-
MOTS CATALANS EN TEXTOS HEBREUS MEDIEVALS : ELS DICTMENS DE
SALOM BEN ADRET
per Eduard Feliu
Salom ben Adret ( Barcelona - 1 235 [o - 1 225 J - - 1 3 10) 1 s
la personalitat jueva que sobergueja totes les altres en la cultura
rabnica de la Catalunya de la segona meitat del segle XII I . El
prestigi de qu gaud en vida fou molt gran i la influncia que ha
tingut d'en de la seva mort ha estat ben llarga, puix que encara
avui les seves opinions en el camp de la halakh o j urisprudncia
religiosa sn considerades, arreu del mn jueu, plenes d'autoritat
.
D'entremig de les mltiples qestions que les desavinences entre
els individus, o l'escrpol moral i el dubte religis, suscitaven, i
que hom cregu convenient de sotmetre al fams rab de Barcelona ,
podem espigolar un cert nombre de mots catalans i una bona
quantitat d'informaci sobre la vida quotidiana dels jueus de les
terres de Catalunya, Arag, Navarra, Provena i d'altres indrets,
tant en els dictmens que tracten de conflictes personals i
d'interessos materials com en aquells altres que toquen els
problemes filosfics i teolgics que turmentaven els jueus d'aquell
temps . Les idees de Maimnides, tallants com el fil d'una espasa,
havien migpartit la societat jueva, i els individus vivien hostils
els uns als altres, esquinats entre les exigncies de la ra, atiada
pels racionalistes cap a extrems inots , i les sol licitacions d'un
sentiment religis que es rabejava en posicions massa tradicionals o
es decantava - ara en la forma cabalstica - cap a corrents esotrics
. 2 Ben Adret va ser la figura ms important que sign, el 1 305, a
les seves velleses, l'excomuni contra els qui estudiessin "els
llibres dels grecs" abans de tenir vint-i-cinc anys . 3 Fou tamb un
devot deixeble de Moss ben
-
54 CALLS 3
Nahman, l'opini del qual ell retreu tot sovint per fornir el
suport decisiu als seus propis judicis ; i, com el seu mestre, fou
alhora un assidu comentador del Talmud . Malgrat que no deix cap
escrit prpiament cabalstic (a excepci d'una pregria) , la tradici
ms antiga i ms autntica el fa continuador de la cbala gironina i
transmissor d'aquestes coneixences teosfiques als seus deixebles ,
que aix ho reconeixen.4
No fou gens propens, certament, a les innovacions, per les seves
opinions en matria de halakh mostren, enmig de les subtilitzacions
de la literatura talmdica, una equanimitat remarcable i un sentit
de l'orientaci que no li fa perdre mai de vista l'home i la seva
circumstncia. Dina de-malkhuta dina, "la llei del regne [on vivim]
s llei [per a nosaltres tamb] ': s una dita talmdica5 que sovinteja
als escrits de Ben Adret . I que era un home de seny, ho demostr
tamb en refusar-se a acceptar les pretensions proftiques i
messiniques de l'arrauxat Abraham Abulafiya, que, segons Ben Adret,
no era sin un murri . 6
Pel que fa al treball que presento aqu, cal reconixer que perqu
tingus tot el rigor cientfic desitjable en estudis de caire
filolgic, hauria calgut disposar d'edicions crtiques dels dictmens
de Ben Adret o b treballar amb els manuscrits antics que els
contenen .7 Cap de les dues coses no ha estat ni s, de fet,
possible . Les edicions crt iques manquen tant per a les grans
obres medievals hebrees ( inclosos llibres tan importants com la
Guia dels Perplexos de Maimnides, la Llum del Senyor de Hasday
Cresques o el Comentari al Pentateuc de Nahmnides) com per a les
petites; i els manuscrits , si encara hi sn, sn figues d'un altre
paner, per a les quals no tenim, els estudiosos catalans d'aquestes
aparentment extiques disciplines, la badoquera que ens permetria
d'abastar-los. l?s, doncs, amb totes les cauteles del cas que
ofereixo als qui tenen inters pel catal medieval una cinquantena de
mots que suren encara, a i lla, a les edicions dels dictmens, o
responsa, de Salom ben Adret i que, incompresos i oblidats, han
aguantat fora b, segons el meu parer - i salvant les excepcions -
el pas dels segles i de les edicions.
Hi ha, nogensmenys, ms d'un entrebanc en aquest tipus
d'investigaci : d'antuvi, l'alfabet hebreu, l'alefat, serveix ben
malament per a la transcripci dels sons del catal, o de qualsevol
altra llengua no semtica . La manca de representaci grfica de les
vocals, noms parcialment - per tamb ben inadequadament - compensada
per les matres lectionis ; la confusi de fi p en una nica lletra;
la inexistncia, en hebreu, del so fricatiu de la g, de la
palatalitzaci de la l i la n, i dels sons africats , tot aix fa que
no sigui gens evident, a vegades, quina era la forma fontica exacta
dels mots catalans que trobem encastats en textos hebreus. Amb tot,
el qui coneix les dues llenges implicades arriba a deduir amb una
relativa certesa ( deixant a part els casos d'extrema deformaci) el
mot no
-
EDUARD FELIU 55
hebreu que s'amaga darrera les lletres de l'alefat ; ms que ms
quan aquell s donat com a equivalent (precedit sovint de la
indicaci be-la 'az , "en llengua vulgar" ) d'un mot hebreu. En
aquestes circumstncies .l.. a les quals cal afegir el
desconeixement que tenim de la pronunciaci d'algunes consonants
hebrees a l'edat mitjana8 - sembla ms aviat intil de voler deduir
sistemes de transcripci constants dels textos aljamiats catalans
que possem, b que s'ha de reconixer que els escriptors seguien unes
normes tcites, 'algunes de les quals ja havien estat utilitzades
pels doctors del Talmud per a la transcriJ)ci de termes grecs i
llatins.9
Tenint en compte, doncs, aquesta servitud de l'escriptura
hebraica, cal dir que l 'arreplec de mots que presento aqu val com
a testimoniatge de l'existncia d'aquests mots a la fi del segle
XIII o a la primeria del XIV (abans, per tant, en alguns casos , de
l'poca en qu els diccionaris catalans els documenten per primera
vegada), per no dv.a cap garantia de llur fontica exacta. Hi ha, a
ms, la possibilitat que alguns hi hagin estat afegits desprs' del
temps de Ben Adret . No obstant aix, crec que el fet de donar-los a
conixer pot ser til a d'altres investigadors que treballen aquest
aspecte dels textos hebreus medievals . L'explicaci ms satisfactria
sobre l'autenticitat d'aquests mots noms l'aconseguirem quan tots
els textos i documents hauran estat escorcollats. Aquesta tasca s
ara, sortosament, ms simple, pel que fa als dictmens, grcies a la
publicaci, encara en curs , dels ndexs o concordances dels llibres
de tots els rabins hispnics del segle XI al XVlO Malgrat la
matusseria amb qu els procediments informtics emprats han tractat
l'aspecte que aqu ens interessa, no hi ha dubte que el fet d'haver
estat publicat ja el volum corresponent a Salom ben Adret m'ha
facilitat molt les coses i m'ha estalviat mesos d'escarrassades
lectures .
