ndex Introducci Objectius 1.Norma jurdica 1.1.Llenguatge i
normes 1.1.1.Usos del llenguatge 1.1.2.Direccions d'ajust
1.1.3.Tipologia de les normes 1.1.4.Prescripcions. Elements de les
prescripcions 1.1.5.Normes i proposicions normatives 1.2.Les normes
jurdiques com a prescripcions. Problemes 1.3.Tipus de normes
jurdiques: normes prescriptives i normes constitutives 1.3.1.Casos
genrics i casos individuals 1.3.2.Altres tipus de normes 1.4.Regles
i principis 2.Sistema jurdic 2.1.Sistemes normatius esttics i
dinmics 2.2.El dret com a sistema esttic: les relacions lgiques
2.2.1.Normes formulades i normes derivades 2.2.2.Propietats formals
dels sistemes normatius 2.3.El dret com a sistema dinmic: les
relacions gentiques 2.3.1.Les normes de competncia 2.3.2.La
derogaci. Problemes d'indeterminaci lgica del sistema 2.3.3.Sistema
jurdic i ordre jurdic 2.4.Validesa jurdica 2.4.1.Criteris de
validesa jurdica 2.4.2.Pertinena i aplicabilitat 2.5.La identitat
del sistema 2.5.1.La norma bsica de Kelsen 2.5.2.La regla de
reconeixement de Hart Resum Activitats Exercicis d'autoavaluaci
Solucionari Glossari Bibliografia
IntroducciSntesi del mdul anteriorPunt de vista funcional:-
Quina s la funci que t en la societat?-Quines raons en justifiquen
l' existncia?-Quines sn les seves relacions amb altres institucions
socials?
Punt de vista a adoptar al mdul 2Punt de vista estructural: Es
tracta de veure quins elements componen el sistema jurdic i com els
elements esmentats es relacionen entre si per formar aquesta unitat
que anomenem dretEstructura del dret:El dret est compost per normes
(les normes jurdiques)Aquestes normes jurdiques formen un sistema
(el sistema jurdic)
Aquesta afirmaci planteja moltes qestionsPrimera:"Es diu que el
dret est format per normes". Sembla haver-hi mltiples tipus o
categories de normes i no totes tenen relaci amb el dret.Per
exemple:1. Utilitzem aquesta paraula per a descriure certes
"regularitats"- comportaments-caracterstiques de certs objectes
mbits socials:- "per norma general, els fills s' independitzen al
voltant dels 30 anys"-"la norma s que 3 de cada 4 estudiants
finalitzin els seus estudis en el termini establert"- Quan
considerem que una cosa s normal: -"La reacci normal davant aquesta
situaci s la tristesa i la desorientaci"-"La mida normal d' aquesta
pea s de 100 centmetres"
2. Prescripcions, ordres o mandats que pretenen guiar o dirigir
el comportament dels destinataris.
"No has de mentir en el teu testimoni""Est prohibit fumar a les
aules""s obligatori fer la declaraci de l' impost de la renda" sn
normes.
3. Certes "regles" que constitueixen o defineixen alguna cosa un
concepte una relaci una activitat un joc
Estrictament no ordenen ni prohibeixen resSeguir-les determina
si ens ajustem o no a aquest concepte o activitat.
Si parlem de les normes o regles d' un joc de cartes, tals
regles defineixen o constitueixen el joc, de manera que seguir-les
determinar que estem jugant a aquest joc.Si algn jugador fa alguna
cosa que no s' ajusta a les regles, no direm que est desobeint o
que incompleix les seves obligacions, sin ms aviat es tracta d' un
moviment incorrecte o que est jugant a un altre joc diferent.
Fet constatable:
El sistema jurdic cont moltes normes prescriptives (que pretenen
dirigir el comportament dels seus destinataris)
Es plantegen alguns interrogants: -Sn totes les normes jurdiques
del mateix tipus-El dret cont diferents tipus de normes-Si el dret
no cont nicament prescripcions, quins altres tipus de normes podem
trobar?
Quines propietats o caracterstiques fan que una norma sigui
jurdica?
Expressions com: "Has de menjar utilitzant els coberts""Sha de
complir all que es promet""No s' ha de circular a ms de 120 km/hora
per autopista"
Aquestes normes prescriuen o ordenen conductes, per no direm que
totes sn normes jurdiques.
Sorgeixen alguns interrogants:Quines propietats o
caracterstiques fan que una norma sigui jurdica?Depn de la mateixa
norma?Una norma s jurdica si forma part del conjunt que anomenen
sistema jurdic?
La concepci del dret com un sistema comporta que:
- Entre els elements que el componen poden establir-se certes
relacions que doten el conjunt d' una certa estructura y ordre
Qestions:-Quina o quines serien aquestes relacions?-No poden
sorgir problemes o defectes de tipus formal o estructural en el
conjunt?
El conjunt del dret canvia constantment, a diari es promulgen
(s' incorporen) normes noves o es deroguen (s' eliminen).Continuem
parlant de sistema jurdic mantenint-ne la identitat tot i que el
conjunt canvia constantment
Qestions:-Com s possible compatibilitzar els canvis de contingut
constants amb la unitat del dret?-Qu s el que dna unitat a un
sistema i permet diferenciar-lo d' altres sistemes jurdics?
