NIXE 2 Nº1

1

NIXE 2011 / 2012 1a avaluació

● Consell de Redacció

● Una noche blanca con los clásicos

● Projecte Comenius “Youth in Action”

● Les activitats extraescolars a l’institut

● A Midsummer Nigth's Dream

● Crítica y opinión de una desgarradora historia: La voz dormida

● Crónica de la inauguració de “La Taula Periòdica entre tots”

● Excursió a Marineland

● Lluita contra la SIDA

● Sortida a Alaró

● Nuestra historia y el teatro

● NIXE indignats

2

Consell de Redacció

Selva BelmañaBiel Borràs

Lucas BerardoAnastasia Solomykina

Cristian EchauriElizabet Santana

Xisca CollCristian Vizuete

Àngels GarciaAntònia Vidal

Micaela ChávezJeni Jiménez

Carla JarrínFabián Carreras

Parnit SinghEnzo Berardo

Wendy ChávezClara Traore

* Portada de Wendy Chávez, de 1r ESO D

* Ilustraciò de Ana Pérez Salvà, de 4t ESO A

3

UNA NOCHE BLANCA CON LOS CLÁSICOS

Viernes, 14 de octubre de 2011. Una cercana Blanca Marsillach, acompañada por la actriz Mónica Buiza, deleita a los alumnos de bachillerato presentes en el teatro Xesc Forteza, con el lado más picante de los versos del Siglo de Oro, lo cual no hizo más que despertar nuestra risa ya que más que ver esos versos desde una perspectiva más insinuante, los apreciábamos con connotaciones infantiles.

El uso de la expresión corporal de las

actrices, denotaba un contexto contemporáneo aunque la presencia virtual del difunto padre de la actriz Blanca Marsillach, el carismático Adolfo Marsillach, mantenía al público en vela. Una presencia virtual que llenaba totalmente el escenario y que fue en mi opinión, la persona que más fue de agrado para el público.

La obra “Una noche blanca con los clásicos” reunía muchos fragmentos muy divertidos de autores como Lope de Vega, Quevedo, Góngora, el Arcipreste de Hita, entre otros, que podrían considerarse como actuales y más con el apoyo de las actrices; no obstante, otros reflejaban la realidad ideológica de aquel momento que era totalmente paradójica a la actual (aunque siempre hay excepciones), un ejemplo claro es el de “¡Qué se nos va la Pascua, mozas!”, que tiene bastantes influjos machistas; el poema dice así: “Mozuelas las de mi barrio/loquillas y confiadas/mirad no os engañe el tiempo/la edad y la confianza/no os dejéis lisonjear/de la juventud lozana/porque de caducas flores/teje el tiempo sus guirnaldas.”

Básicamente este poema defiende la idea de que las mujeres llegadas a una edad determinada tienen un valor menor al de otras mujeres más jóvenes y también su “imprescindible” dependencia a los hombres.

La peor parte de este hecho es que este poema fue uno de a los que se dio más importancia en la obra y en consecuencia captó más la atención del auditorio, cosa que me disgustó (principalmente por mi idiosincrasia pertinaz feminista) ya que en consecuencia el público se quedó con una idea general de la obra de una ideología de lo más arcaica, todo lo contrario a lo que pretendía Blanca Marsillach, que era producir un acercamiento del Siglo de Oro a la forma de pensar actual, demostrándonos básicamente que no hay tanta divergencia entre estos dos lapsos temporales.

Pero esta pequeña decepción no hace que deje de pensar que esta obra ha sido una muy buena idea ya que el interactuar con los alumnos, acercarlos a la poesía (en especial con el símil rapero-poeta) dinamiza muchísimo, es más, la considero una excursión de lo más entretenida y enriquecedora, ya que nos brindó la oportunidad de debatir un tema como el anteriormente planteado por mí y el principal propósito, el poder cambiar la perspectiva adolescente respecto a la literatura de los grandes clásicos.

