- 1. nmero 56 elpsolnegre Publicaci Llibertria de lAlt Llobregat
i Cardener gener-febrer-mar 2012 II poca 6.000 exemplars Nova
reforma laboral: carta blanca als empresaris Dins el clima de
retallades socials que es-perodes de prova interminables, que tem
patint, el nou govern estatal acabasi canvis dhoraris, que si
mobilitat daprovar una nova reforma laboral, qua- geogrfica, que si
acomiadaments lificada pel mateix ministre dEconomiaper manca de
vendes (tot i que no dextremadament agressiva. cal que hi hagin
prdues) o per cau-ses objectives que noms hagi ava- El poder
empresarial sengrandeix i en luat lempresa; i limitaci del possible
surt molt beneficiat. Davant dun pano-conflicte i negociaci
collectives. > 3 rama de por a la manca de recursos i de feina
de la major part de la poblaci, les empreses podran aplicar tota
mena de xantatges i mantenir els i les seves tre- balladores ben
sotmeses: que si rebaixes de sous i/o de categoria, que si genera-
litzaci dels contractes porqueria, que si acomiadaments per
malalties, que si Nou abs dels Mossos dEsquadraa Manresa amb
resultat de mortTres mesos desprs de la mort de Mustapha El
Marracki en estranyes circumstncies, els MossosdEsquadra van
provocar una segona mort durant una brutal detenci, en aquest cas
la de Sergio EC. Com a conseqncia daquest nou abs policac el 14 de
gener una manifestaci de dues-centespersones va protestar pels
carres de Manresa. > 7 Judici contra Bergued Actual i el seu
gerent Jordi Simon Perayre El proppassat 29 de febrer es va dur a
terme a Manresa el judici contra Iniciatives Berguedanes de
Comunicaci SL, lempresa editora del Bergued Actual i el seu gerent
Jordi Simon Perayre, per acomiadament improcedent de dues
treballadores afiliades a la Confederaci General del Treball (CGT)
de Berga. > 5BERGUEDBAGESMANRESA CALLS DOSSIER CENTRALEls
desproporcionatsMutua Intercomarcal Nova ordenana Salvem Callssous
dels polticsi el cas Urdangarin de civismeBergued A la nostra
comarca, Manresa La Mtua Intercomar- Manresa Seguint labsurdManresa
Lempresa Efienergia hacom a la resta del pas, els poltics cal, la
junta de la qual est formadamodel de Barcelona, de Ber- presentat
un projecte a lAjuntamentcobren uns sous desorbitats. La pol- per
empresaris de Manresa i roda-ga i daltres ciutats catalanes;de Sant
Mateu de Bages per fertica s una altra manera de fer nego- lies, ha
donat 230.000 euros a les lAjuntament de Manresa vol un dipsit de
material provinentci i enriquir-se. Mentrestant, aquestsempreses de
la trama Nos, cone- aprovar una ordenana de civis- decoparc al
paratge de la Portella amateixos poltics impulsen greus re-guda per
les seves estafes i a la qual me per a la ciutat. Aquestes or-Sant
Mateu de Bages. Aquest dip-tallades socials, en salut, en educa-
pertanyia Iaki Urdangarin. No sn denances sn classistes i afavorei-
sit de material provinent decoparc Sueo despertar mujer.*ci i en
lmbit laboral, que afecten els nics: la famlia Tous tamb hi ha xen
larbitrarietat i els abusos de ha posat en alerta les venes
msComunitat transexuala la majoria de la societat. > 5participat
amb la mdica suma de poder. > 9properes al paratge de la
Portella, al a Hondures.69.000 euros. > 8municipi de Calls. >
4
2. aquest psol2 SumariAd-hominem tirant a
manipulaciLEspurnaPgina 3 (laboral):Manresa, gener de 2012 _Reforma
laboral: panorama desoladorLa fallcia ad-hominem, est de moda als
mitjans ya den Sergio, la nica testimoni delsaltres cal remarcar la
intencio- Pgina 4 (agressions al territori):de comunicaci, i en
especial als de Manresa i co-fets. Per citar un mer exemple sobre
nalitat daquest fet. La uniformit- _Neix la Plataforma Salvem
Callsmarca. Desacreditar la font per a desacreditar el seu
laprofundiment de ls de la fallciazaci de les fonts informatives
stestimoni. Un falla argument tpic i tpic del dis- ad-hominem o
senzillament un gestun element que refora la vincu-Pgina 5
(laboral):curs meditic, que va calant encara ms en lopini de
manipulaci en tota regla, podemlaci entre el poder i els mitjans,
_LJodi Simon Perayre (Berguedpblica. I s que, tal i com va passar
amb en cas citar ladjectiu que acompanyava a enutilitzant a aquests
com a veri-Actual): vist per a sentnciaEditorial den Mustapha,
diversos Mitjans de ComunicaciSergio al mitj Regio7 (4-01): El
mul-tables gabinets de comunicacishan fet ress de lactuaci policial
que va acabartireincident mort.allunyats de tot codi deontolgic
Pgina 6 (poltica parasitria):amb la vida den Sergio embrutant i
escopint con-periodstic. Una vinculaci que fa_Els sous dalguns
poltics al Berguednotacions negatives damunt la imatge de la
vctima. Per altra banda, diversos mitjans i en que les notcies
policials esdevin-especial els mitjans comarcals com guin campanyes
meditiques perPgina 7 (abusos de poder):La majoria de mitjans han
pres com a notcia centralRegi 7, no han ni contrastat la not- a
rentar imatges i aportar el grau_Mortals abusos policials a
Manresa(cal citar com a exemples els escandalosos articles cia amb
les familiars den Sergio, fentde desinformaci suficient per taldel
Regi 7 de la setmana del 2-7 de gener de 2012) de la versi de la
Conselleria dInteriorque la societat no spiga mai elPgina 8
(corrupci)la suposada fitxa policial den Sergio en comptes dela
nica i vertadera. Tot i que la man-que realment passa. _La Mutia
Intercomarcal est impli-narrar i buscar explicacions dels fets
ocorreguts que ca de contrast informatiu no ens vecada en el cas
Urdangarinvan provocar la mort dun jove. Aquest currculumde nou en
cas den Sergio no spolicial, desmentit per la famlia, ha servit per
unaallat, trobem el cas den Mustapha, Pgina 9 (ordenana de civisme
ibanda com a justificant de la brutal actuaci delsel cas den Sinani
Gazmed i tantsmodels de societat):Mossos dEsquadra, i per altra
banda ha estat un _LAjuntament de Manresa volargument per a
desacreditar la versi de les fami- aprovar una ordenana cvicaliars
den Sergio. Cal destacar, que no noms sha _Pedres i cartells o
metges i mossosjutjat com a delinqent la vctima mortal, sinque tamb
sha jutjat de similar manera la compan- Pgina 10 (agressions al
territori i abusos de poder): _La fscalia demana 27 anys de pre- s
contra nou activistes dEsplugues del Llobregat Pgines 11-14
(Dossier central):Directori llibertari _Transexual a Honduresde
lAlt Llobregat Pgina 15 (repressi): _Juan Martn, CNT de Catalunyai
CardenerManresaPgina 16 (seguretat): _Contra la falera per la
seguretat BergaCENTRE DESTUDIS PEDRO
[email protected] 17 (denncia i histria):
ATENEU COLUMNA TERRA I
LLIBERTAT:centreestudispedroflores.blogspot.com_ Capitalistes
disfressats de pukis c. del Bal 4 baixos esquerra, 08600 Berga.
_Memria amputada i revisionisme www.berguedallibertari.org CGT:
c.Circumvallaci 77, 2n, 08240Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938
Pgina 18 (autogestiona`t): CENTRE DESTUDIS JOSEP ESTER BORRS: 747
559. cgtmanresaneteja@hotmail. _Nocions dautodefensa c.del Bal 4
baixos dreta, 08600 Berga.com Tel i fax: 938216747. Pgina 19
(antipatriarcal): [email protected]. www.cejeb.org CNT-AIT/CSO
VALLDAURA: c. Jorbetes _Dona i pres: lamplificaci del rol15, 08241
Manresa. cnt_ait_manre-de gnere CGT: c. del Bal 4 baixos. Tel. 938
216 747. [email protected] www.cnt.es/manre- [email protected].
www.cgtberga.org sa Pgina 20 (internacional): _Rampinyaries,
Afganistan i nosaltresCSO LA TREMENDA: c. Hospital 24- Sallent26,
08241 ManresaPgina 21
(ressenyes):[email protected]_Resssenyes AMICS DAGUSTIN
RUEDA, CGT: c. Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 RDIO BALA 106.4
FM: Pgina 22 (humor, menjar i poesia) 370 724. Fax 938 206
[email protected]_La recepta [email protected].
www.cgt.es/sallent http://radiobalamanresa.wordpress.
_Humorcom_AgendaLA DISTRI: c. Escodines, 11. Pgina 24
(entrevista):08241 Manresa. _Parlem amb... Concha LiaoQui somEdita:
Collectiu PSOL NEGRE. El psol negre no s el portaveu de cap entitat
i per tant no repre-senta a ning ms enll de qui hi participa en
cada moment. Els articles sn responsabilitat de qui els
www.bllibertari.org/pesolnoufa. A qui li piqui que es rasqui.On
trobars tots els nmeros enTancament daquesta edici: 15 de mar de
2012. PDF, debats i altres informacions.En aquest nmero hi ha
participat: ACAB, Carbaa, Caro i Cara, Columna Clitoriana, Concha
Contacta amb nosaltres:Liao, lEspurna, Flors, Frgoles, Galla Talls,
Gati, Incvic, Iaia Ramona, Iogurt, Konvent.0, Meltzer,
[email protected] Prodigis, Oriol Matadepera,
Pantera, Pasqual Aguilar, Pep i tu, POP, Precria, Presi, Uri,
Uterque palpita. 3. laboral3Reforma laboral: panorama desoladorGaia
Talls passa a ser de 33 dies per any treballat per causes
objectives: la conclusi sCapolat, mar de 2012amb un mxim de 24
mensualitats (4)..que lEstat necessita que les aturades/ats
realitzin la feina que ara fan els em-Ja ho viem a venir, tal i com
2. Les faltes dassistncia a la feina,pleats pblics que estan en
actiu, re-vam exposar a lanterior nme- tot i que siguin
justificades i intermi- tallant costos per la banda de les i elsro
daquesta publicaci (1). Latents, com per exemple per malaltia, ms
vulnerables; per, sobretot, man-campanya electoral no havia
fetpodran ser motiu dacomiadamenttenint ocupades/ts cada cop ms
gentres ms que retardar la implan-procedent quan arribin al 20% de
les que sense feina i pocs recursos, pottaci de mesures cada cop
msjornades hbils en 2 mesos conse-dedicar el seu temps a organitzar
unaagressives cap a la majoria de lacutius, o al 25% en 4 mesos
discon-resposta a tot el qu ens ve a sobre.poblaci. A diferncia de
Grcia,tinus, dins un perode de 12 mesos.Espanya no ha estat
intervinguda2. Les ETTs passen a ser agncies deoficialment per les
directrius de 3. Els acomiadaments objectius im- collocaci (en
competncia amblalta poltica estatal i europea, plicaran
indemnitzacions de nomslINEM i el SOC), el qu vol dir que elsaix
com la dels grans lobbies 20 dies per any treballat. En cas de i
les desocupades estaran obligades aeconmics, ja estaven traats. qu
es recorri judicialment i es guan- acceptar les ofertes que
aquelles els hi yi el recurs, es podr percebre com atramitin, amb
la possibilitat de perdrePassats doncs els comicis, ens es- mxim
els 33 dies, cobrant-se com ala prestaci si en refusen ms de 3. Si
les persones en atur no poden ni negar-pblica i les empreses ens
faran servirtan caient ms i ms retallades, molt lequivalent a 12
mensualitats.se a treballar, lesclavitud est servida.per acumular
beneficis i fer xantatgela pujada de lIRPF, la moderaciA ms,
desapareixen els salaris de 3. Les mtues dempresa tindran ms als
companys, com a m dobra mssalarial (2), entre altres; i com
no,tramitaci que es podien perce-poder per controlar i pressionar
els/les Per acabar darrodonir el panorama, rendible. Per aix, cal
que tinguemuna nova reforma laboral. Apro-bre durant lespera de la
sentncia. treballadores de baixa, deixant-se lano ens sorprn tampoc
que des detotes i tots prou clar que la violnciavada pel govern el
passat 10 de porta oberta a qu, en el futur, aques-Convergncia i
Uni, shagi recolzat la de gnere no s noms la domstica,febrer, amb
el Reial Decret Llei Empitjoramenttes mtues puguin donar lalta
mdica. Reforma i que, a ms, shagi preocupatsin que la patronal tamb
ho s i ben3/2012, de mesures urgents per dels contractes per exigir
una ms mplia regulaci dura. No combatre-la collectivamenta la
reforma del mercat laboral,Implicacions de la Reforma del dret a
vaga. Segons Duran i Llei- ens fa ms vulnerables a totes idos dels
seus artfexs, Mariano1. Sestableix, per les empreses deda, aquest
no pot anar contra linters tots, amb la qu ens ve a sobre.Rajoy i
el ministre dEconomia menys de 50 treballadors/es, una I s que la
reforma no s noms agres- general, s a dir, linters que els po-Lus
de Guindos, deixaven anar nova modalitat de contracte indefi-siva,
tamb s molt regressiva. Ambders poltics i econmics decideixin;
enBergued i Bagesque s extremadament agres- nit que t un perode de
prova dunlexcusa de crear llocs de treball, elsdefinitiva, els seus
propis interessos.siva. A continuaci, en deta- any, durant el qual
lempresari poti les treballadores portem ms de 30 El Bergued i el
Bages, especialment elllem els punts ms rellevants. acomiadar sense
cap indemnitzaci ianys empassant-nos reformes laborals Conseqncies
per les dones primer, sn comarques castigades per sense necessitat
dallegar cap causa. que noms empitjoren les nostres con-latur, la
mobilitat geogrfica, la preca-Expedients de Regulaci dicions de
vida; i amb aquesta ltima, Tot i que la classe poltica portarietat,
els contractes porqueria, entredOcupaci 2. Es desregularitza el
contrac- ens situem molt a prop de les condi- anys atribuint-se
mrits al voltant dealtres (6). Som, doncs, carn de can te a temps
parcial: es perme-cions laborals de fa ms de 100 anys.leradicaci de
la discriminaci laboralper lexplotaci laboral, ja que la ne-1.
