-
Gustavo DudamelOrquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de
Venezuela
DivenDres, 16 De gener De 2015. 20.30 h–Sala de Concerts
07
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)Simfonia núm. 5, en Do menor,
op. 57 Allegro con brio Andante con moto Scherzo. Allegro
Allegro
31’
II
Richard Wagner (1813-1883)El capvespre dels déus Viatge de
Siegfried pel Rin (Acte I)
Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (Acte III)
Lohengrin Marxa nupcial (Treulich geführt) (Acte III)
Siegfried Murmuris del bosc (Acte II)
Tannhäuser Entrada dels convidats al Palau (Freudig begrüßen wir
die edle Halle) (Acte II)
10’
7’
10’
5’
7’
Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela
Orfeó CatalàCor de Cambra del Palau de la Música Catalana(Josep
Vila i Casañas, director)
Gustavo Dudamel, director
-
Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia
Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra
Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea
Amics Benefactors
Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat
Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola —
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de
Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. —
Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda —
Loteria de Catalunya — Memora — Metalquimia, S.A. — Quadis — Roca
Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A.
Col·laboradors
Mecenes Protectors
Media Partners
Tots sou part del Palau
Mecenes d’Honor
Gràcies!
-
Per alguna raó –no del tot ben aclarida per musicòlegs i
historiadors– la música de Beethoven –juntament amb la de Bach,
Mozart, Schubert, Brahms i el llarg etcètera d’“alemanys” del segle
xix– va prendre caire d’universalitat, la qual cosa es va acceptar
durant molt de temps sense cap mena de trasbals. Una simfonia com
la Cinquena de Beethoven semblava que expressava –i ho sembla
encara ara– la lluita de l’individu, que transcorre de la tragèdia
a l’heroisme; de les tenebres a la llum; del que és més contingent
als reclams del destí. Allà hi ha l’ésser humà com a individu
abstracte i no hi veiem –o no hi volem veure– res que sigui
“alemany”, ni “vienès” ni molt menys embolcalls amb aires
patriòtics com va dir Berlioz quan un vell militar francès va
cridar en una execució: “Vive l’Emperor, l’Emperor!” No hi ha
“germanisme” ni “nacions”, allà; i si n’hi havia, al capdavall va
ser assumit com a universal o, potser, com va afirmar Schumann, com
“un fenomen natural”.
Però, com és ben sabut, aquest statu quo va ser objecte de
rebel·lió. Aquell predomini “alemany” va ser percebut com una
amenaça a la creació autòctona i contra aquesta mena
d’“universalisme” es van exacerbar els nacionalismes, que van
produir fruits artístics de pes –des d’Espanya fins a Rússia, des
de Finlàndia fins a Hongria–, i tal com era costum dels
nacionalismes del segle xix, es van somoure les passions fins a
patir calamitats polítiques i, encara més, desgràcies humanes: des
de nacionalismes fallits, comunes esclafades, francesos i prussians
enfrontats i un parell de confrontacions mundials amanides amb
música de cada bàndol. Al principi, i al final, de tot plegat, hi
havia Richard Wagner.
Amb Wagner, el patriotisme germànic sorgí amb tota la seva força
en el terreny artístic. No significa que “La victòria de
Wellington” bethoveeniana, o aquell Triumphlied de Brahms escrit a
l’empara de la victòria en la Guerra Francoprussiana, no ho fossin;
sinó que Wagner va fer alguna cosa més: va teoritzar-hi. Mentre que
Beethoven només rondinava sordament davant de Napoleó i Brahms amb
prou feines avançava en els compromisos polítics més enllà dels
seus adorats “soldadets de plom”, Wagner bastí un sistema i una
justificació històrica. Des de la utopia socialista, passant per la
revolució i la barricada, Wagner va arribar a la idea d’un “home
just i fort, a qui la Revolució donarà la força, la bellesa i
l’art!”.
