MOSSEN ANTON NAVARRO 1 ELS JOCS FLORALS D'AGRAMUNT … · 2019-07-23 · Mossen Anton Navarro i Grange ( VilaIler, 1867 -Barcelona, 1936 ) : apunts per a una bio-bibliografia. M ossen

MOSSEN ANTON NAVARRO 1 ELS JOCS FLORALS D'AGRAMUNT DE VANY 1912

15 Per Joan Cornudella i Olivart '---

223

Mossen Anton Navarro i Grange ( VilaIler, 1867 - Barcelona, 1936 ) : apunts per a una bio-bibliografia.

M ossen Anton Navarro es el poeta de la Ribagorça. Es un dels poetes mes importants de tots els temps que ha donat el Pirineu occidental catala i un dels escriptors que, juntament amb Magf

Morera i Galfcia, Josep Estadella i Arn6 i Jaume Agelet i Garriga, van fer possible la consolidaciô de la represa de la tradici6 literaria catalana en terres ponentines. No obstant aixo, les dades existents sobre la seva vida i obra s6n certament escasses. La premsa d'aquells anys es converteix en una font documental, prou fidedigna, perque es pugui construir un perfil biografic de la seva intensa activitat humana i litedıria en terres catalanes (la franja de Ponent, el Pirineu, l'Urgell i Barcelona). A1tres documents d'arxiu tambe hi han ajudat, aixf com la veu d'aquells que el van arribar a coneixer.

La seva condiciô de capella li exigia una dedicaciô diaria i l'allunyava, a contracor, dels principals cen­tres culturals. Malgrat aixo, a traves dels certamens 1iteraris (Academia Bibliografico-Mariana, Jocs F10rals de Barcelona, Lleida, Agramunt, Balaguer 0 Juneda) i de la col.laboraciô en un gran nombre de revistes i periOdics l1eidatans, comarcals i barcelonins (El Diario de Lerida, ButlZeti del Centre Excursionista de Lleida, La Pla d'UrgelZ, La Falç, Vida LZeidatana, Catalunya ... ) entra en contacte amb les personalitats mes rel1evants i reconegudes dins el m6n literari de l'epoca ( a banda dels lleidatans, amb Jacint Verdaguer, Joan AıCover, Pere Barnils, Joan M. Guasch, Francesc Matheu, Joan Maragal1, Carles Riba, etc.)

Mossen Anton Navarro neix el dia 12 de setembre de 1867 a Vilal1er, en una famflia d'orfgens humils. EI seu pare, Francisco Navarro Cabir6 - natural de Viella- era sabater, ofici que heretaria el seu fill Tadeu. La seva mare, Joaquima Grange Juanati - natural de Vilaller- mestressa de casa. Sis fills, tots barons, van neixer d'aquest matrimoni: Antoni, Tadeu, Agustf, Sebastia, Moises i Marcel.lf. EIs anys d'infantesa i d'adolescencia els passa a les valls pirinenques: Viella, Vilaller i Viu de Llevata. Ellirisme de la poesia de Navarro, en els primers reculls poetics- segons el crftic Alexandre Plana l

- "saturat de la visiô continuada del paisatge del Pirineu, s'eleva, per la contemplaci6 dels grans espais de cel, a una adoraci6 fervent de les coses naturals, i en cadascuna hi endevina un ignorat camf de bel1esa i divinitat". Un paisatge que sera humanitzat per mossen Anton Navarro, el poeta de la Natura.

Estudia el batxillerat a Barcelona. AIs vint anys decideix anar al Seminari de Lleida. Mentrestant es gradua a la Universitat Pontiffcia de Tarragona i fa el primer curs de Filosofia i Lletres a Barcelona. L'any 1890 fa el soldat i entra al servei del sergent Abarca a la caserna militar de les Drassanes de Barcelona. EI dia 19 de maig de 1894 es ordenat sacerdot a la Catedral de Lleida. Al l1arg dels anys diferents poblacions seran la destinaci6 temporal de la tasca pastoral de mossen Anton Navarro: Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Juneda, MontCıar, Lleida, Mequinensa i Barcelona.

Pero, de fet, la poesia fou la seva gran i mes autentica vocaciô. Es aixf com, ben aviat, s'inicia en el m6n de la literatura com a participant als certamens literaris a Lleida, el1894, en el concurs poetic organitzat per l'Academia Mariana i continua, a partir de 1895, en els Jocs Florals de Lleida i de Barcelona. Al mes de maig de 1901 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Lleida - presidits per mossen Cinto Verdaguer -amb el poema "En el cim".