Samplien els supsits dEROs:tr que els treballadors a temps(entre
altres) envers les dones, la nocessitat ens estreny. Som
especialmentles empreses podran acollir-se a parcial puguin fer
hores extres. El poder empresarial sengrandeix i en alteraci del
sistema empresarial havulnerables a la coacci econmica.aquesta
modalitat allegant pr- 3. Samplia fins els 30 anys el con- surt
molt beneficiat. Davant un pano-perpetuat que la major part de les
do-dues actuals o previstes o la simple tracte de formaci i
aprenentat- rama de por a la manca de recursos nes patim el pitjor
del mercat laboral: Per aix, s important que no perdemdisminuci
persistent dingressos oge fins que latur baixi al 15%. i de feina
de la major part de la po-segregaci ocupacional (5), temporali-de
vista quina s la direcci que estanvendes durant 3 mesos
consecutius.blaci, les empreses podran aplicartat en la
contractaci, jornada a temps prenent totes les mesures imposades
Deterioramenttota mena de xantatges i mantenirparcial, menys
promoci professionalamb la crisi. No hem doblidar que,2. A ms, les
empreses ja no haurande la negociaci collectiva els i les seves
treballadores ben so-o reduccions de jornada per cures fa- molts i
moltes de nosaltres, ja portemde comptar amb lautoritzaci de
lestmeses: que si rebaixes de sous i/o de miliars. Tot aix es
tradueix en menors molts anys en crisi. Que la nostra
ne-administracions per tirar endavant 1. Els convenis sectorials o
collectius categoria, que si generalitzaci delspercepcions
salarials, menors quan- cessitat no sigui la riquesa i el poderels
EROs i, en cas de desacord amb perden la seva funci deina regula-
contractes porqueria, que si acomia- ties de prestaci per atur i
menors de les elits econmiques i poltiques.els sindicats, ho
resoldr un jutge, dora. Lempresariat podr despenjar- daments per
malalties, que si perodes pensions. Ms pobresa per les dones.en un
pla no superior a 2 mesos.se i aplicar directament el conve- de
prova interminables, que si canvisNotes:Les sentncies sobre EROs no
esni de lempresa (en cas dexistir) o dhoraris, que si mobilitat
geogrfica,En aquest context, la ministra de Sa- (1) Psol Negre nm.
55, Eleccions, crisi ipodran recrrer davant el TS quannegociar
directament amb les i els que si acomiadaments per manca denitat,
Serveis Socials i Igualtat, Anams del de sempre.afectin a menys de
50 treballadors.treballadors, establint-se un organis- vendes (tot
i que no cal que hi haginMato, ha anunciat un Pla Nacional (2) El
passat 25.01.2012, CCOO, UGT i me mediador en cas de
desacord.prdues) o per causes objectives que dOcupaci per Dones,
emmarcatCEOE acordaven que lincrement salarial3. Aquest pretext,
aix com perLa prrroga automtica dels con- noms ha avaluat lempresa;
i limita-dins la reforma laboral; una Estrat- anual basat en lIPC
sigui, fins al 2014, infe-raons anomenadesobjectives venis
collectius tindr una du- ci del possible conflicte i negociacigia
Global contra la Discriminaci; i rior a aquest ndex, minvant encara
ms la(3), serviran per canviar les con- raci mxima de 2 anys,
deixantcollectives. I tot, molt b de preu un Pla Personalitzat
contra la Violn-capacitat adquisitiva dels i les
treballadores.dicions laborals de la plantilla:pas desprs a la
negociaci in-i amb la possibilitat de contractarcia de Gnere.
Segons les seves de- (3) Per raons econmiques, tcniques,
or-Lempresa podr alterar la jornada dividual si no hi ha nou
conveni.altres persones amb pitjors condi- claracions, les dones
haurem de serganitzatives o de producci.laboral, horaris, sous i
torns, aix comcions contractuals i amb tota mena el motor de la
proposta econmic- (4) Fins ara era de 45 dies per any amb unaplicar
la mobilitat funcional (incloent 2. Selimina laccs al conflicte
collectiu de bonificacions per les empreses, laboral del PP. Quanta
hipocresia.mxim de 48 mensualitats.la degradaci de categoria
professio-quan lempresa negui als represen- tamb incloses en
aquesta nova llei. (5) La segregaci ocupacional per sexe s lanal) i
la geogrfica. En cas de qu lestants dels treballadors informaci
deDel qu es tracta en realitat s de donar tendncia a que homes i
dones treballin enpersones afectades no vulguin accep- carcter
reservat o quan no els co-Una vegada ms, els i les qu produm,
llargues mnigues a lempresa. Per unadiferents ocupacions, separats
uns i altrestar les noves condicions, lempresariatmuniqui
determinades informacions. que fem que el qu ens envolta funcio-
banda, saboca les dones a continuaren lestructura ocupacional.
Aquesta sepa-podr rescindir contractes, noms ni, estem ms lluny de
lanomenat be-sent m dobra barata i esclava. Efec-raci significa
exclusi social de les donesindemnitzant amb 20 dies per any 3. Sha
excls ls del conflictenestar, de lanomenada qualitat de
vidativament, som el motor de leconomiaperqu subiquen, en termes
generals, entreballat, amb un mxim de 9 mesos.collectiu per litigis
relatius al com- i ms a prop de la precarietat, la pau-patronal,
acostumades a dures condi-ocupacions amb pitjor estatus i
condicionsEls empresaris podran baixar els pliment pels
representants dels tre- peritzaci, lansietat i la inestabilitat.
cions laborals que es generalitzen, amb de treball
desfavorables.salaris, sense necessitat dacord, balladors i els
experts que els assis- aquesta reforma, a tota la poblaci ac- (6)
Latur al 2011 va ser de 7,26% al Ber-avisant amb 15 dies dantelaci.
teixin de la seva obligaci de sigilli.Per no contents amb tot aix,
eltiva; les dones sn objectius perfectes gued i de 8,27% al Bages,
ms d1 puntCal afegir que aquesta rebaixapassat 20 de febrer, el
president de laper assumir aquesta crrega i garantirper sobre la
mitjana catalana. Per el quno est limitada per la legislaci.Altres
CEOE, Jos Lus Feito, va plantejar quelincrement dels guanys
empresarials. s especialment escandals s que a amb-les persones en
atur puguin deixar deDaltra banda, sestableixen tot un llistat dues
comarques la taxa de temporalitatIndemnitzacions: cap a 1. Les
persones aturades que cobrin la cobrar la prestaci en el moment
endincentius i bonificacions per les empre-dels contractes
realitzats supera el 90%, ellacomiadament gratut prestaci estaran
obligades a realitzarqu refusin la primera oferta de feina.ses, per
facilitar la contractaci de dones qu implica per una banda, no
renovaci serveis dinters general en benefici de Sembla ser que la
possibilitat de triari la igualtat salarial. Un negoci rod. de
contractes i les bonificacions empre-1. Abaratiment considerable de
la in-la comunitat. Shi suma el fet que launa feina digna li sembla
massa ge-sarials que sen deriven; de laltra, inesta-demnitzaci per
acomiadament impro-reforma obre la possibilitat de despa- nerosa,
tal i com va recalcar. En definitiva, que lelit poltica ens fa
bilitat i precarietat pels i les reballadorescedent dels contractes
indefinits, que txar els/les empleats/des pblics/quesservir per
quedar b davant la opini daquestes zones. 4. agressions al
territori4Neix la plataforma Salvem CallsPrimer objectiu: aturar el
projecte dabocadorde Sant Mateu de BagesPrecariaManresa, novembre
de 2011tamb de classe I a una altre empresa Josep Maria Pelegri
tamb dUDC. lampliaci de labocador de runa de pobles, hi ha moltes
persones atura-Tot comena el juliol passat quan endel mateix Lluis
Basiana. Per lescndol no sacaba aqu, laGRB i la possible ubicaci
dun gran des. Per aquest alcalde que pensa quealguns mitjans de
comunicaci vacompanya den Lluis Basiana s lOlgapolgon industrial de
83 ha en terreny tot el qu no sn pessetes sn pun-aparixer la notcia
que sest estu- Per les sorpreses no finalitzen aqu.Snchez, actual
regidora de Seguretatagricola promogut pel Consorci de la yetes
labocador de residus urbansdiant lubicaci dun dipsit de ma- En
aquest projecte daportaci priva- Ciutadana a lAjuntament de
ManresaZona Franca de Barcelona, on Iberpo- de classe II a terme de
Sant Mateu deterial provinent decoparc al paratgeda i gestionat per
la iniciativa privada, tamb per UDC, s a dir companya detash est
interessat a ubicar-hi part de Bages, on el municipi de Calls no
ende la Portella a Sant Mateu de Bages. shi suma el coneixement
duna so-partit den Pere Ribera. la seva nova organitzaci amb el
pro-sortiria beneficiat econmicament jaAquest dipsit de material
provinent cietat vinculada per lligams familiars i jecte Phoenix.
