Número 98 Maig-Juny 2012 FFESTA DE ... - AMPA …ampateresianasganduxer.com/modules/.../files/ampaexpres-98.pdf · 2 AMPAEXPRES A mb l’arribada de l´estiu, una vegada més, toca

AmpaExpresRevista de l’Associació de mares i pares d’alumnes del Col·legi Santa Teresa de Jesús-Ganduxer

Número 98 Maig-Juny 2012

FESTA DE TOTS,FESTA DE TOTS,FESTA D’ALEGRIAFESTA D’ALEGRIA

2 AMPAEXPRES

Amb l’arribada de l´estiu, una vegada més, toca donar per fi nalitzat un nou curs, amb la publicació del darrer número de la nostra revista, que ja és el 98.Però aquesta cloenda té per mi, aquest any, un signifi cat especial. Serà la meva dar-

rera col·laboració amb l´AMPAEXPRESS, després de més de quinze anys com a redactor i més de deu com a editorialista, tota vegada que la meva fi lla petita ha acabat el batxillerat.Em vaig incorporar al Consell de Redacció de la revista molt pocs anys després de que un petit grup d´entusiates pares de l´escola, decidissin complicar-se la vida i iniciar una aven-tura que, després de vint-i-un anys i 98 publicacions encara perdura. A ells debem, doncs, aquell primer impuls d´aquesta publicació que ha intentat complir la missió de servir de vehicle de comunicació de la nostra comunitat educativa durant tots aquests anys.Tot repassant molts dels números publicats en aquest periode, un se n’adona que l´AMPAEXPRESS ha estat sempre present en els esdeveniments que s´han produït en el món, a la nostra societat i, especialment, en l´àmbit més reduït de la nostra escola.Hi han hagut durant tot aquest temps diversos reptes i fi tes que s´han pogut assolir: acon-seguir primer les cinquanta publicacions, canviar en vàries ocasions el format, el disseny, tot donant-li color, i fi ns arribar a la incorporació del format electrònic, quan ens estem acostant al número cent que, si Déu vol, es publicarà a començaments del 2013.Durant tot aquest temps, primer com a redactor, després com a President del Consell de Redacció i, més recentment, com a editorialista, he tingut un interès especial en que la nostra llengua catalana convisqués dins de la revista, com a mínim, en igualtat de con-dicions amb la castellana. No hem d´oblidar que hem viscut temps en què la política d´immersió lingüística ha estat qüestionada des de diversos estaments, sovint per raons merament polítiques o ideològiques. En aquest àmbit, m´he sentit sempre recolzat per els meus companys de redacció, per la direcció de l´escola i per altres signifi catius membres de l´orde teresiana que, fi ns i tot, em recordaven que la catalana va ser sempre la llengua de sant Enric.He intentat, durant tots aquests anys, ser un bon company, un honest col·laborador i un fi del i entusiaste seguidor dels ensenyaments de santa Teresa de Jesús i de sant Enric d´Ossó. Però, per sobre de tot, he intentat ser un bon amic de tots aquells amb qui m´he relacionat.Bona sort amb la revista i amb l´escola. Estaré sempre a la vostra disposició. I sapigueu que en mi teniu i tindreu… un amic per sempre!

JOSEP Mª TORNER

Amics per sempre

EDITORIAL

Web de l’AMPA:www.ampateresianasganduxer.com

«Día de la Familia»

Consell de Redacció:

Mar Batllori, Juan-Miguel Bernal, Merche Mañeru - stj,

Lluís Roca, Josep M. Torner,

Antoni Vilana

Producció: Impresión Off set Derra

Si tens quelcom que ens pugui interessar, no ho dubtis, envia’ns els tex-tos (en format word) i les fotografi es (a 3 Mpíxels de resolució) a l’adreça

electrònica:

[email protected]

Nota: Les opinions expressades en els articles rebuts no expressen necessàriament el punt de vista d’aquesta publicació.

CO

L· L

A B

OR

A

3AMPAEXPRES

PASTORAL

Un grupo de compañeras de 2.º de ESO, nos dimos cuenta de que enfrente de la salida del colegio, ha-

bía una gran cola de mendigos que esperaban turno para comer en un comedor social, al lado de la clínica.

Estuvimos observando unos cuantos días la situación y veíamos que la cola iba aumentando. Pensamos que era necesario contribuir con el comedor para así ayudar a las hermanas a alimentar a aquellos que no podían pa gar se la comida.

Nos propusimos ir cada viernes a recoger comida re-cién caducada o a punto de perecer o con la lata abo-llada pero en buen estado, a los supermercados, y por la tarde, ir a entregársela a las hermanas para que no tuvieran que comprar una parte de la comida.

Desde que acabábamos las clases a las 14.30, pasába-mos por los supermercados de la zona, y a las 17.00, reuníamos todo lo recaudado y se lo entregábamos.

También, cuando hemos vuelto de las excursiones, como normalmente los alumnos suelen comerse so-lamente un bocadillo, pedíamos a todos aquellos que les ha sobrado el segundo bocadillo, que nos lo diesen, para así, llevarlo también a las monjas.

No hicimos esto solamente para ayudar a las hermanas, sino para ayudarnos también a nosotras, a ser más soli-

darias con los demás, para entender que hay gente que no puede ni cubrir sus necesidades más básicas mien-tras que nosotros tiramos la comida.

Esta gente no tiene familia (la mayoría), están solos ante el peligro, no tienen a una mano amiga que les ilu-mine el camino, que les dé un abrazo cuando han teni-do un mal día, que les enseñe el verdadero signifi cado de la palabra AMISTAD, mientras que nosotros despre-ciamos a nuestros amigos y a aquellos que han estado, están y estarán a nuestro lado para lo que necesitemos. Esta gente no está recibiendo ningún cuidado médico, mientras que nosotros lo tenemos las 24 horas, no tie-nen ni el dinero necesario para comprarse un paquete de arroz, mientras que nosotros lo gastamos inútilmen-te en cosas que luego no hacemos servir.

Nos hemos dado cuenta de que el estado de vida de es-tas personas es muy inferior al nuestro, que necesitan la ayuda de personas para poder viv ir el resto de la vida pensando que su vida vale lo mismo que la nuestra, para poder sentirse personas normales con los mismos dere-chos que los demás, para que cuando llegue el último minuto de su vida, piensen que ha valido la pena vivir, por eso sabemos que esta gente necesita a alguien que dé un poco de su tiempo por ellos para sentirse queridos.

SARA MAÑOSO

2º ESO C

Solidaridad

4 AMPAEXPRES

El pasado fi n de semana (26 y 27 de mayo) desde el MTA se celebró la fi esta de Pentecostés en la Casa

de Espiritualidad de Jesús en Tortosa, para toda la fami-lia teresiana. Este año nos acompañó Alberto Barroso, coordinador del MTA y el lema del encuentro fue «Tu Espíritu en lo cotidiano». La celebración fue muy espe-cial, en todo momento se respiró paz y armonía. Com-partimos textos de la Biblia y los integramos en la vida diaria.

El encuentro, en el que participamos varias familias de nuestro colegio y algunas hermanas teresianas, comen-zó el sábado por la tarde. Estuvimos gente de Zaragoza, Pamplona, Tortosa, Vilanova, Les Roquetes y nosotros. Sólo llegar nos acomodamos, los niños se fueron por un lado y a los mayores nos explicaron la primera diná-mica que nos cautivó. La idea era fantástica, simulando rincones y espacios de una casa donde se encontraban frases o citas de la Biblia para cada momento.

Se nos invitó a contemplar con ojos nuevos nuestro «día a día» y descubrir, desde la lectura de la Biblia, el Espíritu en lo cotidiano. También desde los textos de san Enrique y santa Teresa.

Después de la cena tuvimos la celebración de la Vigilia de Pentecostés en la que se bendijo el fuego y se re-cordó ese día tan señalado, la venida del Espíritu Santo sobre los apóstoles. Los niños participaron de la cele-bración aportando su trabajo, fue un espacio para com-partir y celebrar la fe en familia.

Al día siguiente, después de una preciosa oración por rincones en el jardín, profundizamos más en lo trabaja-do el día anterior y después de la comida llegó el mo-mento de la despedida. Nos llevamos con nosotros una riqueza muy grande al poder compartir y experimentar a Dios en nosotros y con los otros.

Ha sido una experiencia muy enriquecedora para toda la familia teresiana. Gracias por ofrecernos esta opor-tunidad.