Orokia Clara Traore Diaby 1r Batxillerat A

4

El pasado viernes 14 de octubre, la actriz Blanca Marsillach, a través de un homenaje dirigido a su padre, el también actor y amante de la literatura, Adolfo Marsillach, nos deleitó con una presentación provocada por la síntesis entre: humor, poesía, actualidad y antaño, y crítica social. La actriz nos proporcionó un jocoso paseo por el mundo en que vivieron los escritores del Siglo de Oro, tales como: Góngora, Quevedo, Garcilaso de la Vega, Fray Luís de León o Santa Teresa. Dicho espectáculo lo llevó a cabo en compañía de la imagen de su padre y la presencia de Mónica Buiza, también actriz. Pese a las negativas valoraciones que ha recibido por parte de unos compañeros de clase, considero que lo que se debe tener en cuenta, por encima de la técnica interpretativa de Blanca M., es su afán y empeño a la hora de realizar un pequeño espectáculo, con el cual pretendía acercar a la juventud a la literatura, a través de: poesía un tanto subida de tono, rozando lo sexual y con un toque humorístico.

Soy consciente de que somos un blanco fácil cuando se nos pone una broma relacionada con el sexo por delante y sé que no era una forma del todo "políticamente correcta" de aproximarnos a la literatura clásica; pese a no ser un público bastante exigente, somos críticos y cuando algo nos aburre, lo ignoramos... y cabe destacar que éste no ha sido el caso, ya que todos hemos reído, aplaudido y ¡hasta participado!

En fin, la obra-recital no ha estado nada mal, incluso podría darle un notable; en mi opinión, ha sido un gesto muy tierno por parte de Blanca M. el hecho de recitar junto a la imagen de su difunto padre reproducida mediante proyecciones. Y, también, una forma inteligente, pero un tanto macabra y sexista de llamar la atención de nuestros ojos y oídos juveniles.

Jeniffer Jiménez1r Batxillerat A

Activitat organitzada pel Departament de Llengua Castellana i Literatura

5

El passat 17 d'octubre un grup d'alumnes de l'Arxiduc Lluís Salvador vam anar, juntament amb dues professores, a Alemanya. El viatge es feia amb la finalitat de participar en el projecte Comenius anomenat “Youth in action”. El viatge va tenir una durada de cinc dies. Durant aquests dies, els cinc alumnes de l'Arxiduc varem conviure amb una família alemanya amb la finalitat de practicar l'anglès. Durant aquest temps vam dur a terme diferents activitats juntament amb el nostre company alemany assignat. Pel matí, anàvem a classe amb ells mentre que l'horabaixa fèiem altres activitats com: la visita de diferents ciutats, de la catedral de Colònia, del castell d'Eltz... El darrer dia, com a acomiadament, ens organitzaren un sopar on hi assistiren les nostres famílies d'acollida juntament amb els altres alumnes de Suècia i Polònia que també participaren en aquest projecte. Anteriorment, pel matí, no vam assistir a les classes, amb la finalitat de dur a terme l'excursió al castell d'Eltz. Aquesta visita consistia en, desprès d'haver caminat per un sender entre la muntanya, arribar al castell on ens donaren una breu explicació sobre la seva història. El divendres pel matí la família de cada un de nosaltres ens va acompanyar a l'aeroport on ens vam acomiadar. Desprès d'unes darreres fotografies com a record agafarem l'avió i partirem amb destinació a Mallorca. Es pot dir que aquest viatge va ser una experiència molt positiva en tots els sentits.

Antònia Puig Vidal 1r Batxillerat A

6

AN UNFORGETTABLE WEEK

Last October five students with two teachers from our school travelled to Hennef in Germany to participate in the first Conference of the European Comenius project called “Youth in action”. There we met seven other students from Sweden, six from Poland and two teachers from each country. We all stayed with the family of a German host student who were waiting for us at the airport. After we had left our things in their houses, we went to the school. It is very big and modern and there are different buildings, each with classes for students of the same age. There is a very big gym too. The classes last for forty minutes, and students can eat something between classes. On the first day, we had breakfast and lunch in the canteen with our partners. Then we went to see a small part of the city and in the afternoon we went shopping. At eight o’clock (more or less), we went to our partner’s house to have dinner and we had to speak English all the time to talk with the family and with the student too. On the second day, we went to Cologne where we visited the famous cathedral, and after we went shopping again. It was raining and it was very cold. On the third day we had three hours of PE at the school We played badminton, table tennis and danced with the exchange students. After, we went to Linz, a beautiful old town by the river Rhine and then to Bonn, the old capital city of Germany. On Thursday we went to Eltz Castle. It's built on a high rock and we had to walk for half an hour or more in the forest to get there. When we arrived, a guide showed us the roomand told us the history of the castle and the people who had lived in there. Then we went to a fair in Mayen. At seven o’clock in the evening we went to the school’s canteen, where there was a party for us because it was our last day. We had dinner, and at nine o’clock the disco started and we all danced (exchange students, teachers...), but we didn't leave very late because we had to get up early on the next day. On Friday morning the host students and their families took us to the airport. After taking some more photos and shedding some tears, we had to say goodbye to our friends and take the plane to return to Majorca. It was a week we will never forget.

Sergi Torrandell 4t.ESO C

Graciela Sánchez 1r.Batxillerat AAntònia Puig 1r.Batxillerat A

Paula Flores 4t. ESO

7

Activitat organitzada pel Departament de Llengües Estrangeres

8

9

Les activitats de l’institut són molt variades. Els nins fan moltes activitats esportives, com per exemple futbol, bàsquet o ping-pong de taula.

Ara podreu llegir una entrevista que he fet a unes d’aquestes alumnes, Anna Plamenova i Luisa Valencia:

-¿Fas esport?

-Sí, jo faig basquet. -¿Se’t dóna bé? ¿Per què? -No molt bé, la veritat, però una mica sí. -¿Hi ha moltes persones en basquet? -No, només estan apuntades quatre persones, no els deu agradar. -¿Teniu alguna competició en els pròxims mesos? -No ho sé, però si ho féssim no ens aniria molt bé, al manco això és el que jo crec. -¿Com us a paregut aquest trimestre? -Jo crec que ha estat un avoriment, no fem gaire coses; només practicam cistelles i tirs lliures. -Bé, moltes gràcies, per concedir-me l’entrevista. -De res.

Micaela Chávez Gutiérrez

1r ESO D

10

El passat dia 27 d'octubre els alumnes de tercer i quart d'ESO vàrem anar a veure una obra

de teatre en anglès a l'edifici de l'ONCE. L'obra era de l'autor William Shakespeare.

Al principi de la funció hi havia un home i una dona disfressats de mags que varen demanar

cinc voluntaris per a poder prosseguir la funció. A mi (Anya Hernández) em va tocar ser un dels voluntaris i vaig haver de ser una de les protagonistes. Encara que tots cinc vàrem fer una mica el ridícul, ho vàrem passar molt bé i la resta també s'ho varen passar molt bé i ho vàrem entendre amb facilitat, ja que els actors parlaven molt clar.

Anya Hernández Viveros

Lydia Abrines López4t ESO C

Activitat organitzada pel Departament de Llengües Estrangeres

11

UNA DESGARRADORA HISTORIA: LA VOZ DORMIDA El día siete de noviembre tuvo lugar una reveladora excursión a la Sala Augusta, donde los alumnos de segundo ciclo y bachillerato tuvimos el placer de disfrutar de una desgarradora historia sobre la vida de las mujeres y sus amores en la posguerra. He aquí un resumido argumento de dicho film cinematográfico español, el cual carece de las típicas escenas sexuales y absurdas del cine español…ya era hora de que la evolución de éste fuese un hecho y no mi ilusión.

Pepita (María León), una joven cordobesa de origen rural, viaja a Madrid, en plena posguerra, para estar cerca de su hermana Hortensia (Inma Cuesta), también llamada con cariño Tenchi, que está embarazada y en prisión, donde cada pocas noches son ejecutadas una serie de prisioneras. Pepita conoce a Paulino (Marc Clotet), un valenciano de familia burguesa, que lucha junto a su cuñado, uno de los delincuentes más buscados por sus ideales políticos en contra del fascismos, llamado por muchos El Cordobés (Daniel Holguín), en la sierra de Madrid. A pesar de la dificultad de su relación, se enamoran apasionadamente. Hortensia es juzgada y condenada a muerte. La ejecución no se llevará a cabo hasta después del parto. Pepita intenta por todos los medios y en todas las instancias que condonen la ejecución, pero su intento es fallido. Va todos los días a la prisión con el objetivo de que le entreguen el futuro hijo de Hortensia, suplicando que no lo den en adopción o lo internen en un orfanato. Tras diecinueve años de larga espera para que suelten a su amado, Pepita decide abandonar la ciudad de Madrid y volver a su casita de Córdoba, pero su sobrina, también llamada Hortensia, decide quedarse para dar búsqueda al cuerpo de su padre, con la