que les taxes anirien per lAjuntamentdecoparc fa alertar les venes
mspoltics. Comenant pel propietari delDavant daix les venes
decideixen de St Mateu de Bages i Calls nomsproperes al paratge de
la Portella, elterreny Joan Portella, que s cunyatconstitur-se en
plataforma i aix es va Un dels motius que ms ha fet alertaren
rebria els perjudicis: males olors, fil-municipi de Calls. Va
passar el mesde Joan Ferrer soci de Llus Basiana en crear loctubre
passat la Plataforma la poblaci del municipi de Calls stracions de
lixiviats en el sl amb riscdagost i les vacances i el setembre
lesalgunes de les seves empreses i alho- Cvica Salvem Calls,
nascuda arranlacceptaci de tots aquests projectes de contaminaci
del riu i els aqfers,notcies es confirmaren: un abocadorra cos de
lalcalde de Sant Mateu de de la problemtica amb linstallaciper part
de lalcalde Enric Vall de Vi-trnsit de camions, etc... Doncs perde
residus urbans de classe II. Els eco-Bages, en Pere Ribera dUni
Demo-daquest abocador, per tamb per al-lamar (CiU). Un alcalde que
farda delalcalde aquest projecte no semblaparcs sn unes
installacions on va a crtica de Catalunya (UDC) que s al- tres
amenaces que est tenint i tindr venir de lempresa privada i que per
malament, perqu pot generar llocsparar tot el residu del contenidor
gris hora assessor del consell dArgicultura,el poble de Calls: la
ubicaci dunaell lobjectiu s no deixar escapar cap de treball. A ms
ell prov del mn(el rebuig) es comprimeix i sembolicaRamaderia,
Pesca i Medi Natural enempresa de material qumic Grup ADI, tren ja
que a Calls, com a tots elsdel transport i no seria estrany que
al-amb polietil per desprs dipositar-hoguna concessi sadjudiqus en
cas deen dipsits i enterrar-ho en el sl per qu aquest abocador es
fes.sempre ms.Allegacions presentades per la plataforma Salvem
CallusSalvem Calls va presentar en el marcAl conixer aquesta
notcia, un grup - Lengany amb el nom que pretn rebre la benedicci
com a iniciativa beneficiosa per al medi (projecte dexposici pblica
del projecte unde venes del poble va comenar adactuaci especfica
dinters pblic en sl no urbanitzable, per a la RESTAURACI DACTIVITAT
EX-seguit dallegacions amb la finalitatorganitzar-se i informar-se
daquest TRACTIVA DARGILA, MITJANANT EL REBLIMENT AMB BALES DE
MATERIALS ADEQUATSdaturar-loprojecte. El projecte s promogut
perlempresa Efienergia (que pertany a- La denncia que sintenta
amagar en un projecte dinters pblic quan en realitat lnic que pretn
s A dia davui ha finalitzat el perodeun holding dempreses anomenat
EMel rendiment econmic per part dun privat.dexposici pblica i
lAjuntamentGrup) i que ha presentat el projecte ade Sant Mateu de
Bages sha ren-lAjuntament de Sant Mateu de Bages- Es vol situar em
mig dun corredor verd, en una zona catalogada per el planejament
urbanstic com atat les mans amb la resposta de lesja que el terreny
es troba en el terme protecci especial i en mig de dos torrents que
conflueixen i desemboquen al riu Cardener. allegacions, diu que
encarregar unmunicipal daquest municipi, malgratinforme extern a
una persona tcni-trobar-se molt proper al nucli de Calls.- Els
residus provindran de lrea metropolitana de Barcelona, el Bages ja
cobreix la seva quota de resi-ca de la matria ambiental per tal que
dus amb labocador de Bufalvent (Manresa), aix sincompleix els
principis dautosuficincia i proximitatavalu el contingut de les
allegacionsMs sorpreses van quedar les venesindicats en les
directives europees, espanyoles i catalanes. presentades. Aix doncs
sest aquan descobreixen que el presidentlespera de qu hi hagi una
novadaquesta empresa s lempresari Llus - Les distncies amb lubicaci
de labocador i els nuclis habitats sn molt curtes, una
installaciresposta com tamb que es publiquiBasiana propietari tamb
de Gestoradaquestes caracterstiques genera pudors, tal com sha
pogut demostrar en els abocadors Elena delinforme ambiental de
lOficina dede Runes del Bages (GRB) una em- Cerdanyola del Valls i
Vacarisses.Gesti Ambiental Unificada (OGAU).presa que actualment t
un abocadorde classe I on tericament shi hauria - El projecte no
presenta com es pot resoldre el problema de mobilitat que generar
al nucli de Calls Mentrestant la plataforma Salvem Ca-dabocar
material intern, runes provi- amb 20 camions diaris carregats amb
18 bales de 1,5 tones cadascuna. lls continua fent campanya
contranents de la construcci. Per la gent aquesta installaci,
mostrant el seude Calls saben que no s aix ja que- Aquesta
installaci no respon a cap necessitat urgent de tractar els residus
dels habitants dels mu-rebuig, no pel simple fet que hagi to-shan
vist camions abocant materialnicipis de la zona. Actualment a
labocador de Bufalvent (Manresa) shi aboquen uns 75.000 tones decat
daprop, sin perqu lubicaci noque no tenia aspecte de runa, i fins i
residus/any en aquest shi pretn abocar 110.000 tones de
residus/any. s la correcte: en mig de dos torrents,tot, veure de
matinada pujar camionsa prop de nuclis de habitats, ambper la
carretera que porta a labocador. - Tamb es va denunciar el possible
delicte de prevaricaci, per la vinculaci poltica i familiar amb al-
uns residus que no seran generats aLa confirmaci daquestes sospites
scaldes, propietari i empresari.la comarca ni a la regi central,
sinles ltimes notcies aparegudes el mesa lrea metropolitana de
Barcelona,de novembre passat al diari Regi7 i - I finalment, en el
projecte presentat no hi ha cap previsi de control de les bales
dipositades en el futur, que linters daquest abocador sel digital
ManresaInfo.cat on explica- ms enll dels sis anys de vida que es
preveu per a aquesta installaci. Qu passar al medi ambienttotalment
privat i que pretn ser ges-ven que lunitat de servei i protecci
(aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte? tionat per una
empresa que no dnade la natura SEPRONA de la Guardiacap garantia de
bona gesti sin totCivil est investigant a GRB per abo- el
contrari.caments illegals. I ms quan a lany2002, lAjuntament de
Sant Joan dePer ms informaci: http://salvemca-Vilatorrada va
clausurar un abocadorllus.blogspot.com Vols collaborar amb
nosaltres? Envians els teus textos a:
[email protected] 5. laboral 5Jordi Simon Perayre
(Bergued Actual):vist per a sentncia FlorsBerga, novembre de 2011El
proppassat 29 de febrer, a lesuna altra entitat, vendre els
actius,11,30 h al Jutjat Social de Manre- deixar el local de
lloguer i llogar unsa, es va dur a terme el judici queapartat de
correus. Mentre arribavenha de determinar si lempresa Ini- els
socis accionistes es va fer una con-ciatives Berguedanes de
Comu-centraci de protesta dunes vint per-nicaci SL, editora del
peridic sones davant la seu de lempresa. LesBergued Actual i el que
llavors concentrades van exigir la readmissiera el seu gerent,
Jordi Simon Pe- de les companyes acomiadades o elrayre va acomiadar
improceden- pagament del que es deu a les duestment dues de les
seves treballa-treballadores, afiliades a la CGT dedores. Els fets
van succeir, durantBerga, que van ser acomiadades de Fotos: El 15
de desembre una vin-el passat mes de juny (vegeu p- manera
improcedent el mes de juny tena de persones es van concen-gina 3 de
ledici nmero 53 del passat. Jordi Simon, no va voler do-trar davant
de la seu de lempresaPsol Negre). A partir daquests nar la cara ni
en aquells moments fer on hi tenia lloc una junta
generalacomiadaments, la CGT de Ber-cap comentari als altres
mitjans de de lempresa.ga sindicat on les treballado-comunicaci que
hi havia convocatsres estan afiliades ha convocat al carrer.dues
manifestacions i ha donat aconixer aquest conflicte laboralLa CGT
de Berga va explicar que des del com les vacances que no vam
portarvolem ms diners dels que ens corres-definitiva es va fer el
desents de totarreu de la comarca del Bergue-juny lempresa ha
funcionat amb tre-a terme i sens devien, i que a causa ponen i
disculpant-se per la nostrai ms. Pel que fa a lestat de comptesd,
especialment a Berga, on finsballadors en negre, becaris i
estudiantsdaix, vam haver de prendre com aactuaci (manifestacions,
informaci que havia de demostrar si era un aco-ara lempresa tenia
la seva seu. en prctiques. El gerent Jordi Simon Pe-mesura, per
cobrar el que ens corres- sobre els fets...). Les disculpes i
lesmiadament objectiu o improcedent, rayre ha defugit la negociaci
i no haponia, ja que no volia arribar a capexplicacions, les hauria
dhaver fet Simon va presentar un auditoria. Efec-Desprs que no
saconsegus arribar avolgut pagar el que es deu a les treba- acord.
Tamb vam informar-lo quearribar a les treballadores afectades,
tivament lauditoria que aportava Si-un acord entre el sindicat i
lempresa,lladores. A causa de la seva mala ges- ens va despatxar de
manera improce- enlloc damagar-se i mentir a travs mon certificava
que no hi havia diners,ha plogut molt al Bergued Actual, enti les
treballadores han perdut la feina i dent dels nostres llocs de
treball i quede correus electrnics i, sobretot, cal- tanmateix
lauditoria shavia fet el 23un intent per tirar endavant
lempresa,lempresa sha enfonsat. s lamentableels contractes, tenien
una categoriadria que pagus all que ens deu. No de febrer de 2012!,
quan els acomia-alguns dels socis es van plantejar aga-que empreses
amb tantes ajudes pbli- laboral que no era la corresponent idemanem
ms diners, noms els quedaments es van fer al juny de 2011 ifar les
regnes del projecte efectuantques no hagin de respondre de
maneraper suposat tampoc el sou. ens corresponen, tan fcil com aix,
el tancament definitiu de lempresaalguns canvis, especialment pel
que fa ms seriosa de la seva gesti. el que s nostre per dret per
haverel desembre passat. Per tant, tampocla gerncia, per aquest
motiu durant El canvi de gerncia no es va dur a treballat
deixant-nos la pell en aques-queda provat que en aquell momentla
tardor Inciatives Berguedanes deLEsther, una de les companyes
afec-terme, ja que la situaci que va deixar ta empresa. no hi
hagussin diners.Comunicaci SL, va editar en paper tades per aquest
acomiadament,Jordi Simon era insostenible, i va conti-un parell de
nmeros ms de la pu- explica que es va dur a terme unanuar ell com a
gerent, deixant de pro- Ara queda esperar la sentncia delblicaci,
cosa que segons han explicat reuni de socis de la mercantil Inicia-
duir el diari Bergued Actual en suport Primer judicijutge sobre la
procedncia o no delsfonts properes a lempresa no va ser tives
Berguedanes de Comunicacipaper i seguint aportant les
noticiesacomiadaments. Tamb quedem agens fcil ja que el mateix
Jordi SimonSL, on el llavors soci de lempresa,mitjanant la web del
mateix diari. a Jordi Simonlespera del nou judici per la deman-va
acabar posant pals a les rodes, Josep Santacreu, soferia a dur a
ter- da presentada per les treballadores idificultant la tasca dels
socis/es. Uname les feines de director, per intentar Les dues
companyes expliquen queLes treballadores i el sindicat van de-el
sindicat per les diferncies salarialsde les possibles raons perqu
Simonrecuperar el deute obtingut pel ge- amb la darrera manifestaci
davantmandar a Inciatives Berguedanes de no cobrades el darrer any
en virtut deboicotegs aquesta nova etapa delrent, amb la modificaci
del diari Ber- del Bergued Actual pretenien donar Comunicaci SL i a
FOGASA. Jordi Si- la no aplicaci correcte del conveni.peridic,
podria venir relacionada amb gued Actual en suport paper, amb la
cara i seguint mostrant la nostra mon, lantic gerent, va
presentar-se alLa situaci s dall ms perversa:qu alguns dels socis
van confirmar la nous continguts i una nova proposta inconformitat,
per ni els socis quejudici acompanyat del seu gestor i unamb els
diners que costa un auditor,seva voluntat amb la CGT de pagar
adidees molt innovadores. I afegeix, van anar a la reuni que per
aquell auditor. Les treballadores hi van anar un gestor i tota la
pesca; una empre-terminis part del deute de lempresa Abans dagafar
la gerncia, vamdia tenien convocada, ni el gerent, amb ladvocada de
la CGT (la Isabel),sari mnimament intelligent hagusamb les
treballadores acomiadades ireunir-nos amb el senyor Santacreu, que
es va amagar i no va sortir enalguns amics i alguns companys del
arribat a un acord econmic amb lesla possibilitat de readmetre-les
quan la per comunicar-li la nostra situaci i elcap moment; ens van
voler donar cap sindicat. En un principi el jutge prete-
treballadores. Tanmateix aquest nosituaci del peridic fos ms
favorable. deute pendent, ell es va comprome-resposta. A pocs dies
del judici, lesnia que sarribs a un acord i no es fes s el cas. Si
b les treballadores hanFinalment, aquests socis es van veuretre que
quan fos possible intentariacompanyes Ldia i Esther, explicavenel
judici, ja que no es tracta de moltstingut un comportament exemplar
aobligats ha abandonar el projecte. abonar-nos la quantitat que ens
havia que ara s tenim una resposta i comdiners. Tanmateix, Simon
noms ofe-lhora de defensar all qu s just i de liquidar lempresa,
que ell estava sempre amagada, sense donar la cara ria uns mobles
doficina. Per tant, mslegal; lempresari ha estat un exem-El passat
15 de desembre, a les ofici- al corrent de tots els esdeveniments,
i de la manera que ja coneix tothom,tard es va celebrar el judici,
on Simonple de mala gesti, de mala fe, dunanes del Bergued Actual
es va cele-incloses les demandes que vam po- de com sol actuar
aquest personatge.no va saber explicar qui va treure els gran
irresponsabilitat i, finalment, debrar una junta general on, entre
altressar, perqu el gerent Jordi Simon, no Ens hem assabentat que
Jordi Simondarrers tres nmeros de la publicaci, poca intelligncia.