L'any 1901 es destinat a Juneda per ocupar la plaça d'econom interf. Aquest trasl1at de parroquia determinaria el futur de la famflia Navarro ja que, poc temps despres, es desplacen a terres urgel1enques. En els ministeris parroquials mossen Anton Navarro deixava un bon record de la seva estada a Juneda.

225

L'altra cara de la moneda, pero, sedı Montc1ar. El dia 15 de juliol de 1904 pren possessi6 de la parroquia de Montc1ar - arxiprestat d'Artesa de Segre - en qualitat de capelUı-rector. Tan sols la producci6 poetica d'aquests anys - Pirinenques, 1903 ; La balada de l'hivern, 1905; Cançons perdudes, 1912 i Recitacions, proses rimades, 1914 - i la intensfssima activitat cultural i pastoraF seran un defugiment conscient a la tasca quotidiana a la poblaci6 urgellenca, veritable calvari i exili forç6s. A partir de 19153, despres de cobrir una vacant de beneficiat ala parroquia de Sant Joan de Lleida, intensifica els lligams humans, polftics i culturals amb la vila de Juneda. Mossen Anton Navarro conviu amb els junedencs. Es l'anima i propulsor de molts actes que organitza l'Associaci6 Nacionalista local, de la qual ell es membre actiu. Entre d'altres, col.labora en la creaci6 de la revista satfrica La Pubilla (1916); es el primer director de l'Escola Catalana Nocturna d'aquesta entitat (1918) i forma part de la comissi6 que promogue la celebraci6 dels Jocs Florals de 1919 a Juneda en que guanya la Flor Natural Josep Carner.

L'l d'octubre de 1919, pero, deixa temporalment el m6n culturaljunedenc per enCarregar-se de la direcci6 d'una escola catolica de Mequinensa. L'estiu de 1920 retorna a Juneda per passar-hi una temporada de vacances. Mossen Anton Navarro propulsa l'acte d'homenatge que el poble junedenc brinda al dramaturg Angel Guimera el 29 de juliol de 1920 amb la descoberta d'una placa al seu nom i amb la representaci6 de "Maria Rosa" al Teatre Foment. Malgrat que torna a Mequinensa per reprendre la feixuga tasca pastoral, l'estiu següent es a Juneda cercant repos. Hi romandra tot l'estiu. Combina la tranquil.litat dels aires urgellencs, les estones de passeig amb els familiars i amics amb altres comeses que li proposen entitats del poble i rodalies. L'octubre del mateix any obre una escola d'ensenyament elemental i superior al passeig de la Font de Juneda.

Les notfcies de la seva activitat a la plana urgellenca, mes enlla de les habituals en els rninisteris parroquials, es tanquen a finals del mes de setembre de 1922. Allocal de la Joventut Nacionalista de les Borges B1anques obre les vet1lades culturals de tardor amb una conferencia sobre literatura contemporania i amb una lectura de fragments del seu llibre en projecte De l'infinit poema. Aquest any, despres d'assolir l'Englantina i la Vio­la als Jocs Florals de Lleida amb el pseudonim Hug de Ribagorça, guanya la Flor Natural amb "Quan les pomeres floriran" i la Vio1a amb "Els camins sense camf" als Jocs Florals de Barcelona on es proclamat Mestre en Gai Saber.

Despres de vuit anys sense publicar cap recull poetic, el 16 de novembre de 1922, surt a la llum De l'infinit poema; poesies filles de les hortes urgellenques i de les estades estiuenques al balneari de Vallfogona de Riucorb4

, gracies ala contemplaci6 de la terra c1ivellada pel sol, amarades de boira congelada. L'activisme polftic i cultural a les contrades de l'Urgell, entre altres raons, ha fet min var la producci6 poetica entre els anys 1915-1923. Ha culminat, pero, apropant-se decididament cap a l'estetica del Noucentisme. Es un canvi en el rerafons ideologic de la seva poesia que s'ha iniciat amb el llibre De l'infinit poema (1922) i que es c10ura amb Roses i Estels (1925) i Medallons (1927). L'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera esborra tot rastre biografic de mossen Anton Navarro entre els periOdics que major informaci6 havien aportat de la seva trajectoria personal per terres lleidatanes. Es de destacar que al mes de setembre de 1923 guanya un premi extraordinari als Jocs Florals de Balaguer.