Així doncs, la música va emmalaltir d’història. Wagner va
delirar amb un art i una música que no havia de sorgir “ni de la
bruta base de la nostra cultura actual, ni de l’horrible solatge de
la vostra moderna i refinada formació” i va arribar a convertir-se
–cap al 1833– d’universal en ultralocalista, llegiu-hi Bayreuth i
el seu únic afany: un sol compositor, una sola música, un sol
poble.
Comentari del programa
-
L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do m, op. 57Orquesta
Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela. Gustavo Dudamel,
director.
Deutsche Grammophon.
Orquestra Filharmònica de Viena. Carlos Kleiber, director.
Deutsche Grammophon.
Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director.
Emi.
Orquestra de Cleveland. George Szell, director. Sony.
Orquestra de Cambra d’Europa. Nikolaus Harnoncourt, director.
Teldec.
Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi.
Staatskapelle Berlin. Daniel Barenboim, director. Teldec.
Orquestra Filharmònica de Berlín. Herbert von Karajan, director.
Deutsche Grammophon.
R. Wagner: Viatge de Siegfried pel Rin (d’El capvespre dels
déus)Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (d’El capvespre dels
déus)Murmuris del bosc (de Siegfried)
Orquestra Filharmònica de Viena. Hans Knappertsbusch, director.
Decca.
Orquestra Filharmònica de Viena. Georg Solti, director.
Decca.
Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi.
Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director.
Emi
Marxa nupcial (de Lohengrin)Escena del segon acte de
Tannhäuser
Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Georg
Solti, director. Decca.
Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth. Wolfgang Sawallisch,
director. Philips.
Cor i Orquestra Staatskapelle Berlin. Daniel Barenboim,
director. Teldec.
Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític
musical
Discografia
Pots escoltar alguna de les peces aquí.
Però els temps canvien. El centre d’Europa continua sent el
bressol de la cultura occidental, però tal com s’autoresponen
Kreutziger-Herr i Bönig –en un llibret fantàstic, Música clàssica:
101 preguntes fonamentals–: Alemanya, al segle xxi, ja no és el
país de la música. Seguim-ne l’argument: “Alemanya passa avui per
ser el país de la música. Amb raó, si es té en compte la xarxa
d’escoles de música, la quantitat d’orquestres o el nombre de
teatres d’òpera i s’esmenta el milió de músics i llecs involucrats
en el camp de la música sacra... Mentre que... a Itàlia només hi ha
un nombre reduït d’organistes que puguin viure de la seva tasca,
només a Colònia es disposa de quaranta músics d’església a jornada
completa...”
Però aquesta “hegemonia musical”, hauria comportat un alt preu
en distorsionar la multiplicitat d’una vida musical que ja no és
“un fenomen nacional” alemany, sinó que viu de l’intercanvi
globalitzat. I així, conclouen que hi ha noves pàtries per a la
música clàssica: “des de fa uns quants anys, a l’Amèrica del Sud i
en nombrosos països asiàtics”.
I havent arribat a Dudamel i la Sinfónica “Simón Bolívar” de
Venezuela, ens hem de demanar: ¿potser veurem un enfrontament de
cosmovisions musicals o bé la trobada de la mirada jove i tropical
amb el que és clàssic i teutó? Fa temps que Dudamel i els seus
“germans” –com té el costum de dir– han deixat de ser fenomen
mediàtic per esdevenir una opció de qualitat en el circuit
internacional. Ja queda lluny l’any 2007, en què amb xandall de
colors van tocar el mambo de Bernstein (després d’una superba
Desena de Xostakóvitx) i que Paul Gent de «The Telegraph» va
escriure: “the greatest PROM of all times”.
