Opuscle la Salle Comtal - octubre 2015

136 anys de presència dels Germans

de La Salle a Ciutat Vella

Comunitat Educativa de La Salle Comtal

Coordinació: Marta Martínez i Montse Sangés

Disseny: Joana Sneyers

ÍNDEX

1. Presentació de l’edifici

2. La façana principal

3. L’entrada principal

4. El pati

5. L’escala

6. El passadís

7. El menjador

3

Els Germans de La Salle van arribar a Barcelona el 1879. A l’a-

gost de 1905 van adquirir unes parcel•les del que havia estat el

convent de Sant Francesc de Paula per a la construcció d’un nou

col•legi al carrer d’Amadeu Vives (abans carrer Cameros).

El 3 de setembre de 1906 van començar les classes.

Era el quart i definitiu canvi de lloc del col•legi La Salle Comtal i

que des d’aleshores continua atenent els nens i nenes de les fa-

mílies que ens els confien.

Arquitecte

L’edifici, com es pot veure a la inscripció que hi ha a la dreta de la

façana, és de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Fou

membre de la segona generació dels Bassegoda, una família bar-

celonina d’arquitectes procedent del poble de Bassegoda, munici-

pi d’Albanyà, comarca de l’Alt Empordà.

Va tenir una vida molt activa.

Fou secretari de la Junta Permanent de la Unió Catalanista per

l’Assemblea d’Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya, fou

membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres (1922) i de la Reial

Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També del jurat

de les edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barcelona.

Com a escriptor va ser premiat als Jocs Florals del 1880, 1881,

1884 i 1885.

Fou redactor de La Renaixença, la Il·lustració Catalana i l’Avenç, i

col·laborador al Diari de Barcelona i a la Vanguardia.

Com a arquitecte va participar en el pla de reforma de Barcelona.

Va ser l'arquitecte municipal d’Igualada i Olot.

4

1. PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

Obres representatives:

- Vil·la Rosita a Sant Boi de Llobre-

gat.

- la casa Rocamora, Passeig de Grà-

cia del número 6 al 14, cantonada

amb el carrer de Casp.

- la casa Berenguer, al carrer Dipu-

tació 246, entre Rambla de Catalu-

nya i Balmes.

- el casino del Masnou.

- i altres edificis a Barcelona, a Olot i

Igualada (Escola Garcia Fosses,

que continua amb la funció docent;

la cripta del cementiri vell, etc.)

- el col·legi Sant Josep, ara La

Salle Comtal, pel qual va rebre el

premi d’edificacions urbanes de l’A-

juntament de Barcelona l’any 1907

avalada per tècnics en assumptes

d’higiene i pedagogia i ratificada per

una placa de bronze situada a la

façana al costat de la porta principal

d’entrada al centre.

Aquell mateix any competia amb la

casa Batlló, però va guanyar l’edifici

d’en Bassegoda per la sobrietat de

les seves línies.

5

Bonaventura Bassegoda i

Amigó per Ramon Casas

Estil arquitectònic

Edifici del 1905-1906, projectat dins d‘un estil neogòtic que s’ex-

pressa en els arcs ogivals de les obertures del primer pis i més

clarament en la porta principal.

La façana d’estuc (pasta de gra fi composta per guix, pols de mar-

bre en ocasions, cola, que quan s’asseca s’endureix; la seva finali-

tat és decorar i reforçar el mur i impermeabilitzar-lo) imitant car-

reus. Aquesta queda definida pels emmarcaments de les finestres

fets amb maó vist, però adoptant una forma diferent en cadascuna

de les plantes.

La pedra prové de les pedreres de Montjuïc.

També són de maó vist les pilastres i cantoneres dentades que

remarquen els eixos verticals, les cornises que separen les plantes

i el joc de mènsules sota el ràfec de la coberta. (Mènsula: element

arquitectònic encastat i sobresortint del mur).

Modernisme

Moviment cultural que es produeix a Europa al final del segle XIX i

principis del XX. Afecta totes les manifestacions de l’art i el pensa-

ment.

Rep diferents noms: a Bèlgica/França Art Nouveau, a EEUU Ti-

fany, a Itàlia Stile Liberty.

A Catalunya l’inici d’aquest moviment el podem situar cap al 1882.

Té unes dimensions i personalitat especials. Podem trobar mani-

festacions arreu de la geografia catalana en mercats, habitatges.

El moment històric és l’idoni, ja que es produeix un creixement

econòmic i una reafirmació nacional a Catalunya.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa la modernització de

tècniques de construcció sempre conservant elements tradicionals

i enllaçant amb l’estil gòtic amb el qual guarda un cert pa-

ral·lelisme.