FAMILIA PETIT-DE MIGUEL

MTA Pentecostés´12

PASTORAL

5AMPAEXPRES

Hem estat voluntaris en aquesta campanya d’arròs perquè en el col·legi fa falta molta ajuda per tal de

recollir i distribuir l’arròs. En l’ultima campanya d’arròs or-ganitzada es van recaptar 358,5 kg entre 1166 alumnes que som en el col·legi. Va ser poca col·laboració per part dels Teresians però tot ajuda quan es tracta dels més ne-cessitats com són tots aquells pobres que estan al carrer i que si no fos per als menjadors socials moltes vegades no tindrien ni pa per a menjar. Una cosa tan bàsica no els pot faltar, per això la nostra escola col·labora més d’una vegada a l’any amb aquestes campanyes d’arròs. La meva experiència en la recollida d’arròs va ser increïble. Veure a

tantes persones que han col·laborat en un projecte com aquest ens va arribar a emocionar. Vam sentir que la fam al món s’acabava. No ens imaginem a quantes famílies hem pogut donar menjar. Però també ens va sobtar que encara milions de persones, siguin d’Àfrica o de qualse-vol continent, no puguin menjar. De repent ens va venir l’esperança de que entre tots podíem aconseguir-ho. Per posar fi a aquest inconvenient i viure en un món millor. Aquesta camp anya d’arròs no l’oblidarem mai.

OSCAR FERNANDEZ I JOAQUIN MAUREL

2n ESO A

Campanya d’arròs

PASTORAL

Desde este fi n que da sentido al proyecto educativo de la escuela teresiana TODO lo que hacemos y vivimos

tiene que ser con este matiz teresiano. Así ha sido la fi esta del DÍA DE LA FAMILIA. Una fi esta que ha sido posible gra-cias a la DISPONIBILIDAD de tantas personas que la han pensado, preparado, motivado, organizado de FORMA VOLUNTARIA Y SOLIDARIA. Sin ese objetivo nuestra fi esta no tiene sentido. Una fi esta que ha contado con 259 pa-dres voluntarios y 193 alumnos también voluntarios más el personal y demás personas que «sin ser vistos» han es-tado velando por el buen desarrollo de este día.

Creo que si algo nos tiene que quedar de este día es el buen ambiente que se creó, el ambiente de RELA-CIÓN-ENCUENTRO, de ALEGRÍA y de DISPONIBILIDAD.

Proyecto solidario Fundeo«En la escuela teresiana educamos desde la realidad y para la vida, para construircultura solidaria y de paz con personas que sean sujetos de encuentro transformadoras sociales.»

Sólo desde aquí la fi esta es un éxito y nos deja el gozo de haber formado parte, como familia teresiana, de un PROYECTO SOLIDARIO por aquellos que sin nosotros no pueden seguir caminando.

Los fondos recogidos en el Día de la Familia han cubierto sobradamente las necesidades de los dos Proyectos Soli-darios a los que iban destinados. ¡Enhorabuena!

Me llevo un corazón agradecido y el regalo de lo recibi-do, de unos y otros, y fuerza compartida porque unidos somos más.

¡GRACIAS A TODOS!MERCHE MAÑERU

6 AMPAEXPRES

PASTORAL

Durante todo este curso los niños y niñas de 4.º de Primaria se han estado preparando para hacer la pri-

me ra comunión y yo, como catequista, he tenido la gran suerte de contribuir, de una manera muy especial, a que algunos de ellos conocieran un poco más a Jesús y se prepararan para recibirlo en su corazón.

El primer día de catequesis, les dibujo a los niños un ca-mino en la pizarra y les explico que la «meta» no es la primera comunión; que la primera comunión es un paso más a seguir en la vida de un cristiano y que a lo largo de este camino nos vamos a encontrar muchísimas alegrías, emociones, amigos y compañeros de viaje pero que, en ocasiones, habrán difi cultades y muros que saltar, que nos harán alejarnos, un poquito, del camino indicado por Jesús, pero que con fe, fuerza, esperanza y voluntad se superan todas las adversidades y volvemos al camino.

También les explico que Jesús ha puesto una semilla en el corazón de cada uno de nosotros y que, con la

Palabra de Dios, hemos de ir regando y cuidando esa semilla para que crezca y dé su fruto.

Fruto de todo este proceso de catequesis, lleno de preciosos e intensos momentos vividos con los niños y de enseñanzas en ambas direcciones (pues creo que en ocasiones aprendo más yo de ellos que ellos de mí), con los nervios propios y la alegría de recibir a Jesús, llegaron las Primeras Comuniones.

Este año, mi experiencia con las comuniones ha sido doble, pues he tenido la inmensa suerte de poder vi-virla como madre, ya que mi hijo ha sido uno de los niños que ha recibido, por primera vez, a Jesús en su corazón.

Como madre, y como catequista, es una gran respon-sabilidad y una satisfacción inmensa ver cómo tu hijo y los niños y las niñas con los que has caminado, y a los que has acompañado durante toda la catequesis, dan

¡Muchísimas felicidades a todos los niños y niñas que este año habéis recibido la 1.ª comunión!

7AMPAEXPRES

PASTORAL

este gran paso en su vida y deciden que quieren seguir a Jesús, participando, por primera vez de la eucaristía.

No olvidaré nunca esas miradas de complicidad duran-te la celebración, tanto con mi hijo, como con los niños y niñas de mi grupo, los guiños de ojo, las sonrisas, la ilusión y alegría con la que todos y cada uno de ellos vivieron ese día tan importante y lo bien que cada uno de ellos leyó y participó.

Con especial emoción recuerdo cuando mi hijo, habien-do recibido ya a Jesús, con una mirada alegre, serena e irradiando felicidad, se cruzó con la mía, se levantó de su sitio y se dirigió al ambón para leer, con voz fi rme y segura, la oración de Acción de Gracias. Realmente fue un gran regalo de Dios.

Tanto el día que mi hijo hizo la 1.ª Comunión, como el día que la hicieron los niños y niñas de mi grupo, fue-ron días muy intensos y llenos de emociones, palabras, abrazos, besos y… por qué no decirlo, lágrimas de feli-cidad, también.

En el corazón me guardo todas aquellas palabras, ges-tos y abrazos que cada uno de ellos y sus familiares me dedicaron.

Una vez pasado el día de la 1.ª Comunión, de nosotros (padres y catequistas), depende que la semilla planta-da en este tiempo de catequesis, que ha empezado a echar raíces y a crecer, siga haciéndolo. Tenemos la gran responsabilidad de seguir cuidando la tierra en la que

nuestros hijos y catequizandos han depositado esa se-milla de la fe y el amor de Dios, pues es una tarea que no acaba con la 1.ª Comunión sino que dura toda la vida.

Recibir por primera vez a Jesús es, para quienes cree-mos en Él, el inicio de un itinerario precioso, plenifi can-te y vital.

A todos los niños que habéis hecho la comunión este año os diría:

«Usad vuestras manos, para compartir todo lo que sois y tenéis,usad vuestros pies y brazos, para acompañar y abrazar a todos aquellos que se encuentran solos,usad vuestros ojos, para estar atentos a las necesidades de los demás,usad vuestros oídos, para escuchar a los que necesitan hablar, usad vuestra sonrisa, para alegrar a todos aquellos que están tristesy usad vuestra boca, para dar palabras de ánimo y dar Gracias a Dios por tanto.»

Para acabar, sólo me falta dar las GRACIAS a Dios, al padre José Ramón y a todos aquellos que, día tras día, con tanto cariño, tanto amor, tanto empeño y tanta de-dicación habéis hecho posible que las primeras comu-niones hayan sido tan especiales para tantas familias. ¡GRACIAS!

EMMA GOMARIZ VILA

8 AMPAEXPRES

PASTORALPASTORAL

9AMPAEXPRES

PASTORALPASTORAL

10 AMPAEXPRES

ESCOLALA FAMÍLIA TERESIANA

La vaig conèixer quan jo tenia 16 anys. Va entrar al cole una nova profes-

sora de català, entusiasta i alegre però recta i exigent al mateix temps.

Dictats interminables, redaccions, anàlisi sintàctica, Bernat Metge, Ramon

Llull, Mercè Rodoreda... sembla que la vegi explicant a la pissarra!

Avui, bastants anys més tard, ens explica com veu els alumnes que pro-

mocionen i ens desvetlla una part de l’èxit que any rere any s’assoleix en

aquesta, la nostra escola: la implicació en l’evolució dels alumnes i l’entre-

ga en cos i ànima dels professors. Perquè al cap i a la fi , el que cada perso-

na realment posseeix en aquesta vida és el que duu al damunt: la pròpia

savie sa, l’actitud mental positiva i el tresor dels seus pensaments.

