els interessos generals de la ciutat:
evitant el risc mediambiental en les noves zones d'ancoratge; recuperant la
relació de la ciutat amb el mar a través del vell llit del Túria; integrant la
vora urbana port-ciutat i evitant l'aproximació del ferrocarril, o nous viaris
69
al barri de Natzaret.
5. Intervindre en projectes urbans singulars com els entorns monumentals de
Sant Miquel dels Reis, la muralla àrab, el passeig històric de l'Albereda, la
reconstrucció de les naus laterals de la Tabaquera, programar la
rehabilitació dels més de 70 edificis protegits (alqueries, barraques, cases
senyorials etc.) destinats a equipaments públics, o impulsar el
desenvolupament urbanístic dels sòls públics dels antics quarters del carrer
de Sant Vicent.
VIVENDA I REHABILITACIÓ. València disposa de sòl suficient per a
garantir el dret constitucional dels ciutadans i ciutadanes a una vivenda digna, en els
nous barris per desenvolupar previstos en el PGOU de 1988, en el sòl urbà consolidat i
en els nous espais generats com a conseqüència del desenvolupament urbanístic del
PGOU en sectors urbans com l'àmbit del Parc Central, els antics quarters del carrer de
Sant Vicent, el Camí Reial o Sant Marcel·∙lí.
Aquesta disponibilitat de sòl que permetrà construir més de 40.000 noves
vivendes, junt amb els més de 60.000 habitatges buits que hi ha en la nostra ciutat, i
que hauran d'incorporar-se progressivament al mercat immobiliari després de la seua
rehabilitació, fa innecessari expandir la ciutat sobre nous territoris, per la qual cosa
només són necessàries mesures de gestió per a consolidar la ciutat interior garantint
aquest dret d'accés a la vivenda.
D'altra banda, la rehabilitació ha de ser l'eix prioritari de l'acció urbanística.
L'anterior Pla Estatal de Vivenda i Rehabilitació PEVR 2009-2012 apostava d'una
manera contundent per la rehabilitació. L'anterior govern socialista va atorgar a la
rehabilitació de vivendes gran importància, possibilitant la creació de plataformes
socials per al foment de la rehabilitació, l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis
i habitatges.
Davant de tots aquests compromisos, l'Ajuntament de València no ha abordat
cap iniciativa per a impulsar la rehabilitació en la nostra ciutat. Va descartar la nostra
70
proposta de generalitzar les ajudes a la rehabilitació de façanes per a tots els edificis
amb més de 40 anys.
Actualment, està en vigor el RD 233/2013 de 5 d'abril regula el Pla Estatal de
Foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació
urbanes 2013-2016, però fins al passat 14 d'octubre de 2014 no es va firmar el
corresponent conveni amb la Generalitat per a la posada en marxa.
En tot cas, és necessària la voluntat política perquè la rehabilitació del parc
immobiliari de València siga una realitat, per a millorar les condicions de seguretat,
estètiques i evitar els edificis en ruïna o abandonats, reduint la pobresa energètica, fent
que les vivendes consumisquen menys energia i reduint la factura energètica i les
emissions de C02.
La rehabilitació és a més un factor determinant en la creació de llocs de treball
que animarien al sector de la construcció, i en aqueix sentit tots els esforços en matèria
d'habitatge aniran a garantir l'eficiència energètica d'edificis i habitatges i la millora de
l’accessibilitat, en coordinació amb les altres administracions, entitats veïnals, Col·∙legi
d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics, empresarials i operadors, entitats de crèdit, sindicats i
administradors de finques, entre altres, per a facilitar als ciutadans l'adaptació
energètica i accessible dels seus edificis i promoure al mateix temps projectes unitaris de
grups de vivendes dels diferents barris de la ciutat.
Volem dissenyar un ambiciós programa de rehabilitació urbana com a
estratègia de sostenibilitat, que incidisca en la regeneració urbanística integral en tota
la ciutat tenint en compte els criteris ambientals, socials i econòmics. Aprovarem el Pla
2015-2019 d'Estratègia Urbana Integrada «L'energia d'un barri. L'energia de la ciutat»
que incorporarà un procés ampli de participació ciutadana, que definisca les actuacions,
les directrius i els objectius en matèria de rehabilitació, renovació urbana, innovació i
eficiència energètica.
Aquest Pla permetrà invertir 220 milions d'euros a través dels Fons Europeus
FEDER i la resta de programes europeus de l'Horitzó 2020, Generalitat, Ajuntament,
empreses i particulars.
71
L'eficiència energètica serà clau en aquest procés de rehabilitació, incidint
d'una manera transversal en tots els aspectes de gestió pública que repercutisquen en la
millora del medi ambient, en la mobilitat sostenible i en l'aplicació d'energies
renovables, contribuint d'una manera eficaç a frenar el canvi climàtic.
Intervindrem en tots els barris de la ciutat amb parcs de vivendes amb més de
40 anys, amb especial atenció als barris més vulnerables amb deficients condicions
constructives, d'habitabilitat, seguretat i accessibilitat, així com en els grups de vivendes
que formen un conjunt arquitectònic singular (el Cabanyal, Velluters, Torrefiel, Tres
Forques, la Fontsanta, Benicalap, Nou Moles, Trinitat, Benimaclet, els Orriols, Morvedre,
Tormos, Patraix, la Creu del Grau, la Roqueta, Mont Olivet, En Corts, Albors, Aiora i
Amistat entre altres).
- PROPOSTES
1. Crearem l'Agència Municipal de Rehabilitació col·∙laborant amb la
Generalitat Valenciana, que funcionarà com a finestreta única per a
coordinar tots els aspectes relacionats amb la rehabilitació de vivendes,
campanyes informatives, formació sobre els hàbits de consum en la vivenda
per a aconseguir estalvis energètics, gestió d'ajudes públiques i pàgina
web pròpia per a difondre la seua activitat.
2. Posarem en marxa la Plataforma Social Municipal per al foment de la
rehabilitació, l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis i vivendes de
caràcter consultiu de la qual formaran part representants veïnals, Col·∙legi
d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics, empresaris i operadors, entitats de
crèdit, sindicats i administradors de finques, entre altres.
3. Aprovarem el Pla 2015-2019 d'Estratègia Urbana Integrada «L'energia
d'un barri. L'energia de la ciutat» que permetrà crear 7.500 llocs de
treball i estalvi econòmic i energètic en benefici de projectes socials en els
barris.
4. Bonificarem l'Impost de Béns Immobles (IBI) a les vivendes els edificis de les
quals s'hagen rehabilitat amb criteris d'eficiència energètica, entre un 3 %
i un 5 % en funció de la qualificació obtinguda.
72
5. Publicarem cada any en la web la llista que ha de passar l'Informe
d'Avaluació de l'Edifici i la notificarem a les comunitats de veïns, informant-
los de l'avaluació energètica i les ajudes públiques.
6. Impulsarem el funcionament del Registre Municipal de Solars i Edificis a
Rehabilitar (RMSER) per a reduir cada any de manera substancial el
nombre de vivendes buides.
7. Facilitarem als propietaris que no disposen de recursos econòmics la
rehabilitació de les vivendes buides a través de l'empresa municipal
AUMSA a canvi de gestionar-ne el lloguer durant un període de 10 anys.
De la quota del lloguer es descomptarà una part proporcional fins al
pagament total del cost de la rehabilitació.
8. Rebaixarem el 50 % de l'Impost de Construccions i Obres (ICIO) per a les
llicències de rehabilitació d’habitages i edificis.
9. Els criteris d'eficiència energètica s'incorporaran en totes les ordenances
municipals per a garantir entre altres coses que els nous equipaments i
edificis que es construïsquen en la ciutat siguen edificis de consum energètic
quasi nul d'acord amb l'objectiu marcat per la Unió Europea.
10. Programar l'adaptació de com a mínim el 3 % dels edificis públics
municipals per a aconseguir el certificat energètic, d'acord amb la vigent
normativa.
11. Crearem els premis Eficiència Energètica que amb caràcter anual
reconeixerà l'empresa que haja reduït més el consum energètic, la
comunitat de veïns, el promotor o arquitecte que haja fet el millor projecte.
12. Aprovarem una Ordenança Municipal d'Ajudes a la Rehabilitació, per
a façanes d'edificis amb més de 40 anys i edificis del patrimoni rural
protegit.
13. Frenar la pèrdua de vivenda de qui ja la té a través d'una llei
autonòmica antidesnonament, declarar l'interés social de la cobertura de la
necessitat de vivenda, mobilitzar les vivendes desocupades, fomentar la
vivenda pública assequible de lloguer. L’impuls decidit a la rehabilitació i
la coordinació necessària de les administracions, han de ser objectius
73
irrenunciables en un nou model de política d'habitatge.
14. Recuperar l'objectiu social d'AUMSA en la rehabilitació i gestió de
vivenda pública especialment en Ciutat Vella i el Cabanyal, ampliant el
parc públic de vivenda de lloguer en tota la ciutat.
15. Garantir la participació pública en tots els processos urbanístics de
planificació i gestió com a pas previ a la presa de decisions.
16. Impulsar els mecanismes de gestió urbanística a través de plans
participatius, delimitació d'unitats d'execució, informe d'avaluació de
l'edifici, registre municipal de solars i edificis a rehabilitar, ordes
d'execució, etc.
17. Garantir l'accés a una vivenda sol·∙licitant, a més, a la Generalitat la
rebaixa en el preu de la VPP i la creació de la figura de l'agent
rehabilitador.
18. Crear l'Oficina Tècnica Municipal de Rehabilitació (OTMR) i posar en
marxa la Plataforma Social Municipal per al Foment de la Rehabilitació,
l'Accessibilitat i l'Eficiència Energètica d'Edificis i Vivendes, bonificant amb
una rebaixa en l'IBI els edificis rehabilitats amb eficiència energètica i
l'Impost de Construccions i Obres en la rehabilitació.
//2. MOBILITAT I TRANSPORT URBÀ
Fins al dia de hui, la mobilitat en la ciutat de València s'ha caracteritzat per la
supremacia del vehicle privat enfront de la resta de mitjans de transport. Açò ha
provocat la saturació de l'espai públic en general i la infrautilització en altres casos, i ha
condicionat en gran manera la vida diària de la ciutat, repercutint en l'exercici de
l'activitat econòmica i comercial, turística, la mobilitat i el teixit social. Aquesta situació es
deu al fet que la planificació de l'espai públic en la nostra ciutat s'ha realitzat en funció
del vehicle privat, deixant per a la resta de mitjans de desplaçament l'espai sobrant.
74
Segons es desprén de les dades inclosos en el Pla de Mobilitat Urbana
Sostenible (PMUS), la principal manera de desplaçament en la nostra ciutat és caminar a
peu, seguit pel vehicle privat, el transport públic i la bicicleta.
El desequilibri en la distribució de l'espai públic, on prima l'espai dedicat al
vehicle privat en detriment de l'espai de vianants, queda molt lluny de la demanda real
en molts casos. Inclús hui, els nostres carrers i places i, en general, els espais públics de la
nostra ciutat, lluny de ser llocs de convivència per als ciutadans, són mers canals de
distribució de trànsit privat.
Els espais de vianants en la ciutat no són continus. Aquesta falta de connexió
entre si impedeix que es genere una xarxa de recorreguts atractius i segurs per a
afavorir els desplaçaments a peu per la ciutat. A més, en els trams existents es produeix
una saturació d'activitats i mobiliari urbà que dificulta el seu ús.
El mateix ocorre amb els carrils bici. No estan dissenyats com una xarxa. Són
inconnexos, traçats habitualment damunt de les voreres, i no s'ha pensat què connecta
cada tram, quin és l'origen i destinació de cada un d'ells. En algunes avingudes, el traçat
creua d'una part a una altra, en compte de buscar una solució que done continuïtat i
facilite el desplaçament amb bici. En definitiva, un conjunt de carrils mal connectats,
incòmodes, insegurs, d'interpretació equivoca, que no arriba a tots els barris i sense
prioritat respecte a altres tipus de vehicles.
Si mirem al transport públic, l'EMT ha perdut en els últims anys un de cada cinc
usuaris, com a conseqüència de la congelació d'una flota que es manté en 480
autobusos des de l'any 1995 i on la necessitat de donar servei a noves zones es fa
sempre a costa de la reducció de vehicles en altres línies. Amb una xarxa que manté
l'estructura radial des de la seua creació i amb la menor velocitat comercial de les grans
ciutats espanyoles: 12,40 km/h. Tant l'EMT com el tramvia continuen esperant tindre la
prioritat semafòrica necessària per a fer-los competitiu amb el vehicle privat, a més de
tindre unes freqüències de pas i uns horaris que en desincentiven l’ús.
75
En els últims temps han proliferat les víctimes mortals per accidents de trànsit en
la nostra ciutat, que afecten els més indefensos: els vianants i els ciclistes. L'existència de
punts negres fa necessària l'adopció de mesures per a evitar les conseqüències fatals.
La tardana elaboració del Pla Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), aprovat
per imperatiu legal a finals de 2013, va suposar una ocasió perduda per a solucionar
tots aquests problemes, ja que es va fer sense donar participació als col·∙lectius o les
persones afectades i sense el desitjable consens dels grups de l'oposició. A més, els
objectius són molt tímids i queden molt allunyats del que València necessita per a
resoldre els problemes de mobilitat i fer un repartiment més just de l'espai públic.
Tampoc s'ha complementat amb la revisió del PGOU, que no fa cap proposta a favor
de la mobilitat urbana sostenible, a més d'obviar la necessitat d'integració amb els
PMUS d'altres ajuntamenta de l'àrea metropolitana.
MOBILITAT DE VIANANTS
1. Es proposa crear una xarxa principal d'itineraris de vianants que
connecten la ciutat de part a part, així com els diferents barris i que al seu
torn suposen una xarxa de lligassa de les actuals zones de vianants
inconnexes entre si. Els recorreguts han de connectar els espais verds i
lliures de la ciutat, així com els equipaments. Aquests recorreguts, a més,
afavoreixen el comerç enfront dels desplaçaments en vehicle privat.
2. Aquesta proposta s'haurà de completar amb la connexió dels eixos de
vianants proposats, amb el nou llit del Túria que haurà de disposar
d'itineraris de vianants en ambdós marges, que, a més de les funcions
bàsiques, serviran com a elements de distribució i connexió de vianants
amb les pedanies del Sud. Així mateix, s'haurà d'establir una connexió de
vianants amb la pedania de Benimàmet a través d'algun dels eixos
proposats i de la Marina Reial amb la Ciutat de les Ciències.
3. Les voreres hauran de tornar a ser l'espai natural per al desplaçament a
peu dels ciutadans, per a la qual cosa la instal·∙lació del mobiliari urbà i
contenidors, com també la utilització comercial amb cadires, taules o
mercats ambulants haurà de garantir en qualsevol cas les condicions de
76
mobilitat i accessibilitat suficients per a cada cas.
4. En aquesta línia, els carrils-bici hauran, progressivament, de deixar
d'ocupar la vorera, com ho fan en l'actualitat. S’establirà un pla de
desocupació de les voreres i no es programaran nous carrils-bici sobre la
vorera.
5. Es prestarà especial atenció al centre històric, amb una progressiva
restricció del trànsit motoritzat, i es recuperarà per al vianant part de la
secció viària dels principals carrers d'accés al centre, alliberant espai
dedicat al trànsit privat per a dedicar-lo a mitjans més sostenibles. Els
eixos sobre els quals es pretén actuar són: carrer de Sant Vicent, carrer la
Pau, carrer Colom, carrer de les Barques, carrer del Marqués de Sotelo,
carrer Russafa, carrer de Guillem de Castro i carrer Xàtiva, conjugant les
possibilitats d'ampliació de l'espai del vianant amb les de la inserció del
carril bici i priorització del transport públic.
6. La ronda interior tindrà un tractament unitari, reduint la secció viària per al
trànsit rodat, ampliant voreres i dotant-la de carril bici.
7. Es crearan nous espais de vianants:
I. Recuperació del passeig històric de l'Albereda, per a la trobada
ciutadana, lliure de circulació i estacionament.
II La conversió en zona de vianants de l'entorn del museu Sant Pius V i del
jardí dels Vivers, eliminat el trànsit en superfície i connectant-ho amb el
Jardí del Túria.
III. Conversió en zona de vianants del pont de la Trinitat
8. Es crearan les anomenades superilles per als barris de la Petxina,
Arrancapins, Russafa, la Gran Via, el Botànic, la Roqueta, el Pla del Remei
i el Cabanyal-Canyamelar.
9. Es crearà un programa d'implantació dels camins escolars segurs en els
diferents centres docents de la ciutat, en funció del nivell de riscos que
suporten els escolars en accedir al col·∙legi.
77
MOBILITAT CICLISTA
1. Es milloraran les infraestructures per a la mobilitat amb bicicleta que done
lloc a una verdadera xarxa de carrils-bici, bàsicament sobre la calçada i
segregada del trànsit, connectada, més directa, més còmoda, segura,
uniforme, d'interpretació inequívoca, amb prioritat respecte a altres tipus
de vehicles i extensible a tots els barris de la ciutat.
2. S'haurà d'establir un pla per a millora de la seguretat en les interseccions
del carril bici amb el trànsit rodat, com la prohibició d'aparcar al costat
dels cantons, evitar l'excessiva vegetació, col·∙locació d'espills retrovisors,
entre altres, que garantisquen una alta visibilitat diferenciant-lo de
l'entorn.
3. Catalogació dels parcs i jardins on es permeta la circulació de bicicletes
com a excepció a la prohibició general que fa l'article 36 de l'Ordenança
de Circulació.
4. Millora del funcionament de l'actual servei públic de lloguer de bicicletes
Valenbisi, especialment en la seua referència a reposició ràpida en
estacions plenes o buides.
5. Construcció de més aparcabicis, fora de les voreres i especialment en
zones de gran afluència com a centres de treball, educatiu, oci o comercial,
així com en parades o estacions de mitjans de transport col·∙lectiu, a fi de
facilitar l'intercanvi modal.
6. Es dotarà de carril bici totes les principals vies de la ciutat, incloent-hi les
rondes.
7. Creació de la Taula de la Bicicleta, com a òrgan de participació d'entitats
socials, professionals i públiques per a debatre polítiques de mobilitat en
general i de la bici, en particular i l'Oficina de la Bicicleta, com a òrgan
tècnic de l'Ajuntament
8. Revisió i modificació de l'Ordenança Municipal de Circulació quant a la
referència a drets i deures de ciclistes.
9. Establirem la connexió ciclista amb les pedanies.
78
10. L'Ajuntament de València haurà de vigilar el compliment de l'art 8 de
la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana en els edificis de nova
construcció on ja es contempla la dedicació d'un espai a pàrquing de
bicicletes.
TRANSPORT PÚBLIC- EMT
1. S'haurà de fomentar l'ús transport públic, incrementant-ne la
freqüència, la qualitat i la intermodalitat.
2. Reubicació del carril bus en determinats eixos viaris.
3. Planificar una nova xarxa menys radial que l'actual.
4. Donar prioritat semafòrica al transport públic, inclòs el tramvia.
5. Plataformes reservades amb circulació d'autobusos en doble sentit.
6. Implantar la línia 37 d'EMT en la ronda Exterior que connecte la
nova Fe, el centre administratiu 9 d'Octubre i el Palau de
Congressos.
7. Reconversió de la flota a modes més sostenibles. Recarrega per
inducció en carril-bus.
8. Concloure la línia 2 de metro i connectar la línia 1 amb la nova Fe.
9. Firma d'un contracte programa per a la subvenció del transport
metropolità per part de l'administració central i Generalitat
Valenciana per a disminuir dèficit de l’EMT
10. Operació coordinada dels sistema de transport de l'Àrea
Metropolitana de València
11. Simplificació, coordinació i unificació del sistema tarifari.
TRÀNSIT PRIVAT
1. S'hauran de programar noves zones 30, així com la possibilitat de
generalitzar aquest límit a tota la ciutat excepte excepció feta
d'aquelles vies de trànsit més intens. Haurà d'incloure les condicions
79
necessàries per a la declaració com a Zona 30, entre altres: la
senyalització vertical i horitzontal, les mesures de calmat de trànsit
tipus estretiments en la calçada o encreuaments de vianants
sobreelevats i la disposició adequada del mobiliari urbà.
2. La política d'aparcaments hauria de concebre's com un servei públic,
promogut per l’Ajuntament i venuts per AUMSA a preu de
construcció.
3. Així mateix, hauria de dissenyar-se una xarxa d'aparcaments
dissuasoris en els accessos a la ciutat, perfectament connectats amb
altres modes de transport com a metro, bus i bici, a fi de millorar la
intermodalitat i evitar la congestió del trànsit en centre de la nostra
ciutat.
4. S'adoptaran mesures destinades a pacificar el trànsit mitjançant la
regulació semafòrica, de tal forma que l'onada verda no puga
superar la velocitat màxima permesa, complementades amb altres
de disseny urbà que eliminen dels encreuaments o les interseccions
aquells elements que puguen ocultar la visió al mateix temps que
magnificar les conseqüències.
5. S'hauran de proposar actuacions de recuperació de l'espai públic
per a humanitzar alguns dels principals eixos viaris de la ciutat, com
l'avinguda del Port, els antics camins de Trànsits, l'avinguda d’Aragó
i Ausiàs March.
6. Es reordenarà el trànsit en el centre històric eliminant qualsevol tipus
de travessia, drecera o bucles excessius a través de la trama i que
qualsevol necessitat d'accés als serveis existents es faça en bucle de
curt recorregut, amb entrada/eixida per la mateixa via o per vies
pròximes.
ZONES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA
1. Pla d'increment de punts de càrrega i descàrrega en les zones amb
dèficit.
80
2. Introducció de noves fórmules de gestió.
3. Pla específic de càrrega i descàrrega, on es fomenten les iniciatives
d'ús de vehicles sostenibles en l'última milla per a eliminar al màxim
l'ús dels contaminants en l'interior de la ciutat.
SEGURETAT VIÀRIA
1. Adoptar mesures destinades a pacificar el trànsit mitjançant la
regulació semafòrica, complementades amb altres de disseny urbà.
2. Extremar la seguretat en tots els encreuaments amb carril bici:
semàfors, senyalització, prohibició d’aparcar, poda tanques, entre
altres.
3. Aprovació d'un Pla de Seguretat Vial.
//3. MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
Les ciutats tenen una gran responsabilitat sobre molts dels riscos
d'insostenibilitat a què s'enfronta la humanitat com a conseqüència de les formes de vida
urbanes típiques de la nova era postindustrial. Però sens dubte, és en elles on hi ha una
major capacitat per a afrontar aquesta crisi generalitzada, per tractar-se d'un focus
d'informació, innovació i difusió, i un recurs fonamental per a generar intel·∙ligència i
mobilització social entorn dels reptes que el canvi global planteja.
Els socialistes i les socialistes de la ciutat de València creiem en la sostenibilitat
com a eix vertebrador per a totes les nostres polítiques. La incorporació del respecte
mediambiental i de la consciència social a la vida quotidiana, són elements bàsics per a
aconseguir aquest objectiu.
81
Ens comprometem que les prioritats en matèria mediambiental es basen en
protecció i la defensa del nostre entorn natural, en el manteniment de les condicions
adequades per al benestar ciutadà i en la millora de la qualitat dels serveis, que
permeten una ciutat més confortable.
CANVI CLIMÀTIC. El canvi climàtic constitueix el repte prioritari a què ens
enfrontem en l'actualitat a causa de les previsibles conseqüències que tindrà sobre
l'ecosistema global, l'economia mundial i la qualitat de vida de tots els habitants del
planeta. En el marc europeu, la regió mediterrània, i en concret Espanya, es veuran
especialment afectades per aquest fenomen, per la qual cosa València se situa en el
punt de mira en aquest tema.
Polítiques per a pal·∙liar aquests efectes i minorar l'avanç del canvi climàtic i la
integració en la vida pública en tots els nivells de l'administració es fan imprescindibles
en una ciutat com València.
Els socialistes i les socialistes creiem que a causa de la seua situació, València és
una ciutat vulnerable a tots aquests canvis que s'acosten en un futur pròxim, per aquest
motiu la lluita contra el canvi climàtic ha de ser una variable a integrar d'una forma
contundent en les nostres polítiques. Hem d'apostar per una València pionera en la
reducció dels gasos d'efecte d'hivernacle, així com en l'adopció de mesures encaminades
a l'adaptació de la nostra ciutat en les conseqüències derivades de l’escalfament global.
La política de lluita contra el canvi climàtic constitueix, com hem indicat,
l’objectiu prioritari dels socialistes, té una sèrie d'implicacions rellevants de l'urbanisme
que hem de desenvolupar, els espais verds que hem de preservar, així com l'estímul en
l'aplicació pràctica de les normes en la construcció d'edificis climàtics.
Els socialistes i les socialistes creiem que l'estratègia que s'ha de seguir en la
lluita contra el canvi climàtic ha d'anar més enllà de complir compromisos com els
assumits en el Protocol de Kyoto o el tractat d'Aalborg, els nostres objectius han de
seguir més enllà de 2012. En aquest sentit, la recepta climàtica 20-20-20 per a 2020,
82
proposta per la CE, pretén que el 20 % de l'energia comunitària procedisca de fonts
renovables, alhora que es redueix un 20 % el consum energètic i un altre 20 % les
emissions de CO2 a l'atmosfera respecte als nivells aconseguits en 1990, i en aquesta
línia hauran d'anar els nostres esforços des del nostre àmbit.
- PROPOSTES
1. Desenvoluparem una Estratègia Local de Canvi Climàtic basada en
un fort compromís polític impulsor de les iniciatives i mesures contra el
canvi climàtic.
2. Crearem l'Observatori Municipal de la Sostenibilitat, per al
seguiment dels indicadors ambientals de la ciutat.
3. Impulsarem processos participatius i campanyes d'informació,
sensibilització i formació per a implicar la ciutadania.
4. Adoptarem mesures urbanístiques i de planejament o rehabilitació
dels edificis vells per a convertir-los en edificis ecoeficientes que
estalvien i disminuïsquen el consum energètic.
5. Difondrem públicament i de forma rigorosa la informació rellevant i
actualitzada dels indicadors ambientals.
6. Farem una auditoria mediambiental de la ciutat que ens de forma
clara i avaluable els índexs de qualitat de vida.
7. Posarem en marxa el Consell Municipal del Medi Ambient, sense
convocar des de fa més d'una dècada que es va constituir.
AGENDA 21 LOCAL. Només a partir del coneixement de les relacions entre
la ciutadania i la posada en funcionament d'una governança que fomente una
democràcia participativa, podrem orientar els esforços cap a un desenvolupament local
sostenible. En aquest sentit, el Programa 21 i dins d'aquest, l'Agenda 21 Local, és l’eina
més adequada per a activar aquest motor de canvi de model en les polítiques urbanes.
83
Agenda 21 Local és un Pla Estratègic Municipal que integra, basant-se en
criteris sostenibles, totes les polítiques públiques locals i que és el resultat de la
participació de tots els actors en la presa de decisions. En ella s'inclou un diagnòstic de
la ciutat, l'elaboració d'un pla d'acció i la seua posterior posada en pràctica.
Per a nosaltres, la verdadera posada en marxa de l'Agenda 21 de la ciutat de
València és un dels eixos de les nostres polítiques locals i de la nostra gestió municipal.
PARCS, ZONES VERDES I ESPAIS NATURALS. L'espai verd urbà,
és riquesa vegetal, però la seua funció no és únicament ornamental o paisatgística, ja
que sovint és l'única oportunitat de contacte amb la naturalesa alhora que aporta uns
beneficis ambientals i socials bàsics per a la millora de la qualitat de vida i el benestar
dels ciutadans.
És també un important element en la lluita contra l'agressió ambiental que es
produeix en la nostra ciutat, provocada especialment pel trànsit rodat, ja que constitueix
el primer filtre contra la contaminació i exerceix com un excel·∙lent regulador de
l'intercanvi d'aire, calor i humitat amb l'entorn urbà.
A més els espais verds, exerceixen una important funció social en el foment de
la convivència, com a punt de trobada i espai per al descans, l'esport i l'oci.
L'adequada planificació urbana sostenible ha de contribuir a reduir l'expansió
incontrolada de la ciutat i la pèrdua d'hàbitats naturals i de la diversitat biològica.
València amb 6,50 m2 de superfície verda per habitant, es troba molt lluny
dels 10 m2 recomanats per l'OMS, i encara no s'han executat actuacions previstes en el
PGOU de 1988, com l'ampliació del parc de Benicalap, la Rambleta, Carolines, Doctor
Lluch o el sector XIV del jardí del Túria, o jardins com el de la Vall de la Ballestera, on
només s'han construït 500 m2 dels 15.600 previstos, Salvador Perles, Comte Lumiares,
Gayano Lluch, Castellar-Oliveral. El parc Central després de molts retards pareix
començar a caminar, si bé el seu desenvolupament per fases no augura una imminent
posada en servei.
84
Les importants i contínues retallades pressupostàries dels últims anys en les
partides de manteniment i conservació de jardins, i poda d'arbres i palmeres han
ocasionat deteriorament i augment de la brutícia en les zones verdes de la nostra ciutat.
La presència de morrut roig en la nostra ciutat, durant els últims anys s'ha
manifestat com una autentica plaga, com un perill que amenaça a l'espècie de major i
històrica implantació, i és necessari prendre mesures urgents per a evitar la propagació i
és convenient evitar la plantació de palmeres fins que no es controle la plaga.
Els socialistes i les socialistes creiem que València necessita una millor
planificació i el desenvolupament de sistemes d'ordenació de les àrees verdes urbanes i
espais naturals pròxims a la ciutat, de gran valor ecològic com són l'Horta de València,
el Parc Natural de l’Albufera i les nostres platges.
- PROPOSTES
1. Augmentarem el nombre de metres quadrats de zona verda per
habitant fins a aconseguir als valors recomanats pels organismes
internacionals, tenint en compte els desequilibris i les necessitats de
cada barri de la ciutat.
2. Fomentarem l'ús d'espècies autòctones en els nostres jardins, parcs i
carrers millors adaptades a les nostres condicions climàtiques i a
l'escassetat d'aigua que es produeix en determinades èpoques,
prioritzant també espècies de cicle de vida llarg.
3. Crearem i condicionarem zones per a horts urbans municipals en els
districtes de la ciutat que siga possible i en zones d'horta de les
vores urbanes accessibles i que es troben més degradades,
fomentant el cultiu ecològic.
4. Conclourem la construcció dels parcs i jardins encara no executats
del PGOU de 1988: Benicalap, amb rehabilitació de les alqueries;
la Rambleta, a Sant Marcel·∙lí; les Carolines, a Benimàmet, Sud de
Malilla, etc.
85
5. En els parcs de Benicalap i Benimàmet dissenyarem espais infantils
semblant al conegut com Gulliver del Jardí del Túria, amb projectes
elaborats a través de concursos d'idees.
6. Pla de replantació dels escocells buits dels nostres carrers.
7. Elaborarem un programa de plantació d'arbres fins a arribar a
260.000 recomanats en la nostra ciutat (un cada tres habitants).
8. Posarem en marxa un pla d'acció per a eradicar la plaga de morrut
roig de les palmeres. Suspensió temporal de la plantació de les
espècies més vulnerables.
9. Ens comprometem fermament a la conservació i protecció de l'Horta
de València com un element d'important valor ambiental, cultural,
paisatgístic i com a sistema productiu fonamental en l'entramat urbà.
10. Elaborarem Plans de Restauració Paisatgística dels terrenys
d'horta degradats per l'existència de bases de contenidors o
activitats industrials abandonades.
11. Recuperarem les nostres platges com a espai natural i
paisatgístic. Adoptarem les mesures necessàries per a evitar els
actuals problemes greus de translació.
12. Impulsarem els eco-recorreguts en la ciutat perquè la ciutadania
conega i disfruta el seu entorn natural en l'àmbit urbà.
13. Impulsarem la posada en marxa dels itineraris verds.
14. Iniciarem els tràmits davant de la Conselleria de Medi Ambient
per a la declaració de l'Horta de València com a Paratge Natural
Municipal.
PARC NATURAL DE L'ALBUFERA. La mala qualitat actual de les
aigües del llac de l'Albufera posa en perill la seua recuperació i inclús amenaça la
pròpia existència, com hem posat de manifest en les al·∙legacions presentades per
l'Ajuntament al Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, on es va sol·∙licitar sense èxit —
86
basant-se en els informes tècnics— que dels 167 hm3 any d'aigua destinada al llac,
almenys 121 hm3 foren d'aigua provinent directament del riu Xúquer.
Entorns degradats dins dels límits del Parc Natural de l'Albufera segueixen fora
dels objectius de l'administració per a la seua adequada recuperació paisatgística.
Entre ells els terrenys situat al sud de Pinedo, d'acord amb l'exigència efectuada per el
Ministeri de Medi Ambient i RAMSAR, on el govern Popular tenia previst edificar 300
cases unifamiliars, els de l'antiga fàbrica Plexi , del CEI Sebastián Burgos o l'antiga
venda de bous del Saler.
Una dels motius de queixa habituals dels pescadors del llac i algun altre
col·∙lectiu és la falta de representació de tots els sectors afectats pel nivell hídric del llac
en la Junta de Desaigüe de l'Albufera on, segons els seus estatuts de 1926, només estan
representats els propietaris de terres.
- PROPOSTES
1. Proposarem la modificació Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer a
fi de garantir, com a mínim, l'aportació 121 hm3 d'aigua provinent
directament del riu Xúquer.
2. Fomentarem la posada en valor del Parc Natural de l'Albufera de
València, recolzant de forma decidida la seua declaració com a
Reserva Natural de la Biosfera.
3. Elaborarem Plans de Restauració Paisatgística en els terrenys
degradats del Parc Natural de l'Albufera, com en els de l'antiga
fàbrica Plexi, del CEI Sebastián Burgos o al sud de Pinedo. Posarem
en funcionament el barco d'estibadors de Pinedo.
4. Modificarem els estatuts la Junta de Desaigüe de l'Albufera, de
1926, per a millorar representativitat de tots els sectors afectats pel
nivell hídric del llac.
87
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. L'actual model de desenvolupament econòmic
i social basat en un creixement de la demanda energètica com a factor lligat
directament al desenvolupament es troba clarament esgotat.
La nostra ciutat ha de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic millorant-ne
l'eficiència energètica i reduint la dependència dels combustibles fòssils, així com les
emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Per això s'ha d'impulsar l'estalvi d'energia i
l'eficiència energètica, promoure les energies renovables i fomentar la millora de la
qualitat ambiental de l'entorn urbà, incidint en àmbits com el soroll, la il·∙luminació o la
qualitat de l'aire.
- PROPOSTES
1. Impulsarem la creació d'una Agència Local de l'Energia, que coordine
i duga a terme totes les mesures necessàries per a reduir el consum
energètic, augmentar l'eficiència i promoure l'ús de les energies
renovables.
2. Elaborarem el Pla d'Eficiència Energètica, prèvia auditoria
energètica, per a conéixer la situació i necessitats reals així com el
corresponent reduir el consum energètic de la ciutat.
3. Potenciarem la utilització del vehicle elèctric i la instal·∙lació punts de
recarrega en la nostra ciutat. Inclourem la discriminació positiva en
els impostos municipals cap als vehicles elèctrics.
4. Posarem les dades referents al consum energètic a l'abast de la
ciutadania.
5. Fomentarem l'ús de l'energia solar tèrmica en tots els edificis.
6. Farem instal·∙lacions d'energia solar fotovoltaica en tots els edificis
públics de la ciutat (mercats, poliesportius, centres socioculturals,
sanitaris i centres docents).
7. Ens comprometem al desmantellament de la subestació elèctrica de
Patraix i la seua substitució per la de Nou Llit.
88
GESTIÓ DE l 'AIGUA. Per als socialistes l'ús racional de l'aigua no sols fa
referència a l'estalvi, sinó que es fa extensiu als conceptes d'aprofitament,
reaprofitament i reutilització.
La promoció d'una gestió de l'aigua que garantisca un subministrament
sostenible i de qualitat a llarg termini és un dels objectius prioritaris dels socialistes i per
a això que es fa necessària la implicació de tota la població, a més dels sectors
industrials i comercials de València.
L'Ajuntament de València va firmar en 2008 un conveni amb l'Empresa Pública
de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) que incloïa tres
obres per a la millora de l'abastiment de l'aigua a la nostra ciutat, que set anys després
no han sigut executades, així com altres per a la necessària conclusió de la xarxa de
sanejament, entre les quals, la més important, l'execució del col·∙lector nord entre el pont
de l’Assut de l’Or i el pont de les Drassanes.
El Pla Hidrològic del Xúquer, recentment aprovat, destaca la vulnerabilitat
extrema de dos col·∙lectors d'aigües negres que es troben pràcticament al límit de
capacitat i proposa una sèrie d'actuacions per a millora de la xarxa de sanejament de
la nostra ciutat.
- PROPOSTES
1. Elaborarem un Pla de Gestió de la Demanda d'Aigua, amb l'objectiu
de reduir el consum domèstic i industrial.
2. Millorarem la xarxa d'abastiment d'aigua potable a fi d'evitar les
fugues actuals. Execució de les obres de subministrament previstes en
el conveni amb EPSAR.
3. Establirem un pla per a la conservar les séquies actuals de l’Horta.
4. Instal·∙larem en tots els edificis públics mecanismes que permeten
regular el cabal d'aigua i ús de temporitzadors o de qualsevol altre
89
mecanisme semblant de tancament automàtic que en limite el consum.
5. Executarem el col·∙lector nord entre el pont de l’Assut de l’Or i el pont
de les Drassanes i de les obres de sanejament previstes en el conveni
de l'EPSAR.
6. Iniciarem les actuacions previstes en el Pla Hidrològic del Xúquer per
a millora de la xarxa de sanejament de la nostra ciutat.
NETEJA VIÀRIA I ARREPLEGA DE RESIDUS. Els residus urbans
constitueixen un greu problema ambiental en si mateixos alhora que són l'origen d'altres
com la contaminació de les aigües, del sòl i de l'aire i dels corresponents riscos associats
per a la salut pública. Per als socialistes és un objectiu prioritari de la política ambiental
evitar els impactes ambientals causats pels residus i donar una correcta gestió als
inevitables.
La necessària neteja dels nostres carrers, places i jardins, així com l'arreplega
domiciliaria de fems han patit els rigors de l'elevada retallada pressupostària dels
últims anys amb una dotació pressupostària que ens porta a nivells de l'any 2002.
Aquestes retallades, pròximes al 30%, han ocasionat que València tinga els carrers, les
places i els jardins més bruts i pudents.
Dels quatre ecoparcs previstos en la nostra ciutat, dos d'ells a càrrec de les
contractes de neteja, només se n'ha executat un i no s'ha soterrat cap dels vint-i-cinc
contenidors previstos, ni s’han fet les campanyes d'educació i sensibilització ambiental
oferides en les contractes indicades.
- PROPOSTES
1. Recuperació progressiva de la consignació pressupostària, fins a
aconseguir els nivells d'adjudicació de 2005, amb les actualitzacions
de preus corresponents. Recuperación progresiva de la consignación
presupuestaria, hasta alcanzar los niveles de adjudicación de 2005,
con las correspondientes actualizaciones de precios.
90
2. Desenvolupament de campanyes d'educació i sensibilització
ambiental que ajuden als ciutadans i les ciutadanes.
3. Augment del nombre de contenidors de recollida selectiva i
distribució equitativa en els barris de la ciutat, increment de la
freqüència de buidatge.
4. Eliminació de contenidors pròxims a edificis o espais emblemàtics de
la ciutat.
5. Elaborarem un Pla de Soterrament de Contenidors, prioritzant els
situats en les proximidadades de monuments o edificis emblemàtics.
