ALPENS R OSER IBORRA I P LANS ALPENS, 1952 Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys. Lluint, ardents, els arbres Iborra, Roser [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Mor BALENYÀ JOSEP M. M AS I B IGAS HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950 Per felicitar... (2 v.) Bosch i Jover, Miquel Vich : Sala, 1954-1956 P 833 Bos Centelles : visió poètica Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir, d'avui i de sempre Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos Com el foc Mas i Bigas, Josep M. Centelles : [l'autor], 1993 P 833 Mas Recull d'ofrenes en ocasió de l'homenatge al mestre Miquel Bosch i Jover : 1900-1960 Vich : Tip. Balmesiana, 1961 082 Rec Miquel Bosch i Jover : una veu que torna Puig i Font, Pere Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19 Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà convoca els Premis Literaris Bosch i Jover , amb la intenció de donar més relleu a la figura del poeta i escriptor. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat MIQUEL B OSCH I JOVER CALDERS, 1900 – 1960 Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana. Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat P ERE P LANESAS I M ARSAL HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932 Espais Planesas i Marsal, Pere Girona : Papers on Demand, 2010 P 833 Pla Aromes de tardor Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2012 P 833 Pla La Vella que fila Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2003 P 833 Pla Arrels i quimeres Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2004 P 833 Pla Flors i amors Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2010 P 833 Pla Boirines Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2008 P 833 Pla
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
ALPENS
ROSER IBORRA I PLANS
ALPENS, 1952
Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants
literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles
periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en
forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys.
Lluint, ardents, els arbres
Iborra, Roser
[Vic : Emboscall], 1999
P 833 Mor
BALENYÀ
JOSEP M. MAS I BIGAS HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950
Per felicitar... (2 v.)
Bosch i Jover, Miquel
Vich : Sala, 1954-1956
P 833 Bos
Centelles : visió poètica
Bosch i Jover, Miquel
Centelles : Ajuntament de
Centelles, 1970
P 833 Bos
Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir,
d'avui i de sempre
Bosch i Jover, Miquel
Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970
P 833 Bos
Com el foc
Mas i Bigas, Josep M.
Centelles : [l'autor], 1993
P 833 Mas
Recull d'ofrenes en ocasió de
l'homenatge al mestre Miquel
Bosch i Jover : 1900-1960
Vich : Tip. Balmesiana, 1961
082 Rec
Miquel Bosch i Jover : una
veu que torna
Puig i Font, Pere
Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19
Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà
convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la
intenció de donar més relleu a la figura del poeta
i escriptor.
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MIQUEL BOSCH I JOVER
CALDERS, 1900 – 1960
Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis
anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana.
Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i
especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista
Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa
manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva
vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard
a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva
mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
Filòleg i foneticista. Pensionat per la Diputació de Barcelona, estudià filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els
cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar materials per al
Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada
els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'Estudis Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí
de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola
Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de
dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).
.
Pere Barnils : l'home, el
lingüista i el mestre : 1882-1933
Julià i Muné, Joan
Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000
92(Bar) Jul
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
OLEGUER BELLAVISTA I BOU
SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005
Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Mediterrània, 1997
P 833 Bel
El Ble que fumeja
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Claret, 1998
92 (Bel) Bel
Senderons vers la utopia : segona part
d'El Ble que fumeja
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Claret, 1999
92 (Bel) Bel
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista
Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets
humans.
Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de
l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats
sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per
la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències...
Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis
germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de
Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori
Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic.
Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup
de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.
Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté
elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.
Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi
Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep
Baucells. El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són
assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà
editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La
imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix.
A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys.
Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus
pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El
pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat,
especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als
deu anys va entrar al seminari.
Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can
Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre
els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van
posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins,
amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va
entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el
familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular.
En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i
satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic,
com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat
del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals
de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte
amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló,
Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns
joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la
manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai, per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de
1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita
parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se
també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia
mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans.
Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i
que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals.
Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera
molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la
Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba
pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la
Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit
per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així
Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a
eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de
Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional.
Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca
literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la
península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia
i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera:
Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria
(1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un
enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i
literàries.
Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de
vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el
dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals
i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va
adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el
bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la
capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries.
El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de
desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de
la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus
problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.
La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues
sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en
què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava
culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes
i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i
va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus
detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran,
posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va
quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica. Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt
malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres
setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus
materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes
mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva
immensa popularitat.
[L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Paisatges escrits a la
Plana de Vic: Verdaguer i
Martí i Pol
Vic : Eumo : Consell Comarcal
d'Osona, 2008
DVD 91(46.71Os) Pai
Selected poems of Jacint
Verdaguer : a bilingual edition
Verdaguer, Jacint
Chicago : University of Chicago
Press, 2007
P 833 Ver
Els Bordons de
l'arpa : antología ; tria,
notes i presentació per
Isidor Cònsul
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Proa, 2002
P 833 Ver
Els Millors poemes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Proa [etc.], 1998
P 833 Ver
Verdaguer, un geni poètic : catàleg
de l'exposició commemorativa del
centenari de la mort de Jacint
Verdaguer : 1902-2002
Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002
833.3(Ver) Ver
Antologia / Jacint
Verdaguer ; edició a
cura de Joan Vilamala
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Barcanova, 2003
P 833 Ver
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Gaudí i Verdaguer : tradició i
modernitat a la Barcelona del
canvi de segle, 1878-1912
Barcelona : Museu d'Història de la
Ciutat. Institut de Cultura, 2002
72(Gau) Gau
Antologia
poètica /Jacint
Verdaguer ; tria i
pròleg de Carles
Riba
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Edicions
62, 2001
P 833 Ver
Els Ulls de Verdaguer :
Museu Nacional d'Art de
Catalunya, : [catàleg de
l'exposició] / [director:
Víctor Batallé]
Verdaguer, Jacint
[Barcelona] : Generalitat de
Catalunya. Museu Nacional
d'Art de Catalunya, 2002
P 833.3(Ver) Ull
Obres completes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Biblioteca
Perenne, 1949
P 833 Ver
Les Ascensions de Verdaguer al
Pirineu : guia d'itineraris per
resseguir les ascensions que Mossen
Cinto va realitzar als cims del Pirineu Gasull i Roig, Bernat
La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer i per documents sobre el poeta de Folgueroles. La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits, que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre l’escriptor. L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes (ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim, també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de Verdaguer.
La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions, l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .
Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les ones rodoladisses: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se’n van totes s’enduen ruïnes. De les que em vénen damunt quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu d’una riba a l’altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món quan ha feta una dormida. Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.
GURB ANNA AGULAR I PUJOL
GURB, 1975
CARME MORERA I RUSIÑOL
GURB, 1947
La llei del pèndol Aguilar Pujol, Anna
[Vic]: Emboscall, 1999
P 833 Agu
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
EL VIOLÍ
Puc sentir els grinyols d’un violí
que s’escampen per la memòria.
Estan plorant per tu,
ploren la teva absència nua i transparent.
Cada nota que deixen anar les cordes
remou les llàgrimes que fermo amb sanglots.
Sentir les belles melodies
és enyorar-te amb desfici i passió.
El vell violí avui em parla a cau d’orella
perquè el teu record baixi orelles endins
i el teu nom s’agafi al meu pensament.
Només hi falta el pes de la pena.
Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí
i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn
ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar.
Només és feliç quan veu que els poemes ploren.
El músic no creu sempre en allò que toca,
Però si els compassos s’endevinen,
Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants.
Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia.
No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada
perquè em regales petons del passat
que guarden intacte el gust de la intenció.
El violí em coneix i em descobreix el dolor.
Ai dels joves que l’escolten amb deliri!
D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell.
Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en
Periodisme per la Universitat
Autònoma de Barcelona. Va treballar
al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i
el Ripollès) des del 1994 fins al
2001. Des de llavors és redactora de
la revista Presència. Ha publicat dos
llibres de poesia, La llei del pèndol (1999) i Des de l’escon (2002) a l’editorial Emboscall. És coautora del
reportatge Història d’un soldat, premi
Tasis-Torrent de premsa local i
comarcal 2003.
