PERSPECTIVES PRESENTS I FUTURES EN RELACIÓ …governobert.terrassa.cat/transparencia/wp-content/...Actualment, Terrassa és la 3a ciutat de Catalunya en població total, guanyant

PERSPECTIVES PRESENTS I FUTURES EN RELACIÓ AL

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC A LA CIUTAT DE TERRASSA

Setembre 2018

1

1. Punt de partida A l’inici del present Mandat, i per tal d’accelerar la sortida de llarga crisi, es van prioritzar les següents estratègies de Promoció Econòmica, tot i no abandonar-ne cap de les altres però actuant-hi, conseqüentment, amb menor intensitat:

La Promoció Industrial (d’acord amb el Pacte Nacional per a la Indústria, atès el major potencial de creixement i creació d’ocupació d’aquest sector respecte els altres a Terrassa).

La Promoció de l’Economia Social i Solidària (atès que s’ha demostrat la major resistència d’aquesta naturalesa d’activitat en èpoques de crisi, respecte a les altres formes empresarials, així com també la seva major resiliència).

La major part dels recursos disponibles, tot i mantenir la prestació en qualitat de la resta de serveis associats a la promoció econòmica., s’ha orientat a l’objectiu d’actuar en ambdós fronts de manera immediata reduint al màxim les accions prèvies, ajuntant així prospecció, reflexió i concreció en una mateixa fase.

2. Instruments El resultat d’aquest criteri en favor de l’eficiència, van ser dues primeres aprovacions destacables:

Pel que fa a la Promoció Industrial, l’aprovació del Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa en el Ple Ordinari de 25 de maig de 2016

Pel que fa a la Promoció de l’Economia Social i Solidària, l’aprovació del Reglament del Consell Municipal de l’Economia Social i Solidària de Terrassa en el Ple Ordinari de 21 de juliol de 2016

3. Fets analitzats

3.1. Població creixent Població creixent fins 2012, lleugera caiguda el 2013 i repunt de la mateixa el 2014 (+437), nova caiguda el 2015, estabilització el 2016 i nou augment el 2017 (+1.315). L’augment actual és degut bàsicament al saldo migratori positiu (més immigracions “entrades” que emigracions “sortides”). Ritme de creixement comparable, fins el 2010, al de principis dels 70. Tendència actual en augment. Actualment, Terrassa és la 3a ciutat de Catalunya en població total, guanyant posició respecte a Badalona. Des de febrer de 2005 que Terrassa supera els 200.000 habitants.

2

Al llarg del 2017 la mobilitat derivada del fenomen migratori s’ha incrementat en un 4,6%, en relació a la l’exercici anterior. D’aquest increment les Altes han crescut + 526, igual que les Baixes que, encara que més moderadament, també s’han incrementat + 190.

3

3.2. Augment de l’atur En el mes d'agost Hi ha registrats a la ciutat 14.431 aturats, el que suposa un increment de 536 aturats en relació amb el mes anterior (un augment del 3,86%), durant aquest mes l'atur acostuma a augmentar degut a l'estacionalitat del mercat de treball. La taxa d'atur registral es situa en el 13,03%, per damunt de la taxa comarcal (que també creix i assoleix l'11,5%), la provincial (que es manté 10,61%) i la del conjunt de Catalunya (que també puja amb una xifra del 10,49%).

El grup d'edat més afectat per l'atur són els majors de 45 anys (el 52,21% del total). El creixement mensual de l'atur es dóna en ambdós sexes, però és entre els homes on es produeix amb més intensitat amb 366 aturats més. Anualment, la caiguda del nombre d'aturats registrats també és més intensa entre els homes amb 412 aturats menys (- 6,42%) i representen el 68,55% del total dels aturats anuals

El col·lectiu d'aturats joves és l'únic que manté l'evolució mensual positiva (cau un -0,21% respecte el juliol). En canvi, els majors de 45 han pujat amb un 3,18% i actualment, representen quasi bé el 53% del total dels aturats registrats.

4

Atenent al nivell formatiu, anualment, tots els nivells baixen excepte els estudis superiors de cicle universitari (segon cicle amb un 2,6%) i altres estudis post-secundaris (16,7%). Mensualment, els col·lectius que baixen les seves xifres són els Sense estudis, Estudis primaris i Altres estudis post-secundaris.

L'increment mensual de l'atur el protagonitza el sector dels Serveis, que aglutina un 79,5% del guany total d'aturats registrats, per bé que és en la Construcció on el creixement relatiu és més rellevant (el creixement és del 7,21% en relació amb el mes de juliol).

Els aturats registrats de nacionalitat estrangera són 2.962 i representen un 20,53% del total. En relació amb el mes anterior, augmenten molt lleugerament (+0,24%); en canvi, ho fan més intensament respecte l'any anterior (+2,35%). El comportament resulta marcadament diferenciat per sexes, així respecte al mes passat disminueix el nombre de dones aturades registrades ( un -4,24%), mentre que en un any aquestes han crescut en un 10,25%. Per sectors d'activitat, els Serveis aglutinen un 43,25% del total d'aturats i en un any aquests han crescut en un 7,02%.

5

3.3. Dinàmica demogràfica. Baixos nivells d’autocontenció de la població treballadora

La ciutat ha experimentat un creixement mitjà anual proper al 2% en aquesta dècada, en part explicat per moviments de població interns a l’àmbit metropolità associats al mercat de l’habitatge), així com la conjuntura econòmica viscuda (entre 2006 i 2011 la ciutat ha perdut un 24% dels centres de cotització que hi tenia localitzats, un 29,8% del treball assalariat i un 15,3% dels llocs de treball desenvolupats per compte propi), ha donat més força a un procés de creixent obertura municipal. Aquesta doble dinàmica descendent de l’autocontenció i l’autosuficiència, que a hores d’ara ja compta amb una certa trajectòria temporal, constitueix, tal i com ja apuntàvem, un fet inherent a la integració funcional que ha estat experimentant el conjunt del territori català i que és especialment acusat en l’entorn metropolità de Barcelona. De fet, podríem dir que és un dels trets definitoris del procés de metropolitanització, que depassa, per tant, l’àmbit estrictament local i adquireix una dimensió plenament territorial.