6. Gestió sostenible dels residus generats en tots els edificis públics
municipals, així com en els mercats tradicionals.
7. Dotació d'un nombre més gran de papereres en tots els espais amb
major confluència de persones o de major activitat comercial.
8. Disponibilitat d'ecoparcs accessibles a tots els veïns de la nostra
ciutat.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. Respirar aire net i sense riscos per a
la salut és un dret de tota la ciutadania, la contaminació atmosfèrica causa danys greus
a la salut. Es xifra en 16.000 el nombre de morts prematures anuals a Espanya i més de
500 a València a conseqüència de la contaminació atmosfèrica.
A pesar de no superar els valors límits anuals que marca la legislació europea i
nacional, la contaminació atmosfèrica mesurada en la nostra ciutat presenta uns valors
alts. La contaminació per Diòxid de Nitrogen (NO2) que es registra en les estacions de
mesurament més afectades pel trànsit, com la del Bulevard Sud o la de la Pista de Silla,
presenta valors que puntualment superen els màxims de 40 µgrams/m3 a pesar d'haver
disminuït la intensitat circulatòria. El trasllat d'algunes estacions a zones amb menor
intensitat de trànsit, com la Universitat Politècnica, el Molí de Sol o el Bulevard Sud no ha
aconseguit ocultar els alts nivells de contaminació.
91
Una bona gestió de la qualitat de l'aire ha de començar pel reconeixement
d'aquesta realitat, que la ciutadania conega la qualitat de l'aire que respira i elaborar
un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire.
Els alts nivells de contaminació atmosfèrica en la ciutat tenen el seu origen en el
trànsit rodat, per la qual cosa les mesures a adoptar han d'anar encaminades a la
reducció del trànsit i a la millora de les infraestructures.
- PROPOSTES
1. Augmentarem el nombre d'estacions de mesurament de la
contaminació atmosfèrica, especialment en la zones d'alt nivell
circulatori, a fi d'obtindre un millor diagnòstic. Aumentaremos el
número de estaciones de medición de la contaminación atmosférica,
especialmente en la zonas de alto nivel circulatorio, al objeto de
obtener un mejor diagnostico.
2. Posarem la informació sobre els mesuraments al servei del ciutadà,
publicada de manera directa i amb accés fàcil.
3. En complirem el Pacte dels Alcaldes, reduirem les emissions de la
ciutat en un 20 %.
4. Adoptarem mesures que reduïsquen l'ús del vehicle privat, impulsant
l'ús de la bicicleta i el transport públic.
5. Impulsarem accions que potencien la utilització de vehicles de motors
menys contaminants.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. La contaminació acústica, el soroll, és una
de les principals preocupacions dels valencians, ja que incideix directament en el nivell
de qualitat de vida i pot provocar efectes nocius sobre la salut i els hàbits de vida, així
com efectes psicològics i socials, a més dels propis problemes ambientals que porta
associats.
92
L'any 2008 es va elaborar el Mapa del Soroll així com els corresponents Plans
d'Acció contra la Contaminació Acústica i cinc anys després es va aprovar un nou Mapa
del Soroll sense haver desplegat la major part de les mesures correctores incloses els
referits plans.
Aquest nou mapa, redundant en l'error del de 2008, s'ha elaborat sense tindre
en compte el soroll provinent de l'oci nocturn, contravenint així l'Ordenança Municipal
contra la Contaminació Acústica que obliga a arreplegar en els mapes de soroll les
servituds acústiques, sense distingir-ne la procedència, així com a analitzar el soroll i
informar sobre les fonts sonores causants de la contaminació acústica, sense distingir tipus
de fonts.
Mesures incloses en els Plans Acústics contra el Soroll, com els plans d'acció
zonals previstos per als districtes amb major nivell de contaminació acústica com ara
Ciutat Vella, Extramurs, l'Eixample, el Pla de Real, Camins al Grau i Campanar, no s'han
posat en marxa.
L'absència d'una decidida actuació municipal, pot portar a declaració de noves
Zones Acústicament Saturades mitjançant sentència judicial. Els veïns de Russafa i Ciutat
Jardí suporten nivells de soroll inacceptables que els impedeix exercir el seu dret al
descans i que, davant de la inacció municipal, els pot portar a recórrer a la via judicial.
Les principals fonts de contaminació acústica són els vehicles de motor i el trànsit
rodat en general, per la qual cosa les mesures que proposem els socialistes i les
socialistes estaran obligatòriament lligades a un concepte de mobilitat més responsable i
sostenible, sense oblidar altres factors relacionats amb la planificació urbanística de la
ciutat.
- PROPOSTES
1. Elaborarem els nous Pans d'Acció contra el Soroll com principal eina
de gestió i lluita contra el soroll.
2. Posarem en marxa, sense demora, les mesures incloses en els Plans
93
d'Acció Zonals, previstos per als districtes amb major nivell de
contaminació acústica com ara Ciutat Vella, Extramurs, l'Eixample, el
Pla de Real, Camins al Grau i Campanar.
3. Posarem en marxa, de forma urgent totes les mesures generals
previstes en els Plans d'Acció contra el Soroll: pantalles acústiques,
asfalt fonoabsorbent, etc.
4. Elaborarem el Pla de Zones d'Oci Nocturn.
5. Determinarem les accions prioritàries a fer en cas de superació dels
valors límit d'emissió o immissió, o d'incompliment dels objectius de
qualitat acústica.
6. Col·∙locarem sonòmetres en les avingudes principals de la ciutat, per
a millorar la informació dels ciutadans.
7. Impulsarem la creació de zones sense soroll, com a parcs i jardins,
perquè es respecte el silenci com a valor ambiental.
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA. València és per a la comunitat científica el
paradigma de la ciutat més il·∙luminada, però pitjor. Si en els últims anys s'ha produït una
reducció en el consum elèctric de la il·∙luminació de la nostra ciutat, que l'any 2013 va
superar els 107 Kwh per habitant, molt allunyat dels objectius que el Pla Nacional
Eficiència Energètica marcava per a aqueix mateix any 75 Kwh/habitant, només ha
sigut com a conseqüència de la persistent crisi econòmica i del vandalisme.
Aquest malbaratament energètic, a més de suposar un elevat cost per a les arques
municipals, afecta la salut de molts ciutadans i ciutadanes i la qualitat ambiental de la
nostra ciutat.
- PROPOSTES
1. Per als i les socialistes és un objectiu irrenunciable que València
deixe de ser la ciutat més il·∙luminada per a convertir-se en la millor
il·∙luminada.
94
2. Redactarem un Pla d'Eficiència Energètica de l'enllumenat municipal.
3. Farem una substitució progressiva de l'enllumenat per a col·∙locar
llums més eficients i reguladors de flux per a reduir-ne el consum.
4. Limitarem el nombre de lluminàries i nombre d'hores de
funcionament.
95
96
Els socialistes, hòmens i dones, aspirem que les pròximes eleccions siguen una
oportunitat per a un nou temps de recuperació de drets socials, de llibertats, de
sostindre les polítiques socials, els serveis públics i l'Estat del Benestar.
És temps d'iniciar una nova agenda social, i és per això que propugnem la
urgent i sòlida implementació de polítiques públiques que reconduïsquen aquesta
situació d'emergència i construïsquen un futur d'esperança, llibertat i drets, sense que
ningú quede arrere.
Ha arribat el moment d'introduir reformes per a revertir el deteriorament del
sistema, reposant el dret de la ciutadania a accedir a uns serveis públics de salut,
educació, serveis socials i dependència, universals i de qualitat, assegurant així la
igualtat d'oportunitats.
Aquests objectius s'aconsegueixen mitjançant la prestació d'uns serveis públics
de proximitat, eficaços, eficients i de qualitat per part de l'administració local, que
complisquen amb els estàndards més avançats de modernització, i transparència en la
gestió.
//1. CONSTRUIR UNA CIUTAT SOLIDÀRIA, INCLUSIVA, QUE LLUITA CONTRA LA POBRESA, L'EXCLUSIÓ I REDUEIX LA VULNERABILITAT SOCIAL
Es posaran en marxa polítiques socials de caràcter redistributiu i orientades a
promoure el desenvolupament de drets socials i la igualtat d'oportunitats, que afectaran
de manera transversal el conjunt de les àrees del nostre govern: polítiques impositives
progressives, polítiques econòmiques de perfil social i de suport a l'economia social,
polítiques d'inserció sociolaboral de les persones amb més dificultats, polítiques
d'acompanyament a les persones en situació d'exclusió, polítiques de suport econòmic a
97
les famílies vulnerables i polítiques de garantia d'alimentació i necessitats bàsiques, i tot
això atenent sempre la dignitat de les persones.
S'acabarà el temps de l'asistencialisme, la beneficència i la caritat i començarà
el temps dels drets socials i la igualtat.
- PROPOSTES
1. Posada en marxa urgent d'un Pla Integral per a la Inclusió Social i Reducció
de la Vulnerabilitat, transversal, que articule el conjunt de polítiques
municipals orientades a intervindre i previndre les dinàmiques d'exclusió, que
atenga als col·∙lectius socialment vulnerables i promoga la recuperació de
l'autonomia personal i els vincles de convivència.
2. Recuperarem les polítiques de prevenció, perquè mirem també al futur i cal
abordar amb els mitjans necessaris les condicions personals, familiars i socials
que condueixen a l'exclusió en les persones més vulnerables.
3. Posarem en marxa un pla de xoc per a afavorir l'ocupabilitat i la
contractació de persones en risc d'exclusió i facilitar-ne la inserció
sociolaboral.
4. Constituirem una Taula de Treball per a la Inclusió Social, que gestione
acords de coordinació d'accions amb el tercer sector, sota responsabilitat i
control públic i amb criteris de justícia social i dignitat.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE FAMÍLIA I INFÀNCIA:
RECOLZANT LES FAMÍLIES I GENERANT OPORTUNITATS. L'eix de
l'acció municipal seran les polítiques d'infància i família i anirà orientada de forma
prioritària a trencar el cicle de les desigualtats a què està sotmesa la infància més fràgil
i vulnerable.
98
- PROPOSTES
1. Reduir la pobresa infantil serà un objectiu immediat. Es garantirà la
cobertura de les seues necessitats bàsiques sobretot en la infància més
vulnerable.
2. Es crearà una Taula per la Infància que coordine el treball en l'àmbit de la
infància i adolescència en la nostra ciutat, donant també veu als xiquets
perquè siguen partícips en les decisions dels temes que els afecten, garantint
també la inclusió dels xiquets més vulnerables.
3. Que cap xiquet quede arrere per falta de mitjans. Invertirem mitjans
econòmics per a trencar el cercle de desigualtats, amb beques, ajudes
directes a les famílies, assessorament i acompanyament professional en les
solució dels problemes que els afecten econòmics, educatius o socials.
4. Compromís amb el bon tracte a la infància. Impulsarem polítiques que
garantisquen la protecció dels xiquets enfront de qualsevol forma de
violència i/o discriminació.
5. Impulsarem polítiques preventives i campanyes de sensibilització social per a
garantir els seus drets.
6. Afavorirem la participació infantil en el disseny de les polítiques municipals
que els concerneixen, a través d'òrgans com el Consell Municipal de la
Infància.
7. Fomentarem la participació dels menors mitjançant la convocatòria anual de
Plens de la Infància en cada un dels districtes i en el Ple d'Ajuntament.
8. Promourem la creació d'espais públics de trobada on estimular i potenciar
hàbits com la lectura, la música o el teatre.
9. Parcs infantils en els barris, adaptats i adequats a les necessitats dels menors
en espais segurs i nets.
10. Oferirem un catàleg de serveis integrals per a la família que comprenga
des de l'ajuda a domicili a la mediació per a resoldre conflictes familiars.
99
1. Mesures urgents en l'eradicació de la pobresa infantil
1. Cap xiquet sense alimentació adequada a les necessitats nutricionals:
a. S'incrementaran les ajudes econòmiques d'emergència de
suport a les famílies vulnerables per a costejar les necessitats
d'alimentació.
b. Es gestionaran beques de menjador escolar per als menors en
risc, en les quals es cobrisca la totalitat del cost del menjador, per
a evitar situacions de discriminació per raons econòmiques en
l'assistència al menjador i garantir així l'alimentació adequada.
2. Es millorarà l'impacte de les polítiques de beques de menjador
millorant els barems i criteris d'accés, per a aconseguir una gestió
més eficient d'aquest recurs social.
3. Es gestionaran beques de menjador escolar al llarg de tot el curs
escolar, per a aquells menors en situació de risc i vulnerabilitat, per a
reforçar l’escolarització i la cobertura de necessitats alimentàries.
4. Es garantirà l'alimentació infantil en període estival amb:
a. Beques d'assistència a escoles d'estiu amb cobertura
alimentària
b. Ajudes directes a la família per a cobrir necessitats bàsiques.
5. Es cobriran les necessitats de llibres de text i material escolar dels
menors de famílies en situació d'exclusió i pobresa, de forma
complementària a la competència de l'administració autonòmica.
6. Es facilitarà l'accés dels menors vulnerables i les seues famílies a les
activitats lúdiques, esportives i culturals on participe l'Ajuntament per
a evitar la privació cultural i facilitar les relacions socials.
7. Es farà l'acompanyament social necessari des dels serveis socials
perquè les famílies en situació de vulnerabilitat reben els suports
econòmics i professionals necessaris per a garantir les cures
necessàries per al desenvolupament dels seus fills i filles.
100
2. Mesures urgents per a combatre la pobresa energètica
1. Es garantirà el subministrament d'un mínim vital d'energia elèctrica, gas i
aigua potable a famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat.
2. Ajudes econòmiques d'emergència social per al pagament de rebuts de
subministrament bàsics.
3. Evitar o impedir els talls de subministraments mitjançant un acord amb
companyies distribuïdores perquè aquelles famílies que vagen a rebre
ajuda de serveis socials no queden sense subministrament abans de
percebre l'ajuda.
4. Posada en marxa d'un servei d'assessorament a les famílies en situació de
vulnerabilitat en l'ús de l'energia i ajustat a les necessitats de les llars.
a. Amb ajudes o subvencions per a facilitar i promoure l'adequació de
vivendes per a la millora de l'eficiència energètica.
5. S'instarà el govern a impulsar accions per a la millora dels preus de
l'energia i per a l'ampliació dels bons socials.
VALÈNCIA: CIUTAT LLIURE DE DESNONAMENTS. La vivenda és
un bé essencial i bàsic per això, lluitar contra els desnonaments és primordial per als
socialistes, hòmens i dones, ja que eixir de la llar és el principi de l'exclusió social d'una
família.
- PROPOSTES
1. Assessorament i orientació professional per a la reestructuració dels deutes
i revisió d'acords hipotecaris de vivenda en famílies afectades per la crisi i
en situació de pobresa, exclusió o vulnerabilitat social.
2. Fraccionament de pagament de deutes amb l'Ajuntament i/o condonació
del deute amb caràcter temporal en situacions de pobresa o exclusió.
3. Promoure l'accés a vivendes de lloguer social a partir de l'acord amb
101
entitats bancàries.
4. Increment de l'oferta de vivenda social pública.
5. Instar el Govern «a incloure la dació en pagament en situacions
impagament de la vivenda habitual per raons socioeconòmiques».
REFORÇ DEL DRET A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA. Des de
l'aprovació de la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de
Dependència, no sols es van generar nous drets a les persones que tingueren minvades
les capacitats d'autonomia personal sinó que també es reconeixia el paper de les
famílies, majoritàriament de les dones, que es vinculen en l'atenció als familiars.
A la Comunitat Valenciana i en concret en la ciutat de València aquesta
consolidació de drets no s'ha vist plasmada com en la resta d’Espanya pels constants
obstacles que els governs del PP han anat posant al desplegament de la llei.
Així han impedit que milers de persones pogueren accedir als beneficis
atorgats en aquesta llei.
Si bé les principals competències se centren en l'àmbit estatal i autonòmic, la
importància de les polítiques municipals és fonamental per al desenvolupament i
l’enfortiment de la Llei de Dependència a la nostra ciutat.
- PROPOSTES
1. Crearem l'oficina d'orientació, informació i tramitació en l'Ajuntament i si és
el cas en els centres municipals de serveis socials, específica per a atendre
les persones en situació de dependència.
2. Desenvolupament en l'àmbit municipal del catàleg de serveis de la Llei de
Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.
3. Posarem en marxa serveis de suport al cuidador: cuidar el cuidador.
4. Instar el Consell de la Generalitat Valenciana per tal que faça les
102
actuacions i prenga les mesures necessàries perquè aquells ciutadans que
residisquen a València i que siguen valorats com a dependents, perceben
tot el que la llei els garanteix.
5. Impulsar i participar en l'elaboració d'una nova llei autonòmica de serveis
socials
6. mpulsarem iniciatives per a pal·∙liar l'efecte dels retalls i copagaments en
discapacitat i dependència.
7. Assegurarem els drets reconeguts per la llei i garantirem el nombre de
places públiques necessari que els atorga la Llei de la Dependència: servei
d'ajuda a domicili, places en centres de dia i places residencials.
DIVERSITAT FUNCIONAL: FOMENTANT CAPACITATS. Els serveis
que l'administració pública han de tindre com a objectiu avançar cap a la normalització
de la vida de les persones amb diversitat funcional.
Aquest serà el nostre objectiu en l'acció política i entorn d'ell giren les nostres
mesures.
- PROPOSTES
1. Treballarem per a aconseguir l'accessibilitat total de la ciutat, per a tindre
una ciutat sense barreres arquitectòniques.
2. Fomentarem l'ocupació de les persones amb discapacitat imposant tanques
de contractació social a les empreses que contracten amb l'Ajuntament a fi
de facilitar la seua autonomia personal.
3. Desplegarem un pla d'atenció integral des d'àrees com ara serveis socials,
urbanisme i educació.
4. Millorarem el servei de transport públic perquè siga accessible a totes les
persones.
5. Posarem en marxa un pla especial de vivendes sense barreres per a
103
adequar-les a les necessitats de les persones amb diversitat funcional.
DRET A L'ENVELLIMENT ACTIU DELS NOSTRES MAJORS. Els
nostres majors són un actiu per a la ciutat i per a les famílies i són, en el moment actual
de crisi econòmica, sustentadors principals de moltes llars amb les seues pensions, per la
qual cosa veuen precaritzada la seua situació econòmica i social.
Cuidar dels majors, atendre les seues necessitats, protegir els més vulnerables,
oferir serveis d'oci adequats i aprofitar el seu potencial i experiència seran els objectius
de la nostra política municipal.
- PROPOSTES
1. Crearem el Consell Sectorial del Major per a atendre les demandes
específiques dels nostres majors en la localitat i aprofitar la seua
experiència i col·∙laboració.
2. Crearem la Regidoria de Persones Majors que junt amb el Consell
Municipal de les Persones Majors puga promoure polítiques d'envelliment
actiu que fomenten la participació de les persones majors en la política i
en l'activitat social, en l'educació, la cultura i l'esport, garantint en tot
moment la igualtat d'hòmens i dones.
3. Posarem en marxa un Pla Municipal d'Envelliment Actiu Saludable i Digne,
que vertebre l'acció municipal i que done cobertura a les necessitats dels
nostres majors.
4. Les persones dependents no poden ser les grans oblidades, per la qual
cosa impulsarem els centres de dia per a persones amb diversos graus de
dependència, junt amb els equips de suport domiciliari.
5. Promourem el suport necessari i l’atenció als familiars que tinguen a càrrec
seu alguna persona major en situació de dependència.
6. Col·∙laborarem amb les comunitats autònomes en l'ampliació de les places
residencials per a persones majors.
7. Ampliarem els serveis d'atenció domiciliària adequant els preus públics
104
perquè és necessari que els majors que ho desitgen i puguen tinguen el
servei adequat per a envellir en el seu entorn.
8. Augmentarem la cobertura del servei de teleassistència incorporant la
innovació en tecnologia.
9. Combatrem la malnutrició en persones majors millorant l'oferta de menjars
a domicili i complementant-la amb l'ampliació d'oferta en menjadors
socials i menjadors de centres de majors.