Per tant, aquesta orquestra i el seu director no vénen a
demostrar res que abans no hagin fet amb solvència comprovada: que
a Veneçuela, des del 1975, hi ha un Sistema d’orquestres infantils
i juvenils que converteix la música en un mecanisme de
socialització allunyat del model del virtuós vuitcentista; que els
seus integrants tenen una mestria tècnica i una unitat estilística
producte d’un dur treball –molt dur– des de nens, guiats per
veritables escoles de tècnica i interpretació, com la creada pel
pedagog i violinista veneçolà José Francisco del Castillo; i que,
al capdavall, si hom acara la música d’una manera fresca, sense
prejudicis, sense la història com a càrrega, sense nacionalismes
com a fita i, com va dir Simon Rattle, “sense sentit de culpa”, és
capaç d’emocionar-nos fins a sorprendre’ns i astorar-nos.
Però compte..., perquè Beethoven i Wagner encara hi són. Ara bé,
reinventant-se.
Carlos Calderón Urrezitieta, Doctor en humanitats, músic i
historiador
-
És un dels cors amateurs de referència del país, fundat l’any
1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori
coral català i universal i vetllar per l’excel·lència artística de
les seves interpretacions. Aquests valors n’han marcat la
trajectòria fins a l’actualitat. Té la seu al Palau de la Música
Catalana, construït entre el 1905 i el 1908 i declarat Patrimoni
Mundial per la UNESCO.
Al llarg de la seva història l’Orfeó ha interpretat les obres
més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres
audicions al nostre país d’obres com la Missa en Si menor de Bach o
Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes del
panorama internacional, com R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals,
Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, C. Dutoit o L. Maazel, entre
d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas n’és el director
titular.
El juny de 2013 l’Orfeó Català va oferir els Gurrelieder de
Schönberg a la Konzerthaus de Viena, al costat de la Wiener
Singakademie, sota la direcció de Kent Nagano, i l’1 de juliol va
interpretar el Requiem de Gabriel Fauré amb l’Orquestra
Filharmònica de Berlín sota la direcció de Sir Simon Rattle al
Palau de la Música Catalana. El febrer de 2014 l’Orfeó va oferir un
concert a la sala Gulbenkian de Lisboa amb motiu de la seva
reinauguració.
Entre els propers compromisos de l’Orfeó Català cal destacar,
l’abril de 2015, el concert al Royal Festival Hall de Londres
actuant al costat de la London Philharmonic Orchestra i el London
Philharmonic Choir, sota la direcció de Tomáš Netopil, per
interpretar la Missa glagolítica de Leoš Janáček. També a Londres,
oferirà en solitari un concert de música coral al Cadogan Hall, en
el marc del festival Choral at Cadogan!
Orfeó Català
Biografies
@ Antoni Bofill
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (CCPMC) va ser
creat el 1990 per l’Orfeó Català, amb Jordi Casas i Bayer al
capdavant i amb la missió de difondre la música coral, promoure la
recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova
creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director els primers 21
anys. Des del setembre de 2011 ho és Josep Vila i Casañas.
Té un repertori que va del Renaixement al segle XXI, i abasta
formats com la música a cappella i les obres coral-orquestrals i
operístiques. El rigor estilístic i la riquesa interpretativa li
van valer el Premi Nacional de Música de la Generalitat de
Catalunya i l’han portat a col·laborar amb prestigioses orquestres,
sota la batuta de directors com F. Brüggen, H. Christophers, Sir
Colin Davis, P. Heras-Casado, J. López Cobos, V. P. Pérez, J. Pons,
A. Ros Marbà o J. Savall, entre d’altres.
De les activitats recents, destaca l’actuació a la Konzerthaus
de Viena (Gurrelieder de Schönberg amb Kent Nagano i la Wiener
Symphoniker) i la interpretació del Requiem de Fauré amb la
Filharmònica de Berlín, sota la batuta de Sir Simon Rattle, al
Palau de la Música Catalana. La temporada passada va actuar al
costat de Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski en una gira
europea (Orfeo ed Euridice de Gluck). Recentment ha realitzat una
gira europea per interpretar l’Oratori de Nadal de Bach amb Les
Talens Lyriques i Christophe Rousset, a Lausana (23 de novembre),
Pamplona (16 de desembre), Palau de la Música Catalana (18 de
desembre) i París (20 de desembre). Aquesta temporada debutarà amb
l’Orfeó Català al Royal Festival Hall de Londres (abril de 2015)
amb la London Philharmonic i el London Philharmonic Choir (Missa
glagolítica de Janáček).