Els dictmens de Ben Adret, repartits en vuit llibres , i amb
mltiples repeticions i deformacions de copistes i d'editors ,
presenten actualment un aire catic i ofereixen dificultats de tota
mena a l'investigador. Entre aquestes cal destacar el fet d'haver
reprodut, en temps moderns, antigues edicions d'una manera molt
barroera, amb mots i fragments il legibles. D'altra banda, les
determinacions de temps hi sn prcticament inexistents , i les
d'espai ( sobretot els noms de ciutat que encapalen alguns dels
dictmens) no sempre sn fiables. La informaci que en podem treure,
doncs , s sempre sobre situacions genriques i clares vegades sobre
fets o personatges histrics concrets . A ms , aquests llibres de
Ben Adret contenen alguns textos que no sn d'ell , com ara tot el
Ketav ha-hitnatselut d'En Bonet Abraham (Yedaya ha-Penin, de
Perpiny) , i diverses cartes d'altra gent, que ell reprodueix .
Les edicions que he fet servir sn (reprodudes en tres volums a J
erusalem l'any 1976) les que segueixen : Llibre l , anomenat
Teshuvot
-
56 CALLS 3
lef, Viena 1 8 1 2 , 1 255 dictmens; llibre l I , anomenat
Toledot adam, Liorna 1 657, 405 dictmens ; llibre III , Liorna 1
778 , 445 dictmens; llibre IV, Salnica 1 803, 330 dictmens ; llibre
V, Vlnius 1 884 [reproducci d'una edici de Liorna 1 82 5 1 300
dictmens ; llibre VI , Varsvia 1 868 , 286 dictmens, la majoria
dels quals, degudament assenyalats, figuren ja als llibres
anteriors ; llibre VII , Varsvia 1 868, 540 dictmens, 420 dels
quals sn els que constitueixen l'edici de Roma 1470 [reeditada en
facsmil a Jerusalem el 1 97 6 tamb 1 1 1 llibre VII I , V arsvia
[reproducci de l 'edici de Zolkva 1798 1 cont 288 dictmens atributs
a Nahmnides, per sn en realitat de Ben Adret, llevat de dos (el 283
i el 284, segons H. D . Chavel ), que s que sn del rab de Girona .
Hi ha alguns dictmens escadussers, publicats a diverses revistes,
per no contenen cap mot que no sigui hebreu . Per a ms detalls
sobre el desgavell que presenten totes aquestes edicions, cal
consultar el prleg amb qu S. Z. Havlin encapal la reproducci
facsmil de l'edici de Roma 1 470.
Recentment hom ha comenat la publicaci de l'obra completa de
Salom ben Adret en vuit volums, materialment esplndids, en una
edici, feta a partir de manuscrits i primeres edicions, a cura de
M. M. Gerlitz i a crrec del Makhon Toran-Sifrut Oraysoh, de
Jerusalem. Inclou comentaris al Talmud ( halakh i agad per separat
) , dictmens, decisions, etc . , arranjats segons el tractat
talmdic que concerneixen, i amb notes i referncies abundantssimes.
B que ni el rigor filolgic ni l'inters histric no solen ser
preponderants en els sectors del judaisme ortodox que han emprs
aquest treball monumental, d'una magnificncia tipogrfica poc
corrent, no hi ha dubte que aquesta edici far la lectura de l'obra
de Ben Adret molt ms cmoda, per caldr execir-hi un considerable
esperit crtic quan la vulguem fer servir per a la investigaci
histrica o filolgica. El primer volum ( 1 986) comprn comentaris
talmdics, dictmens ( que no contenen, en principi, cap mot catal )
i altres escrits que d'una manera directa o indirecta fan referncia
als tractats Berakhot i Zeram .
E l lector s'adonar que ara i ads h e volgut potser matar dos
pardals d'un tret - per dir-ho familiarment - en allargar la
traducci del context ms que no calia per a delimitar-hi el mot
catal . J?s que m'ha semblat, en aquests casos, que les
disquisicions de Ben Adret fornien informaci sobre algun punt
concret d'inters per als historiadors (vegeu , per exemple, s .v .
destre i pblics) , i no he vacil lat a passar una mica la ratlla
que m'havia marcat en preveure aquest treball .
NO TES
1 . Vegeu l 'articlet de Jau me Riera i Sans a la GEC, vol . 1 3
, s . v . Slom ben A braham ibn A dre t ; David Romano, " La
signature de R . Shelomoh ben Adret ( RaShBa) ,
-
EDUARD FELIU 57
de Barcelone", dins Les Juifs au regard de l 'histoire. Mla nges
en l'honneur de Bern hard Blumenkranz, Pars 1 985, pgs . 1 95- 1 99
; Isidore Epstein, The "Responsa " of Rabbi Solomon ben A dreth of
Barcelona (1 235- 1 3 1 0) As a Source of the History of Spain,
Londres 1 925 [ressenyat per Ramon Mallofr a Criterion 5 (
Barcelona 1 929) , pgs . 46-55 , i reeditat com a primera part de :
Isidore Epstein, Studies in the Communal Life of the Jews of Spain,
Nova York 1 968]; J. Perles, R. Salomo b. Abraham b. A dreth : Sein
Leben und seine Schriften, Breslau 1 863 ; Y. Baer, Toledot
ha-yehudim bi-Sefarad ha-notserit, "Histria dels jueus de l
'Espanya cristiana", Tel-Avi 1 9652, pg. 1 67- 1 78 [vol. I , pgs .
28 1 -305 , de la traducci anglesa d'aquest llibre ; pgs . 223-238
del primer volum de la traducci castellana de J . -L . Lacave}
2 . J . Sarachek, Faith and Reason : The Conflict Over the
Rationalis m of Maimonides, Nova York 1 9702, pgs . 1 95-264 ; J.
Ribera i Florit , "La controvrsia maimonista a Catalunya", dins
Cicle com me moratiu del 850 aniversari del naixement de Maimnides
: Resum de les conferncies , Lleida 1 985 , pgs . 2 1 -42 .
3 . E l text de l'excomuni s a l Llibre 1 : 4 1 5 , 4 1 6, 4 1 7
, dels dictmens de Ben Adret . Trad . anglesa abreujada : Franz
Kobler, Letters of the Je ws Through the Ages, vol. 1 , Filadlfia 1
9782, pgs . 255-258 . Cf. Sarachek, op. cit. , pgs . 229ss ; A . S.
Halkin ; "Ha-hrem al limud ha-filosofia", Peraq uim : Yearbook for
the Schocken Institute for Jewish Research of the Jewish
Theological Seminary of A merica, I ( 1 967-68) , pgs . 35-5 5
.
4 . Vegeu Gershom Scholem, Les origines d e la Ka bbale, Pars 1
966, pg. 46 ; id . , Kabbalah, Jerusalem 1977, pg. 6 1 . L a
pregria h a estat publicada per primera vegada recentment a Sifr
ha-RASHBA , sota la direcci de M. M. Gerlitz, Oraysoh, Jerusalem 1
986, vol . 1 , pgs . 22 1 -292.
5 . TB Guitn 1 0b . 6. Vegeu e l dictamen 1 : 548 de Ben Adret .
Tamb : Louis Jacobs, TheoLogy in the
Responsa, Londres i Boston 1 975 , pgs . 57-59 . 7 . La llista
d'aquests manuscrits s a Sifr ha-RASHBA (edici esmentada a la
nota 4 de ms amunt), pgs . 200-2 1 0. 8. Per a aquesta qesti,
vegeu : Irene Garbell, "The Pronounciation of Hebrew
in Medieval Spain", dins Home naje a Millas- Vallicrosa,
Barcelona 1 954, vol . 1, pgs . 647-696.