10. Impulsarem un pla d'eliminació de barreres arquitectòniques, millores de
vivenda i entorns, perquè les persones majors no hagen d'abandonar el seu
entorn.
11. Ampliarem l'oferta d'oci, cultura, esport i espectacles, facilitant i
bonificant l'accés a majors en situació de vulnerabilitat social.
12. Procurarem el manteniment de l'autonomia personal, desplegant accions
de promoció i educació de la salut, afavorint la pràctica d'exercici físic, els
hàbits de vida saludables i la prevenció d'accidents.
13. Disposarem de centres de convivència per a l'oci i la participació
ciutadana i promourem els projectes de bancs del temps i els bancs
solidaris, per a poder compartir i desenvolupar els valors de cooperació i
solidaritat en la societat en conjunt.
14. Ampliarem els tallers i els serveis dels centres municipals de majors.
15. Donarem suport als majors que, per efecte de la crisi econòmica, han
reagrupat els seus familiars i han quedat en situació de vulnerabilitat
econòmica.
16. Lluitarem contra l'abandó i la soledat de les persones majors
implementant programes d'acompanyament.
17. Desenvoluparem programes per a prevenció i atenció de les persones
majors que pateixen discriminació i distintes formes de maltractaments
físics, psicològics, sexuals, financers, per negligència o abandó.
105
ENS IMPORTA LA SALUT DELS NOSTRES VEÏNS. Una ciutat és
saludable quan atorga prioritat a la salut en totes les seues actuacions. Els problemes de
salut comporten el concepte de salut com un dret, com un valor, una inversió i un requisit
per al desenvolupament i el benestar. Aquest és el fonament de la nostra Estratègia de
Salut.
El desenvolupament de la salut en la nostra ciutat s'aconsegueix integrant la
salut en el territori, mitjançant la nostra Governança Local per a la Salut.
Per això, València desenvoluparà un Pla Local de Salut, de forma intersectorial
i participada amb la ciutadania, com un gran instrument per a la planificació i l’impacte
en la millora de la salut i el benestar de la nostra població, fent que disminuïsquen les
desigualtats en salut i que aquesta no depenga únicament de la renda.
Des del Partit Socialista creiem que és un dret de la ciutadania disfrutar d'un
lloc de residència amb una vida sana, que permeta el seu benestar i que potencie el
desenvolupament físic, psíquic i social de la gent.
Conseqüentment, procurarem que els plans i iniciatives de planificació urbana
tinguen un gran impacte en les condicions en què la gent viu i treballa, l’accés a les
instal·∙lacions i serveis, els estils de vida, etc., perquè tot redunde en una millora
substancial de la salut i el benestar de les persones.
Els determinants socials de la salut com ara habitatge, treball, educació, cohesió
social, alimentació, seguretat, qualitat de l'aire, esport, etc., faran que visquem més i
millor.
- PROPOSTES
1. El nostre Ajuntament elaborarà i desplegarà un Pla local de Salut,
comptant amb la ciutadania i articulant una xarxa local que treballe per
la millora de la salut i el benestar del veïnat.
2. En aquest sentit, promourem programes de prevenció de conductes de risc
per a la salut, especialment en relació a les drogues i els efectes de
106
l'alcohol i el tabac, amb especial atenció a la prevenció d'inici en menors,
com també programes contra el sedentarisme, facilitant l'accés de totes
les persones a l'esport i l'activitat física, segons les seues necessitats i
peculiaritats.
3. El nostre Pla de Salut tindrà en compte els efectes i les conseqüències de
les condicions mediambientals, socioeconòmiques, culturals, de vivenda i
ocupació, enfront dels models clàssics merament assistencials i no
preventius.
4. Potenciarem la informació preventiva en els mitjans de comunicació locals,
com també l'educació sanitària, capacitant els ciutadans per al control de
la seua pròpia salut.
5. Incorporarem les associacions socials, ambientals i econòmiques,
representatives dels ciutadans en els òrgans de decisió dels serveis
municipals perquè participen en la gestió.
6. Promourem plans locals d'atenció integral a la discapacitat, impulsant
iniciatives i programes coordinats per les diferents àrees municipals
(Educació, Serveis Socials, Urbanisme, Vivenda, Accessibilitat, etc.) i
comptant amb el suport, la intervenció i la participació del moviment
associatiu d'aquest sector de població.
7. Prendrem mesures per a millorar la contaminació, el deteriorament
ambiental, les comunicacions, les zones verdes, els espais de convivència i
d'oci, les zones esportives, els espais culturals i els llocs d'escampament
per a aconseguir una vida més saludable.
8. Tots els projectes de renovació, organització de la ciutat, accessibilitat,
obres i equipament, incorporaran la perspectiva de salut en el seu
disseny i execució, als efectes de facilitar un estil de vida més sa a la
població, per a qualsevol grup d'edat i circumstàncies, amb adaptacions
especifiques per a aquelles poblacions més vulnerables.
9. Treballarem per un transport saludable, que garantisca una mobilitat
sostenible, que permeta la nostra gent caminar, muntar amb bicicleta i l'ús
del transport públic i delimitarem les zones de trànsit vehicular de les
zones de vianants.
107
10. Garantirem la disponibilitat d'espais oberts i equipaments, accessibles
a tota la població, per a promoure l'activitat física i la practica esportiva,
tenint en compte els temps d'oci i les necessitats de la ciutadania.
11. Desenvoluparem programes municipals per a detectar els grups de risc
i previndre els problemes de falta de salut, amb actuacions concretes,
pròximes i efectives, sobre factors de risc, nutrició correcta, abastiment
d'aigua potable, sanejament d'aigües residuals, planificació familiar,
immunitzacions, sida, malalties de transmissió sexual, legionel·∙losi,
tuberculosi, anorèxia i bulímia...
12. La reducció de les desigualtats socials en salut serà un dels eixos
vertebradors del nostre compromís amb la ciutadania, mitjançant accions
per als ciutadans més desfavorits, establint un pla d'intervenció contra la
pobresa.
//2. EDUCACIÓ
Les polítiques educatives, constitueixen un puntal bàsic per al desenvolupament
social i econòmic de les ciutats, per a l'emancipació dels seus habitants, per a la lluita
contra l'exclusió, per a la integració, la participació ciutadana, la diversitat i la cohesió
social.
L'aplicació generalitzada d'aquestes polítiques passa pels municipis com a
espais idonis per a la implementació de polítiques transversals i de proximitat: els
centres escolars, les reserves de sòl per a la construcció d'equipaments educatius, etc. Les
escoles infantils, de música i dansa municipals, centres d'adults, etc. són, entre moltes
altres actuacions, una mostra evident del compromís lúcid i constant dels governs locals
amb la promoció i l'enfortiment de la formació de la ciutadania.
L'educació, en el vessant de la promoció de l'ensenyament, té una importància
central per al desenvolupament individual i col·∙lectiu de la ciutadania i els governs
locals, que valoren adequadament la seua transcendència com a eina clau per a la
108
transformació de les ciutats, han d'apostar per una implicació i un protagonisme decidits
en aquest àmbit.
Nosaltres, com a socialistes, apostem per una educació que, sent dret
fonamental, ha de ser d'accés i gaudi universal. Cal crear espais i experiències vitals,
generadores d'identitat, de pertinença i de cohesió, que en definitiva, promoguen el
desenvolupament social i cultural del municipi.
El govern municipal és l'administració més pròxima a la ciutadania. El municipi
és l'espai natural on interactuen els diferents centres docents i els diferents agents
educatius, és també on poden concretar-se millor els compromisos de la societat amb
l'educació. Proposem un procés a què denominem coresponsabilitat competencial que es
fonamenta en el principi de la col·∙laboració i que expressa la voluntat d'acostar al
màxim a la ciutadania la capacitat real d'aplicar les polítiques en el tema de l'educació.
SUPORT A L'EDUCACIÓ PER A ACONSEGUIR UNA CIUTAT
D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS I EQUITAT. Impulsarem un gran pacte per
l'educació de la ciutat de València amb el món educatiu i la resta d'agents socials,
culturals i productius, per a aconseguir, a partir de l'educació, una ciutat amb igualtat
real d'oportunitats per a tots els xiquets i jóvens i una societat cohesionada socialment.
109
PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL: DE 0 A 3 ANYS. El
nostre objectiu és oferir una cobertura pública per a les necessitats educatives de les
xiquetes i xiquets de 0-3 anys, perquè és una mesura social que ajuda a la conciliació
entre la vida laboral, familiar i l'educació; perquè és una mesura educativa que serveix
per a detectar prompte possibles deficiències i així avançar en la prevenció o en el
tractament més adequat, perquè és una mesura que promou l'equitat per a garantir la
igualtat d'oportunitats i compensar les desigualtats que condicionen el desenvolupament
personal i perquè és una mesura que permetrà evitar el futur fracàs escolar.
- PROPOSTES
1. Replantejarem el model d'escola infantil pública de qualitat, facilitant
l'accés de les xiquetes i xiquets de famílies on mares o pares necessiten el
servei per a poder accedir en igualtat de condicions en el mercat de
treball. Per a aconseguir-ho, impulsarem la creació d'una xarxa d'escoles
infantils que permeten l'escolarització dels xiquets i xiquetes de 0 a 3
anys independentment del seu nivell de renda.
2. Impulsarem en la legislatura, en col·∙laboració amb la Generalitat
Valenciana, la creació de 5.000 places en centres públics en la ciutat per
a xiquetes i xiquets de 0 a 3 anys.
SEGON CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL (DE 3 A 6 ANYS)
D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (6 A 12 ANYS) I D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
OBLIGATÒRIA (12 A 16 ANYS). El nostre objectiu és: Escolaritzar tots els xiquets
en un centre escolar pròxim a la seua residència familiar. A més dels problemes de
temps per al trasllat en zones més allunyades, de les dificultats per a compaginar
aquesta atenció i el treball, s'ha de tindre en compte la desestructuració que es
produeix en separar l'alumnat del seu entorn i residència.
110
- PROPOSTES
1. Garantirem l'escolarització pública de qualitat amb oficines
d'escolarització permanents.
2. Treballarem per a garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat a
través de les zones de proximitat.
3. Col·∙laborarem, de forma responsable, amb el govern de la Generalitat,
en la distribució de les escoles, de forma equilibrada en tots els districtes
de la ciutat, avançant en el desenvolupament del mapa escolar de la
ciutat i apostant per l'increment de línies en els centres de titularitat
pública.
4. Reiniciarem la dotació de terrenys per a la construcció de nous centres
públics.
5. Posarem en marxa, amb el suport de la Generalitat, un pla de
rehabilitació dels centres més deteriorats, antics i obsolets.
6. Detindrem la cessió de sòl públic a empreses privades per a la
construcció de centres escolars.
7. Col·∙laborarem perquè les ajudes de menjador arriben a tots els alumnes
que ho necessiten i proporcionarem ajudes a les famílies per a activitats
extraescolars i complementàries.
8. Millorarem l'accessibilitat i sostenibilitat mediambiental dels centres
educatius públics, i treballarem per l'escola inclusiva.
9. Incrementarem l'autonomia i recursos dels centres docents potenciant
convenis i acords de col·∙laboració amb l'Ajuntament en matèria
d'educació.
10. Farem campanyes municipals per promoure programes dirigits a
fomentar la coordinació entre els professors que treballen amb grups o
programes d'atenció als estudiants amb problemes d'aprenentatge.
111
11. Col·∙laborarem amb el futur govern de la Generalitat Valenciana
en la realització de campanyes de promoció de programes i projectes
educatius en els centres, dirigits a reduir l'abandonament escolar
primerenc.
12. Col·∙laborarem activament amb les AMPA de col·∙legis d'Infantil i
Primària i IES, bé siguen centres públics o privats concertats, especialment
en aquells centres que tinguen un alt percentatge d'alumnes amb
necessitats educatives especials o immigrants per a:
• Afavorir la creació d'Escoles de Pares i Mares.
• Ajudar econòmicament al funcionament de les AMPA.
• Proporcionar mediadors culturals, educadors socials o treballadors
socials per a facilitar la integració i inserció de l'alumnat.
• Elaborar plans contra el fracàs i l'absentisme escolar.
• Proposarem a la Generalitat Valenciana la creació de noves
figures en els centres que ho necessiten (mediadors culturals,
treballadors o educadors socials).
ÈXIT ESCOLAR AMB EQUITAT. FORMACIÓ PROFESSIONAL I INSERCIÓ
LABORAL. EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA.
1. Garantirem l'escolarització d'aquests alumnes en places escolars gratuïtes del
seu barri així com la continuïtat de l’escolarització en el centre que li
corresponga.
2. Fomentarem la primera escolarització de l’alumnat, almenys, en el primer curs
del segon cicle de l'Educació Infantil.
3. Ampliarem la dotació de beques de menjador escolar per als alumnes
d'Educació Infantil.
112
4. Facilitarem la integració social i educativa de tot l'alumnat contrarestant els
processos d'exclusió social i cultural.
5. Afavorirem l'educació intercultural de tot l'alumnat, potenciant els múltiples i
diferents valors que aporten les distintes cultures.
6. Potenciarem la participació solidària dels membres de la comunitat educativa i
de la societat en el seu conjunt per a fomentar la convivència i previndre
situacions de conflicte.
7. Informarem i assessorarem les famílies i els tutors legals per a facilitar
l’escolarització adequada de les seues filles i fills.
8. Garantirem l'escolarització de l'alumnat amb necessitats de compensació
educativa en condicions d'igualtat d'oportunitats.
9. Fomentarem la permanència dels alumnes una hora més als centres per a
garantir la millora de la formació dels nostres alumnes i com a mesura activa
de lluita contra el fracàs escolar.
10. Proposarem convenis amb la Generalitat per a, amb la col·∙laboració de
voluntaris en els centres públics, donar suport als alumnes en les tasques de
lectoescriptura.
11. Potenciarem i subvencionarem el funcionament de les «escoles matineres».
12. Exigirem i ajudarem a aconseguir una escola pel segle XXI, amb la
modernització necessària dels centres, fent de València una ciutat pionera en
la digitalització de l'ensenyament-aprenentatge.
13. Incrementarem, mitjançant convenis i intercanvis amb altres municipis
europeus, la mobilitat europea de jóvens estudiants de formació professional i
del professorat, fomentant la cultura del treball per a la millora del capital
humà, en el context d'un treball de qualitat i per a reforçar el
desenvolupament econòmic de la ciutat.
113
14. Potenciarem les escoles de formació d'adults com l'instrument de formació
al llarg de la vida i promourem l'acreditació de competències per a facilitar
els itineraris formatius al llarg de la vida.
15. Desenvoluparem acords i convenis amb la Generalitat per a promoure el
reconeixement de l'aprenentatge no formal. És necessari establir per part de
les administracions competents avaluacions que permeten el reconeixement de
l'aprenentatge no formal perquè els ciutadans que hagen adquirit uns
coneixements a través d'aquesta via puguen accedir a l'educació reglada o a
determinats títols.
16. Promourem serveis d'orientació i seguiment a través del Gabinet
Psicopedagògic municipal per als jóvens que abandonaren el sistema educatiu
sense cap qualificació i volen obtindre una titulació necessiten serveis
d'orientació i seguiment que els brinden més informació sobre les distintes
possibilitats formatives i les vies per a reincorporar-se al sistema educatiu.
17. Crearem oficines virtuals d'informació i assessorament per districte. Les
noves tecnologies poden exercir un important paper en l'orientació i seguiment
de l'alumnat, a través d’aquestes oficines virtuals.
18. Promourem ofertes de noves oportunitats, inclús destinant, si fóra
necessari, una partida dels pressupostos municipals per a completar els
recursos que ofereix el sistema educatiu perquè, en l'àmbit dels centres, es
proporcione una oferta formativa als jóvens que han abandonat el sistema
educatiu sense cap qualificació i vullguen accedir a les titulacions de l'Educació
Secundària Obligatòria i Postobligatòria.
19. Col·∙laborarem amb el govern de la Generalitat en la potenciació de la
formació professional, fent-la més qualificada i professionalitzada, treballant
conjuntament amb el món educatiu i productiu.
20. Impulsarem i donarem suport a noves iniciatives per millorar i ampliar els
serveis universitaris, tant des del punt de vista formatiu com cultural.
114
21. Defendrem el servei públic universitari, davant dels intents de retallar els
recursos, com a garantia de la igualtat d'oportunitats i d'una educació
universitària pública i de qualitat.
EDUCAR DES DE LA PARTICIPACIÓ I LA
CORESPONSABILITAT IMPULSAR EL CONEIXEMENT DE LLENGÜES
EN UNA CIUTAT DE FUTUR. València, ciutat educadora és el marc referencial
on tots els agents educatius de la ciutat despleguen el seu potencial educador.
Identifiquem tres grans àmbits, amb diferents papers en l'educació però totalment
complementaris: les famílies, el sistema educatiu formal i l'entorn o territori.
Així mateix, el coneixement de llengües és un actiu imprescindible en un món
global, tant per a les relacions humanes com per aconseguir una ocupació de qualitat. És
un imperatiu treballar en aquesta perspectiva des de diferents punts de vista, per això
treballarem per una educació plurilingüe i intercultural amb una importància capital per
al valencià.
També és una fita molt important per a les persones que volen viure en la
ciutat participar de la vida cultural, relacionar-se, treballar, gaudir dels drets propis i
ser respectuosos amb els drets dels altres. Per això també és imprescindible aconseguir
un ús habitual de les dues llengües oficials que es parlen en la ciutat, per a evitar que
algú es puga sentir discriminat per raons de llengua.
- PROPOSTES
1. Una de les nostres primeres mesures serà posar en vigència i dotar dels
recursos necessaris l'ordenança sobre normalització lingüística.
2. Impulsarem la creació d'una Oficina de Normalització Lingüística, perquè es
puga afrontar amb èxit l'oferta general de cursos de valencià adequada a
115
les necessitats, en particular per a l'accés al món laboral, així com impulsar el
voluntariat pel valencià.
3. Continuarem potenciant els consells escolars com a elements fonamentals del
govern educatiu.
4. Impulsarem, a través del Consell Escolar Municipal, el model de centre
educatiu autònom i responsable, capaç de singularitzar la pròpia gestió i
disposat a retre comptes.
5. Fomentarem, a través del Consell Escolar Municipal, les actuacions orientades
a establir itineraris educatius coherents i complets entre centres de primària i
secundària.
6. Promourem una major participació dels diferents sectors i agents educatius en
els consells escolars tant a nivell de centre com el Consell Escolar Municipal i
posarem en marxa, al llarg de la legislatura, els Consells Escolars de Districte.
7. Incrementarem les actuacions formatives per a les famílies, oferint-los més
oportunitats per a compartir i consolidar coneixements i bones pràctiques en
educació.
8. Establirem convenis de col·∙laboració amb les AMPA en la promoció d'activitats
extraescolars i escoles obertes.
9. Establirem xarxes educatives en tots els districtes i incentivarem els plans de
coordinació i dinamització de l'acció educativa perquè ajude a potenciar tots
els recursos existents, incrementant i facilitant l'accés de les escoles i instituts a
l'oferta cultural de la ciutat, així com la relació dels centres educatius amb la
xarxa de biblioteques públiques i la xarxa de centres cívics de tots els
districtes.
10. Potenciarem el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), a través dels PEC de
districte i barri, que s'articularen amb el PEC de ciutat a través de xarxes
d'acció educativa.
116
11. Treballarem en xarxa amb organitzacions sectorials i el teixit associatiu
per a garantir una oferta específica de cursos adaptada a les necessitats dels
sectors professionals que acullen més població d'origen estranger.
// 3. ESPORT
Per als socialistes l'activitat física i l'esport en una societat majorment sedentària
té cada vegada major importància i implicacions en l'àmbit de la salut i l'educació.
Entenem aquestes polítiques púbiques en el sentit ampli de la paraula: un esport per a
tots, un esport que cohesiona, promou la salut i es constitueix en instrument educatiu de
primer ordre, sobretot per a la nostra joventut.