Ester Gómez

nard Shaw: el Pigmalió. M’ho vaig passar en gran! La relació amb els meus alumnes es va intensifi car mol-tíssim, compartíem no només les classes, sinó també la il·lusió de treballar plegats en un projecte comú que endegàvem amb molta il·lusió.

■ Creus que és important que els alumnes coneguin

les «passions» dels mestres, a la lectura, al teatre, al

coneixement, a l’art a la ciència? Com es transmet i

com ho viuen els alumnes?

Evidentment, hi crec. Un professor ha de tenir voca-ció de docent i ha de saber transmetre no només uns asèptics coneixements referits a la seva matèria sinó també tot allò que és ell com a persona humana. Això vol dir que cal oferir tota la riquesa que duu dins seu, a fi de fer créixer els altres. La passió per la lectura, pel teatre, per l’òpera o la música, per la saviesa tant cien tífi ca com de lletres... cal compartir-la! Així com els propis valors morals i religiosos. I amb qui millor que amb els nostres estimats alumnes! Crec que tots els professors d’aquesta casa aprofi tem totes les avi-nenteses que tenim per a treballar en aquest sentit. Personalment, m’agrada donar als meus alumnes cada estiu un llistat de lectures que a mi em captiva-ren quan tenia la seva edat.

■ Quin és el perfi l dels alumnes que acaben l’escola

a 2n de batxillerat? Quin bagatge s’emporten de

l’escola?

Els nostres alumnes, quan surten del batxillerat, s’en-duen moltes coses importants, que entre llurs famí-lies i l’escola hem anat sembrant any rere any. Surten amb un nivell d’estudis alt, preparats per a acarar amb èxit la carrera universitària que trien. Surten amb un

■ Quants anys portes a l’escola?

Des del 1990. Càlcul ràpid: 22 anys! Tota una vida!

■ Ens podries resumir la teva trajectòria professional,

quan vas començar i els cursos i assignatures per

les que has passat?

Vaig entrar a l’escola com a professora de Llengua i Literatura Catalanes als dos cursos de batxillerat i, al llarg d’aquests 22 anys, sempre he impartit aquesta assignatura. Malgrat això, també he donat d’altres assignatures esporàdicament: Anglès a 4t d’ESO, Reli-gió a 3r BUP, Psicologia, Acció Social i Literatura Uni-versal a batxillerat... Sempre a disposició de l’escola! També he estat un munt d’anys tutora de 2n BTX, però ho vaig haver de deixar quan vaig assumir el càrrec de Cap d’Estudis de BTX ara fa ja sis anys.

■ Recordo que eres una apassionada del teatre i que

dirigies algunes iniciatives teatrals a l’escola. Ens ho

podries explicar?

El teatre em fascina! I vaig pensar que seria una bona cosa oferir als meus alumnes de batxillerat la possibi-litat d’assajar al llarg de tot un curs (dues hores dime-cres a la tarda) una obra de teatre completa, tenint cura no només de la interpretació sinó també de l’es-cenografi a, a fi que se sentissin orgullosos de la feina ben feta. Vaig creure que a ells els aniria molt bé fer teatre, ja que es tracta d’una activitat que desenvolu-pa moltes competències bàsiques (entonació, dicció, empenta per actuar davant d’un públic sense encon-giments, comunicació no verbal...). Així que, al llarg de tres anys, vàrem estrenar tres obres d’en Josep M. de Sagarra: La Llúcia i la Ramoneta, Les llàgrimes d’Angelina i Un estudiant de Vic, i una de George Ber-

11AMPAEXPRES

ESCOLA

munt de valors al cor, que saben que els ajudaran a seguir el camí quan les coses es torcin en les seves vides. Surten sabent que aquesta serà sempre la seva escola, on poden tornar sempre que ho necessitin o ho vulguin per a retrobar el recer que els calgui. Sur-ten amb uns hàbits de treball totalment assolits. En fi , estem orgullosos de tots i de cadascun dels nostres alumnes.

■ L’orientació acadèmica i professional és una tasca

força difícil, quins confl ictes trobeu?

A batxillerat, dediquem moltes hores a orientar aca-dèmicament i professional a l’alumnat. Comencen al segon cicle de l’ESO i seguim fent-ho fi ns a 2n. Greus problemes no en tenim, la veritat. Normalment, escu-llen bé els itineraris, perquè tenim molt en compte, des del gabinet psicopedagògic i l’acció tutorial, les aptituds dels nostres nanos i les seves preferències, tot vinculant-ho amb les ponderacions que les facul-tats demanen per a la Selectivitat. A batxillerat, els nostres alumnes reben xerrades de totes les facultats (públiques i privades), vénen exalumnes que estan cursant la carrera que els interessa a cadascun dels nostres alumnes i els n’informen des del punt de vista del qui pateix la carrera diàriament. També portem a l’escola professionals diversos perquè els expliquin les sortides de les carreres més comunes a nivell la-boral.

■ Quines ambicions i perspectives tenen?

A vegades, els meus alumnes em preocupen quan m’expliquen que els agradaria fer una carrera deter-minada, però que se n’abstindran, perquè no dóna posició social o diners. Crec que un alumne/a hauria de fer la carrera per a la qual sent una major vocació. La carrera et condueix posteriorment al món laboral i és un plaer poder llevar-te cada matí i anar a la fei-na joiós de poder dedicar-te a allò que més t’agrada en aquesta vida. Per tant, en tals casos, intento re-conduir-los, a fi que no sacrifi quin llurs vides pel vil metall. Crec que els pares, i m’incloc, hauríem de res-pectar les vocacions dels fi lls.Normalment, però, encerten la tria que fan i, quan ens vénen a veure, sempre els veiem contents i satis-fets del camí que han triat.

■ Arrel de la crisi que estem patint des de fa uns anys,

has observat un canvi d’expectatives en els preuni-

versitaris? És a dir, són més pessimistes? Pensen en

la crisi quan dibuixen el seu futur? En parleu?

Crec que no són més pessimistes. La joventut té de bo que sempre veu les coses des del prisma de l’op-timisme. Amb els nois i noies parlem de qualsevol tema que els neguitegi, crisi inclosa. Nosaltres no som alarmistes, però. Crec que, quan ells acabin els seus estudis universitaris la situació econòmica serà ja una altra. Altrament, estaria tot tan malament que

no crec que afectés gaire haver fet una carrera o una altra! No pot pas durar per sempre la crisi.

■ El dia 31 va ser la festa de comiat. En aquest con-

text, acaba la frase:

• El dia de la graduació de 2n de batxillerat és...

un moment màgic, en què ens sentim orgullo-sos dels nostres joves i compartim aquesta joia, no només amb ells que en són els protagonistes, sinó també amb les seves famílies.

• El moment més emotiu va ser... tots aquells ins-tants en què els alumnes i els professors intercan-viàvem mirades d’afecte i de reconeixement mutu.

• La idea més important del teu discurs de cloen-

da de curs és... Buff , hi ha tantes coses que els he volgut transmetre al llarg d’aquests dos anys i tam-bé en el discurs! Però em quedaria amb la idea que cada persona (com va dir Bias de Priène, legislador del segle VI a. C. «OMNIA MEA MECUM PORTO») allò que realment posseeix en aquesta vida és el que duu al damunt: la pròpia saviesa, l’actitud mental positiva i el tresor dels seus pensaments.

MAR BATLLORI

12 AMPAEXPRES

ESCOLA

on l’important no és guanyar sinó divertir-se el màxim amb els amics.

Durant tot el dia hi havia activitats per a grans i petits: Karts, concursos... I el sorteig: Felicitats a tots els afortu-nats que han guanyat alguna cosa!

I per últim, però no menys important, la famosa disco-teca amb música fi ns a les 22.15!! Llàstima que el dia s’acabi tan aviat que passi tan de pressa i que només sigui un cop l’any, per això és molt important saber aprofi tar-lo i sobretot saber perquè es celebra i quin és el projecte al que van destinats tots els benefi cis.

M’agradaria agrair el treball que han realitzat profes-sors, tècnics, decoradors, venedors, cuiners, alumnes... i tots aquells que han col·laborat perquè aquest dia sigui perfecte.

Ah! i sobretot no oblideu: somrieu, val la pena ser feliç, desitjo que espereu amb tanta il·lusió com jo el proper Dia de la Família.