Objectius
Objectiu principalAdquirir certes nocions teriques bsiques que
permetin tenir una visi i comprensi adequades del dret des d'una
perspectiva formal o estructural.
Objectius concrets
Aproximar-se a certes nocions bsiques del llenguatge per a
comprendre correctament les normes i el dret en general. Conixer i
saber reconixer els diferents tipus de normes, la seva estructura i
les seves principals caracterstiques, a fi de comprendre'n la
rellevncia dins del fenomen jurdic. destacar les principals
relacions que hi ha dins del sistema jurdic, les seves
caracterstiques ms destacables, els possibles defectes formals que
poden afligir-los i els principals mecanismes de la dinmica
jurdica. Estudiar la noci de validesa jurdica, els criteris de
validesa i les seves connexions amb el concepte
d'aplicabilitat.
1.Norma jurdicaFenomen lingusticEl dret est compost per normes i
les normes s'expressen per mitj del llenguatge (principalment el
llenguatge escrit, en el cas de les normes jurdiques).
1.1. Llenguatge i normesL'objecte d'estudi dels juristes s una
creaci humanaUna prctica social (no existiria el dret si no hi
haguessin ssers humans desenvolupant aquesta prctica) Se sustenta
en el llenguatge, que s una altra prctica socialEstudiar el dret
pressuposa tenir en compte certs aspectes del
llenguatge.diferentsusos del llenguatge, segons quina sigui la
funci o la finalitat per a la qual s utilitzada una determinada
expressi lingstica.La diferncia entre el sentit i la fora de les
expressionsSi prenem els enunciats segents: "Joan tanca la porta" i
"Joan, tanca la porta!", veurem que ambds tenen el mateix sentit
(es refereixen a l'estat de coses en qu en Joan tanca la porta),
per difereixen en la fora, ja que en el primer cas l'estat de coses
en qu en Joan tanca la porta safirmat, mentre que en el segon
sordenat.Aquesta diferncia en la fora fa que, malgrat compartir el
sentit, els significats siguin diferents. Conclusi: Una d'aquestes
expressions no es pot substituir per l'altra sense que el
significat del que es diu canvi.
1.1.1.Usos del llenguatgeMitjanant el llenguatge s possible,
entre altres coses:descriure, lloar, criticar, ordenar, explicar,
prometre, proposar, resar, explicar histries i acudits, expressar
la nostra conformitat.Conv destacar certes caracterstiques i
diferncies entre ells.
La classificaci que aqu presentarem distingeix entre quatre
usos:
s assertiu o descriptiu
s prescriptiu o directiu
s expressiu
s realitzatiu o operatiu
s assertiu o descriptiu
A la categoria d's assertiu o descriptiu pertanyen totes les
expressions que descriuen determinats fets, persones, objectes
Exemples
"els angles d'un triangle sumen 180 graus" "la distncia
aproximada entre la Terra i el Sol s de 150 milions de
quilmetres"
Qu sn les proposicions?
Els significats dels enunciats que s'emmarquen en aquest s
assertiu s'anomenenproposicions, Poden ser verdaderes o falses,
segons si hi ha o no correspondncia entre els significats esmentats
i la realitat que descriuen
Exemple de proposici
L'enunciat "els angles d'un triangle sumen 180 graus" ser
verdader (expressar una proposici verdadera) si, i noms si,D'acord
amb les regles de la geometria els angles d'un triangle realment
sumen 180 graus. En cas contrari, l'afirmaci ser falsa.
s prescriptiu o directiu
La categoria d's prescriptiu o directiu comprn les expressions
que utilitzen el llenguatge per tal de dirigir la conducta
d'alg.
En les prescripcions s possible parlar d' eficcia o ineficcia L'
ordre o prescripci ser efica si el destinatari es comporta d' acord
amb ellaSer inefica si el destinatari no es comporta d' acord amb
ella.
Resulta evident la importncia que aquest s lingustic pot tenir
en contextos normatius com el jurdic
Exemple d's prescriptiu o directiuSi formulem l'expressi "tanca
la finestra, si us plau", no estem descrivint ni informant de res,
sin que pretenem que el destinatari faci alguna cosa, que es
comporti d'una certa manera (en aquest cas, que tanqui la
finestra).
s expressiu
En qu consisteix l' s expressiu del llenguatge?Consisteix a
utilitzar-lo per a expressar o exterioritzar emocions, sentiments o
valoracions, al mateix temps que s' intenta influir en els
sentiments o valoracions dels altres (crear adhesi).
Diferncies entre les expressions "la pena de mort s considerada
injusta en la nostra societat" i "la pena de mort s un crim
abominable".En el primer cas, es tractaria d'informar o descriure
sobre l'opini majoritria de la societat (s'ajustaria, per tant, a
un s assertiu)En el segon cas, si b s cert que en algun sentit tamb
ens informa que la persona que formula l'enunciat s contrria a la
pena de mortEl nucli principal del significat consisteix en
l'exterioritzaci o manifestaci del rebuig de la pena de mort un
judici de valor Al mateix temps en certa mesura (fet que explica
l's de qualificatius com "crim abominable"), intenta influir en els
sentiments dels altres.
Veritat i falsedat en els judicis de valors una qesti molt
discutida filosficament si s possible parlar de veritat i falsedat
en els judicis de valor, per la qual cosa no entrarem en aquesta
qesti.
s realitzatiu o operatiuCategoria bastant mplia en la qual
s'emmarcarien mltiples usos del llenguatge que comparteixen una
caracterstica fonamental: ser accions, activitats o comportaments
que depenen del llenguatge i que sn configurats per aquest mateix
llenguatge.