Mossen Anton Navarro, fretur6s de trobar un ambient cultural mes adient, l'any 1924 es desplaça a Bar­celona5 ,on roman fins a la mort, i s'incorpora a la penya literaria del cafe Col6n, presidida per Francesc Matheu. A mes, certes diferencies insalvables amb el bisbat de Lleida devien accelerar el seu trasllat a Bar­celona. Durant els anys d'estada a la ciutat comtal no exercf de capella oficialment. No obstant aixo, ajuda en les tasques pastorals ala parroquia de Sant Josep Oriol i, a mes, fa de capella adjunt a l'esglesia de Nostra Senyora de Pompeia (dels pares caputxins). Es una epoca força productiva, ja que, a mes de publicar la traducci6 de dos volums, en col.laboraci6 de Carles Riba, de l'obra d'Ausoni a l'Editorial Catalana per a la Fundaci6

226 Bernat Metge i els poemaris Roses i Estels i Medallons, col.labora en diverses revistes i periOdics ponentins (L'Escut, Cronica Targarina, Segarra, Vida Lleidatana, Lleida, Acci6, etc) i en l'Arxiu de Tradicions Populars, projecte que fou dirigit pel seu amic Valeri Serra i Boldıi. EI dia 4 de maig de 1924 guanya l'Englantina i la Viola als Jocs Florals de Barcelona, celebrats - per imperatius polftics - a la Sala Capitoli de Tolosa de Llenguadoc.

Amb el darrer llibre de sonets publicat, sembla inaugurar un nou tombant poetic, de caire mes forma­lista i artifici6s, pero del qual no en podem saber ni la direcci6 ni la continultat. Morf a Barcelona el 26 de

M O.I .Ie,1 Aıııoıı NIIl'lIrm i Gr{//ıge ( 1867- 1936). (Sel'l 'ei d 'Alıcli()\'iılı ıı l .ı de 1 'III .ııilııl d 'E.lllıdi.1 Ilerdelı c.\).

desembre de 1936. v ıcıima de grups inconıro l aıs de I 'esc l a ı revolucionari de la guerra ci vi 1. En el momenı de la se va mort. Navarro ja havia donaı mo lı poss ibl eme nı I'cssencial dc si maıeix i la millor co lliı a art lst ica. els cus poemes mes ce nıra l ~ i aconseg uiı s.

Mosscn nton La arro no es deixa po rı a r mai per I'ambic iô dels bens ı e rre n a l s. Fou un sacerdo ı

aııp i c en ci seu ı enıp s. Home libe­ral, de ca rac ı e r ge niüı , sempre a prop de la quoıidianiıaı del poble; a vegades. pero. anıb unes profundes co nırad i ccion s personals que renec ıe i x a I'obra pocıica i que. de ı a nı en ı a nı . I'havien a llun yaı de la ı asca puranıenı pa toral. Al Ilarg dels anys esdev indria un perfecıe dinanıiızador c uııura l . un reconeguı

pedagog. un abra ndaı n ac i o n a li s ı a .

un orador e l oqü e nı . un savi conıerıuli a i un carisnıa ıi c conse ller de di verses generac ı on ' de Il e idaıan s.

Sens dubıe deixava una de les aporıac ion s pocıique mes va luoses de les ı e rre ' Il e idaıanes a la Renaixença Liıe ra ri a de Caıalun ya. Seri a cons id eraı un de c ripıiu de I'escola de Verdaguer i un psico leg de I'esco la de Maragall. La inı e ri o riıaı cle I 'aninıa i el paisaıge que el capt ivava (e ls Pirineus 0 la Pl ana d'Urgcll ) sôn ca nıaı s