Des de la finestra : mirades en deu temps : mirada
És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va
ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a
mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint
poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat
en fragments i parts de llibres d'altres autors.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Visita
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Viena, 2012
P 833 Sal
Calabruixa & farigola
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Témenos, 2012
P 833 Sal
Amb un cordill de cànem
Sala i Codony, Jacint
Benicarló : Onada, 2012
P 833 Sal
HomesQue
Sala i Codony, Jacint
Lleida : Pagès, 2012
P 833 Sal
Llum, encara
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Témenos, 2010
P 833 Sal
Marlí
Sala i Codony, Jacint
València : Tres i quatre, 2010
P 833 Sal
Manicomi
Sala i Codony, Jacint
Les Franqueses del Vallès :
Emboscall, 2009
P 833 Sal
Set cioranes per a
desengreixar
Sala i Codony, Jacint
Girona : [s.n.], 2008
P 833 Sal
Morir a Guadalest
Sala i Codony, Jacint
[Andorra la Vella : s.n.], DL 1996
P 833 Sal
Extrema soledat, extrema
gosadia
Sala i Codony, Jacint
Mislata : Centre Cultural, 1996
P 833 Sal
6
No haver-te tornat boig et feia ràbia; i saps que l’habitud ha anat inflant un univers d’esquella amb parsimònia, (cabrums i beladors que els angelets serraren!) : dalt de tot, inexhaurible, el talismà del temps diu decasíl·labs i afanya els núvols aspres, on subtil s’hi amaga aquesta esquira del ramat veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic desig de tu mateix. I et serà lícit triar constel·lacions, i menar amb tota la gosadia clara l’embranzida que dóna ser l’orat. Mira’t les mans. Et creixen nous haikús entre el silenci dels dits que no es resignen. T’encetava la carn de ròssec dur: tenacitat de serra que no oblida. Mira com encara és tan possible l’oronella damunt la glorieta dels lilàs. Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo Aquest ble de follor que em defineix. Em cal tornar-me boig per no tornar-me versaire indolent: serra que serra la llesca ineficaç dels mots estèrils”.
3
T’has empassat les dents i aquest instat llevant contra el silenci: escapoleix-te i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves l’inici en un acord, i el pentagrama no és ni si el demanes. Ets tu el qui desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba que és l’eina escaient per al prodigi. Utòpic, serrador: el cant no és sinó l’esgarrapada i la ferida (abella de Castàlia, tangible arcàngel de Duino, de Bierville) d’haver triat quin dels alès podries encara desitjar. Bé pots entendre que en cap guaret no hi fruiten els miracles. Aferma un peu. Després, mira’t i apunta: (no deixis mai cap estri per senyar-te; tampoc no t’ensalivis) i vés fent. T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà, de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què aquests escarafalls?) Fins que t’adonis que l’amulet no és. Xerraquejant-lo n’has fet un talismà. L’himne és a punt.
T’has punxat amb la rosa i t’has perdut, navegant de mil inquietdus, fins atènyer aquest port on és difícil la mort. I t’escrius l’epitafi i et capbusses en el mar de parpelles d’una rosa, dins els somnis volubles de ningú. Dels versos de la tomba, me n’arriba un laberint de marbre i el desig d’un vast itinerari interior que em porta fins aquí, fins a la teva manera de tornar. ¿Som, en el somni, res, si et requerim?
L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va
estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha
mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família.
Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta
en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Ikebanes d'aire
Camacho, Tomàs
[Vic] : Emboscall, 2001 P 833 Cam
Poema para inundar de agua un
pasadizo de fantasmas
Camacho, Tomàs
Torredonjimeno : Ayuntamiento de
Torredonjimeno, 1995
P 834 Cam
K & O : poemes kaoistes
Camacho, Tomàs
Navarrés : [l'autor], 2003 P 833 Cam
Tons i temps
Camacho, Tomàs
[Vic] : Emboscall, 1999
P 833 Cam
EMILI CASALS I PARLADÉ MANLLEU, 1969
De formació autodidacta, va fer palesa
la seva afició a la poesia quan tenia,
aproximadament, 25 anys. Per aquesta
època, concretament l’any 1995, era
membre del consell de redacció de la
revista local Roda de Ter.