Exemples:Comportaments totalment independents del
llenguatge:-caminar, respirar, menjar, dormir Sense el llenguatge
no podrem fer accions com prometre, condemnar o nomenar un
hereu.Exemple d's realitzatiu o operatiuSi diem "prometo trucar-te
dem", farem una promesa, i difcilment podrem prometre alguna cosa
sense usar el llenguatge d'una certa manera. Una cosa similar
ocorre, per exemple, amb les expressions "condemno l'acusat al
pagament d'una multa de 1.000 euros" o "designo la Maria hereva
universal de tots els meus bns".
1.1.2. Direccions d'ajust
Els enunciats assertius o descriptius compten amb una direcci
d'ajust paraules-a-mn, ja que el seu objectiu primordial
(independentment que l'aconsegueixin o no) s que les paraules
s'ajustin o concordin amb la realitat que descriuen.els enunciats
prescriptius tenen una direcci d'ajust mn-a-paraules,ja que la seva
comesa no s informar sobre com s la realitat (que les paraules
s'ajustin al mn), sino que la realitat s' ajusti a les
paraules.Diferncia amb l'exemple de dues llistes de la
compra.Primera llista:Llista que porta el comprador al mercat i que
li diu qu ha de comprar (direcci d'ajust mn-a-paraules)La finalitat
d'aquesta llista s que la realitat acabi ajustant-se a les
paraules, s a dir, que el comprador adquireixi tots els elements
que apareixen en la llista.Segona llistaLlista que elabora el
detectiu privat que t com a comesa prendre nota del que
efectivament adquireix el comprador al mercat.La direcci d'ajust s
la de paraules-a-mn, ja que l' objectiu s que el que apareix en la
llista coincideixi amb la realitat.Si el detectiu s' equivoca, i
escriu "pa" en lloc de "llet", pot esmenar l' error ratllant la
paraula pa i escrivint "llet"Si el comprador s'equivoca, i en lloc
d' agafar pa agafa llet, no pot esmenar el seu error ratllant la
paraula de la llista haur de deixar la llet i agafar el pa en lloc
seu (haur de "canviar el mn" perqu aquest s'ajusti a les
paraules)Direccions d'ajust en altres usos del llenguatgeRespecte
d'altres usos del llenguatge, com l'expressiu o el realitzatiu, es
podria considerar que combinen ambdues direccions d'ajust.
ExempleEn un s expressiu com "la pena de mort s un crim
abominable":es descriu l'opini del subjecte (paraules-a-mn)amb
aquest judici de valor es pretn que la pena de mort desaparegui
(mn-a-paraules)
en un enunciat realitzatiu com "nomeno en Joan el meu hereu"es
crea mitjanant el llenguatge una nova realitat que abans era
inexistent (mn-a-paraules)s'est informant d'aquesta nova realitat
creada (paraules-a-mn)
1.1.3.Tipologia de les normesG. H. von Wright, autor finlands,
distingeix tres categories principals de normes i uns altres tres
tipus secundaris.categories principalsregles conceptuals o
constitutivesprescripcionsregles tcniquescategories
secundriescostumsnormes moralsregles ideals
Regles conceptuals o constitutivesPreceptes que defineixen un
concepte, un objecte, una activitat, etc.Regles dels jocs(escacs o
un joc de cartes), aix com les de la lgica, les matemtiques o la
gramtica.Els escacs estan definits per un conjunt de regles
(normes).Si alg mou les fitxes de manera diferent a l' establerta
per aquestes regles, no s que estigui violant o incomplint una
obligaci, sin que ms aviat ha fet un moviment incorrecte o
simplement no est jugant als escacs.mbit jurdicLa Constituci
estableix que la majoria d' edat s' assoleix als 18 anys (est
definint qu s' entn per majoria d' edat legalment)El Codi civil
determina que els edificis, els terrenys, els rius i altres bns sn
bns immobles (defineix el concepte legal de b immoble)El codi
estableix els requisits formals i de contingut que ha de reunir un
document perqu sigui un testament vlid.Les regles conceptuals no
imposen deures en sentit estricte, sin que estableixen les
condicions sota les quals un objecte o una situaci pertany a la
categoria definida per aquestes regles.si un document no reuneix
els requisits de forma determinats per la llei per ser un
testament, no es tractar d' un incompliment d' un deure jurdic, sin
que simplement aquest document no ser un testament vlid ( no ser
jurdicament vlid, de manera que no donar lloc a conseqncies
jurdiques).Les normes conceptuals o constitutives segons J. Searle,
tenen l' estructura segent:En el contextC, Xcompta com aYSmil en
l'mbit jurdicEn el context del dret espanyol (C):-Ser ms gran de 18
anys(X) compta com ser major d' edat (Y)- Ser un edifici (X) compta
com ser un b immoble (Y)-Un document que reuneixi certs requisits
formals i de contingut (X) compta com un testament (Y)L' element
context CEl context C s un element fonamental d'aquestes normes, ja
que un mateix acte, situaci o comportament pot tenir significats
molt diferents (o no tenir-los en absolut) en funci del context a
qu fa referncia la norma.Exemple:Context com el d'una classe
presencialMoviment fsic com aixecar el braEs vol plantejar una
pregunta o fer un comentariContext d'una votaci en una
assembleaMoviment fsic com aixecar el braEstem a favor d'una
propostaContext presncia en un boscMoviment fsic com aixecar el
braNo significa resConclusiQue aquest mateix comportament tingui
significats tan dispars segons el context respon a l'existncia de
diferents normes constitutives o conceptuals.