se nıpre a ıra ves d'una parıi c ul a r visiô personal. L ' arg unı e nı nı es freqü e nı cle la prinı e ra cpoca pocıica. nıarcadanıenı rurali s ıa. es la nıunıan ya, el pai s aıge pirinenc. abri ga ıs d'una nıaj esıuosa hunı a niı a t. Josep Borrell renıarca que " nı ossen Anıon Navarro es tanıbe un arqueoleg, un hi s ıo ri ad o r i un bon coneixedor cle l folklo­re de les conıracles pirinenques. que lOl es ti l itzaı forma el s ubs ırat ı e nıa ıi c cle mo lı s dels seus poe nı es". r. En la segona epoca poc ıi ca - segons Xavier Macİa - "evoluciona cap al s inc re ıİ s nı e Iıri c i cap a la depuraciô fornı a l i lin g üı ıİ ca. com a conseqüencia de la influencia d 'a uıors co nı Maraga ll. Cos ıa i L1 obera. Alcover. Josep M. Lôpez- Picô 0 el nıaıc İx Carner. i de la co l.l aboraciô ac ıi va a CataI1ıIıwl " 7 . rev i s ıa eclec ıi ca i icleologica que a sscnıa les bases del ouce nıi s nı e.

Mes enlla cI'una poesia que es nıanıing u e a cava l l entre la Renaixença i els inİ c İ s del o ucenıi snıe. rcs ­

ıa ci seu nıes ıraı ge hunı a i l iı e rari pcr a ı o ta una generac İ ô de poctes, en ıre clls. els Il eİda ıans. Poe nıes . cli s­cursos e l oqüe nı s. ı e rıCı l ie s. co nıuni cac i o n s oficials ... i un quaclern de ca nçons. record. amb ıoı a seg ureıat.

del ı e nıps que va dedi car-se a I' e n sen yanıenı dels İnfa nıs a Juneda. Un abnegaı espe riı din a nıi c en benefici cle la c ulıura Il e id aıa n a i, per desCO nıpıal. ca ı a l a n a.

Mossen Anlon Nava rro i els Jocs Florals d'Agramunt.

Noı e.l' .\'o/)re el.\' } OCS Flo ra 1.1,.

"L'any 1859 e1s homes de la Ren a İ xen ça recon sıru 'ı'ren la fes ı a goıica K dels Jocs Florals. Mila i Fontanals, Rubi ô i Ors i Maria Aguilô represe nı en en aquel l nı omenı el gran tri angle cle la baıa ll a pocti ca. Tot i que la

227

1 (l 1'1 \ 1)' 1 It ' ; ı: 1 1,

Xacolata VILADAs A ramunt -, la xa lar., nıcs .ıcr'dllad" cn 10 pla ,1, U"ıı-c ll

\\ I 'u nlı:~t -ıut p:l Irı'lIl!

\1 ~ \'I/" ı' ( \ 1'1'1 \11 \

Agramunt )0 H FL OI?AL

l~m.lı gt.n e.ral: ''TlJ r ro ns d ı I"Igr.lımı)nt"

III C'"'O"I'" . n d .IQlH..'t."i J ()(h .. n~)r';'\h, n lmr1fnt I

honrıı :\ ~:orn.:tnd:l l(U ı.: Ii h.t rt° ttl 1;"1 Comı~i(, d.: Fı· ...

CA RT ELL

Prcmls ord l nıırls

1 Fiür nəıural .\ 1 :ı md lor pnc.· ... i;ı dt' H'ın" Ili ıın.',

Lo f't" ~U t:1l "' I~.I l!u;ın.\' o IJılr ıll-UI;. ıuımbrar .\

1:. • .bın ... 1 U' :ı t k f citı "" nı .. I < toyn :ı d ı' 1:1 It· ... t a .

II . i ın J"'I - ta,..-. \ II mt:1lor Od:ı .11 .. turron., d ' Aıtr:ı

mun\.ıo

iii Tı J"II """ uı .. \ , . nJr' lIor n· lil . IÔ hi"I".r ı.'; 1 .....,hn · ·1 ..

ıurn'n ıJ ' .\ ~:n ımu nt .

1\ . _ t ,I!t-. I ın' I !ClrC(.ınh. Or ol1l.l.1I I;I .

\ ..!:J I ':ıo( US .\1 mf"llor lI"' · nıl1 ('S(;('nı c h ( 'n un a,· ı r.