(*) Més informació a l’annex 1 .- Mercat de treball i mobilitat per raons laborals – Informe de conjuntura de Terrassa 2017.

3.4. Precarització generalitzada de l’ocupació En els darrers temps hi ha hagut un fort augment del treball precari, a causa de diferents factors com ara la globalització, els canvis en la indústria, la difusió de tecnologies de la informació i la comunicació. Aquests canvis han creat una economia nova que demana flexibilitat en el lloc de treball i, com a resultat, ha provocat la decadència de la relació laboral estàndard i un augment en treball precari. Un aspecte important del treball precari és que les dones estan contínuament sobre-representades en aquest tipus de treball.

6

El treball precari s'associa freqüentment amb els següents tipus d'ocupació: "Treball a mitja jornada, treball independent, treball temporal, de torn de treball, els treballadors a domicili i teletreball." Totes aquestes formes d'ocupació estan relacionades en el fet que s'aparten de la relació de treball estàndard (a temps complet, el treball continu amb un empresari). Cada forma de treball precari, podrà oferir els seus propis reptes, però tots comparteixen els mateixos inconvenients: els baixos salaris, pocs beneficis, la manca de representació col·lectiva, i poca o cap seguretat laboral. La reducció dels salaris i els canvis en la legislació laboral han suposat un empitjorament de les condicions laborals i la precarització dels llocs de treball de moltes persones treballadores. Així, tot i treballar, hi ha persones que tenen unes condicions de vida difícils i que pateixen situacions d’empobriment i de risc d’exclusió social.

3.5. Estructura empresarial En conjunt, al 1r trimestre de 2018, hi ha un augment del nombre d’empreses i d’assalariats, superant les xifres que presentaven l’any anterior. El nombre d'empreses ocupadores augmenta tant anualment (+67) com trimestralment (+18). . Per altra banda, el nombre de treballadors assalariats puja interanualment un 4,06% (+2.168) i trimestralment (+728) Per sectors, el darrer trimestre, guanyen empreses i assalariats respecte el desembre, tots els sectors excepte l'Agricultura i els Serveis (perden assalariats i empreses, respectivament). Interanualment, és la Construcció la que presenta el guany més elevat proporcionalment d'assalariats (+10,56% ) i empreses (+5,35%)

7

Pel que fa a l’emprenedoria, actualment Terrassa ocupa la 2a posició en nombre d’autònoms per darrera de Barcelona i per sobre de Sabadell. El nombre de treballadors autònoms puja quasi bé un 1% (+125) respecte l’any anterior. El sector de la Construcció és el que més creix amb un 2,2% (+44). Els Serveis guanyen un 0,86% i La Indústria perd lleugerament amb un -0,15%.

3.6. Sòl industrial / polígons Principals dades rellevants:

Sòl industrial vacant en polígons 10 Ha (2,8% de la superfície total)

Polígons industrials parcialment desenvolupats. 16 desenvolupats i 4 pendents de desenvolupar.

Serveis als polígons: deficitaris i envellits, en alguns casos obsolescència i dèficit.

Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa (PDIT 2016). El Pla va centrar-se en els espais que el planejament urbanístic vigent estableix típicament com a acollidors d’activitat industrial, és a dir, els PAE, coneguts popularment com a Polígons Industrials. Al llarg dels darrers anys s’han anat desenvolupant accions concertades de Promoció Industrial als polígons (economia circular, indústria 4.0, associacionisme industrial, responsabilitat social corporativa, etc …)

El Pla no contempla, però, les possibilitats d’ocupació d’altres espais urbans, fraccionats i dispersos a la ciutat, que puguin ser susceptibles d’acollir activitat econòmica, amb una qualificació urbanística més incerta, no específicament industrial.

(*) veure document Annex 2 “política industrial a la ciutat “

3.7. Economia social En l’actual context socioeconòmic, ple d’interrogants i d’incerteses, comptem amb realitats empresarials desenvolupats a partir de models de cooperatives que es fonamenten en uns valors molt adients per evolucionar en la societat del coneixement. Es fonamenten en un sistema relacional més democràtic que facilita que les persones s’hi impliquin i innovin; en el treball en equip, sense el qual és difícil ser eficient quan els processos requereixen esforç intel·lectual; i en el respecte per l’entorn que ens envolta, per produir d’una manera sostenible. El futur Pla estratègic d’economia social i solidària (en fase de redacció final) preveu implementar polítiques de desenvolupament econòmic local més sostenibles, que contribueixen en l’activació de l’economia amb l’objectiu prioritari de millorar la qualitat de vida i benestar de la ciutadania. Tot això, aprofitant els recursos endògens existents al territori, cercant la cooperació públic - privada, i fent una aposta clara per una Economia Social i Solidària (ESS).