ALEJANDRA GRANADA TRIAS

2n ESO C

El Dia de la FamíliaEl Dia de la Família va ser el dissabte 19 de maig. És el

dia en el que tots els que formem l’escola teresiana: alumnes, pares d’alumnes, treballadors de l’escola... fem saber que ens sentim units, que ens sentim «un» tots junts. Jo només aixecar-me em vaig plantejar una frase: Avui disfrutaré cada moment del dia sense preocupar-me de com serà demà. Tots tenim coses per ensenyar-nos i tots ens ajudem: Si vols una mà que t’ajudi la trobaràs al fi nal del teu braç tots estem units i tots estem al costat de tots per ajudar-nos. Els petits aprenen dels joves i els joves dels grans; i no és savi el que sap si no el que vol aprendre i jo vull que tots aprenem de tots que el lligam que tenim amb l’escola teresiana i amb els teresians és un lligam especial que hem d’apreciar i hem de fer créixer.

La primera activitat d’aquest meravellós dia eren els festivals que amb molta il·lusió els més petits de l’escola havien dedicat als seus familiars.

Després els alumnes de primer i segon d’ESO havien preparat tallers perquè els petits es divertissin (encara que hi havia moments en els que ells semblaven diver-tir-se com a nens): pintura de cares, racó de llocs, ane-guets, malabars, dibuix i manualitats. Que duraven al llarg de tot el matí.

Durant el matí els cursos de primària ensenyaven als seus familiars tot el que havien estat preparant per aquell dia tan especial, activitats en les que, pares i fi lls es divertien.

Més tard les alumnes de tercer d’ESO van fer uns balls que havien estat practicant. Totes ho van fer molt bé!

També hi havia parades on es venien: polseres, llamina-dures... per ajudar a Fundeo en el gran projecte solida-ri al qual van destinats tots els diners reclutats amb la compra dels gaudis.

I no ens podem oblidar del concurs de pastissos on tots podíem apreciar el bon gust i aroma dels millors pastissos artesanals fets per mares, pares i alumnes de l’escola. Boníssims!

Després a l’hora de dinar hi havien menús molt variats: entrepans, pizza... El magnífi c servei de càtering estava obert tot el dia. Per tant es podia esmorzar, dinar, bere-nar i sopar en diferents llocs tot assaborint menjar bo i ajudant als projectes solidaris.

Més tard hi havia el concurs de ping-pong i de ball, i fi ns i tot un partit de futbol entre pares d’educació infantil,

13AMPAEXPRES

ESCOLA

14 AMPAEXPRES

ESCOLAESCOLA

15AMPAEXPRES

ESCOLAESCOLA

16 AMPAEXPRES

ESCOLAESCOLA

FEAC

El pasado 31 de mayo celebramos el último encuen-tro de FEAC de este curso. Tras realizar una valo-

ración de las anteriores sesiones, nos trasladamos al comedor, donde con el mismo espíritu de compartir, degustamos en común las aportaciones culinarias de cada uno. Sin duda, otra manifestación del sentimiento

FEAC. Gracias a todos los asistentes, y en especial a la Coordinadora general, Dolores, cuyo esfuerzo y entre-ga han sido determinantes para poder realizar los dife-rentes encuentros.

ANIMADORES DE FEAC

17AMPAEXPRES

ESCOLA

Jocs Florals 2012Classificació

3r. PRIMÀRIA

FINALISTES:

■ CLARA - Maria Agustí■ HARRY POTTER – Daniel Mayol■ STARTS-BELS – Isabel Escasi■ FARMIN – Raquel Sabaté■ DOFÍ BLAU – Elisa Müller

PREMI FLOR DE NEU:

■ FLOR BLAVA – Emma Clarasó

4t. PRIMÀRIA

FINALISTES:

■ KIKA – Maria Diaz■ FLOR DE NEU – Anna Lopez-Pinto■ FLORS – Inés Bernal■ KIKA SUPERBRUIXA – Anna Estrada■ ROSA VERMELLA – Laura Esteve

PREMI FLOR D’AMETLLER:

■ ODIN – Pau Bartolí

5è. PRIMÀRIA

FINALISTES:

■ EXCURSIÓ A MONTSERRAT – Marta Gracia■ MONTSERRAT – Carlota Paloma■ MONTSERRAT A PRIMAVERA – Marta Espuny■ MONTSERRAT – Alessia Bortesi■ MONTSERRAT – Alba Montes

PREMI LLIRI D’AIGUA:

■ MONTSERRAT – Clàudia Brun

6è. PRIMÀRIA

FINALISTES:

■ LA CASA BATLLÓ DE GAUDÍ – Berta Plans■ DESTACATS MONUMENTS DE GAUDÍ– Ángel Peñuela■ EL DRAC DE LA CASA BATLLÓ – Teresa Herranz ■ EL DRAC DEL PARC GÜELL – Ariadna Borrell■ ELS GUERRERS DE LA PEDRERA – Max Moragas

PREMI ROSA DE SANT JORDI:

■ ELS GUERRERS DE LA PEDRERA – Xavi Coll

18 AMPAEXPRES

ESCOLA

Carta a un personatge de conte

Diàleg entre el Peter Pan i la Caputxeta vermellaBarcelona, 23 d’abril 2012

Estimat amic Llop:

Sóc l’Emma i tinc vuit anys. M’agrada molt llegir con-tes. Jo volia preguntar-te una cosa: Tu creus que és

bona idea menjar-te a la Caputxeta vermella? Et sents bé fent de llop? Segur que és fantàstic! Però no seria millor no ser tan dolent? Així tindries més amics, és un consell meu. Saps què? A mi m’encantaria veure’t. Seria fantàstic! M’agrades perquè ets un personatge dolent però segur que algun dia et faràs amic de la gent i no seràs sempre el dolent del conte.

T’agradaria ser amic meu? M’agradaria saber si tens fa-mília. Què fas en el teu temps lliure? T’agrada escriure contes i després fer tu de personatge? A mi m’encanta fer teatres. Et convidaré a berenar un dia i així ens co-neixerem.

He llegit el teu conte i és molt bonic! Qui és el teu millor amic? La Caputxeta és molt bona...

Bé el meu desig és que ens coneixem i ser la teva amiga seria un somni fet realitat!

Una abraçada molt forta,

Flor Blava

EMMA CLARASÓ

3r PRIM. B

PREMI «FLOR DE NEU»

En un bosc molt assolellat la Caputxeta es va trobar amb el Peter Pan i li va dir:

– Qui ets tu?

– Jo sóc la Caputxeta vermella.

– I tu?

– Jo sóc en Peter, en Peter Pan.

– Escolta Caputxeta, vols venir amb mi a Nunca Jamás? Així conservaràs la teva joventut.

– No ho sé Peter, m’ho hauré de pensar.

– Però Caputxeta, no hi ha res que pensar, cada dia que passa et fas més gran.

– Ja ho sé Peter, però no sé què fer; conservar la meva joventut amb tu o fer-me vella aquí amb la meva famí-lia. Ho sento Peter però crec que prefereixo quedar-me aquí. Però Peter quan puguis vine a buscar-me per anar al país de Nunca Jamás.

Pseudònim «Odin»

PAU BARTOLÍ

4t PRIM. C

PREMI «FLOR D’AMETLLER»

19AMPAEXPRES

ESCOLA

Una Verge morena i macaviu al cim de la muntanya.

A les seves cames té un minyó,a la seva mà el nostre món.

El seu vestit dauratla fa molt elegant,la seva coronaens acaba enlluernant.

El nen, tot somrient,ens fa un alegre gest:«Benvinguts a Montserrat,pau, amor i felicitat.»

El 27 d’abril, el teu sant,ho volem celebrarcantant plens de joiala cançó del Virolai.

Mare de Déu de Montserrat,patrona dels catalans,la nostra Morenetaper sempre més seràs.

CLÀUDIA BRUN

(5è C)

PREMI LLIRI D’AIGUA

Els guerrers de la Pedrera em fan sentir petit

allà a dalt de la teulada,creats per Antoni Gaudí.

Amagats a la teuladaperò valents tots ellsvigilant l’entrada,aguantant els ocells.

Aquests set soldatsem representen valentiaperquè cuidaven les caseson homes i dones passaven la vida.

Aquelles grans xemeneiesfl otant en el ventobserven Barcelonacreixent de valent.

Creats per un genivigilen la ciutat més maca del mónque conté moltes belleses,però només té un sol nom.

XAVI COLL

(6è C)

PREMI ROSA DE SANT JORDI

Montserrat Els guerrers de la Pedrera

20 AMPAEXPRES

ESCOLA

Carta als alumnes de 2n de primària que van fer l’obra de teatre de Sant Jordi

Estimats nens i nenes,

Us escric aquestes línies per felicitar-vos sobre la vostra actuació feta pels alumnes de cicle inicial el

passat 19 d’abril.

Estic molt contenta i satisfeta pel vostre esforç dia-ri. A mida que avançàvem anàveu descobrint noves maneres de millorar el vostre personatge: ja sigui en l’entonació de la frase, el gest de la cara o el moviment del cos.