Esperem que aca-coses, es pretenia ratificar el gerent ens pensava
abonar ni la quitana sha dedicat a enviar correus electr-tampoc va
saber explicar perqu no bi el millor possible per les treballado-el
senyor Jordi Simon Perayre, corresponent, ni les diferents pagues
nics a diferents persones, entitats i saplicava el conveni que
legalmentres. Seguirem informant.tancar lempresa cedint lactivitat
aextraordinries destiu, hivern, aix associacions de la comarca
dient quecorresponia a les treballadores i enVols collaborar amb
nosaltres?Envians els teus textos
a:[email protected] 6. Poltica parasitria6Els sous
dalguns poltics al BerguedA la comarca, els poltics cobren uns sous
desorbitats mentre la resta de gentpateix retallades salarials,
laborals i socials.POP Alcalde Dedicaci Junta Govern Assistir a Ple
Grups anualRegidors Comissions VrisLEspunyola, febrer de
2012Berga45.731 100%Tinents 6.000 602/any + 1560,60 624,24/mes+
assistir a PleLestat actual de leconomia fa en-comissionstendre que
les coses no van gens b,ja que la gent es queda sense
feina,Gironella33.132 100%75 10 50/mes15/mes60no hi ha diners per a
res i entraremPuig-Reig27.392 80% 266,43 95/mes145,35 mes +en una
espiral de desesperaci. Pers curis observar com moltes de les15
empreses mnimament grans estan Avi 9.256,44 70% 137,5 (2 al82
(cadaaconseguint grans beneficis encaraque estiguin orquestrant
EROs, EREs imes) dos mesos)daltres sigles ben legalitzades. La
Pobla 1458,81/mes ?80 14 paguesBag 51.953,54 ?Tot fa creure que aix
que tenim no Vilada 2750/mes ?14 paguess una crisi qualsevol, ja
que ha se-guit una srie de passos que eren, i Presi Vice-Presi
x5Presi Grup x6Diputat x15 Portaveus x4sn, de manual. Ha concordat
massaDipu Barna 8265,986921,17 6921,17 5967,603795,85la realitat
amb la teoria. Alcalda Cercs Regidor Navs Regidor NavarclesEl ms
senzill s que la resposta msPresidentComissionsPlenssimple sigui la
ms certa. Estem vivint CCBergued 24421 220,9132,17una
reestructuraci capitalista on els11 membres19 membrespetits i
mitjans empresaris han detancar i cedir el seu terreny i la
sevaquota de mercat a les grans empre-de quan cobren els poltics en
aquestentre daltres coses. I moltes de les que porten els alcaldes
al seu crrec,contractar-se a ells mateixos. Perses, en el major
dels casos multina-pas, ni quanta gent cobra dels nos- despeses que
pot arribar a tenir un com els 60 que cobren els assistents com la
llei no ho permet, hi ha un sis-cionals lligades als poders poltics
itres diners (una forma danomenarajuntament noms les gaudeixen
ells,a les comissions a Gironella, les in- tema molt apreciat no
noms en elfinancers, casualment els mateixosels diners dels
contribuents). els seus sequaos i amics de negocis. demnitzacions
que reben emmasca-mn empresarial. Avui jo et contractoque han creat
aquesta crisi. s revelador el fet que es realitzen un rades com a
sous o les que els hi que-a tu i a les teves empreses i tu em
elevat nombre de xerrades, presenta-den desprs de deixar el seu
crrec,... contractars a mi i als meus amics iTamb cal observar que
malgrat elsComenarem per veu-cions, benvingudes, berenars, esmor-No
hem doblidar un altre aspecte familiars dem.enormes beneficis de
les empreses, zars i daltres actes, els quals costen amb el qual
tamb senriqueixen: laestan acomiadant a un gran nom- re la
dificultat de poderun pico i sn de dubts inters multiplicitat de
crrecs. Els polticsEl ms lamentable s que encara re-bre de gent.
Tot aix no s degut apblic. sn pluriempleats, ja que nhi ha que bin
vots, ja que est ms que demos-la manca de diners, ni a la manca
calcular quan cobren tenen diversos crrecs. Poden treba-trat que
han mentit sense parar, ambdidees innovadores per crear treballs I
no noms sn els alcaldes els que llar tantes hores al dia i poden
ferfalses promeses i amagant les cosesintils i alienadors. Estem
vivint, entre Podem trobar el sou anual brut dunes dediquen a
xuclar tot el que po- tantes feines alhora. Sn membres deque tenien
pensat fer. I no sen salvadaltres, una reestructuraci laboral
alcalde, com el de Gironella que co- den. Tots els regidors tamb
cobren consells assessors, mancomunitats,cap partit poltic, ja que
demostren(com en tots els altres mbits, com labra 33.132 , el de
Puig-reig que co-daquestes coses. Els de loposici consells
comarcals, vocals en consellsquines sn les seves intencions
realssanitat, els servies socials, leducacibra 27.392, el de Bag
que cobramenys i els del govern fora ms, jacom els dels parcs
naturals, consor-al rebre els sous que reben, al votar,i, com no,
les relacions de poder en- 51.953 o el de Berga, que cobra que
poden participar de les juntescis de gesti de les aiges i
residus,... a favor o en contra, de les mesurestre les persones) on
es deslocalitzen 45.731. O podem trobar el sou des-de govern, i a
les comissions i con-entre tota una muni dinstitucions que sestan
prenent i al no denunciarla majoria de feines a regions on els
granat en mensualitats, com lalcaldesells tenen crrecs de confiana,
com diverses. insistentment la injustcia que viuensous siguin ms
baixos. Grcies a de La Pobla de Lillet que cobra 1.458 pot ser per
exemple a lajuntamentcada dia.aix, per a ser ms competitius (un o
el de Vilada, que cobra 2.750 . de Berga, on els tinents dalcalde
co-A la comarca tenim el cas del polmiceufemisme dabaratir despeses
mit-Per resulta que aquesta ltima dada bren 6.000 per assistir a
les juntes alcalde de Cercs, que no s quan co-A ms, per acabar-ho
dadobar, granjanant els sous) hem de precaritzars enganyosa, ja que
normalment co-de govern. A Gironella, pel simple fetbra per aquest
crrec, per s per serpart dels poltics sescuden que co-les relacions
laborals, baixant sous, bren 14 mensualitats.dassistir al ple
cobren 120 i a Aviun dels 5 vicepresidents de la diputa-bren menys
que les recomanacionsfacilitant els acomiadaments i totes 82. La
qesti s saber quants plens ci de Barcelona. Sn 6.921 al mes que fan
diferents entitats municipa-aquelles coses que es van
aconseguirDesprs , pel fet de ser alcaldes, sn es fan a cada
municipi. (cal remarcar que el president cobralistes com lAssociaci
Catalana defa 30 anys. Alguns ja porten massapresidents de les
diverses comissions, 8.265 al mes, els presidents dels 6Municipis o
la Federaci Catalana deanys avisant-nos del que ens passar.
consells o juntes de govern que hi haTamb, pel simple fet de ser
regidorgrups poltics 6.921 al mes, els 15Municipis. Per exemple a
Berga, unaal municipi. En el cas de Gironella en es pot aconseguir
un sou. A Berga diputats 5.967 al mes, entre ellspoblaci entre 10
mil i 20 habitants,Davant daix, hi ha gent que posasn 2 consells i
3 comissions. A Ber-cobren 624 cada mes. A Puig-reig un regidor de
Navs, i per ltim elses recomana que lalcalde cobri entrelesperana
en un seguit de coses.ga, per exemple, per assistir a tots els
cobren 145 ms 15 de suplement. 4 portaveus, entre ells un regidor
de 61.000 i 62.000 euros lany. Tot aixUna delles s la poltica i les
persones plens i les comissions cobren 6.002 s curis com destaca el
cas de Giro- Navarcles, que cobra 3.795 al mes).ho venen com a
mesures dausteritat,que shi dediquen; els poltics.lany. A Avi hi ha
2 juntes al mesnella, on cobren 15 al mes. Hauran per s tot una
farsa, ja que sn ellsi per assistir a una cobren 1375. Abuscat una
altra banda per embutxa- Tamb tenim el consell comarcal,mateixos,
els poltics, qui marquenPer tinguem-ho clar. Aquesta gentPuig-reig
cobren 266 per assistir-hi, car-se els diners, fent que el partit
del on noms el president t un sou pel aquestes nmeros.treballa per
al seu propi benefici i no a la Pobla 80 i, per ltim, a Gironella
govern aconsegueixi ms beneficis.crrec, de 24.451. Per els
altresper amor a lart. Si fos aix, els poltics 75 per junta i 60
per comissi.Per la cosa no acaba aqu. Els grups membres, encara que
no tenen un s vist que tot s una gran mentida.tindrien crrecs no
remunerats. Snmunicipals, o sigui, els partits quesou per aquest
concepte, cobren per Hem de comenar a fer fora a totapersones que
viuen de lexplotaciTamb es cobra per assistir als plenssurten
elegits als plens municipals,assistir a la feina. 220 per les
comis-aquesta colla, ja que no necessitemde les altres persones,
xuclant-los-hidels ajuntaments. Generalment sntenen un sou i,
conseqentment, els sions de govern i 132 per assistir als ning per
a que ens mani mentre ensla sang (en aquest cas els diners) mi-un
al ms, o fins i tot un cada dosseus membres. Aix doncs a Puig-reig,
plens comarcals. De plens no sen fan roba. Som prous com per
autogestio-tjanant impostos, sous, dietes, co-mesos com s el cas
dAvi. Aix facada partit, cobra 95 al mes. A Gi-sovint, per de
comissions nhi ha un nar-nos les vides, tant a nivell
privatmissions, regals, favors i influncies. pensar que tant tils i
necessaris noronella 50. I a Berga cobren 1.560bon nombre. com a
nivell comunitari. Sense polticssn, ja que fan plenaris molt
sovint. Aa lany.serem ms felices.Si no convencen aquests arguments
ms, estan cobrant un suplement perA ms, la gran part daquests
profes-poc clars, a continuaci es mostren assistir a les reunions
de la feina dins Totes aquestes dades no sabem si snsionals de la
poltica i la mentida, atot un seguit de dades on es procuren les
hores cotitzades.diners bruts o nets, si es declaren a part de
tenir una multiplicitat de c-aclarir els sous que tenen aquesta co-
hisenda o quin s sen fa dells. Tam-rrecs, tenen una feina externa o
di-lla de parsits. A ms, no existeix una Hem de tenir present que
tamb poc es pot saber quan cobren ja que verses empreses amb les
que cobrenbase de dades ni es t coneixementcobren per dietes i
desplaaments, falten moltes dades, com la dedicaci grans sous, cosa
que fa que puguin 7. abusos de poder7Mortals abusos policials a
ManresaUna altra mort sota custodia policial Manifestaci contra els
Mossos LespurnaACABManresa, gener de 2012 La testimoni dels fets
tamb va denunciar que els Mos- Manresa, febrer de 2012 sos
dEsquadra la van comminar a abandonar el lloc oQuan noms fa tres
mesos de la sin lhaurien de detenir. Va ser llavors, quan ella vaEl
passat dissabte 14 de gener unamort de Mustapha El Marracki,
arri-marxar per a avisar a la famlia, per al tornar es va
manifestaci que compt amb la par-ba la segona mort a mans dels Mos-
trobar a Sergio amb una parada cardiorespiratria. Elticipaci dunes
200 persones reco-sos dEsquadra a Manresa. Els fets detingut va ser
traslladat a lHospital Sant Joan de Du rregu els carrers de la
ciutat de Man-van passar el 31 de desembre, quan de Manresa, on va
entrar en estat de coma indut a laresa sota el lema Nestem fartes!