Prescripcions o normes prescriptivesLes prescripcions sn
enunciats formulats per tal de guiar el comportament dels seus
destinataris, que determinen qu s el que poden i no poden fer
(resulta obligatori, prohibit o perms)Responen a un s prescriptiu o
directiu del llenguatgedirigeixen el comportament en sentit
estrictepoden ser obedes o desobedesExemples"tanca la porta", "has
de complir les teves promeses" "tot resident a Espanya que obtingui
unes rendes anuals superiors a 21.000 euros ha de presentar la
declaraci de l'IRPF"
Regles tcniquesSn els preceptes que estableixen les condicions
necessries per a assolir una finalitat determinada.L'expressi "si
vols aprovar l'examen, has d'estudiar" seria un exemple de regla
tcnica. Les regles tcniques pressuposen el que es coneix com
aenunciat anankstic, que s un enunciat assertiu (expressa una
proposici)Afirma que alguna cosa s una condici necessria per a
obtenir certa conseqncia o resultat.La proposici ha de ser
verdadera si es pretn que la regla tcnica sigui adequada o
correcta.les regles tcniques no imposen deures (no sn
prescripcions)no tracten de guiar el comportament, es limiten a
assenyalar quines condicions s'han de complir per obtenir certa
finalitat
NORMES SECUNDRIESComparteixen aspectes o elements d'una o
diverses de les categories principalsNo poden assimilar-s'hi
totalmentCostumsEstndards de conducta generats per la mateixa
societat(no dictats expressament per una determinada
autoritat)Estan considerats com a obligatoris per part de la
societatExempleNorma social d'utilitzar els coberts per a menjarEls
costums s'assemblen a les prescripcions en el sentit que guien la
conductaCompten amb aspectes que els apropen a les regles
conceptualsEls costums descriuen la societat i la diferencien
d'altresExempleDiferents societats tracten de manera diferent
qestions com la salutaci o l'actitud en l'alimentaci: l's de
coberts, els tipus d'aliments permesos...
Normes moralsEn l'mbit de la filosofia moral hi ha dues grans
concepcions o corrents, la conseqencialista i la deontolgica.El
corrent conseqencialista valora la correcci o incorrecci moral d'un
comportament segons la mesura en qu incideixi positivament o
negativament en la consecuci d'una finalitat
valuosaExemple:Felicitat generalLa deontolgica basa la correcci o
incorrecci de determinats actes en funci que siguin o no de certa
classe o que s'ajustin a certs principis amb independncia de les
conseqnciesExemple:comportament que impliqui complir una promesa s
correcte perqu s'han de complir les promeses, tot acte que suposi
infligir un dany a un innocent s incorrecte perqu no s'ha de fer
mal als innocentsIdea clauSota una perspectiva conseqencialista,
les normes morals s'assemblarien a les regles tcniques (qu s
necessari fer per a assolir una finalitat moralment valuosades de
l'ptica deontolgica s'assimilarien ms aviat a les prescripcions (qu
s'ha de fer o qu no s'ha de fer).
Regles idealsEstableixen els models d'excellncia d'alguna cosa i
indiquen com ha de ser un objecte, una persona (unx) per ser un bon
x.serien regles ideals les que estableixen que un bon professor ha
de ser clar, intelligent, ordenat, am,...Idea clauLes regles
ideals, ms que determinar el que s'ha de fer, sn models del que
s'ha de ser.Les regles ideals s'assemblen aLes regles tcniques,
perqu estableixen les condicions necessries que ha de complir
unxper a ser un bonx(condici necessria per a assolir una finalitat
o objectiu)Les regles conceptuals o constitutives en la mesura en
qu defineixen un model (un bon professor)
1.1.4.Prescripcions. Elements de les prescripcionsEns basarem
tamb en l'anlisi feta per G. H. von Wright. L'autor distingeix un
total de vuit elements diferents, dels quals els tres primers
formen l'anomenatnucli normatiu: carcter; contingut; condicions
d'aplicaci; autoritat normativa; subjecte normatiu; ocasi;
promulgaci, sanci.
Carcter Per carcter d'una prescripci s'entn la qualificaci
normativa o dentica d'una acci o comportament establerta per la
norma. Les diferents qualificacions dentiques possibles sn tres:
obligatori (O), prohibit (Ph) i perms (P) facultatiu (F) Significat
de facultatiu (F): consisteix en el fet que est perms tant
realitzar un comportament com abstenir-se de dur-lo a terme. Els
diferents operadors dentics sn interdefinibles (cada un d'ells es
pot definir en termes d'un altre operador diferent). Si prenem l'
operador perms (P) com a primitiu o bsic, els altres es definirien
en els termes segents:
Ox equival aPx Si una norma ens obliga a fer alguna cosa, s el
mateix que si ens permet no fer una cosa diferent o la contrria de
la que s obligatria.Per exemple, si s obligatori circular per la
dreta de la calada, est perms no circular per l' esquerra de la
calada i no est perms no circular per la dreta de la
caladaPhxequival a PxSi una norma ens prohibeix fer una acci, s que
no ens permet dur-la a terme (si est prohibit fumar, no est perms
fumar)
Fxequival aPxi PxconjuntamentSi un comportament s facultatiu:est
perms tant realitzar-lo com no realitzar-lo i la decisi queda a
criteri del destinatari de la norma Si un comportament est perms,
no implica lgicament que sigui facultatiu, ja que podra ser
obligatori (l' obligaci de fer alguna cosa implica que est perms
fer-ho).