Us felicito per la vostra solidaritat contínua prestant-vos vestuari o donant idees per enriquir l’expressivitat del personatge del vostre company.

Heu sabut mostrar les emocions dels vostres personat-ges, fi ns i tot els narradors, mostrant-vos porucs, tristos, enfadats, valents, decisius,...

Us agraeixo de tot cor el poder haver compartit amb vosaltres aquesta experiència. Ha estat una activitat que ens ha permès aprendre molt sobre la llengua i créixer com a persones.

Una abraçada,

La vostra mestra

EVA TORRES

21AMPAEXPRES

ESCOLA

A mi de gran m’agradaria ser…Aquests últims dies he estat observant la situació

mundial actual i refl exionant sobre el meu futur. En l’intent de descobrir la meva vocació, vaig pensar en diverses professions, però cap em va acabar de convèncer.

En la primera cosa que vaig pensar va ser en medici-na, des de ben petita he volgut ser metge, però a mi no m’agradaria ser un metge d’aquests que operen i curen malalties, el que jo vull és ser metge per poder curar les ferides que hi ha al cor de les persones, aque-lles que no es poden veure però que sovint són les que produeixen més dolor.

També havia pensat en ser arquitecte, però no d’aquells que fan plànols de cases de disseny amb més o menys mobles i aprofi tant l’espai, a mi m’agradaria dissenyar el plànol de La Felicitat i plànols per construir un món nou basat en la pau, la justícia i totes aquestes coses que avui manquen al món.

Seguia pensant i se’m va ocórrer que a part podria obrir una perruqueria, però no per pentinar i tallar el cabell a senyores grans i noies presumides, sinó per pentinar i desfer tots els nusos que s’han creat entre persones i tallar totes les puntes obertes de tants con-fl ictes que hi ha al món.

També podria ser pintora, però no per pintar obres d’art i exposar-les a grans museus, sinó per pintar un somriure a les cares més amargades, un somriure, que probablement és l’obra d’art més gran que existeix.

O bé podria crear la meva pròpia línia de moda, però no roba perquè l’ensenyin models a passarel·les, se-ria una línia basada en abrics per cobrir totes aquelles persones que viuen al carrer sense res per cobrir-se el cos a les nits més fredes.

Finalment també vaig pensar que seria bona idea tenir una fl oristeria, ja que una fl or sempre alegra a qualsevol i així cada dia podria fer feliç a una persona regalant-li un petit ram i especialment, en un dia com avui, Sant Jordi, perquè tothom es sentís afortunat de tenir una rosa entre les seves mans.

Per quina et decidiries tu? Pensa, planifi ca bé la teva vida, dedica’t al que més t’agradi, però sempre pensa envers els demés, ajuda els qui més ho necessitin, po-sa’t en la pell d’aquells que pateixen i sempre intenta comprendre’ls, crec que seria una bona manera de trobar la felicitat, i recorda: Gaudeix de cada cosa que facis, sinó no haurà valgut la pena la teva dedicació i el teu esforç.

ANA MELLADO PUIGGRÓS

3r ESO

22 AMPAEXPRES

ALUMNESExcursió a Can Ribes

Els nens de P-4 hem anat d’excursió a «Can Ribes» (Bi-gues i Riells).

Hem ajudat a cuidar l’hort i hem visitat els animalets.Ho vam passar molt bé i ens va fer un dia esplèndid!!!

ALUMNES DE P-4

El passat 15 de maig vam anar d’excursió a Can Canadell. Allà ens van ensenyar a plantar un en-

ciam nosaltres sols, amb una miqueta d’ajuda dels monitors, i també vam preparar una amanida! Vam conèixer a l’avi Tunet, un avi molt graciós, i fi nalment

vam anar a veure uns animals a la granja. Ens ho vam passar molt bé!

BLANCA BARTOLOMÉ I CARLA COMAS

2n PRIMÀRIA B

L’hort. Can Canadell

A EDUCACIÓ INFANTIL

B123C

CICLEINICIAL

23AMPAEXPRES

Paradeta de Sant Jordi

Per Sant Jordi els nens i nenes de 1r vam fer una pa-radeta a la classe de llibres i roses fetes per nosaltres

mateixos.

Com que estem treballant l’Euro, vam poder practicar amb monedes. Va ser molt divertit i alhora vam apren-dre molt!

ALUMNES DE 1r PRIMÀRIA

ALUMNES

Els alumnes de 1r de Primària vam anar d’excursió a Sant Antoni de Vilamajor a fer una activitat del

circ. Vam poder veure un espectacle molt divertit on un pallasso ens va fer riure molt i ens va ensenyar moltes coses que es fan al circ, com malabars, trucs de màgia... . I sort de la carpa, perquè va començar a ploure i així no ens vam mullar.

Excursió al circ deSant Antoni de Vilamajor

També ens vam fer un nas de pallasso i vam poder jugar amb un paracaigudes molt gran de colorins.

Tot i que va ploure una mica ens ho vam passar genial!

ALUMNES 1r DE PRIMÀRIA

24 AMPAEXPRES

ALUMNES

Projecte de 4t de Primària: Jocs Olímpics 2012

Uns dies abans de les Olimpíades, vam exposar a la classe el nostre treball. Cada país tenia un mural

molt bonic. El més interessant va ser que tots vam aca-bar aprenent de tots els països. El meu grup exposava Argentina.

El 30 de març van ser els Jocs Olímpics, tots estàvem molts il·lusionants. Pel matí vam anar al poli i els de tercer van venir a veure’ns. Tots estàvem agrupats per grups de colors i països. Vam fer una entrada molt boni-ca i emocionant, desfi lada, antorxa, banderes, himne...però va arribar l’hora dels jocs. A la pista del bosc vam fer proves de bàsquet, futbol, tennis, volei, tirasoga... i la

de passar l’estructura... Estava nerviosa, era la primera i vaig pensar: «Jo puc, jo puc... I la vaig passar tota!

Vam tornar al poli a rebre les medalles. Argentina, el meu grup, va guanyar dues medalles de bronze: en ten-nis i volei. Kenya va ser el grup campió d’aquests Jocs Olímpics del curs 2012.

Va ser un fi nal del projecte molt divertit i vam participar amb moltes ganes!

PAULA GONZÁLEZ

4t PRIMÀRIA C

CICLEMITJÀ

25AMPAEXPRES

ALUMNES

Experiencia en el coro de las primeras comuniones

Estos tres últimos años, algunos alumnos hemos cantado en las comuniones de los niños de 4.º de

Primaria.

Está muy bien porque a la vez que te diviertes y ves a los niños hacer su primera comunión, nos acordá-bamos de la nuestra y de lo que decíamos cada uno. Es muy bonito colaborar porque cuando cantaron en nuestra primera comunión nos hizo mucha ilusión oír aquellos cantos tan bonitos y también nos hizo gracia ver a alumnos del colegio colaborando.

Creemos que lo mejor es pasar el día con tus amigos y sobre todo en el comedor... (¡con los carros!)

Y además, ¡te cuidan mucho!

Este año ha sido el último para los niños y niñas de 1.º de ESO, por eso lo hemos aprovechado al máximo.

Al cantar te sientes muy bien porque ves a todos los ni-ños y niñas, padres y madres, abuelos y abuelas, tíos y tías... disfrutar de los cantos.

Unos días antes de las primeras comuniones vamos, todos los del coro, a ensayar los cantos, pero como los que vamos solemos ir cada año, ya nos sabemos todas las canciones de memoria, ¡casi!

En resumen, es una experiencia inolvidable, única, irre-petible y muy bonita.

HELENA FERNÁNDEZ Y AMELIA BARCELÓ

1.º ESO

CICLESUPERIOR

26 AMPAEXPRES

ALUMNES

Visita a la Coca-ColaEl passat 20 d’abril els alumnes de 2n d’ESO vam anar

a visitar les instal·lacions de la fàbrica embotellado-ra de COBEGA. Havíem participat abans al concurs de redacció proposat per aquesta.

Quan vam arribar la guia ens va portar a una sala, on vam veure dues pel·lícules que explicaven com es va crear la Coca-Cola.... Després de veure el vídeo ens va explicar més coses com que aquesta és la fàbrica més gran d’Europa i la més moderna del món. També ens van obsequiar amb una beguda, que ens van deixar es-collir la llauna que volguéssim...

Vam fer la visita per un passadís elevat de vidre que recorria tota la fàbrica i vam poder veure el recorregut que fa la Coca-Cola per les cintes corredores (la de llau-na, la de vidre...).