8

3.8. Evolució cap a nous models productius: Automatització, Intel·ligència artificial, etc.

En l'últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos es va dir que en els 15 països més industrialitzats del món perillen més de set milions de llocs de treball d'aquí al 2020. Al seu torn, un informe de la Universitat d'Oxford parla de 1.600 milions de llocs de treball destruïts a tot el món en 18 anys. L'OCDE apunta que el 12% dels treballadors espanyols podria ser substituït a curt termini i, segons Comissions Obreres, els robots passaran d'ocupar un 8% dels llocs de treball mundials a un 26% el 2020. Un de cada quatre llocs de treball serà per a una màquina. La Intel·ligència Artificial i l'automatització suposaran el 2030 al voltant del 14% del PIB mundial, uns 15 bilions de dòlars. Abordar com haurem d’afrontar un període de transició cap a aquest nou mercat laboral resulta imprescindible i la col·laboració entre les empreses i les administracions públiques serà un factor clau. Si no es generen polítiques públiques en aquest sentit, el gran canvi que anticipa l'automatització, podria comportar d’entrada un augment de la desigualtat i la desprotecció de les persones que treballen en els sectors susceptibles de ser automatitzats més a curt termini. Indubtablement, les noves tecnologies portaran grans beneficis en les pròximes dècades. Però cal que les administracions estiguin preparades per impulsar polítiques transformadores que facilitin l’adaptació de la població activa als reptes que suposa i on sorgiran noves oportunitats formatives i d’ocupació, especialment per a la gent jove.

9

3.9. Universitat, innovació i talent Terrassa és una ciutat amb una llarga trajectòria universitària. El creixement de l'oferta universitària en transcurs dels anys ha comportat un increment d'espais i seus i ha possibilitat que edificis industrials o sanitaris que haurien quedat abandonats passessin a convertir-se en edificis d'ús universitari. Els processos d'innovació, descobriments i producció de coneixements i informació estan localitzats fonamentalment en les institucions universitàries atès que és en aquestes on la productivitat acadèmica està associada, no només a la recerca de coneixements, sinó també a la formació de productors cognitius identificats amb les necessitats del desenvolupament territorial. Així, la transferència de coneixement i tecnologia de la recerca de l'àmbit universitari cap als sectors productius potencia el nivell de l'R+D i la innovació tecnològica de les empreses i les institucions. És per això que es creen plataformes i es promouen polítiques per tal de buscar una major participació dels sectors públic i privat en el procés d'innovació tecnològica per aprofitar el nou entorn econòmic basat en el coneixement. Aquestes polítiques s'adrecen a: I

Intensificar la col•laboració entre equips d'investigació i empreses.

Fomentar noves formes d'associació entre el sector públic i el sector privat.

Facilitar la creació de plataformes tecnològiques d'alt nivell que afavoreixin la recerca bàsica i les activitats d'innovació tecnològica de les empreses.

Desenvolupar accions que fomentin la creació d'empreses de base tecnològica i empreses derivades (spin-off).

La ciutat ha treballat activament per generar un ecosistema que desenvolupi totes aquestes polítiques alineant als principals agents vinculats a la innovació del nostre territori i definint una estratègia de treball conjunta. Aquesta estratègia ha estat definida mitjançant tres elements fonamentals:

La definició del Pla de la Innovació i l'establiment de la política de clústers. iniciativa que ha permès millorar el sistema i les capacitats d'innovació de Terrassa i la seva àrea d'influència, per tal d'estimular-ne el creixement econòmic i la competitivitat a través de la identificació d'un seguit de clústers emergents en el territori i l'aposta de la ciutat per aquests clústers ( l'òptica i la fotònica, salut, alimentació, tèxtil, audiovisual, etc). Es tracta d'àrees estratègiques orientades a crear nuclis d'innovació i estratègies d'atracció d'empreses, emprenedoria i activitats, amb característiques comunes com ara infraestructures, motor, teixit productiu consolidat, sistemes d'incubació d'empreses, connexió a xarxes i un entorn de qualitat.

La creació de la Plataforma Innointegra i l'establiment d'una estratègia competitiva territorial fonamentada en les tecnologies facilitadores aplicades a salut i que culmina al 2013 amb la signatura del "Concert per a la Coordinació i Compactació del Sistema de la Innovació a Terrassa" agrupa l'Ajuntament de Terrassa, UPC, Leitat, Consorci Sanitari de Terrassa, Mútua de Terrassa, Euncet, CECOT i Cambra de Comerç de Terrassa.

La creació del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 en el que s'agrupen les principals empreses innovadores i tractores del nostre territori. Orbital 40 és el pol d'atracció d'empreses i el motor de desenvolupament econòmic vinculat a la innovació de

10

Terrassa i la seva àrea d'influència. Tot i que el parc neix al 2010 amb una conceptualització de parc físic, aviat evoluciona més enllà del sòl i les edificacions, convertint-se en una marca que identifica espais d'innovació on es col•labora en l`àmbit local per competir en la dimensió global per tal d'impulsar activitats que busquen atraure, consolidar i crear empreses.

4. Reptes / oportunitats

4.1. En relació a l’espai i les infraestructures

Nou Model de polígons industrials. Sense deixar de banda el desenvolupament de la infraestructura i serveis dels polígons, es planteja la necessitat de definir un model concret de polígons industrials i l’aposta a fer per treballar en aspectes com les agrupacions de polígons, la seva Governança o la dinamització social.

Redefinició dels usos industrials a la ciutat. Partint de l’afirmació que Terrassa ha de continuar sent una ciutat industrial, cal pensar si és necessària una redefinició dels usos industrials a la ciutat. L’aspecte de la regeneració del sòl industrial és un aspecte clau que caldrà abordar.

Creixement cap endins i de qualitat Caldrà analitzar també les oportunitats que suposa el mosaic industrial que es situa dins la trama urbana consolidada. (buits urbans), susceptible d’acollir activitat econòmica. Actualment no tota l’activitat industrial és molesta o perillosa i, per tant, no cal que tota s’hagi d’ubicar fora de la trama urbana, dins dels polígons industrials. Algunes tipologies d’activitat industrial podrien acollir-se en espais pendents d’ús en trama urbana i fins i tot això podria esdevenir un element singular i distintiu de la nostra ciutat, a més de donar una nova oportunitat de vida productiva a immobles, en molts casos, residualment post-industrials però d’arquitectura o paisatge urbà altament valuosos per a una ciutat del perfil històric de Terrassa.