Com a poeta, ha guanyat i quedat
finalista de diversos premis literaris.
També ha participat en alguns actes
poètics, com ara l’exposició Els Poetes d’Osona, avui que es va organitzar a la
biblioteca Joan Triadú de Vic la
primavera del 2000 commemorant
l’any Miquel Martí i Pol.
Consulta a quines
biblioteques d’Osona
estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Pel maig
cada dia un raig :
tardes de pluja
Casals, Emili
Vic : Emboscall,
1998
P 833 Cas
JOAN CASTELL I MASALLERA
MANLLEU, 1910 - 1991
Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va
col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar
com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el
pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament
amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà
d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les
publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels
membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on
publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els
quals constitueixen una de les poques mostres de poesia
en català de tendència falangista escrita a Osona.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA MANLLEU, 1940
Ganiveta : antologia poètica 1964-2011
Contijoch, Josefa
Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012
P 833 Con
Congesta
Contijoch, Josefa
Barcelona : Edicions 62, 2007
P 833 Con
Les Lentes il·lusions
Contijoch, Josefa
Barcelona : Empúries, 2001
P 833 Con
Ales intactes
Contijoch, Josefa
Barcelona : Columna, 1996
P 833 Con
Quadern de vacances : (una lectura
"d'El Segon Sexe")
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1981
P 833 Con
Aquello que he visto
Contijoch, Josefa
Madrid : Alorca, 1965
P 834 Con
De la soledad primera
Contijoch, Josefa
Barcelona : Trimer, 1964
P 834 Con
Tombstone Blues
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1967
P 833 Con
Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i
idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a
la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per
iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè
d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del
col·lectiu QUARK POESIA de la UAB.
Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà,
serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de
poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador
Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000)
i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les
com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i
narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb
llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.
Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum, sempre sóc un vençut.
ANTONI POUS I ARGILA MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976
Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari
Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic.
Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de
l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la
festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma
(Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va
viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos,
Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a
Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de
Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va
organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on
va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i
Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
"L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista
per Ramon Farrés
Formosa, Feliu
Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38
Antoni Pous : l'obra esencial
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 2005
92(Pou) Far
Antologia de la poesia igualadina :
amb un prefaci
Pous, Antoni
Igualada : Bas, 1963
P 833 Ant
Un cap al tard
Cap al tard; era a l'hora de la posta
quan mirava les roses del ponent,
esfullant-se silents damunt la brosta
que tinc en els racons del pensament.
Llavors una infinita melangia
m'ha palpat l'epidermis i la sang,
i he trobat a la boca saboria
de fang
Llavors m'he vist malalt perquè era un home,
i m'he vist home per l'estar malalt;
llavors cap rosa no tenia aroma,
sols una mica de flairor banal.
I m'anava migrant, patint martiri
dintre del vent de la caducitat,
que m'alenava des del cementiri
amb la flairesa de l'eternitat.
Et vaig conèixer perquè ja et sabia. T’havia des de sempre dut pels meus camins que em feies, rosa del meu dia, t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus. Totes les primeveres eren teves i et coronaren de tirabuixons: vida de pètals, vori, i les treves de fruita amorosint-se en cels pregons. Et refàs lluny de mi, avui. I et mires arborescent de flams quan em consums creant-te a l’ombra de les teves llums asserenades -verge secreta que de tu fugires.
Els boscos muts en boira irrevocable naixent en llunyanies infinites de passes i la finitud de la mirada. Els faigs desesperats de vent s’aturmenten i canten. Nosaltres per l’estranya via erràvem amb el pit contra tot. En la certesa perduts. La boira, el vent, la pluja i nosaltres. He vingut fins a tu per trobar-me, Hiperió. Vivent a l’esperit de l’ombra no m’he avesat a la nit, ni de des flors he volgut enflorar-me; ton silenci de llum he reverit des del tedi constret que, equívoc, arma.
