6 i 13 de maig 2013 T.4. Dificultats en el reconeixement i escriptura de paraules Intervenció en les dificultats de comunicació, lectura i escriptura 1
6 i 13 de maig 2013
T.4. Dificultats en el reconeixement
i escriptura de paraules
Intervenció en les dificultats de comunicació, lectura i escriptura
1
Lectura i escriptura
Lectura i escriptura: Processos interrelacionats.
Separació per propòsits didàctics.
80% de les dificultats d’aprenentatge relacionades amb la lectura i l’escriptura.
2
Objectius
Adquirir coneixements sobre l'heterogeneïtat de les dificultats que presenten en el processos d'aprenentatge de la lectura i l’escriptura: en el reconeixement de les paraules en l’escriptura de paraules
Proporcionar coneixements i estratègies respecte a les possibilitats d'avaluació i d'intervenció en nens amb dificultats en la lectura i escriptura de paraules.
3
Sumari
4.1. Coneixements previs: lectura4.2. Dislèxia 4.3. Disgrafia4.4. Disortografia
4
-- Mecanismes de lectura-- Hipòtesi de les dues rutes/vies
4.1. Coneixements previs5
Coneixements previs: Mecanismes de lectura
Via
Ruta fonològica o indirecta
Quan s’està iniciant la lecturaQuan trobem una paraula desconegudaMals lectors
Ruta visual o directa
Quan trobem una paraula que reconeixemBons lectors
6
cadira
DESCODIFICACIÓ FONOLÒGICA[k] [ǝ] [ɗ] [i] [ɾ] [ǝ]
DESCODIFICACIÓ LÈXICA(cadira)
Hipòtesi de la doble ruta
Ruta lèxica
L'exposició constant i freqüent a textos escrits afavoreix l'automatització d'aquesta via i activa una via de lectura molt més ràpida.
No fa una anàlisi lletra per lletra, sinó que analitza la paraula de manera global; a través de la seva representació ortogràfica arriba al significat.
Ens permet assimilar l'ortografia d'una manera totalment passiva en identificar visualment la paraula de manera global. Com més ens exposem a la lectura, més desenvolupem la ruta lèxica i més consolidem la representació ortogràfica de les paraules.
8
Ruta lèxica i ruta fonològica
Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
9
Mètodes d’ensenyament de la lectura
1. Sintètics o alfabètics Sintètics purs: lletra/fonema Sintètics mitigats: mètode sil·làbic: síl·laba
2. Analítics o globals Analítics purs: frase Analítics mitigats: paraula
10
Mètodes de lectura
Mètodes sintètics
o fonètics
11
Mètodes analítics
o globals
frase
paraula
síl·laba
lletra
Desenvolupen
la via fonològica o
indirecta
Desenvolupen
la via visual
o directa
-- Caracterització:- Definició i tipus- Indicadors
-- Avaluació -- Intervenció
4.2. Dislèxia12
Caracterització de la dislèxia
Sumari Trets fonamentals Definició:
Associació internacional de dislèxia APA (DSM-IV)
Tipus de dislèxia segons la ruta alterada Indicadors de dislèxia:
Educació infantil i cicle inicial Cicle mitjà i superior Secundària
Problemes associats a la dislèxia Mites i concepcions erronis de la dislèxia
13
Dislèxia: trets fonamentals
Dificultat de l’aprenentatge. Dèficit en les funcions cerebrals del llenguatge escrit
(lectura i escriptura) Problema neurològic de base genètica- hereditària,
unit als factors ambientals i personals. Trastorn crònic. Prevalença: entre un 5 i un 17% . Afectació similars nens i nenes. Capacitat intel·lectual normal. Diagnòstic clínic a partir dels 8-9 anys.
14
Definició de dislèxia segons l’Associació Internacional de
Dislèxia (2002) Trastorn específic d’aprenentatge d’origen
neurobiològic que es caracteritza per:
una dificultat en el reconeixement precís i fluid
de les paraules, i per problemes d’ortografia i decodificació.
Aquestes dificultats resulten d’un dèficit
en el component fonològic.
15
Definició de dislèxia segons el DSM-IV
El rendiment en la lectura i les habilitats per a escriure precisió, velocitat o comprensió
avaluades mitjançant proves normalitzades i administrades individualment
són substancialment inferiors al que s’espera en funció de:
- l‘edat cronològica
- el Q.I., i - el nivell d’escolarització de la persona
16
Definició de dislèxia segons el DSM-IV (2)
L’alteració en el rendiment de la lectura i l’expressió escrita interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats per a la lectura i l’escriptura.
Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats en la lectura i en la capacitat d’escriure excedeixen les que es consideren habitualment associades a ell.
17
Tipus de dislèxia segons la ruta alterada
Disfunció de la ruta fonològica: dislèxia fonològica, dislèxia sublèxica, dislèxia
disfonètica, dislèxia tipus L (lingüística). Presenten dificultats en la lectura de paraules
estranyes o desconegudes.
Disfunció de la ruta lèxica: Dislèxia superficial, dislèxia lèxica, dislèxia
diseidètica, dislèxia tipus P (perceptiva). Presenten problemes de fluïdesa.
18
Dislèxia fonològica
Procuren llegir les paraules noves per analogia.
P.ex.: caní > camí Desxifren parcialment la paraules, que li
suggereix una altra coneguda.
P.ex. Cruyff > kkrr kruz Aprofiten els elements més familiars de les
paraules noves, fent errors derivatius.
P.ex. dormíen > dormiríen Aprofiten la informació contextual.
19
Dislèxia de superfície
Fan errors llegint estrangerismes (pizza, fondue..).
Triguen el mateix temps en llegir paraules potencialment familiars i paraules no familiars (pilota – piròman).
Presenten problemes de fluïdesa, especialment quan deletregen paraules (f-o-n-d-u-e).
Tenen problemes per a diferenciar el significat de paraules que sonen de forma semblant.
P.ex. vaca - baca, cuota – quota Si la fluïdesa disminueix molt provoca, a més,
problemes de comprensió.
20
Dificultats en l’adquisició i ús d’habilitats fonològiques:
En l’articulació correcta de fonemes. De conversió grafema-fonema i a la inversa. Activació de la memòria de treball (MT) per tal de
mantenir la representació dels. grafemes, fonemes i paraules senceres,
i recuperar a la memòria a llarg termini (MLP) el seu significat.
De segmentació dels fonemes (consciència fonològica).
21
Habilitats de la consciència fonològica
Consciència fonològica = capacitat per entendre que les paraules estan compostes per una cadena de sons o unitats fonològiques anomenats fonemes.
Habilitats: Analitzar o segmentar una paraula en els seus sons. Identificar el(s) so(ns) inicial(s) o final(s). Identificar i treballar les síl·labes. Reconèixer d’un grup de paraules les que comencen
amb el mateix so. Combinar o sintetitzar els sons separats d’una
paraula. Identificar i fer rimes.
22
Altres dificultats
Vocabulari reduït.
Sintaxi pobre.
Fluidesa i riquesa expressiva pobre.
Poques estratègies per facilitar la lectura ràpida Ex: activant coneixements previs
buscant la idea principal…
23
Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (1)
Nivell baix en la denominació ràpida de dibuixos. Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial de les
paraules polisíl·labes. P.ex. pedalar> peladar Dificultats per aprendre cançons, poemes,
rimes... Retard en memoritzar i lenta evocació de
seqüències verbals, p.ex. números, l’abecedari, dies de la setmana, mesos de l’any...
Gran dificultat per lletrejar i utilitzar mentalment els sons de les paraules (consciència fonològica pobre).
24
Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (2)
errors de lectura substitució: d’una lletra o síl·laba. rotació: confusió de lletres que tenen una
semblança simètrica i espacial. d/b, p/q, q/b, g/p, w/m
omissió: ometre la lectura de fonemes. final de síl·laba o en síl·labes inverses: r/l/s/n. travades: tra/pla/ bla /bra/ cla
inversió de lletres: canviar l’ordre espacial d’una lletra o síl·laba. directes o inverses: le/el, se/es, la/al travades: tra/tar, pla/pal.
25
Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (3)
lectura per síl·labes Llegir a cop de síl·laba, per excés de fixació ocular
i lectura mecànica, de manera que s’hi produeix: Absència de comprensió lectora. No-integració de l’estructura de la frase. Dificultats per a conèixer el significat de paraules
(sinònims i antònims). Vocalització i repetició excessiva. Salt de línies. Absència de pauses. No-retenció de la informació escrita i falta de visió
perifèrica quan llegeix.