Des de l’any 2010, el CCPMC és membre de The European Network
for Professional Chamber Choirs (TENSO).
@ MolinaVisuals
Cor de Cambra del Palau de la Música
-
Fundada pel mestre José Antonio Abreu, és el col·lectiu més
emblemàtic del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e
Infantiles, de Veneçuela. Els seus 180 membres –nomenats Artistes
per la Pau per la UNESCO– s’han format amb el programa acadèmic
d’El Sistema, han participat en classes magistrals de professors de
renom i han actuat sota la batuta de directors emblemàtics com Sir
Simon Rattle, Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Krzysztof
Penderecki, Esa Pekka-Salonen i Lorin Maazel, entre d’altres.
La darrera dècada, l’orquestra ha realitzat nombroses gires
internacionals, amb grans elogis de la crítica i del públic, i ha
participat en festivals importants, com els BBC Proms de Londres,
Edimburg, Schleswig-Holstein, Lucerna, Salzburg, Istanbul, Berlin
in Lights del Carnegie Hall i Semperoper de Dresden.
Igualment, ha estat acollida per les sales més prestigioses
d’Europa, Àsia i Amèrica (Royal Festival Hall de Londres,
Konzerthaus de Viena, La Scala de Milà, Salle Pleyel de París,
Accademia di Santa Cecilia de Roma, Teatro Colón de Buenos Aires i
altres auditoris destacats a Oslo, Estocolm, Sant Petersburg,
Moscou, Varsòvia, Atenes, Granada, Madrid, Barcelona, Zuric,
Pequín, Seül, Tòquio, Chicago, Filadèlfia, Washington, San
Francisco, Los Angeles, Toronto, Mont-real, Equador, Xile i les
illes del Carib).
El gener de 2013 l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de
Venezuela va enregistrar la banda sonora de la pel·lícula d’Alberto
Arbeo Libertador, composta per Gustavo Dudamel. Després va oferir
dos concerts a París i va debutar al Pròxim Orient amb concerts a
Oman i Abu Dhabi. El febrer va viatjar a Califòrnia en una
residència conjunta amb la Filharmònica de Los Angeles.
L’orquestra i Gustavo Dudamel enregistren per a Deutsche
Grammophon i ja han publicat gravacions de les Simfonies núm. 5 i
núm. 7 de Beethoven, la Cinquena de Mahler, un àlbum Txaikovski amb
la Simfonia núm. 5 i Francesca da Rimini, i el superèxit Fiesta,
amb obres de compositors llatinoamericans.
Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela
©Noheli Oliveros©Nohely Oliveros
-
©Courtesy of GD
Es defineix per la seva vocació de fer accessible la música a
tothom. Com a director simfònic i operístic, la seva música
continua inspirant els públics de totes les edats i d’arreu del
món. Director musical de la Filharmònica de Los Angeles i de
l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, l’impacte del
seu lideratge musical travessa fronteres. A més del compromís amb
aquestes orquestres, que ocupa la major part del seu calendari,
també és convidat per algunes de les institucions musicals més
importants. Aquesta temporada retorna a la Filharmònica de Berlín i
a l’Staatskapelle de la mateixa ciutat, Simfònica de Göteborg,
Orquestra de la Tonhalle de Zuric i Filharmònica de Viena, amb la
qual actuarà a Viena, Salzburg i en gira per Europa i Àsia.
Recentment ha fet la primera incursió en la composició per al
cinema amb la banda sonora de The Liberator (octubre de 2014),
sobre la vida de Simón Bolívar, de la qual va escriure la música i
va enregistrar la banda sonora amb l’Orquesta Sinfónica “Simón
Bolívar” de Venezuela.