RecordeuEl smbol s el smbol lgic de la negaci.
Discrepncies entorn de la permissigrcies a la interdefinibilitat
entre operadors dentics una prohibici o una obligaci tamb es poden
expressar en termes de permissi.Eliminar la permissi com a carcter
autnom suposaria, entre altres coses, no poder diferenciar entre
els casos en qu una prescripci estableix expressament que cert
comportament est perms (la qual cosa sol denominar-seperms forto en
sentit fort) i la simple absncia d'una norma que ho prohibeixi
(perms febleo en sentit feble).Necessitat de distingir entre
ambdues situacions queda patent en exemples com el segent:Una de
les condicions perqu una norma jurdica sigui vlida s que el seu
contingut no contradigui l'establert per disposicions de rang
superior Una llei no pot contradir preceptes constitucionals Un
reial decret del consell de ministres no pot contravenir preceptes
de rang legal
Si es dna el cas que una norma de rang legal, per exemple,
permet expressament un comportament (perms fort), si posteriorment
una norma de rang inferior prohibs aquest mateix comportament,
aquesta ltima norma seria invlida i el comportament continuaria
estant perms.
Si es tracts d'un perms feble (cap norma no prohibia la
conducta) i es promulga una norma prohibint aquest comportament,
aquest passar a estar prohibit.
S'ha de destacar que la distinci entre perms fort i perms feble
tamb t rellevncia en relaci amb el tema de les llacunes
normatives
Contingut
El contingut de la prescripci consisteix en el comportament que
est denticament qualificat per cert carcter (all que s obligatori,
prohibit, perms o facultatiu).
Comportament positiu (acci o activitat, alguna cosa que el
subjecte "fa")Comportament negatiu (una omissi, un comportament que
consisteix a "no fer" alguna cosa)
Von Wright destaca que una omissi no consisteix simplement a no
fer alguna cosa, sin a no executar una acci determinada (per
exemple, fumar, matar, pagar,) podent fer-la.
Condicions d'aplicaci
Les condicions d'aplicaci d'una prescripci sn les circumstncies
que s'han de donar perqu es pugui fer el contingut de la norma (aix
s, que es pugui fer o ometre all que s ordenat, prohibit, perms o
facultat).
Distinci entre prescripcions categriques i hipottiques
Categriques:
Les condicions que deriven del seu propi contingut, sense que
sigui exigible cap altra condici addicional.
Hipottiques
Les normes hipottiques necessiten alguna condici addicional i
lgicament independent, a ms de les condicions exigides pel
contingut
Exemples de prescripci categrica i de prescripci hipotticaLa
prescripci "tanca la finestra" s categrica perqu totes les seves
condicions d'aplicaci es deriven del contingut
que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui
tancarLa prescripci "si fa fred, tanca la finestra" s hipottica
perqu necessita, a ms de les condicions exigides pel contingut:
que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui tancar
la condici addicional i independent que faci fred
Nucli normatiu, constitut pel carcter, el contingut i les
condicions d'aplicaci de les prescripcions, tamb s possible
distingir altres elements: Autoritat normativa Subjecte normatiu
Ocasi Promulgaci Sanci
Autoritat normativa
L'autoritat normativa s l'agent que emet o dicta la norma, o la
"font" de la qual emana
Subjecte normatiuEl subjecte normatiu s l'agent o el conjunt
d'agents destinataris de la prescripci (en definitiva, els que en
resulten afectats directament).
En funci de com siguin l'autoritat i el subjecte normatiu, s
possible distingir entrenormes heternomesinormes autnomes
Heternomes:Autoritat i subjecte normatiu sn entitats diferents
(aquest s el cas de les normes jurdiques, i tamb de les morals, si
s'entn que aquestes normes les dicta certa autoritat divina)
Autnomes:les normes autnomes sn les que l'agent es dicta a si
mateix per a guiar la seva prpia conducta (normes morals, en qu
aquestes normes es conceben com a normes que la ra es dicta a si
mateixa).
Ocasi
L'ocasi consisteix en la localitzaci espai-temps en qu s'ha de
dur a terme el contingut de la prescripci.
"Est prohibit fumar a les aules i despatxos de la universitat" o
"es prohibeix estacionar vehicles a menys de cent metres de la
costa els caps de setmana".
PromulgaciLa promulgaci consisteix en l'acte de formular, dictar
o exterioritzar la prescripci.
SanciEstrictament parlant no forma part de la prescripci, per hi
est vinculada conceptualment.Qu s la sanci?
consisteix en l'amenaa d'un dany realitzada per l'autoritat
normativa per al cas d'incompliment de la norma, per tal de
reforar-ne l'eficcia.
La sanci dna suport a la prescripci "s obligatori pagar l'impost
sobre la renda" amb l'amenaa de patir una inspecci fiscal i la
subsegent multa en cas de no fer efectiu el pagament de l' impost
esmentat.