Quadern de notes. [1] Totes les coses no són res i jo un inútil plor damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me vosaltres, estimeu-me! [11] A més, tot el que es pot dir del sentiment de la mort en els petes, és la poesia llur. No sabria com fer-ho per a parlar de la mort, si fos tal mort el que puny els esperits. La mort és clara. Recordaria les insistents, però en la seva imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al centre, per un camí que s’inicia morint en nosaltres per a néixer en els altres, i ésser, en retorn, més nosaltres.
Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a
treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys,
fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un
pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi
pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni.
Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de
narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta
Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció ‘Clàssics
Catalans del segle XX’ d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia
ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià,
flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema
encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.
Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions
a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda,
Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc.. Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el ‘Premio de la Crítica’, el
Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el
‘Nosside’ internacional a la Vall d’Aosta, etc.. El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes.
Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del
Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van
commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo.
L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels
Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i
tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i,
d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià
que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.
[L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Estimat Miquel
Llach, Lluís
Barcelona : Empúries, 2013
92(Mar) Lla
La nit : onze
haikús
Martí i Pol, Miquel
Barcelona :
Perspectiva
Editorial Cultural,
cop. 2002
P 833 Mar
Creix el silenci
Sans, Montserrat
(Fotògrafa)
[Barcelona] :
Perspectiva, 2004
P 833 San
Sol de palla trenada :
antologia poètica, 1951-2003
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Edicions 62, 2007
P 833 Mar
Tot és possible :
paraules per a l'esperança
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Ara Llibres, 2013
P 833 Mar
Tribut
de sorra i fulles a
Miquel Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona :
Mediterrània, 2011
P 833 Mar
Miquel Martí i Pol : el
compromís amb la vida
Barcelona : Fundació
Videoteca dels Països
Catalans, DL 2003
DVD 833.3(Mar) Miq
Miquel Martí i Pol recitat
per Ramon Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Mediterrània, 2013
P 833 Mar
Amb els ulls oberts
Martí i Pol, Miquel
[Barcelona] : 2003 MDS
Books/Mediasat, 2003
P 833 Mar
Degustació poètica : Terra ; Tendresa ;
Autoretrat
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Barcanova, 1995
P 833 Mar
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
Petita faula de mi mateix 1 Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 2 Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia. Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 3 Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vint- i-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema. Però la gent creix massa de pressa- ja ho he dit- i llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.
RECONDUIM LA VIDA
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim. nosaltres.
COM UN OCELL A LES MANS Com un ocell a les mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant, la meva veu a les vostres mans. Insistiu a voler posseir la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades. Les vostres mans són dures com un rostoll i teniu dits desiguals i gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja. Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa és el vostre patrimoni, però vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa, trista i rutinària, d'una llar de cartó. Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses, paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i amb els sentits tensos com un crit. Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum.
VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS Ai, quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable i que envelleix, neguitejada i recelosa, davant la persistent maldat dels homes. Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent, separa el bé del mal i amb un índex feixuc i reptador aplica càstigs i anatemes. Aquesta gent tenaç, que fa negocis, i que els defensa amb urc i, a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista. Ai, quin pes tan feixuc, quin mal gust a la boca. * No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...
TEMPS D’INTERLUNI
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
EL POBLE El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort.
TEMPESTA
Puc sobreviure amb poca cosa, i ara,
quan preveig que l’oratge portarà
perfums tal volta torbadors, m’aclofo
per oferir un xic més de resistència.
Del desamor que em ronda, algú, llunyà
com l’ull remot del temps, se n’aprofita
per inventar-se un amor fet a mida.
És bo complaure, i és cansat. Tants límits
per transgredir agosten les paraules.
Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera.
Ara passa més gent pel pont i em sembla
que tots estan molt més atrafegats
que anys endarrera. Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
JAUME SALÉS I SANJAUME
RODA DE TER, 1932 - 2010
Escriptor i historiador. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva
producció literària que abarca pràcticament tots els gèneres.
Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel
Martí i Pol i Emili Teixidor.Reconegut activista cultural tant a nivell local, com comarcal. Fundà i fou membre de diferents
entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així
mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista
de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic
local El 13.
Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del
Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda.
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El Baró de Savassona
Salés i Sanjaume, Jaume
Roda de Ter : Jaume Salés i
Malian, 2009
P 833 Sal
GUILLEM RAMISA I AYATS
RODA DE TER, 1985
El Món
ample
Ramia Ayats,
Guillem
[Barcelona :
l'autor], 2013
P 833 Ram
Els Llavis muts
Ramia Ayats, Guillem
[Barcelona : L'autor], 2010
P 833 Ram
Jo no en tinc la culpa
Ramia Ayats, Guillem
[Barcelona : l'autor], 2009
P 833 Ram
Un polsim de merda
Ramia Ayats, Guillem
Rodríguez Mercader, Gerard
[Barcelona : els autors], 2008
P 833 Rod
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El Premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre és un guardó literari de dramatúrgia en llengua catalana creat l'any 2012 per l'Ajuntament de Roda de
Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Jaume Salés i Sanjaume com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis
Literaris de Roda de Ter i s'atorga biennalment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de
ST. QUIRZE DE BESORA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MAX BESORA I MASCARELLA BARCELONA, 1980
L'Espectre electromagnètic
Besora, Max
Lleida : Pagès, 2009
P 833 Bes
JOAN CARLES I RIBAS LA FARGA DE BABIÈ, 1931
Visions poètiques
d'en Joan Carles i Ribas
Carles i Ribas, Joan
[S.l. : l'autor], 2011
P 833 Car
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
CRISTINA CASAS I MATA SANT QUIRZE DE BESORA, 1971
Va néixer a Sant Quirze de
Besora, població on resideix. És
llicenciada en Psicologia per la
UAB i treballa com a psicòloga en
una Fundació que atén persones
amb discapacitats.
Ha publicat llibres de relats i de
poesia i ha estat guardonada amb
diversos premis.
Al mig de les coses
Casas i Mata, Cristina
Lleida : Pagès, 2013
P 833 Cas
Úter
Casas i Mata, Cristina
Barcelona : Viena, 2012
P 833 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MANEL CASTROMIL I PÉREZ EL FIGARÓ, 1971
El Llanto del erial
Castromil Pérez, Manuel
Barcelona : Parnass, 2001
P 834 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEP CHECA I FALGÀ
CALDES DE MONTBUI, 1962
Comparteix l’ofici de poeta amb els seus lligams amb el món rural i la natura. Ha participat
en recitals i ha estat conferenciant en centres culturals com ara l’Ateneu Barcelonès, el
Pen Club Internacional, l’Ateneu Terrassenc o la biblioteca Joan Triadú de Vic, etc.
Ha donat xerrades i fet presentacions dels seus llibres a un grapat de pobles del nostre
país. Diverses companyies teatrals han dramatitzat part de la seva obra.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Els Arbres que no conec
Checa, Josep
Manresa : Abadia, 2013
P 833 Che
Carrer Malats
Checa, Josep
Manresa : Abadia, 2012
P 833 Che
30 orquídies
Checa, Josep
Barcelona : Abadia de Montserrat,
2009
P 833 Che
Què vols que et porti?
Checa, Josep
Barcelona : La Busca, 2007
P 833 Che
La Temerària estratègia del
funàmbul cec
Checa, Josep
Barcelona : La Busca, 2005
P 833 Che
Tots els teus noms
Checa, Josep
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Che
El Temps i les paraules
Checa, Josep
[Vic] : Emboscall, 2003
P 833 Che
EXTINCIÓ …amb una vaga complicitat:
Jorge Luis Borges
Joan Margarit
Hermann Hesse
Cap mot no els motiva, ni cap gest, ni cap paisatge. De vegades les respostes
als seus misteris són insondables, tenebroses. Sigui com sigui, els diners sempre hi tenen molt a veure, i el poder també. Una seqüència infinita. Una infinita crueltat.