6

El Modernisme va trobar en l'arquitectura la seva representa-

ció artística més completa. Els arquitectes entenen els edificis

com una obra d'art total i valoren per igual estètica i funcionali-

tat. Són sovint decoradors: en els interiors, dissenyen tots els

detalls, el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, el mosaic, la

forja.

Per aquest motiu, les arts aplicades o decoratives (ceràmica,

vidre, forja i d'altres arts d'ofici) recuperen la importància que

havien perdut a causa de la industrialització i afegeixen així

l’ornamentació a l'estructura arquitectònica. Aquestes van ser

essencials en el desenvolupament del Modernisme a Catalu-

nya en crear-se una important infraestructura d’especialistes,

artesans, tècnics i artistes. De moltes de les produccions no

es coneix l’autor, és un art anònim.

El nucli més representatiu d’aquestes noves actituds és la re-

vista l’Avenç (1881-1893) des d’on es promou una ciència,

una literatura i un art, essencialment moderns, i és la platafor-

ma més influent que impulsa tot el que siguin iniciatives inno-

vadores.

Personatges importants: Ramon Casas, Russinyol, Gaudí,

Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Lluís Muncunill, Ma-

nuel Raspall, Marc Riera i Campins, etc.

7

Cal destacar els colors de l’edifici: vermellosos, blaus, verds (els co-

lors de la natura).

Observem el nom de l’arquitecte gravat a la pedra i la data 1906

(trencadís) any de la seva finalització (com si hagués volgut signar-ho

com un llibre).

La Forja:

És un dels elements més treballats durant el modernisme. Tracten el ferro

com si fos paper, li fan fer un munt de formes diferents.

Hi ha dues maneres de treballar el ferro forjat:

treballat a la farga, escalfant-lo i conformant-lo picant amb el mall a sobre

de l’enclusa.

el de fosa, que consisteix a omplir motllos de formes diverses, amb el

ferro fos.

Aquí podem veure les dues maneres de treballar-lo en les reixes de les fi-

nestres, on també podem observar les característiques del modernisme:

- predomini de la línia corba sobre la recta.

- el retorçament de la línia.(= que fem amb una tovallola mullada per treure-li l’aigua).

- el dinamisme de les formes.

- l’ús de motius vegetals i naturals.

- el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica.

Aquí les reixes tenen dues funcions: l’estètica i

la de protecció. Els modernistes sempre fan

les coses molt i molt pràctiques, així que algu-

nes de les finestres del semisoterrani són por-

tes que es poden obrir per donar accés ràpid a

dins de l’edifici (mercaderies, carbó o per se-

guretat).

Les finestres amb les seves reixes guarden la

perspectiva del carrer.

La forja va ser treballada per excel·lents arte-

sans com Masriera i Campins..

8

2. LA FAÇANA PRINCIPAL

La ceràmica:

El Modernisme en les

seves construccions va

incorporar l’ús de la ce-

ràmica, amb una doble

funció: decorativa i higiè-

nica.

En aquesta façana podem veure tres categories d’aquest element:

el del mosaic, s’aprofiten restes de fragments de ceràmica i d’al-

tres rajoles trencades o defectuoses. Es pot veure a les finestres

del primer pis amb colors relacionats amb elements de la natura:

blau, vermellós, verd i també es veu a sota el ràfec de la teulada

envoltant les finestres rodones. En aquest cas es tracta de mosaic

venecià, ja que els materials utilitzats són de ceràmica esmaltada.

rajola més senzilla, de color verd que se situa a l’ampit inclinat de

les finestres amb una doble funció: d’ornament i d’utilitat (ajuda a

lliscar l’aigua quan plou cap enfora).

la rajola més elaborada i més cara que podem veure darrere l’es-

cultura de Sant Josep, de colors blaus i verds on es dibuixen coro-

nes de color blanc (Antoni Maria Galllissà).

Mario Maragliano, italià establert a Barcelona, va ser l’introductor

de la tècnica del mosaic als edificis catalans.

Artistes destacats: Josep Maria Jujol i Lluís Brú, entre d’altres.

9

Els respiralls

Es poden veure sota el ràfec

de la teulada i sobre cada fi-

nestra els respiralls que per-

meten la ventilació de l’edifici.

Simbòlicament pot represen-

tar que l’escola ha de ser

oberta i amb constant renova-

ció (l’alumnat ha de ser actiu).