Aquesta opció, però, no hauria de limitar-se exclusivament a l’ús industrial i hauria d’obrir-se a tots els sectors d’activitat econòmica, tret del comerç, atesa la seva molt específica vinculació amb la dinàmica urbana i el seu planejament. Les activitats industrials modernes (generació per impressió 3D, per exemple) podrien actualment conviure perfectament en trama urbana, tot i que la seva necessitat logística pot seguir oferint dificultats per a aquest “retorn cap endins” (trànsit de camions de matèria primera i posterior distribució per carrers no preparats per aquesta funció). Dins d’aquest àmbit es podria posar l’accent també en la utilització d’aquests espais per a la promoció de l’Economia Social i Solidària. (implantació de cooperatives innovadores de serveis ubicades en antigues naus industrials actualment es estat de decrepitud o semi abandó)

11

4.2. En relació a les persones

Aprofitar el talent generat a la ciutat. Hauria de considerar-se un treball per capes d’especialització on l’ocupació sigui un dels principals objectius. Caldrà tenir en compte les persones pel potencial facilitador de desenvolupament que aporten. Cal posar esforços en analitzar com es poden posar en valor els perfils molt qualificats amb que compta la nostra ciutat per tal d’intentar retenir aquest talent i millorar l’índex d’autocontenció.

L’ocupabilitat de les persones aturades de llarga durada i amb baix nivell formatiu ha de ser una prioritat. La formació i la capacitació de la formació esdevenen claus i prioritàries en l’escenari actual, especialment per aquelles persones ocupades en sectors, avui per avui, sense previsió de recuperació (com ara la construcció). La inserció laboral de les persones majors de 45 anys i de les persones aturades de llarga durada constitueix un repte important.

Reinventar-se i gestionar el canvi. Una visió innovadora en les polítiques actives d’ocupació i de millora de les competències professionals. En un model econòmic i productiu amb una projecció d’alta transició i mobilitat, els treballadors necessitaran acompanyament en les seves transicions laborals i també mecanismes que els permetin actualitzar constantment les seves habilitats i capacitats. En un escenari en el que moltes de les tasques repetitives i mecàniques podran ser desenvolupades per sistemes robotitzats, el repte per a les persones serà desenvolupar un conjunt d’habilitats “creatives”, que configuraran el perfil professional del futur. Les persones hauran de desenvolupar noves habilitats, re-aprendre i tornar-se a formar novament en un cicle ininterromput. Alhora hauran d’aprendre a viure i moure’s en un context laboral marcat per la incertesa i la constant evolució.

Garantir la coexistència de la especialització i la innovació amb els sectors tradicionals. Caldrà veure quin és el paper que pot jugar el factor d’especialització en el desenvolupament industrial, sense oblidar que aquesta especialització s’ha de complementar amb una àmplia i propera oferta en els sectors auxiliars que necessiten les grans empreses.

4.3. En relació a les empreses i els agents econòmics

La cooperació, en contraposició a l’especulació. Nous models de col·laboració i cooperació en l’àmbit econòmic. Caldrà analitzar també el paper que juguen tant el teixit empresarial com els diferents agents econòmics de la ciutat, no sempre totalment favorable als interessos municipals, i

12

caldrà construir un nou relat sobre les capacitats i potencialitats reals de la nostra ciutat. Això ens ha de permetre contrarestar el missatge que en ocasions es dona de que “falta sol industrial”, quan això no és així de cert, sinó que allò que cal és activar el planificat i renovar la inversió privada obsoleta.

En aquest marc, cal que les nostres empreses i les diferents administracions (no només l’Ajuntament) prenem consciència que tenim objectius complementaris en el desenvolupament de l’activitat econòmica. Objectius que requereixen d’una visió compartida i un treball conjunt per oferir els millors serveis, tant per a la creació i manteniment de les empreses i la creació de riquesa com també per a garantir les millors condicions d’ocupabilitat per a la nostra ciutadania. En aquest context, és clau promoure oportunitats de trobada i col·laboració entre empresa, administració, agents econòmics, moviments cooperatius, etc. que ajudin a generar coneixement i a desenvolupar entorns adequats i sostenibles per afrontar aquests nous models de cooperació públic - privada.

13

Annex 1 .-

Mercat de treball i mobilitat per raons laborals

– Informe de conjuntura de Terrassa 2017.

14

Informe de conjuntura de Terrassa. 2017 / 79

III. Mercat de treball i mobilitat per raons labora ls Des del punt de vista de la mobilitat per motius laborals, la ciutat de Terrassa comptava l’any 2011 amb una població ocupada resident que assolia els 83.800 efectius per 61.350 llocs de treball localitzats. És a dir, mentre que la població ocupada resident s’havia incrementat en un 7,4% en els darrers 10 anys (78.005 persones ocupades residents l’any 2001), els llocs de treball havien seguit una dinàmica inversa, amb una disminució del 9,2% en relació als existents una dècada abans (l’any 2001 hi havia 67.540 llocs de treball a la ciutat). S’ha assistit, per tant, en aquesta darrera dècada a un creixement progressiu del desequilibri entre la mà d’obra resident i llocs de treball localitzats a Terrassa (job-ratio) que comporta, entre d’altres, un increment constant de les necessitats de desplaçament de la població per motius d’accés al lloc de treball que, a banda dels impactes associats a la manera com tendeixen a resoldre’s majoritàriament aquestes, contribueix decisivament a la difuminació de les estructures funcionals que tradicionalment han contribuït a la vertebració del territori. Mobilitat laboral: desplaçaments residència-treballTerrassa. 1986-2011.