CONOICIONS

i I tn·~ il ...ı ,.ın (.riı,:-i n .l l - \ .1 ntJliI lll ... . \' tJ l u

r an n~ı .t ~f)m;". 1I1 ~ ;n ,1· un ,h ı·ı .. 1I').., :ıh l ıı ult)1 )"

I ırı J 1 .:ı \:uınpu il 1.. ) .. d ıı" 1<1 nOn! )' L' IILIr ' ....... '

d 1 .'U t~ H 1.1 ',:oın",. .... I~ I f)'"" dı Ul".111 ı · n\ 1;1('OC ' ;ı1 ")ı ·~ rd :ı .

n J ; I ~,".,ı-..t.ın I .... n J',....· rh \ 11 .. 1\1'\ ,1) " 11111'(0111 1" I

\.1.11 10 J ı,j ~ , d A ""ht pnllHlnı · lıt

ilf L .11 .. \ Jı Lı h .... t :ı pnd(~ IInı it dın " un t.kl dıı d> 1.1 h~:ı \1 ,1}l lrU' ~tıu'''rl,1 Vilıı <ıUi" &;1 h-h,.ı

ıJ. I 1 ... 1 .. 1 11 ı.k i..-c j'\tl mbrı , ruhlı\ ;ıııı~ ııh 1., ,lt~ Uı.l, 1

. ıUkJ r:II · I f.ı ı, ) \ 1·,""I'"h u · )'" dı m(-:o. rdi, r. '1Il .i III ' ·(·.ı, t . ı

I ,

" iı •. 11.111 i~ I !ııı ıI.ıi " 111,11,

'1 .11\1"

\j.!Llmulıt L .1. 1\l1ı •• l.J, i 11

Pn'"ii.I{'T)t, ,\ln' ' n t\nlOn ~iI \':ı rro \ ·i .... l'rhIJ'·lıt

.I o---ı ph Cömt."" y !:j(lrri1l(·... ~·L·rı · t :ırl, 'ı1I<"t·rh , ·,1,11

\. I "ı l h'ml.ı \ '("~: "ı ... .in. 111 " il:ldIH \' I 'ıııl.! , l ıı .... 'rlı ~111 ...n lı ... y G~ ... ')(·t , Ju .... ·rh \ P l L.d l Y L ,ı ... ,ıdı·"

Cervera

F.n ıJ r~unl\') cclt!br.:ıd i d:ırrı:r,ıını:nı ~''l I

C.n nıbra Je Cl)lllı'r<t .. c ulıtmar~n Ittl ... 1 , ... dd,ıll ...

referent .. 3: 13 rlıblıCJcio ii li.: Iu \1' ... .... ..:r ""Il r r-

tJ\ t!J Y dı: la liıı .ı i 1[1 ha\ IAnı J' ırl.ıı f; ı di..:.. i.d

dıı p.!rı ı'ıdich sı!rl qlılnunJI \ .lr<1rCI\..:r,l j rr.­

Illı;ır .. del 111t! !i;; ent rıt nı tı b Iu 11001 ~L ''' ~1It!\'~' \11L­

bıentl' '', nu parlarJ n ı dirl.'Ct3 Il' 1Ih..1ırl.'ı;ı;ııılı:nI

eJ e PUlı lııU ~ la ') t! cci,'ı I ııera rıa hı .. cr.', \11 1111:"

n 'd uhIJ,1 ı'u ...... ıhlc; .1I \c') \1.1 dır 4ul' '1 .... pr"pıı",/'ı

'un ",ın ... y la VI ,ı'n t.H:I'·1p r.iı l ı,;,i \ !.ıııı"\: \1'\ I

qUl' Lıı Pl.\ 1)' L fH.Lı.1. IIIhlra 1111 11,,11 ı.:oIlııj',IIl\

cn ıj nvblc 1:ı"l.:a dı: I.hı r .i 1..: .. Çıılll,l' ,IIi\!'" iil'\ ,\ 1-

- , \ q U ı!SI ı .. ılu l:ı .. cqut!J.1ı ...... ;.:rCln J' :ıy,ı.:u,ı

C~CJ ,o.ı t!l;l y əl \ o lıanı Ji,! l e~ !!l nı.. publı'ı uc, ~h'

Il'\ plJ!!osl:s, Iu .. e;ırH , .. lll.' \ 'crJu .ı rrt!nı:h:r.'h \,r­

Jcnndanıc n ı . <; il cn ll1 urı c; fı! I1l ;tl o.ı h UIlIl I. .. \ 1Il.ln­

!!tLl, fin .. q Ul' ıj{ HU\J'! l r:ı dt! II r,,· \!lh. ı hı 1>.11 1,1

rrı ... (o~n e ~;) .. rtUnl II!, rcnf:l c~ \ c\lcncnl l' t!'ı\ ,l­

ını ı rt!ncndt,~n . Y "" 4u t! ,1 \l U '" ",ıiu hl.'III dı' pn l ır la pflnın de 1., .!d , J' ;I~I' L'I)"H ıı:\lıhı/" d'