12

finalidad de enterrarlo junto a su gran amor. En mi opinión, esta película ha sido un plan muy estratégico de abrirnos aun más los ojos ante la crueldad de una guerra causada por diferencias en ideales políticos. Os preguntaréis por qué creo que ha sido un filme estratégico; respondo a eso diciendo que no es fácil conseguir lo que esta película nos transmite: humor momentáneo por parte de Pepita y su graciosa personalidad, amores imposibles por parte de las dos hermanas, que pese a que se adoraban, apenas podían verse y a quienes la guerra castigó con la perpetua separación, también amor puro pero castigado por la crueldad del fascismo, por parte de Felipe y Hortensia, separados por la muerte y el orgullo, y Pepita y Paulino, cuyo amor también resultó apaleado por la separación carcelera de un castigo cruel e injusto; cabe destacar la capacidad interpretativa de Marí León e Imma Cuesta, quienes en mí provocaron el llanto, a la vez que un gran nudo en la garganta que perduró existente horas después de la impactante película. En fin, coincido con el mensaje que la escritora de esta gran obra nos quiso, o creo, que nos quiso transmitir: las guerras hacen mucho daño a ambos bandos enfrentados y no conviene su existencia, porque éstas destruyen hogares, amores y acaban con la vida de muchos inocentes. Finalmente he de reconocer que he pasado mucho tiempo infravalorando el cine español por su muestra excesiva e innecesaria de escenas sexuales, pero por fin puedo decir que el cine español está adquiriendo estilo y vida propia. He da dar la enhorabuena a todos los participantes que colaboraron para llevar a cabo este gran espectáculo.

Jeniffer Jiménez 1r Batxillerat A

Activitat organitzada pel Departament de Llengua Castellana i Literatura

13

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ

“LA TAULA PERIÒDICA ENTRE TOTS”

El passat dimarts dia 15 de novembre va tenir lloc l'acte de inauguració de “La taula periòdica entre tots”, organitzada amb el motiu de l'Any Internacional de la Química 2011. Està formada per una taula periodica gegant formada pels logotips dissenyats pels alumnes de 26 centres diferents de les Illes Balears durant el curs 2010/2011.

14

La taula periòdica (que inclou per una cara la taula periòdica estàndar i per l’altra la dissenyada pels alumnes) romandrà instalada permanentment a la Facultat de Ciències de la UIB, concretament dins l'edifici Mateu Orfila i Rotger. El nostre centre, l'Arxiduc Lluís Salvador, va estar representat per na Mari Paz Terrassa, professora de Física i Química, acompanyada de na Pilar Aguiló també professora de Física i Química i les alumnes dissenyadores dels tres logotips: na Diana Hoyos, na Jeniffer Jiménez i la meva persona, O.Clara Traore. Els elements treballats pel nostre centre foren el Mercuri (Hg), el Zirconi (Zr) i el Unnunocti (Uuo).

15

16

Després de l’inauguració de tots els logotips dels centres, vam ser invitats a la degustació d’un berenar. A més de tenir l’oportunitat de presenciar experiments fets per les encarregades del DEMOLAB que incloien reaccions químiques diverses, com algunes amb gel sec, nitrogen líquid o amb luminol.

17

Una bona vetllada, que ens apropa un poquet més al gran univers de la ciència.Aquí vos deixo un link per a veure un vídeo de la inauguració: http://www.quimica2011.uib.es/digitalAssets/190/190565_Inauguraci___la_taula_peri__dica_entre_tots.wmv

Orokia Clara Traore Diaby 1r Batxillerat A

Activitat organitzada pel Departament de Física i Química

18

TU

POTS

PARTICIPAR-HI

19

ARTICLE DE L’EXCURSIÓ A

El passat dijous dia 17 de novembre, els alumnes de biologia de primer i segon de Batxillerat anàrem al parc i zoològic aquàtic, Marineland, amb la finalitat de participar en activitats per a l’apropament al meravellós món del coneixement de la fisiologia i psicologia dels cetacis.