Any POR1 LlTL2 PORTM3 PORTF4 LLTLRF5 ACONT.6 ASUF.7 JOB-RATIO8 OBERTURA9

1986 44.300 43.412 37.632 6.668 5.780 84,95% 86,69% 0,980 0,331

1991 54.753 53.316 43.253 11.500 10.063 79,00% 81,13% 0,974 0,499

1996 56.765 55.221 41.244 15.521 13.977 72,66% 74,69% 0,973 0,715

2001 78.005 67.540 50.869 27.136 16.671 65,21% 75,32% 0,866 0,861

2011 83.800 61.350 43.135 40.665 18.215 51,47% 70,31% 0,732 1,365

Font: Intituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

1. POR: Població ocupada resident al municipi.

2. LlTL: Llocs de treball localitzats al municipi (inclou PORTM més LlTLRF).

3. PORTM: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi.

4. PORTF: Població ocupada resident al municipi que treballa fora del municipi.

5. LLTLRF: Llocs de treball localitzats al municipi de residents de fora del municipi.

6. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al municipi respecte el total de POR.

7. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al municipi respecte el total LlLT.

8. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball (LlTL/POR).

9. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments extramunicipals (entrades més sortides) i els desplaçaments

intramunicipals ((PORTF+LLTLRF)/PORTM).

Es tracta d’un procés d’abast general, però amb especial incidència en l’àmbit metropolità, que si bé s’inicià a mitjans de la dècada dels setanta del segle passat, lligat a l’aparició de noves dinàmiques de poblament (desconcentració i difusió de la població damunt del territori) i de localització de l’activitat econòmica (desconcentració i fragmentació dels processos productius lligats a la terciarització de la base econòmica), en aquesta darrera dècada s’ha vist accelerat a la ciutat per una conjuntura econòmica que ha incidit de manera dràstica en l’aprimament del teixit productiu local.

15

80 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2017

D’aquesta manera, la dinàmica demogràfica (la ciutat ha experimentat un creixement mitjà anual proper al 2% en aquesta dècada, en part explicat per moviments de població interns a l’àmbit metropolità associats al mercat de l’habitatge), així com la conjuntura econòmica viscuda (entre 2006 i 2011 la ciutat ha perdut un 24% dels centres de cotització que hi tenia localitzats, un 29,8% del treball assalariat i un 15,3% dels llocs de treball desenvolupats per compte propi), ha donat més força a un procés de creixent obertura municipal del qual la ciutat de Terrassa ve participant de manera evident des de mitjans dels vuitanta del segle passat.

Mobilitat laboral: desplaçaments residència treball Lloc de treball dels ocupats residents a Terrassa, 1986-2011

37.632

43.253

41.244

50.869

43.135

6.668

11.500

15.521

27.136

40.665

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000

1986

1991

1996

2001

2011

Treballen a Terrassa Treballen a altres municipis

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE).

Mobilitat laboral: desplaçaments residència treball Lloc de residència dels ocupats a Terrassa, 1986-2011

37.632

43.253

41.244

50.869

43.135

5.780

10.063

13.977

16.671

18.215

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000

1986

1991

1996

2001

2011

Residents a Terrassa Residents a altres municipis


16


Així, mentre que a inicis del present segle Terrassa era capaç de retenir en el seu interior un 65,2% de la seva població ocupada resident (autocontenció) i de cobrir amb aquesta un 75,3% dels llocs de treball que hi tenia localitzats (autosuficiència), al cap d’una dècada aquesta capacitat s’ha vist minvada fins al 51,5% pel que fa a la retenció de la població ocupada resident i fins al 70,3% en relació a la cobertura dels llocs de treball per part de la mà d’obra local. Tinguem en compte que, a l’any 2011, pràcticament la meitat dels ocupats residents a Terrassa (el 48,5%) es desplaçaven diàriament a un altre municipi per tal de desenvolupar la seva activitat laboral. Notem que l’any 1986 aquests representaven tan sols el 13,3% dels treballadors locals, l’any 1991 eren el 21%, el 1996 el 27,3%, i l’any 2001, tal i com hem vist abans, el 34,8%. En altres paraules, mentre que en els deu anys que abasten de 2001 a 2011 el nombre d’ocupats residents que tenen el seu lloc de treball localitzat al municipi ha disminuït en un 15,2%, aquells que es desplacen a treballar diàriament a un altre municipi han incrementat en un 49,9%. Aquesta doble dinàmica descendent de l’autocontenció i l’autosuficiència, que a hores d’ara ja compta amb una certa trajectòria temporal, constitueix, tal i com ja apuntàvem, un fet inherent a la integració funcional que ha estat experimentant el conjunt del territori català i que és especialment acusat en l’entorn metropolità de Barcelona. De fet, podríem dir que és un dels trets definitoris del procés de metropolitanització, que depassa, per tant, l’àmbit estrictament local i adquireix una dimensió plenament territorial. En aquest context, la baixada dels llocs de treball localitzats a Terrassa ha reforçat i accelerat aquesta tendència a l’obertura municipal, donant peu a un fenomen, inèdit en la història recent del mercat de treball local: per primera vegada els desplaçaments externs lligats a l’activitat laboral, de Terrassa cap a un altre municipi o d’un altre municipi cap a la ciutat, superen la mobilitat generada internament, que és aquella que té com a origen i destinació la pròpia ciutat de Terrassa. Tinguem en compte que malgrat la naturalesa podríem dir que ara ja pràcticament estructural d’aquest procés de metropolitanització, Terrassa s’havia erigit com una de les ciutats de l’entorn barceloní més resistents a aquesta dinàmica d’integració territorial, plenament capaç de continuar articulant i donant sentit a la seva àrea d’influència o sistema urbà propi7. Ara bé, l’intens creixement demogràfic viscut d’ençà d’inicis de segle, però sobretot l’extrema virulència en la destrucció de llocs de treball des de l’esclat de la crisi econòmica, ha comportat l’acceleració d’aquest procés i ha motivat que Terrassa esdevingui una de les ciutats de referència d’aquesta perifèria barcelonina que més progressen en aquesta obertura, per davant d’altres capitals com ara Granollers, Mataró, Sabadell, Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès. Així, en aquests darrers 10 anys, l’increment en l’índex d’obertura municipal es situa en el 58,5% en el cas de Terrassa, per davant de Mataró (un creixement 7 OESST, Mobilitat i sistema urbà de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa + Foment de Terrassa SA, 2004.