Les golfes catalanes, ventilació

La placa premi d’edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barce-

lona de l’any 1907. Hi apareix una noia que lliura una corona de

llorer. Pels romans i grecs era una planta sagrada amb propie-

tats medicinals que es dedicava al déu Apol·lo per celebrar les

batalles guanyades. S’hi pot veure també l’escut de Barcelona

amb un rat penat. Abans hi havia la Vibra (drac) que a poc a poc

va deixar pas al rat penat sobretot en època modernista.

(llegenda del rei Jaume I).

10

Obertura a través de la

qual es ventila l’edifici

Porta principal

Presidida per la figura de Sant Josep amb el nen, situats dalt d’un

suport on podem veure un peix (símbol cristià) i les paraules ITE

AD JOSEPH (aneu a Josep).

Sant Josep és el patró dels Germans de les Escoles Cristianes.

Troben en Sant Josep un model de vida, per la seva fe i obedièn-

cia a Déu.

La mateixa figura la podem trobar, amb petites diferències, a la

cantonada del famós edifici dels Quatre Gats al carrer Montsió,

presidint el molí de l’oli a la Pobla de Segur i al fons del MNAC, i

a l’església del Sagrat Cor de Sarrià. Tots són de l’escola d’en

Josep Llimona i Bruguera. Aquesta imatge es caracteritza pel seu

simbolisme, l’escultor posa més interès en el significat de la seva

obra que en la seva aparença, per això té unes formes molt sim-

plificades. Representa sant Josep com un home d’edat avança-

da, de cabellera llarga i barba retallada, vestit amb una túnica i un

mantell. Sosté el nen Jesús amb el braç esquerre i gira la seva

cara cap a la del nen, en actitud paternal i amorosa. El nen es

recolza en la figura amatent del seu pare. Apareix embolcallat

amb una gran tela que li cobreix les cametes fins a la cintura i

deixa nus el seu tors i braços.

11

Josep Llimona. Obres: Desconsol, el fris de l’Arc del Triomf, Ra-

mon Berenguer (Via Laietana), els relleus del monument a Co-

lom ...

Al darrere, una mostra de ceràmica feta amb rajola plana simu-

lant una cortina, d’Antoni Maria Gallissà (La mateixa rajola la po-

dem veure a la casa Llopis Bofill del carrer Bailèn 113, la Casa

Floris de Canet de Mar , a Casa Gustà de Barcelona i al carrer

Jonqueres nº 10).

Sota la figura de Sant Josep, un “fris” de ceràmica amb les inici-

als JHS de Jesucrist amb la creu grega, les paraules “Ora et La-

bora” i a l’altre extrem les inicials del fundador, Sant Joan Baptis-

ta de La Salle. A sota es poden veure fulles d’olivera (arbre cen-

tenari, mediterrani, que simbolitza el Cristianisme. L’oli ens ali-

menta, ens purifica i ens il·lumina). Al mig la M i A, Mater Aman-

tíssima, una de les advocacions fetes a la Verge Maria, Mare

dels creients o Ave Maria.

I el nom de l’escola Col·legi Comtal, on es pot observar la Creu

Patriarcal en referència a Sant Josep.

A dalt, podem observar l’estrella, símbol dels Germans de La Sa-

lle. L’estrella símbol de guia, de llum ... L’any 1751 els Germans

van acordar que el segell de l’Institut fos l’estel de cinc puntes

amb la inscripció de “Signum fidei”, signe de fe.

12

A banda i banda uns capitells. En el de la dreta es pot veure

un cap d’animal, un mamífer, i en el de l’esquerra possible-

ment un amfibi. Als modernistes els agradava representar ani-

mals (esquirols, àguiles, serps, ...), tant reals com imaginaris

recuperats dels bestiaris medievals i de llegendes populars.

Fulles d’acant: Segons la mitologia grega l’acant neix quan

Apol·lo converteix a una nimfa en aquesta planta. Segons al-

gunes versions podria simbolitzar el patiment de l’home pel

pecat comés. És molt utilitzada en decoracions de capitells i

altres ornaments.

13

Podem observar dos bancs que han estat restaurats. En la seva ornamen-

tació predomina la línia corba amb el dibuix del “cop de fuet”, característic

del modernisme. Mai relacionat amb la violència, sinó com un cop d’eclo-

sió, de força, d’alliberament.

La creu grega de quatre braços iguals representa l’equilibri, els quatre

punts cardinals ... símbol del cristianisme molt present en el modernisme.

Artesans que treballen la fusta: Joan Busquets, Gaspar Homar,

Alexandre de Riquer ...

Tornem a veure els colors de la natura: verd, marró, blau...