Deels Mossos dEsquadra detenen aUnitat de Cures Intensives. Segons
la famlia, linforme la policia, de pallisses, redades, humi-Sergio
E.C. i, acte seguit, el maten mdic detalla les contusions que
presentava el cos liacions, morts,....a causa dels cops i la pressi
que liden Sergio en el moment de lingrs a lhospital. Manifestaci
per la mort del Mustapha.van propinar. Sergio va morir per unLa
manifestaci fou convocada desparada cardiorespiratria hores des-de
diverses individualitats, sobretot una gran pancarta fou
desplegada, on shi podia llegirprs de ser detingut a lHospital Sant
Linforme mdic detalla lesarrel duna nova mort a mans dels 2 morts
en 4 mesos. Policia Assassina. La manifesta-Joan de Du de Manresa
el dia 1 deMossos dEsquadra de la Comissariaci continu pel carrer
del Born i el carrer Sant Miquelgener. contusions que presentava el
de Manresa i recolzada per diversos amenitzada pels cntics, crits i
pintades que donaren uncollectius de la ciutat. toc de necessria
combativitat. A larribar a la Plaa deLa detenci es va practicar el
31 de cos den Sergio en el moment lAjuntament, es lleg una de les
octavetes que circullarendesembre al vespre, quan Sergio i
laConvocada a les 18h a la Plaa Cristaquell dia sota latenta mirada
dels Arros (anti-avalots)seva companya anaven cap a la casa de
lingrs a lhospital.Rei de Manresa, comenc el seu reco-aposentats
als carrers circumdants. Vora les 19.30 h delde les familiars
situada a les Basesrregut a les 18h i mitja enfilant cap alvespre,
es don per acabada la protesta.de Manresa. Va ser en un semfor Les
familiars han criticat a la Conselleria dInterior per-carrer Guimer
de la ciutat. Crits comquan li van donar lalto i el van iden-qu no
els van informar en cap moment del que ha-el de Mustapha, Sergio,
ni oblit niRessaltar, que la manifestaci compt amb la
presnciatificar. Segons la versi policial, Ser- via passat.
Igualment critiquen a diversos mitjans deperd, La policia tortura i
asesina, dalguns familiars den Sergio i den Mustapha.gio tenia
diverses ordres de cerca i comunicaci per la poca rigorositat
periodstica en el La muerte no se olvida ni se perdo-captura i va
oposar resistncia a la contrast informatiu i a lhora de publicar la
suposada na, maderos asesinos, las pagarisTot i que una manifestaci
de 200 persones no s pa dedetenci. Per segons declaracions fitxa
policial den Sergio, la qual la famlia desmenteix. todas,...
ressonaren pel cntric eix cada dia a la nostra ciutat, els mitjans
de comunicaci lo-de la companya den Sergio (presentLes familiars de
Sergio han presentat una denncia alcomercial davant la suspiccia i
lescals no es feren prcticament ress de la mateixa, eviden-davant
dels fets) la detenci es vaJutjats dInstrucci nmero 6 de Manresa
contra elsatentes mirades de les transents que ciant novament la
voluntat docultar les veus de protestapracticar de forma violenta.
ElsMossos dEsquadra per intent dhomicidi. sortiren en bloc a
consumir durant el contra la policia. Altre cop, les raons destat
per mantenirMossos desquadra van comenarprimer cap de setmana de
rebaixes.lestatus quo shan prioritzat buscant deixar en el silenci
ia donar-li cops quan en Sergio ja A laltura de la Plaa Sant
Domnechloblit a les vctimes de lestat.estava al terra emmanillat de
peus i Les familiars de Sergio hanmans, va explicar la companya.
Latestimoni tamb ha negat que Ser-presentat una denncia algio
intents prendre una arma a unefectiu policial, tal i com afirma
laJutjats dInstrucci nme-versi policial, ja que Sergio estavaamb
les mans aixecades i que enro 6 de Manresa contra elscap moment va
oposar resistncia.Ell noms preguntava perqu selMossos dEsquadra per
intentdetenia, va explicar la campanya. dhomicidi.La testimoni tamb
Per altra banda, Felip Puig va recolzar loperatiu policial en unes
declaracions davant els mitjans de comunica-ha negat que Ser-ci.
Segons la Conselleria dInterior lactuaci policial va ser impecable
i que aquesta situaci no shagusgio intents pren- produt si el
detingut no hagus oposat resistncia. Aquestes declaracions han
creat polmica, ja que ladre una arma a unprdua duna vida humana mai
pot portar ladjectiu emprat dimpecable.efectiu policial.
Manifestaci del passat dissabte 14 de gener.FARTES DELS MOSSOS
DESQUADRAEl passat 1 de gener, en Sergio, morprioritat a la versi
policial per sobre xequen la veu; el xantatge econmicaguditzaci de
la violncia quotidianaque deixen sense cases a famliesdesprs de ser
detingut brutalment de la versi de la companya den Ser-o laparici
de brigades de neteja es- que utilitzen i que sels hi ha escapat
senceres, la persecuci a la dissidn-pels Mossos dEsquadra a
Manresa.gio, testimoni visual i directa dels fets. pecfiques per
esborrar el desconten-de les mans. Les morts, els desallotja- cia,
el manteniment dels privilegis4 mesos menys un dia havien passat
Mentides i veritats a mitges esgrimidestament amb la policiaments
dels indignats de Plaa Catalun-dels ms rics. Les campanyes de
so-des de lactuaci policial que acab en pro de salvaguardar les
aparencesya,... noms sn la punta dun iceberglidaritat impulsades
pels Mossos,amb la vida, tamb a Manresa, den democrtiques de lestat
i la pau so-La mort den Sergio a mans dels Mos- que oculta abusos
constants.sn un exemple prou evident deMustapha.cial.sos demostra
que la mort den Mus- com necessiten netejar-se la cara.tapha no fou
accidental, sin que eraPerqu darrere els somriures de la po-Altre
cop els mitjans de comunicaci s en aquest context que sentenen els
possible. Era possible en un estat enlicia de proximitat, shi
amaguen les Per nosaltres, ja nestem fartes! Far-han provat de
justificar aquesta novaesforos per evitar qualsevol signe de el qu
les pallisses i els abusos a mans redades racistes, els registres
humi- tes de la repressi a la dissidncia i amort. Difonent a tort i
a dret que elprotesta que qestioni la versi oficial de les forces
de seguretat es troben a liants, les detencions arbitrries.
Darre-la pobresa! Fartes de lautoritarisme!Sergio tenia alguns
antecedents po-de com se succeren les actucacionslordre del dia. No
es tracta de casos re lapellaci constant al respecte alsFartes de
la complicitat poltica i me-licials (augmentats deliberadament)
ipolicials: les pressions als familiars i a puntuals, dincidents
allats de violn- drets humans shi pot discernir la pa-ditica!
Fartes de les morts provoca-alguna que altra ordre de recerca
ilentorn prxim dels morts o afectats; cia policial, dactuacions
despropor-llissa, la tortura, la vexaci... Darrere lades per la
Comissaria de Manresa!captura, com si aix fos un atenuant la
persecuci meditica i el setge sis-cionades, domissions del deure.
Esdefensa de la democrcia i la llibertat,Fartes de la policia,
perqu ni els vo-per assassinar impunement. Donanttemtic a les
solidries i a les que ai- tracta ms aviat de la prolongaci i lahi
ha els centenars de desnonaments lem, ni els necessitem! 8.
corrupci8La Mutua Intercomarcal estimplicada en el cas
UrdangarinCarbassaEl Bages, gener de 2012Aquests dies ens cansem de
sentir elspoltics, empresaris, sindicats dientque hem de fer un
esfor collectiuper sortir de la situaci, els governsno paren de
parlar de mesures total-ment necessries perqu sin el vai-xell
senfonsa i que suposadamenttot el meravells mn que hemconegut est a
labisme de la des-aparici, per tant ens hem de deixarexplotar tres
vegades ms per el ma-teix feix de diners, hem de pagar elsimpostos
estoicament, hem de tenirels diners al banc, i tot i que no
tin-guem un duro hem de continuarconsumint perqu sin
leconomiasenfonsa.Apellant al civisme i la responsabi-litat
collectiva davant de momentsdifcils intenten tenir la massa
treba-lladora, sobre la qual recauen totesles recaptacions (pujada
de lIVA iA lesquerra veiem Miquel Blanch i Ferrarons, director i
gerent de la mutua durant els anysaltres impostos, transports,
combus- que van pagar 230.000 euros a linstitut Nos.tibles, baixada
dels sous, multes detrnsit en augment...), submisa.I sen riuen de
nosaltres a la cara: ca- seqeles permanents, que per co-Urdangarin.
El Miquel Blanch formadassessorament sobre integraci la-va durar la
campanya abans del ju-sos de corrupci poltica i empresarialbrar no
s gens fcil.part de la federaci dempresaris deboral durant diversos
anys, per hi dici, collaborava molt amb el banca cabassos. Cas
Millet que esquitxa ala Catalunya central, s conseller em-ha dubtes
sobre els serveis oferts adaliments i sortia a moltes fotos
delConvergncia, el PP amb diversos ca-Les mtues reben de lestat els
di-presarial, s conseller tamb de Ser- aquesta entitat.diari).sos
de corrupci, el PSOE tamb, cas ners que han destinat a les tasques
viprun Sociedad de prevencin SL,Gurtel, cas Palma-Arena, bancs que
que tenen assignades, per la Segu- s membre honorfic de IESE
Alumini El senyor Iaki Urdangarin va fer En canvi, lacusaci de
malversacidisminueixen els seus beneficis per retat Social a
vegades es pot negar Association...una ponncia el maig del 2006 a
de fons pblics per part de la Mutuaque no vulguis saber com viuen
els a pagar despeses elevades dalgunes Manresa sobre PIMES I
MECENATGE Intercomarcal, la junta de la qual estseus directius...
els mils de luxes en mtues per considerar que estan in- Hisenda
investiga les activitats de les a la cambra de comer. La jornada
composada per empresaris de tota laque viuen poltics i empresaris,
amb degudament destinats. empreses i entitats i fundacions sen-
lorganitzava la cambra de comer comarca, no ho publiquen pas. Noels
diners ben guardadets a paradi-se nim de lucre dIaki
Urdangarin,junt amb la Mutua Intercomarcal. La entenem perqu: no
tenen la infor-sos fiscals, i tot el qu no sabem, iLa Mutua
Intercomarcal s una que van arribar a cobrar 4,1 milionsjornada
consistia en una taula rodo-maci?, no tenen periodistes?, elsencara
tenen la barra dapellar a lamtua que t els orgens a Manresa. deuros
entre 2004 i 2008. Una part na de diversos ponents de mitjans
empresaris sn part dels ingressosresponsabilitat collectiva. T els
inicis el 1933, quan un grup daquests diners estava sent des- de
comunicaci de lmbit econmicdel diari i no els poden criticar?