17


del 51,9%), Vilanova i la Geltrú (un 41,2%), i ja a molta distància de la progressió realitzada per ciutats com Sabadell (l’índex d’obertura creix en un 32,6% en aquests darrer decenni), i encara més de l’experimentada per municipis com Sant Feliu de Llobregat (un 19,2%), Granollers (un 11%), o Vilafranca del Penedès (un 11,6%). Un comportament que s’explica per la intensitat de la davallada en la capacitat d’autocontenció municipal, que baixa en un 21,1% en aquest període, notablement per damunt dels descens produïts a Mataró (del -18,8%), a Vilanova i la Geltrú (-16,6%), o a Sabadell (-15,7%). Mobilitat obligada per desplaçaments residència-tre ballÍndex de mobilitat obligada a la Regió Metropolitana de Barcelona. 1991-2011.

Municipi/any POR1 LlTL2 PORTM3 PORTF4 LLTLRF5 ACONT.6 ASUF.7 JOB-RATIO8 OBERTURA9

1991

Barcelona 623.930 761.165 521.129 102.801 240.036 83,52% 68,46% 1,2200 0,658

Granollers 20.487 25.115 12.595 7.892 12.520 61,48% 50,15% 1,2259 1,621

Martorell 6.268 10.285 3.920 2.348 6.365 62,54% 38,11% 1,6409 2,223

Mataró 37.389 36.305 29.737 7.652 6.568 79,53% 81,91% 0,9710 0,478

Sabadell 68.763 62.641 46.394 22.369 16.247 67,47% 74,06% 0,9110 0,832

St. Feliu de Llobregat 13.575 9.862 5.448 8.127 4.414 40,13% 55,24% 0,7265 2,302

Terrassa 54.753 53.316 43.253 11.500 10.063 79,00% 81,13% 0 ,9738 0,499

Vilafranca del P. 10.723 10.921 7.437 3.286 3.484 69,36% 68,10% 1,0185 0,910

Vilanova i la Geltrú 15.922 14.877 11.795 4.127 3.082 74,08% 79,28% 0,9344 0,611

2001

Barcelona 645.419 765.914 501.803 143.616 264.111 77,75% 65,52% 1,1867 0,813

Granollers 25.406 31.667 12.983 12.423 18.684 51,10% 41,00% 1,2464 2,396

Martorell 10.921 24.685 4.975 5.946 19.710 45,55% 20,15% 2,2603 5,157

Mataró 47.100 42.304 31.446 15.654 10.858 66,76% 74,33% 0,8982 0,843

Sabadell 81.200 69.259 45.842 35.358 23.417 56,46% 66,19% 0,8529 1,282


Terrassa 78.005 67.540 50.869 27.136 16.671 65,21% 75,32% 0 ,8658 0,861

Vilafranca del P. 14.310 13.895 7.861 6.449 6.034 54,93% 56,57% 0,9710 1,588


2011

Barcelona 681.375 821.245 507.980 173.395 313.265 74,55% 61,85% 1,2053 0,958

Granollers 24.405 30.220 11.725 12.680 18.495 48,04% 38,80% 1,2383 2,659

Martorell 10.760 25.040 4.705 6.055 20.335 43,73% 18,79% 2,3271 5,609

Mataró 45.320 35.275 24.565 20.755 10.710 54,20% 69,64% 0,7784 1,281

Sabadell 80.380 61.080 38.235 42.145 22.845 47,57% 62,60% 0,7599 1,700


Terrassa 83.800 61.350 43.135 40.665 18.215 51,47% 70,31% 0 ,7321 1,365

Vilafranca del P. 16.365 15.625 8.480 7.885 7.145 51,82% 54,27% 0,9548 1,772


Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

1. POR: Població ocupada resident al municipi.

2. LlTL: Llocs de treball localitzats al municipi (inclou PORTM més LlTLRF).

3. PORTM: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi.

4. PORTF: Població ocupada resident al municipi que treballa fora del municipi.

5. LLTLRF: Llocs de treball localitzats al municipi de residents de fora del municipi.

6. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al municipi respecte el total de POR.

7. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al municipi respecte el total LlLT.

8. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball (LlTL/POR).

9. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments extramunicipals (entrades més sortides) i els desplaçaments

intramunicipals ((PORTF+LLTLRF)/PORTM).