Destaquem:

La presència del maó dóna molta funcionalitat, dóna molt de joc segons la seva col·locació. A la paret (de la mateixa manera que les xemeneies de la Pedrera semblen guerrers, podem interpretar que són unes cares que tenen cura dels nens i nenes).

La ceràmica: el fris de la ceràmica blava de tradició valenciana amb mo-tius florals i el motiu dels germans de La Salle amb l’estrella i el lema “Signum Fidei”.

Les antigues fonts i la campana.

Les finestres del primer pis de la façana.

Els quadres de mosaic del passadís de dalt (terra, herba, muntanya, cel).

La presència del ferro que fa que les columnes pugin ser més primes i a la vegada més esveltes.

14

3. L’ENTRADA PRINCIPAL

4. PATI

L’escala

Han estat restaurats tant la forja com el passamans. Potser es pre-

guntaran què fan uns poms en una escala, però per als modernis-

tes sempre hi havia una doble funció: l’estètica i la seguretat de

cara als nens i nenes.

Es pot tornar a veure el treball de forja:

- el dinamisme de les formes.

- predomini de la línia corba sobre la recta.

- el retorçament de la línia.

- l’ús de motius vegetals i naturals.

- el detallisme de la decoració en recerca d’una estètica.

La paret

Una altra vegada la línia ondulada tant del sòcol com la línia divi-

sòria de l’esgrafiat.

15

5. ESCALA

La tècnica de l’esgrafiat

L’entrada intenta ser simètrica. Pujant per l’escala

podem veure a l’arrambador la tècnica de l’esgrafiat,

una antiga tècnica mural que a Catalunya tingué un

gran ús durant el barroc i el neoclassicisme.

Es troba tant en superfícies interiors com exteriors. En

aquest cas en el vestíbul de l’entrada.

L’esgrafiat consisteix a deixar imprès un dibuix o motiu

ornamental en la capa de revestiment d’una paret mit-

jançant un estilet. D’aquesta manera s’aconsegueix dei-

xar al descobert la part inferior del revestiment d’un altre

color o d’altres colors, d’un dibuix prèviament establert.

Cal fer-ho una mica bisellat (al biaix) perquè no salti. Els

autors dels esgrafiats solen anomenar-se estucadors.

Aquí veiem la seriació d’un motiu floral, el lliri de Sant

Josep (al·legoria de l’educació).

16

El treball del vidre. Finestra i porta d’accés al passadís

Té una puixança especial en l’arquitectura modernista. Els vitralls

surten de les esglésies i s’adapten als edificis públics, botigues,

cases particulars, etc.

És una de les arts aplicades més colorista i amb formes molt vari-

ades: cercles, estels, serpentines, flors, fulles, i elements d’influ-

ència oriental, ...

Tècniques: vitralls emplomats, vidres gravats a l’àcid, les mussoli-

nes i els pintats.

Els vitralls es localitzen en els espais més importants d’un edifici,

en aquest cas a la porta i a la finestra i serveixen per a l’obten-

ció d’un espai amb llum natural.

Va ser treballat per vitrallers com Antoni Rigalt i Jeroni Ferran

Granell (Casa Rigalt-Granell Cia).

Motius florals, l’escut dels ger-

mans de La Salle, el seu lema

“Signum fidei”, amb dedicació a

la feina ben feta. A l’altra banda

un escut amb quatre símbols:

l’escut de la ciutat de Barcelona,

l’estrella dels Germans de La

Salle, el símbol de Sant Josep

(la serra i el lliri) i el cap alat i el

bastó amb les serps enroscades

que representa el coneixement

pràctic: l’escola ha de preparar

per la vida diària, la vida pràcti-

ca, aquests són els atributs del

déu Mercuri, déu de l’eloqüència

i del comerç (escola de comerç).

17

El lampadari

Treball de forja i vidre. Podem

veure a Sant Joan Baptista

amb el nen; el germà Benildo,

un dels primers germans cano-

nitzats (el seu lema era fer el

bé i amb plena dedicació du-

rant tot el dia), el beat Germà

Salomó, el nen Jesús i la Im-

maculada.

L’escultura de Sant Joan Baptista de La Salle

Ha estat restaurada. Sobre una base de fusta s’havia reves-

tit de guix per poder modelar-la més convenientment i així es

pot veure d’una manera més realista la vestimenta de les

figures (tècnica de drap mullat, guix + draps per modelar

més bé).

Generalment sempre es troba

representat així Sant Joan Bap-

tista de La Salle amb dos in-

fants, un de petit i un altre de

més gran (noteu la cara d’adult

del nen i la seva alçada).

