Octubre 2013 10 núm 107

FETS

El diumenge 11 d’agost, en la Missa Mensual de la Família Carmelitana, varem pregar per Montserrat Ferrés Planella, confraressa de l’Escapulari del Carme, que com Jesús va passar d’aquest món al Pare el dia anterior.

El passat dia 16, va morir a l’edat de 89 anys, Joan Vilà Moncau, artista pintor i ex-regidor de l’Ajuntament d’Olot. Per la nostra església va pintar el mural de l’altar del Santíssim un conjunt d’àngels,

i a la cúpula del creuer els quatre evangelistes, quan es va adaptar a les reformes del Concili Vaticà II, era l’any 1965.

AGENDA CARMELITANA

Als feligresos de l’església del Carme, en especial als membres de les

Associacions carmelitanes:

� Dissabte 5 d’octubre: No hi haurà missa a les 8,30 h del matí,

l’església no s’obrirà fins a les 11 h. A les 11,30 h presidirà la Missa

el P. Lluís Gratacós i Busquet, amb motiu del seu 90è aniversari,

tothom és convidat a acompanyar-lo.

� Dia 13 diumenge: � Missa mensual de la Família Carmelitana, a dos

quarts de dotze. Pregarem per el P. Lluís Bosch i Lloret, que

deixà aquest món per anar a la casa del Pare el passat dia 1 de

setembre.

Els darrers anys, els ingressos de les Festes de la Mare de Déu del Carme, no són suficients per cobrir les despeses. Per això, la TRENTA-SISENA va acordar fer participacions de la LOTERIA DE NADAL. Qui bonament pugui, pot adquirir les participacions, després de les misses, al preu de 5€

El preu d’un talonari sencer són 100 €, per si algú en vol un o bé sap d’algun establiment comercial que li puguin vendre, cal que el demani el P. Jordà, telèfon 972 26 05 93. Si per qualsevol motiu no podeu acostar-vos al Carme, us el farem arribar. Gràcies per la vostra col·laboració.

Associacions Carmelitanes d’Olot

Cadascú té la seva missió, la majoritària a l’Església ha de ser contemplativa i activa, més en el seglar. Sovint Jesús diu que hem de pregar al Pare, a tothora, però a la vegada en la seva missió dóna a conèixer el què vol el Pare, i el què revela ho posa en pràctica, no malmetent sinó perfeccionant l’obra de la creació.

Als famolencs no els hi diu que es conformin, que quan aniran a l’estada de la casa del Pare no els hi faltarà res, diu als apòstols que els donin de menjar. És doble el que vol Jesucrist, creure en ell, i perquè en estima, nosaltres hem d’estimar els germans.

Déu vol la instauració del seu Regne, però en aquesta vida res serà perfecte, sí amb l’esforç de cadascú de nosaltres podem actuar i veurem els inicis d’un món millor.

Per mitjà de la Paraula de Déu, ja sabem el què hem de fer, i si no ho entenem a les homilies ens ho fan més entenedor.

Amb pietat no n’hi ha prou, hem de celebrar per enfortir-nos i poder actuar. Imaginem-nos que estem tot el dia davant del Sagrari, perquè Jesús està sol, una possible resposta seria que com a Déu no pateix, ja ho va fer una vegada per totes, però, potser, li dol que no estiguem al carrer per ajudar els altres.

L’amor que ens dóna Déu, l’hem de compartir amb tothom, com a germans, ja que som fills d’un mateix Pare.

Oct

ubre

201

3 N

úm. 1

07

S’ha dit que el cristià d’aquest segle ha de ser contemplatiu, pot ser, però no n’hi ha prou. En l’Església o en el món què passaria si tots fóssim contemplatius?

ELS CARMELITESELS CARMELITESELS CARMELITESELS CARMELITES Permeteu-me que en entregues successives us faci cinc cèntims de l’Orde de NOSTRA SENYORA DEL MONT CARMEL, coneguda també com Orde dels Pares Carmelites. Neix aquesta orde religiosa catòlica als voltants del segle XII, quan un grup d’ermitans, inspirats en el profeta Elies, antics militants en les creuades que volien reconquerir Terra Santa en mans dels sarraïns, cansats i desenganyats de les armes, es retiren a viure al Mont Carmel, lloc de pau, considerat el jardí de Palestina. Construïren una església al mig de les seves cel·les d’ermitans i la dedicaren a la seva Patrona, la Verge Maria, a qui veneren com a Nostra Senyora del Carme. I el nom en que foren coneguts fou el de “Germans de Santa Maria del Mont Carmel”.

P. RAÜL V. MASSANA

Petits fragments de la Carta del Papa Francesc als Carmelites amb motiu del Capítol General de 2013

Al Rvdm. P. Fernando Millán Romeral, Prior General de l'Orde dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel.