L’objectiu principal de “Els cetacis en el mar balear” és per suposat, conèixer els cetacis més comuns a les Balears, en els quals destaquen, el dofí comú, el dofí mular, el dofí ratllat o llistat,el rorqual comú, el cap d’olla negre, el cap d’olla gris… entre altres, pel qual vam haver de fer un taller de reconeixement de les diferents espècies. L’activitat constava de dues parts: - La primera part de l ‘activitat que va tenir lloc dins una aula en la qual ens van exposar (amb el suport d’una presentació PowerPoint) l’adaptació al medi marí d’alguns mamífers terrestres en els cetacis actuals,o sigui la seva evolució i les característiques més distintives d’aquest ordre com... En referència a la seva alimentació, els cetacis es divideixen en dos subordres: els odontocets, dotats de dents i els misticets dotats de barbes formades de queratina.Els odontocets s'alimenten principalment de peixos i calamars pel qual utilitzen el mètode de

20

l’ecolocalització que consisteix en emetre una sèrie de sons d'alta freqüència, anomenats "clics", que es dirigeixen en la direcció a la qual apunta el cap del odontocet amplificats pel meló, quan els clics es troben amb una presa, reboten i tornen enrere pel qual poden localitzar la seva presa. Els misticets s’alimenten de plàncton i petits peixos gràcies a que les barbes actuen com a filtres gegants. Altres trets característics són les seves diferències estructurals respecte altres ordres com per exemple, el seu aparell respiratori: El seu nas s’ha anat desplaçant durant generacions fins situar-se damunt el cap i passant a ser anomenats espiracles, a més de que a diferència d’altres mamífers la seva respiració és deguda a músculs de contracció voluntària. També els seus pulmons tenen la capacitat de col·lapsar-se gairebé completament, a una profunditat d'uns cent metres, això permet als cetacis evitar acumulacions perilloses de nitrogen a l'interior de la sang que durant l'ascensió, torna a la forma gasosa i podria formar bombolles a la sang que podrien causar el síndrome de descompressió o narcosi de nitrogen, unes malalties que solen afectar els bussos si baixen a zones de pressió molt alta. També se’ns van exposar trets del seu comportament (on s’aprofundí més en els dofins en trets com la seva diferenciació de sexe) i finalment, el taller de reconeixement, en el qual també vam tenir l’oportunitat de palpar alguns fòssils de cetacis. A continuació vam presenciar el show dels lleons marins i els dofins que, com sempre, fou magnífic.

21

- En la segona part es realitzà una xerrada dins el dofinari, en companyia d’una científica especialitzada en psicologia animal, en la qual se’ns van explicar les tècniques d’entrenament dels dofins i les dels lleons marins, les atencions veterinàries, la preparació de l’aliment i en especial les característiques en el comportament dels dofins: com s’organitzen socialment, el seu aparellament, les particularitats d’un dofí en dependència del seu estat d’ànim, etc. Després del tot els dofins no són tan diferents a nosaltres.

Fotografies cortesia de: Antònia Puig Vidal i de Diana Hoyos Quiñónez

Orokia Clara Traore Diaby 1r Batxillerat A

Activitat organitzada pel Departament de Biologia

22

Pensa en

Nixe

23

Lluita contra la SIDA

EL GRUP DANCE4LIFE INTENTA PARAR LA SIDA BALLANT I TROBANT EL MILLOR DELS JOVES

Dance4life va començar amb el somni de dos holandesos, un somni tan fort que milions de persones el segueixen. Aquest somni era acabar amb la SIDA/VIH a través del ball. Des del seu inici, més de 600.000 joves de 30 països s’han involucrat en aquest moviment. Per poder arribar a tants de joves s’han creat grups en aquests 30 països, els quals visiten col·legis i instituts.

24

DANCE4LIFE A ESPANYA Dance4Life va néixer a Espanya al 2008 gràcies a l’associació ALAS (Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears). Així, el 2008, a través del Tour de tallers conéctate! es varen visitar 9 instituts i més de 1.100 joves entre 13 i 19 anys hi van participar. El 24 de novembre un d’aquells grups va visitar-nos i ens va explicar la transmissió de la SIDA, com detenir el procés d’expansió de la síndrome i com detenir també la malaltia en una mateixa persona. També van explicar que no hem de discriminar les persones amb VIH. Al llarg de la xerrada van fer balls que representaven l’aturament de la SIDA, el missatge que volien transmetre, ja que aquest és un llenguatge universal.