Dels 43.135 ocupats residents a la ciutat l’any 2011, el 51,5% del total, desenvolupaven la seva activitat laboral en la mateixa ciutat, dels qual el 84% (36.250) s’havien de desplaçar per accedir al seu lloc de treball mentre que el 16% restant (6.885) duien a terme la seva activitat laboral en el mateix domicili

18


de residència. Tinguem en compte que els treballadors que tenien el seu lloc de treball en el propi domicili de residència representaven 10 anys abans, l’any 2001, tan sols el 3,8% del total d’ocupats residents. Així, en un context en el qual els ocupats residents que treballen a la ciutat han disminuït, tal i com hem vist, en un 15,2% (dels 50.869 de l’any 2001, als 43.135 de 2011), els ocupats en el mateix domicili de residència s’han multiplicat per 3,5 (dels pràcticament dos milers d’inicis de segle, als 6.885 d’aquesta darrera operació censal). La resta dels ocupats residents a Terrassa, per tant (40.665, el 48,5% del total), tenen el seu lloc de treball a un altre municipi, bàsicament, en 3 de cada 4 casos (el 78,6% d’aquesta força de treball derivada vers un altre municipi) en d’altres municipis de la mateixa província de Barcelona, mentre que un 20% (8.145 ocupats residents) tenen el seu lloc de treball localitzat en diversos municipis (és el cas d’aquells residents amb ocupacions que requereixen del desplaçament a diferents municipis per dur-se a terme, com és el cas de representants comercials, conductors professionals, etc.). Aquests desplaçaments es continuen satisfent de manera majoritària mitjançant l’ús de modes motoritzats privats (cotxe i/o motocicleta), per bé que en aquests darrers 10 anys la seva significació en el repartiment modal de la mobilitat lligada a l’accés al lloc de treball ha caigut notablement. Fixem-nos com l’any 2001 es resolien en aquests modes un 66,6% del total de desplaçaments, mentre que una dècada després la seva preponderància ha caigut en 6 punts percentuals fins assolir una quota modal del 60,7%. De totes maneres, però, tal i com ja passava en l’anàlisi del comportament modal dels residents ocupats l’any 2001, les dades tendeixen a la infravaloració del pes de la mobilitat motoritzada ja que les característiques de l’operació censal porten a excloure d’aquest anàlisi aquells treballadors i treballadores que tenen el seu lloc de treball en diversos municipis i que per les característiques dels seus desplaçaments caldrà pensar que, en bona mesura, són usuaris i usuàries captius d’aquests modes de transport (són un 9,7% dels ocupats residents aquest 2011 i eren el 6,6% fa deu anys).

Lògicament, aquesta pèrdua de rellevància de la motorització privada en la mobilitat dels ocupats terrassencs suposa un significatiu transvasament modal cap als modes de desplaçament no motoritzats (l’anar a peu i/o en bici) i els modes motoritzats públics col·lectius (autobús i/o tren), sobretot aquests segons, que en aquests 10 anys passen d’aglutinar un 11,6% dels desplaçaments d’accés al lloc de treball a donar resposta a un 17,5% d’aquesta mobilitat vinculada al desenvolupament de l’activitat econòmica.

19


Mobilitat laboral: desplaçaments residència treball Mode de desplaçament dels ocupats residents a Terrassa, 2001-2011

26,9%

34,7%

18,7%

20,2%

9,9%

12,9%

15,4%

22,5%

11,6%

17,5%

60,8%

50,2%

79,7%

72,4%

66,6%

60,7%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2001

2011

2001

2011

2001

2011In

tern

sA

altr

es m

unic

ipis

Tot

al

No motoritzat Motoritzat públic Motoritzat privat Altres


Evidentment, les característiques d’aquest traspàs modal apareixen estretament lligades a l’àmbit en el qual es circumscriu el desplaçament, així, mentre que en la mobilitat intramunicipal (amb origen i destinació a Terrassa) els modes motoritzats privats han passat d’un 60,8% de la quota modal al 50,2% i els modes no motoritzats han incrementat el seu protagonisme des del 26,9% fins al 34,7%, en la mobilitat intermunicipal (amb origen a Terrassa i destinació a un altre municipi) la pèrdua de pes del vehicle privat, que ha estat del 79,7% fins al 72,4%, té el seu contrapunt en la creixent rellevància adquirida pels mitjans de transport públic, que han passat del 15,4% fins a una quota del 22,5% aquest passat 2011.

20

Annex 2.-

Política industrial a la ciutat

21

D’ON PARTIM? Terrassa és una ciutat on la indústria ha tingut i té un pes molt important. Terrassa té 16 polígons industrials repartits en tres zones: La franja nord - la franja sud - i la franja sud est. Als anys seixanta una part de la indústria tèxtil, de la metal·lúrgica, del tractament de la fusta i d’altres activitats industrials van ser expulsades de la trama urbana localitzant les seves activitats en sòl pròpiament industrial. Així doncs la ciutat compta amb uns polígons envellits, amb algunes naus obsoletes i amb dèficits de serveis. Els primers polígons d’activitat econòmica que es van crear van ser els de Can Parellada i Santa Margarita, al 1965 i 1969. respectivament. Tanmateix, la disponibilitat de parcel·les existents a la nostra ciutat és d’aproximadament 10 ha., repartides en els polígons industrials existents i que representa un 2’8% de la superfície total dels mateixos. En els propers anys està previst dur a terme quatre nous polígons industrials ja projectats i pendents de desenvolupar: Els Bellots II, Franja Nord, Palau Sud-Can Guitard i Palau Nord amb una superfície de 234’65 ha. de nou sòl industrial. Conclusió: Terrassa te uns polígons bastant envellits, mancats d’alguns serveis, i sense pràcticament cap instrument de gestió i representació, i alhora caldria generar nou sòl industrial a la ciutat que internalitzi les tendències de la nova indústria quant a la fabricació i la distribució i que també tingui en compte els criteris de sostenibilitat, en tots els seus àmbits, així com una millor connexió amb la ciutat. A ON ANEM? Durant aquest mandat s’han posat en funcionament eines de planificació estratègica, la més important però no la única ha estat el Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa (PDIT), aprovat pel Ple municipal el mes de maig de 2016 i amb un amplíssim consens tant social com empresarial. Aquest Pla fa una diagnosi acurada de la realitat industrial de la ciutat, dels 11 sectors econòmics analitzats, el PDIT prioritza els següents:

Alimentació i indústria auxiliar.