.11";1 /L' 11.'1 de h roıar ul.ı n .ı ~ \ ı~ıırıı ... , ı 1.1 Jl'CI ..... 1I1

ilıqudlr'n Il1 3b l ~ J' .1ı,;,lt"1 :t r' ıJ' un (tIP nl'l .I~l.ll·'l

p r.ı !cm n de 1- uq.;Url \111 11 e" de \ ı lın ii ii it ii I

Aı t' 4u(' 10 1 c I ,.t punı p~ ra 4 iC " r~'"ılr:lI

Ic \ UI Unl,H '\ rıjli ı.; HH'ıC Iii. ) lii c ..: ııin t<. c 1.1 1", ..:al

LD PLA f) 'UNGElL 111111l . 13, Belll'ııig. 27 de Jıı liol de 1<)12. Cllri"" i ('IIIII 'O('IıIı) ,-ilı ddı } O('.i Floral ,ı d 'Ag r{/llıı"Iı ,

induıııe nt lı ri a que vestf els Jocs es linıitava a I'estcti ca del vuitcents, els preıııi s concedit s als poe tes eren pro rund a ıııen ı go ti cs: englantina cI 'or, violes d'or i argent i nor natural. Un criteri. per tant , co ıııpl e t a ııı e nt de~ po ıi c de I'ofi ci de la poes ia.

La res taurac iô de ls Jocs Florals deixava la po rı a oberta a I'honor i a la ca ı ego ria soc ial, enıpelt s de I'essencia ıııode rni s t a

del ro nı a nti c i sm e. Es aixf co ııı la festa del priıııe r diumenge de nıa ig

es co nve rti a en un a in s ıitu c i ô

fl exibl e, d'un a eri cac ia e n o rııı e,

que ııı a nt e nint un esq uelet. un a no ııı e n c l atura de I'any de la picor podia - sense fer ci ri clfc ul - adap­tar-se al ' nous t e ıııp s i co n ve rıir­

se en il.lustre bandera de les ııı cs

altes cxigcncies del nı onıent. EIs Jocs Florals cs poss ibl e que en ci seu inici fes~ in rebe nı a r de riure un a co ll a de ciut adans per co nside rac ions a n ac ro nıques .

Pero. dintre els Jocs. tot estava ben calcul at. qu e I'honor 1 el s iıııpendorabl es que pronıe ti e n van acabar amansint t o tho ııı . EI gran e n ce rı dels Jocs rou la iclea de la Flor NaturaL, amb la ganga de triar la Rein a, qu c tant podi a se r la Rein a d'Espanya, co m la desconeguda promesa del poe ıa .

com la mare dels seus fill s. com una senyo ra de relleu 0 com la mes obsc ura de l e~ c iuı ada nes. n altre gran encerı fou la co l.l aborac iô de les a uto riı a t s locals, amb ı oıes les conseqüencies de pompa i va nit a ı. en I'cscalfor de la festa; i aixo combinat amb el prestigi del s mantenidors i la magnitud de la figura polftica. soc ial 0

liı e ra ri a del pre idenı. Fou tan gran I' e n cerı del s que inventaren la fô rnıul a, arrodonida amb la concessi6 dels tftols de Mestre en Gai Saber. que aq uell a fôrmula ha resi stit els tenıps . les nıodes , les tendcnci es i les escoles.

Sense els Jocs Floral s, aıııb la seva fôrıııu l a de gran espectacle social, la producc iô liı e ra ri a rins a les generacions de la Republica 0 pos teri ors, en alguns casos. no s'hauria produ'it a ıııb la riquesa, la continu'itat i I'e fi cacia que s'ha produ'it . Es a dil', sense I'es ı fmu l puraıııe nt d'honor exe rc iı pels Jocs sobre els poetes de

228 les terres de parl a catalana. ııı o lt s d'aquest poetes no s'haurien ıııanifes t a t co nı a tals' ''). Aque ta instituciô, ıfıııidaıııcnt reco ııı en ç ada pel docıe prcs tigi de Mi la i Fontanals ( aıııb no ııı cs 38

conıposici o n s conc ursa nı s I'any 1859). podia plaure ci pCıbli c d'aque ll ı eıııp s pel seu aparador d ' es pec ı ac l e .

pel seu origen ıııedieval , d 'exa lı aciô ırad i cion a li s ı a de la s iıııbo l og i a rOl11anıica. i pel seu ca rac ı e r se lecte de sentit ari stocrati c.