9 . Vegeu Fernando Daz Esteban, "Catalanismos en documentos
hebreos medievales", A n uario de Filologa 9 (Universitat de
Barcelona 1 983) , pgs . 69-86 . Per a textos aljamiats, vegeu :
Jaume Riera i Sans, Cants de noces de jueus catalans, Barcelona
1974; A. Duran i Sanpere, "Documents aljamiats de jueus catalans.
Segle XV", Butllet de la Biblioteca de Ca talunya, 5 (Barcelona 1 9
1 8- 1 9) , pgs. 1 3 2- 1 48 .
1 0 . Mafteah ha-sheelot we-ha-tesh uvot shel hakhm Sefarad
u-tsefon Africa, "Index de les consultes i les respostes dels savis
d'Espanya i del nord d 'frica", a cura de Menahem Alon, Universitat
Hebrea, Jerusalem 1 987, ndex Histric, vol . I I [dedicat
ntegrament a Salom ben Adret}
1 1 . Teshuvot sheelot le-ha-RA SHBA , edici prnceps, Roma 1
470. Edici facsmil : Universitat Hebrea, Jerusalem 1976, prleg de
S. Z. Havlin .
*
advocat '-'Np':l"TN "Rubn autoritz Sim, mitj anant una
escriptura, perqu actus de to n, que es diu advocat en la llengua
dels cristians , en defensa seva, en
-
58 CALLS 3
els seus afers a les corts dels cristians, per sense indicar, a
la dita escriptura, per quant de temps" [I I I : 1 4 1 . Dictamen
trams a Mallorca . J Rubn i Sim - i semblantment els noms dels
altres patriarques i llurs dones , quan cal - sn emprats per a
indicar unes persones indeterminades.
aixeta o ixeta i1\J'lI'N "s perms de posar la grgola [marzev
Janomenada aixeta al forat d'una bta en dissabte, com diu el Talmud
[IB Shabat 1 46b]: 'La introducci d'un conducte [guvta, en el text
arameu del TalmudJ - que vol dir un tub [s h efof re t, intercala
Ben Adret en hebreu com a aclarimentJ- s cosa permesa segons Rav, b
que prohibida segons Samuel . Tothom est d'acord, tanmateix, que s
prohibit tallar-lo per primera vegada; i tots convenen a dir que s
perms de tornar-lo a col locar al forat [si se n'ha anat} La
discrepncia sorgeix noms quan el tub ja s tallat, per no ajustat
[perqu aleshores posar-l 'hi podria comportar haver d'ajustar.:-lo
tallant-lo, cosa prohibida de fer en dissabteJ " [1 : 624, reprodut
a VII : 254} L's impropi del mot marzev, 'grgola' o 'canal' per on
s'escola l'aigua de la pluj a, pot haver indut Ben Adret a emprar
el mot en vulgar catal per a la recta comprensi del tema per part
del desconegut destinatari d'aquest dictamen.
albaran 1Nl::lJN " Rubn es clama dient : Vet aqu que l 'albaran
on hi ha escrit, de la teva prpia m, per quant has venut la meva
mercaderia i per quant la vas comprar, puja ms que no m'havies dit"
[I I I : 24J
argen )'llN (a) " Pel que fa a la pregunta que m'has fet, s a
saber, quant val la redempci del primognit [ef. Nm 1 8 , 1 6- 1 7 J
en diner barcelons, spigues que aquesta redempci s de cinc selam
[nom del sicle al Talmud J i que tota vegada que l'Escriptura
esmenta un sicle es refereix a moneda de Tir [ef. TB Bava Qama 36b}
Aix mateix, els doctors de la Misn diuen : 'Els cinc selam del
primognit sn calculats segons el man de Tir' . Cada seIa t quatre
dinars de plata; i el dinar, segons el parer dels gaons, pesa tres
argen de plata. Trobem, doncs, que cinc selam sn vint dinars o
seixanta argen, o mig zaquq de plata menys un quart d'una" [1 :200}
(b ) "M'has preguntat : All que s costum d'escriure als contractes
de matrimoni : 'I [el nuviJ li dna d'escreix [a la nviaJ dels seus
bns, dos-cents dinars de plata pura', a quant equival? [ . . . J
Responc: Els gaons van df!terminar que una prut pesa mitja seor i ,
com ja saps, van dir que hi ha cent noranta-dues prutot en un
dinar, s a dir, en un dinar de plata ; que cent noranta-dues prutot
pesen noranta-sis seorim. Un argen pesa
-
EDUARD FELIU 59
trenta-dues seorim ; i un dinar de plata pesa tres argen, que sn
tres esterls barcelons aproximadament" [1 : 1 0 l i } Els dos-cents
dinars de plata sn una xifra estndard dels contractes de matrimoni,
que suscitava dubtes sobre el seu v
"alor real actual . Ben Adret no dna el resultat
final d 'aquesta equivalncia, que s ( invito el lector a
comprovar-ho) : 200 dinars d e plata = 600 esterlins barcelonesos
.
astorlau ( = astrolau) JN""\)IJN (a) "Els qui reneguen el Nom de
Du [els racionalistes] dient que els instruments sagrats , els urim
i els tumim ( cf. Ex 28, 30) , sn l 'instrument anomenat astorlau,
que els homes s'han fet ells matixos . . . " [1 : 4 1 6 , mots
repetits a 1 : 4 1 7 . Es tracta de dos dels tres documents signats
l 'any 1 305 per Ben Adret i altres prohoms jueus de caire
conservador, prohibint l'estudi de la cincia i la filosofia gregues
als menors de 25 anys} (b) "[Ben Adret]respongu que s perms de fer
observacions per mitj de l'astorlau en dissabte" [1 :772} No sembla
possible de dir si astorlau reflecteix realment una forma metattica
d'astrolau o b s una errada de l 'edici de Viena 1 8 1 2 , d'on he
tret el mot .
barcelons "r:rr.ru\Y .... argen bta NIJ)J "Tamb respongu que s
prohibit de tirar un gerro d'aigua dins una bta rebuda d'un cristi,
car basta si aquesta ha estat dotze mesos sense servir" [1 : 574}
Vegeu tamb S . V . aixeta.
caneles ( = candeles) "'")P "Tamb respongu que s lcit
d'encendre, la nit del dissabte [la nit del divendres, en qu comena
el dissabte} els ciris de cera que hom anomena caneles" [VII :4 1 6
, segons l'edici de Roma 1 470. L'edici de Varsvia 1 868 diu
candeles . Repetit, en una redacci diferent, a VI I I : 267 }
captol 'lIJ'!)NP Ben Adret reporta diverses vegades el text
d'una ordinaci de l 'aljama de Lleida que fa : '. 'Cap jueu ni
jueva de la nostra aljama no tindr dret a presentar un captol que
pugui provocar danys a les persones o als bns [jueus} tant si s al
batlle com si s a d 'altres [autoritats} ni fer calmnies de paraula
o per escrit, explcitament o al lusivament . . . " [1 1 1 : 384,
385 , 388 ; V : 287 J Sembla que 'presentar o donar captol' ( latet
capitol) i 'fer calmnies ' ( laassot malshinut) no sn expressions
exactament paral leles, per s molt acostades. 'Donar ca ptol'
potser vol dir ' demandar' davant les autoritats cristianes, amb el
risc, o la temptaci, de delaci que aix devia comportar. Capitulum
va tenir de vegades el sentit
-
60 CALLS 3
d"acusaci' ( cf. Niermeyer, Lexicon minus, s .v . Capitulum, 5 )
. Baer, que coment aquesta ordinaci als seus Studien zur Geschichte
der Juden im Konigreich Aragonien wiihrend des 13. und 14.