Cristian Vizuete3r ESO B

Activitat organitzada pel Departament d’Orientació

25

Sortida a Alaró

El darrer 12 de desembre, els alumnes de 2n D i 2n A, vàrem fer una sortida cap al castell d'Alaró, acompanyats per les professores Catalina Julià i Antònia Conti. Vàrem anar amb autocar fins al començament de la muntanya, i a partir d'allà, vàrem anar caminant fins al castell d'Alaró. Vàrem haver de travessar camins estrets, bastant empinats amb pedres i arbres, però va valer la pena quan vàrem arribar allà dalt. Mentre estàvem a la muntanya, N'Antònia Conti, professora del Departament de Català de l'IES Arxiduc, ens va contar unes quantes llegendes sobre el castell i la seva conquesta: el rei Alfons III d'Aragó va jurar que assassinaria a en Guillem Cabrit i a en Guillem Bassa. I quan varen aconseguir que l'any 1286 el castell es rendís, els va agafar i els va cremar a la Plaça d'Alaró. A la baixada vàrem anar per un altre camí més transitable, fins a Alaró, on ens esperava l'autocar per tornar a casa.

Foto: flickrtickr2009Candela Mariano

2n ESO D

Activitat organitzada pel Departament de Llengua Catalana i Literatura

26

Ana Pérez Salvà

27

Nuestra historia y el teatro

Así es como empezó nuestra historia teatral: a principios del año 2011, éramos alrededor de unos treinta o cuarenta alumnos, cuyas esperanzas en el proyecto eran inmensas, no obstante su poca pasión por el teatro los echó atrás, haciendo que abandonasen THINK, que es el nombre que se le dio al grupo.

Pero, como era de esperar y como ya he hecho alusión antes, las bajas fuero un hecho, pero eso no fue motivo de abandono para todos aquellos que sentíamos, y sentimos, atracción hacia el arte teatral. Trabajamos cuatro horas a la semana en compañía del creador de este proyecto, que para unos era una locura, ya que pocos esperanzaban que éste llegase más allá de un par de meses de “tontos jueguecitos de interpretación”. Cabe destacar que sí dedicamos algunas horas a juegos de interpretación, pero eran necesarios para ir perdiendo el miedo al error, a las burlas…para ir aprendiendo a ser quienes somos sin que los interfieran en nuestros objetivos.

28

Por este pensamiento debo dar las gracias de parte de todo THINK a nuestro gran mentor, aquel ser impresionante, cuyo nombre es Gori Artieda…gracias Gori por hacer surgir el bufón que llevamos dentro y que ya era hora de que se mostrase.Cabe destacar también la actitud altruista y desinteresada de nuestro profesor, la cual lo convierte, ante nuestros ojos-sus seguidores-en una gran persona, cuya valentía parece supra humana al ser capaz de llevar a cabo un proyecto, en el cual ha de precisar y confiar en adolescentes que no había visto antes; pero también hay que decir que es uno de los pocos

que ha puesto la mano al fuego por nosotros, uno de los pocos que no nos ha juzgado y que ha buscado la manera de hacer surgir en nosotros pasiones sepultadas que ni conocíamos.

Tras esta pequeña introducción en lo que fue el principio de una gran historia llamada THINK, llega la hora

de revelarse contra el sistema educativo. Sí, sí, THINK se unió a los indignados un par de veces, pero no para luchar contra la política en general; nos unimos algunos de los integrantes del equipo para difundir la falta de renovación en el, ya mencionado, sistema educativo, el cual nos delimita acallando una creatividad esencial para la vida. Yo, que asistí a unos cuantos encuentros, he de decir que nos sirvió de mucho haber entrenado

un poco antes de dirigirnos un público difícil: los transeúntes; unos nos prestaron atención y fueron muy amables, incluso nos topamos con un profesor que coincidía con nuestro pensamiento, pero otros, incluso se negaron a aceptar un folleto donde se encontraba información sobre cómo contactar con nosotros. En fin, allí estuvimos y así de bien nos lo pasamos. En esta foto podéis ver unos cuantos participantes del Movimiento

Thinker

29

Para la ocasión, incluso, asistió el Tío Sam sin

evolucionar.

Tiempo más tarde llegó la hora de despedirse, temporalmente del teatro, ya que el

verano se acercaba y el colegio ya cerraba, impidiéndonos continuar nuestro aprendizaje teatral. Aquí tenéis la foto del último día de nuestra temporada junto al teatro. Ya habían ganas de volver a empezar. Basta ver la cara de felicidad que teníamos ese día, tan sólo por el hecho de estar haciendo teatro en compañía del creador de THINK, Gori.