En un moment de gràcia i de renovació, que us crida a discernir la gloriosa missió de l'Orde del Carme, vull oferir una paraula d'alè i d’esperança. L'antic carisma carmelità ha estat durant vuit segles un do per a tota l'Església, i encara avui segueix oferint la seva contribució única a l'edificació del Cos de Crist. Obsequi: L'Església té la missió de portar a Crist al món i per això, com a Mare i Mestra, convida a tots a acostar-s'hi. (Com Maria a la Creu) I també és el lloc de tot fill fidel de l'Orde del Carme. Els germans han de "viure una vida de fidelitat a Jesucrist" per seguir i servir Déu amb un cor pur i indivís. Crist és present en la fraternitat, a la Comunitat, en la litúrgia i en ministeri confiat: per renovar aquest viure en Obsequi de Jesucrist amb tota la vostra vida! Oració: El Sant Pare Benet XVI , abans del vostre Capítol General de 2007, recorda que "la interior peregrinació de la fe cap a Déu comença en l'oració", i de Castel Gandolfo, l'agost de 2010, va dir: "Vostès estan cridats a viure en les altures del Carmel, i també és cert que vostè està cridat a donar testimoniatge al poble”. I, juntament amb la contemplació, l'austeritat de vida, que no és un aspecte secundari de la vostra vida i el seu testimoni. Missió: La vostra és la mateixa missió de Jesús. Estimats germans del Carmel, el testimoni del seu amor i la seva esperança, arrelada en la profunda amistat amb el Déu viu, pot ser una "brisa suau" que renova i revitalitza la vostra missió eclesial en el món actual . La Santíssima Verge Maria, Mare i Reina del Carmel, acompanyi els vostres passos i doni fecunds fruits en el quotidià camí cap a la Muntanya de Déu. Invoco tota la família carmelitana, i en particular els pares capitulars, l'abundància dels dons de l' Esperit Diví, i a tots us imparteixo de cor la Benedicció Apostòlica. Des del Vaticà , 22 agost 2013

Vull ressaltar el lema de l’escut de l’Orde: ZELO ZELATUS SUM PRO DOMINO DEO EXERCITUUM (el zel pel Senyor Déu dels exèrcits em consumeix).

NOTÍCIA DOLENTA, PERÒ AMB ESPERANÇA

EN LA MORT DEL P. LLUÍS BOSCH i LLORET

El diumenge dia 1 de setembre, va morir el P. Lluís Bosch i Lloret, carmelita. Va néixer el 18 d’octubre de 1927 a la Cellera de Ter, entrà a l’Orde del Carme professant temporalment el 15 d’octubre de 1944 i solemne el 8 de desembre de 1949, finalment fou ordenat sacerdot el 19 de maig de 1951.

Exercí el seu ministeri pastoral en els diferents convents de l’Orde, fou Prefecte de novicis, Rector de la parròquia barcelonina de Santa Joaquima de Vedruna, i en diferents triennis fou elegit Provincial dels Carmelites de Catalunya.

S’incardinà al convent d’Olot el 27 de setembre de 2005, exercint l’apostolat en les comunitats de les Germanes Clarisses de la Divina Providència i de les Religioses Missioneres del Cor de Maria. A l’església del Carme era el confessor habitual i Assistent Espiritual de la Confraria de l’Escapulari i de l’Orde Carmelita Seglar. Per falta de salut, i estar millor atès, el passat desembre fou ingressat a la Residència d’avis del Carme, antic convent de Tàrrega, agreujant-se fou traslladat a l’Hospital de Lleida on morí. El dia 2, l’enterrament fou oficiat per carmelites dels diferents convents i clergat targarí, presidits pel P. Manuel Bonilla, Provincial, amb l’església de la Mare de Déu del Carme plena de gom a gom; fou sepultat al cementiri de Tàrrega. Esperem que Déu l’hagi acollit per la seva tasca i bonhomia, que descansi en Pau.

FELIÇ ANIVERSARI 90 ANYS

EL P. LLUÍS GRATACÓS i BUSQUET Va néixer a Sant Esteve de Guialbes, Pla de l’Estany, el 3 d’octubre de 1923. Els pares Josep i Petronila, tingueren set fills, ell és el cinquè, una germana també fou religiosa. Entrà al Marianat d’Olot el 1934. Acabada la guerra va fer el noviciat a Tàrrega on feu la Professió simple, anà a Terrassa a fer els estudis de filosofia i teologia, per fer la Professió Solemne, i finalment rebé l’Orde Sacerdotal el juliol de 1948.

El 1949 fou destinat a Veneçuela, estigué a diferents parròquies encomandes al carmelites com Portlamar, posteriorment, 1955, li varen encarregar les parròquies de Pampatar, Los Robles i la Isla de Coche. El 1960 el varen fer rector de Sant José de la Sabana que comprèn, també, Cauao, Chuspa, Todosana, Osma Oritapo y Guayabal. Aquesta parròquia de gent negra, pobra i abandonada, fins i tot, de l’Església. El P. Lluís va ser el primer sacerdot resident des del 1855, és va trobar una església sense ornaments i en molt mal estat, va refer-les totes, i noves les de Chuspa i Cauao; la ingent tasca pastoral, desplaçaments dificultosos per la falta de carreteres que feia amb cayuco, cavall i més tard amb Jeep, va durar vint anys, en diferents etapes, com hem dit fins el 1978; li feren un multitudinari comiat, sempre l’han reclamat perquè els visités, no ho ha volgut fer tant per modèstia com per no comprometre els seus successors. El 1960 el destinen a Isla Margarita, el 63 torna a La Sabana. El 66 passa quasi un any a Tàrrega i en tornar el 67 va a Rosales, però l’any següent torna a La Sabana fins el 1978. Posteriorment el fan rector de Santa Teresita a Catia i a la Colonia Tovar, i finalment vicari del Monte Carmelo en los Rosales. El 1998 a Caracas celebrà, amb tota pompa les Noces d’Or Sacerdotals amb agraïments de tothom, fins i tot, amb condecoracions del Governador. Aquest any retornà a Barcelona, estant uns mesos a la parròquia del Mont Carmel, ja que el 1999 fou destinat a Olot, fins avui, que podem celebrar el seu 90è aniversari, fent encara de sagristà, confessor i atenent les religioses del Cor de Maria. És un dels molts carmelites catalans que han deixat els seus millors anys a l’Amèrica llatina, al servei dels altres, en especial del més pobres. D’ell, qui l’ha tractat diu que és un bon home, humil i sant també.