Ens van dir que The Coca Coca Company té més begu-des que la Coca-Cola com Aquabona, Burnt, Fanta, Mi-nut Mind, etc.

Quan vam acabar de visitar la fàbrica ens van regalar a cada un de nosaltres uns cordons i una gorra que posa-va Coca-Cola.

SERGI PONS VILASECA

2n ESO A

ESO

El 23 de mayo 2.º ESO nos fuimos al Montseny para realizar un Trabajo de la asignatura de Naturales,

donde teníamos que investigar y buscar por el bosque seres vivos que queríamos explicar. El tema debía ser del ecosistema y teníamos que escoger tres temas además de los dos obligatorios (polinización y rocas areniscas). El mínimo de temas que se podían hacer eran cinco, pero varios grupos hicieron más pues les sobraba tiem-

po. Fue una experiencia muy interesante, ya que, sin co-nocer el sitio encontramos cosas que nunca habíamos visto. Algún grupo vio huevos azules, otros vieron cómo insectos se llevaban a otros muertos para alimentarse; fue muy interesante y todos disfrutamos mucho.

CARMEN ESPINOS

2.º ESO C

Montseny

27AMPAEXPRES

ALUMNES

Taller de cuinaEl dilluns 16 d’abril els alumnes de 3r d’ESO, vam anar

a fer un Taller de cuina prop de la Plaça St. Jaume. Aquestes han estat algunes de les impressions dels alumnes:

- Aquest taller m’ha agradat molt. Ha estat una expe-riència molt divertida i original, en la que he après a preparar un menú complert, format per: una amanida, quiche de pernil i formatge i unes crêpes de xocolata boníssimes. Estava tot deliciós!

Clara Torrecilla

- És molt divertit cuinar!, mai havíem fet una sortida com aquesta.

Silvia Bassas

- No sé si el menjar ens ha quedat molt bo, però ha estat divertit cuinar amb els amics.

Xavi Muñoz

- A mi el taller m’ha semblat molt interessant, perquè a mi fer menjar m’agrada molt, a més cuinar amb els amics ha estat molt divertit.

Javier Alegre

- El taller m’ha agradat, és la primera vegada que cuino un plat bo.

Eliot Archibald

- Crec que ha estat un taller molt interessant i sobretot molt útil. Perquè em sembla il·lògic que sapiguem els fl uxos comercials europeus i no sapiguem fer uns ma-carrons!

Juan Barenys

- Tots hem pogut participar en diferents tasques. El menú era bo i complet.

Cristina Viver

28 AMPAEXPRES

ALUMNES

Per fi ha arribat el gran dia. El més esperat des de que vam començar les classes el 12 de setembre.

Aquests mesos han estat els més durs de la nostra vida escolar, però, al cap i a la fi , ho hem superat. Sembla in-creïble que hàgim deixat enrere els cent anys d’història que hem hagut de conèixer com si els haguéssim viscut en primera persona, la fonètica catalana i els seus dia-lectes, els exàmens desplegables de set pàgines a do-ble cara de castellà, els readings i listenings d’anglès i francès (xinès per alguns) i a Nietzsche i tots aquells que ell va criticar amb la seva fi losofi a tan peculiar. Adéu a les nits d’insomni preexàmens, als nervis i a l’angoi-xa d’abans de saber els resultats. I, encara que, del TR ens vam acomiadar fa uns mesos, avui, es mereix una menció especial. Qui no va deixar de banda la seva vida durant unes setmanes per acabar-ho? Qui no el va im-primir mitja hora abans d’entregar-ho? Però, tot i això, la sensació de després de fer la presentació oral va ser indescriptible.

Però no, aquest curs no ha estat tan negre com el pin-tem. La satisfacció de superar totes les difi cultats que se’ns han presentat i d’obtenir fruit dels nostres esforços estan per damunt de tot això que sense l’ajuda de com-panys, professors i familiars no hagués estat possible.

Avui acabem una etapa per començar-ne una altra. Avui deixem enrere un camí que ha sigut llarg, i que molts de nosaltres hem fet junts des del primer mo-ment, amb baixes i també benvingudes incorporacions. Tot va començar a P3, que va suposar un canvi radical en les nostres vides. Havíem d’aprendre a conviure amb altres nens, que, com nosaltres, havien estat els reis de les seves cases fi ns aquell moment. Compartir, ajudar, col·laborar i respectar als altres eren valors que a poc a poc i amb l’ajuda de les senyoretes, que feien de mares de tots nosaltres, vam anar adquirint. Qui no recorda aquelles classes plenes de joguines que mai més ens hem trobat? Els matins de punxons, plastilina, pintures i tallers, les tardes de titelles i l’esperat cap de setmana que ens emportàvem al drap a casa... Però a poc a poc, la cosa es va anar complicant. Escriure el nostre nom amb lletra lligada era un repte que semblava impossi-ble, els llibrets de la Pepa eren cada cop més difícils i en Pau i la Laia ens ensenyaven a llegir d’una manera més divertida. Ens fèiem grans i, a la vegada que se’ns van començar a caure els primers queixals, començàvem la primària, una etapa nova que es presentava plena de difi cultats.

Senyoretes noves, assignatures diferents, deures, con-trols... Les llargues hores de jocs havien quedat enrere

Graduacióper no tornar mai més. Tot i això, és l’etapa que recor-dem amb més enyorança. Va ser aquí on vam descobrir el veritable valor de l’amistat, establint llaços que a dia d’avui perduren fi ns i tot amb més força que llavors. Les mates, el medi i les llengües es complicaven any rere any i tothom esperava amb il·lusió que arribessin els festivals, les festes del «cole», el dia de carnestoltes i qualsevol activitat i excursió que ens allunyés de la ruti-na. Les classes van començar a esdevenir pinyes: A, B i C eren veritables rivals disposats a fer qualsevol cosa per ser els millors. Qui no recorda les hores del pati inter-canviant «cromos», jugant al «pilla-pilla» o protagonit-zant els famosos casaments en els que cadascú tenia un paper assignat? Cada any presentava difi cultats noves i la disciplina era cada cop més forta. Vam passar de por-tar carpeta i utilitzar «plastidecors» a les motxilles de rodes plenes de llibres i estoigs amb «bolis» de colors. Els cal millorar i les notes a l’agenda eren un temor com-partit i tots ens esforçàvem per aconseguir les millors notes en els dictats, controls i fulls de càlcul mental. Les senyoretes representaven autoritat, però també mares que tots nosaltres compartíem. Per això, tot i que han passat anys i molts professors al llarg de la nostra vida escolar, volem agrair a totes elles i a les del parvulari per ser les primeres que ens van guiar en aquest camí. Grà-cies per ensenyar-nos a llegir, multiplicar, diferenciar un cercle d’un quadrat i distingir les diferents etapes de la prehistòria. Però, sobretot, gràcies per ensenyar-nos a valorar als altres, a compartir, a respectar, a ser pacients i, sobretot, a confi gurar-nos com a persones.

El canvi més radical va arribar amb l’ESO. Què podem dir de l’ESO! Quatre cursos plens d’experiències, molta gent nova, professors que ja no eren les senyoretes a les que estàvem acostumats, globals i treballs que anaven més enllà d’escriure i dibuixar en una cartolina. Les hor-mones començaven a fl orir en aules plenes d’adoles-cents revolucionats amb més ganes de gresca que de treballar. Any rere any la cosa s’anava complicant i su-posava més maduresa i dedicació per part nostra si vo-líem anar aprovant. Els primers suspensos, «bronques» i expulsions arribaven, ja no érem nens. Això implicava ser més responsables amb les nostres tasques i haver d’organitzar-nos nosaltres mateixos portant la feina i l’estudi al dia, cosa que no era gens fàcil, però també suposava una llibertat cada cop més àmplia a l’hora de conduir les nostres vides. Van ser uns anys de conèixer gent sense parar i ampliar i consolidar el nostre cercle d’amistats. Les convivències, crèdits de síntesi, excur-sions, Toulouse... van ser els moments més esperats per tots nosaltres. Qui no va començar quart de l’ESO comptant els dies que quedaven per anar a Toulouse?

BATXILLERAT

29AMPAEXPRES

ALUMNES

Nosaltres mateixos també ens trobàvem en una època de canvi, ja no érem nens, però tampoc adults. Els patis semblaven veritables «Sálvames» on es sentien coses com: has vist com porta la faldilla aquella, mira aquell què fa, saps lo de la nova parella, aquests no duren ni 3 dies; ja veus que fort... Coses que avui dia recordem amb gràcia.

Va ser sens dubte una etapa molt especial i divertida. Per això valorem moltísim tots aquells professors que van haver de suportar-nos i ens van ajudar a madurar. Ara ens adonem de tot l’esforç i paciència que ens van dedicar.

