Narracio

LA NARRACIÓ

O

Seminari de Llengua a Ed. Infantil i C.I.

Curs 2012-2013

?

Ocurrències VS EvidènciesAllò que ens agrada. Allò que convé.

Un text no només recolza sobre unacompetència sinò que també contribueix aproduir-la.

Umberto Eco(1981)

Els llibres dels infants “ensenyen a llegir”. ( A llegir s’apren llegint.)

Mennec (1981)

El primer repte!

La forma i el format.

Quan es van començar a fer contes perquè els lectors ambpoca habilitat lectora llegissin autònomament les seveshistòries, els llibres van haver de trobar recursos persolucionar el desajustament entre la seva capacitat perentendre narracions orals i la seva capacitat per entendre elscontes llegits per ells mateixos.

Colomer, 1997

Recursos que inclouen els llibres per a lectors novells:

Condicions d’enunciació i estructura simples:

◦ Desenvolupament cronològic lineal

◦ Marc espacio-temporal genèric

◦ Cadena de causes i conseqüències

◦ Solució: desaparició del conflicte

Narració en rodolins per facilitar la previsibilitat deltext.

Estalvi de text vs. cessió de veu als personatges.

Estreta col·laboració entre text i imatge.

El contingut.

Les rondalles i la literatura infantil

Des dels seus orígens, la literatura infantili juvenil s’ha inspirat en la tradicióliterària popular, especialment en lesrondalles.

Caterina Valriu (UIB)

Transmissió

Valor lúdic i estètic.

•una percepció del món, •uns models de conducta, •una proposta d’acció• la saviesa de la col.lectivitat

Cultura oral

Cultura escrita

Rig Beda, Zendavesta, la

Bíblia

(són compilacions de llegendes)

1ers llibres escrits per la formació de prínceps i futurs

governants.

(recull d’apòlegs de moral per aconseguir i mantenir el poder.)

Predicadors

Ramon Llull

De l’ús de la tradició popular a la divulgació de literatura infantil i juvenil.

Canvis estructures socials i culturals.

Augment alfabetització

Progrés industrial

Impremta

Originalitat i autoria.

(s. XVIII)

S. XVII

“literatura de canya i cordill”

Cançons de bandolers

Romanços d’amors dissortats.

S. XIX

“folklore com a ciència”

Plantejament romàntic i nacionalista.

Clàssics de la LIJ.

Anys 70

Ús capgirat dels elements de la rondalla

popular.

Propostes de GianniRodari i altres....

Proposta de sistematització de la recepció dels lectors:

Ús referencial

Ús lúdic

Ús humanitzat

Ús ideològic

Ús referencial

La perspectiva és la mateixa de les rondalles, i la caracterització dels personatges s’ajusta als tòpics establerts.

El conflicte sempre es resol amb la imposició del bé sobre el mal.

Ús lúdic

Inverteixen, capgiren, barregen,descontextualitzen o reinventen els elementsde les rondalles amb una intencióessencialment festiva, desinhibidora oiconoclasta.El perill rau en el desdibuixament delsreferents, en llibres destinats a una edat enque probablement és molt més entenedorauna proposta moral que separi clarament allòque és positiu d’allò que és negatiu que el jocideològic que molts d’aquests relatsproposen.

Ús ideològic

Prenen els elements de les rondalles i els reutilitzen,dotant-los d’un contingut ideològic ben determinatamb una intenció essencialment formativa oadoctrinadora.

A les dècades dels 50 i 60 predomina el realisme ,els contes populars són objecte de crítiques i essuavitzen i edulcoren les versions.

Als 70 B. Bettelheim (Psicoanàlisi dels contes defades) reivindiquen tornar a emprar la fantasia coma alliberament i eina de canvi.

La història interminable (1982) és la reinvidicaciódel dret a imaginar i de la narració oral com a punt deretrobament de la memòria col.lectiva i l’intercanvigeneracional.

Ús humanitzat

Prenen els personatges de les rondalles i elshumanitzen, els donen cos i volum i els fanpartícips de sentiments i actituds plenamenthumanes.◦ Les bruixes són així per les circumstàncies

◦ Els gegants són en realitat bondadosos

◦ Les fades volen ser humanes....

Es canvien els rols tradicionals per la via delsentiment i la sensibilitat, en un intentd’estimular la reflexió i la capacitat críticamitjançant el trencament de l’estereotip.

CONCLUSIONS

L’imparable procés d’infantilització,estandarització i banalització de les rondalles elsfa perdre l’herència cultural de la tradiciópopular.

L’empobriment cultural que suposa la reiteraciósistemàtica de rondalles que no formen part dela nostra cultura.

Quan s’abusa sistemàticament de la inversió i elcapgirament de rols tradicionals, sensealternatives vàlides o eliminant els referentsnegatius (necessaris per entendre els positius)provoquem confusió entre els lectors més petits.

Què podem fer?

Això ho parlem ara...

Bibliografia

Valriu Llinàs, C. .“Les rondalles i la literatura infantil” Revista Articles n.16 Juliol 1998