1.1.5.Normes i proposicions normativesEnunciats denticsooracions
dentiquestots els enunciats lingstics que contenen paraules o
expressions prpies d'un llenguatge prescriptiu, com ara "ha de",
"no ha de", "obligatori", "prohibit", "perms"s prescriptiu o
directiu del llenguatge: aquestes expressions sn utilitzades per a
dirigir la conducta del destinataris.s descriptiu del llenguatge:
expressa proposicions (verdaderes o falses).Considerem l'exemple
segent:OD: "Est prohibit fumar a les aules"Malgrat que sembli una
expressi senzilla i clara, resulta ambigua, ja que pot
interpretar-se de dues maneres diferents:OD1: "Prohibit fumar a les
aules!"En aquesta interpretaci, estem clarament davant una norma
(prescripci) que pretn guiar la conducta (en aquest cas, intentant
que no es fumi a les aules).
Per tamb s possible la interpretaci segent:OD2: "Hi ha una norma
que estableix que est prohibit fumar a les aules"
no estem davant d'una prescripci, sin davant d'un enunciat
assertiu que ens informa de l'existncia d'una certa norma amb un
determinat contingut.Com a enunciat assertiu, expressa una
proposici que pot ser verdadera (si realment existeix ha estat
dictada per l'autoritat normativa una norma amb aquest contingut) o
falsa (en cas contrari).
En el cas en qu una oraci dentica s'entengui com un enunciat
assertiu, es diu que som davant d'una proposici normativa.
L'esmentada oraci s una "proposici", perqu el seu significat s
descriptiu, i s "normativa" perqu el que descriu s una norma.
La gran majoria d'oracions dentiques sn ambiges perque es poden
interpretar indiistintament com a normes o com a proposicions
normatives.
Per exemple:
OD3: "El comprador est obligat a pagar el preu de la cosa
estipulat en el contracte"
Es una norma si s en el Codi civilEl Codi civil no pretn
informar de res, sin guiar la conducta, establir qu hem de fer en
determinades circumstncies
Proposici normativa si ho trobem en un manual de Dret civilUn
manual de Dret civil no pretn establir quines sn les nostres
obligacions, sin descriure adequadament el contingut del dret.
Idea clauNoms el context ens permet determinar si es tracta
d'una norma o d'una proposici, ja que l'estructura gramatical de
l'expressi s exactament la mateixa en ambds casos.
1.2. Les normes jurdiques com a prescripcions. Problemes
Diversos significats denormadeterminar quina o quines d'aquestes
categories sn aplicables al dret, s a dir, quins tipus de normes
cont el dret.
a)Quines caracterstiques converteixen una prescripci enjurdica
en contraposici amb altres categories (normes socials, morals,
religioses ?
"has de menjar utilitzant el ganivet i la forquilla""has de
complir el que vas prometre""has de detenir-te davant d'un semfor
en vermell"
No direm que sn totes normes jurdiques o aptes per a ser normes
jurdiques
b)Cont el dret altres normes que no sn prescripcions? Si s aix,
quines?
Des d'una perspectiva histrica:El dret est compost exclusivament
per prescripcions o normes prescriptives (que regulen conductes),
que tenen certes caracterstiques que les converteixen en normes
jurdiques (diferenciant-les aix d'altres normes no jurdiques)
El sistema jurdic, per la seva part, seria el conjunt de totes
les normes jurdiques. s a dir, es parteix delconcepte de norma
jurdica, definit segons determinades caracterstiques, per a
sostenir que el dret o sistema jurdic s el conjunt de les normes
jurdiques.
La resposta s no
Les normes jurdiques s'estructuren d'acord amb unacadena de
validesa.
Exemple de cadena de validesaLa decisi de la policia local
d'imposar una multa a un vehicle per estacionament incorrecte s una
norma vlida si s'ajusta al que disposa l'ordenana municipal que
regula el trnsit, que al seu torn s una norma vlida si s'ajusta al
que estableix la llei de rgim local corresponent, que al seu torn s
vlida si s'ajusta a la Constituci.
En darrer terme totes les normes depenen de lanorma
bsicaofonamental, que no s una norma positiva (no ha estat dictada
per cap autoritat), s un pressupsit teric o una hiptesi de treball
per a donar unitat al sistema (vindria a ser la norma pressuposada
que obliga a obeir la primera constituci no reformada de
l'ordenament).
La reducci de les normes jurdiques al model de les prescripcions
planteja el problema bsic de qu fer amb tots aquells preceptes que,
almenys a primera vista, no encaixen dins d'aquest esquema.
Normes que no encaixen en el model
1)Normes que defineixen conceptes legals (que desprs usaran
altres normes). Per exemple, l'article 18 CE estableix: "Els
espanyols sn majors d'edat als divuit anys"; o l'article 335 CC:
"Es reputen bns mobles els susceptibles d'apropiaci no compresos en
el captol anterior [...]".
2)Normes de competncia (normes que confereixen poders a certs
rgans o autoritats perqu puguin dictar normes sobre certa matria).
Per exemple, l'article 66.2 CE: "Les Corts Generals exerceixen la
potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos,
controlen l'acci del Govern i tenen les altres competncies que els
atribueixi la Constituci".
