-
[1]
KAHN, HEIDEGGER I EL LLENGUATGE DE LARQUITECTURA Christian
NORBERG-SCHULZ. Lli impartida el 1978 a la Universitat de Berkeley,
publicada el n18 de la revista Oppositions, Cambridge,
Massachusetts. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas]
Louis Kahn pertany ja a la histria. Dell tot just si ens arriba
leco de les seves idees, i mentrestant la promesa dun nou
comenament [beginning] segueix sense complir-se.1 La confusi sextn
novament pertot arreu, i a pesar de tots els mtodes de disseny i de
tants avenos tecnolgics, assistim a la cada cop ms rpida degradaci
del nostre entorn. Nogensmenys, les edificacions de Kahn resten
dempeus, bo i recordant-nos que larquitectura, fins i tot en aquest
temps nostre, roman present. Els innecessaris por-xos del Museu
dArt Kimbell [figs.7, 8, 9] aix ho testimonien, i s per ells que
ens pre-guntem si no haurem de parar ms atenci en el missatge de
Kahn.
Perqu, en efecte, en fixar-nos de ms a prop en els seus escrits,
lesbs duna teo-ria surt a la llum. No es tracta, esclar, de res
definit al detall, per lesquema bsic s s coherent. Ara b, perqu la
teoria de Kahn arribi a ser realment fructfera, abans cal-dria
acabar-la dinterpretar i elaborar. Aquesta tasca, en la mesura que
reclama dun fonament filosfic, no pot restringir-se noms als lmits
estrictes de la teoria arquitec-tnica prpiament dita. En filosofia,
lajut ms profits el trobem en els escrits de Mar-tin Heidegger, el
pensament del qual mostra una afinitat sorprenent amb el de Kahn.
Aix doncs, un cop exposada la teoria de Kahn, recorrerem a
Heidegger en la nostra labor dinterpretaci i aprofundiment, per
encabat esbossar les lnies mestres duna teoria objectiva de
larquitectura basada en el missatge de Kahn. El missatge de Louis
I. Kahn En tractar sobre la filosofia de Kahn, hom sol prendre com
a punt de partida lenun-ciat de la seva famosa pregunta Qu vol ser
un edifici?. Aquesta s una pregunta que se situa ms enll dels
plantejaments funcionalistes. El funcionalisme, en tant que parteix
del particular per arribar al general, depn, per principi, de
circumstncies contingents.2 El qestionament de Kahn, en canvi,
suggereix que els edificis posseeixen una essncia que els
predetermina, cosa que representa un capgirament del principi
funcionalista: mentre que aquest arrenca de sota, Kahn davalla de
dalt. Una vegada i una altra, Kahn subratlla que hi ha un ordre
preexistent que precedeix el disseny. En un dels seus textos
aforstics ms coneguts, comena dient que Lordre s [Order is], un
ordre que no noms comprn la totalitat dall hum, sin tamb dall
natural. I aix, una rosa vol ser una rosa. En els seus primers
escrits, Kahn empra la paraula forma per a designar all que una
cosa vol ser. Atesa, per, la normalment ms limi-tada connotaci
daquest terme, i davant el risc de caure en un equvoc,3 Kahn opt
per introduir el concepte de preforma. Ms endavant, prefer
referir-se encara a lmbit de les essncies amb la paraula silenci.
El silenci s quelcom dinconmensurable que, tanmateix, enclou una
voluntat de ser. Tota forma t una voluntat dexistir que de-termina
la prpia manera de ser de les coses. Aquest anhel dexistncia troba
la seva satisfacci en el disseny, la ra de ser del qual consisteix
en dur a la presncia lordre
1. El 1962 Vincent Scully escrigu: Tal com pass amb Wright, hom
no pot evitar la impressi que, amb Kahn, larquitectura comen de
nou. SCULLY, V. Louis I. Kahn. G. Braziller, Nova York, 1962, p.
25. 2. Per a un plantejament marcadament neo-funcionalista, vegeu
ALEXANDER, Ch. Notes on the Synthesis of Form. Harvard University
Press, Cambridge, Mass., 1964. [Traducci castellana: Ensayo sobre
la sntesis de la forma. Ediciones Infinito, Buenos Aires, 1986.] 3.
De vegades Kahn tamb emprava el mot forma en el sentit habitual,
com ara en dir que: Lart s la creaci duna forma signficativa.
-
[2]
intern de les coses. Per abans dendinsar-nos en aquesta
problemtica, magradaria parar una mica datenci en les nocions
dordre i de forma.
s evident que Kahn no pretenia fer afirmacions filosfiques de
carcter general. Ell se les havia amb larquitectura, i la seva
pretensi era establir una base objectiva per aquest seu mbit. La
seva labor sadrea ms aviat a posar de manifest que larqui-tectura s
lencarnaci de lincommensurable i fou en aquest sentit que introdu
el concepte dinstituci [figs.1, 11]. Larquitectura s, abans que
res, expressi de les insti-tucions humanes. Aquestes institucions
arrelen en lorigen [beginning], aix s: en aquell moment en qu lhome
prengu conscincia dels seus desitjos arquetpics o inspiracions.
Aquestes inspiracions sorgeixen del fet daprendre, de benestar,
dobrar, de reunir-se, dinterrogar-se, dexpressar. En tant que
instituci que poua en unes tals inspiracions, Kahn solia prendre a
tall dexemple lescola:
En origen, les escoles comenaren amb un home, que no sabia que
era un mestre, discutint, sota un arbre, sobre les seves idees amb
una colla de gent, que no sabien que eren estudiants. Aquests
reflexionaren sobre els temes tractats i sobre com nera de bo estar
en presncia daquell home. Desitjaren que els seus fills
escoltes-sin tamb un home com aquest, i ben aviat serigiren uns
espais I vet aqu les primeres escoles.4
Aqu Kahn ens est parlant dun dels per dir-ho en paraules de
Heidegger modes fonamentals destar-en-el-mn. Perqu la vida no s
gens ni mica arbitrria, sin que t un ordre estructural, el qual
comprn com un sol tot home i natura. All que ens diu qu cal que
sigui dissenyat no s pas all que freturem, sin all que sentim que
entra en lordre [natural] de les coses. s sobre la base daquesta
concepci integral del mn, que Kahn subratlla el carcter comunitari
de les inspiracions i institucions hu-manes. En referir-se a les
institucions, Kahn ho fa amb paraules ben concretes, com per
exemple: El carrer s probablement la primera instituci humana: un
lloc de reu-ni sense sostre; lescola s un tot despais bons per a
aprendre; la ciutat s el lloc on sapleguen les institucions. En
tots aquests aforismes salludeix a formes constru-des molt
concretes; formes que, per a Kahn, consignen alhora institucions.
En prime-rssim lloc all que fa un arquitecte no s sin donar
resposta a una instituci humana en el moment abans que aquesta
esdevingui una edificaci. LArquitectura troba aix el seu fonament
en els modes generals destar-en-el-mn de lhome.
Hem vist que Kahn s fora concret pel que fa a la forma que
prenen les instituci-ons: no noms apella de manera general a la
seva forma, sin que nillustra les seves caracterstiques espaials
servint-se del que en diu esbossos de forma,5 i afegeix: en la
naturalesa de lespai hi nia lesperit i la voluntat dexistir duna
determinada mane-ra. En virtut de llur propi carcter les
institucions sn cases de les inspiracions. A aquesta paraula,
inspiraci, li s inherent una certa comprensi dall que ja hi ha i s
per aix que se la relaciona amb la llum, com a smbol que s de la
intellecci. La inspiraci s doncs el sentiment originari [beginning]
en aquell llindar on silenci i llum es troben: el silenci, amb el
seu desig de ser, i la llum, com a donadora que s de
4. Les cites que fem de Kahn estan extretes de fonts molt
diverses. Seria massa feixuc carregar el text amb un acurat aparat
de referncies. Fins all on jo s, encara no hi ha cap bibliografia
completa de tots els textos de Kahn. 5. Veure el croquis preliminar
de lesglsia de Rochester. Perspecta 7, The Yale Architectural
Journal, 1961.
1. Institut Salk, La Jolla, Califrnia. Louis Kahn, 1959-1965.
Projecte, vis-ta des de la plaa (lestar), mos-trant el punt de
trobada a laltra banda de la riera.
-
[3]
tota presncia [figs. 2, 3]. A travs de la noci de llum arribem a
la qesti de lexpressi. La voluntat de ser
comporta un anhel dexpressar, aix s, de dur a lillatent les
institucions. En donar-els-hi expressi, lhome desencobreix
lestructura latent del mn estructura de la qual ell mateix ns part
integrant, acomplint aix amb el seu designi vital, puix que, com
diu Kahn, la ra de viure s donar expressi. All mitjanant qu es dna
acompli-ment a la necessitat dexpressi s lart: Una obra dart s el
mode de fer(-se) duna vida. Larquitecte s qui tria i sencarrega
d'expressar les institucions humanes en es-pais, ambients i
relacions. Diem que hi ha art, en la mesura que es dna satisfacci
al desig de reflectir la bellesa de la instituci. Lart no resideix,
doncs, en la seva prpia realitzaci com a tal, sin en trobar la
relaci adequada amb les institucions; perqu, segons Kahn, lart s el
mode de fer(-se) duna vida. Puix que vivim per donar ex-pressi,
lart esdev lnic llenguatge de lhome. Lessncia de lart resideix en
aquell llindar on silenci i llum es troben, on la voluntat de ser
troba els seus mitjans dexpres-si. Aix s com la voluntat de
ser-per-expressar es converteix en voluntat de ser-per-fer. [fig.
2] Al procs de creaci Kahn lanomena disseny. Dissenyar t ms a veure
amb el com que no pas amb el qu. Ara b, com fer-ho s infinitament
menys impor-tant que qu fer. Amb aix Kahn no vol pas dir que no
valori la qualitat de la feina ben feta, sin que tota resposta, per
bona que sigui, no t cap inters quan la pregunta s equivocada. Daqu
que sigui de lordre, que els dissenys reben llurs imatges, i que
sigui la forma all que inspira el disseny. La forma es deixa
percebre en tant que la naturalesa de quelcom, essent el disseny el
qui, en un determinat moment, entra a combatre amb les lleis de la
natura per, a travs de la posada en joc de la llum, dur aquest
quelcom a lexistncia.