26
Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (2)
Una lectura laboriosa, forçada, amb pauses, rectificacions, repeticions...
Generalment el ritme lector (la velocitat) està més a prop de la normalitat que la mecànica lectora. Malgrat aquest nivell lector, alguns nens i nenes aconsegueixen una comprensió lectora com la dels seus companys no dislèctics.
27
Mostra de text: nen de 7 anys amb diagnòstic de
dislèxia 2n de Primària
28
Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
Indicadors: cicle mitjà i superior (1)
Dificultats en l’evocació de paraules. Lectura molt lenta, feixuga, forçada, amb
pauses, rectificacions, repeticions... Especial dificultat en la lectura de paraules poc
habituals o sense sentit. Atenció i concentració disminuïdes en
tasques relacionades amb la lectura i l’escriptura. Escriptura amb errors d’ortografia natural
(unions i fragmentacions de paraules, inversions, substitucions, omissions, addicions de lletres i/o síl·labes) i arbitrària (b/v, j/g, h...).
29
Indicadors: cicle mitjà i superior (2)
Expressió escrita deficient a causa d’una consciència morfosintàctica i textual pobra. Passar del discurs oral a l'escrit requereix seguir uns passos que obliguen a ordenar les idees en frases i les frases en paràgrafs.
30
Mostra de text: nen de 12 anys amb diagnòstic de
dislèxia Text espontani
31
Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
Indicadors: secundària (1)
Discrepància entre la capacitat de l’alumne i el seu rendiment en els estudis. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, desinteressada, i fins i tot conflictiva.
Falta d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques: errors en el càlcul. Els costa l’automatització dels aprenentatges.
Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: “el que saben avui no ho recorden demà”.
Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes i del treball: s’obliden els llibres, l’agenda, etc.
32
Indicadors: secundària (2)
Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.
Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics moments després d’haver-los corregit.
Necessiten més temps que la resta d’alumnes per ordenar les dades, llegir enunciats, acabar els treballs o els exàmens.
Té incidència: El tipus de lletra. la qualitat de les fotocòpies. la disposició de la informació a la pissarra.
33
Indicadors: secundària (3)
Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental.
Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposen un greu desavantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes.
34
Problemes associats a la dislèxia
TDAH Alteracions de la llengua oral: etiquetatge
verbal, dificultats per organitzar el discurs, etc. Grafisme Càlcul: taules de multiplicar, lectura i
comprensió d’enunciats, automatització de càlculs ràpids, etc.
Problemes afectius o emocionals: trastorns d’ansietat, depressius, psicosomàtics i de conducta.
35
Mites i conceptes erronis sobre la dislèxia
Problemes de “lateralitat”. Problemes visuals i dislèxia. Dislèxia, problemes d'orientació espacial i
d'identificació dreta-esquerra. Dislèxia i “excepcionalitat intel·lectual i/o
creativa”.
36
Avaluació
Sumari Diagnòstic Avaluació de la lectura i l’escriptura:
Proves estandaritzades: TALE TALEC PEREL PROLEC-R
Protocols d’observació de la dislèxia: PRODISCAT
37
Avaluació
Diagnòstic clínic. Combina:
història clínica i educativa: antecedents familiars, trets del desenvolupament i dels aprenentatges.
Estudi neuropsicològic: instruments que valoren les diferents funcions cerebrals.
Avaluació de les necessitats educatives.
38
Diagnòstic: estudi neuropsicològic
Rendiment cognitiu global: capacitat intel·lectual global o quocient intel·lectual global.
Atenció i funcions executives. Conducta. Visuopercepció i visuoconstrucció. Memòria, tant verbal com visual. Coordinació motriu. Llenguatge oral i escrit, tant expressiu com
comprensiu. Lectura i escriptura.
39
Avaluació de la lectura i l’escriptura
Proves estandarditzades: TALE: castellà (J. Toro y M. Cervera 1984) TALEC: català (Cervera 1991)
PEREL (A. Maldonado et al. 1992)
40
TALE
Prova descriptiva. Consta de 2 subproves:
Una de lectura: s'avalua la lectura de lletres, síl·labes, paraules, text i comprensió lectora
Una d'escriptura: s'avalua fonamentalment la còpia, l'escriptura al dictat i l'escriptura espontània.
El nivell obtingut està en funció del nombre d'errors i del temps emprat per a la resolució de la prova.
