EL MUSSOL COMÚ ( ATHENE NOCTUA) , petit i d'aspecte simpàtic, és un rapinyaire nocturn que també podem veure de dia, i que és tot un aliat dels pagesos perquè la seva alimentació es basa en petits animals perjudicials per a l'agricultura. Per Jordi Comellas 15 Regió7 | DISSABTE, 5 DE FEBRER DEL 2011 FAUNAREVISTA FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 120 Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS El petit DELS NOCTURNS s el més petit i popular dels rapinyaires nocturns que, com els altres, en molts indrets ha estat venerat com un símbol de saviesa i ha estat àmpliament representat en contes i pel·lí- cules. A l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Ate- nea i actualment hi ha molta gent que col·lecciona objectes en miniatura amb la seva forma. És menut i rabassut, amb el cap gros i arrodonit, els ulls grans i grocs, i el cos de colors marronosos i grisosos clapejats de blanc. Tot i el seus hàbits nocturns i crepusculars, a diferència dels altres rapinyai- res nocturns, el podem veure també de dia assetjant alguna de les seves preses dalt d'un pal de la llum o de telèfon, o d'u- na teulada. Les seves petites dimensions també condi- cionen la seva alimentació, basada en insectes (llagos- tes, escarabats...), rosegadors (ratolins, talpons, mu- saranyes), petits rèptils i amfibis (sargantanes, gra- notes, serps petites) i polls d'ocells. És, per tant, un altre animal beneficiós per als pagesos per la seva alimentació, que fa que s’elimini un gran nombre d'animals perjudicials per als conreus. Quan caça alguna presa s’apressa a endur-se-la a un lloc tranquil per a menjar-se-la. Quan està espantat o sent alguna amenaça, fa uns curiosos i característics moviments ba- lancejant el cos i fent anar el cap amunt i avall. També és característic el moviment del seu cap, que pot fer un gir de fins a º. És present a tota la Catalunya central, fins a uns . metres d'alçada, però se n'ha ob- servat una preocupant disminució a totes les comarques, a l'Alt Urgell, al Berguedà, al Solsonès, al Bages i al Baix Llobregat Nord. No el trobem doncs a l'alta muntanya, però tam- poc en boscos frondosos, ni en àrees gaire hu- mides. El seu hàbitat són els espais oberts, en zones agrícoles, al voltant de les cases, dels po- bles i fins i tot en parcs i en jardins urbans, on fa el niu en forats d'arbres, roques i en cases ve- lles, i fins i tot en caus de conills abandonats. Si no és molestat, pot passar una bona part de la seva vida al mateix niu. És una espècie protegida que es considera propera a l'amenaça. La seva població està en re- gressió des de mitjan segle XX. Els motius d'aquesta davallada són diversos: la utilització de plaguicides, que disminueixen la població de preses i que també el poden arribar a emmetzinar; l'abandonament de les activitats agrícoles i la destrucció d'arbres vells i cons- truccions que són destruïdes o restaurades, fet que redueix per tant les seves possibilitats de niar i els llocs que pot uti- litzar com a talaia de caça; la seva cacera i els atropellaments de què és objecte pel seu hàbit de caçar a prop de les carreteres. Durant aquest cap de setmana, a la ciutat de Vic (Osona) se celebra el V Congrés Internacional del Mussol Comú. É UN MOVIMENT CARACTERÍSTIC. Quan el mussol comú està espantat o inquiet, mou el cap i el cos amunt i avall d’una manera molt característica