Per, si b la llum s donadora de tota presncia, tot all que s fet
de llum, pro-jecta [tanmateix] una ombra. La nostra obra s feta
dombres, diu Kahn. Per acom-plir amb la seva destinaci, a la llum
li cal, certament, topar amb la matria i lestruc-tura edificatria.
Per aix Kahn digu que: el sol mai no va arribar a ser conscient de
la seva grandesa fins que no va topar amb el perfil dun edifici. I
afeg: la decisi per un o altre element estructural hauria dadir-se
amb la decisi respecte del volgut carcter de llum. Aix doncs, en el
procs de disseny, estructura constructiva i material sn
considerats, des del primer moment, en relaci amb la llum. [fig. 3]
Lestructura s la donant de llum.
Del que es tracta, en ltima instncia, s de crear un espai que
spiga qu vol ser. s per lestabliment dun determinat domini despais,
diu Kahn, que hom dna vida a la instituci. Quan lespai sap qu vol
ser, llavors esdev una habitaci, aix s, un lloc que posseeix un
determinat carcter [fig. 4]. Ara b, el carcter duna habitaci ve
donat, en primer terme, per la relaci entre la llum i lestructura
fsica. Fer una habi-taci quadrada, diu Kahn, s donar-li la llum que
revela el quadrat en els seus infinits matisos. Tota habitaci
fretura, per tant, de llum natural. Jo no puc definir un espai com
a tal, si no s amb llum natural. Que aix sigui aix s degut a que
aquelles matisa-cions ambientals que sn producte del pas de les
hores del dia i de les estacions de lany, constantment ajuden a
evocar all que un espai s capa de ser...
Ara b, material i estructura posseeixen un ordre natural propi.
Aix, la biga de ma pren la forma dun arc, cosa que dna peu a Kahn
per parlar de lordre del ma i del formig [figs. 5, 6]. En lnies
generals, un edifici, com a manifestaci de la seva
2. Esbo de forma.
Leternitat s de dos
germans,
Lun desitja ser per
expressar,
Laltre ser per fer,
Lun llum no lluminosa,
Laltre, lluminosa.
3. Esbo de forma.
Per mor de lemer-
gncia del Material,
sagrupa la lluminosi-
tat sobirana
per encendre una
dana de
domini espurnejant
4. The Room, esbo
de forma.
LArquitectura sorgeix
de fer una habitaci.
-
[4]
voluntat de ser, hauria de mostrar la manera com va ser produt.
Arribat el cas, s quan podem parlar de tcnica inspirada.
Lenginyeria de la construcci no s quelcom diferent del disseny;
ambds han darribar a ser una i la mateixa cosa, noms aix podr la
realitzaci tcnica arribar a encarnar la instituci. Ser llavors quan
lobra, tot i que com a construcci seguir sent mesurable, esdevindr
de fet incommensurable.
Enmig dels sons imperiosos de la indstria, es construeix lobra;
mes en atuir-se la pols, la pirmide reverberant de silenci dna al
sol la seva ombra.
En aquest fams aforisme, shi condensa tota la teoria
arquitectnica de Kahn. Enmig dels sons imperiosos de la indstria,
es construeix lobra..., aix evoca aquella excita-ci passatgera
provocada pel seguit de circumstncies que es van donant al llarg
del procs constructiu. Per en atuir-se la pols... s a dir, un cop
passada aquella excita-ci tant pot ser que ens quedem igual, amb
les mans buides, com que ens trobem davant quelcom que ostenta una
genuna presncia, aix s: un edifici, que de la llum en fa quelcom
tangible, palesant aix lordre del silenci.6 [fig. 14] Vet aqu com
lobra arquitectnica arriba a ser una ofrena a lArquitectura. Tot
edifici, en fer-se eco del silenci, aconsegueix de regraciar
lorigen [beginning]. El que ser, sempre ha estat, digu Kahn, tot
donant entenent que les estructures fonamentals de lsser van ser
donades dun cop per sempre. Noms les circumstncies canvien, i s per
aix, perqu canvien, que, cada vegada, sorgeix la necessitat de
reinterpretar aquelles estructures. Tracto de trobar expressions
noves per a institucions antigues. Aquestes noves ex-pressions
poden deformar la forma de la instituci, per mai no podran arribar
a desbastir-la. Per aix mateix, cap poca o societat en particular
no pot, en veritat, cre-ar res dautnticament nou: Fou la societat
qui produ un Mozart? En absolut. Una obra dart no sorgeix pas com a
resposta a unes necessitats, ni tampoc del fet de con-juminar
necessitats amb recursos, ans de la inspiraci i el desig dexpressar
all que sempre ha estat all. Amb aix no estem pas negant lesdevenir
de la histria, sin que diem que al llarg del temps hi ha moments
puntuals en els quals, no noms es dna un canvi general de
circumstncies, sin que institucions humanes, fins aquell moment
ocultes, sn des-ocultades. Per aix diu Kahn que hi hagu qui sadon
que un cert mbit despais representa un profund anhel hum dexpressar
linexpressable duna determinada activitat humana que reb el nom de
monestir. En el fons, sobre el sor-giment duna nova instituci
humana, hi brilla una mena de llum que fa sentir als ho-mes una
renovada voluntat de viure. Aix doncs, les institucions sn
descobertes i re-descobertes. En tant que tals, troben el seu
fonament en i provenen de lestructura intemporal del mn. Com a
entitats existencials totals que sn, es deixen interpretar en tant
que petits mns [kleine Welte] o microcosmos,7 i de fet Kahn, en
tractar sobre els orgens de lArquitectura, shi refereix daquesta
manera quan, prenent lexemple dStonehenge, en parla com al desig de
crear un mn dins el mn. [figs. 15, 16] A aquest microcosmos ell
lanomena un lloc de concentraci, on la ment humana pren acutat. Aix
s tant com dir que les inspiracions dels homes sn el reflex dels
focus vi-
6. Avui, nosaltres, podem veure ja les pirmides despullades de
les seves circumstncies, i aprehendren, aix doncs, lessncia. 7.
SEDLMAYR, H. Zur einer strengen Kunstwissenschaft. Frankfurter
Verl., Viena, 1931. Citat tamb a NORBERG-SCHULZ, C. Intentions in
architecture. MIT Press, Cambridge, Mass., 1965, pg. 107. [Traducci
castellana, fora dolenta, de J. Sinz. Intencio-nes en arquitectura.
Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2001, pg. 70]
5. Biblioteca Phillips Exeter,
New Haven. 1967-1972. A
lesquerra, detall constructiu
dels arcs de ma de la faana;
a la dreta, detall constructiu
seccionant pels arcs i detall
constructiu del mur de ma.
6. Institut de Direcci
dEmpreses, Ahmedabad,
ndia, 1962-1974. Dormitoris,
secci constructiva i alat
mostrant la larc interior,
corbat, i lexterior, pla.
7. Museu dArt Kimbell, Fort
Worth, Texas, 1966-1972.
Dibuix de perspectiva interi-
or, 1967.
8. Croquis de la secci amb
laparici dels elements per al
pas de les installacions.
9. Secci tipus dun tram de la
versi final.
-
[5]
tals que animen o estructuren lexistncia humana, essent les
institucions, com a cases que sn daquestes inspiracions, els
centres a lentorn dels quals sendrea lespai exis-tencial. Vet aqu,
doncs, com larquitectura produeix la sensaci dun mn dins dun mn, i
la transmet a lhabitaci.
Les arrels platniques de la filosofia de Kahn sn fora evidents.
En parlar de forma, per exemple, Kahn ho fa al mode duna idea
platnica, com platnica s tam-b la seva manera de considerar lart
respecte duna voluntat dexpressar. dhuc quan apella a les coses
concretes mundanes, shi refereix emprant la paraula ombra, tal com
Plat en el seu Mite de la Caverna.8 En Kahn, hi trobem tamb la
clssica subor-dinaci de lexistentia a lessentia, fet que lacaba de
situar dins la tradici metafsica occidental. Ara b, en la mesura
que Kahn se les havia amb la praxi arquitectnica, no podem dir que
sembranqus en cap recerca terica dunes formes absolutes ms enll de
les imperfeccions del mn quotidi. La seva voluntat sencamin ms
aviat a desen-cobrir o revelar lessentia en la realitat immediata.
Per aix diem que, en Kahn, es produeix un autntic regrs als orgens
[beginnings]. Daltra banda, Kahn defineix lessentia en termes
dinspiracions i institucions humanes amb un ordre existencial
propi, de tal manera que el mn, en comptes de reproduir lusual
divorci entre lessencial i lexistencial, s concebut com un tot
integral. Lmbit dall essencial deixa de ser considerat com
pertanyent a una regi ontolgica separada, per venir a constitu-ir
el conjunt destructures que vertebren aquest nic mn. En la seva
evocaci de la noci dorgens, aix queda perfectament posat de
manifest: el que aquell home sota larbre representa, no s pas cap
idealitzaci utpica, sin una situaci existencial concreta, que
alhora revela lordre essencial al qual pertany. Kahn assumeix aix
lestar-en-el-mn en la seva totalitat com al seu punt de partida,
entenent que s missi de lhome revelar lestructura daquest mn. Kahn
saproxima aix a la filosofia de Heideg-ger, qui tamb mostr pel seu
cant un profundssim inters pels orgens. La contribuci de Martin
Heidegger La filosofia de Heidegger arrenca de la seva concepci de
lhome en tant que est-en-el-mn [In-der-Welt-sein].9 El fet de
prendre aquest punt de partida comporta que, duna banda, lsser hum
deixi de ser ents de manera allada respecte del seu entorn
cir-cumdant terme que de moment deixerem sense definir i, de
laltra, que la nostra comprensi del mn sempre ve donada en
referncia al Dasein, lsser hum existent. Aquest plantejament
sassembla molt al de lexistencialisme. Lexistencialisme tamb pren
com a punt de partida la situaci tal com ve donada, i mant que el
que s real s lexistentia. A ms, es tracta dun corrent que,
considerant que les existentiae depenen sempre daquell qui les
percep, dna preeminncia a all subjectiu hum. La concep-ci
heideggeriana, en canvi, en comptes de partir de la dada de la
situaci, examina ms aviat quines sn les estructures fonamentals de
lestar-en-el-mn, per, des delles, comprendre la situaci tal com
aquesta sens presenta. Aquest plantejament no duu
8. PLAT. La Repblica. Llibre VII, 514a-517a. Traducci de Manuel
Balasch, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 1990. 9. HEIDEGGER, M.