A recer d'aquestes circ uııı stancies . la veritab le transcendencia popular i social dels Jocs Florals rou d'acostar

ın 1'1 .. \ ıı' i l((iFII

ıv.I:ER.C.A. TƏ DEY ..... P

1';1"11"1 '~II"''''I ""1 '~I' I hıl" \ 1 -

, \ I "'(II"r ~I'.I .~.~ı·' ... ,It;:ırt(I-!:I'ııt

i .1· ~, Jt" "-nı tb·,t,. ","1.1 J.: ii ,r\· .. \.na ~li':

ah "ol 'ı4"nutr.l ~~J""'" ha \ ııı,.:ul 1 1"'1".11' Ulh

... ;;,1 ı--., n .... l

Lı r'a ..... J •. \c· rın.ır. J' Ib.u\.1" L t}.!dl. ... Ift t>, ' .. ~'''i (,.mrıl! aııı d ... l ... nı ...... 1; .~ ..... nl" 11.' .. ",1\. J " 1 oluı .. r ~ b..I!I. ,

• "'il 'a " c' Jl'" Jl!t.ıIl., \J ,rı .: ırı.ı· .• r \rı,ll­iJ"J(..ı, p'·bl(, " .. 1 \~'·I"lrı , nltrl,II, I I ...

Agramunt 1.", I •• dı... l 'lhr,l" 1"' .. , ın 1.'1 'n ','1' ıı, Illı.-P"r

nu.ııt"· J~ iU .\"'11 ııı:ıı ,r. \ ,.1." a~ıu 1 ..... ı; ,nı

1"' ...... iii\\, r .. blıJh \ '1 \ \Ir.:i • ... 1

'\':ım i \ La ~I" .• ~.J\' ... 11.'111,1.1 ih.i .... -

'':111''1', lurrvn .. -ı 1J1.:ılnn pı Cl1dı 1 ııı i

Fil., -J. 0.13 1: f)U~' btın~ ~ın·-ı. 1,, I't.'''',ı

fH;:ın\.l. n:ıı 1 Svbrı: 11)"111.1" Jı:.I.1 ıılJ •. _,F .•.

r;t ,1\, ı;ur .. l -5. Ijlu"a .. it IlI r "n, J \ı:ril/tlunı.

1, 1> ııu.n f'\..IIı'lıo,:I' I.h 11."1.1 "10' ""......ıi \ ıın.ı

111,10.:101 ic \ '1.·1 ... 111 fl\tırıəJt"I.a-1 "~i.i Jt"l rı ·ın­

,. L.ı ... ..ırJ.lon. 1: L """ o:nt.' ıb, rd1rı.ı -K !\,. ııı:ı Turr. n~ 14,.rlıılınh.-lj_ .\11 .. ~ bııın ... , 11.'1TI:ı:

-itl. ll,' -rıırJ.!.l" ' ·it" ..... pn .. , .. 'nı per \'lıırll1l1lnl ; 1· \1{ J.nutll rl'r lurrpn~,_ıı Fn 'ii'" 1""

ı",..Wt.'~ hır'"I~ut:ıt .. 1l cn 1,'1 od 1)1"1\ I \I,IJ,lıııı:

~ ... \.'rl"I,)I._I'I, t,ıılılr.ı I!n,' Iln. 1, \ LUI'" ""l'"

ıv, - Ij_ 1." .. ",,,,,,,, J' \ .ıı.tlnııı"ı, " P.hl.:a

ı:lokırll.O med'.;,n",! -I I 1.1" i.ıı.ııı.ı,rt:" 1~-IS

'II " I" JI ~ .. r ".,110, 1 ,\IIWr _110 ".h lur",", lİ\' 'ı.:ra nıunl.' {'Illi , •• lur,..,"" • .I' \j:.r.ını, ını

'H'''c ·"I 'lOto" rıh fi' un -ii 1 "",, 1:11,.: n.H'wr ptt ,.', l.·~"" ..1' 1141"" ııı,.o _.:> I i .. n",,)ı_

It, 1, !I,mdlll,IUlıt,,.nl •• _ı.1 1.., I"uf, .. ",ıır;ı

1 1 :"'01\1111" lll' ' ,1 Iı'.-ı' -~. (.ıı"" .1 ... 'l1"1I·1."