Dones de gebre vessen llàgrimes eixutes sobre flors de plàstic –aquet és tot el seu plany, amb audiovisuals els festius, a ponent de taula-
Els fascina la grafia de les morts: la dòcil mort, el miserere d’enyor per un pam de cel de l’ocell amb els ulls burxats i el pres sense esperança. El noble espasme
i el vòmit de sang del brau i el rebel traït... Aquests són els motius del llop ? més que llop, boc o bou mans; animal de granja servil i estúpid.
De l’original, estepari o no, extingit per desdesig i embalsamat, només en queden les engrunes d’un àpat d’àcars.
MARIA PORTÚS I CRUELLS ST QUIRZE DE BESORA, 1919 – MONTESQUIU, 2006
MARGARITA SELLAS I PUIG ST QUIRZE DE BESORA, 1908 – MONTESQUIU, 1992
Poemari il·lustrat de
na Maria Portús Cruells
Portús Cruells, Maria
Montesquiu : Ajuntament de
Montesquiu, 2007
P 833 Poe
Margarida Sellas : actriu,
poetessa i pintora autodidacta
Sellas, Margarita
Montesquiu : Ajuntament de
Montesquiu, 2007
P 833 Sel
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
És un escriptor i professor català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec, es
va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre
col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les que
destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre
1990 i 1994.
Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les
proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001)
i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la
novel·la Terres de lloguer , premi Pin i Soler de Tarragona 2005. També ha guanyat
el premi Joaquim Amat-Piniella del 2007 amb Terres de Lloguer i el premi Carlemany de
novel·la del 2008 amb La papallona negra.
6 poetes 83
Barcelona : Associació de Joves Escriptors :
Edicions del Mall, 1983
P 833 6poe
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
M. Carme Pujol va néixer a Taradell l’any
1930 i estudià el Batxillerat al col·legi de
l’Infant Jesús (Dames Negres) de Barcelona.
Arran del seu matrimoni es traslladà a una
masia dels afores de Bellvís (Pla d’Urgell).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal
Bagues, al carrer de Vic de Prats de
Lluçanès, on actualment encara hi ha una
placa que ho recorda. El 1904 se’n va anar
a estudiar al seminari de Vic i després de ser
ordenat sacerdot va passar per diferents
parròquies fins que el 1929 retornà a Prats.
Fou assassinat el 1936 poc després d’haver
començat la guerra civil.
Retorn a la pàtria
Aquella pau dolça del poble que estimo oh com la retrobo dins l'aspre camí dels dies que passen i que ara ja oviro com posen al viure el dol d'una fi. les serres grogueigen del sol que declina i un fons de tristesa s'amaga en les valls; perquè no m'arriben d'allà a la masia les dolces tonades i el càntic dels galls? Si tant em somreien els jorns d'infantesa saltant a gambades afraus i camins com és que ara sento mirant la carena l'agror i dolcesa que em punyen a dins? Oh pàtria estimada, que tens a tothora un riure placèvol i un cor bondadós, i saps de la vida l'amor i la joia i ets sempre festosa d'un cel tant blavós! Tu vols l'acollida donar a n'el hoste que es posa en tos braços joliu com infant, i acobles alegra els fills a tes vores car vius de les mares l'amor bategant. Jo sempre en ma vida t'he vist enardida, en hores festives i en temps de condol, si mai la penúria ton cor esllanguia un raig d'esperança t'ha dut el consol. Per xò en el retorn a ta falda amorosa jo prec que m'acullis tot fent el camí que m'obre un esquinç de ferida i em dóna l'agror i dolcesa que jo no sé dir. I així quan devingui la mort no llunyana perquè ja mos dies s'escolen lleugers, la fe de mos pares vull dur-la guardada a dintre la tomba i arran dels xiprers.
LA LLAURADA
Mentres al peu del camp remuga la parella el bon pagès reposa del fatigós treball, el sol que ja decanta fereix de ple la rella, i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall. Tot s’omple de baf que deixa la solcada, ara les mans són brunes del pa que haurà llescat, i com un fil de llum raja la mel daurada que torna groc son rostre del tot auriolat. La terra ja llaurada voldria fecondar i espera vivament la joia del sembrar perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada; mira el pagès extàtic els solcs indefinits; després vora del marge els bous són desjunyits i regna sobre el camp la pau de la vesprada.