Sein und Zeit. GA 2, 12, pg. 52. [Traducci castellana, molt
recomenable, de Jorge Eduardo Rivera C. Ser y tiempo. Editorial
Universitaria, Santiago de Xile, 1998, pg. 79].
10. Memorial Roosvelt,
Washington, D.C.
1960-1961. Secci.
11. Institut Salk, La
Jolla, Califrnia. 1959-
1965. Edificis dels
laboratoris, versi de
1962 mostrant el jard
entre els les fileres de
laboratoris.
12. Centre per lArt
Britnic , New Haven,
1969-1974. Perspectiva
mostrant la sala
dexposicions principal,
amb el prisma de
lescala i les claraboies,
al voltant de 1971.
-
[6]
implcit cap tipus de recerca essencialista que acabi dividint el
mn en dos mbits se-parats: el quotidi i el transcendent, sin que ms
aviat sost que lsser est estructu-rat i que el sentit de la situaci
singular no consisteix ms que en la seva relaci amb les estructures
generals.
Aix doncs, Heidegger comprn la realitat, tal com Kahn, en tant
que fenomen uni-tari, en el qual lexistencial i lessencial sn
aspectes integrals duna mateixa totalitat. I diu: Lens est en
lsser.10 Lessencial de lens no es troba, doncs, en cap mbit remot i
ali, sin que participa de la realitat que sens presenta. Aix, una
obra darqui-tectura s el que s respecte de lArquitectura.
Usualment, si agafem qualsevol mot, com ara la paraula cel, entenem
que tant pot designar aquest ens en particular, com un sser en
general: lessncia. Avui en dia solem entendre lessncia en tant que
el gnere com a un conjunt dens en particular. Aquest s el
plantejament de les cincies naturals, les quals, partint de
lobservaci dels fenmens individuals, arriben per in-ducci a
asseveracions de carcter general.11 Per aquesta via, la metafsica i
lontologia queden anihiliades. s evident que Kahn, en preguntar-li
a la cosa qu s el que vol ser, no assumeix aquest plantejament. Ell
entn all particular ms aviat com a variaci dun motiu essencial, com
quan diu: Tracto de trobar expressions noves per a institu-cions
antigues. Dun mode ms general, Heidegger apunta tamb cap al mateix:
Per lens s el que s, i s tal com s, a partir de lsser.12
En la seva obra principal, sser i temps (1927), Heidegger es
proposa dexaminar les estructures fonamentals de lsser
[Seinsstrukturen]. Tot separant en dos termes lexpressi
estar-en-el-mn, Heidegger analitza lestructura de lestar-en i
lestruc-tura de mn. El mtode en qu basa la seva anlisi s la
fenomenologia de Husserl. Heidegger, per, en comptes de prendre
experincies viscudes per investigar-les feno-menolgicament,
prefereix analitzar les estructures existencials fonamentals.
Lestar-en ve constitut per estructures existencials tals com el
comprendre [Vers-tehen], la disposici afectiva [Befindlichkeit] i
el coestar [Mitsein]. Podrem dir, en general, que tot all que s est
en tant que quelcom, aix s, per referncia a una es-tructura
existencial. Comprendre vol dir aqu alguna cosa ms que no pas la
mera capacitat cognoscitiva, i abraa, no solament laspecte
intellectual, sin tamb el prag-mtic. Disposici afectiva alludeix al
tremp anmic a partir del qual lhome es troba ja en relaci
primordial amb el seu entorn; expressat en paraules de Heidegger:
la dis-posici afectiva obre al Dasein en la seva condici de
jectat.13 Heidegger assenyala tamb que lestar-en comporta sempre un
coestar, terme amb el qual fa referncia a les estructures
dassociaci i de tracte comunitari, tot subratllant el fet que el mn
s des de sempre el que jo comparteixo amb els altres.14 En relaci
amb el nostre prop-sit inicial, resultar molt profits posar en
relaci el comprendre, el tremp anmic i el coestar amb les
inspiracions kahnianes daprendre, de benestar i de reuni.15
Per concloure la seva anlisi, Heidegger examina tamb lestructura
mn. A sser i temps, la descripci del mn, aix s, de la totalitat
dentitats que es poden trobar dins
10. HEIDEGGER, M. Der Ursprung des Kunstwerkes, Wegmarken, GA 9,
pg. 39. [Traducci de Manuel Carbonell. Lorigen de lobra dart,
Fites. Editorial Laia, Barcelona, 1989, pg. 240]: Das Seiende steht
im Sein. 11. Intentions..., op. cit., pg. 27 i ss. [pg. 20 i ss]
12. HEIDEGGER, M. Nietzsches Wort Gott ist tot, Holzwege, GA 5, pg.
245. [Traducci castellana dA. Leyte i H. Corts, Caminos de bosque.
Alianza Editorial, Madrid, 2000, pg. 197]: Aber das Seiende ist,
was es ist und wie es ist, aus dem Sein. 13. Sein..., op. cit., 29,
pg. 136. [pg. 160] 14. Sein..., op. cit., 26, pg. 118. [pg. 144]
15. Per a Kahn, el terme instituci significa la installaci
dinspiracions arquetpiques.
del mn, es fa a la llum duna mundicitat essencial; vol dir aix
que lens s mostrat a la llum de lsser. Dentre els ens amb qu
nosaltres tractem quotidianament, aix s, les coses (en grec,
pragmata),16 prenen una especial rellevncia aquells que Heidegger
anomena tils [Zeuge]. La totalitat daquests tils, aix s, el nostre
utillatge, afaio-na el nostre entorn pragmtic quotidi. La
mundicitati per tant el mn ve doncs entesa, tant en termes de
pragmaticitat [Zeughaftigkeit] o condici respectiva17, com tamb en
termes despaialitat. En escrits posteriors, Heidegger continuar
elabo-rant la seva anlisi del mn, intentant descriure lntima
reciprocitat existent entre les coses quotidianes i lestructura
essencial mn. Seguint aquesta via, acabar per comprendre el mn en
tant que Enquadrament [Geviert] de la Terra i el Cel, els divins i
els mortals. No s ara, per, el moment dentrar a descriure el difcil
concepte dEn-quadrament, tot i que no voldria deixar dapuntar que
la relaci entre la terra i el cel revestir, per a nosaltres, dun
especial inters, per tal com Heidegger la vincula direc-tament a la
qesti del construir i lhabitar.18 [fig. 17]
La consideraci del mn a partir dunes nocions tan concretes s per
a nosaltres dall ms escaient, en especial pel que fa a la definici
despaialitat. A sser i temps, Heidegger assenyala que ats que lens
intramund es troba en lespai, la seva espaia-litat haur destar en
connexi ontolgica amb el mn. (...) En forma especial caldr mostrar
que all circumdant del mn circumdant (...) est fundat en la
mundicitat del mn.19 En els seus darrers escrits, la qesti de
lespai est tractada a partir de les no-cions de terra i cel,
definint lespai com a mbit dinterrelaci dels llocs concrets que es
troben entre la terra i el cel.20 Lespai no s, doncs, per a
Heidegger, un con-cepte abstracte, matemtic, ans una estructura
existencial concreta dins el mn. Pel que fa a les propietats
daquest espai existencial, malauradament ell no entrar a
ana-litzar-les.21
Mentre que Heidegger presta una atenci considerable a
lestructura del mn, Kahn a penes si fa cap referncia a aquesta
qesti de base. Tot i aix, podrem interpretar que, quan deia que una
rosa vol ser una rosa, implcitament estava considerant el mn com
dotat duna estructurat essencial. A ms a ms, trobem que la seva
noci despai s, aix mateix, ben concreta, tal com es posa de
manifest en la seva afirmaci un espai que sap qu vol ser s una
habitaci. [fig. 4]
Heidegger, en els seus escrits tardans, elaborar un concepte de
cosa que depassa-r la mera noci dtil. Remuntant-se al significat
originari del mot cosa, dir: Se-gons una antiga paraula de la
nostra llengua, de l'aplec plenari se n'hi diu causa.22
16. Sein..., op. cit., 14, pg. 63. [pg. 91] Heidegger enumera
les segents coses: cases, arbres, homes, muntanyes, astres. 17.
Segons aquell mode de ser que s propi dall que serveix per a..., i
que per tant est al servei de..., s a dir, que est respecte de
quelcom altre, aix s: en condici respectiva. [N. del T]. 18.
HEIDEGGER, M. Bauen Wohnen Denken, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg.
152. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas, Construir Habitar
Pensar] 19. Sein..., op. cit., 21, C, pg. 101 [pg. 127]. 20.
Bauen..., op. cit., pg. 161: Aus dem Geviert bernimmt das Bauen die
Mae fr alles Durchmessen und jedes Ausmessen der Rume, die jeweils
durch die gestifteten Orte eingerumt sind. [Des de l'Enquadrament
el construir pren les mesures per a tot amidar i per a tot mesurar
dels espais que en cada cas sn encabits per llocs instituts] 21. En
aquest sentit, el llibre de NORBERG-SCHULZ, C. Existence, Space and
Architecture. Praeger, Londres i Nova York, 1971, constitueix una
primera temptativa. [Traducci castellana de Adrin Margarit.