Jahrhunderts ( Berln 1 9 1 3) , tradueix latet capitol per "eine
Klageschrift einzureichen" ("presentar un escrito de demanda
judicial", diu la traducci castellana d'aquesta obra, Historia de
los judios en la Corona de Aragn (s. X I I I Y XIV), Saragossa 1985
, pg. 23 1 ) . Vegeu : I . Epstein, rhe "Responsa " ot Rabbi
Solomon ben Adreth ot Barcelona, pgs . 48-49, on parla tamb
d'aquesta ordinaci .
cessi 1N'\(I\(I "Aix vol dir que en el cas d'una escriptura de
transmissi [de bns]. feta en la llengua dels cristians, anomenada
cessi, si tot hi s expressat correctament, [ . . . ] el comproms
que comporta s el mateix que a les nostres escriptures" [VII : 250]
. Aquest mot tant s catal com llat.
comanador 1n m1p Un dels habitants jueus de Tortosa se n'an de
la ciutat desprs d'haver pagat la part d'impostos que li
corresponia . Al cap d'un any, hi torn i els delegats de la
comunitat li volien fer pagar, segons costum, diuen, la seva quota
dels 1 . 000 sous que han estat obligats de donar a un dels senyors
de la ciutat sota pretext, per part d'aquest senyor, que la
comunitat l'havia donada ja a l'altre senyor. Ben Adret, en un punt
del seu dictamen, fa : " Si hi ha un costum ben establert, cal
seguir-lo, puix que el costum anul la la halakh. Ara, si em
preguntes quina s la norma que cal aplicar, segons la halakh, all
on no hi ha cap costum establert , responc que l'individu t dret a
refusar-se a pagar. Car el comanador argumenta que com que donaren
[aquella quantitat ] a Don Ramon de Montcada, ell els la demana
tamb, i la demana als mateixos que la donaren a Don Ramon. Tot el
que donaren a aquest, sn obligats, doncs, de donar-ho immediatament
a l 'altre . Segons el comanador, la comunitat tenia l'obligaci de
pagar encontinent al comanador mil sous tamb. Per quin motiu ha de
pagar, aquest individu, una part d'all que la comunitat contragu
l'obligaci de pagar abans que ell es torns a establir a llur
ciutat?" [IV : 260. El mot comanador surt quatre vegades ms en
aquest dictamen]. Per al problema que s'hi dilucida, vegeu : I.
Epstein, rhe "Responsa " ot Rabbi Solomon ben Adreth, pgs . 3, 1 05
(n . 1 02 ) ; F. Baer, Historia de los judos en la Corona de Aragn
(s. XlIIy XIV), pgs. 59, 207-208 .
cot I.:np +- gonella
curador 1nN1'p +- violari
-
EDUARD FELIU 6 1
de mar, dell mar 'Nr.l N' ''1 'Nr.l N''1 "M'has consusltat el
cas d'un que va fer vot a Du que si d'aqu a Pasqua el seu sogre no
li pagava el que li devia, per la festa de Pentecosta [Shavuot] no
seria de mar, i que havent-li preguntat qu volia dir amb aquesta
expressi - car molts dels qui habiten aquestes terres diuen, dels
qui habiten el pas del mar, que viuen de mar; i dels qui habiten a
l'altra banda del mar, dell mar ell digu que la seva intenci era de
ser, per la Pentecosta, en mar o en una de les illes . . . ". El
qui va fer el vot, ara cerca d'anul lar-Io, i Ben Adret continua :
"Si va jurar de no ser de mar per la festa de Pentecosta, o
s'interd , mitjanant un vot, de ser de mar, i havent-li preguntat
qu volia dir, aclar que la seva intenci era de ser en mar o en una
de les illes, s clar que l 'expressi val per qualsevol lloc que es
trobi a l 'altra banda del mar, car de mar significa que un s aqu i
t el mar al davant . Si, doncs, respongu que la seva intenci era de
no ser en aquesta terra i de passar a una de les illes . . . ". En
aquest cas, el vot s explcit i la seva anul laci ms fcil segons la
norma establerta a M Nedarim l I , 4. "En realitat, si aqu tothom
anomena de mar all que s a l'altra banda del mar . . . ", llavors
es pot aplicar tamb la norma de TB Shevuot 26b, i el jurament o vot
restaria anul lat perqu 'no ser de mar' i 'ser en mar o en alguna
illa' voldria dir el mateix i , per tant, hauria estat una confusi
en l'expressi del vot. [V :68 J Deixant de banda el veritable fons
de la qesti que el dictamen debat, que s per quina norma es pot
consentir que el vot resti anul lat, sembla que 'de mar' degu
significar en alguns llocs 'en aquesta banda del mar', com ara, dic
jo, en el cas de la situaci de les Balears respecte a les terres de
l'altra punta de la Mediterrnia, que es trobarien, aix, 'dell mar'
. Tot plegat s fora inversemblant i, sobretot, inslit .
destre 'W\!J''1 " Rubn conced a Sim, mitjanant una escriptura,
d'obrir una lluerna d'un pam d'amplria sbre el seu predi, i em
preguntes si el sentit de 'pam' s el de 'pam bblic', que val mitja
colzada, o b no es tracta sin del 'pam de cana', que s l'habitual a
la [vostra] ciutat en tota compravenda ; com que ms amunt en el
mateix document, i parlant d'una altra qesti, hi ha escrit 'cana',
ests en dubte sobre si per a la lluerna hom es refereix tamb al
'pam de cana', i en tot cas si el propietari de l 'escriptura s'ha
de regir per la mida ms petita . Responc : Primer de tot, cal dir
que el 'pam bblic' no val mitja colzada, com tu dius, ans mitja
colzada menys un sis [segons una argumentaci basada en Ez 43, 1 3 i
TB Eruvn 4a] [. . . J Pel que fa al moll de la qesti, dic que no s
per quin principi es podria tractar en aquest cas del 'pam de cana'
, car si cal amidar la lluerna a pams, noms t sentit de fer-ho
segons el pam de qualsevol home
-
62 CALLS 3
ordinari, o b segons el pam de la mida utilitzada per a la
terra, si s que teniu aquesta mida, com s corrent entre nosaltres,
que s la cana de Montpeller, que anomenem destre. Els 'pams de
cana' sn ms petits que els [de la cana] de Montpeller . Spigues que
tothom qui escriu una mida sense determinar-la, tant si es tracta
d'escriptures de donacions com de rebuts o prstecs, aquesta mida es
regeix segons l's i el costum del lloc en qu el document ha estat
escrit . Si n'hi ha dues, una de ms gran i una de ms petita, el
propietari de l'escriptura es regeix per la ms petita [segons se
segueix de TB Bava Batra 165b J Aix, doncs, tamb nosaltres direm
aqu : Si un hom ha de donar un pam de drap, dna un 'pam de cana',
car entre nosaltres la draperia s amidada amb una mida petita; si
un hom dna un pam referit a terres, dna un pam gran, s a dir, un
pam d'amidar terres, ja que un 'pam de cana' de terra no seria
suficient per a res. Si amidvem les terres ara amb una mida ads amb
una altra, haurem de dir que el propietari de l'escriptura s'ha de
regir per la ms petita, com ja hem manifestat . El que passa s que
estic en dubte en el tema que ens ocupa, per tal com Rubn no li dna
un tros de terra, al qual podrem aplicar la mida de les terres, sin
que li concedeix d'obrir una lluerna que donar al seu pati, i no hi
ha cap mida especfica per a les lluernes . Per consegent, dic que
li ho concedeixi segons el pam de qualsevol home ordinari, car no
es tracta, en aquest cas, de cap dels pams esmentats" [1 1 : 233,
al ludit a 1 : 735 J Per al problema del valor del destre, vegeu :
Philip J. Banks, "Mensuration in Early Medieval Barcelona"
Medievalia 7 ( Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1 987
) , pgs . 37-56 .