Destaca la seva mirada de con-

nexió i acolliment i l’expressió de

les mans: la mà dreta, expres-

sant l’ensenyament, la seguretat

i la rigorositat del saber; la mà

esquerra, acolliment.

18

La porta principal dóna al passadís, lloc de trànsit i comunicació;

l’escola té forma de U, orientada al nord; d’aquesta manera té

llum i no molesta (no enlluerna les pissarres de classe). És el

problema d’alguns edificis orientats a l’est, ja que reben un ex-

cés de llum solar.

Vitrines treballades en fusta i exposades al llarg del passadís

on podem veure que predomina la línia corba i elements vege-

tals, constants al Modernisme. Dues funcions: una d’ornamental

i una altra de didàctica (exposició de minerals, roques, etc).

Baixem per una de les escales laterals on l’ornamentació és

més senzilla tant a l’arrambador (on es pot veure l’estrella) com

a la barana.

19

6. PASSADÍS

Malgrat es troba al semisoterrani, hi ha finestres que ventilen (per

higiene) i donen una mica de llum.

La ceràmica amb una doble funció: decorativa i higiènica (fàcil ne-

teja). Aquí podem veure dues classes de ceràmica: la més senzi-

lla, la blanca, que s’ha de netejar sovint, i una de més elaborada

amb dibuixos de taronges i motius florals que ornamenten tota

l’estança.

Els tarongers tenen el seu origen a l’Àsia (actualment l’Índia, el

Pakistan, Vietnam i el sud-est de Xina) i foren portats a Occident

pels àrabs. El nom científic “Citrus aurantium” fa referència al color

daurat dels seus fruits i deriva del mot llatí auratus (de color d’or).

Algunes hipòtesis ho relacionen amb el jardí de les Hespèrides on

hi havia l’arbre de la vida amb les pomes daurades guardades pel

drac Ladó i que Heràcles robà com a part de les seves dotze pro-

ves. El símbol és present a l’obra l’Atlàntida de Jacint Verdaguer i

és representat a la porta dels Pavellons Güell de Barcelona.

El motiu de les taronges ens suggereix la frescor, el color, l’olor de

la flor del taronger i fa que l’ambient sigui acollidor i refrescant,

adequat per a un menjador.

20

7. MENJADOR

La major part de la ceràmica es va fer

a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplu-

gues de Llobregat. El senyor Pau Pu-

jol va dirigir la fàbrica durant l’època

de major esplendor del Modernisme.

Es coneixia amb el nom de la Rajole-

ta, nom que Jaume Pujol havia donat

a les peces ceràmiques de 13x13

cm; i les de 20x20 cm eren anomena-

des taulells (en castellà, mostrado-

res). Va treballar per als arquitectes

més coneguts: Sagnier, Bassegoda,

Puig i Cadafalch, Gaudí, Moncunill,

etc.

Els artistes que hi van treballar dissenyant-les eren Alexandre de

Riquer i el dissenyador de la ceràmica que es troba al menjador

de l’escola, Lluís Brú, fill i nét de pintors, ceramista i escenògraf.

Va treballar per les cases Lleó Morera, l’hospital de Sant Pau,

l’institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana, la

Torre Mauri a la Pobla de Segur, etc.

Les tècniques de ceràmica són variades. La que podem veure

aquí és la plantilla de la trepa que consistia en paper encerat que

contenia el retall del dibuix a realitzar. Aquest procediment s’utilit-

zava per fer un nombre important i repetitiu de rajoles que perme-

ten reiterar infinitament un dibuix. S’utilitza en porteries, escales i

menjadors per la seva gran bellesa i higiene.

21

Aquest disseny es troba a

l’Institut Pere Mata de

Reus, la Torre Mauri de la

Pobla de Segur i la llibre-

ria Usher de Barcelona.

D’altres llocs interessant per visitar:

El museu de ceràmica d’Esplugues de Llobregat. (d’on prové

la ceràmica de la major part dels edificis modernistes).

La ruta modernista de la ciutat de Reus.

Conjunt arquitectònic modernista de Pobla de Segur (Pallars

Jussà).

La ruta modernista de Canet de Mar.

L’illa de la discòrdia de la ciutat de Barcelona.

En resum, podríem dir que el Modernisme és la feina conjunta

dels arquitectes i artesans que van saber escoltar-se per tre-

ballar plegats i fer una bona feina.

22

Josep Llimona i Bruguera

1864-1934

Antoni M. Gallissà i Soqué

1861-1903

Lluís Brú i Salelles

1868-1952

Bonaventura Bassegoda i Amigó

1862-1940