Existencia, espacio y arquitectura. Editorial Blume, Barcelona,
1975] 22. Bauen..., op. cit., pg. 155: Versammlung heit nach einem
alten Wort unserer Sprache thing. El sentit daplec que Heidegger
escolta en la paraula alemanya Ding, fent repercutir el seu origen
etimolgic sobre la paraula de lantic alt alemany thing, es conserva
tamb en les llenges romniques, i aix en la mesura que,
etimolgicament, la nostra cosa es remunta a la paraula llatina
causa, la qual cal entendre aqu en el seu sentit originari d
assamblea o reuni dels concernits per una qesti en litigi, aix s,
dels encausats per una causa oberta, o una res publicares, s a dir,
cosa. N. del T.
-
[7]
s a dir, all en qu consisteix essencialment una cosa no ve
circumscrit en funci del seu s; la cositat de la cosa rau
primerament en el fet daplegar un mn [eine Welt versammeln].23 I
diu Heidegger: Les coses fan patent un mn, prpiament, cada vegada i
sempre, les coses visiten als mortals conjuntament amb un mn.24 O
dit duna altra forma, les coses sn el que sn per referncia a les
estructures de mn bsi-ques. Les coses aproximen un mn de tal manera
que lhome queda concernit per elles. Wir sind die be-dingten, diu
Heidegger, nosaltres som els en-causats. El fet de com-prendre la
cositat de la cosa en tant que un aplegar s, pel que fa al nostre
context de discussi, particularment interessant. Les obres
darquitectura sn coses, el significat de les quals consisteix en
all que elles apleguen, aix s, el seu mn. Ara b, perqu un tal
aplegar pugui, en general, tenir lloc, cal que hi hagi
Arquitectura, s a dir, un llen-guatge destructures arquitectniques
essencials. Per abans dentrar a considerar la qesti del llenguatge
de larquitectura, convindria que donssim un cop dull al trac-tament
heideggeri del llenguatge en general.
A sser i temps, Heidegger havia analitzat ja el discurs [Rede]
en tant que estructu-ra existencial fonamental,25 i en aquest
sentit deia que la comprensibilitat disposada afectivament de
lestar-en-el-mn sexpressa com a discurs. Subratlla, aix mateix, que
el discurs s existencialment cooriginari amb la disposici afectiva
i el compren-dre i que el coestar s explcitament compartit en el
discurs. Dit duna altra mane-ra: romanem junts en el mn noms en la
mesura que compartim un discurs com. Heidegger apunta, finalment,
que el mode dexterioritzar-se el discurs s el llenguat-ge. Aix
doncs, de bon principi el llenguatge, ms que no pas estar al servei
de la co-municaci, palesa estructures existencials fonamentals.
Abans que res, la paraula parla, essent aix que lhome parla tan bon
punt ell correspon a la paraula.26
Tot remarcant el paper fonamental de la paraula,27 Heidegger
caracteritza el llen-guatge com a casa de lsser. Ara b, el
llenguatge no explicita lsser dun mode im-mediat, ans ho fa a travs
del posar nom a les coses. Les dites coses, en ser anomena-des, sn
convocades al seu encausar. Encausant, des-pleguen mn.28 Atenent a
aix, el llenguatge sens revela en tant que lencontre de mn i coses.
El mn consent a les coses llur essncia. Les coses gesten mn. (...)
Recprocament satravessen luna a laltre, de tal manera que amds
dimensionen un medi [Mitte], en el qual tots dos sn un.29 Aquest
medi s anomenat de diferent maneres: entremig, fenedura/secci,
diferncia, pugna. Heidegger se serveix de tots aquests mots per
mostrar com coses i mn o si es vol: ens i sser estan units i
separats alhora. Amb vistes a des-criure encara un altre aspecte
daquest encontre de mn i coses, Heidegger empra
23. HEIDEGGER, M. Das Ding, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 165.
[Traducci castellana, poc recomenable, dEustaqui Barjau. La cosa,
Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994,
pg.143] 24. HEIDEGGER, M. Die Sprache, Unterwegs zur Sprache, GA
12, pg. 20. [Traducci castellana dIves Zimmermann. El habla, De
camino al habla. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002, pg. 17]:
Die Dinge besuchen jeweils die Sterblichen eigens mit Welt. 25.
Sein..., op. cit., 34, pg. 160. [pg. 183] 26. HEIDEGGER, M.
...dichterisch wohnet der Mensch..., Vortrge und Aufstze, GA 7, pg.
184. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas, ...poticament habita
lhome...]; i Die Sprache, op. cit., pg. ?? [pg. 24] 27. Optem per
no traduir sistemticament el mot Sprache per llenguatge, ja que, en
atenci al context semntic o al fil argumentatiu que sentreveu, no
noms en el text concret de Norberg-Schulz, sin en la interpretaci
que es deriva de ls heideg-geri del mot, ens sembla millor
alternar-la amb la de paraula. Creiem que en ocasions resulta molt
ms illuminador. N. del T. 28. Die Sprache, op. cit. pg. 19. [pg.
16]: Im Nennen sind die genannten Dinge in ihr Dingen gerufen.
Dingend ent-falten sie Welt. 29. Die Sprache, op. cit. pg. 21 i ss.
[pg. 18]: Diese gnnt den Dingen ihr Wesen. Die Dinge gebrden Welt.
(...) Sie durchgehen einander. Hierbei durchmessen die Zwei eine
Mitte. In dieser sind sie einig.
tamb les expressions l'obert, el pals i lillatent, les quals
permeten caracterit-zar el medi en concordana amb lantiga grega en
tant que lloc de revelaci de la veritat. Per a Heidegger, la
paraula veritat no alludeix a cap conjunt didees transcendents, ni
tampoc a la correcta representaci, en sentit cartesi, de la
realitat, sin a la revelaci de lsser. Puix que la veritat sesdev
com aquest encontre de mn i coses, Heidegger empra com a concepte
omnicomprensiu de la realitat la paraula Ereignis, esdeveniment
apropiador. El medi acaba convertint-se aix en centre existencial,
expressi aquesta, a la qual Heidegger tamb recorrer. La veritat s
pale-sada en el llenguatge. En tant que pro-ductor de veritat, el
llenguatge s , i s per aix que lessncia de la paraula s, en
veritat, potica. Prpiament, diu Heideg-ger, la poesia no s mai un
mode elevat del parlar quotidi. Ms aviat s a la inversa: la
xerremeca [Rede] quotidiana s un poema oblidat i, consegentment,
desgastat per ls.30
La interpretaci heideggeriana del discurs i del llenguatge sens
apareix com una acurada exposici de la idea kahniana dexpressi. En
efecte, Kahn concep el fet ex-pressiu, no pas en el sentit duna
autoexpressi subjectiva, sin en tant que la palesaci dall que les
coses volen arribar a ser, aix s, de lsser. Daqu que recordi que:
aquell qui revela all que pertany a lessncia de les coses no est
pas en possessi daquestes coses mateixes. Daltra banda, Kahn
defineix lart com el llindar entre silenci i llum, s a dir, en tant
que el punt decontre de lens amb sser.31 I s justa-ment aquesta
paraula, llindar, la que empra Heidegger com a imatge potica en la
qual el medi congregador [versammelnde Mitte] sencarna com a tal.
Per ltim, la palesaci de la veritat a la qual dna lloc el
llenguatge Heidegger lentn en tant que inici [Anfang],32 paraula
ben afina a Kahn, amb la qual es vol indicar que s a partir
daquesta palesaci, que la histria es posa en marxa.
Al costat de la pintura, de lescultura i de la msica, Heidegger
assenyala larquitec-tura com una daquelles arts que sn
essencialment potiques. Lart en general s la posada-en-obra de la
veritat.33 Aix sesdev fonamentalment com a projecte poetit-zador
que es posa en obra en tant que figura [Gestalt]. La figura s la
juntura com la qual all seccionat queda conjuntat.34 Per figura cal
entendre aqu, no una forma abstracta, sin una encarnaci concreta.
All seccionat s'ha de restituir a l'atractiva pesantor de la pedra,
a la muda duresa de la fusta, a l'obscura incandescncia del
co-lor.35 Aquesta encarnaci t lloc generalment en les coses
[construdes], per tamb en la terra [entesa com a natura]. En aquest
context, la terra s interpretada per Hei-degger en oposici al mn
[entesa com a cultura]. El posar-en-obra sesdev llavors com una
pugna entre mn i terra, en la qual el mn s all que confereix a la
figura una dimensi i la terra all que la confina en un lmit. Lart
sesdev com lemparau-lament [Sage] de mn i terra; emparaulament de
l'espai on t lloc llur pugna. Aquest
30. Die Sprache, op. cit., pg. 28. [pg. 23] 31. De vegades
Heidegger tamb parla de lsser en tant que silenci o calma [Stille].
Vegeu Die Sprache, op. cit., pg. 23. [pg. 19] 32. Tot al llarg de
la primera part de larticle dedicada a Kahn, hem anat tradunt el
mot angls beginning amb les paraules comenament, origen,font, puix
que all hom juga amb una certa ambivalncia semntica entre aquests
significats. En aquest punt de larticle, lautor torna a emprar de
nou la mateixa paraula, per aquest cop com a traducci de lalemany
Anfang, aix s, inici. En aquest sentit, potser caldria no oblidar
la diferncia que el propi Heidegger estableix, en alemany, entre
Beginn i Anfang, a HEIDEGGER, M. Parmenides, GA 54, pg. 9 [Traducci
de Manuel Carbonell. Parmnides. Quaderns Crema, Barcelo-na, 2005,
pg. 29] i al text, ja citat, Der Ursprung..., op. cit. N. del T.
33. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. 34. Der Ursprung..., op.
cit., pg. 253. [lleugerament modifcat, N. del T] 35. Der
Ursprung..., op. cit., pg. 253.