Salut i indústria auxiliar.

Òptica i fotònica.

Químic.

Moda i indústria auxiliar. Aquests sectors, amb una forta implantació a la ciutat, disposen de cadenes de valor diferenciades i amb una alta especialització. Algunes tenen producte propi i també venen al detall, controlant el procés productiu i la venda. I, tanmateix, el PDIT dibuixa les línies estratègiques de futur. A tall de resum:

Potenciar la cohesió social. Elevar el nivell de vida de les persones i simultàniament reduir els desequilibris en renda i en accés a les oportunitats. Des d’una perspectiva inclusiva cal fomentar la igualtat d’oportunitats i tenir cura de la inserció de persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

Fomentar la competitivitat de les nostres empreses. Millorar la eficiència en els processos productius i incrementar l’oferta de productes i serveis als mercats i generar o consolidar llocs de treball estables i de qualitat. En aquest sentit i d’acord amb el PDIT hem dut a terme els següents projectes:

Terrassa aposta per la indústria, que contemplava accions de diagnosi, de consulta i assessorament i de formació a mida de les necessitats de les empreses.

22

Comunitat on line “open industry”. Hem posat en marxa aquest portal que esdevé el punt de trobada digital de les empreses i professionals de la indústria 4.0. Aquest projecte té caràcter supramunicipal.

Pla d’acció sectorial per el desenvolupament de la indústria 4.0 a la ciutat. Aquest projecte ha estat aprovat pel SOC al 2017 i es desenvoluparà enguany i durant el 2018.

Projecte d’economia circular i simbiosi. Estem desenvolupant accions de caràcter transversal en els àmbits de la gestió i aprofitament de residus, de l’eficiència energètica i dels serveis compartits, per tal de generar sinergies en el teixit empresarial i que facilitin noves formes d’interacció entre les empreses.

Accions destinades a captar inversions per projectes locals. Aquestes accions s’han desenvolupat mitjançant un projecte de captació d’inversions i també participant amb institucions supra locals com ACCIÓ (agència per la Competitivitat de l’empresa).

Impulsar l’emprenedoria. Terrassa té una gran capacitat d’emprenedoria, però cal desenvolupar tot el potencial dels agents locals: Leitat-UPC-emprenedors locals. És imprescindible que tant el parc tecnològic Leitat com la universitat estiguin integrades de manera més activa en la realitat socioeconòmica de la ciutat.

Potenciar l’economia social. Cal posar en valor les activitats econòmiques que es desenvolupen a la ciutat sota la forma jurídica d’entitats d’economia social. En aquest sentit cal potenciar aquestes iniciatives i alhora establir un Pla de treball específic d’aquest àmbit econòmic.

Fomentar la innovació. La innovació està en la base de la competitivitat empresarial, no es tracta només d’innovar a nivell de cada empresa, sinó d’establir un ecosistema d’innovació. En aquest sentit cal potenciar l’ecosistema d’innovació orbital 40, avaluar les potencialitats de la indústria 4.0 i fomentar experiències d’economia circular i simbiosi entre les diferents empreses i agents locals.

Apostar decididament per la internacionalització. En tot aquest procés de globalització i recerca de nous mercats, cal apostar conjuntament amb les entitats i institucions locals, en programes d’internacionalització que permetin a les empreses locals vendre més i millor arreu. Cal desenvolupar accions orientades d’iniciació, de diversificació i de consolidació de productes i serveis.

En aquest sentit i d’acord amb el PDIT s’ha fet un conveni amb la Cambra del Comerç i Indústria un programa de suport a la internacionalització d’empreses locals.

Millorar l’entorn industrial. Cal dissenyar els nous espais industrials des d’una perspectiva diferent. Cal dotar-los de serveis, fer-los eficients des del punt de vista energètic i que disposin d’instruments de participació i representació. Quant els PAE’s ja existents cal també posar-los al dia quant a infraestructures i serveis.

En aquest mandat, s’ha començat a treballar una línia de millora quant al manteniment dels polígons industrials de la ciutat, especialment pel que fa a la pavimentació, a les voreres, als guals, a l’arbrat, etc..

Els Bellots I, les actuacions al carrer de Miño i la rotonda del carrer de Colom són les actuacions més rellevants dutes a terme fins ara.

S’ha presentat un projecte de modernització per millorar els espais industrials i la competitivitat. Projecte integral de modernització dels polígons industrials. Aquest projecte ha estat presentat a la primera convocatòria que fa la Diputació de Barcelona i té per objecte realitzar actuacions de millora en quasi tots els polígons industrials ubicats al sud de la ciutat (203’8 ha.) Les actuacions més importants que es preveuen dur a terme són;

23

1. Creació d’un centre de serveis de proximitat a les empreses, ubicat a la masia

dels Bellots. 2. Sistema integrat de millora de l’accessibilitat i mobilitat en tot aquest àmbit. 3. Instal·lació de tres zones de recàrrega de vehicles elèctrics amb panells

fotovoltaics. 4. Accions de millora de la senyalització viària. 5. Renovació de la retolació i numeració dels carrers d’aquest àmbit.

Fomentar l’associacionisme empresarial en els PAE’s. El PDIT estableix la necessitat de disposar d’instruments de gestió i de representació dels PAE’s , ja siguin associacions, juntes de conservació, de compensació...

A la nostra ciutat només existeix una entitat de gestió i representació d’un polígon existent: Els Bellots. Cal apostar decididament cap al Districte Industrial i nodrir els diferents polígons d’instruments de gestió i de representació.

.

24

PERSPECTIVES PRESENTS I FUTURES EN RELACIÓ …governobert.terrassa.cat/transparencia/wp-content/...Actualment, Terrassa és la 3a ciutat de Catalunya en població total, guanyant

Documents