l'enbut ( = l'embut) \Jm, Al capdavall d'un curt text de Ben
Adret sobre els atuells del vi que han estat en contacte amb el vi
dels cristians, hom afeg a tall de glossa : " El mehats [cossiol ]
s l'atuell amb qu hom treu el vi del cup . El mashpekh [embut] s
l'enbut" l\'II : 528J
estadant \Jn\J'tIN Parlant d'un que jur que no fixaria la seva
residncia a Lleida (jurament necessari probablement per la taxaci
dels impostos) , Ben Adret diu, entre altres coses : "Spigues, pel
que fa al qui jur que no habitaria a la ciutat, que noms n's
'habitant' [toshav] el qui hi roman trenta dies , i n's 'ciutad'
[ben ir]el qui hi roman un any seguit . El Talmud no aclareix
explcitament quina s la situaci del 'resident' [dar J Jo em penso,
tanmateix, que no s una qesti entre 'habitant' i 'ciutad', sin que
tot cal entendre-ho segons els usos lingstics de la gent . Hi ha
llocs on anomenen 'resident' el qui hi resta durant un temps
limitat, mentre que
-
EDUARD F E L I U 63
en d'altres llocs aquest temps s molt ms llarg. [ . . . ] Si un
ha jurat en la llengua del poble - car m'afiguro que no jur en la
llengua sagrada - ha dit : 'No ser estadant', i jo veig que hom
anomena estadant noms el qui fixa la seva residncia en un lloc
d'una manera permanent . Els comerciants, per exemple, encara que
restin en un lloc tot un any per causa de negocis, no es diuen
estadant sin del lloc on tenen llur casa, no del lloc on
negociegen" [VII :408 }
.
esterls '()'''i\) +- argen
estopaci ( = topazi) 'ON!))\j'()N "Hi ha coses que tenen virtuts
que els homes de clencia no saben explicar, 'com ara l'amulet
d'arrels o la fredor de la pedra groga anomenada estopaci" [1 : 1
67 . La mateixa frase s repetida a I : 82 S }
fres '() 'i!) +- senescal
galotges ( = galotxes) '()l)\),.,) "Tamb em preguntes : El calat
de fusta anomenat galotges, que no t claus, sin una pea de ferro
llis al lloc dels claus, que la hi posen perqu la terra no el
desgasti, es pot portar en dissabte?" [1 1 1 : 266. Reprodut a VII
:207 i I : 673} La retranscripci 'galotges' reflecteix ms
exactament les lletres emprades en hebreu per a transcriure el nom
d'aquest calat, per no indica que el mot catal contingus el so
palatal africat sonor que el dgraf tg ens podria fer pensar .
gla N") " Isaac ben Abraham pregunt si s perms de ficar en aigua
calenta la carn que s'ha tornat fada, perqu s'ha omplert de gel o
gebre, anomenat gla en llengua vulgar, i no s convenient de
salar-la sense treure'n primer el gel" [1 : 843 }
gonella - il"'m "M'has preguntat si en els llocs on acostumen a
portar la pea de vestir anomenada gonella, tallada per davant i per
darrera, talment que sembla que tingui quatre angles, si s
obligatori de fer-s'hi flocs [tsitsit, cf., Nm l S , 38} Responc :
No s'ha d'anomenar vestit de quatre angles sin el tal lit, que s
que s obert i t realment quatre angles ; per els vestits cosits i
units per la part de dalt, com ara la gonella o el cot, aquests no
sn considerats vestits de quatre angles. Tamb a la primeria solien
tenir aquests vestits quatre angles als nostres pobles, per no vam
veure mai ning que, per la ra que he dit i per les que tu dius, fos
tan escrupols
-
64 CALLS 3
que hi poss flocs . Hauria estat d'all ms sorprenent" [I : 434,
reproduda a VII : 206] . A l'antiga edici de Roma 1 470, que cont
aquest dictamen, el mot 'cot' porta un punt damunt la t, com a
senyal de l 'elisi de la terminaci ; la qual cosa indica que el mot
original devia ser 'cota' i no pas 'cot ' .
hora nona l'O m
-
EDUARD FELIU 65
ritualment. Responc que seria aix si untaven la superfcie amb
llard. Tanmateix, nosaltres el considerem un atuell perms, ja que
noms l'unten amb oli, i no cal tmer que el freguin amb llard [ . .
. ] perqu l'oli s molt ms barat que el llard de porc [ . . . ] i ,
a ms, el llard enfosqueix la superfcie de la pasta que hom hi cou"
[1 : 502 . Reprodut a VI I : 92 i VI II : 1 5 1 ] .
nous ( = nusos) \!IJU Parlant de les normes d'un tal rab Prets
referents al calat emprat en la cerimnia de la halits (ef. s.v.
sola), diu que "cal lligar el cord a l'anella amb uns nous, com
diuen en llengua vulgar" [VII : 399] .
ostages \!l'l\J::!)/'( Aquest mot, sempre en plural, apareix una
cinquantena de vegades ( en alguns casos, per, es tracta de la
repetici del mateix text) formant part de diversos sintagmes
verbals : 'romandre en ostatges', 'romandre dins els lmits dels
ostatges' , ' estar en ostatges' , ' sortir dels ostatges' ,
'tornar als ostatges', 'jurar pagar amb ostatges' ( = jurar, alg,
que o pagar o romandr en ostatges) , 'obligar o obligar-se amb
ostatges o amb jurament d'ostatges', ' fer quiti d'ostatges', ' ser
quiti d'ostatges', 'estar els ostatges fora de la ciutat' .
Significa primerament restar alg recls en un lloc, sia un edifici
sia una ciutat o territori, amb el comproms de no allunyar-se'n per
un temps definit ; i segonament, aquest mateix lloc. Les
circumstncies que provoquen aquesta situaci sn, almenys en aquests
dictmens de Ben Adret , sempre les mateixes : 1 ) el deutor que es
compromet envers el creditor de romandre en ostatges si no li paga
el deute en un temps determinat ; o 2) l'obligaci en qu es troben
els delegats de l'aljama, en compliment de normes establertes per
la comunitat, de no moure's d'un lloc abans d'haver elegit certs
crrecs . Vegem-ne alguns exemples : (a ) " Pel que fa a la qesti
que em planteges, s a dir, si est obligat a romandre en ostages
aquell qui jur a altri que li pagaria un deute en un temps
determinat, i que si no ho feia romandria en ostages, per que
[havent arribat al termini assenyalat] el creditor no es troba a la
ciutat, i b que el deutor t els diners per pagar, no pot fer-ho.