-
[8]
emparaulament desclou o fa patent all dins qu lsser-hi [Dasein]
es troba jectat ja en tant que historial.36
Per tal dillustrar la seva noci dart, Heidegger se serveix dun
expemple provinent de larquitectura. Tot parlant dun temple grec,
diu:
Un edifici, un temple grec, no imita res. Simplement resta all,
enmig de lescarpada vall rocallosa. L'edifici circumclou la figura
del du i en aquest ocult recer, grcies a lobert peristil, la deixa
extrasisitir arreu del recinte sa-grat. Grcies al temple, el du es
fa present en el temple. Aquest sser-present del du s en si
lexpansi i la delimitaci del recinte en tant que recinte sagrat. El
temple i el seu recinte, per, no s'esvaneixen en l'indeterminat.
Noms l'obra que s el temple ajunta i alhora aplega entorn seu la
unitat d'aquells camins i referents on naixement i mort, calamitat
i prosperitat, victria i oprobi, perse-verana i decadncia guanyen
per a l'essncia humana la figura del seu des-t. La vigent vastitud
d'aquests referents oberts s el mn d'aquest poble histo-rial. Noms
des d'ella i en ella, aquest poble torna a si mateix per acomplir
la seva destinaci.
Restant-hi, lobra edilcia reposa sobre el fonament rocs. Aquest
reposar-sobre de l'obra extreu de la roca l'obscur del seu sostenir
insubms i, tanmateix, no impellit a res. Restant-hi, l'edifici
resisteix dempeus la tempesta que s'abat sobre ell i noms aix
mostra la tempesta mateixa en la seva violncia. L'esclat i la
lluentor del pedregam, apareixent ells mateixos noms per la grcia
del sol, sn el que fa resplendir la llum del dia, la vastitud del
cel, les ombres de la nit. L'alar-se tan segur fa visible
l'invisible espai de l'aire. L'increbantable de l'obra contrasta
amb l'oneig de la marea i deixa esclatar, amb la seva calma, la
fria de l'aigua. L'arbre i l'herba, l'guila i el brau, la serp i el
grill ingressen en llur figura emblemtica i aix arriben a aparixer
en tant que all que sn. Aquest mateix sorgir i emergir plegats s
all que els grecs anomenaren a la primeria . Ella s el que illumina
simultniament all sobre qu i all en qu l'home fonamenta el seu
habitar. Nosaltres ho anomenem la terra. Pel que fa al que aqu
aquesta paraula diu, se n'han de mantenir ben allunyades tant la
representaci d'una massa de matria sedimentada, com tamb la, noms
astronmica, d'un planeta. La terra s all cap a qu l'emergir de tot
emer-gent, i aix com a tal, cerca recer. En l'emergent la terra
s'essencia en tant que l'arrecerador.
Restant-hi, l'obra que s el temple fa patent un mn i, alhora, el
torna a po-sar sobre la terra, la qual, d'aquesta forma, i noms
d'aquesta forma, sorgeix com a pas natal. I mai no passa que homes
i animals, plantes i coses siguin fctics i coneguts en tant que
objectes inalterables per compondre llavors, de passada, l'ambient
apte per al temple, el qual, un dia, s'afegir encara a la res-ta de
bns presents. Ens aproparem ms a all que s, si ho pensem tot a la
in-versa, suposant, s clar, que tinguem ull per advertir com
altrament tot fa vers nosaltres. La mera inversi, acomplerta per a
si mateixa, no treu cap a res.
36. Der Ursprung..., op. cit., pg. 263. [lleugerament modifcat,
N. del T]
13. Temple dApollo, dins de Corint en reverberaci lluminosa,
1951. Aquarella.
-
[9]
En el seu estar-hi, el temple dna a les coses abans que res llur
visatge, i als homes, abans que res, la vista sobre ells mateixos.
37
La descripci de Heidegger del temple grec exemplifica la teoria
que he intentat es-boscassar fins ara. I ho fa amb unes paraules
que fan cobrar vida a lobra. Grcies a elles, deixem destar perduts
enmig dun mar dabstraccions i ens aproximem al temple en tant que
cosa aplegant, en tant que encarnaci de la veritat. Des del nostre
inautn-tic mn quotidi, o encara millor, a travs daquest mateix mn
quotidi, som retor-nats a la realitat mateixa. En la mesura que aix
s aix, ens adonem que la filosofia de Heidegger no s, en absolut,
un intent de planar sobre la terra per mirar devadir-nos-en.
Comprenem, aix mateix, que el poetitzar s, en cadascuna de les
seves formes, all que dna sentit a lexistncia humanaessent la
necessitat de sentit la necessitat hu-mana per excellncia. La
interpretaci heideggeriana de lobra dart (i, per extensi, de
larquitectura) en tant que encarnaci de la veritat concorda amb la
definici kahniana de disseny ents en tant que la definici del com.
s mitjanant lart, diu Kahn, que lordre esdev manifest, manifestaci
que Kahn considera, no tant una qesti de representaci, com el
reflex de la pugna entre ordre i circumstncies. No ens ha de
sorprendre gaire, doncs, que, a lhora dexplicar aquest
esdeveniment, tots dos acabin emprant les mateixes imatges: obra,
llum, silenci. La paraula, diu Heidegger, parla com a ress del
silenci.38 [fig. 14]
Aix com Kahn troba la ra de ser de larquitectura en lexpressi de
les institucions humanes, s a dir, dels aspectes ms bsics i
atemporals de lexistncia humana, Heidegger prefereix introduir el
concepte ms general dhabitar. Per a ell habitar significa alguna
cosa ms que no pas el mer fet de residir onsevulla; significa el
mode de ser dels mortals en lEnquadrament, s a dir, aquella relaci
genuna entre lhome i les estructures existencials. Habitar s,
doncs, el tret fonamental de lsser segons el qual sn els mortals.39
Per tamb: Lhabitar (...) resguarda lEnquadrament en all a lempara
de qu els mortals resten: en les coses. (...) L'habitar deixa sa i
estalvi l'En-quadrament tot duent l'essncia d'aquest a les coses.
Aix doncs, lhome habita tan bon punt s capa de donar cos a les
estructures existencials fonamentals en coses tals com edificis o
llocs (localitats). En aquest sentit, Heidegger diu que una
localitat (lloc) ins-talla lEnquadrament. En la seva condici dart,
larquitectura ajuda lhome a habitar en el veritable sentit de la
paraula, aix s, poticament. El poetitzar edifica [erbaut] l'essncia
de l'habitar. Poetitzar i habitar ni s'impliquen ni s'exclouen, ms
aviat es pertanyen mutuament, reclamant-se l'un a l'altre.40 En
tant que poetitzadora, lessncia del construir s deixar-habitar.41
Vet aqu, doncs, que en descloure el sentit existencial contingut en
la frase l'home habita en la mesura que construeix, Heideg-ger fa
sortir a la llum on radica la importncia fonamental de
larquitectura.42
La paraula construir de seguida ens fa pensar en la qesti envers
la tcnica. Ara b, com podria la tcnica estar de cap manera
relacionada amb el construir, ents aquest com un art? Per als
grecs, b significava deixar que quelcom comparegui
37. Der Ursprung..., op. cit., pg. 227-229. [pg. 240
Lleugerament modifcat, N. del T]. 38. Die Sprache, op. cit., pg.
27. [pg. 22]: Die Sprache spricht als das Gelut der Stille. 39.
Bauen... , op. cit., pg. 163. 40. ...dichterisch..., op.cit., pg.
206. 41. Bauen..., op. cit., pg. 162. 42. ...dichterisch...,
op.cit., pg. 206.
en el present.43 Originriament, doncs, la tcnica prenia part en
el procs dafloraci de la veritat. Aix ens ho recorda Heidegger.
Kahn, per la seva banda, fa reviure aquesta mateixa significaci en
el seu concepte de tcnica inspirada, el qual expressa la idea que
la manifestaci de la voluntat dexistir dun edifici noms sesdev en
la mesura que ledifici deixa veure la manera com va ser produt.
El mode que t Heidegger demprar el llenguatge pot sonar, en un
primer moment, certament desconcertant. La peculiar mescla
dexpressions quotidianes, potiques i filosfiques pot fer-nos pensar
que el seu discurs t lloc en un mn ali i de collita pr-pia.44 No
obstant aix, la tensi que sestableix entre conceptes estructurals i
descripci-ons tan concretes s pertinent, ja que daquesta manera no
es fa sin reflectir la dife-rncia entre mn i cosa, o si es vol:
entre lsser i lens, en concordana, doncs, amb la realitat en
esdevinena. Aix sexpressa lesdeveniment apropiador. I aix s com
Hei-degger pot acomplir el vell designi de Husserl de tornar a les
coses mateixes. El llenguatge de lArquitectura En virtut del seu
construir i del seu pensar, Kahn va fer reviure larquitectura en
tant que art poetitzadora. I deia: La ra de viure s donar expressi,
sentit que ressona tamb en les paraules de Heidegger sobre lhome,
de qui diu que ell s qui t el llen-guatge i qui emparaula.45 Cap
dels dos, per, no entr a analitzar en detall el llenguat-ge i la
potica de larquitectura, ni tampoc a definir-ne les seves bases
existencials. s per aix que ara tractar danar un pas ms enll, tot
mirant de desenvolupar aquestes idees.46
Heidegger ha mostrat que les estructures existencials
fonamentals poden ser des-crites, i que s el llenguatge, en tant
que casa de lsser, el que dna expressi a unes tals estructures. De
les paraules de Kahn, el que ser, sempre ha estat, es desprn un
visi anloga de les coses. Malgrat que diversos autors han tractat
aquesta mateixa qesti, llurs aportacions shan vist eclipsades pel
relativisme regnant. Ns un exemple el llibre de Rudolf Schwarz,
Lesglsia encarnada, el qual s un profund estudi de la fenomenologia
bsica de larquitectura.47 En sn un altre exemple les anlisis de
Kevin Lynch, les quals alludeixen implctament a estructures
arquetpiques, tot i que Lynch no les expliqui expressament com a
tals.48 Tamb jo he intentat analitzar lestructura de lespai
existencial en el meu llibre Existncia, espai i arquitectura, en el
qual defi-neixo lespai arquitectnic en tant que plasmaci
[concretization] daquest espai exis-tencial, si b all aquest ltim
hi s tractat en funci desquemes psicolgics, no pas com a estructura
existencial.49 Daltres arquitectes en exercici han prestat atenci a
la qesti dun llenguatge objectiu de larquitectura. Al llarg de la
seva vida el propi Le
43. Bauen..., op. cit., pg. 162. 44. A sser i temps, Heidegger
ja es disculpa per la tosquedat de les seves expressions. Vegeu
Sein.., op. cit., 7, pg. 39 [pg. 61]. 45. HEIDEGGER, M. Wozu
Dichter?, Holzwege, GA 5, pg. 318 [pg. 237]: ... er die Sprache hat
und der Sagende ist. 46. Lelaboraci duna tal teoria sobre el
significat en arquitectura es presenta com una alternativa al
plantejament relativista que es du a terme des de la semiologia,
del qual en tenim una mostra a JENCKS, C. The language of
Post-Modern Architecture. Academy Editions, Londres, 1978. 47.