És necessari recuperar la funció social de l'esport, tornar a la ciutadania de
València la inversió realitzada, destinant els recursos públics a l'esport de base, l'esport
escolar, l'esport associatiu i de barri.
Ha d'existir un equilibri dotacional entre els barris que facilite l'accés a l'esport,
sobretot, a aquelles persones que més ho necessiten i menys possibilitats d'accés tenen. A
més, el servei esportiu públic ha de coordinar-se amb la iniciativa privada, tant
associativa com comercial, per a garantir a tots el dret a la pràctica de l'esport.
I també considerem que la magnífica ubicació geogràfica de València, el seu
clima privilegiat i el seu entorn natural permeten el desenvolupament d'iniciatives de
turisme i esport, esdeveniments que poden generar moviment econòmic i visites i que
siguen de caràcter participatiu, que aporten recursos de l'exterior i, al temps,
promoguen l'esport en la nostra ciutat. Defendrem aquelles iniciatives que promoguen
activitats esportives amb arrelament en la ciutat, que deixen un llegat, un impacte
econòmic positiu i que siguen solidàries amb el teixit esportiu de base. Els socialistes
creiem que hem d'evitar els esdeveniments cars i amb escàs arrelament en la ciutat.
L'única cosa que s'ha aconseguit amb la dita estratègia ha sigut endeutar-nos, enriquir
determinats particulars que a més no han invertit en la nostra ciutat, ni han deixat cap
tipus de riquesa. S'han creat falses expectatives i ara els deutes no es poden assumir.
Resulta frustrant pensar el que haguérem pogut fer amb aqueix diners ben invertit. La
117
conseqüència d'aquesta estratègia del PP ha sigut la generació d'un sistema corrupte
que ha saquejat, a través de l'esport, les arques públiques de la ciutat i ha empenyorat,
per a futurs anys, la inversió pública.
- PROPOSTES
1. Aconseguir progressivament la mitjana espanyola d'inversió en euros
per habitant en matèria esportiva i canviar les prioritats per a
destinar la major part d'aqueix increment en activitats que faciliten
l'accés de tots en el seu propi col·∙legi o barri; augmentar la
capacitat de programes de caràcter social com el programa escolar,
tercera edat, discapacitats i dona.
2. Millorar les instal·∙lacions esportives dels centres escolars i promoure
l'esport escolar des dels col·∙legis i els instituts. És necessari fer
atractiva l'activitat als escolars i per a això són imprescindibles
bones instal·∙lacions i tècnics esportius qualificats. Coordinar el pas
dels col·∙legis de primària als instituts perquè no es perda l'estructura
esportiva creada. Insistir a fomentar una cultura esportiva
participativa junt amb els Consells Escolars i AMPA, des dels centres
escolars, com a garantia d'aprenentatge d'uns hàbits saludables de
vida i d'educació en valors.
3. Donar suport a l'esport femení valencià. Promoure l'accés de la dona
a l'esport, procurant que la distància en els índexs de participació
entre hòmens i dones es reduïsca. I començar a promoure l'esport
femení des de la base, on ja s'observen diferències importants a
favor dels xics. Promoure l'esport escolar mixt, eliminant els
estereotips sexistes. Organitzar activitats esportives que atraguen les
xiquetes cap a l'esport junt amb la promoció municipal que de
visibilitat a les dones esportistes Per a això es comptarà amb
l'assessorament dels responsables i tècnics en igualtat.
4. Dotar a la Fundació Esportiva Municipal (FDM), com a organisme
autònom que és, de la capacitat plena per a gestionar el servei
118
esportiu municipal i adscriure-li les instal·∙lacions esportives municipals
perquè les gestione. Delegar en la FDM l'estudi de viabilitat en la
gestió de les instal·∙lacions i serveis esportius justificant tècnicament el
model de gestió més apropiat per a cada servei en particular i
potenciant els criteris d'utilitat pública.
5. Elaborar un nou Pla Director d'Instal·∙lacions Esportives que ordene
l'actual desequilibri existent, modernitzant les instal·∙lacions actuals,
suprimint les barreres arquitectòniques i incorporant sistemes d'estalvi
energètic. S'han construït instal·∙lacions esportives que no sempre han
satisfet les necessitats dels barris i tampoc les necessitats de la ciutat
i dels esportistes. València, tercera ciutat en habitants d’Espanya, no
té una piscina coberta de 50 metres i els nostres nadadors i
waterpolistes han de traslladar-se a altres ciutats per a competir.
Tampoc disposem d'un pavelló per a 15.000 persones. Açò
impedeix, per exemple, que vinguen esdeveniments com la Copa del
Rei de Bàsquet o que en el passat mundial, València no fóra seu
oficial, amb la repercussió que podria tindre un esdeveniment en una
ciutat on hi ha una afició i pràctica consolidada de bàsquet. Enfront
de l'arbitrarietat i el malbaratament d'altres grans esdeveniments
minoritaris, els socialistes ens proposem a elaborar un pla director
que tinga en compte aquests punts negres i que permeten als gestors
de l'Ajuntament la reserva d'espais i la planificació de projectes
dotacionals més ambiciosos i estratègics.
6. Iniciar un nou procés planificador que establisca criteris tècnics,
facilite un sistema dotacional racional i equilibrat entre els barris, és
a dir, que responga a les necessitats esportives reals dels ciutadans;
que puga ser utilitzada pels clubs i entitats de l'esport de base de la
ciutat junt amb un projecte esportiu que responga a criteris educatius
i socials acords als principis constitucionals de promoció de l'esport
per a tots i totes.
7. Incorporarem la fórmula de la gestió participada per a impulsar
l'associacionisme esportiu des dels barris, garantint la igualtat
119
d'oportunitats i la lliure concurrència així com l'interés social dels
projectes esportiu-participatius. I, com a primer exemple de posada
en marxa d'aquest tipus de gestió participada, la promourem en les
Naus de Ribes de Russafa, barri amb especial carència de dotacions
esportives públiques.
8. Crearem la Comissió d'Esports en el Consell Social de la Ciutat on
participen tots els clubs i associacions, especialment els usuaris i
gestors d'instal·∙lacions públiques, perquè siguen ells els que resolguen
els seus propis reglaments de gestió participada d'instal·∙lacions,
pressupostos i millores d'instal·∙lacions col·∙lectivament i de manera
transparent a través de les seues opinions, consensos entre clubs i
participació política executiva en matèria esportiva.
9. Coordinar-se amb la iniciativa privada, però sense que aquesta
condicione el servei públic. Un servei públic que ha de destinar-se a
cobrir les necessitats esportives de tota la població, sobretot la
d'aquells que disposen de menys recursos i escasses possibilitats. És
important comptar amb l'assessorament i el suport de les entitats i
associacions professionals, especialitzades en l'esport de la nostra
Comunitat: l'Associació de Gestors Esportius Professionals (GEPACV),
el Col·∙legi de Llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
(COLEFCAFD), les universitats i les seues facultats de CAFD i el teixit
esportiu més tradicional (federacions, clubs, etc.).
10. Posar en marxa la coordinació dels centres de salut de la ciutat
amb els tècnics esportius dels poliesportius del barri perquè les
persones que necessiten millorar la salut amb alguna activitat física
siguen assessorats per professionals a través del programa
autonòmic de recepta esportiva que el PSPV-PSOE porta en el
programa autonòmic.
11. Explotar l'oportunitat del turisme esportiu, promoure activitats
com la marató, el triatló, l'hoquei, el futbol, el futbol sala, la pilota
valenciana, l'atletisme, el bàsquet, el rugbi i la resta d'activitats que
compten amb un arrelament esportiu en la ciutat de València,
120
aprofitant les instal·∙lacions, els espais naturals, el clima i la capacitat
organitzativa que té València.
//4. SEGURETAT CIUTADANA
BOMBERS, POLÍTIQUES DE PREVENCIÓ I EMERGÈNCIES. Els
ajuntaments han de ser, per proximitat, els primers a actuar enfront de les situacions
d'emergència. Per això, considerem essencial dotar les àrees de protecció i emergències
dels mitjans humans i materials necessaris per a assegurar una intervenció ràpida i
eficaç.
És un fet que la prevenció és la millor política de protecció davant del risc i en
aquest apartat hi ha carències ocasionades també per falta de recursos. Resoldre
aquesta situació és un dels reptes que hem d'afrontar. Per a això adoptarem, comptant
amb la participació dels col·∙lectius professionals implicats, les mesures següents:
- PROPOSTES
1. Convocatòria de l'oferta pública d'ocupació per a cobrir les
necessitats de la plantilla del cos de bombers, amb una planificació
lògica.
2. Reestructuració i reforç dels actuals parcs de bombers perquè
disposen de les condicions i els mitjans necessaris que facen possible
que la intervenció d'entrada es faça amb el mínim temps de resposta
i la màxima eficàcia i seguretat.
3. El servei de bombers ha de ser reorganitzat per a millorar-ne el
funcionament; per a això es farà, en col·∙laboració amb els tècnics i
professionals del servei, un reglament del cos.
4. Pla urgent de revisió i remodelació, quan siga necessari, dels parcs
de bombers, per garantir que estiguen en òptimes condicions de
seguretat i prestació del servei.
5. Dotarem el servei de protecció civil de més recursos i promourem la
121
participació dels voluntaris en cursos específics de formació, per a
millorar la seua capacitació i puguen desenvolupar la comesa en les
millors condicions.
6. Facilitarem tots els mitjans necessaris per a millorar la coordinació
entre els distints serveis de seguretat i emergències.
7. En matèria de prevenció:
a. Creació de la policia d'incendis que s'encarregarà de la
vigilància i control del compliment de la normativa sobre incendis
i emergències, després de concedides les corresponents
autoritzacions administratives, especialment en edificis d'alt risc i
en els obligats a disposar de pla d'autoprotecció, així com en
determinades activitats en espai públic entre altres.
b. Promourem campanyes de conscienciació i difusió dels plans
bàsics i especials d'emergència en institucions i organismes
afectats així com entre la població en general
c. Increment dels pressupostos destinats a l'àrea de prevenció i
emergències.
POLICIA LOCAL. La seguretat és una de les principals necessitats que
demanda la població, ja que afecta directament la qualitat de vida i es converteix en
un dels pilars essencials de qualsevol societat avançada.
Els socialistes, hòmnes i dones, ens reafirmem que la seguretat ha de ser igual
per a tots els ciutadans, sense excloure’n cap i ha de garantir un clima de seguretat i
convivència.
És l'acció mitjançant la qual donarem protecció de manera integral a tots els
ciutadans, tractant d'eliminar tot risc que puga perjudicar el seu desenvolupament sa i
normal, preservant i conservant amb això els valors més estimables de les persones.
122
Els socialistes valencians portem anys reivindicant que, perquè aquestes mesures
de seguretat siguen eficaces, alhora que eficients, han de complementar-se amb
polítiques adequades en els àmbits de l'educació, dels serveis socials, de la vivenda i
del treball, fent front a les diferents problemàtiques que generen inseguretat ciutadana
com són l'exclusió social, l'urbanisme massificat i el desequilibri territorial; per la qual
cosa treballarem de manera multidisciplinària des de les diferents regidories de
l'Ajuntament, i no deixarem cap aspecte de progrés social al marge de la nostra
proposta.
- PROPOSTES
1. Carta de serveis de la Policia Local de València: La Policia Local de
València unirà tots els seus esforços a millorar i facilitar les relacions
amb la ciutadania, servint-se per a això d'una carta de serveis a fi
d'orientar les seues actuacions cap a les necessitats de la ciutadania,
donant a conéixer als valencians les prestacions i activitats que
l'Ajuntament ofereix en aquest àmbit i facilitant informació
actualitzada de cada una d'elles. Serveis que es prestaran:
2. En matèria de Policia de barri i de proximitat: com a enllaç amb els
moviments veïnals i associacions de comerciants, acostant la Policia
Local a la ciutadania.
3. En matèria de Policia de convivència i prevenció: com a figura de
millora de la convivència en els barris i en els entorns escolars, a
través dels agents mediadors i dels agents tutors, com a instruments
eficaços en la resolució de problemes de convivència de forma
amistosa i pacífica.
4. En matèria de Policia de protecció i seguretat: com a labor
preventiva de conductes antisocials i delictives que alteren la pau i
convivència ciutadana, millorant la protecció i seguretat dels espais
públics, especialment en els llocs de recreació i escampament social,
adequant la presència policial en els carrers.
5. En matèria de Policia de trànsit i seguretat vial: com a mitjà
123
d'ordenar, regular i senyalitzar el trànsit urbà de vehicles i persones,
amb especial atenció als entorns escolars i llocs d'alta ocupació de
vianants, millorant la seguretat viària i disminuint les víctimes per
accidents de trànsit.
6. En matèria de Policia assistencial i de serveis socials: com a servei
d'atenció a persones en situació de risc o desemparament, menors,
persones majors, víctimes de la violència en l'àmbit familiar… oferint
atenció personalitzada a les víctimes, especialment en els casos de
violència domèstica i de gènere, i prestant assistència i auxili a la
ciutadania en cas de catàstrofes o accidents greus.
7. En matèria de Policia de protecció del medi ambient i protecció
animal: com a servei encarregat de protegir el medi ambient,
garantint el bon ús dels espais públics, en especial dels parcs, dels
jardins, i del llit del Túria de la ciutat de València, millorant el
compliment de la normativa municipal en matèria mediambiental,
així com la protecció dels animals, formant i conscienciant la
ciutadania en aquesta matèria.
8. En matèria de Policia administrativa: com a mitjà de garantir que es
compleixen les ordenances municipals.
9. En l'àmbit de la seguretat ciutadana:
10. Augmentarem el nombre de patrulles de seguretat ciutadana en
les vies públiques, a fi de vetlar per la seguretat integral de la
ciutat, garantint així una millor convivència de forma especial en els
barris.
11. Impulsarem, des del nou govern municipal, la coordinació
efectiva dels recursos humans i tècnics que ha de disposar
l'Ajuntament de València per a garantir la seguretat ciutadana, fer
complir les ordenances municipals i atendre qualsevol emergència
que puga produir-se dins de la nostra ciutat.
12. Comptarem amb la participació dels moviments veïnals per a la
millora dels protocols d'actuació de la Policia Local de València, en
ser instruments fonamentals per a dissenyar accions preventives que
124
garantisquen una major harmonia social.
13. Crearem en la Policia Local una Unitat d'Atenció a les Dones
Víctimes de la Violència de Gènere molt més especialitzada que
l'actual, amb la formació específica per a enfrontar-se a aquests
casos, dotant-la de mitjans humans i tècnics suficients per a poder
prestar protecció a les víctimes i al seu entorn, i un seguiment
telefònic permanent. Posarem a disposició de les víctimes els recursos
psicològics, sociosanitaris i jurídics necessaris perquè puguen eixir
d'aqueixa situació.
14. En l'àmbit Policia – Escola:
15. Dissenyarem junt amb la Federació de Veïns i les associacions de
mares i pares d'alumnes, unes Taules Escolars de Seguretat Viària,
sent l'objectiu crear un «Itinerari Escolar Segur» des del punt de vista
del trànsit per a accedir a cada centre escolar.
16. Elaborarem un autèntic Programa d'Educació Viària en
col·∙laboració amb els centres educatius, crearem un parc d'Educació
Viària permanent, on rebran ensenyament tots els alumnes dels
diferents centres escolars de València, comptant per a això amb
policies locals especialitzats en aquest àmbit que prestaran servei de
forma permanent en el parc.
17. Incrementarem la presència policial als voltants dels centres
educatius per a garantir un clima de seguretat i convivència.
18. Fomentarem a través de la presència del Policia de Barri en els
centres escolars, un contacte continuat amb la comunitat educativa
que permeta detectar situacions com ara maltractaments, assetjament
escolar, desemparament, absentisme escolar, actes vandàlics, actes
discriminatoris, accés a drogues i alcohol, etc.
19. La Policia Local farà xarrades i activitats en els centres educatius
dirigides als menors, facilitant-los de forma didàctica les eines per a
la prevenció dels principals problemes de seguretat a què es poden
veure sotmesos.
125
20. Crearem la figura dels agents tutors, com un grup d'agents de la
Policia Local que es caracteritzaran per la proximitat, la integració
en l'entorn escolar i la mediació en aquells conflictes que tinguen els
menors com a protagonistes.
21. En l'àmbit de la Policia de Barri:
22. Farem de la Policia de Barri una realitat com a element de
prevenció.
23. Augmentarem la satisfacció dels ciutadans per l'atenció que
reben, amb una major proximitat de la Policia a la ciutadania a
través d'una Policia de Barri més compromesa.
24. Fomentarem la figura del policia de barri com algú que és
coneixedor i que és conegut pels veïns del seu barri, algú que respon
als requeriments dels ciutadans a través d'una comunicació constant,
atenent els seus problemes i plantejant-los alternatives de solució.
25. Establirem una presència policial estable i adequada en les
pedanies.
26. Vetlarem pel bon ús i per la seguretat en parcs infantils i zones
verdes.
27. Tractarem d'implicar als ciutadans en les polítiques públiques de
la seguretat de proximitat mitjançant comissions de seguretat urbana,
amb participació de col·∙lectius socials representatius per a la busca
de respostes ràpides i visibles a fets de delinqüència xicoteta i
mitjana o de vandalisme i degradació de l'espai públic.
28. En l'àmbit de la seguretat viària:
29. Treballarem per a reduir al màxim els accidents de trànsit, en
especial els que tenen com a resultat víctimes mortals o amb lesions
greus i, en concret, els atropellaments de vianants i ciclistes.
30. Prestarem especial atenció a la detecció d'alcohol i drogues en
la conducció de vehicles de motor. Factors que amb l'alta velocitat
creen el major índex de sinistralitat.
31. Crearem un Parc d'Educació Viària permanent amb policies
126
locals especialitzats en aquest àmbit, on s'impartiran classes dirigides
a majors i menors de forma específica i amb distints nivells
d'ensenyament.
32. I, en especial, farem campanyes per a conscienciar les famílies
de la gran importància que té la seguretat viària, desplegant
campanyes específiques en centres de la tercera edat per a reduir el
nombre d'atropellaments en persones majors.
33. Oferirem i impartirem xarrades i tallers sobre educació viària; i
elaborarem i publicarem materials escolars en matèria d'educació
viària.
34. En l'àmbit de la prevenció, assistencial i del benestar social:
35. Elaborarem un pla actualitzat de prevenció de la contaminació
acústica amb la finalitat de proposar les mesures preventives
necessàries per a atenuar o disminuir els nivells de contaminació
acústica existents en el municipi. Serà l'objectiu millorar la qualitat de
vida dels valencians i ens comprometem a mediar i facilitar la
resolució de conflictes creats amb motiu de l'excés de sorolls en el
termini màxim de 10 dies, garantint així el dret al descans i a l'oci
de tots els ciutadans.
36. Prestarem una especial atenció a les persones majors que viuen
soles, prevenint així possibles situacions de desemparament, millorant
la coordinació entre els Serveis Socials i la Policia de Barri i creant
programes assistencials de treball conjunt.
37. Implantarem un pla de formació continuada per a la Policia
Local de València que actualitze la formació rebuda fins al moment,
incorporant-hi l'aprenentatge d'idiomes per a prestar un servei de
qualitat al turisme.
38. Considerem prioritari racionalitzar i optimitzar tots els recursos
de què disposa la Policia Local de València, dotant-la dels mitjans
tècnics necessaris per a fer el seu treball amb l'ajuda de les noves
tecnologies i amb una relació cada vegada més pròxima i pròxima
al veïnat.
127
128
// 1. CULTURA
Els socialistes reconeixem la cultura com un dret, no com un regal.