3)Normes que estableixen els requisits de validesa de certs
actes jurdics. Per exemple, l'article 1261 CC: "Noms hi ha
contracte quan es presenten els requisits segents: 1r. Consentiment
dels contractants. 2n. Objecte cert que sigui matria del contracte.
3r. Causa de l'obligaci que s'estableixi".
Afrontant les dificultats del model
Kelsen sost que tots els preceptes que no s'ajusten a l'esquema
de mandat relacionat amb la imposici d'una sanci sn parts o
fragments d'una norma
Austin afirma que la nullitat (conseqncia que un acte no
s'ajusti a les exigncies legals) s tamb una sanci
Hart sost que aquestes concepcions no sn adecuades.En el cas de
les prescripcions s separable el mandat (ordre, prohibici,
perms...) de la sanci vinculada a l' incompliment d' aquest mandat
fins al punt que prefectament pot existir el primer sense la
segona
quan una norma fixa els criteris de validesa d'un acte jurdic
(contracte, testament, sollicitud davant d'una administraci la
invalidesa (nullitat) es produeix pel simple fet que l'acte,
document, etc. no s'ajusta als requisits legals, sense necessitat
de cap altra norma addicional(un moviment d'una torre en diagonal s
un moviment nul o invlid perqu no s'ajusta a les regles que
determinen els moviments de la torre, sense que hi hagi d'haver cap
altre precepte que estableixi aquesta "sanci")
H. L. A. Hart exposa aThe Concept of Law(1961) els problemes o
deficincies que tindria un sistema normatiu que contingus
exclusivament normes d'obligaci (prescripcions), que en la
terminologia de l'autor es denominen regles primries. Tals
deficincies sn les segents:
1) Falta de certesa.En un sistema format exclusivament per
mandats, podrien sorgir dubtes o discrepncies sobre quines normes
formen en part, ja que mancarem dels criteris necessaris per a
identificar quin compta i quin no compta com a norma del grup.
Aquests criteris d'identificaci no poden ser establerts per una
prescripci.
2) Carcter esttic de les regles.En un model exclusivament de
mandats, no hi haurien mecanismes per a introduir o eliminar normes
del sistema, i adequar-lo a les necessitats canviants del grup, amb
la qual cosa el dret tindria un carcter esttic.
3) Ineficcia de la pressi social difusaSempre s possible que
sorgeixin dubtes o discrepncies sobre si certa norma ha estat o no
ha estat infringida.En un model de regles primries exclusivament,
no hi hauria ni rgans ni procediments especfics per a determinar
quan una d'aquestes normes ha estat infringida
les normes tendirien a ser ineficients, ja que noms es comptaria
amb la pressi social difusa per a intentar assegurar-ne el
compliment.
Com evitar aquestes dificultats, segons Hart:tots els sistemes
jurdics compten ambregles secundries, anomenades d'aquesta manera
perqu sn normes referides a altres normes (les primries). Sn
"normes sobre normes". Aix, segons l'autor angls, el dret es concep
com una uni entre regles primries i secundries.
Les regles secundries sn, segons l'autor, de tres tipus:
1)Laregla de reconeixement, que evitaria els problemes de falta
de certesa, en assenyalar les caracterstiques o propietats la
possessi de les quals per part d'una norma determina la seva
pertinena al dret.
2)Lesregles de canvi, que evitarien el carcter esttic del dret
mitjanant l'atribuci de poders o competncies a certs rgans o
particulars (per exemple, en el cas dels contractes) per a dictar
noves normes o eliminar normes antigues, aix com la regulaci dels
procediments per a fer-ho.
3)Lesregles d'adjudicaci, que evitarien els problemes de la
ineficcia de la pressi social difusa mitjanant la regulaci de
procediments per mitj dels quals certs rgans poden determinar, de
manera definitiva i revestida d'autoritat, quan altres normes han
estat transgredides (serien a grans trets les normes relacionades
amb els processos judicials).
Ats que resulta complicat intentar definir un concepte de norma
jurdica i considerar el sistema jurdic com el conjunt de totes les
normes jurdiques alguns autors (entre ells, Carlos E. Alchourrn i
E. Bulygin)han optat per considerar norma jurca tots els elements
que formen part del sistema jurdic, idependentment de si s tracta
de prescripcions o no.Amb aquesta perspectiva les normes jurdiques
sn iguals a la resta de normes i el seu carcter jurdic deriva de la
seva pertinena a un sistema jurdic.
1.3.Tipus de normes jurdiques: normes prescriptives i normes
constitutivesEl dret cont una gran quantitat de normes de tipus
prescriptiu, destinades a dirigir la nostra conductaNormes del
tipus "s obligatori circular per la dreta de la calada""est
prohibit fumar en tot l'mbit de la universitat" "el comprador est
obligat a pagar el preu en el moment El lloc estipulats en el
contracte"
Sn molt habituals en el dret preceptes com els que
Defineixen conceptesEstableixen criteris de validesa per a certs
actes Confereixen poders normatius, En aquests casos resulta
impossible o molt forat entendre'ls com a normes prescriptives.
Aquests preceptes s' ajusten millor al que Von Wright denomina
regles conceptuals o normes constitutivesPer mitj d' aquestes
normes Es configuren o defineixen els conceptes legals i els actes
jurdicsEs cualifiquen com a normes vlides els actes de creaci
normativa de certs rgans.
SntesiEl dret est compost fonamentalment per normes
prescriptives i normes constitutives.