SCHWARZ, R. Vom Bau der Kirche. Werkbundverlag, Wrzburg, 1938.
[Traducci anglesa de Cynthia Harries, amb un petit prleg de MIES
VAN DER ROHE. The Church Incarnate. Henry Regenery, Xicago, 1957.]
48. LYNCH, K. The Image of the City. MIT Press, Cambridge (Mass.),
1960. [Traducci castellana dEnrique Luis Revol. La imagen de la
ciudad. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2008.] 49. Existence...
op. cit., p. 17. [p. 19]
-
[10]
Corbusier senfront contnuament amb aquesta problemtica, tot i
que mai no ans gaire ms enll dafirmacions de carcter molt general,
com quan deia: Larquitectura s el joc savi, correcte i magnfic dels
volums aplegats sota la llum.50 Ara b, ell sadonava prou que aquest
joc tenia una base objectiva i per aix deia que: Hi ha emoci
arquitectnica aix que lobra ressona en nosaltres al diapas dun
univers, les lleis del qual obem, reconeixem i respectem.51 Grcies
a les aportacions de Heidegger, avui som capaos dentendre aquestes
lleis, per ja no en el sentit de les cincies natu-rals, sin en tant
que estructures existencials. Aix doncs, si reprenem la filosofia
de Kahn i Heidegger i apliquem el seu esquema [Weisung] al nostre
problema, podrem arribar a entendre la resta de subproblemes, aix
com llurs mtues interrelacions.
Dues preguntes ens surten al pas: I. Com podem arribar a
definir, en termes destructura existencial, el llenguatge de
larquitectura? II. Com cal entendre lessncia aplegant duna
construcci (el fet de prendre cos), per la qual diem que un edifici
s una obra darquitectura?
I. La primera pregunta fa referncia al llenguatge com a tal; la
segona al seu mode de ser. Considerat en general, el llenguatge de
larquitectura s expressi daquella estruc-tura existencial que
Heidegger anomena espaialitat. Malgrat que Heidegger no exa-mina en
detall aquesta estructura, della podem dir que, en la mesura que ve
entesa com un atribut general del mn mateix, est vinculada a tots
els modes de lestar-en. Servint-nos duna paraula ds prou corrent,
de laspecte espaial del comprendre, podem dir-ne orientaci. En
orientar-nos, ens posem en concordana amb lordre propi de lentorn
circumdant.52 El tremp anmic es tradueix en identificaci, mot amb
el qual assenyalem el fet que la nostra disposici afectiva est
condicionada pel carcter de lentorn circumdant. Finalment, el
coestar consisteix en les reunions humanes tpiques, per les quals
es determinen les nostres institucions. Aix com els conceptes
dorientaci, didentificaci i de reuni denoten estructures prpies de
lestar-en, lordre, el carcter i la instituci denoten estructures
mundques de les-paialitat. El conjunt daquestes estructures
conforma la base existencial del llenguatge arquitectnic, o el que
s el mateix: de lArquitectura. Sobre aquesta base, lArquitectu-ra
hi s considerada, no nicament des de laspecte individual de
lexistncia, sin tamb del comunitari, fent-la aix humana en el ple
sentit de la paraula. LArqui-tectura, en tant que casa daquell
aspecte de lsser que Heidegger anomena espaiali-tat, fa palesa
aquesta estructura mateixa. En tant que llenguatge, lArquitectura
parla, o millor dit, palesa. Ara b, lestructura de lArquitectura,
com fa possible un tal pale-sar?
Seguint lesquema que acabem dintroduir, s possible considerar
lArquitectura a partir de tres dimensions estructurals bsiques com
sn la topologia, la morfolo-gia i la tipologia.
50. LE CORBUSIER. Vers une architecture. Ed. Georges Crs, Pars,
1923, pg. 16. [Traducci, francament millorable, de Josep Ciner i
Olcina. Cap a una arquitectura. Editorial Mediterrnia, Barcelona,
2009.] 51. Vers... op. cit. pg. ?? [pg. 169] 52. Com per exemple
per Kevin Lynch al ja citat The Image of the City. Vegeu tamb la
citada Existence... op. cit., i encara NOR-BERG-SCHULZ, C. Genius
Loci. Rizzoli, Nova York, 1980.
14. Pirmides de Giza, Egipte, 1951. Pintura al pastel.
-
[11]
La topologia ateny lordre espaial de les coses, un ordre que en
lobra arquitectni-ca singular es concreta en tant que organitzaci
espaial. Estructuralment parlant, els seus elements bsics de
composici sn el centre i el cam, els quals han estat tractats
fenomenolgicament a Existncia, espai i arquitectura. Dall nextrec
la segent cita: El centre representa per a lhome all conegut, i aix
en contrast amb all desconegut i, segons com, temible del mn
circumdant; s aquell punt on hom assoleix arrela-ment en tant que
sser espiritual en lespai, s all on sojorna i habita.53 Podrem
continuar dient que el centre representa un a dins enmig dun a fora
circumdant. El centre s el punt de partida des don prenem els
camins per endinsar-nos en lentorn circumdant.54 En canvi, la
direcci vertical sempre ha estat considerada la dimensi sagrada de
lespai. Representa el cam cap a una realitat ms alta o ms baixa en
comparaci amb la vida quotidiana; una realitat que, davant de la
gravetat del present s a dir, davant de lexistncia terrenal o b
triomfa o b sucumbeix. [fig. 16] Se-gons aix, lesquema ms elemental
de lespai existencial de lhome s un pla horitzon-tal travessat per
un eix vertical.55 Aquestes cites pretenen mostrar com lestructura
topolgica est relacionada amb lorientaci de lhome, entesa aquesta,
no pas com una relaci buida de significat, sin com un concepte
dordre qualitatiu. Lorientaci s sempre orientaci dins dun espai-mn
en el qual hi trobem diferncies qualitatives tals com la distinci
entre a dalt i a baix, ra per la qual Heidegger ha pogut
caracteritzar lestar-en-el-mn de lhome com un ser sobre la terra
sota el cel.
La morfologia t a veure amb el com de les formes arquitectniques
i en lobra ar-quitectnica particular es concreta en tant que
articulaci formal. Una determinada organitzaci espaial pot
encarnar-se de molt diverses maneres, cada una de les quals amb un
carcter distintiu condicionat pels lmits que imposa el respectiu
tipus organit-zatiu. Tot i aix, s possible detectar certes
estructures bsiques.56 De manera general, podem dir que el carcter
duna forma arquitectnica ve determinat per com ella est entre la
terra i el cel. Le Corbusier, amb la seva fina intuci, ja ho cap
clarament, tal com es reflecteix en el segent pargraf que encapala
els tres captols terics del seu Vers una arquitectura:
La meva casa s prctica. En dono grcies. Com tamb les dono als
enginyers del Ferrocarril o a la Companyia de Telfon. Mes vosaltres
no mheu arribat al cor.
Per vet aqu que els murs salcen cap el cel en un mode tal que em
sento com-mogut. Noto les vostres intencions; el vostre gest
gentil, brutal, encantador o no-ble. Les vostres pedres aix mho
diuen. Menclaveu al lloc i els meus ulls es posen a mirar. Miren
alguna cosa que enuncia un pensament; un pensament que sexplica
sense paraules ni remor, ans tot just amb prismes que resten lun
davant de laltre en una certa relaci. Aquests prismes sn de tal
manera que la llum pot precisar-los amb nitidesa. Les relacions que
estableixen entre si no tenen necessriament un rerefons pragmtic o
descriptiu; sn una creaci matemtica del vostre espe-
53. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg. 22] La segona frase
daquest breu passatge cita les paraules de Bollnow, Das ist das
Punkt, wo er als geistiges Wesen im Raum Stand gewinnt, wo er im
Raum weilt und wohnt. Vegeu BOLLNOW, O.F. Mensch und Raum. W.
Kohlhammer Verlag, Stuttgart, 1963, pg. 58. [Traducci castellana de
Jaime Lpez de Asiain y Martn. Hombre y espacio. Editorial Labor,
Barcelona, 1969, pg. 60.] 54. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg.
22] 55. Existence..., op. cit., pg. 21. [pg. 24] 56. Genius... ,
op. cit., pssim.
15. Sinagoga Hurva,
Jerusalem, Israel,
1968-1974. Planta.
16. Sinagoga Hurva,
Jerusalem, Israel,
1968-1974. Croquis de
la secci i estudi de la
coberta, 1972.
-
[12]
rit. Sn el llenguatge de lArquitectura. Servint-vos de matries
primeres, amb un programa ms o menys utilitari com a punt de
partida, heu establert relacions que mhan emocionat. Aix s
arquitectura. Aqu hi ha art.57
Le Corbusier ens est dient aqu que els murs poden alar-se cap al
cel en tal manera que ens sentim commoguts, i ens diu tamb que les
diferents maneres dalar-se sn expressi de diferents tremps anmics.
Afirma, a ms, que sn les pedres erigides, gr-cies a les relacions
que estableixen entre si, les que aix ens ho diuen. Sn, diu, el
llen-guatge de lArquitectura, i ho posa en majscula.