dempresaris van fundar la Mutuaviada per una de les empreses a
unque moderava el Gonal MazcuanAquests ltims dies, que ens hem
Manresana dAssegurances Socials, parads fiscal. Segons sembla les
em- del Regi 7 i en una confernciaLnic que ha publicat els Regi 7
so-pogut enrabiar novament perqu laper cobrir els accidents i les
baixes preses i fundacions de la trama re- dIaki Urdangarin i Diego
Torres debre la Mutua Intercomarcal s que hafamlia reial roba
encara ms diners laborals. Quan la seguretat socialbien quantitats
milionries a canvi delinstitut Noos, els dos implicats en
collaborat amb el banc daliments!!dels que, segons les seves lleis,
te-sen va fer crrec, les mtues sim- dubtosos assessoraments,
informes la trama. Perqu no ens sorprn gaire?nen estipulats. Hem
pogut saber queplement van passar a ser entitats fantasma o estudis
bastant ridculs.una mtua catalana, en concret lasense nim de lucre
que gestionaven Lobertura era a crrec del president Doncs la
veritat s que, si el vaixell iMutua Intercomarcal, la junta de
laels accidents i malalties laborals. LaEntre els que han donat
diners al de la cambra de comer Jordi San- els que deixem que el
dirigeixin, es-qual est composada per empresa- Mutua Intercomarcal
va ser fruit de conglomerat Nos hi ha una llarga tasusana i la
cloenda a crrec de tan tant i tant podrits, per mi ja esris de
Manresa i rodalies, ha donatlabsorci daltres petites mtues illista
dempreses i entitats: Arcelo- laleshores president de la Mutua pot
enfonsar! A veure si aix aprenem230.000 euros a les empreses de la
de la fusi amb la Mutua layetana.mittal Espaa, F. privada
Abertis,Intercomarcal, Josep Maria Calmet.a fer girar el tim de les
nostres vi-trama Nos, que pertanyien a sen-Actualment t sucursals
per tota la Caixa dEstalvis Sa Nostra, Europcardes!yoret Iaki
Urdangarin i al seu soci pennsula. La junta per, est com- IB,
Toyota espaa, Adecco Iberia, Te- El millor de tot s que el Regi 7
noDiego Torres. No sn els nics, elsposada per empresaris de la
zona. lefonica, la SGAE, Volkswagen Audi, nha publicat res, tot i q
u enostres amics i assassins de la famliaEls ltims presidents han
estat el Ri-Iberdrola i entre elles hi trobem latota aquesta
informaci he estatTous tamb hi han participat amb lacard Torras,
propietari del Supeco, Joieria Tous i la Mutua Intercomar-
publicada a mitjans de comunica-mdica suma de 69.000 euros. Llus
Cantarell, membre de IESE, em-cal.ci oficials. El Regi 7 tenim clar
a presari del sector qumic, Llus Ignasi quin bndol juguen:
rpidamentAnem a veure, per, perqu el casPons, dInmogest, Josep M
Calmet,La seguretat social reclama la mdi-publiquen les mides i
antecedentsde la Mutua s ms flagrant: de Josep M Calmet SL,
industria delca quantitat de 232.000 euros a ladun noi mort a mans
dels mossos sector metallrgic, (que era presi-Mutua Intercomarcal
desquadra per justificar un assas-Les mtues sn entitats sense nim
dent quan es van fer els pagamentssinat, accepten la versi de
sucidide lucre, que serveixen per prevenir,a lONG de lUrdangarin),
Alexandre La mtua va abonar aquesta quan-dun marroqu que estava
detingutcurar i pagar a les persones que Blasi, dEnginy, Psicologia
i Producti- titat a les diverses empreses, ONG, i i emmanillat
sense publicar la ver-tenen accidents o malalties
laborals.vitat...instituts de la trama Nos. si de la famlia tot i
que han par-Tot i que qualsevol persona treballa-lat amb ells i
defensen un assass adora que nhagi hagut de fer s sapEl director i
gerent durant molts anysLa Mutua Intercomarcal ha justi-sang freda
per amb les butxaquesprou b com escatimen en recursosha estat el
Miquel Blanch Ferrarons, ificat aquests pagaments per ser-plenes de
bitllets que mata a undavant de les fatalitats de les treba-
sobretot durant els anys en que es va veis prestats per Urdangarin,
i eltio fora de casa seva (s un assasslladores, i pitjor encara si
parlem de relacionar amb les empreses dIaki seu soci Diego Torres,
per tasquesmolt bona persona perqu mentre 9. ordenana de civisme i
model social9LAjuntament de Manresa vol aprovaruna ordenana cvica
Incvic just desprs de lacord entre Ajunta-que pretn aconseguir uns
objectius al carrer, passant per la regulaci deen compte les
actuacions fetes pelManresa, febrer de 2012ment i Policia Local a
partir del qual similars i que sens dubte no s gensla vestimenta de
la poblaci, als pres- consistori des dun urbanisme nociu sestableix
que els diners que perme-necessria. sumptes actes vandlics.que tan
malmeten lespai pblic? I aixSeguint labsurd model de Bar- tran als
agents daquest cos mantenirpodrem estar hores i hores,
anome-celona, lAjuntament de Man- el sou sorgiran de les multes
imposa-Una ordenana classista Sembla cnic que es doni tanta impor-
nant incongruncies.resa pretn aprovar una nova des a la poblaci.
tncia i es persegueixi tot un seguitordenana cvica regulant tot La
caracterstica principal de la novade conductes determinades que
enTal vegada la qesti ms preocu-un seguit dactituds
considera-Barcelona: el precedent cnicordenana s lincrement
desmesurat moltes ocasions qui les cometen sn pant de totes s que
aquest tipusdes imprpies. Seguint el par-de les sancions. Si fins a
lactualitat les classes ms desafavorides i per dordenana no fa ms
que tallar totscial i interessat model impulsat Laprovaci
dordenanes cviques ala sanci mxima que podia realitzaraltra banda
sobvii la sanci a tantesels possibles llaos entre la poblaci.des de
diaris com la Vangur-la ciutat de Barcelona vingu prece-
lAjuntament era de 90 euros, la san- altres molt ms nocives per a
la po-Les institucions regulen qualsevoldia, el Regi7 encarregats
dedida de tota una campanya mediticaci per aquelles infraccions
conside- blaci. conflicte per petit que sigui. Si enscrear un estat
dopini favora-impulsada per grans mitjans de co- rades molt greus
podran arribar als molesta el ve per qu fa soroll enllocble a
aquesta ordenana maxi-municaci com La Vangurdia, que 3000 euros.
Per qu s persegueix la mendicitat?de trucar-lo i intentar dialogar
amb ellmitzant fets i evadint debats. bombardej durant setmanes
sen-Perqu dna mala imatge a la ciutat.perqu abaixi el to de la
msica truca- ceres amb titulars i fotos escabrosesPer negar el seu
clar afany recap-No hi ha cap altra possible resposta. rem a la
policia local perqu el multiEl passat dimecres 15 de febrer es i
sensacionalistes els i les lectores. tatori lAjuntament ha
justificat I la prostituci? Perqu tamb dna i ens solucioni el
problema. Enlloc dedon a conixer a la llum pblica la Lobjectiu:
impulsar tot un seguit dea lavanaada que el pagament mala imatge a
la ciutat. Per qu es vol parlar amb els possibles xavals del
ba-voluntat de lAjuntament de Manre- mesures que permetrien en
primer daquestes quantitats es podria subs- acabar amb els cartells
a les parets irri que juguen amb la pilota avisaremsa daprovar una
nova ordenana de lloc omplir les arques municipals; entituir per
treballs en benefici de la co- amb les pancartes i no amb els rtols
a la policia, sense saber que de bencivisme destinada a castigar
tot un se-segon lloc, millorar la imatge de la munitat. s a dir, es
podria substituir de les empreses? Perqu denncien grat estarien en
un altre espai si nhiguit dactituds titllades dimprpies. ciutat de
Barcelona per atraure un tu- per una explotaci laboral gratuta
realitats que no agraden. Com shagus algun a prop destinat a
aques-El text que es present el dijous 23 risme que tan ha omplert
la butxacaa la qu noms haurien de recrrerque es vol regular la
vestimenta de lata fi. No sabrem de les circumstnciesde febrer al
Casino de Manresa esta moltes empreses de la capital per aquells
collectius ms empobrits.poblaci per considerar-la indecent
personals que han portat a una deter-basat amb el per la seguretat
modelque tan mal ha fet als sectors popu- o provocativa i per altra
banda esminada persona a demanar caritat o adordenana cvica
impulsat a la ca- lars; en tercer lloc, dotar de legitimi- La nova
ordenana pretn regular un potencien els plafons amb
publicitatrealitzar treballs sexuals. No ens ente-pital catalana,
mpliament crticat ja tat i noves eines a la Gurdia Urba- ampli
ventall daspectes de la vida amb models determinats de dona? rarem
de les activitats i propostes delsno noms pels moviments socials
ina; en quart lloc dificultar i perseguir quotidiana, tot donant la
mateixa Perqu qui paga mana. Per qu es volcollectius contestataris
de la ciutat, deels collectius ms vulnerables, sinalgunes de les
formes tradicionals deresposta a distintes realitats que pocacabar
amb el consum de begudes les denncies que realitzen.tamb per la
mateixa Federaci difusi i propaganda dels collectiustenen a veure
luna amb laltra: desalcohliques al carrer? Perqu la
gentdAssociacions de Vens de Barcelona.contestataris; i per ltim,
defensar lade la sanci per orinar al carrer a laconsumeixi en bars
i discoteques. Per En definitiva el qu cerquen aques- moral ms
rncia i recalcitrant de lamendicitat o la prctica de la vendaqu es
vol perseguir els xavals que fan tes ordenanes s enlloc de
cons-Segons lAjuntament de la ciutat,societat.ambulant; des de la
prohibici de vida al barri i jugen a pilota? Perqutruir una
convivncia real i basadalaprovaci de lordenana no com-penjar
cartells i pancartes a la via p-estableixen llaos i soposen al
modelen lautogesti i resoluci venal delspliria una funci
recaptatria tot i que Seguint el precedent cnic impulsatblica a
limpediment de realitzar tre-de ciutat impulsat i pensat
meramentconflictes, acabar amb la poca em-s ben curis que saprovi
just en elper Barcelona, Manresa, amb el su- balls sexuals (en una
ciutat on ni tanper transitar. Com s que es fa tan patia i els pocs
llaos existents entrecontext actual de crisi econmica. I port
inconmensurable del diari Re- sols ha aflorat aquesta prctica);
desincs en els actes vandlics que mal-iguals, delegant una vegada
ms lams si tenim en compte que apareix gi7, pretn aprovar una
ordenana del consum de begudes alcohliquesmeten el mobiliari urb i
no es tenennostra fora a autoritats i autoritaris.Pedres i cartells
o metges i mossos Pep i tuBerga, mar de 2012El passat mes de febrer
vam sortir a abusos de poder que precisamentB doncs, no s quants
metges i in- el manteniment de lordre establert,encartellar per
Berga com hem fetells protagonitzen.fermeres hi havia aquella tarda
a el manteniment de lexplotaci i eldes de fa ms de quinze anys i
comlhospital. A mi em van atendre enmanteniment de lautoritat. s
perseguirem fent. Vam penjar cartells deUna setmana desprs vaig
patir aquesta urgncia mdica durant aix que mentre es retallen els
pres-sensibilitzaci sobre la immigraci un clic nefrtic. Pedres al
rony stot el procs, unes quatre o cincsupostos, els serveis i les
personestots som immigrants, sobre qu s senyor. Vaig anar a petar
al Centrepersones entre el recepcionista, in-en mbits com leducaci,
la sanitatlanarquisme, sobre les desgrcies dedAtenci Primria (CAP)
de Berga i afermeres i infermers, metgessa, etc.i lassistncia
social, les promocionsla democrcia, sobre els valors de lalHospital
comarcal diverses vegades Per identificar-nos, a mi i un companyde
Mossos dEsquadra no saturen irevoluci i, finalment, sobre els tr- i
finalment em van ingressar. Tant almentre enganxvem els terribles
les plantilles de policies no paren degics abusos dautoritat duts a
terme a CAP com a lHospital em van tractarcartells adreats a
denunciar abusoscrixer. Dels militars ja ni parlo.casa nostra pels
Mossos dEsquadra.molt b. Diumenge van enviar-me deldautoritat van
fer servir sis o set mos-B doncs, una enganxada de cartellsCAP a
lHospital i all van tenir-me sos desquadra. Alg t dubtes de qui No
ens enganyem, no sc precisa-dall ms habitual, tres grups de a
urgncies tota una tarda amb cal-s ms necessari? Mossos dEsquadra
ment un fantic de lestat. La funci ms, queda daquesta manera,
hipo-persones, per tres zones i anem permants. Malgrat no est gaire
b vano metges? Militars o professors?pblica necessitaria ser, com a
m- tecat per molts i molts anys.feina que volem plegar aviat. Quan
fer-me anar cap a casa i clar, al capGurdia urbana o infermeres?