41
TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català
Aplicació: individual Duració: 30-40 minuts. Administració: entre 6 i 10 anys, o més grans amb
dificultats lectores. Objectiu: determinar els nivells generals i les
característiques específiques de la lectura i escriptura. Puntuació:
Plantilles de correcció. Cal tenir en compte el temps que s’ha trigat. Resultat: inferior al percentil 20 cal considerar-lo un
cas greu.
42
TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català
Tasques: Lectura:
Lletres, síl·labes i paraules Text Comprensió
Escriptura: Còpia Dictat Redacció
43
PEREL
Objectiu: identificar al llarg del primers tres cursos escolars als alumnes amb DA en la lectura i situar-los en el nivell que els correspongui.
Consta d'una llista de 100 paraules. Es calculen els errors que fa el nen en la seva
realització.
44
PROLEC-R
Alguns investigadors han dissenyat proves per avaluar explícitament la via lèxica o la via fonològica.
PROLEC (Cuetos1996) PROLEC-R (2007)
45
PROLEC-R: objectiu
Batería de Evaluación de los procesos lectores revisada (2007)
Autors: Fernando Cuetos, Blanca Rodríguez, Elvira Ruano y David Arribas.
Valora les estratègies que l’estudiant empra en la lectura d’un text i els mecanismes que no funcionen adequadament.
Objectius: detecció de les anomalies en la lectura. Nens entre 6 i 12 anys (Primària) Administració: individual.
Durada: entre 20 i 40 minuts segons el grau escolar. Llengua: castellà. En català: curs 2013-2014
46
PROLEC-R: tasques
Identificació de lletres: Processos lèxics:
lectura de paraules lectura de pseudoparaules
Processos gramaticals: estructures gramaticals signes de puntuació
Processos semàntics: comprensió d’oracións comprensió de textos. comprensió oral
47
o Nom o so de les lletres
o Igual o diferent
PROLEC-R: identificació de lletres
I
48
PROLEC-R: igual o diferent
I
49
PROLEC-R: lectura de paraules
I
50
PROLEC-R: lectura de pseudoparaules
I
51
PROLEC-R: anotació52
Protocols d’observació PRODISCAT
PRODISCAT “Protocol de detecció i actuació en la dislèxia. Àmbit educatiu” Etapa infantil (finals de P5) Etapa de primària – cicle inicial (1r i 2n) Etapa de primària – cicle mitjà Etapa de primària – cicle superior Etapa d’ESO Batxillerat
53
Intervenció en la dislèxia
Sumari Aspectes generals Intervencions específiques:
acomodacions reeducació o intervenció educativa
54
Intervenció: aspectes generals
Fomentar la lectura com a plaer. Facilitar l’exposició a la llengua escrita:
lectura de contes. Prevenció:
Consciència fonològica a Educació Infantil Detecció precoç Facilitar programes especialitzats
d’habilitats auditives – fonològiques, de memòria de treball…
55
Intervenció
Acomodacions: facilitats o adaptacions escolars que s’han de practicar per a l’alumne amb dislèxia, perquè avanci en els aprenentatges tot i les seves dificultats lectores. Pla individualitzat Continguts i material en format en àudio. Ampliació del temps.
Reeducació o intervenció educativa: ajuda que rep directament l’infant per millorar la lectoescriptura i desenvolupar estratègies compensatòries que li permetin avançar en els aprenentatges acadèmics.
56
Intervenció educativa
En funció de: tipus de dèficit que lectura que presenta:
ruta fonològica o lèxica. edat i nivell educatiu característiques personals context escolar
Nivells d’intervenció (Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge –UTAE—, Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu).
57
Nivells d’intervenció58
2. Aprendre la correspondència entre fonema
i grafema1. Treballar la consciència
fonològica
3. Aprendre a fer una lectura global
4. Aprendre a redactar i entonar
5. Treballar tècniques d’estudi
1. Treballar la consciència fonològica
Nen menor de 10 anys amb dificultats en la ruta fonològica.
De forma individualitzada o en petit grup. Objectiu: Ajudar el nen a adquirir un nivell
adequat de consciència fonològica, és a dir a prendre consciència de les diferents unitats fonològiques (fonemes, síl·labes, etc.).
Programes orientats a la millora de les capacitats fonològiques.