Les formes concretes a qu, de fet, sest alludint en aquest
fragment no sn sin aquells elements que, com s sabut, delimiten un
edifici: el basament, el mur i la cober-ta (sostre). Tots plegats
conformen el que podrem dir-ne lmits de lespai. Heidegger diu que:
El lmit no s all on quelcom cessa, sin, com ja sabien els grecs,
all a partir don arrenca lessncia de quelcom.58 La morfologia t a
veure, doncs, amb larticu-laci daquells lmits espaials pels quals
queda determinat el carcter de lentorn cir-cumdant. La morfologia
estudia la qesti de com les edificacions (localitats) es plan-ten,
salcen i sobren.59 La paraula plantar-se fa referncia a la relaci
que sestableix amb la terra; alar-se, a la relaci amb el cel;
obrir-se, a la interacci espaial amb lentorn, s a dir, la relaci
entre all exterior i all interior. El plantar-se pren cos en el
tractament del basament i del mur. Una base massiva i tal vegada
cncava lliga ledificaci al terreny, mentre que, si lmfasi es posa
en la direcci vertical, tendeix a fer-lo lliure. La verticalitat de
lnies i formes de, posem per cas, una coberta dentada expressa tant
una relaci activa amb el cel, com el desig de rebre llum. En aquest
sentit, les aspiracions religioses han anat sempre de bracet amb el
verticalisme. Per ltim, la relaci interior-exterior ve expressada
en primer lloc pel tractament de les obertures en el mur.60 El mur
s, doncs, el punt dencontre entre terra i cel; encontre en el qual
sencarna el mode com lhome est sobre la terra.61 Alguns edificis
saferren al ter-reny, daltres salcen de manera desinvolta, i
daltres, encara, sens presenten en un equilibri carregat de sentit.
Aquest equilibri el trobem, per exemple, en el temple d-ric, en el
qual la cura posada en els detalls i en el joc de proporcions de
les columnes sn expressi del plantar-se i alar-se del temple. Per
mitj de subtils variacions en el tractament columnar, els grecs en
tingueren prou per expressar matisos significatius dins dun ordre
harmnic general.62 [fig. 13]
Ara b, lestar entre terra i cel no es posa de manifest solsament
a travs de ritmes horitzontals i tensions verticals. Quan diem
terra i cel, implcitament estem fent referncia a propietats
concretes de les coses com sn la textura, el color, la llum. Per
tant, la morfologia comprn lencarnaci concreta tamb en termes
destructura cons-truda. Daquesta encarnaci, en resulta una
determinada presncia dnim.
57. Vers..., op. cit. pg. ?? [Traducci modificada, pg. 169.] 58.
Bauen... , op. cit., pg. 156. 59. Genius..., op. cit. 60. La relaci
interior-exterior ha estat estudiada sistemticament des dun punt de
vista fenomenolgic per THIIS-EVENSEN, T. Archetypes in
Architecture. Oxford University Press, Londres, 1989. 61. La
importncia del mur ents com el punt on t lloc larquitectura fou
resaltada per VENTURI, R. Complexity and Contradicti-on in
Architecture. MOMA, Nova York, 1967. [Traducci castellana dAntn
Aguirregoitia Arechavaleta i Eduardo de Felipe Alonso. Contradiccin
y complejidad en la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 2006.]
62. Vegeu SCULLY, V. The Earth, the Temple and the Gods: Greek
Sacred Architecture. Yale University Press, New Heaven, 1962. [Hi
ha una edici revisada del 1979.]
Finalment, la tipologia fa referncia a les estructures
fonamentals del coestar, aix s, de les reunions tpiques entre ssers
humans. En lobra darquitectura individual aix es materialitza en la
forma dun tipus particular dhabitaci o dedificaci, la imatge del
qual es deixa percebre amb molta fora. Kahn fou potser el primer
que ens ofer la clau per arribar a comprendre el concepte de tipus
grcies a la seva idea dinstituci. La instituci no s mai la
resultant de la suma daccions dordre individu-al, sin sempre una
forma destar plegats els uns amb els altres, de participar i de
com-partir. El llenguatge de larquitectura aconsegueix de traduir
aquestes institucions en certs tipus despais, tal com molt b ens
recorda Kahn quan diu que: per lestabliment dun determinat domini
despais, hom dna vida a la instituci, i a mode dexemple nenumera
unes quantes: el poble, el carrer, la plaa, la casa, lescola. Sense
que calgui dir-ho, Kahn atribueix a totes elles la voluntat de ser
un determinat tipus despai. El mateix val tamb per a la ciutat,
entesa com a lloc daplegament de les institucions. Atenent a aix,
veiem doncs com la tipologia, en contrast amb la topologia i la
morfolo-gia, s la consideraci comprehensiva de les totalitats
espaials.
Topologia, morfologia i tipologia, conjuguen plegades el
llenguatge de lar-quitectura. Imbricades entre si en la manera que
hem vist, formen plegades un tot unitari. Prenguem, per exemple,
lestudi tipolgic dels espais: cada tipus est topolgi-cament ordenat
per centres i camins; aix mateix, si agafem un espai qualsevol,
tingui o no un ordre tpic, constatarem que presenta un determinat
carcter.63 Tal interrelaci de dimensions no impedeix, per, que, a
efectes analtics, convingui diferenciar-les entre si, per tal
dafavorir el desenvolupament duna teoria de lArquitectura
existenci-alment fonamentada. II. El llenguatge de larquitectura en
general, t el poder de traduir en formes constru-des la realitat
viscuda. Aquesta traducci es produeix per via dun aplegament.
Aple-gant mn, les edificacions (localitats) revelen llur cositat. I
doncs, qu s aix aplegat per les edificacions, i com t lloc un tal
aplegar? En un dels seus assajos menys cone-guts, Heidegger respon
de la segent manera:
Les edificacions avenen la terra a lhome en tant que paisatge
habitat i, a lensems, emplacen la proximitat de lhabitualitat venal
sota lamplitud del cel.64
Aquesta afirmaci dna algunes claus per encarar la qesti de
lajuntar urbanstico-arquitectnic. Segons Heidegger, all que s
aplegat per ledificaci s paisatge habi-tat. En tant que habitual,
el paisatge habitat s un paisatge que coneixem, aix s, un entorn en
el qual som capaos dorientar-nos, amb el qual ens identifiquem i en
el qual ens reunim amb els nostres consemblants. Aquest paisatge
ens laproximen les edifica-cions.65 Vol dir aix que les
edificacions congreguen en si les propietats del paisatge, al qual
sel deixa parlar en virtut del llenguatge de larquitectura.
Lhabitualitat venal aix guanyada s emplaada sota lamplitud del cel.
Aquest emplaar difcilment
63. En el ja citat llibre Genius Loci, hom empra el terme
configuraci per a referir-se a la totalitat topo-tipolgica. 64.
HEIDEGGER, M. Hebel der Hausfreund, Aus der Erfahrung des Denkens
(19101976), GA 13, pg. 135 [Traducci castellana de Adan Kovacsics,
Hebel: el amigo de la casa, recollida a El amigo de la casa.
Editorial Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1999.]: Die Bauwerke holen
erst di Erde als die bewohnte Landschaft in die Nhe des Menschen
und stellen zugleich die Nhe des nachbarlichen Wohnens unter die
Weite des Himmels. 65. Igual com passa aqu, al text Hebel der
Hausfreund, hom considera explictament pobles i ciutats com a
edificacions.
-
[13]
17. Formaci rocosa, Massachusetts, 1934. Pintura al pastel.
podria alludir a un mer posar-all-alguna-cosa, sin que ms aviat
assenyala en direc-ci a la participaci del cel en laplegar i
encarnar, reprenent aix la idea del construir i del prendre-lloc en
tant que installaci de lEnquadrament. Ara b, ls aqu del mot
paisatge s nou.
De cara a comprendre millor aquesta paraula caldria examinar de
ms a prop qu entn Heidegger per terra i cel.
La terra s la sofrent servicial, la fructfera que floreix,
extenent-se en rocam i aigual, ixent en flora i fauna. (...)
El cel s el cam abombat del sol, el curs de la lluna en les
seves distintes fases, la resplendor ambulant de les estrelles, les
estacions de l'any i llur mudar de l'una a l'altra, la llum i el
crepuscle del dia, la foscor i claror de la nit, la clemncia i
in-clemncia del clima, el pas dels nvols i el blau profund de
l'ter.66
La descripci de Heidegger representa un intent daproximaci a
lentorn circumdant de manera concreta, fenomenolgica. A travs de
les seves descripcions, per b que succintes, prenem renovada
consicncia del fet que la terra consisteix, abans que res, en
pedra, aigua, plantes, i que ix i sextn. Aquests elements i
relacions confegeixen un paisatge, forma elemental que pren la
terra. Ara b, al paisatge tamb hi pertany, si b com un element ms
distanciat, el cel, el qual es presenta amb les seves propietats
bsiques. Lestructura cel ha jugat, de fet, un paper important en la
histria de larquitectura, determinant-ne orientacions,
distribucions espaials i qualitats de llum.
Els humans o mortals es troben sobre la terra sota el cel, s a
dir, en un en-tremig que cal prendre com a imatge concreta de
lestructura existencial mncosamedi congregador. El terme heideggeri
paisatge habitat consigna lespaialitat del medi congregador.