El temps va passar molt ràpid i, de cop i volta, ens trobà-vem a 1r de Batxillerat i l’eterna rivalitat entre Ciències i Lletres. Primer va signifi car l’adaptació al que com ens repetien dia sí i dia també que era ja quelcom voluntari, batxillerat ja no era una broma però tiràvem endavant sense preocupar-nos gaire per una mitja que realment ara a segon ens ha fet molta falta, més que res perquè

durant tot l’any teníem al cap el tan desitjat viatge a Ità-lia. Aquell viatge ens va unir a tots molt més i ens va fer guardar records que ja mai més oblidarem. A segon és on van arribar l’estudi i el treball de debò que nosaltres mateixos ens imposàvem ja que érem conscients del que estava en joc. Aquests dos anys ens han servit per anar defi nint i marcant els nostres objectius, arribava el mo-ment de decidir què volíem fer. El Treball de Recerca ens va posar a prova, sobretot la presentació, ja que mai ens havíem enfrontat a un treball d’aquesta magnitud i la re-lació amb els profes també ha sigut diferent, ja que molts cops ens han hagut de fer de psicòlegs animant-nos en els nostres pitjors moments. Sens dubte, han estat els dos anys més difícils, amb més pressió, estrés constant i angoixa, però a la vegada han estat plens de bons mo-ments i experiències que ens han fet créixer com a per-sones, tot això gràcies als professors i companys.

Això és pel que realment estem aquí. Per agrair i donar les gràcies a tots els que heu caminat amb nosaltres du-rant tots aquests anys.

30 AMPAEXPRES

En primer lloc, als professors que hem tingut des de P3 fi ns a 2n de Batxillerat. Tot i que han estat molts, mai ens oblidarem de cadascun d’ells. Des de les senyore-tes que ens van ensenyar els números, les primeres paraules en anglès, a escriure el nostre nom, llegir i fer les primeres operacions, passant per les que ens van ensenyar a multiplicar, dividir i a estudiar medi i acabant amb professors de secundària i batxillerat que ens han anat complicant la vida a mesura que passaven els anys. Gràcies a totes les nostres tutores i tutors que han tingut un paper especial en el nostre dia a dia. Gràcies pels seus consells, suport i atenció que han tingut amb cadascú de nosaltres. Gràcies per fer-nos sentir únics i especials dintre d’una classe de moltes persones, per la confi ança i proximitat que sempre ens han demostrat. Gràcies a tots vosaltres, per donar-nos una mica de cadascú que guardarem tota la vida.

En segon lloc, gràcies a tots els amics i companys que han anat formant part de la família Teresiana. Gràcies a tots els que esteu aquí asseguts i aquells que han anat marxant a mesura que han passat els anys. Grà-cies per la vostra ajuda i recolzament en els moments més difícils, tant acadèmics com personals. Gràcies per tots els bons moments que hem passat junts i sobre-tot, gràcies per fer que això no sigui un adéu, sinó un començament perquè l’amistat de veritat no té fi nal.

I per últim, però no menys important, gràcies als que esteu aquí asseguts, orgullosos dels vostres fi lls, ger-mans, néts, nebots, cosins, amics... Gràcies a tots els que heu estat amb nosaltres al llarg d’aquest camí. Als que heu celebrat els nostres triomfs i ens heu ai-xecat en els pitjors moments. Als que heu viscut els nostres progressos des de la primera paraula escrita fi ns a les redaccions de més qualitat, des de la primera suma fi ns als problemes més complicats i des de les primeres paraules en anglès fi ns poder mantenir gai-rebé una conversa. Gràcies pels vostres ànims i suport que han sigut una peça clau per poder arribar fi ns on ho hem fet. Gràcies, sobretot, per aquest dos últims anys, per haver suportat i viscut els nostres moments d’angoixa i nerviosisme. Gràcies per estimar-nos sen-se límits en tot moment i per haver arribat fi ns aquí al nostre costat.

En defi nitiva, hi ha una cosa que mai ens cansarem de dir: MOLTES GRÀCIES. Aquest camí no s’acaba aquí, sinó que es ramifi ca en el que cadascú de nosaltres seguirem, sense oblidar mai el seu origen i a totes les persones que han format part d’aquest. El seu origen es diu Teresianas i totes les persones sou vosaltres. Un cop més, GRÀCIES i fi ns sempre!

MIREIA GALLART LOPEZ

2n BTX

ALUMNES

31AMPAEXPRES

ALUMNES

Compartir, un gran tresorÀfrica, un continent desconegut, exòtic, misteriós. Fa

uns anys hi vaig anar per primer cop, al Txad con-cretament, durant un estiu. Allà vaig poder trepitjar la terra africana, aquesta terra vermella, tan erma en al-guns llocs propers al desert i tan rica i fecunda en zones més selvàtiques. Vaig tenir l’oportunitat de viure-hi du-rant un mes i mig, i conèixer la seva gent, la seva vege-tació, els seus paisatges, les seves olors, els seus sons, la seva música. Descobreixes llavors la riquesa que hi ha amagada, i veus en directe imatges colpidores que recordes en el subconscient haver vist per la televisió. Un continent ple de contrastos.

L’estiu que vaig estar al Txad hi vaig anar amb un grup de deu joves i dos jesuïtes. L’objectiu era conèixer la re-alitat del país, compartint el dia a dia amb la gent que hi viu. Vivíem en una petita ciutat al sud del país, Sarh. Allà els jesuïtes hi tenen una escola (una de les poques del país que funciona), i en el mateix recinte hi ha unes casetes pels professors europeus que hi passen llargues estades fent classes. A l’estiu generalment estan lliures i nosaltres ens hi vam instal·lar. Sopàvem amb la co-munitat de jesuïtes, que ens explicaven la seva tasca i ens ajudaven a entendre el funcionament d’un país tan

complex com el Txad. Governat per un dictador des de fa més de 20 anys que no governa pel seu poble sinó per a ell mateix, és un país que fa frontera amb el Sudan d’on rep milers de refugiats i desplaçats, i té jaciments de petroli que enlloc de ser una esperança pel país, és més aviat una sangria i un motiu més d’explotació per part de les petroleres americanes i xineses.

Durant la nostra estada, cada dia teníem tasques a fer. Als matins fèiem classes d’informàtica en francès en una de les aules de l’escola. Amb un grup d’unes 25 per-sones, i amb ordinadors antics alguns dels quals vam portar des de Barcelona (cedits pel Banc de recursos), ensenyàvem com utilitzar aquesta eina, tan familiar per nosaltres, i tan desconeguda i nova per a ells, que els pot ser de gran utilitat en un futur. Amb aquesta pri-mera activitat, ja s’establia una maca relació amb els alumnes, que amb molta atenció i entusiasme aprenien l’eina i compartien amb tu les seves vides, les seves difi -cultats, alhora que agraïen profundament l’atenció que rebien durant aquelles hores.

Dos dies a la setmana dedicàvem el matí a visitar el centre de Les Calcutes, unes dones admirables que es-

32 AMPAEXPRES

ALUMNES

tan per tot el món, al costat sempre dels més pobres i necessitats. Durant l’estada a Sarh vam col·laborar amb elles, en un centre d’un barri de la ciutat on hi viuen 4 germanes de diferents llocs del món, Índia, Àfrica, Fili-pines… i uns 20 malalts o persones grans, sense famí-lia, sense llar, que són atesos per les germanes i alguna voluntària del barri que els fa el dinar i neteja les habi-tacions.

Les germanes de la Mare Teresa de Calcuta, reben a més a més sacs d’aliments, ja sigui arròs, mongetes, farina, llet en pols, o llaunes, i cada dia de la setmana obren les portes del centre i la distribueixen entre diferents grups de persones: malalts de sida, gent gran, gent de la pre-só, nens desnodrits… als quals van fent un seguiment personal de la seva situació.

El grup de joves vam ajudar a les germanes en totes aques-tes tasques, organitzant activitats pels malalts del centre, els més pobres dels pobres, i coneixent molt d’aprop, amb rostres i casos concrets, una realitat molt dura però molt real.

El dia però era molt intens, i a les tardes continuàvem les nostres tasques als pobles del voltant. Amb El Fran-cesco, un salesià italià que viu al Txad des de fa molts anys, algunes tardes anàvem per les viles amb la seva pick-up i passàvem tota la tarda amb els nens fent jocs i danses. Altres dies fèiem visites a diversos col·lectius, com per exemple les malaltes de SIDA, la presó, l’orfe-nat... Ens totes aquestes visites parlàvem amb la gent i apreníem de la seva força, energia i il·lusió, descobrint com de gran pot arribar a ser l’acollida txadiana.

Però tota aquesta experiència no hagués estat el ma-teix si no hagués existit la fi gura del «correspondant». Abans de marxar cap al Txad, cada jove es va posar en contacte per e-mail amb un jove més o menys de la seva edat txadià, amb el qual es va escriure durant els mesos anteriors a l’estada al país. Un cop allà, ens vam conèixer i a poc a poc vam establir lligams amb ells, per-sones concretes, properes, que ens van acompanyar al

33AMPAEXPRES

ALUMNES

llarg de la nostra estada i ens van facilitar entrar més a fons al país, a la seva realitat. Junts fèiem totes les ac-tivitats, compartíem l’experiència, viscuda de maneres diferents, i tant uns com els altres sortíem enriquits.

Parlar, debatre, riure, plorar, pregar... descobrir que al cap i a la fi tots som iguals, sentim, desitgem, somiem... que les diferències que un veu a simple vista, la distàn-cia que en un moment ens separa, a poc a poc es va escurçant, ens anem apropant, i anem fent més nostres les vides dels altres.

D’aquesta experiència vaig aprendre moltes coses, però sobretot em vaig endur l’Àfrica al cor i vaig enten-dre que en les persones està Déu, i que la trobada amb l’altre és un regal, un tresor que t’ajuda a créixer i apren-dre, tant de l’altre com de tu mateix.

En tornar a Barcelona, el meu contacte amb l’Àfrica l’he mantingut amb el Camp de Treball que organitzo a Almeria cada estiu des de fa 4 anys. Allà hi trobem un trocet d’Àfrica amb els immigrants que han arribat els últims 10 anys a Espanya. En un barri de Roquetas de Mar, «Las 200 viviendas», t’endinses de nou en la vida africana: gent al carrer, gent en bicicleta, vestits de co-lors, nens per tot arreu... Hi baixem amb un grup de

joves, de 18 a 20 anys. L’experiència és molt completa: servei als matins fent activitats amb els nens del barri o fent classes de castellà a adults, i endinsar-nos en la re-alitat de la zona a les tardes. La realitat sempre és com-plexa, i cal apropar-se des de diferents testimonis per aconseguir els diferents punts de vista, les diferents experiències. Coneixem doncs testimonis d’immi-grants que ens expliquen la seva decisió de venir, i el viatge i l’adaptació al país. Coneixem l’agricultura dels hivernacles, molt nombrosos en aquella zona, i la pro-blemàtica dels amos amb la contractació de treballa-dors, així com les condicions en les quals s’hi treballa, a més de 60 graus de temperatura. Els testimonis dels Padres Blancos, Vedrunes, diocesans, que es deixen la pell per ajudar dia a dia a aquest col·lectiu, són perso-nes en les quals emmirallar-nos, i que ens interpel·len cada dia i ens ajuden a refl exionar i a créixer. I tota l’ex-periència, compartida i passada pel cor amb moments de pregària cada vespre, en els quals ens aturem per admirar com Déu es fa present en la vida, hi deixa la seva petjada i ens va moldejant a través de les troba-des amb les persones, aquest tresor que visc dia a dia com un regal.

MARÍA COLL MIR

PROMOCIÓ 2001

34 AMPAEXPRES

ALUMNES

Els dies 31 de maig i 1 de juny vam viure a l´escola la 15a Festa de l´esport i l´amistat. És interessant

observar com any rere any les generacions d´esportistes que tenim a l´escola van superant-se un curs més. I és que ara més que mai, en els temps difícils que corren avui dia, hem d´insistir en transmetre els valors tan bons que ens dóna l´esport. Estem per ensenyar als nens la cultu-ra de l´esforç, de superació, de saber guanyar, de saber perdre, de reconèixer quan el rival ha jugat millor i quan una derrota ha sigut injusta.

Sembla mentida, però aquest dia en concret a mi em sembla veure refl ectits en els seus rostres tots aquests aprenentatges. Cada un d´ells es fa més important de-penent de l´edat, però estic segur que fi ns i tot els més grans saben veure que el món de l´esport no s´acaba mai, sempre hi ha un partit més, un entrenament més, un joc més… que t´ensenya coses noves!

D´altra banda, no només cal parlar d´aprenentatges en aquest dia tan assenyalat pels esportistes de la casa, sinó també cal parlar d´orgull i satisfacció. Tots ells han completat un any més en qualitat d´esportistes i això té premi en molts sentits. Segurament, el premi que els menuts li donen més importància (les medalles) és el menys important pels adults i pels que els vetllen dià-riament. Fer esport i ser esportista té premis més enllà del metall que penja dels seus colls. Té el premi de por-tar un estil de vida actiu i saludable, té el premi social de saber-se relacionar amb els companys de l´equip i

Festa de l´esport i l´amistat

35AMPAEXPRES

ALUMNES

acceptar un rol dins aquest col·lectiu i té el premi de sa-ber superar-se a si mateix davant els reptes que l´esport et planteja.

Finalment, no us amagaré que des de la nostra posició de formadors també es respira un cert orgull aquest dia. És el treball de tot un any comprimit en una tarda, i amb el pas dels anys sempre comentem el mateix…hem donat la benvinguda a unes quantes persones més al nostre estimat món de l´esport: objectiu acon-seguit! Enhorabona a tots aquells que ho hem fet pos-sible: pares, alumnes, entrenadors, educadors, docents, coordinadors… etc.

Us hi esperem de nou a tots l´any vinent!

XAVI PERDIGUER

COORDINADOR GENERAL ESCOLA ESPORTIVA

INÉS VICTORI1.º Primaria- A

IGNACIO ESCARPENTER1.º BTX- B

CARLOTA RAMOS3.º Primaria- A

ALBERT BORRALLERAS4.º ESO- C

GUILLERMO MORERA2.º BTX- A

¿ ? ¡ ! ¿ ? ¡ !LOS ALUMNOS OPINANEste curso he aprendido...

«En

mates, a sumar y a restar

(a multiplicar el año que viene) Hemos

hecho juegos con dinero de mentira y hemos

ido a la pizarra digital a practicar, hemos

pesado con la balanza... He tenido una

profe nueva, Meritxell, y he aprendido

muchísimo con ella. ¡Ha sido un

curso muy divertido!»

«Muchas cosas. He empezado con

las tablas de multiplicar. Ahora estamos en medi con el tema “las plantas”. También en

medi el cuerpo humano. Mi profe ha sido Mar y, el año que viene, como subo a 3.º, ya no será

mi profe y la verdad me da mucha pena. ¡Me ha encantado este curso, todo

el primer ciclo!»

«Muchas cosas nuevas, como dividir y palabras nuevas en inglés.»

«A comulgar y lo importante que es recibirla Primera Comunión»

DELIA VALLE2.º Primaria- B

INÉS BERNAL4.º Primaria- A PAULA CORTADA

5.º Primaria- B GUILLERMO SEGARRA6.º Primaria- A

«A organizarme con los deberes. Nos hemos tenido que esforzar mucho para estar preparados para la ESO, y al ser los mayores de primaria hemos tenido que dar ejemplo a los pequeños».

ENRIC DE VECIANA1.º ESO C

«A esforçar-me.»

SONIA PRATS2.º ESO C

«A esforçar-me i a ser millor companya de classe.»

DANIELA DE AVILÉS3.º ESO- A

«A estudiar mejor gracias a la ayuda de mis profesores. También he aprendido

a escuchar y entender los conceptos mejor y sin memorizar.»

«Que per aprovar no s’ha d’estudiar a última hora, sino un s’ha de planifi car. L’actitud a classe i presentar treballs i deures és important, perquè això et pot ajudar a pujar la nota. El nivell puja de 3r a 4t i has d’estar ben preparat per

passar al batxillerat.»

«Muchas cosas, he tenido la suerte de coincidir en

la clase y en el curso con gente genial y he vivido momentos inolvidables con

ellos, además he aprendido mucho moral y académicamente hablando, lo único

malo que se le puede ver a todo, es que acaba en apenas un

año...»

«Que profesores y

profesoras nos han enseñado a

respetarnos entre nosotros y con los demás.

Ya que además de teoría y fórmulas, nos han

formado con valores de respeto y educación hacia

el resto. Todo esto es lo que al fi nal cuenta en la

vida, estudios a parte, respetar a los demás no

se aprende en la calle y por eso debemos

estar agradecidos y orgullosos de ser

estudiantes de teresianas.»

«¡Muchísimas cosas! Y también

he tenido bastantes exámenes. ¡Ha sido

el curso que más he trabajado!»