Gustavo Dudamel compleix la seva sisena temporada com a director
musical de la Filharmònica de Los Angeles, amb la qual ha prorrogat
contracte fins a la temporada 2018-19, moment que coincideix amb el
centenari de l’orquestra. Sota el seu lideratge, l’orquestra ha
ampliat la seva qualitat amb nous projectes, com la Jove Orquestra
de Los Angeles, que apropa la música a les comunitats més
desfavorides de Los Angeles, prenent com a model El Sistema
veneçolà.
En la setzena temporada com a director musical del Sistema
Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela
–i després de portar aquesta institució a la quarantena temporada–,
Dudamel continua liderant l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de
Venezuela, tant a Veneçuela com en gira.
Artista exclusiu de Deutsche Grammophon des del 2005, i
guanyador d’un Grammy, ha fet nombrosos enregistraments per a
aquest segell, així com també molts DVD que capten l’entusiasme
dels moments més significatius de la seva vida musical.
Dudamel és un dels directors més premiats de la seva generació.
Les distincions que ha rebut inclouen, entre d’altres, el Premi
Leonard Bernstein 2014 al compromís vital per l’elevació de la
música en la societat, de la Longy School; Músic de l’Any 2013 de
«Musical America»; l’ingrés al Saló de la Fama de «Gramophone»; el
Premi Eugene McDermott de les Arts 2010, al MIT; Chevalier de
l’Ordre des Arts et des Lettres, i la consideració de ser una de
les cent persones més influents de l’any 2009, segons la revista
«Time».
Nascut el 1981 a Veneçuela, l’accés a la música per a tothom ha
estat sempre al centre de la filosofia de Gustavo Dudamel, tant en
les activitats professionals com en el terreny filantròpic i
personal.
Gustavo Dudamel, director
-
José Antonio Abreu, director fundadorGustavo Dudamel, director
musicalEduardo Méndez, director ejecutivoValdemar Rodríguez,
director ejecutivo adjuntVíctor Rojas, General ManagerManuel Moya,
Deputy General Manager
Violins IAlejandro CarreñoBoris SuárezCarlos VegasJesús
PintoEduardo SalazarDouglas IsasisAnna GonzálezDaniela BecerraEbert
CeballoEmirzeth HenriquezFelipe RodríguezGregory CarreñoHéctor
RoblesJaneth SapienzaJosé SilvaLuis BarazarteLuis GonzálezLuis
NavarroMaría OviedoNicole RodriguezOriana SuarezRubén LópezVerónica
BaldaJorge VelásquezWilfredo PérezKenneth Jones
Violins IIMoisés MedinaAlirio VegasWilliam GonzálezGregory
MataAnderson BriceñoAdriana Von BurenCarlos PerdomoDaniel
HerreraDaniel MarínEduardo GómesEnrique CarrilloGleirys
GómezImanuel SandovalIsrael MéndezJosé GuedezJuan PérezOswaldo
MartínezPatricio MeriñoRonnie MoralesWilliam LópezAlessandro
LugoDaniel SánchezJairo González
ViolesIsmel CamposLuis AguilarCarlos CoralesDavid PeraltaFabiana
ÁlvarezLuís FernándezGreymar MendozaJhoanna SierraltaJuan ChacónLuz
CadenasMary AlvaradoMiguel JerézPedro GonzálezSamuel JiménezMabel
RodríguezNestor AlvarezRichard UrbanoOmar PérezPedro Rondón
VioloncelsEdgar CalderónAimon MataCarlos EreúAbner PadrinoJean
CoronadoCésar GiulianiEnn DíazGabriela JiménezJhonn RujanoLeandro