Evidentment, un paisatge habitat comprn ens dorigen no sola-ment
natural, sin tamb delaborats per lhome. A fi de subratllar aquesta
distinci, potser fra bo que substitussim ls del terme paisatge
habitat per la paraula lloc, tot reservant ls del mot paisatge per
als aspectes estrictament naturals daquest lloc. Lestructura dun
lloc aix s, la dimensi en la qual pren lloc la vida s el genius
loci. [fig. 17] Segons una antiga creena romana, cada sser t el seu
propi ge-nius, el seu ngel de la guarda o esperit custodi. Aquest
esperit insufla vida a persones i llocs, acompanyant-los des del
naixement fins a la mort i determinant-ne llur carcter. Segons aix,
el genius sadiu amb all que una cosa s o, si ho preferim, que vol
ser. Es pot dir, en general, que lhome antic experimentava el seu
entorn en tant que revelaci de determinats genii locals.67 I no
noms aix: tamb considereva com una necessitat existencial el fet
darribar a estar a to amb el genius de la localitat on prenia lloc
la seva vida. Malgrat que no sempre se lha denominat en tant que
tal, al llarg de la histria el genius loci ha roms una realitat
vivent. Artistes i escriptors, des de Goethe fins a Law-rence
Durrell, han exposat [errtet] fenmens, ja sigui de la vida
quotidiana o de lart, fent referncia a paisatges i medis urbans. Al
meu llibre Genius Loci he analitzat lestructura dels llocs naturals
i artificials servint-me de tres grans ciutats com a exem-ples
principals: Praga, Roma i Khartum. Lobra exposa la manera com
larquitectura daquestes ciutats aplega i encarna els components
estructurals de llurs genii loci.
66. Bauen... , op. cit., pg. 151. 67. Genius..., op. cit.
-
[14]
Al citat llibre, hom hi assenyala, tamb, que laplegament s
acomplert per mitj dun conjunt de formes arquitectniques que
representen una certa tria respecte de lArquitectura. La identitat
del lloc concret queda, aix doncs, revelada per un cert
subllenguatge [o dialecte] que comunica amb un mn vastssim com s el
camp exis-tencial de lArquitectura. En la mesura que aix s aix,
podem dir, doncs, que el genius loci dun lloc consisteix en les
estructures existencials que el lloc aplega; un aplega-ment que s
acomplert pel llenguatge de larquitectura.
Ara b, tot aplegar implica traduir significats dun mbit a un
altre. Des de temps immemorials, lhome ha dut a terme el
desencobriment destructures existencials bsi-ques en indrets
singulars. A partir daquell moment, aquells indrets passaven a
rebre la consideraci de llocs sagrats [fig. 14]. Emparaulant, lhome
era capa de transposar la seva comprensi del mn circumdant als
centres per ell construts. Els centres aix fundats esdevenien focus
congregadors de civilitzaci. Fossin localitats o edificacions,
aquests llocs eren tals en el veritable sentit de la paraula. Un
lloc s una cosa aplegant que ostenta una determinada presncia. Aix
s com cal entendre lafirmaci de Hei-degger segons la qual els
espais reben llur essncia des de llocs i no pas des de l espai.68
La tasca de larquitectura s el pro-duir de llocs.
Per acomplir el desig kahni de fer reviure larquitectura en tant
que art poetitzado-ra, s necessari, duna banda, un redescobriment
del mn, i de laltra, que aprenguem a emparaular all aix descobert.
El que cal, en suma, s instaurar de nou la dimensi existencial de
la realitat.
La reinstauraci de la dimensi existencial de la realitat Avui en
dia estem centrats, de manera gaireb exclusiva, en lnsic. No fem ms
que quantificar i classificar, tot redunt la realitat nicament als
seus aspectes mesurables. Lhome el prenem en termes de demandes
xifrables, i el mn en tant que multitud de recursos calculables.
Des de ben petits aprenem a plantejar les coses daquesta mane-ra. I
si b s cert que hom segueix ensenyant Art, la seva funci i bases
existencials a penes es comprenen, cosa que fa que tot plegat acabi
convertint-se sovint en un mer passatemps. Daquest estat de coses,
en resulta lalienaci envers les coses i devers els nostres
consemblants: el nostre comprendre es restringeix a quantificaci,
el nostre tremp anmic a sentimentalisme i el nostre coestar a la
manca dautntic contacte hum. Existeix una divisi entre pensament i
sentiment que bloqueja el nostre accs al mn: el mn senretira i la
vida perd sentit, convertint-se, en paraules de Rilke, en un fer
sense Imatge. Lhome esdev un estrany, dhuc per a la seva prpia
essncia, fins al punt que acaba prenent-se a si mateix en termes de
material hum.69 Per si el que cal s redescobrir novament el mn,
haurem retornar a les coses mateixes, puix que s a travs del seu
aplegar com arribarem a conixer el mn. Aquest retorn exigeix un
enfocament fenomenolgic, ra per la qual convindria que leducaci es
congregus al voltant de la fenomenologia. Actualment, qui juga
aquest paper de medi congregador s la cincia. Per, per citar altre
cop Heidegger, ella no s cap originari
68. Bauen... , op. cit., pg. 156. 69. Wozu..., op. cit., pg.
292. [pg. 217]
esdevenir-se de la veritat, ans, cada vegada, l'explotaci d'un
mbit de veritat ja obert.70
Ara b, aquest retorn a les coses mateixes ser en va mentre no
siguem capaos demparaular aquestes coses mitjanant el llenguatge.
Lemparaular s el que permet un tal retorn. Per a qu poetes en temps
dindigncia?, es pregunta Heidegger tot citant Hlderlin. Ja hem vist
que s el poetitzar, en totes les seves formes, all que retorna a
lhome a les coses mateixes, i aix el deixa habitar. Consegentment,
lensenyament de la comprensi i s dels llenguatges hauria de ser el
pilar de leducaci. Pel que fa al nostre tema, aix significa:
estudiar el llenguatge de larquitectura i aprendre a deixar-la
parlar. Quan, seguint aquest cam, haguem reins-taurat larquitectura
en tant que art [essencialment potica], haurem aconseguit danar ms
enll de la quantificaci superficial del funcionalisme i de la
codificaci arbitrria de la semiologia, i els nostres llocs hauran
recobrat la vida.
Aquesta ser la nostra ofrena al poema de lsser.
Massa tard hem arribat per als dus, i massa aviat per a lsser
[Seyn]. Dell, ns lhome poema tot just iniciat.71
70. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. 71. HEIDEGGER, M. Aus
der Erfahrung des Denkens, Aus der Erfahrung des Denkens
(19101976), GA 13, pg. 76. [Traducci de Joan B. Llinares Chover,
Des de lexperincia del pensament. Pennsula, Barcelona, 1986]:
Fr die Gtter kommen wir zu spt und zu frh fr das Seyn. Dessen
angefangenes Gedicht ist der Mensch.
-
[15]
Bibliografia de treball Lanclatge (anti)modern HAZARD, P. Crisi
de la conscincia europea (1680-1715) LWITH, K. De Hegel a
Nietzsche. El trencament revolucionari del pensament al segle XIX
SPENGLER, O. La Decadncia dOccident HUSSERL, E. La crisi de les
cincies europees i la fenomenologia transcendental SEDLMAYR, H. La
prdua del centre DURAND, G. La crisi espiritual a Occident
GRIMALDI, N. Lhome dislocat VOLPI, F. Nihilisme Topologia de la
Modernitat ZUMTHOR, P. La mesura del mn SCHMITT, C. Terra i mar El
nomos de la terra SLOTERDIJK, P. Esferes (I, II i III) En el mn
interior del capital (Esferes II) HARRIES, K. Infinit i perspectiva
Lethos de larquitectura GIEDION, S. Espai, temps i arquitectura
NORBERG-SCHULZ, C. Els principis de larquitectura moderna La Nova
Tradici Investigacions filosfiques sobre lespai CASSIRER, E.
Filosofia de les formes simbliques HEIDEGGER, M. sser i temps La
qesti envers la cosa Lorigen de lobra dart La cosa Construir
Habitar Pensar ... poticament habita lhome... Lart i lespai Hebel,
lamic de la casa BACHELARD, G. La potica de lespai MERLAU-PONTY, M.
Fenomenologia de la percepci BOLLNOW, O.F. Home i espai GONZLEZ
GUARDIOLA, J. La mesura del temps CASEY, E. El dest del lloc
Investigacions fenomenolgiques sobre lexperincia i gnesi
psicolgica de lespai MINKOWSKI, E. El temps viscut STRAUS,E.
Psicologia fenomenolgica BINSWANGER, L. Articles i conferncies
ZUTT, J. Psiquiatria antropolgica PIAGET, J. La construcci dall
real en linfant La concepci de lespai en linfant Antropologia de
lespai vital i mn circumdant BUCHANAN, B. Onto-etologies. UEXKLL,
J. von. Incursi en el mn circumdant danimals i humans. Teoria de la
vida Investigacions per a una comprensi biolgica del mn Meditacions
sobre biologia FROBENIUS, L. Paideuma (la cultura com a sser
vivent) HELLPACH, W. Geopsique ELIADE, M. El sagrat i el prof HALL,
E.T. La dimensi oculta. Un enfocament antropolgic de ls de lespai
DUCH, L. Escenaris de la corporetat SERRES, M. Atlas Espai i plis
ZARONE, G. Metafsica de la ciutat DUCH, L. Llums i ombres de la
ciutat RYKWERT, J. La idea de ciutat Geo- i biopoltica RATZEL, F.
Ubicaci i espai VICENS VIVES, J. Tractat general de geopoltica
FOUCAULT, M. Seguretat, territori, poblaci CAVALLETTI, A. Mitologia
de la seguretat. La ciutat biopoltica SCHLOEGEL, K. En lespai
llegim el temps LEFEBVRE, H. La producci despai
-
[16]
Teoria i histria de larquitectura PANOFSKY, E. La perspectiva
com a forma simblica VAN DE VEN, C. Lespai en arquitectura
NORBERG-SCHULZ, C. Intencions en arquitectura Existncia, espai i
arquitectura Genius Loci Lhabitar Arquitectura: presncia, lloc,
llenguatge El concepte de lloc Kahn, Heidegger i el llenguatge de
larquitectura El pensament de Heidegger envers larquitectura
GIEDION, S. Arquitectura: fenomen de transici El Present Etern: els
principis de lart i de larquitectura SCHWARZ, R. Lesglsia encarnada
Erigir la terra MUNTAOLA, J. Topognesi (I, II i III) Larquitectura
del lloc Arquitectures SCHWARZ KAHN AALTO UTZON FEHN VACCHINI
ZUMTHOR RCR