Gur-nim, reformada. Per no regalada alsacabvem dencartellar va
arribar un dunes hores vaig haver de tornar. dia Civil o assistents
socials? grans monopolis econmics. El fun-La urgncia per
organitzar-nos i llui-cotxe de Mossos dEsquadra i en vanPer qu no
van ingressar-me? Perqucionament dels serveis pblics hau- tar
contra lesclavitud i la marginacisortir dos agents amb la seva xu-
no hi ha llits. Simplement per aix. A Pot semblar demaggic, per no
ho ria de prendre formes ms autoges-a la qual ens volen abocar els
pol-leria habitual per identificar-nos. lhospital de Berga hi ha
una planta s tant. Per desgrcia no ho s gens. tionries. Aix s seria
intelligent.tics i els empresaris els poderososAl moment va arribar
un altre cotxetancada i com diu un bon amic, segur s una qesti de
models de socie-Ni burocratitzaci ni privatitzaci.vaja s ara
enorme. Igual que lai dos o tres mossos ms. Un cop fetque lobriran
daqu a un temps, ambtat. Ara ens obliguen a anar cap aTanmateix,
aix ara sn cants de si-necessitat de buscar frmules realsel parip,
quan ja marxvem encara bombo i platillo, per lobriran sentuna
societat on els serveis adreats arena. Anem cap al model liberal ms
per lautogesti real en la mesurava arribar un altre vehicle daquest
de gesti privada o concertada i dela societat estaran regits pel
principi descarnat. La qualitat dels serveis del possible de la
salut i la nostracos policial. Tres vehicles i sis o setpagament. I
aix anem i anirem si no del benefici econmic i no pel principi
sanitaris i de leducaci que rebremformaci. No tenim cap altra
sortidamossos per identificar dues persones fem res per evitar-ho
i, francament, del b com. Lestat quedar redut a estar en relaci amb
la nostra ren-que lautoorganitzaci i aix s unaque penjaven uns
cartells contra els no conto que aix saturi. all que s el seu
sentit primer i ltim: da. Un model de pas de pena que, a urgncia.
Salut i anarquia! 10. agressions al territori i abusos de poder10La
Fiscalia demana 27 anys de prescontra 9 activistes dEsplugues de
Llobregat Oriol MatadeperaEsplugues, febrer de 201227 anys de pres,
300 dies de deten-ci domiciliria o carcerria (o unasuma de 9.940
euros per evitar-ho) i5.670 euros dindemnitzaci s el to-tal que la
Fiscalia demana contra nouvens dEsplugues de Llobregat opo-sats al
projecte urbanstic Pla Caufec.Les imputacions comportarien
ingrsdirecte a pres per a cinc delles i esbasen en les acusacions
de la PoliciaLocal i Autonmica per la participa-ci en dues
mobilitzacions de 2007 i2009 al municipi baixllobregat:
unamanifestaci en protesta per linicidobres del projecte i locupaci
delajuntament per denunciar lingrs apres dun ve arrel duna altra
accicontra el mateix pla.En ambds fets la policia no va de-tenir ni
identificar a ning per varesponsabilitzar de diversos delictesa
persones conegudes per la sevaparticipaci en accions i
mobilitza-cions per a explicar, denunciar i re-butjar lespeculaci
urbanstica a laserra de Collserola.Aquests sn dos dels casos
repres-sius ms greus que han hagut depatir les activistes
dEsplugues queencara esperen data per a la celebra-ci dambds
judicis. La PlataformaPopular contra el Pla Caufec, espaide
coordinaci de les associacionsvenals contra el projecte urbans-tic,
denuncia que tant als MossosdEsquadra com a la Gurdia UrbanaPetici
Fiscal total pels fets de la manifestaci 2007 i lajuntament 2009
cial ms gran de la vessant nord deno els ha costat atribuir uns
fets fal-PersonaAnys de pres Pena-multa Indemnitzaci Barcelona. Per
maquillar, colloquensos, exagerats i distorsionats ja quedos
equipaments de gesti privada iels acusats formen part dun movi- A5
anys i 3 mesos50 dies a 20 + 120 dies a 18 700,00 120 pisos a preu
taxat.ment pblic i sn la majoria delles B5 anys50 dies a 20 + 30
dies a 18-persones implicades en la vida asso- C5 anys50 dies a 20
+ 30 dies a 18- Aquest projecte avui dia no t gai-ciativa
dEsplugues.re futur. La mobilitzaci venal i la D3 anys i 6 mesos50
dies a 20 + 90 dies a 184.080,00 coordinaci amb altres collectius
iEls fets i les acusacionsE3 anys i 6 mesos50 dies a 20-
organitzacions de tot Catalunya han F2 anys i 3 mesos-400,00 frenat
lexecuci del projecte ur-Les manifestants doctubre de 2007 G1 any i
6 mesos -490,00 banstic que el 1991 va ser aprovatvan patir les
crregues dels antiava-per lajuntament dEsplugues. Tant H1 any i 6
mesos 30 dies a 18-lots dels Mossos dEsquadra i vanha allargat la
seva execuci que lesinvadir els terrenys on siniciava una I- 50
dies a 18- obres de construcci del projectefase de les obres del
Pla Caufec. La urbanstic estan aturades fa ms deFiscalia ha demanat
que tingui lloc un centenar de persones accedissindEsplugues de
Llobregat li va dir a dEsplugues ha prioritzat la defensados anys
per la fallida de lempresael judici contra sis persones pelsal ple
municipal on es debatia unaun membre de la Plataforma: Per de la
muntanya i la serra de Collsero-promotora. Caufec va entrar
lanydelictes datemptat a lautoritat i moci poltica sobre lingrs a
pres a fer-vos callar tenim dues armes: la a la legalitat de les
mobilitzacions;passat en un concurs de creditorsdesordres pblics i
faltes de desobe- dun ve per una multa de 60 eurosla pistola i el
bolgraf. Lagent esper aix les encausades afirmen que amb deutes de
180 milions deurosdincia a lautoritat. Aquest procsfruit duna altra
acci contra el Pla referia a les multes, sancions i acu-han fet un
s legtim de la desobe- decretat pel Jutjat Mercantil numeroha
canviat diverses vegades de jutgeCaufec. La Fiscalia tamb demana
ju-sacions davant jutjats que la policiadincia civil i que sempre
han actuat 2 de Barcelona per va tenir tempsencarregat dins el
Jutjat Instruccidici contra vuit persones (cinc delles generava
contra activistes del movi- a cara descoberta i sense amagar lesde
soterrar les lnies elctriques,numero 3 dEsplugues de Llobregat
repeteixen) i les acusa dels delictes ment venal. seves
idees.parcellar el terreny i urbanitzar elsi la nova jutgessa ha de
resoldre undatemptat a lautoritat i desordres carrers.recurs de la
defensa per irregulari-pbics i faltes de lesions. No mentia. Ms de
70 persones hanEl Pla Caufec, aturattats com que durant les
declaracionsacumulat unes 250 acusacions perdels Mossos dEsquadra
ladvocada El procs judicial que no faltes i delictes per haver
participat El projecte urbanstic consta de 40 La informaci daquest
projecte i lesdels vens no hi era present. Aquestacaba en diferents
accions entre 2004 ihectrees al peu de la serra de Coll-
repercussions penals es pot trobar aprocediment ja havia passat a
faltes2009 amb lobjectiu daturar el pro- serola i lajuntament lha
justificat pel www.noalplacaufec.info.per un recurs de ladvocada de
laDurant el transcurs duna acci sim-jecte urbanstic. Aquestes
accions soterrament dunes lnies dalta ten-Generalitat va fer que el
jutge tornsblica en la que algunes persones eshan consistit en
manifestacions, si. Amb aquesta excusa lempresaa qualificar els
fets com a delictes. van encadenar a unes alzines quan bloquejos
dobres, encadenaments promotora inclou 600 vivendes daltEls fets de
mar de 2009 van succeires feien feines de tala relacionadesa
lajuntament i a arbres, concen- standing i de luxe, dues torres de
105a lajuntament dEsplugues quan laamb les obres del Pla Caufec un
tracions de tot tipus i una diversitat metres dalada amb el seu
parc em-Policia Local va intentar impedir que Mosso dEsquadra de la
comissaria dactivitats imaginatives. El venat presarial, un hotel i
el centre comer- 11. transexuals a Hondures DOSSIER 11Sueo
despertar mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Tegucigalpa,
Hondures, juny de 2011.Son muchas las noches en las que sueo
despertar mujer, comenta Shantal, membre de la comunitat transexual
dHondures. Vanixer atrapada en un cos dhome que mai ha reconegut
com a propi. Des de ladolescncia va decidir comenar a
transformar-seexternament en la dona que sempre shavia sentit. Un
llarg procs on els problemes han estat constants.Al principi va
haver dafrontar la no-acceptaci familiar i de lentorn social.
Desprs arribaren les dures crisis didentitat, junta-ment amb les
poques ganes de viure i continuar sense ser acceptada. Tan sols era
el comenament.Shantal explica fredament com ha viscut agressions de
tota classe: detencions illegals i maltractament per part dels
cossos estatals,violacions, assalts, violncia de gnere, accions
transfbiques i fins i tot haver de presenciar la mort dalgunes de
les seves compa-nyes que exercien la prostituci.El fet que les
noies transexuals en la seva majoria realitzin treballs sexuals s
una questi gaireb gravitacional. Es veuen obligadesa dedicar-se a
la prostituci degut a la manca dalternatives econmiques i laborals
causades per la transfbia i lalt cost econmicdels tractaments
hormonals i de bellesa que utilitzen per feminitzar els seus
cossos. 12. transexuals a Hondures12DOSSIERSueo despertar
mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Poques aconsegueixen sortir
de la vida al carrer on, exposades i vulnerables, les agressions sn
permanents, diries, potser setmanals.En els ltims dos anys la
comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Trans, Bisexual) ha vist morir a 34
companys i companyes, la majoriadels quals eren
transexuals.>>> 13. transexuals a HonduresDOSSIER13La
comunitat transexual ha estat estigmatitzada i agredida arreu per a
Hondures conviuen diferents factors que nincrementen la
vul-nerabilitat: per una banda s un dels pasos ms pobres dAmrica
Llatina; per laltra els ltims anys la violncia sha incrementat
detal manera que dues de les seves ciutats; Tegucigalpa i San Pedro
Sula, figuren a dia davui entre les ms perilloses darreu. A ms,
desde fa dos anys, el pas mant intacta lestructura colpista
establerta pel cop destat del juny de lany 2009.Aquest fet no ha
fet ms que reafirmar limpunitat judicial cap als agressors a aquest
collectiu. 14. transexuals a Hondures14 DOSSIEREl reportatge
fotogrfic ha volgut posar mfasi tant en aquesta violncia social com
en la mirada ntima i solitria de les transexu-als vers la societat
i elles mateixes. En algunes de les fotografies del reportatge les
noies presenten diverses contusions de diferentconsideraci. Una
delles (Violet Fabiola) va ser doblement atropellada per un client
descontent provocant-li diverses ferides arreudel cos. A la seva
companya de vivenda (Xiomara) dos mesos abans persones desconegudes
li havien clavat diverses punyaladesuna de les quals en el coll.Han
pogut sobreviure a aquestes agressions. Seguiran lluitant pel
reconeixement i respecte que mereixel collectiu transexual. 15.
repressi 15Repressi a qui desobeeix: el casde Juan Martn de
CNT-CatalunyaGaia TallsCapolat,febrer de 2012El passat 30 de
novembre de 2011,es va jutjar el company Juan Martnde CNT-Catalunya
pels fets ocorre-guts durant la manifestaci del 17 denovembre de
2007, amb motiu delassassinat de lantifeixista Carlos Pa-lomino.