Les normes jurdiques tenen, en general, una estructura d'acord
amb la qual es pot diferenciar entre el supsit de fet i la
conseqncia jurdica.
Possibles supsits de fet:
Descripci de una classe de persones (els compradors, els ms
grans de 18 anys, els residents a Espanyauna classe d' objectes
(els terrenys, els vehcles de motor)una classe d' estats de coses
(una catstrofe natural, el transcurs d' un termini)una classe d'
accions o comportaments (matar alg altre, circular a ms velocitat
de la permesa, entrar al pas)
La conseqncia jurdica es refereix aels efectes o conseqncies que
la norma vincula a l' esdeveniment del supsit de fet:
Atribuci de la categora de major d' edat a les persones ms grans
de 18 anys Obligaci de pagar l' impost de la renda per als
residents a Espaa
Diferncia bsica entre normes prescriptives i constitutives:
Normes prescriptives:
Correlacionen un supsit de fet que s un "cas" amb una conseqncia
jurdica que s una "soluci"
Si tens rendiments econmics has de declarar-los a Hisenda
Pblica"Supsit de fet": existncia de rendiments econmics"Soluci":
declarar-los a trav d' un document formal i presentar-lo a Hisenda
Pblica
Normes constitutives
Correlacionen un supsit de fet que s un "cas" amb una conseqncia
jurdica que es un altre "cas"
-Ser ms gran de 18 anys(X) compta com ser major d' edat (Y)- Ser
un edifici (X) compta com ser un b immoble (Y)-Un document que
reuneixi certs requisits formals i de contingut (X) compta com un
testament (Y)Qu s un "cas"?
s una descripci de persones, objectes, estats de coses o
accionsEn ambds tipus de normes un "cas" constitueix un supsit de
fet
Qu s una soluci?
s un carcter (obligaci, prohibici, perms, facultat) ms un
conjunt (acci o omissi qualificada denticament)
Les normes prescriptives correlacionen un cas(ser un comprador o
ser resident a Espanya) amb una soluci (l' obligaci de pagar el
preu de la cosa estipulat en el contracte de compravenda o l'
obligaci de pagar l' impost sobre la renda)
Les normes constitutives correlacionen un cas (ser un terreny,
comptar amb consentiment, objecte i causa)amb un altre cas (ser un
b immoble, ser un contracte vlid)
Sntesi
Mentre que les normes prescriptives correlacionen un cas amb una
soluci, les normes constitutives correlacionen un cas amb un altre
cas.
Les normes constitutives no guien la conducta per s que poden
contribuir indirectament a fer-ho (quan defineixen el concepte
legal "majoria d'edat" i una altra norma prescriptiva estableix que
els majors d'edat tenen el dret de sufragi).
La relaci entre els dos casos en les normes constitutives (el
que actua com a supsit de fet i el que opera com a conseqncia
jurdica)
pot ser d'identitat: la norma que correlaciona,ser ms gran de
divuit anysser major d'edat
inclusi: la norma que correlaciona el cas que un objecte sigui
un terreny amb la conseqncia jurdica "ser un b immoble",ja que hi
ha altres objectes que no sn terrenys que tamb sn bns immobles.
1.3.1.Casos genrics i casos individuals
Cites d' Autoritat: Alchourrn i Bulygin:"[...] el terme cas s
ambigu, tant en el llenguatge jurdic, com en el llenguatge com.Es
parla del cas d' homicidi polticDel cas de divorci i del cas de l'
assassinat de GanhiDel cas de divorci de Brigitte BardotLa paraula
"cas" no significa el mateix en totes aquestes frasesEls "casos"
continguts en les normes jurdiques, tant si sn prescriptives com si
sn constitutives, sn genrics, noms d'aquesta manera s possible que
puguin guiar el comportament, pel fet que inclouen tamb
esdeveniments futurs.1.3.2.Altres tipus de normesl'ordenament
jurdic espanyol deixa obert un espai per als costums, que, d'acord
amb els articles 1.1 i 1.3 CC, es poden aplicar en defecte de llei
(casos de buit legal o llacuna normativa)Si no hi ha cap disposici
legal (entesa en sentit ampli, com a norma escrita dictada per una
autoritat pblica) que reguli un determinat cas,si hi ha un costum
que s que el reguli, i la seva existncia s provada adequadament,
aquest costum es podr aplicar.Segons el punt de vista d' alguns
autors, cert tipus de normes anomenadesprincipises configuren de
tal manera que s'ajustarien a la categoria de "regles ideals".el
sistema jurdic no cont "regles tcniques"resulta molt habitual,
formular regles tcniques sobre el dret o tenint en compte el
contingut del dret (per exemple, "si no vols tenir una inspecci
fiscal i pagar la multa consegent, has de presentar la declaraci de
la renda", "si vols que el testament sigui vlid, l'has de firmar"
"si vols constituir una hipoteca, has d'acudir al notari i desprs
inscriure-la al registre de la propietat"),el sistema jurdic cont
normes prescriptives i/o constitutives que serveixen de base per a
formular les regles tcniques. ("s obligatori presentar la declaraci
de la renda" "el testament ha d'estar firmat pel testador" "les
hipoteques s'han de constituir en escriptura pblica i s'han
d'inscriure al registre de la propietat")Regles tcniques:
protocols, documentaci necessria, numeraci de formularis, document
base imponible IVA ...etc.
1.4.Regles i principis