Bueno, tres desesperantes meses después, por fin llegó la hora del reencuentro con nuestro crecimiento teatral y reflexivo… Aun somos pequeños bufones, todavía crecer, pero el crecimiento ya está en marchar, al igual que nuestra

30

obra de teatro; este año ya no se trata de ejercicios de interpretación, sino de ejercer lo aprendido, ya estamos dando forma a nuestro proyecto. Para finalizar este artículo, me gustaría decir a todo aquellos que nos creyeron ilusos al pensar que THINK cobraría vida propia: Si crees que no puedes hacerlo, estás en lo cierto. Si crees que puedes hacerlo, estás en lo cierto. Y yo creo, mejor dicho, THINK cree que puede.Y como dice mi mentor espiritual, Gori Artieda, “Sed poco cuerdos, locos y apasionados”

Jeniffer Jiménez 1r Batxillerat A

31

Limitació de coneixements = malbaratament + poc suport +

racionalització de fons

Cinc anys d'educació secundària m'han bastat per adonar-me que els nostres laboratoris no tenen material essencial per al nostre aprenentatge. Com pot ser possible que en el pas d'un lustre no s'hagi pogut aconseguir un suport econòmic per costejar aquests estris?

Sense anar més enllà, he de reconèixer que curs rere curs he vist l'institut modernitzar progressivament, però aquesta modernització no solapa la manca d'instrumental de laboratori. Jo, com a estudiant del batxillerat científic, igual que molts alumnes i professors, em sento limitada a l'hora d'ampliar els meus coneixements, més que tot, pràctics: d'una banda, l'escassetat d'eines de laboratori no deixa de ser una barrera impossible de passar, de l'altra, les Ciències Experimentals que brillen per la seva absència i per les que el departament de Física i Química fa anys que lluita sense cap èxit. Una possible causa per la qual el nostre institut no ha pogut optar a aquesta assignatura podria ser la privació de material per dur-la a terme. I el pitjor és que no és del tot "impossible" aconseguir els artefactes desitjats per tenir un laboratori digne de rebre la matèria amb els braços oberts.

Una bona opció hauria estat aquesta: disminuir el nombre de pissarres electròniques, el preu oscil · la els 4.000 euros, substituint-les per una campana d'extracció de gasos, el preu de la qual és de 6.000 euros aproximadament, és a dir, que n'hi hauria prou, com a molt, dues pissarres menys per poder tenir una cosa tan imprescindible en un laboratori com ho és una campana, sense ella tot just podem dur a terme simples reaccions químiques. Cal destacar també la manca d'un microscopi biològic per poder observar coses tan bàsiques com el cicle d'una cèl·lula, i poder així, familiaritzar més amb la realitat, que amb la imatge falsa que un llibre de text ens presenta. Aquest instrument amb prou feines té un valor aproximat del 14% del preu total d'una pissarra. També m'agradaria dir que no em sembla acceptable que un laboratori no tingui material de vidre suficient com per abastir a una classe, igual que es troba a faltar reactius per a realitzar pràctiques relacionades amb la Química i la Física.

32

Sense sortir del tema de les mancances de l'IES Arxiduc Lluís Salvador, cal ressaltar el problema que presenta estudiar i atendre una classe sense calefacció; vet aquí una altra vegada el dilema que ens planteja l'excés de pissarres electròniques, l'ús és mínimament destacat, mentre que el seu preu frega el car, voleu saber la veritat?, confesso que prefereixo seguir la meva educació secundària en companyia de la pissarra verda de sempre i el guix grinyolant, en lloc de passar un hivern carregada de roba per no passar fred, és realment molt incòmode atendre una classe així, no tan sols és un inconvenient per a nosaltres els alumnes, també ha de resultar una mica aclaparador ensenyar fent petar les dents i amb les mans gelades. Concloc aquest poupurri d'opinions dient que em sembla molt bé que hi hagi pissarres electròniques en l'institut que fomentin la modernització d'aquest, però al que no li veig sentit és a la poca utilització que se'ls dóna. L'únic del que puc estar segura és del poc avanç innovador i de les moltes limitacions que presentarà l'alumnat d'acord amb les mancances aquí esmentades.

Jeniffer Jiménez Vega 1r A Batxillerat

33

34

35