Power point fonaments

Fonaments

Ángel Carrión LópezINS Rocagrossa

18/12/2013Professor: Toni Gordillo

Les articulacions

Conjunt d'estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. Espatlla, colze, canell, maluc, genoll i turmes en són exemples.

Classificació de les articulacions

Sinàrtrosis (fixes): els ossos no es mouen, com per exemple els ossos del cap o pelvis, la seva unió és os a os. No tenen ni càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars, hi han tres tipus: sinfibrosis, sincondrosis i sinostosis.

Diartroanfiartrosis (semimòbils): els ossos que el formen es mouen una mica, entre les superfícies de l’os hi ha un disc que actua com amortiguador, com exemple estan les vèrtebres que es mantenen unides per un cartílag elàstic.

Diàrtrosis (mòbils): els ossos es mouen totalment, són les articulacions en les que hi ha moviment, com al genoll, colze, turmell, etc. I es troben rodejades per lligaments.

SISTEMA OSSI

Està format per l’esquelet, compost per el cap, la columna, caixa toràcica, extremitats inferiors i superiors.

Funció

Són unes peces molt dures i no molt flexibles que tenen com a funció:

1. Donar forma al cos. 2. Fer possible el moviment. 3. Protegir el òrgans importants.

Sistema muscular

És el conjunt dels més de 600 músculs del cos, la funció principals dels quals és generar moviment, tant voluntari com involuntari.

Teixit muscular

Són cadascun dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments. L'element anatòmic constitutiu és la fibra muscular, que pot ésser llisa o estriada.

Tipus de músculs

Classificació dels músculs

Musculatura estriada: pròpia de l’aparell locomotor.

Musculatura cardíaca: contracció involuntària.Segons la seva biomecànica: Agonistes: contracció. Antagonistes: extensió. Fixadors: ajudants. Bloquejadors: estabilitzen.Y segons la contracció muscular: Isotònic i isomètric: dinàmic i estàtic. Concèntric i excèntric: s’apropa i s’allunya.

APARELL CIRCULATORI

Format per la sang, el cor i els vasos sanguinis. La sang la composen: eritròcits, leucòcits, trombòcits i

plasma que compon en una persona adulta entre 4,5-6 litres i es el 7% del nostre pes.

Funcions de la sang: respiratòria, nutritiva, excretora, immunitària, regulació hormonal, regulació de l’equilibri hidroelectrolíquid i regulació tèrmica.

Cor: endocardi la part més interna, i miocardi capa intermèdia i pericardi part més externa. Dividit per aurícules i ventricles. La circulació major i menor va de, pulmons O2- AE-VMIT-VE-COS-CO2-AD-Vtri-VD-Pulmons.

Principals artèries i venes del cos: artèria aorta, artèria caròtida, artèria branquial, artèria humeral, artèria femoral, artèria coronària. Venes: pulmonar, yugular, femoral, cava superior i cava inferior

SISTEMA RESPIRATORI

Funció: intercanvi de gasos. O2 per CO2 Les vies respiratòries són: nas, boca, faringe, laringe,

tràquea, bronquis, bronquíols, alvèols, pulmons (pleura), diafragma.

Ventilació pulmonar: procés de fluir aire, intervenen les vies aèries, diafragma i la caixa toràcica. Les seves fases són: 1. Inspiració. 2. Apnea inspiratòria. 3. Espiració. 4. Apnea espiratòria. Hi ha 15 cicles per minut.

Volums respiratoris: V. Corrent, V. Reserva Insp, V. Reserva Esp i V. Residual.

Capacitat pulmonar: C.Insp, C. Residual, C. Vital i C. Pulmonar total.

SISTEMA NERVIÓS

És una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones.

LA NEURONA

La neurona és la unitat bàsica del sistema nerviós, es diferencien de les altres cèl·lules per què no es reprodueixen.