Lamentablement, s'està potenciant la imatge de la ciutadania com a consumidors de
cultura, sent a més, el seu accés elitista i limitat després de la pujada de l'IVA al 21%,
però en cap cas se'ls reconeix l'important paper creador de cultura. Enfront d'això, hem
d'aconseguir que els valencians i les valencianes prenguen consciència que la cultura no
consisteix en el privilegi d'uns pocs i que tots tenim dret a disfrutar d'ella i a ser part
activa ella; perquè és motor de desenvolupament econòmic i d'innovació indispensable
en un estat del benestar, construeix un espai de participació ciutadana i exerceix un
important marc per a la igualtat social. En definitiva, els socialistes i les socialistes creiem
que la cultura ha de ser font de coneixement, però també d'oci, punt de trobada entre
diferents cultures i religions i un espai d'integració per a la ciutadania a València.
Per aquesta raó, el nostre desenvolupament per a la cultura centra la mirada
tant en els agents com en els destinataris. La societat valenciana en conjunt ha de formar
part dels programes, sense exclusions ni marginacions, perquè és necessària la
recuperació de la gestió cultural com un treball d'intermediació al servei dels
protagonistes.
A més, hem de deixar de castigar fiscalment les nostres indústries culturals,
recuperar la inversió en cultura i potenciar les condicions laborals del sector. Per a això,
volem posar de manifest el nostre compromís amb les polítiques de transparència que
han de guiar la gestió dels socialistes i les socialistes en l'Ajuntament de València.
Una cultura així entesa ha d'estimular la participació del conjunt de la societat,
perquè passe de la condició de públic a la d'espectador primer, i coparticipant després.
Per a això, els socialistes i les socialistes reforçarem els vincles entre cultura i festes,
propiciant les referències d'una amb altres. Perquè les festes i les tradicions formen part
de la identitat i dels valors que conformen la nostra ciutat.
Aquesta visió global de la cultura es planteja des d'un enfocament
interdisciplinari i actual de la creativitat, on les diferents expressions artístiques troben
en la ciutat de València l'espai necessari i propici per al seu desenvolupament.
129
Des del govern socialista de l'Ajuntament de València elaborarem una
estratègia cultural local i un mapa cultural local que substituïsca el model actual
huitcentista, configurat des d'una perspectiva centre/perifèria, per una estructuració dels
recursos en xarxes que integren les diferents dotacions culturals de cada barri,
interconnectant-les entre si. Uns recursos que es gestionaran des de la perspectiva que
marquen els codis de bones pràctiques, adequats a cada un dels sectors culturals
implicats basats en el respecte a l'autonomia de l'acció cultural i el suport a la labor dels
professionals. Aquest model cultural, a més, permetrà l'actuació coordinada de recursos
diferents: centres educatius, biblioteques, llibreries i associacions culturals entre altres;
amb uns objectius comuns d'extensió cultural progressista i no jerarquitzat, que abaste i
implique activament tots els districtes de la nostra ciutat. Promovem, per tant, un model
cultural descentralitzat, que active la vida cultural dels districtes i implique tots els agents
potencialment interessats en la zona per a crear diverses xarxes culturals.
A partir de la recuperació de la nostra ciutat com històricament ha sigut, ciutat
de la singularitat, oberta al mar, amb la seua diversitat cultural, podrem traduir el
nostre patrimoni en un valor cultural. Per aquesta raó, afavorirem la convivència amb
altres comunitats, immigrants, minories religioses… que integraran un teixit cultural,
recolzat en valors. La resposta a les necessitats en el sector de la cultura naix de la
construcció d'una alternativa real a partir de la nostra pròpia identitat. Enmig d'aquest
clima d'endormiscament hem de reivindicar la cultura com un producte principalment
humà i no sols econòmic, que integre la ciutat en els ciutadans i viceversa.
ELABORACIÓ D'UN PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA. La cultura, el
patrimoni artístic, les institucions i els creadors són part fonamental de la identitat d'una
ciutat, la defineixen en el món exterior i la doten de capital real i tangible.
Per a contribuir a la vitalitat de la vida cultural de la ciutat i resoldre les
qüestions que planteja la situació econòmica, els socialistes, hòmens i dones, de la ciutat
de València posaran en marxa el procés per a la redacció del Pla Estratègic de Cultura
130
de l'Ajuntament de València 2015-2018. Un instrument d'anàlisi i estudi de les polítiques
culturals locals i d'identificació de les seues accions més preeminents a mitjà i llarg
termini. L'horitzó temporal del projecte estratègic, renovable anualment, se situa l'any
2020, si bé les accions prioritàries a escometre s'emmarquen en el 2015-2018. Els
objectius són promoure la reflexió conjunta sobre com pot ser la cultura i com ha de ser-
ho a València en el futur més pròxim per a, així, establir les prioritats en matèria de
política cultural per als pròxims anys, considerant el nou context socioeconòmic i
interpretar les noves oportunitats que se'ns presenten.
A partir d'un document inicial, s'iniciarà la fase de consulta pública, obrint un
fòrum per a la participació activa i el diàleg, implicant tots els agents culturals a més de
a la ciutadania, a través de diversos mecanismes de participació.
IMPULS D'UN CODI DE BONES PRÀCTIQUES. Aquest codi estarà
consensuat amb tots els agents dels diferents sectors culturals i definirà amb claredat els
drets i els deures dels professionals del sector cultural en temes laborals, econòmics i
professionals. Establirà com a eixos centrals de la labor d’aquests centres, obrir-los al
conjunt de la ciutadania (no sols a les minories) i convertir-los en motors no sols del gaudi
com a espectadors, sinó també d'estímul de la creativitat.
PATRIMONI HISTÒRIC. Els socialistes i les socialistes creiem que la
conservació del patrimoni cultural de la ciutat de València ha de ser una prioritat en les
nostres polítiques culturals i tractarem de fomentar-ne l’ús, el gaudi i el coneixement d’ell
com un dret de tota la ciutadania. Una ciutat no es defineix només pel que crea, sinó
també pel que decideix conservar i, en aquest sentit, és fonamental la protecció i
senyalització informativa del nostre patrimoni, com també la garantia de l’accessibilitat.
131
- PROPOSTES
1. Fomentar la utilització del patrimoni cultural de la ciutat de València
per a aconseguir major cohesió de la societat i com a factor de
progrés econòmic i motor per a la creació d'ocupació. Per a això és
necessària una revisió i actualització del catàleg del patrimoni moble
i immoble municipal d'interés cultural en què es valore cada obra i el
seu estat de conservació, per a procedir a les accions de posada en
valor, conservació, restauració i difusió que foren necessàries.
2. Procedir a l'expropiació d'aquells immobles d'interés cultural, que es
troben en estat d'abandó i reconvertir-los en espais públics per a l'ús
de la ciutadania, així com de qualsevol tipus d'associacions de labor
social.
3. Establir aquell compromís amb la conservació del patrimoni col·∙lectiu
que intensifique la revitalització arquitectònica i monumental dels
diferents barris de la ciutat.
4. Desenvolupar un pla d'accessibilitat per al centre històric on
s'afavorisca l'accés als col·∙lectius de discapacitats. No podem triar
entre patrimoni històric i accessibilitat.
5. Impulsar la declaració com Béns d'Interés Cultural de tots els
monuments de la ciutat amb procediments incoats i pendents de
resolució. Així com, agilitzar l'aprovació dels Plans de Protecció dels
Béns d'Interés Cultural ja declarats.
6. Actualitzar la relació dels Béns de Rellevància Local objecte de
protecció.
7. Fomentar la posada en valor del patrimoni arqueològic de la ciutat
de València.
8. Organitzar la reubicació del patrimoni moble de titularitat municipal
que es troba en dependències de diferents Institucions a què la
ciutadania no té accés, de manera que tots els valencians i totes les
valencianes puguen disfrutar de les obres que el componen,
promocionant la transparència en afavorir l'accés i coneixement per
part de la ciutadania de la localització del seu patrimoni.
132
9. Els socialistes, hòmens i dones, volem recuperar els refugis antiaeris
de la guerra civil basant-se en el seu valor patrimonial i estat de
conservació, i també pel seu valor històric i simbòlic; per això, aquells
que reunisquen millors condicions seran habilitats per a diferents usos,
principalment culturals, de manera que constituïsquen un recordatori
de la seua importància en la salvació de moltes persones durant la
guerra i un símbol de la nova cultura de la pau.
10. Desenvolupar un pla específic sobre el patrimoni històric,
catalogació, mesures d'atenció, protecció i divulgació.
11. Com a element simbòlic del renaixement cultural de València
proposem la reubicació del monument a Sorolla en el seu lloc històric,
davant de les termes.
MUSEUS. El museu ha d'estar en contacte amb els ciutadans i ciutadanes, dins
d'un marc plàstic i social. L'actual museologia indica que un museu ha d'atendre, en
primer lloc, la comunitat on s'ubica. En aquest sentit, a les funcions tradicionals
encomanades als museus: conservació, protecció, exhibició i difusió de les col·∙leccions, se
li afig la de ser un element generador de ciutadania. Per tant, el desenvolupament
d'instruments eficaços que permeten conéixer les demandes de l'audiència i adequar-se
a les seues necessitats, permeten que el museu siga un espai social de convivència i de
modernitat.
- PROPOSTES
1. Els museus municipals, com a centres públics que són, hauran de regir-
se per allò que s'ha estipulat pel Codi de Bones Pràctiques en museus
i centres d'art i el Codi de Deontologia de l'ICOM per als museus. La
transparència en la gestió ha d'enfortir un dels pilars fonamentals
com a espai públic, així com l'establiment de concursos públics oberts
per a triar-ne els directors i directores.
133
2. Haurà d'elaborar-se un pla director per als diferents museus
municipals de la ciutat amb la finalitat de revisar i actualitzar el
projecte museogràfic, l’organització, la dotació de recursos i
l’adaptació a les noves necessitats que demanen els ciutadans de
València.
3. Amb la finalitat de promocionar i difondre els centres museístics
municipals, s'haurà de fer un pla de comunicació i promoció tenint en
compte les possibilitats que ofereixen les tecnologies emergents.
4. Els museus valencians han de presentar una idea clara global de què
són i de què poden arribar a ser. Aquesta reflexió es recolza en
l'elaboració de programacions coherents, amb objectius clars sobre
què s'exhibeix i per què. És a dir, quin és el discurs de la institució i
quins arguments sustenten aquelles decisions. D'esta manera, el
disseny d'uns programes expositius respondrà a criteris professionals
per a acostar-los a l'espai social.
5. L'Ajuntament de València, per mitjà de la regidoria competent, haurà
de liderar les interrelacions dels diferents museus i col·∙leccions
museogràfiques assentades en la ciutat, independentment de la
titularitat, amb l'objectiu d'harmonitzar-ne els horaris, programes
expositius i fer accions conjuntes. En aquest sentit, seria necessària
l'elaboració d'una guia de museus en què estiguen presents tots els
museus i col·∙leccions museogràfiques de València. Igualment,
institucionalitzar el programa «València, Museu i Ciutat» destinat a
esdeveniments singulars produïts pels museus i destinats al conjunt de
la ciutadania com ara les Nits Blanques, el Dia Internacional dels
Museus, entre altres.
6. Els museus municipals disposaran de programes educatius destinats a
acostar les col·∙leccions als diferents públics, amb especial atenció a
escolars i les persones majors.
7. És necessàri definir el lloc de conservador-restaurador que custodie i
dirigisca les intervencions amb el criteri adequat, així com crear una
unitat municipal de conservació i restauració del patrimoni moble
134
composta per tècnics de l'administració especial com a historiadors
de l'art, restauradors o arqueòleg que centralitze les actuacions
sobre els béns albergats en els museus de la ciutat que depenen de
la regidoria. Aquesta unitat hauria d'estar connectada amb el Servei
de Restauració de la Diputació de València, l'Institut Valencià de
Conservació i Restauració de la Generalitat Valenciana i amb
l'Institut de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura.
8. En aquest sentit, és important iniciar una campanya de conscienciació
entre la ciutadania del valor dels béns mobles que atresoren els
museus municipals i fomentar la implicació de la societat civil en la
conservació a través de campanyes de micromecenatge.
9. En aquells espais de la ciutat significatius, ja per la seua història o
patrimoni, es crearan xicotets centres d'interpretació urbans,
destinats tant a la posada en valor del territori com a fomentar
processos identitaris. Alguns d'aqueixos espais podrien ser Ciutat
Vella, Benimaclet, Russafa, Patraix, el Cabanyal i Campanar.
BIBLIOTEQUES I ARXIUS. La cultura com a instrument de coneixement i
desenvolupament personal està lligada a una sèrie d'iniciatives com el foment de la
lectura, que ha de desplegar-se en el si d'uns espais adequats que permeten generar
activitats i xarxes de participació. És per això que per a assentar els seus objectius en la
ciutat de València que permeten desenvolupar una bona gestió, basada en la
transparència, hem de potenciar i aprofitar eficientment els recursos municipals. Les
biblioteques han de convertir-se, per tant, en focus d'irradiació cultural en convergència
amb el moviment associatiu en general i, molt especialment, amb les infraestructures
educatives i esportives de la ciutat.
Els socialistes, hòmens i dones, treballem perquè tots els ciutadans i i totes les
ciutadanes tinguen accés lliure a una cultura plural i de qualitat. Per aquesta raó, és
fonamental dignificar i millorar el funcionament de les biblioteques i la difusió de les
135
seus fons, fent especial insistència en els dos protagonistes: els agents que treballen en
elles i la societat valenciana, com a destinatària.
- PROPOSTES
1. Enfortir la Xarxa de Biblioteques municipals, transformant les
biblioteques valencianes en centres de difusió cultural i promovent,
per a això, l'associacionisme entre els usuaris, amb especial interés
en el model d'Associacions d'Amics de la Biblioteca que tan bé
funciona en altres ciutats.
2. Desenvolupament d'un pla permanent de dotacions bibliotecàries,
vinculat a l'augment del préstec de llibres per habitant que es
registra clarament des dels últims anys.
3. Integració de les biblioteques municipals en xarxes més àmplies de
les actuals de l'àmbit valencià, amb especial interés en les xarxes
estatals.
4. Les col·∙leccions valencianes s'equipararien progressivament als nivells
internacionals recomanats i habituals en la Unió Europea. La
modernització, per tant, ha d'arribar des del continent i el contingut,
com a xarxa que integre socialment els col·∙lectius de ciutadans i
ciutadanes i que permeta acostar-los als nous reptes dins del sistema
d'informació.
5. Treballar en la difusió del llibre incloent-hi també l'electrònic,
potenciant la lectura, a través d'un Pla de Lectura; consolidant i
donant suport a diferents agents que configuren el sector i atenent al
llibre valencià i en valencià. Serà important buscar mecanismes a
través dels barris que aprofiten les estructures culturals municipals allí
existents en relació amb les iniciatives privades, de manera que tots
ells es conjuguen i complementen en benefici de la vida cultural dels
diferents districtes i la implicació d'animadors culturals en el procés.
6. Ampliació del lloc de la cultura a altres àrees socials. Per exemple,
els hospitals públics a València, les biblioteques dels quals o no
136
existeixen o són deficients en continguts i voluntat de gestió.
7. Integrar plenament l'arxiu municipal en un Sistema Arxivístic Valencià
que gestione, coordine i acoste aquests llocs a qualsevol persona
interessada en el seu estudi. Igualment, cal dur a terme una intensa
labor de restauració i digitalització dels fons arxivístics municipals,
vista la seua riquesa extraordinària. S'estima necessària la figura
d'un conservador restaurador responsable del laboratori d'un dels
millors arxius d’Espanya, ja que la documentació necessita
d'intervenció i cures contínues per a poder ser consultada.
8. Modernització de les instal·∙lacions, incloent-hi el trasllat a altres
locals, i digitalització de les col·∙leccions de l'Hemeroteca Municipal,
la funció de la qual haurà de definir-se en relació amb la dels fons
hemerogràfics de la Biblioteca Valenciana.
9. Creació d'una biblioteca per a documents d'imatge i so, que permeta
guardar i conservar tots els documents actuals en matèria audiovisual
i que són part del nostre present.
10. Reorientació dràstica de l'Oficina de Publicacions Municipal. S'ha
d'aplicar el codi de bones pràctiques, cosa que implica la creació
d'un Consell Editorial, format per especialistes de reconegut prestigi
triats no per l'Ajuntament sinó per universitats, col·∙legis professionals
entre altres. Així com l'eixida a concurs públic de l'edició de les
obres seleccionades per a la publicació.
11. Donar més autonomia en la gestió del centre, com en la gestió de
la compra de llibres i organització d'activitats lúdiques i educatives.
ARTS ESCÈNIQUES, AUDIOVISUALS I MÚSICA. Les arts
escèniques, els mitjans audiovisuals i la música gaudeixen en la nostra ciutat d'un fort
arrelament. De fet, una part substancial de les empreses valencianes de producció i
distribució d'espectacles es troben radicades a València, que concentra així mateix la
majoria de les institucions i organismes públics dedicats a la producció i exhibició
137
d'espectacles valencians. Açò últim implica que siga necessària una coordinació estreta
entre les autoritats municipals i autonòmiques per a rendibilitzar els recursos que
dediquen unes i altres a la promoció d'aquests sectors de la cultura. No obstant això,
aquesta coordinació no pot significar una renúncia al desenvolupament en aquest camp
d'una política cultural municipal específica, que hauria d'atendre en primer lloc al
desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.
Les arts escèniques i la música, a més de ser fonts de gaudi estètic i d'oci, són
sectors especialment aptes per a desenvolupar polítiques d'integració social i cultural,
que incrementen la cohesió de la societat valenciana i que estimulen la participació del
conjunt de la societat, perquè passe de la condició de públic a la d'espectador, primer, i
coparticipant, després.
- PROPOSTES
1. Propiciar convenis entre els sectors de les arts escèniques, els
audiovisuals i la música, i l'administració local per a la promoció i
difusió de les activitats, tant dins del municipi com fora d'ell.
2. Elaborar una política efectiva d'estímul (econòmic, fiscal, etc.,) per a
la creació d'empreses culturals i per a l'atracció cap al nostre
municipi d'iniciatives culturals externes. Per a això, resultarà essencial
la millora de les infraestructures tecnològiques i la firma d'acords
amb les universitats per a la creació d'un parc tecnologicoartístic que
es convertisca en viver d'empreses culturals emergents i en suport
logístic per a les ja existents.
3. Suport a les accions formatives que milloren la competitivitat dels
nostres professionals, mitjançant convenis amb els centres i les
institucions educatives radicades en la nostra ciutat (universitats,
conservatoris i escoles superiors, societats musicals i associacions
teatrals…), desplegant totes les potencialitats d'organismes
municipals com la Universitat Popular i el Conservatori Municipal.
4. Creació d'un Centre d'Experimentació Artística que done cabuda a
138
propostes emergents en tots els terrenys artístics i estimule l'aparició
de propostes interdisciplinàries que impliquen als diversos
llenguatges artístics actuals.
5. Revisió dels reglaments i normatives municipals per a adequar-les a
les necessitats reals dels sectors culturals valencians.
6. Donar suport a la recuperació de la Mostra de Cinema del
Mediterrani, com a espai de referència cultural en la ciutat i
d'obertura a l'exterior.
7. Fomentar l'obertura dels cines d'estiu en els diferents barris per a
afavorir el desenvolupament cultural dels districtes i potenciar el
sector audiovisual.
8. Els socialistes i les socialistes ens comprometem a crear el Consell
Municipal de les Arts integrat per representants dels diferents sectors
culturals de la ciutat. Aquest consell presentarà anualment un informe
d'avaluació, seguiment i propostes al Ple de l'Ajuntament de
l'estratègia cultural local.
9. Acostament de l'activitat teatral i musical a tots els districtes de la
nostra ciutat, creant una xarxa de centres interconnectats entre si i
que combinen l'exhibició amb la producció, l'ensenyament i la difusió
del teatre, la dansa i la música en el seu entorn immediat i
s'impliquen en les iniciatives socials i culturals que sorgeixen en
aquest entorn. La dinamització teatral i musical per als xiquets i les
xiquetes en períodes sensibles (caps de setmana, períodes
vacacionals…).
10. Convertir els espais públics en espais per a l'exhibició
d'espectacles, explotant les potencialitats climàtiques i urbanístiques
que converteixen la nostra ciutat en especialment apta per a la
creació d'un gran festival d'arts del carrer i de teatre de carrer molt
especialment.