Segons el meu parer no hi est obligat en absolut . . . " [VII : 1
57 ] . En un altre text , un que havia fet aquest mateix jurament,
se n'oblid i ( b ) "no romangu dins els lmits dels ostages" [1 1 1
: 33 3 ] . (c) "Hi ha escrit a les normes per a l'elecci de
delegats que quan arriba el moment d'haver-ne d'elegir els
successors , aquells cal que romanguin en ostages fora de la ciutat
fins que concloguin un acord i anuncin a la sinagoga per mitj de
l'oficiant que en Tal i en Tal han estat elegits delegats ; i voleu
que us digui si cal que aquests ostages siguin en un lloc
determinat fora de la
-
66 CALLS 3
ciutat, o b si els s permes d 'anar pertot arreu, mentre
s'estiguin d'entrar a la ciutat . Resposta : I sentit literal de
les normes esmentades no s que hom podr anar a l'altra part del mar
o a l'altre cap de mn a negociejar, car si el comproms fos noms de
no entrar a la ciutat no dirien que cal 'que romanguin en ostages
fora de la ciutat ', ans haurien dit 'que no entrin a la ciutat
fins que concloguin un acord ' . Per el fet d'haver dit 'que
romanguin en ostages fora de la ciutat' significa dues coses :
primerament que romanguin en ostages i [segonament] que aquests
ostages siguin fora de la ciutat . I tamb que el mot ostages vol
dir que han de romandre en un lloc determinat . El qui pot anar
pertot arreu fora de tal o tal ciutat no roman en ostages, sin que
noms t prohibit d'entrar en un cert lloc" [1 1 1 :422 ] .
Referint-se tamb a l 'elecci de delegats , ( d ) Ben Adret recalca
que els electors no sn quitis dels ostages (peturim min ha-ostages
) individualment, a mesura que cada successor s elegit, sin quan
han estat elegits tots [1 1 1 : 425 ] .
paers ,)-1l/,( (a ) " Rubn comparegu davant els paers de la
ciutat i els digu . . . " [1 1 1 : 384 . El mot 'paers' apareix
dues vegades ms en aquest dictamen] . (b ) "Homes que tenen
autoritat d e part del rei, com ara shoter ['oficial '] o paers" [1
1 1 : 385 ] . Ambds dictmens sn adreats a Lleida . En aquest darrer
exemple sembla que shoter i 'paers' s 'equivalen, car la conjunci o
hi t carcter explicatiu (com tamb s .v . renegat : "eafran o
renegat" ), la qual cosa confirmaria els arguments de J.
Shatzmiller (ef. REl 1 42 ( 1 983) , pgs . 1 34- 1 35 ) a favor de
l'equivalncia de shoterim i 'cnsols' (nom dels magistrats
municipals a Occitnia i en algunes poblacions catalanes) en un
document de Pmies .
patins ') ) l \J "Quant al que m'has dit : que tenen el costum
de sortir en dissabte a la via pblica calats amb patins, i que els
ho volies prohibir perqu fugen dels peus fcilment per ells mateixos
G aleshores, no podent ser considerats una sabata, ms que portar un
calat, l ' individu transporta un objecte, cosa prohibida en
dissabte] , i que et sembla que el consideren un calat tou [i
aleshores s un objecte perms de transportar en dissabte . Cf. TB
Shabat 1 4 1 b ] , responc : Permet-los que facin el que tenen per
costum de fer, car aix s el que han fet els savis d'aquesta terra i
ning no se n'ha clamat mai, i a ms, perqu aquest calat s cobert de
pell, que es lliga i no pot fugir dels peus; per tant , el cas no s
semblant a la crossa d'un coix, que s de fusta i pot escapar-se [de
la cama de qui se'n serveix, i merixer la consideraci d'objec e
dur. Cf. TB Yoma 78b ] " [I : 607 . Reprodut a VI I : 2 1 9 ] .
-
EDUARD FELIU 67
penia nl'portadora ml \J,)!) "Tamb li van plantejar el cas d'un
israelita que pos vi en un cup [ku ba ] d e cristians, anomenat
portadora . . . " . "En e l v i d'aquella portadora n o hi van
ficar aigua . . . " [V1I : 1 0 1 ] . El mot kuba, d'origen incert,
ja apareix al Talmud en el sentit de 'bta o recipient per al vi'
(Jastrow : wine cask) . L'he tradut per 'cup' ( = recipient de
fusta per a l v i ) , perqu sospito que l's que Ben Adret fa del
mot kuba (no emprat per ning ms a l'edat mitjana, pel que sembla) s
degut probablement a la coincidncia fontica i semntica amb el 'cup'
existent en catal. Cf. VII I : 1 67 i s .v . rapes . (Em permeto
d'assenyalar que a I I I : 224 fa servir, en el sentit de
'portadora', i per calc semntic d'aquesta paraula catalana, el mot
kattaf ( de kittef, 'portar sobre les espatlles' ) , que prpiament
vol dir 'bastaix' (que ell mateix utilitza en aquest sentit a I I :
3 ) . s a dir, kattaf, 'portador', per dir-ho aix, pass a
significar, en un moment de necessitat, 'portadora' )
pren-me 'guet' o reep-me 'guet' de mon marit \J',O 1m, \J l
'O!)'I'
-
68 CALLS 3
dret . I encara vaig tornar a escriure-us un parell o tres de
vegades a fi d'aclarir-vos una mica ms el que us havia dit : que el
manual notarial [sfer ha-arkh] s tan digne de fe com l'instrument
notarial [shetar ha-arkh} Fins ara no entenia qu us feia estar en
dubte sobre aix; per m'adono que aquest dubte s perqu [els
cristians] aqu [on habiteu] no jutgen segons el manual notarial sin
segons els instruments pblics concrets . Car tenen per costum de no
jutjar segons all que ha estat ratllat en creu per l'escriv [s ofe
r l sin que - si s'escau - el batlle [guizbar ]mana l'escriv de
tornar a escriure per segona vegada, segons el seu manual, malgrat
haver-hi passat la ploma. I totes aquelles escriptures sobre les
quals Sim es fonamentava, i que addu com a prova, havien estat
ratllades en creu [en el manuaIl per aix, a partir d'aqu, sorgeix
el dubte i us demaneu com s possible de jutjar segons el manual del
notari, i com s possible que nosaltres jutgem segons les
escriptures [en poder del particular] ms que no fan ells . Per
tant, desitgeu que us digui clarament el meu parer sobre aix. Dic,
doncs, que hi ha dues menes de cancel lacions amb qu el notari
[ha-arkh]cancel la all que hi ha escrit en el seu manual :
primerament, per al document que ha estat escrit , per no ha
arribat a conclusi; segonament, quan el cancella per indicar que ja
ha estat escrit, signat i donat al seu propietari, a fi que no
siguin escrits dos documents sobre un mateix camp o sobre un mateix
prstec. D'altra banda, al nostre lloc tenen el costum de passar la
ploma en forma de lnia ondulada [shalshlet = lit . cadena] sobre el
document que no ha arribat a conclusi, i sobre l 'altre, que ha
arribat a conclusi - escrit, signat i donat al seu propietari - hi
fan una simple passada amb la ploma; una part [dels notaris ] solen
escriure en aquest : "firmat i lliurat" . Quant al que dieu que
solen fer al vostre lloc, s a dir, que passen la ploma en creu,
sembla que aix correspon a la segona mena de cancel laci que us he
dit ms amunt : per al document que ha arribat a conclusi i que ha
estat donat al seu propietari ; per aix [el manual] no es fa servir
en els judicis ; [per les escriptures] no les escriuen [de nou ]
sin quan hi ha un manament del batlle, car hom no escriu dos
documents d'una mateixa cosa, sia una venda sia un prstec, per s
que es fa quan hi ha un manament del batlle, ja que aquest,
evidentment, investiga tamb les parts litigants i sap la veritat -
si el prestatari ha pagat o no, i si el prestador o el comprador
tenen un altre document - i no mana d'escriure ['n un altre]fins
que ha fet recerques i sap la veritat . I aix s com ha de ser .
Sigui com sigui, continuo afirmant el que ja us deia sobre aquest
tema i per les raons per les quals us ho deia . . . " [I II : 1 6 .