BandresLuis MataMaricmar PérezMónica FríasRicardo CornielYackson
SánchezRoberto PérezJuan MéndezFrank ValderreyManuel Hernández
ContrabaixosClaudio HernándezFreddy AdriánJorge MorenoLuis
PeraltaOscar LuqueCarlos RodríguezIsmer BolívarNathaly AlgindiPaola
GarcíaEmilse RíosLuis PrimeraElizabeth Liotta
FlautesKatherine RivasAlexis AnguloAron GarcíaDiego
HernándezEngels GómezMariaceli NavarroYaritzy CabreraEtni
MolletonesFernando MartínezEmily Ojeda
OboèsFrank GiraldoElly GuerreroElvis RomeroHairin ColinaNéstor
PardoLuís GonzálezDaniel VielmaMaría Acosta
ClarinetsDavid MedinaRanieri ChacónCarlos EscalonaVíctor
MendozaDemian MartínezWilliams MoraJeslan Fernández
FagotsGonzalo HidalgoDaniel GarcíaEdgar MonrroyAquiles
DelgadoVictoria RieraAlejandra AlfonsoCesar Villamizar
TrompesDaniel GraterolJosé GiménezReinaldo AlbornozJosé
MelgarejoDanny GutierrezEdgar AragónLuis CastroJavier MijaresJosé
LeónEnmanuel HidalgoCarlos Martinez
TrompetesTomás MedinaGaudy SánchezAndrés AscanioAndrés
GonzálezLeafar RiobuenoRomán GrandaMiguel AlbornozMiguel
TagliaficoVíctor CalderaWilfrido Galarraga
TrombonsPedro CarreroAlejandro DíazEdgar GarcíaJackson
MurilloJhonathan SalazarLewis EscolanteFrancisco BlancoAlexander
MedinaJhonder SalazarLisandro Laya
Tubes Leswi PantojaChristian Delgado
PercussióFélix MendozaRamón GrandaAcuarius ZambranoEdgardo
AcostaJuan SilvaLuis TrejoLuzbel JiménezMatias AzpuruaSimón
GonzálezVíctor VillarroelJuan Pérez
ArpesAnnette LeónGalaxia ZambranoRodolfo SarabiaAdel
Solórzano
TeclatsPablo CastellanosVilma Sánchez
Responsable de giraArlette Dávila
Coordinador d’orquestaCésar MarvalYerusca González
Director equip wscenariRamón Vega
Equip d’escenariEdgar CamachoJosé CampuzanoNaudy NaresEric
DelgadoRichard Santafé
Formació orquestral
PROGRAMA PALAU_17x24.indd 2 24/12/14 12:09
-
Palau de la Música CatalanaC/ Palau de la Música, 4-608003
Barcelona93 295 72 00
Troba’ns a:
Palau 100 Constel·lacióSala de Concerts
DissABTe, 17.01.15 – 20.30 h
Palau 100 PianoSala de Concerts
Palau 100 PianoSala de Concerts
Palau 100 PianoSala de Concerts
DiJOUs, 05.02.15 – 20.30 h
DiJOUs, 29.01.15 – 20.30 h
DiMArTs, 10.02.15 – 20.30 h
Propers concerts de Palau 100:
Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de VenezuelaGustavo Dudamel,
director
J. Orbón: Tres versiones sinfónicasG. Mahler: Simfonia núm. 5,
en Do diesi menor
Preus: 32, 53, 70, 97 i 160 euros
Iván Martín, piano
A. Soler: 3 SonatesE. Granados: Valses poéticosE. Granados:
Allegro de conciertoF. Liszt: Nuages grises & FuneraillesC.
Debussy: 4 PréludesC. Debussy: L’isle joyeuse
Preus: 15 i 25 euros
Sir András Schiff, piano
W. A. Mozart: Sonata núm. 17, en Si b major, KV 570L. van
Beethoven: Sonata núm. 31, en La b major, op. 110F. J. Haydn:
Sonata núm. 16, en Re major, Hob. XVI:51F. Schubert: Sonata en La
major, D. 959
Preus: 21, 30, 42 i 60 euros
Josep Maria Colom, piano
M. de Falla: Canción; Hommage au tombeau de Debussy; Fantasia
BaeticaF. Mompou: Música callada (extractes)C. Debussy: La soirée
dans GrénadeR. Wagner: ElegiaF. Liszt: Sonata en Si menor, S.
178
Preus: 15 i 25 euros