59
Consciència fonològicaSeqüència d’intervenció (Hatcher,
1996)
1) Identificació de paraules en una oració.
2) Identificació i manipulació de síl·labes en una paraula.
3) Identificació de paraules que rimen.
4) Identificació de fonemes.
5) Segmentació de fonemes.
6) Eliminació de fonemes.
7) Sustitució de fonemes.
8) Transposició de fonemes.
60
Consciència fonològica: Exercicis
Dir el nombre de fonemes que componen una paraula. Esbrinar quina paraula formem quan traiem o afegim
una lletra a una altra paraula. Cercar paraules que comencin o acabin per una
determinada lletra o grup de lletres o les continguin. Esbrinar quin és el tercer so d'una paraula. Dir una paraula amb un nombre determinat de
fonemes. Pronunciar els fonemes aïlladament i esbrinar quina
paraula formen. Identificar un fonema en una paraula. Fer rimes.
61
2. Aprendre la correspondència entre fonema i grafema
Objectiu: adquirir les regles del codi alfabètic amb seguretat.
Cal tenir en compte: Algunes grafemes s’associen a més d’un fonema:
cel- camí gel – gorra
Alguns fonemes es representen amb diferents grafemes
vaca – baca Jordi- Gemma:
62
Exercicis: correspondència fonema-grafema
Relacionar cada lletra amb un so i amb un dibuix (per exemple la lletra “s”, amb el so que fa una serp.
Ensenyar explícitament quines lletres canvien de so depenent de la lletra que tenen a continuació (“c” i “g”).
Saber el nom i el so de cada lletra. Formar paraules a partir d'unes lletres. Lletrejar directament o inversament les paraules. Omplir les lletres que falten en una sèrie de paraules. Formar paraules a partir de certes síl·labes.
63
3. Aprendre a fer una lectura global
Objectiu: Assolir que adquireixi el major nombre possible de paraules familiars, és a dir, un vocabulari visual i ortogràfic que permeti una lectura ràpida
La via lèxica permet una lectura més ràpida i el reconeixement de les formes irregulars. En l'escriptura, és la via amb què recuperem l'ortografia de les paraules sense tenir en compte la seva fonologia.
Requereixen una instrucció que estigui orientada a la millora de la seva capacitat de reconeixement global dels mots.
Cal dur a terme la pràctica lectora en veu alta
64
Exercicis: lectura global
Identificació ràpida de paraules. Es pot treballar amb una fitxa diària, la mateixa cada dia de la setmana, i que una altra persona cronometri el temps que tarda l‘infant a llegir-la. El fet d'exposar-lo a la mateixa paraula cada dia de la setmana, fa que passi a llegir la paraula a través de la via lèxica o global.
Treballar la representació gràfica de les paraules. Demanar que ens digui paraules de longitud
curta, mitjana i llarga (sol, manta i bicicleta, respectivament).
65
4. Aprendre a redactar i entonar
Destinataris: nois i noies als darrers cursos de primària o a secundària.
Objectiu: millorar en aspectes paral·lels a la lectura. composició de textos ortografia entonació
66
5. Treballar tècniques d’estudi
Esquematització de la informació: lectura detecció d'idees importants confeccionar un esquema estudiar a partir d'aquest
Potenciació d’eines tecnològiques: sintetitzadors de veu o lectors informàtics correctors ortogràfics
67
Altres propostes: ampliar l’espaciat
Panadero et al. (2012) indiquen que ampliar l’espaciat de las lletres facilitaria la codificació de la identitat/posició de les lletres en les paraules, que alhora redunda en un benefici a l'hora de codificar/processar els mots .
68
Exemples de frases amb diferent espaciat (Panadero et al. 2012)69
Resultats (Panadero et al. 2012)
70
Ajuts tècnics
Pissarra dinàmica. PDLE (Eduardo Herrera) Integratek: ClaroRead (lector de textos) Programa Binding (Universitat de Barcelona
Josep M. Sopena, Universitat Politècnica de Catalunya i Associació Avesedari)
Llibres de lectura fàcil
http://www.lecturafacil.net/
71
Pàgines web i documentals
Associació Catalana de Dislèxia http://www.acd.cat/
Col·legi de Logopedes de Catalunyahttp://www.clc.cat/gabinet_premsa.php?i=1&
Documental “Palabras al viento” http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-palabras-viento/1458092/
72