Paisatge muntanya

La vegetació es divideix en estatges segons l’altura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya: l’alpina o pirenaica i la resta de muntanyes.

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA

Estatge nival, per damunt dels 3000 metres, amb vegetació rupícola (sobre les roques) on hi ha neu.

Estatge alpí: entre els 2400 i els 3000 metres: prats quan es produeix el desgel.

Estatge subalpí: entre els 1200 i els 2400 metres: vegetació de coníferes (avets, pi negre i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el rododendre.

Estatge basal: fins els 1200 m, bosc d’alzines o roure , en funció de si és solana o obaga.

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA- Activitats

relacionades amb la ramaderia i l’explotació forestal.

- Activitats relacionades amb el turisme rural, de muntanya,...

LIQUEN

PIS NIVAL : (DAMUNT DE 3000 M) CREIXEN PETITES PLANTES ADAPTADES A LES ROQUES (RUPÍCOLES) COM ELS LÍQUENS I MOLSES

MOLSA

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINAPIS ALPÍ (ENTRE 2400 I 3000 M) GRAN PART DE L’ANY AQUESTA ZONA ESTÀ COBERTA DE NEU ,LA VEGETACIÓ QUE S’HI DESENVOLUPA SÓN ELS PRATS

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINAPIS SUBALPÍ

RODODENDRES

NABIU (ARÁNDANO)

FAIG (HAYA)

AVET

PI NEGRE

INCLOU CONÍFERES COM EL PI NEGRE I AVET (A VEGADES FAIG) I SOTOBOSC FORMAT PER ARBUSTOS.

Es caracteritza per l’absència d’estatge subalpí, de coníferes. Passa directament del bosc propi de la zona (caducifoli a la regió atlàntica i perennifoli a la mediterrània) a l’estatge supraforestal, a partir dels 1900 metres. Aquest darrer estatge es compon de petits arbustos, el tipus dels quals varia segons el clima.

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA

PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA