És una resposta de l’organisme en la que intervenen el sistema nerviós central i el sistema neurovegetatiu, incrementant el nivell d’alerta cortical, l’activitat somàtica, i l’activitat simpàtica. S'estén des de la màxima calma i relaxació, fins a la màxima alerta, tensió i excitació. Depèn, fonamentalment, de la motivació, l’estrès, i l’autoconfiança, i determina el funcionament físic i mental
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
És una resposta de l’organisme en la que intervenen el sistema nerviós central i el sistema neurovegetatiu, incrementant el
nivell d’alerta cortical, l’activitat somàtica, i l’activitat simpàtica.
S'estén des de la màxima calma i relaxació, fins a la màxima alerta, tensió i excitació.
Depèn, fonamentalment, de la motivació, l’estrès, i l’autoconfiança, i determina el funcionament físic i mental
Hanin (1965), estableix que cada esportista té una zona óptima d’activació en la que es produeix el seu millor
rendiment.
Buena
Regular
Pobre
Bajo Moderado Alto
Execució
Arousal
HIPÒTESI DE LA U INVERTIDA
El nivell óptim no és un punt, és un
interval que no sempre es
localitza a la meitad.
RENDIMIENTO
+
-
NIVELL D’ACTIVACIÓ +-
- Quan el nivell d’activació es troba per sota del nivell òptim degut a una falta de motivació o d'estrès sol ser més fàcil incrementar-lo ràpidament a través de l’estrès que de
la motivació.
- És més fàcil mantenir el nivell d’activació òptim quan l’activació és positiva, degut a que l’activació negativa té
tendència a incrementar amb més rapidesa i més difícil de controlar, corrent el risc de sobrepassar el nivell òptim.