Dictamen trams a Lleida } Aquest dictamen est relacionat amb el I I
I : 79 (vegeu-ne un fragment s.v. violari), on Ben Adret afirma
tamb que el manual notarial val tant com l'escriptura per a
utilitzar-lo en els judicis. Sobre aquestes
-
EDUARD FELIU 69
prctiques notarials, vegeu : Maria-Teresa Ferrer i Mallol, " La
redacci de l 'instrument notarial a Catalunya. Cdules, manuals,
llibres i cartes", Estudios Histrieos y Doeumentos de los Arehivos
de Protoeolos, 4 ( Barcelona 1 974) , pgs. 29- 1 9 1 ; dec aquesta
referncia a Jaume Riera.
rncir ( = ranci) ., 'om., " Dius que un j ueu tenia carn salada
[basar maliah] des de feia molt de temps, l'olor i el gust de la
qual se li van fer malb ; no s que se li hagus podrit, sin que se
li va tornar all que en diuen rncir. 1 la va tallar a trossets
petits [i, cal suposar, la va llenar] . Al cap de tres dies, va
escalfar aigua a l 'olla per rentar els plats i hi aparegu un
trosset de carn com aquella, tant pel gust com per l'olor . . . "
[11 1 : 256 ] . El problema s de saber si aquest tros de carn, que
pot haver estat portat de la casa d'un cristi per un corb o un gat,
fa l'aigua impura. Ben Adret diu que no, tot explicant que a
Provena tamb ho consideren aix, perqu els cristians acostumen a
salar quasi noms carn de porc, mentre que els jueus salen carn de
bou, de molt i de cabra. Per tant, si el trosset s semblant als que
es van lenar, no deu provenir d'un cristi .
rapes '!)Ni "s perms d'extreure vi de ram que es pos al cup
[kuba ] abans de comenar el dissabte, i que anomenen rapes, com diu
el captol primer del tractat Shabat ( 1 9a ) : 'Tot all que flueix
per ell mateix s lcit' . Si s sencer s prohibit, car caldria
trepitjar-lo ; per el que ja ha estat trepitjat amb els peus, no
necessita que el trepitgin; per tant, el rev que surt del vi s
perms" [VII : 253 , segons l 'edici de Roma 1 470. Tamb s a 1 :
623, per el te)S:.t hi s molt defectus i la frase 'que anomenen
rapes' hi manca] . El text de la Misn a qu al ludeix la frase
talmdica damunt esmentada diu que s lcit de posar un pes (una
fusta, una roda de pedra, etc . ) damunt el ram abans del dissabte
i aprofitar-ne la destil laci que es produeixi durant el dissabte.
Com que Ben Adret es refereix al ram ja trepitjat, el mot 'rapes'
sembla equivaler a 'brisa' aqu ( ef. Coromines, DECat, vol . VI I ,
pg. 1 05 , 1 . 20) .
renegat \JNl')'i . "Em consuftes el cas d'un jueu que es va
barallar amb un altre jueu, que s'havia separat de la comunitat, i
li digu meshummad. 1 dius que aix s un cas de difamaci, perqu el
sentit del mot meshummad s eafran [descreient', 'apstata'] o
renegat, com diuen els cristians [ . . . ] . Responc que el mot
meshummad s aplicat al qui comet una transgressi, encara que sigui
sense voler o per satisfer un desig [ . . . ] . Entre nosaltres s
considerat jueu del tot [ . . . ] . Un meshummad respecte al porc
no s
-
70 CALLS 3
meshummad respecte a tota la Tor. [ . . . ] De tot aix se
segueix que el mot meshummad no vol dir renegat, com va dir aquell
j ueu, ans transgressor - per satisfer un desig - dels menjars que
la Tor prohibeix, com ara el porc" [1 1 1 : 352 ] . Aquesta
doctrina es fonamenta en TB Avod Zar 26b i Hui Un Sa, on els
doctors del Talmud parlen de l'apostata de convenincia, que
continua essent considerat jueu malgrat les seves transgressions .
ef. S. Zeitlin, "Mumar and Meshummad", lQR, 54 ( 1 963-64) , pgs .
84-86, on diu que en temps posttalmdics, meshummad esdevingu un
insult "and was applied to any Jew who transgressed the Jewish law
or was of immoral character". Era un insult , per no un cas de
difamaci, malshinut, en el temps i el lloc de Ben Adret , pel que
sembla.
renunciar iN'::!lUi Dins el text d'un model de document en qu la
muller que ha rebut una acta de repudi renuncia a tota reclamaci
contra el seu marit en relaci amb els bns esmentats als captols
matrimonials (ketub) o a qualssevol altres bns, hom fa dir a la
dona que signa aquesta escriptura de remissi o condonaci ( shetar
mehil ) : "Faig nulla d'una manera absoluta - all que es diu
renunciar en la llengua de les altres nacions - tota reclamaci que
pugui concernir aquesta condonaci, tant davant els tribunals
d'Israel com davant els de les altres nacions . D'ara endavant no
tindr cap dret, ni jo ni ning en representaci meva, a dir que m'he
equivocat o errat en fer aquesta condonaci" [VII I : 400. 1 1 : 33
] . Jud ben Barzilay el Barcelon, ms d'un segle abans de Ben Adret,
inclogu un model de condonaci al seu formulari de setanta-tres
documents legals anomenat Sfer ha-Shetarot. El text que ofereix Ben
Adret s quelcom diferent i el mot 'renunciar' hi ha estat afegit a
tall de glossa.
sen dat o cendat \:)N1)t} "He sentit dir que rab Al-Barcelon
[probablement Jud ben Barzilay] , de bona memria, era de parer que
els qui posen sendat sota e l tsitsit van errats, car no s perms de
posar-hi res que faci de separaci" [VI I : 300 ] . B que tsitsit s
prpiament e l serrell del mocador espatller anomenat tal lit, aqu
es refereix a tot el tal lit (s metonmic que ja apareix a T B
Menahot 43a) ; pel que sembla, alguns se'l devien folrar d e sendat
.
senescal 'Ni''l.I)'l.I " Isaac devia a Elazar tres mil sous amb
escriptura pblica, i aquest Isaac tenia una botiga de vendre
teixits, en la qual hi havia teixits de fres i moret [= morat?] ,
entre d'altres ; tamb hi tenia una caixa, on solia desar diversos
objectes i estris, i alguns diners, tant d'ell com de gent que els
hi
-
EDUARD FELIU 7 1
havia confiat o empenyorat, perqu era u n home digne de confiana
i de gran recapte [ . . . ]. S'esdevingu que Elazar pos clam contra
Isaac davant l'oficial [shoter] del rei, i aquest oficial an a la
casa i botiga d'I saac, fu inventari de tot el que hi trob, li
prengu les claus de la botiga i se n'an . A ms , el gendre d'Elazar
comparegu davant el senescal, i el senescal estengu un document en
virtJlt del qual el nomenava hovesh [com si digussim : 'detenidor'
] de la botiga i de tot el que hi havia. I an a veure els jutges
israelites amb Isaac . Hovesh es diu tny 't [tinent?] en llengua
vulgar. Al cap d 'uns quants dies, Elazar, amb les claus a la m, an
a la botiga amb el seu gendre i un gentil - un dels saigs de
l'oficial - i amb ells hi havia uns bastaixos i oficials jueus .