11. Col·∙laborar activament amb la Federació de Societats Musicals i
amb la Coordinadora de Societats Musicals Federades de València
per a aconseguir que els locals i les escoles siguen centres que
139
reunisquen les condicions necessàries. A més, els socialistes i les
socialistes haurem de potenciar la labor cultural i educativa de les
associacions municipals, integrant-les en la xarxa de centres
municipals.
12. Proposem recuperar les «trobades de música» com un espai de
sinergia cultural on la nostra ciutat siga l'epicentre d'una regió on la
música és un element capital de futur.
13. Creació d'un abonament cultural que permeta l'accés a les
instal·∙lacions culturals municipals a un preu reduït, en especial als
teatres i auditoris.
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. El valencià és un dels elements
diferenciadors i, alhora, definitoris de la cultura dels valencians i les valencianes. No cal
ni dir-ho que el seu desenvolupament pels poders públics ha tingut, al llarg del temps,
alts i baixos. En l'actualitat, com a conseqüència de la cultura globalitzada i d'una
timorata política lingüística del Partit Popular, ens trobem que són necessàries accions
decidides perquè l'ús del valencià vaja ampliant-se tant numèricament com
funcionalment.
A la ciutat de València es dóna una situació que dista de ser la ideal: el
valencià està en procés de regressió. D'ací que l'Ajuntament haja d'impulsar un
programa de desenvolupament del valencià per a la ciutat que vaja més enllà de l'ús
merament formal.
- PROPOSTES
1. La retolació de la via pública i la cartelleria en els suports municipals
o adjudicats pel municipi a empreses externes hauran d'estar en
valencià.
2. Tots els centres municipals hauran de dirigir-se als ciutadans i les
ciutadanes, preferentment, en valencià.
3. L'Ajuntament elaborarà un programa de promoció del valencià per a
140
la ciutat de València, en el qual s'inclouran accions encaminades al
desenvolupament com a vehicle comunicatiu habitual.
4. Dins del programa de desenvolupament de l'ús del valencià per a la
ciutat de València, s'inclouran mesures de foment per a la retolació
també en valencià dels establiments de la ciutat.
5. L'Ajuntament, a través de les seues juntes de districte, durà a terme
campanyes de barri destinades a impulsar el valencià entre escolars
en col·∙laboració amb els centres docents de la demarcació.
// 2. FESTES I TRADICIONS
A la ciutat de València conflueixen diversos esdeveniments de caràcter festiu
cultural, molt units en sentir popular. Tots ells són reflex de les tradicions, els costums i les
creences, tan lligades a la història i l'esdevenir dels valencians. L'arrelament d'aquestes
festes, al llarg del temps, té la millor expressió en diverses manifestacions artístiques
com l'artesania, la música i la indumentària que, unides a la capacitat creativa i
innovadora dels valencians, transcendeixen la mera celebració festiva i projecten la
seua influència en el temps, per a entrar a formar part del nostre patrimoni cultural i
històric, la repercussió del qual, en alguns casos, aconsegueix més allà de les nostres
fronteres. Aquesta riquesa immensa, que ha perdurat al llarg de segles, és també, amb
les diferències i similituds, el millor testimoni de la nostra diversitat cultural i del caràcter
obert i hospitalari pel qual sempre s'ha significat la nostra ciutat. Per tot això, els
socialistes hem de vetlar per aquest llegat amb què, d'una manera o d'una altra, ens
identifiquem tots els que residim a València.
FALLES. Les Falles han sigut un indubtable element vertebrador de la
societat valenciana i compleixen una important funció socialitzadora, alhora que
fomenten la transmissió de valors i promouen la inquietud per la cultura entre els més
jóvens.
141
A la nostra ciutat les Falles són determinants, formen part de la seua identitat i
la nostra ciutat és coneguda per elles fora de les nostres fronteres. La influència de les
Falles és tal que arriba, directament o indirectament, a tots els sectors de la ciutat, des
de l'economia, sobre la qual exerceix una gran influència, fins al món de la cultura o
l'artesania. Són molts els recursos que mobilitzen, és difícil trobar una àrea empresarial
en la ciutat que no es veja, en major o menor mesura, sotmesa a la seua influència.
- PROPOSTES
1. Elaboració de guies que informen de forma simplificada sobre tots
els aspectes relacionats amb els diversos tràmits, terminis, obligacions
i comeses a exercir; dirigides als responsables de les comissions.
2. Oferir a les entitats la possibilitat de fer els tràmits a través d'una
pàgina web.
3. Crear la finestreta única, ubicada en la Junta Central Fallera, per a
agilitzar i simplificar els tràmits a fer per les comissions falleres.
4. Facilitar els tràmits i l'accés a l'administració mitjançant una aplicació
per a smartphone, que a més de proporcionar informació i notificar
terminis simplifique la realització de gestions.
5. Promoure cursos específics per a la formació de càrrecs directius de
les comissions falleres, així com oferir-los assessorament jurídic
gratuït.
6. Ampliarem la cobertura de les assegurances de responsabilitat civil,
perquè cobrisca la possible responsabilitat dels presidents de les
comissions.
7. Creació del «Casal de la Festa», espai amb instal·∙lacions i mitjans
tècnics adequats, destinat a l'ús de la Junta Central Fallera i les
comissions falleres.
8. Dignificació del Museu Faller, incloure’l en el catàleg de museus i
fixar-ne l’ubicació definitiva en el Casal de la Festa.
9. Recuperació de la Festa Fallera per als més jóvens, de manera que
142
es faça possible la renovació necessària i es garantisca al mateix
temps la continuïtat futura, implicant per a això les institucions
escolars a fi de despertar en els xiquets l'interés per aquesta
manifestació cultural.
10. Creació de l'Estatut de les Falleres Majors i la seua Cort on se’n
regule l’elecció i manera de funcionament.
11. Proposar una oferta atractiva per a les persones que ens visiten
per falles, recuperant entre altres qüestions les bandes de música al
carrer.
12. Bonificar amb incentius fiscals la contractació de bandes de
música.
13. Exigir la dignificació del valencià, exigint el compliment de la
Llei de l'Ús i Ensenyament del Valencià en les falles per a accedir a
qualsevol tipus de subvenció pública.
14. Aclarir les figures tributàries que s'han d'aplicar en la relació de
les falles amb l'Ajuntament.
15. Exigir reconeixement de la festa davant del Govern de l'Estat,
mitjançant una interlocució periòdica des de l'Ajuntament
16. Promoure la creació, en contacte amb altres entitats a nivell
nacional, d'una Federació de Festes Populars, que puga ser
interlocutora amb el Govern davant de determinats temes com el cas
de l'IVA.
17. Declarar a les falles Bé d'Interés Cultural com a pas previ a la
inclusió en la Llei de Mecenatge, amb incentius fiscals per a les
entitats que col·∙laboren amb elles.
18. Línia d'ajudes a xicotetes i mitjanes empreses vinculades al món
de la cultura.
19. Elaboració per l'IVIE (Institut Valencià d’Investigacions
Econòmiques) d'un estudi sobre l'impacte econòmic de les falles.
20. Coordinació de les àrees d'Urbanisme i Parcs i jardins en relació
a les zones on s'han d'ubicar les falles.
143
21. Promocionar les falles fora de la Comunitat, incloent-les en
certàmens de prestigi com FITUR.
22. Racionalitzar el nombre de falles, adequant la xifra a la realitat
de la ciutat i les necessitats de la festa.
23. Consensuar amb els agents implicats, per part de les comissions i
durant les festes, l'ocupació de la via pública, per a instal·∙lacions
relacionades amb l'hostaleria o assimilables i adequar-ne la
dimensió a les característiques de l'entitat promotora.
24. Acreditar les falles com la festa gran de la ciutat.
25. Realització del congrés faller.
26. La JCF estarà presidida pel regidor de Festes i la resta de la
Junta Directiva serà triada democràticament, de manera que es veja
reflectit el sentir majoritari de les falles.
FIRA DE JULIOL. El seu origen, fa més de dues dècades, es troba en la
necessitat de fer una oferta cultural i festiva atractiva, per a omplir el buit que en
aquest àmbit es produeix durant el període estival; no obstant això, des de la seua
creació, ha anat perdent vigor i interés, amb la qual cosa s'han anat retallant les
possibilitats i tot el potencial d'aquesta iniciativa.
- PROPOSTES
1. Promoure la representació d'artistes valencians.
2. Impulsar la descentralització de la Fira, perquè arribe, quant a la
importància dels actes, a tots els barris i pedanies per igual.
3. Crear l’abonament-concert que permeta uns preus més assequibles.
4. Replantejar-ne el contingut del programa.
144
SETMANA SANTA. La que va ser una celebració inicialment dels Poblats
Marítims s'ha convertit en una de les festes rellevants de la ciutat. La Setmana Santa
Marinera ha anat creixent en projecció i convocatòria any rere any, alhora que
s'enfortia com a motor cultural i integrador dels barris del Cabanyal, el Canyamelar, el
Grau i Cap de França, i pol d'atracció per a la resta de valencians i valencianes que,
progressivament, s'han implicat en el desenvolupament o seguiment de la festa. Per això,
considerem que ha de comptar amb major suport i promoció.
- PROPOSTES
1. Promocionar la Setmana Santa Marinera tant a nivell local com fora
de la ciutat i incloure-la en les campanyes d'oferta turística de
València.
2. Potenciar i difondre els actes que es fan en la Setmana Santa
Marinera, en col·∙laboració amb la Junta Major i les diferents
germandats, confraries i corporacions que la formen.
3. Ampliar la Casa Museu de la Setmana Santa Marinera per a poder
exposar les peces que es conserven de manera més apropiada.
4. Impulsar la realització d'estudis encaminats a conéixer millor
aquestes festes i donar suport a la difusió d’elles.
5. Donar suport econòmicament la restauració dels passos i la seua
adequada conservació.
EL CORPUS. El Corpus és una de les festes amb major antiguitat en la ciutat
i una de més desconegudes entre els habitants de València. Els socialistes proposem:
- PROPOSTES
1. Major difusió i promoció d'aquesta festa.
2. Potenciar la Casa Museu i la Casa de les Roques, que compartisquen
la seu.
145
3. Convocar a València un congrés nacional d'entitats organitzadores
de la festivitat del Corpus a Espanya.
UNES ALTRES FESTES DE LA NOSTRA CIUTAT.
Festivitat de Sant Vicent: Impulsarem una major difusió i promoció de la
representació dels Miracles de Sant Vicent.
Moros i Cristians: Promocionar l'entrada que se celebra a la ciutat.
Celebracions festives en els barris: Donarem suport totes les festivitats dels
barris de la ciutat, com Sant Bult, Sant Antoni Abat, la festa del Beat Gaspar Bono, Sant
Lluís Beltran, la Mare de Déu del Carme, així com les festes i carnestoltes populars; amb
això pretenem que siguen més conegudes pels ciutadans i les ciutadanes de València.
Totes elles seran incloses en les campanyes de promoció turística de la ciutat.
// 3. ESPORTS
Per als socialistes, l'activitat física i l'esport en la nostra societat té cada
vegada major importància i implicacions en l'àmbit de la salut i l'educació. Entenem
aquestes polítiques púbiques en el sentit ampli de la paraula, un esport per a tots, un
esport que cohesiona, promou la salut i es constitueix en instrument educatiu de primer
ordre, sobretot per a la nostra joventut.
És necessari recuperar la funció social de l'esport, tornar a la ciutadania de
València la inversió realitzada, destinant els recursos públics a l'esport de base, l'esport
escolar, l'esport associatiu i de barri.
Ha d'existir un equilibri dotacional entre els barris que facilite l'accés a l'esport,
sobretot, a aquelles persones que més ho necessiten i/o menys possibilitats d'accés
tenen. A més, el servei esportiu públic ha de coordinar-se amb la iniciativa privada, tant
associativa com comercial, per a garantir, a tots, el dret a la pràctica de l'esport. S'han
construït instal·∙lacions esportives que no sempre han satisfet les necessitats dels barris i
146
tampoc les necessitats de la ciutat i dels seus esportistes. València, tercera ciutat en
habitants d’Espanya, no té una piscina coberta de 50 metres i els nostres nadadors i
waterpolistes han de traslladar-se a altres ciutats per a competir. O un estadi
d'atletisme amb la capacitat i serveis que la implicació i afició dels valencians es mereix.
Tampoc disposem d'un pavelló per a 15.000 persones. Açò impedeix, per exemple, que
vinguen esdeveniments com la Copa del Rei de Bàsquet o que en el passat Mundial
València no fóra seu oficial amb la repercussió que podria tindre un esdeveniment en
una ciutat on hi ha una afició i pràctica consolidada de bàsquet.
I també considerem que la magnífica ubicació geogràfica de València, el clima
privilegiat i l’entorn natural permeten el desenvolupament d'iniciatives de turisme i
esport, esdeveniments que poden generar moviment econòmic i visites, i que siguen de
caràcter participatiu, que aporten recursos de l'exterior i, alhora, promoguen l'esport en
la nostra ciutat. Defendrem aquelles iniciatives que promoguen activitats esportives amb
arrelament en la ciutat, que deixen un llegat, un impacte econòmic positiu i que siguen
solidàries amb el teixit esportiu de base. Els socialistes creiem que hem d'evitar els
esdeveniments cars i amb escàs arrelament en la ciutat. L'única cosa que s'ha aconseguit
amb aquesta estratègia ha sigut endeutar-nos, enriquir determinats particulars que, a
més, no han invertit en la nostra ciutat, ni han deixat cap tipus de riquesa. S'han creat
falses expectatives i ara els deutes no es poden assumir. Resulta frustrant pensar el que
haguérem pogut fer amb aquells diners ben invertits. La conseqüència d'aquesta
estratègia del PP ha sigut la generació d'un sistema corrupte que ha saquejat, a través
de l'esport, les arques públiques de la ciutat i ha empenyorat, per a futurs anys, la
inversió pública.
- PROPOSTES
1. Aconseguir progressivament la mitjana espanyola d'inversió en euros
per habitant en matèria esportiva i canviar les prioritats per a
destinar la major part d'aqueix increment en activitats que faciliten
147
l'accés de tots en el seu propi col·∙legi o barri; augmentar la
capacitat de programes de caràcter social com el programa escolar,
tercera edat, discapacitats i dona.
2. Millorar les instal·∙lacions esportives dels centres escolars i promoure
l'esport escolar des dels col·∙legis i els instituts. És necessari fer
atractiva l'activitat als escolars i per a això són imprescindibles
bones instal·∙lacions i tècnics esportius qualificats.
3. Impulsar i col·∙laborar amb les AMPA com a participant indispensable
del Programa Esportiu de Centre perquè cap centre escolar no tinga
activitats d'educació esportiva extraescolar a la ciutat de València.
Coordinar el pas dels col·∙legis de primària als instituts perquè no es
perda l'estructura esportiva creada. Insistir a fomentar una cultura
esportiva participativa junt amb els Consells Escolars i AMPA, des
dels centres escolars, com a garantia d'aprenentatge d'uns hàbits
saludables de vida i d'educació en valors.
4. Dotar a la Fundació Esportiva Municipal (FDM), com a organisme
autònom que és, de la capacitat plena per a gestionar el servei
esportiu municipal i adscriure-li les instal·∙lacions esportives municipals
perquè les gestione. Delegar en la FDM l'estudi de viabilitat en la
gestió de les instal·∙lacions i serveis esportius justificant tècnicament el
model de gestió més apropiat per a cada servei en particular i
potenciant els criteris d'utilitat pública.
5. Elaborar un nou Pla Director d'Instal·∙lacions Esportives que ordene
l'actual desequilibri existent, modernitzant les instal·∙lacions actuals,
suprimint les barreres arquitectòniques i incorporant sistemes d'estalvi
energètic. Un Pla director que tinga en compte carències i
obsolescències i que permeta als gestors de l'Ajuntament, més enllà
del període d'un mandat, la reserva d'espais i la planificació de
projectes dotacionals més ambiciosos i estratègics com podrien ser
una piscina olímpica o un pavelló de capacitat suficient.
148
6. Dotar el Pla Director d'Instal·∙lacions d'un programa específic per a la
creació de nous espais per a esport adaptat a la discapacitat o
adaptació d'instal·∙lacions existents per a modalitats específiques.
7. Tindre en consideració l'esport popular en les instal·∙lacions esportives
a l'aire lliure. El seu ús lliure, pròxim i gratuït constitueix un element
sociabilizador i l'únic contacte amb l'esport de moltes capes de la
població. Ens comprometem a un manteniment adequat, a millorar-les
i adaptar-les d'acord amb els usos populars que es donen al barri.
Així com a establir mecanismes de coresponsabilitat i participació
veïnal en la gestió i el manteniment.
8. Iniciar un nou procés planificador que establisca criteris tècnics,
facilite un sistema dotacional racional i equilibrat entre els barris, és
a dir, que responga a les necessitats esportives reals dels ciutadans;
que puga ser utilitzada pels clubs i entitats de l'esport de base de la
ciutat junt amb un projecte esportiu que responga a criteris educatius
i socials acords als principis constitucionals de promoció de l'esport
per a tots i totes.
9. Incorporarem la fórmula de la gestió participada per a impulsar
l'associacionisme esportiu des dels barris, garantint la igualtat
d'oportunitats i la lliure concurrència així com l'interés social dels
projectes esportiu-participatius. I, com a primer exemple de posada
en marxa d'aquest tipus de gestió participada, la promourem en les
Naus de Ribes de Russafa, barri amb especial carència de dotacions
esportives públiques.
10. Crearem la Comissió d'Esports en el Consell Social de la Ciutat on
participen tots els clubs i associacions, especialment els usuaris i
gestors d'instal·∙lacions públiques, perquè siguen ells els que resolguen
els seus propis reglaments de gestió participada d'instal·∙lacions,
pressupostos i millores d'instal·∙lacions col·∙lectivament i de manera
transparent a través de les seues opinions, consensos entre clubs i
participació política executiva en matèria esportiva.
149
11. Coordinar-se amb la iniciativa privada, però sense que aquesta
condicione el servei públic. Un servei públic que ha de destinar-se a
cobrir les necessitats esportives de tota la població, sobretot la
d'aquells que disposen de menys recursos i escasses possibilitats. És
important comptar amb l'assessorament i el suport de les entitats i
associacions professionals, especialitzades en l'esport de la nostra
Comunitat: l'Associació de Gestors Esportius Professionals (GEPACV),
el Col·∙legi de Llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
(COLEFCAFD), les universitats i les seues facultats de CAFD i el teixit
esportiu més tradicional (federacions, clubs, etc.).
12. Donar suport a l'esport femení valencià. Promoure l'accés de la
dona a l'esport, procurant que la distància en els índexs de
participació entre hòmens i dones es reduïsca. I començar a promoure
l'esport femení des de la base, on ja s'observen diferències
importants a favor dels xics. Promoure l'esport escolar mixt, eliminant
els estereotips sexistes. Organitzar activitats esportives que atraguen
les xiquetes cap a l'esport i augmentar la visibilitat de les dones
esportistes en esdeveniments, siguen d'iniciativa pública o privada,
com pot ser la «Carrera de la dona». Per a això, es comptarà amb
l'assessorament de responsables i tècnics en igualtat.
13. Posar en marxa la coordinació dels centres de salut de la ciutat
amb els tècnics esportius dels poliesportius del barri perquè les
persones que necessiten millorar la salut amb alguna activitat física
siguen assessorats per professionals a través del programa
autonòmic de recepta esportiva que el PSPV-PSOE porta en el
programa autonòmic.
14. Explotar l'oportunitat del turisme esportiu, promoure activitats com
la marató, el triatló, l'hoquei, el futbol, el futbol sala, la pilota
valenciana, l'atletisme, el bàsquet, el rugbi i la resta d'activitats que
compten amb un arrelament esportiu en la ciutat de València,
aprofitant les instal·∙lacions, els espais naturals, el clima i la capacitat
organitzativa que té València. Esdeveniments que puguen justificar el
150
cost-benefici econòmic i el social, implicant les escoles esportives en
qüestió.