Fem una mica de memria.L11 de novembre de 2007, aquestjove
antifeixista, de 16 anys, es dirigiaa una concentraci que
protestavaper una manifestaci xenfoba, au-toritzada per les
autoritats poltiques iconvocada pel partit neo-nazi Demo-cracia
Nacional, a prop de Madrid. Almetro, el Carlos i els seus
companyses trobaren amb Josu Estbanez,un ex-militar i membre de
grups neo-nazis. El Carlos se li aprop a pregun-tar-li sobre la
samarreta que portava(de clara propaganda nazi) i laltre,com a
resposta, li enfons al cor lanavalla, causant-li la mort gaireba
linstant i ferint de gravetat a dosdels seus companys, amb la
mateixaarma.denunciar per agressions. Li demana- militar per
encarar possibles enfronta-dems alts burcrates) i laparell
quecobrir la crrega econmica:Arran daquests fets, diverses mani-ven
4 anys de pres per atemptat a ments. La societat civil est molt
lluny assegura el seu poder (policial, judi-festacions en
solidaritat amb el jove lautoritat i 6 faltes de lesions. de tenir
una capacitat de resposta a cial i militar).2100 1029 39 0100439528
(esantifeixista, els i les seves companyesla repressi policial al
carrer, el qudemana que es posi Solidaritat Com-i famliars, es van
dur a terme per tot A finals del 2011, com diem al prin- la fa molt
ms vulnerable als atacsLes acusacions datemptatapany Martn)lEstat
Espanyol durant la mateixacipi, la sentncia ha dictat 1 any i 10de
la policia que no pas a la inversa. lautoritat i de lesions que han
recai-setmana. No es denunciava noms mesos de pres (per tant, no
serAix doncs, el company Juan Martn,gut sobre el Juan Martn sn dues
Salut a totes i tots!aquesta mort, de caire totalmentempresonat) i,
a ms, una llarga llis- en sortir daquella manifestaci, pre- mostres
de criminalitzaci de lesideolgic i poltic, sin tota la resta ta de
sancions econmiques entre sentava ms lesions fsiques que cap
conductes de la societat civil, sent,de morts i atacs perpetrats
per feixis- penes-multa, responsabilitat civil per Mosso
dEsquadra.en aquest cas, conductes de desobe-tes, la quantitat dels
quals no para de lesions (sembla que tots els Mossos dincia contra
el qu s injust o indig-Notescrixer any rere any, davant el silenci
presentaven un petit blau o rascadetaDaltra banda, hi ha la
repressi post-nant. Es pretn, aix, sembrar la porde les autoritats
i els mitjans . Tamben algun dit) i, curiosament, el
mateixmanifestaci. Amb aquestes penes entre les persones, la
inhibici de les 1. En realitat no es trobaren. Lassass Josu
Estbanezva veure, des del vag del metro, el grup de joves an-es
volia denunciar la presncia polti- periode de temps per curar-se.
Aixdesorbitades, lEstat no pretn msseves respostes als abusos del
poder, tifeixistes i va acostar-se a la porta per la qual
aquestsaccediren al vag, amagant i preparant la navalla,
armaco-democrtica que els grups i partitsdoncs, la repressi
econmica ascen- que aplacar la dissidncia, ofegantla dissidncia. de
lhomicidi.racistes i feixistes estan prenent a lesdeix a 5300.amb
ms carrgues econmiques a2. Segons lInforme Raxen especial 2008,
elaborat pelMoviment contra la Intolerncia, el mateix 2007 es
vaninstitucions pbliques, amb tota im- les persones que protestem
enversEl cas del Juan Martn no s un cas a- produir 230 casos
dagressions feixistes i xenfobes.Aquests serien els casos dels
quals es t constncia,punitat i cobertura legal, sense ne-Cal
assenyalar que, desprs dhaveraquesta realitat que ens envolta i que
llat i, tal i com est la situaci, s molt ja que, recordem, la
situaci de irregularitat de moltesde les migrants afectades fa que
aquests atacs no escessitat damagar-se de res com sem-estat a
moltes manifestacions al llarg no ens agrada gens. Estem en un
mo-possible que sestengui i ens afecti adenuncin. Tamb tenim un
detall dels atacs feixistesdels ltims 18 anys a
http://www.otromadrid.org/articu-pre han acostumat a fer per
guardar de la meva vida, he presenciat molta ment histrico-poltic
en el qual tenimnosaltres qualsevol dia. La solidaritat
lo/4766/memoria-antifascista/les formes dins la democrcia .violncia
per part de la policia, ja sigui ms preses i presos que mai4, les
pre- cap a aquest company com entre to-3. Recordem que dins lactual
democrcia, partits i altespersonalitats hereves del franquisme
formen part de lesper part dels Nacionals o dels Mos-sons estan
massificades i la criminalit- tes nosaltres es fa necessria, a
totscpules de poder ms rellevants de lEstat i el sistemaeconmic i
social, fent seves les millors paraules atribu-Moltes daquestes
manifestacionssos, sense que ells en rebin ni unazaci de les
conductes, convertint-les els nivells, a totes les esferes de les
des aquest model poltic. A ms, el nostre sistema legal,tamb
democrtic, censura partits de lesquerra bascavan ser durament
reprimides. En elquarta part. s evident que qualsevolen delictes,
continua incrementant-nostres vides.pels seus suposats discursos
antidemocrtics, perpermet lexistncia de partits deliberadament
xenfobscas de Barcelona, la manifestaci vapersona que vagi a una
manifestacise. Per tancar les persones t un i feixistes com PxC o
Democracia Nacional. En tot cas,no s del meu inters lexistncia de
cap partit poltic.ser bloquejada pels Mossos a cops demai portar
les proteccions a tot el cost que lEstat t dificultats per as-Per
poder ajudar el Juan Martn, la4. Aix s degut a que la llei tendeix
a criminalitzar msporra. El company Juan Martn estavacos que
llueixen els cossos de segu- sumir. Aix, lhistric
empresonamentCNT-Catalunya, sindicat al qual per-i ms conductes que
abans no implicaven cap delicte.La majoria daquestes conductes
afecten a les qu es-all i va rebre uns quants daquestsretat, ni les
armes (porres, pistoles, es canvia ara per les sancions econ-tany,
ha habilitat un compte banca- tem ms abaix de la pirmide social,
sent moltes delleshabituals o necessries a les nostres vides, el qu
enscops, mentre intentava avanar. Perpiloteres, entre els ms
coneguts), ni miques, diners que serviran per man- ri (s, de La
Caixa, tot i qu no ens converteix en potencials delinqents.s que a
sobre, 6 antidisturbis el vanlentrenament de disciplina
pseudo-tenir lladres de guant blanc (poltics i agradi) per tal de,
entre totes, poder 16. seguretat16Contra la fallera per la
seguretatFrijolesManresa, febrer de 2012Una mica destadstica
lestadstica i lanlisi de determinats conflictivitat social. Aquest
mins es- grups sencers de poblaci social-tat del benestar per,
sempre shaLa deriva per la seguretat de Ca-ment estigmatitzats,
pretn reduir notat insuficient a lhora dacabartalunya es pot
dilucidar a travso redistribuir els riscos que aquestsamb els
delictes i la delinqnciadalgunes xifres: tot i el descens depuguin
generar. Exemples concretsper una ra ben bvia: les enor-la taxa de
criminalitat (del 52,1% elde la posada en escena daquesta mes
desigualtats socials. I s que2002 al 45,8% del 2010), el nom-
doctrina: els carteristes del metro de qualsevol estat del benestar
estbre defectius policials no ha parat Barcelona, estigmatitzats en
molts substantat sobre la marginaci idaugmentar (dels 27.403
policiescasos com a immigrants llatins. Ha-lexplotaci de les
classes subal-lany 2005 sha passat als 33.620 de vien esdevingut un
problema per aternes, del lumpen-proletariat, delany 2010). I per
desgrcia el nom- la ciutat-galeria que es volia vendrepasos tercers
empobrits a causa delbre de persones preses tamb (dels a lexterior,
o sigui pel turisme, janeo-colonialisme. No hi hauria rics7.416 el
2003 als 10.741 el 2010). que fins i tot alguns diaris de pres-si
no hi hagussin pobres. I men-La percepci espontnia dhaver es-tigi
internacional havien parlat detre hi hagi persones empobrides,
hitat vctima dun delicte ha augmen-la inseguretat del metro a la
ciutat.haur delinqncia. Per qu aproxi-tat considerablement des de
lanyUna forta campanya meditica cri-madament el 70% dels delictes
sn1999 (quan se situava al voltant minalitzadora contra persones
queproductes de la desigualtat social, sdun 5,0%). El passat 2010
havia en molts casos no han arribat a uti- a dir, estan
relacionades amb furts,pujat fins al 85%.litzar mai la violncia,
acompanyada robatoris i amb delictes contra la sa- de pressi
policial indiscriminada lut pblica.De les 162 empreses inscrites en
elseguint patrons determinats. En unRegistre dempreses de seguretat
demoment especfic la situaci resul-LespropostessecuritriesCatalunya
(REESC) lany 2004 shata asfixiant per a les persones quedaugmentar
el control social per apassat a les 187 de lany 2010.es guanyen la
vida robant carteres.millorar la seguretat ciutadana no Qu fan?
Enlloc de deixar lactivitatsn propostes imparcials: partei-En
definitiva, el nombre de delic- delictiva marxen de Barcelona i es
xen de la parcialitat dels interessostes ha disminuit, per el
nombre traslladen a Pars.daquells que volen defensar els nologia
daccidents laborals. No tenir la bicicleta. Se lhavia endut
undefectius policials, dempreses de privilegis de ben pocs. Per qu
ambes considera delicte els robatoris xavalet esporuguit per qu no
esta-seguretat privada i de personesLa preponderncia de les
poltiquesms presncia policial la delinqn- legals perpetrats per
bancs i caixes,va lligada, per donar una volta.preses no ha parat
daugmentar.punitives ha respost a aquesta irra- cia no desapareix,
muta. per especuladors de tota mena, perDe la mateixa manera que no
ha cional fallera discursiva impulsadaevasors fiscals. No es
considera que La segona delles, pass ara fa unsparat daugmentar la
percepci des dels estaments del poder. La Per desgrcia molta de la
gent que causin inseguretat les lesions provo-anys. Entraren a
trinxar quatre ruca-dinseguretat... a qu es deu tottrista realitat
davui s que incom- opta per atracar persones adultescades per les
policies.des dos dies diferents en un centreaix?prensiblement i
molt possiblemento robar carteres (en molts casos asocial de la
ciutat, suposo que per es reincorporar la cadena perptuadaltra gent
amb pocs recursos) ho Els pobres per cometre un illcit pe- passar
el rato. Des de la gent delEl discurs per la seguretatacabant
definitivament amb les ja de fa per qu ha vist impossibilitat de
nal per tirar endavant amb la seva centre social es deixaren anar
algu- per si residuals tendncies reinserta- desenvolupar empreses
delictives vida o per permetres algun petitnes veus i dies desprs
es coneguEls pressumptes atemptats de l11dores de les poltiques
punitives imolt ms substancioses i poltica- luxe hauran de passar
nervis, se un dels pressumptes implicats. Lesde Setembre a Nova
York possibilita- penitenciries a lestat espanyol de-ment molt ms
justificables. Actual- lhauran de jugar, hauran de fer co- persones
de lassemblea foren aren (i en consequncia) desfermarenrivades del
constitucionalisme socialment atracar bancs, assaltar grans ses que
potser mai haurien escollitparlar directament amb ell amb ununa
passi per la seguretat ciutada- de la postguerra.empreses,... sha
tornat molt msfer. Els rics no necessiten embrutar-to tranquil per
segur. Des de llavorsna sense masses precedents. El te-complicat,
per qu aquests han re- se les mans de sang, empunyar unaning ms ha
entrat a destrossar nirrorisme i la inseguretat esdevingue-Els
beneficiaris de la forat enormament les mesures de pistola o un
ganivet per atracar.a robar ms al centre social.ren les principals
preocupacions per inseguretatseguretat. Aix ha fet que molta Mentre
alguna gent compleix penesla ciutadania desprs del bombar- gent
hagi hagut de derivar la seva danys de pres per vendre dvds Una
con