Obr la botiga davant els jueus que hi havia all, hi entr amb el seu
gendre, el germ d'aquest i aix mateix el gentiL i els bastaixos
jueus, i aquests se n'endugueren peces de teixit i roba tretze
vegages. Tamb s'emportaren la caixa i tot el que trobaren a la
botiga. Llavors corregu la brama que Elazar havia pillat tot el que
Isaac tenia i ho havia ficat tot a casa del gendre . I saac an a
veure el senescal, i aquest man a Elazar que es fes justcia segons
les lleis d'Israel" [1 1 : 3 ] . El mot senescal apareix sis
vegades ms a la continuaci d'aquest llargussim i quasi noveI lesc
dictamen. ( ef. Y. Baer, A History ot the Jews in ehristian Spain,
vol . I , pg. 425, n. 1 9 ) .
siga o ciga ( = sitja) /'0'0 " Rubn don a lloguer al seu company
el clot [bor] anomenat siga, per tal que hi poss blat, tot dient-li
que era sencer . Per hi havia una esquerda, per la qual sort una
part del blat, i el que rest a dins del clot es malmet per causa
d'aquella esquerda . El propietari del clot s culpable [d'aquesta
prdua ] o no?" [1 1 : 5 3 ] . Qesti plantejada a Ben Adret des de
Monts . Siges, en plural , surt onze vegades en el dictamen I I I
:435 .
snia o cnia i1N')'O Responent a una qesti que li plantejaren des
de Girona relativament a l 'aigua del miq w, propietat d'un cristi
i situat dins un estatge de l'interior dels banys de la ciutat, i a
la sospita que aquest cristi no hagus fet servir l'aigua de la
pluja - que hi arribava de la teulada per una canal - i hagus
tornat a omplir el miqw mitjanant un atuell (cosa prohibida per la
Misn. ef. M Miqwaot, passim; TB Temur 1 2b) , perqu els jueus
havien tapat el forat de la canal, Ben Adret, en un moment de la
seva argumentaci, fa : "Segons el meu parer, haureu fet ms ben fet
de no tapar el forat de dalt, puix que si no hagus estat tapat i el
cristi hagus trobat avinent i fcil d'omplir el miqw mitjanant la
roda anomenada snia , a travs d'aquell forat l'aigua hi hagus
arribat, aix, a travs d'una conducci Da canal, que s cosa permesa]"
[I I I : 224, V :6 1 ] .
-
72 CALLS 3
Ben Adret afegeix que "a la nostra ciutat" ( Barcelona), la
situaci era semblant, puix que el miqw era propietat d'un cristi .
A V :64, hom parla del miq w de Valncia, que tamb era dins d'uns
banys propietat d'un cristi. Val Ia pena de tenir en compte
aquestes referncies histriques a l 'hora de cercar restes
arqueolgiques jueves. A part del calc semntic indicat s .v .
portadora, aquest dictamen en cont probablement un altre en
utilizar el mot byit , 'casa' , en el sentit d"habitaci', 'estatge'
, cosa que tamb s'esdevingu amb el mot romnic als temps medievals
(ef. J . Rubi i Balaguer, Vida espaola en la poea gtiea, pg. 8 1 )
.
sola i1JH ) Parlant de la cerimnia de la halits o 'descalament',
en qu el germ del marit difunt refusa oficialment de casar-se amb
la seva cunyada, com l'hi obliga la llei del levirat (el Dt 25 , 5
- 10) , Ben Adret descriu d'una manera detallada el calat que cal
fer servir. Es tracta d'una mena de borsegu, d'una sola pea de
cuiro, cosit d'un costat i amb una corretja que serveix per a
cordar-lo al voltant de la canya. "I aquest calat no t aquella part
de la planta del peu que anomenen sola" [VII : 398 ] .
taces \!J ' O N\J "M'has preguntat, a propsit dels vasos
[kossot] o taces de metall que fem servir tot l 'any, si n'hi ha
prou, quan els volem fer servir per Pasqua, de rentar-los
passant-hi aigua" [l : 372 . Repetit a VII : 37 1 ] .
tudor, tudoria N'WT)\J WT)\J "Belita fu comparixer rab Saadia
davant nostre i l'acus dient: Vet aqu que el vaig constituir
procurador [meu ] perqu tracts amb el marit de la meva germana i
els llevs la propietat d'una part de les cases i les terres que
resten meves; i quan rab Saadia volgu anar a Barcelona a tractar l
'afer amb ells , em digu que li fes una escriptura de donaci de
tots els drets referents a aquelles terres perqu no pogussin
refusar-Ieshi dient-li : No tenim res a veure amb tu. I el vaig
creure i vaig fer estendre l'esmentada escriptura de donaci, en.la
qual foren testimonis Rubn i Sim, i tamb vaig fer estendre una
escriptura de tudoria [Ja demandant s menor d'edat , segons apareix
ms avall ] , necessriament, per mitj del mateix escriv, per tal de
reclamar els meus drets del marit de la meva germana; aquest fu una
avinena amb rab Saadia, davant de Lev, Jud i Issacar, per nou-cents
diners, determinant de pagar-los-hi per la propvinent Pasqua; per
tant, reclamo de rab Saadia aquests diners , i que sigui dit al meu
cunyat que em doni a mi aquests diners a la data convinguda. Rab
Saadia contest que ella no li va fer estendre mai
-
EDUARD FELIU 73
de la vida cap escriptura de donaci, n i e l fu tudor, sin que
la demandant el fu tudor d'ella i del seu fill [del fill de rab
Saadia] , que s el seu marit, i que no t cap part en aquells diners
, car els seus drets caducaren completament en concedir-los al seu
fill" [1 1 : 1 48 ] . El mot tudor apareix dues vegades ms en
l'exposici d'aquest embolic de famlia .
violari ,.,N" '" "Sim viu en unes cases [batim, probablement
'habitacions' aqu] que Rubn diu que sn seves i dels seus
avantpassats, i aquest Rubn t testimonis que afirmen que eren dels
seus avantpassats i que les heret, i que hi visqu uns quants anys.
Sim pretn que les compr a un cristi per tal com Rubn, la seva
muller Lea, llur filla Dina i llur gendre Lev, les havien venudes
al dit cristi . El tribunal rabnic indag i encerc de quina manera
el dit cristi havia adquirit la propietat d'aquelles cases, i van
trobar que possea escriptures enregistrades en els registres dels
cristians, com cal segons el costum de la ciutat, escriptures de
violari . . . i tamb una clusula dient que Jud era curador, per
designaci del batlle, dels bns de l 'esmentada Dina, i que les
cases eren d'ella : un ter per ella mateixa i els altres dos teros
perqu son pare els hi havia donat com a dot . El curador havia
venut les cases al cristi en virtut d'aquella designaci . . . " [1
1 1 : 79 . Dictamen trams a Lleida] . Curador surt ms avall
acompanyat del nom utilitzat correntment en els documents hebreus
des de l'poca talmdica per a designar aquesta funci, que s el mot
grec epitropos.
volta ( = arcada) N\),n ' "M'has preguntat si el passatge que t
a la seva entrada una arcada [kip ] , que anomenen volta, est
subjecte a la llei que regeix per a les obertures de les portes [s
a dir, si cal afixar-hi una mezuz , cosa que depn de les mides de
l'arcada segons TB Eruvn 1 : l, passatge que Ben Adret reporta a la
seva resposta ]" [11 1 : 27 1 , repetit parcialment a VI I : 22
(edici de Roma 1 470) ] . ef. David Quimh, Sfer ha-Shorashim (edici
Berln 1 847 ) , pg. 1 8 , on interpretant lR 6,3 : El vestbul
davant la nau de l 'edifici, diu : " s una construcci en forma de
porxo o b d'arcada [kipJ , que s anomenada volta e n llengua
vulgar" .