151
152
Els socialistes, hòmens i dones, no entenem la joventut com una mera etapa de
transició a una vida adulta, sinó com una etapa de la vida que té sentit en si mateixa i
que, per tant, s'ha de viure en plenitud de drets i requereix noves aproximacions i noves
perspectives. Situant la joventut com a subjecta i no com a objecta, des del
reconeixement del seu paper i aportació en la vida política, social, cultural i econòmica
de la societat.
Per als i les socialistes la joventut són una part fonamental en el
desenvolupament de la nostra societat, per cosa que se'ls ha de considerar subjectes
implicats en la vida política de les administracions, on puguen prendre part en les
decisions que els afecten com a ciutadans i ciutadanes. Els socialistes, hòmens i dones, ens
comprometem a treballar perquè la joventut recupere els espais públics i de debat que
han perdut durant aquestes últimes dècades en la ciutat de València, i perquè els seus
problemes i preocupacions siguen prioritaris en les accions polítiques municipals.
Aquestes són les nostres propostes:
OCUPACIÓ
1. Creació d'una Oficina Jove de Treball que facilitarà l'accés dels
jóvens al món laboral principalment a través d'assessorament,
orientació i informació de totes les possibles eixides laborals i
formatives.
a. Inclourà una finestreta d'informació i orientació per a
l'autoocupació a tot jove que vulga crear la seua pròpia empresa,
assessorant-lo en l'elaboració del pla d'empresa mitjançant
programes de formació per a la capacitació de nous empresaris, i
donant-li suport en la recerca de recursos.
2. Creació d'un Observatori d'Ocupació Jove on intervindran
administracions, agents socials i representants de la joventut amb
l'objectiu principal de descobrir i fomentar nous jaciments d'ocupació
i desenvolupar plans específics d'ocupació juvenil, a més de lluitar
contra la precarietat, la sinistralitat i la temporalitat en l'ocupació.
153
3. Creació d'acords de cooperació amb ciutats europees per a la
posada en marxa de programes d'intercanvi de jóvens.
4. Convenis de col·∙laboració amb entitats financeres per a l'establiment
de microcrèdits a jóvens emprenedors i emprenedores en condicions
econòmiques més favorables que les oferides pel mercat.
5. Creació d'una línia de subvencions dirigida exclusivament a finançar
projectes d'iniciatives empresarials de jóvens menors de 35 anys.
Seran objecte d'especial atenció aquelles iniciatives empresarials
que aposten per fórmules de participació dels treballadors i les
treballadores en la gestió empresarial.
6. Fixar la bonificació del 100% de l'impost sobre Activitats
Econòmiques durant els primers 5 anys d'activitat d'aquelles societats
creades i gestionades per menors de 35 anys.
7. Creació d'un fòrum municipal que englobe les iniciatives empresarials
en marxa per a impulsar el seu finançament a través del
micromecenatge.
8. Fixació d'una bonificació en l'Impost sobre Activitats Econòmiques per
a aquells empresaris i empresàries que contracten per primera
vegada o de forma indefinida a un jove treballador o treballadora
per compte d'altri.
9. Establiment de convenis entre l'Ajuntament i empreses locals per a
promoure la contractació de jóvens i la realització de pràctiques
formatives remunerades.
10. Creació d'una borsa de treball municipal jove per a acabats de
titular amb l'objectiu que l'Ajuntament i les empreses públiques
puguen oferir a la joventut la possibilitat que entren en contacte tan
prompte com siga possible amb la primera experiència laboral.
11. Des de l'ajuntament, s'afavorirà la contractació amb empreses que
generen ocupació estable per als jóvens treballadors. S'hi inclouran
criteris d'estabilitat laboral en l'ocupació jove en els plecs de
154
condicions per a les contractacions públiques de l'Ajuntament de
València.
12. Ampliarem els programes formatius i n’augmentarem el nombre
de places, per a adequar-los a un municipi de la magnitud de
València, orientant les tasques a la formació dels becaris i no com a
substituts laborals de l'Ajuntament ni assignant-los tasques que no
tenen a veure amb la seua capacitació específica, comprometent-nos
a remunerar els becaris en temps i forma.
13. Crearem així mateix programes d'inserció laboral per a jóvens en
risc d'exclusió social, facilitant-los la primera incorporació al mercat
laboral.
14. Sol·∙licitarem un projecte de subvenció al Fons Social Europeu per a
posar en marxa la garantia juvenil així com qualsevol altra iniciativa
per a acabar amb la desocupació juvenil.
VIVENDA.
1. Creació un servei de vivenda jove on es regularan les ajudes, les
subvencions i les ofertes immobiliàries especials per a l'arrendament.
Des d'aquest servei s'incentivarà el lloguer de les vivendes buides de
la ciutat.
2. El Servei de Vivenda Jove comptarà amb una borsa de vivenda jove
on l'Ajuntament actue d'intermediari immobiliari entre arrendador i
arrendatari. La borsa adequarà els preus dels lloguers oferits per
aquesta, en poder adquisitiu real dels jóvens.
3. Creació d'un Programa de Vivendes Municipals per a Jóvens
Solidaris, dirigit a la joventut que busquen una vivenda de lloguer
compartit i tinguen la disposició de col·∙laborar en projectes
comunitaris i en el suport a col·∙lectius vulnerables en els barris
objectiu del projecte.
155
4. Iniciatives públiques d'actuacions integrals de rehabilitació de
vivendes situades en nuclis històrics que complisquen amb la funció
social de ser primera vivenda per a jóvens
TRANSPORT URBÀ
1. Es crearà un abonament anual amb preu reduït de 50 euros per a
estudiants jóvens de fins a 30 anys, que comprendrà les zones de la
xarxa pública A, B, C, D i tindrà validesa per a qualsevol tipus de
transport públic com són EMT, Metrovalencia, metrobús, etc.
2. Augmentar les línies de transport públic entre els barris i les zones
especialment freqüentades per la juvnetud, fent especial incidència
en les zones universitàries.
3. Ampliar el transport nocturn. Per un costat, ampliar els horaris i les
línies del bus i per un altre, establir el metro nocturn com en altres
grans ciutats espanyoles i europees.
4. Recuperar espai públic, fent per a vianants zones d'especial
rellevància de manera progressiva fent especial incidència en les
zones cèntriques i d'alt valor historicopatrimonial.
5. Millora del carril bici, a través d'una visió conjunta i harmonitzada
perquè siga possible la comunicació per aquest mitjà de transport
d'una manera eficaç a tota la ciutat.
6. Habilitar zones en els vagons de metro i autobusos per a les
bicicletes per fomentar l'ús d'aquests transports de forma combinada.
7. Metropolització del transport públic, que incloga específicament les
bicicletes públiques i que permeta el desplaçament entre València i
els municipis de l'àrea metropolitana.
156
SALUT.
1. Disseny d'un programa d'actuació específic de prevenció de riscos en
matèria de drogodependències, destinat a informar, formar i
previndre sobre les conseqüències del consum.
2. Disseny d'un programa d'actuació específic sobre ETS, destinat a
informar, formar i previndre la joventut.
3. Així mateix, disseny d'un programa d'actuació contra els trastorns
alimentaris.
EDUCACIÓ
1. Garantirem la igualtat en l'accés a l'educació a tots els nivells,
complementant les beques d'altres àmbits institucionals, perquè cap
estudiant abandone els estudis per raons econòmiques.
2. Fomentarem l'oferta de FP en la nostra ciutat i la valorarem
complementant aquesta formació amb projectes de pràctiques i
acords de col·∙laboració amb les iniciatives empresarials recolzades
per l'ajuntament.
3. Fomentarem que els centres escolars complisquen amb la funció de
comunitat educativa i que, fóra de l'horari lectiu, siguen centres
oberts als jóvens perquè puguen fer activitats en ells.
4. Creació d'espais de qualificació per a jóvens que han abandonat
prematurament els estudis i promoció d’aquestos.
5. Instar la Generalitat Valenciana que elimine els barracons de la
ciutat (unes noranta aules prefabricades) per a dotar d'instal·∙lacions
permanents en condicions tots els centres escolars.
6. Instar la Generalitat a construir els centres escolars que estan
pendents en aquells barris on es requerisquen, cedint el sòl municipal
per a tal fi i col·∙laborant econòmicament.
157
7. Incrementar el pressupost per a les beques del menjador escolar i
ajudes per al material escolar a les famílies més necessitades.
Establir una convocatòria potent de beques municipals al
començament del curs escolar per a ajudar les famílies valencianes a
l'accés a l'educació en igualtat de condicions, dirigit a l'ajuda a la
compra de llibres de text i material escolar, beques de menjador per
a aquelles famílies que ho necessiten i ampliar el nombre de becats,
en funció de la renda, i ajudes per al transport públic municipal
durant l'edat escolar (fins als 12 anys).
8. Ampliar l'oferta d'idiomes i el nombre d'aules en els Centres de
Formació de Persones Adultes, tant en llengua pròpia (especialment
els cursos preparatoris per a les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valencià en els nivells d'Elemental, Mitjà i Superior)
com en idiomes estrangers, fonamentalment anglés, francés i
alemany.
9. Instar la Generalitat Valenciana a reprendre el projecte de
construcció d'una nova Escola Oficial d'Idiomes per a ampliar la
capacitat de l'antic centre. Mentrestant, s'utilitzaran els instituts que
tinguen les aules buides a les vesprades per a garantir una oferta
suficient de places en tots els idiomes de major demanda, amb
almenys un centre dedicat a això per cada districte de la ciutat.
10. Apostar per l'educació cultural i patrimonial. Promoure programes
institucionals des dels centres escolars per a acostar el patrimoni
històric als més xicotets i jóvens i campanyes de sensibilització
perquè des d'una edat primerenca aprenguen a respectar i valorar
el patrimoni cultural valencià, ja que per a respectar i apreciar el
patrimoni fa falta conéixer-ho i «educar en patrimoni». Així mateix,
es potenciaran els programes per a acostar els escolars als centres
culturals i museus valencians.
158
CULTURA
1. Apostar per la cultura en el doble vessant de transmissora de
coneixements i valors cívics, i d'indústria generadora d'ocupació i de
desenvolupament econòmic. Modificar completament el rumb de la
política cultural actual de l'Ajuntament i potenciar la indústria cultural
de la ciutat per a convertir-la en un autèntic motor econòmic; a més
de com un bé de primera necessitat que reforça la nostra identitat,
la capacitat creativa, la consciència crítica, el desenvolupament i la
cohesió social, l'educació, l'oci saludable, etc.
2. Augmentar les inversions en l'àrea de Cultura i garantir l'accés
universal a una cultura de qualitat.
3. Facilitar ajudes, col·∙laboració i recursos als festivals urbans com
Intramurs, Cabanyal Ports Obertes, Cabanyal Íntim, Russafa Escènica,
Benimaclet Confusió, etc., iniciatives que aposten per acostar l'art i la
cultura a tot el món a través d'activitats realitzades en el carrer i per
a tots els públics, molts d'ells jóvens. Aquestes iniciatives, que són la
suma de moltes energies i la col·∙laboració entre veïns, particulars,
artistes i comerciants, han omplit de veïns els carrers i han aconseguit
traure la ciutat de l'abandó de les institucions en matèria cultural.
4. Major promoció cultural. Apostar per la promoció cultural i artística
per a impulsar el desenvolupament integral de la joventut
valenciana. Fomentar l'accés de jóvens a totes les manifestacions
culturals.
5. Facilitar nous programes d'activitats i plans culturals per a jóvens,
que incloga diferents alternatives d'oci, especialment durant el cap
de setmana.
6. Apostar decididament pels jóvens creadors i la cultura
contemporània, amb l'ajuda al manteniment de les diferents
plataformes, col·∙lectius i associacions de professionals de la cultura.
Consolidar un programa d'ajudes a la promoció i difusió d'artistes
emergents i jóvens creadors, en col·∙laboració amb altres
159
administracions públiques i afavorir-ne l’accés als canals
professionals de l'art.
7. Modernització dels museus i centres culturals, incorporant noves
tecnologies en aquells que manquen i actualitzant les instal·∙lacions i
els projectes expositius, per a acostar aquests espais als jóvens
valencians que, en molts casos, es troben allunyats per la carència de
noves tecnologies, innovació i promoció. En aquest sentit, en la
programació dels museus, centres culturals, teatres, activitats musicals,
etc, es garantirà una oferta especialment dirigida a jóvens per la
seua temàtica i contingut.
8. Tarifes especials (reduïdes) per a jóvens per a l'accés a auditoris,
centres culturals, museus, etc.
9. Fomentar el teatre alternatiu i en llengua pròpia.
10. Promoure un programa de beques de formació pràctica
remunerades per a jóvens en els centres culturals, museus i altres
institucions culturals de la ciutat per a afavorir la inserció laboral,
especialment d'aquells acabats de titular.
11. Modernitzar i renovar les instal·∙lacions de les biblioteques
públiques municipals que ho requerisquen, i actualitzar i ampliar els
fons bibliogràfics, així com els recursos tecnològics, ordinadors, etc.
Dotar-les de més recursos i millores. Encara hi ha barris i districtes
que no tenen biblioteca pública municipal, com el de Jesús – Patraix,
o que no tenen les mínimes condicions, com la de Benimàmet.
OCI I TEMPS LLIURE
1. Creació d'un gran Espai Jove l'objectiu del qual siga fomentar
l'interés de la joventut per l'associacionisme com a manera de
vertebrar la societat civil juvenil, així com donar suport a la creació,
fomentar un creixement personal i humà de jóvens de la ciutat de
València, sent la cultura l'eix que canvie la societat.
160
a. El centre estarà dotat amb grans equipaments que oferiran
serveis específics per a la gent jove, com a punts d'informació
juvenil, sales de reunions, sales d'estudi, aules multimèdia,
cibersales, estudis de gravació, sala d'exposicions, auditori per a
concerts, sales de teatre i cafeteries.
b. Seran llocs de formació on s'oferiran activitats dirigides al
perfeccionament de tècniques d'estudi, millorar la concentració,
idiomes, música, dansa, teatre, cine, relaxació, etc.
2. Creació de Casals Jóvens, de dimensions més reduïdes que l'Espai
Jove i que estaran dirigits fonamentalment a dinamitzar l'activitat de
la gent jove en els districtes. Dins dels Casals Jóvens es crearà una
Sala d'Estudi Nocturna, que serà un espai adequat per a l'estudi en
horari nocturn i que oferirà, a més, la possibilitat de participar en un
àmplia gamma d'activitats gratuïtes.
3. Elaboració d'una Guia de Recursos de Joventut que consistisca en un
útil directori que reunisca tota la informació destinada als i les jóvens
que durant els dotze mesos de l'any s'ofereix a València. La guia
haurà d'informar amb detall de les activitats, recursos,
infraestructures i assessories que posa a disposició l'Ajuntament de
València, però també de les iniciatives de la resta d'institucions i
d'altres entitats que treballen en benefici de las joventut.
4. Foment de l'accés de jóvens en les manifestacions culturals. Amb este
fi, es faran campanyes institucionals per a l'acostament de la gent
jove al coneixement de la ciència i els avanços científics i,
especialment, dels béns culturals i artístics valencians, amb visites
guiades a teatres, monuments històrics, museus, exposicions, entre
altres.
5. L'oci alternatiu és un element fonamental a fomentar per
l'ajuntament, per això caldrà crear una guia actualitzada.
161
PROMOCIÓ ASSOCIATIVA
1. Posada en marxa d'un Pla Municipal de Voluntariat des del qual es
coordinen totes les possibilitats de desenvolupar el voluntariat en la
nostra ciutat.
2. Realització de campanyes i projectes conjunts entre l'Ajuntament i el
Consell de la Joventut de València (CJV) per a fomentar la
participació juvenil.
3. Difusió de les activitats i campanyes del CJV i les seues entitats
membres mitjançant els recursos publicitaris de l'Ajuntament.
4. Reconeixement públic de la labor del voluntariat i l'associacionisme
juvenil, com a mecanisme per a enfortir els processos de motivació
personal dels associats i voluntaris i voluntàries de les entitats.
5. Configuració d'un marc adequat de finançament públic, mitjançant
subvencions i convenis, que responga a les necessitats de les entitats
del CJV i que complisca els requisits de suficiència, estabilitat,
permanència i no discrecionalitat.
6. Dotació dels recursos econòmics necessaris perquè el Consell de la
Joventut de València puga fer efectiva la participació de les
associacions juvenils i complir així l’objectiu d’interlocutor vàlid de la
joventut de la ciutat.
7. Transparència i publicitat de les línies de finançament iniciades,
afavorint el coneixement per part de les associacions i entitats
juvenils, mitjançant la creació de bases de dades de subvencions de
les diferents ordres a què poden concórrer.
8. Potenciació de la responsabilitat social corporativa en favor de
l'associacionisme juvenil, especialment d'aquelles empreses que
tinguen adjudicacions municipals.
9. Creació d'albergs juvenils públics en la ciutat de València de
dimensions i característiques que responguen a les necessitats de la
ciutat, integrat en la xarxa d'albergs juvenils, així com afrontar la
rehabilitació dels existents.
162
10. Creació d'un centre de recursos juvenils, amb serveis com cursos de
formació, servei de normalització lingüística, biblioteca
especialitzada, espais polivalents de reunió, sala d'actes, accés a
ordinadors i mitjans de reproducció, etc.
11. Dotació de majors recursos estructurals d'oci, temps lliure i esport
en la ciutat amb la millora i l’aprofitament de les instal·∙lacions
existents amb avantatges per a la gent jove.
12. Millora de les condicions de l'hotel d'associacions, afavorint que
aquelles entitats juvenils que no disposen de local puguen fer-ne ús.
13. Els horaris i la resta de condicions d'ús de tots aquests espais
destinats a jóvens han d'adaptar-se sempre a les seues necessitats.
14. Dinamització dels centres d'escampament facilitant-ne l’ús gratuït
a les entitats membres del CJV.
15. Enfortiment del Consell de la Joventut de València com a òrgan
unificador del moviment associatiu de la ciutat i com a interlocutor
vàlid entre la joventut i l'Administració.
16. Promoció d'activitats i projectes que faciliten les relacions entre les
entitats membres del CJV i amb organitzacions juvenils d'altres
territoris, així com l'intercanvi d'informació sobre les diferents
iniciatives que s'estiga portant cada associació.
17. Cens actualitzat, en col·∙laboració amb el Registre d'Associacions,
de les diferents organitzacions juvenils que estan funcionant en la
nostra ciutat, possibilitant que es coneguen per funcions i activitats.
18. Elaboració i difusió d'una guia de recursos que facilite el treball
en xarxa i la coordinació a les entitats juvenils.
19. Creació per part de l'administració local, d'una xarxa
d'informació i assessorament juvenil en condicions que integre els
centres d'informació juvenil, els centres municipals de joventut i les
associacions juvenils de la ciutat, potenciant el seu coneixement i ús
per part de la joventut. Dins d'aquesta xarxa, amb un clar suport de
l'Administració, hauria de desenvolupar el servei de formació i
163
assessorament a la joventut en matèria d'associacionisme (creació i
gestió d'associacions, així com elaboració, planificació, programació,
execució i avaluació de projectes, desenvolupament d'habilitats
directives i de coordinació, etc).
20. Elaboració, per part de l'Administració local, conjuntament amb el
Consell de la Joventut de València, de plans de formació continuats
per a voluntaris jóvens, que hauran d'incloure cursos de formació de
formadors dirigits a jóvens que formen part de les juntes directives
d'associacions, així com cursos orientats a afavorir la incorporació de
qualsevol tipus de col·∙lectius a les entitats membres del CJV.
21. Creació d'un centre documental i de recursos didàctics de
formació. Reserva d'un percentatge de places gratuïtes de cursos
municipals per a la formació contínua dels integrants de les entitats
membres del CJV.
www.joancalabuig.esJoan Calabuig Rull@JoanCalabuig