, . 1t 1"1~· 1' .. 1 ... "1,' -.. ıı ( .,n,.;, "'ıh .•• '" 1 1.1

111"'1 \ t .ı '\0,1"1,11''''' ' 1 ... r ........ 'II.1 •• -.. JJ,I._2]

I 1 ~""i" i ıJd "r, I 1 ıJ", .:ı. l ıvrıto .1' \,, '.ıIlIUIll, 41 Ur'fl.'lI Jtl~ ı"r""n, ıJ' 'I4r",lıl "ol I 'II "

1"ııı1_ 1 1.11"01 J .. ı" ,"1.1,1: 1 (01'''~ .. ı"

Ld 1'1 \ II" flUlll1

l.ı\\".n'rllll'lır ~"'i i ıl. J.- \it",,,,,,,, I 1 .. ·, ..

.... -"'.n .. ' "1'11' 17 tı...b "" h,,"lI" ,1 '.t" ml''II-' , ,,ıJ.,, if" ımır." un '11"ıi" ,,, ~'n.ıl 1 l'fr 1" n"ıın Jıı 1·' 111\.1111" v .. t, 1 \ ,1.n.1 _, i}Jı 1" 'u"M"" ,1" \,ıIJ

:-' 11"" m"ll:'\ l.t'''''' \2 1\, •• ıJ.ıhl.1" h,." i -'1·1",,''' Jt\a'll ii ...

ıctuııı,ıaı-, .. 1\C'\:""bhri 1 l' \1.'10": 1 ... '

VF R

1111t \ ,11""'/ \1 n 'ıK \1

J /00 !"(1i1'11" -1\ 1 n ıı I ' .. ı, nlil f hiıı ııllıırt""~ d' \~r.:"

, 7" r"~ "'r~ -'Ci" .Jı\ıı!ıı.t 1 .,!,i p,·n. Iı'.~ -.\1 n· Ii I ii 'It

I!i~ ,~ \."':"c",ı.i tJr.J·' I H ı,n ıu~tıhı'" Ir .... 1l1l',1"" :..)(\ ;L)h 1.,. lur",ıılC J' .\ l!r;U"\ll'lt!, 1, \1 , .... !ı r. 1 1. unı ii la ~utrnı Jr \I dılll .t!" lA' iLLi 'ıII,..t -3') 1'" f,· J \j.a~,ıo: - 1 1 1 .. ın .. n\.l

\:ııput\ 'n.ıı 1: 1'«1\1"". oJt" .. d-1 öJ •• 1 11.1-

""" d' \~""'DII"" I \ ,,'11" (,.udd'· iL '"

[\C'~ hI",-,n d .. ı;" - .. ~ l'nı f!:n" f'('rJ .. "

I'Iı"rn,,,,I'1)C\

;J."j !",~ ... "" 11111 \

11.1.'1-",11/11 Llndıı -\1 ii

\1 ıı""" ii·,\.·

"'!,lılml"I'r 'III' 1:. Ult: ... I.:UlIc,ıl

ı. R .. nJııl'. qu n.·', f'tıt CN:urcr.-41 1:11"1 ..

J 1. lla r, I (00' ii \ı .rıııo.- 15 Ei It~IIU'It"nt Ikflll"n-

I.ı~' .--4') L- her"lIl11 de II \ tfJc del, Svı.:un

4 \,cnı m"nt 1. IItrnul. meu!-'7- C.ombrif-

!'II I An,l'U (", h' i&n~ı,ricıı mc , IL!IC i~ ı~.

.. .., ... '1 --4 \1111' en iu -w. l.ıı ın.,r, Jel rıı 11'1-

,uı .-. 1: e'K.ıılan .. t ,tn~ I'l.'r,-51 !torHı.I !ı1

\tllll , 1: \h:~ı.r J r \ . .. lc.-52 I'eıııli 0.111 .i ııı

J!'n~\ era -~) Lo i\ors I!ncıınlAd ~ -~ , 1::1

lWK~t IlraJı.ı'--I;H Ihurer -55 [1 meu nlt"I~­

~ -\ le-, Ot ı e\ ıJ' ";:nmunl.-~i QUl' e' bö ... 11,... t I A miL .,m,I.-Sg \ ,Jı \1If'llt"<pnıl

-"". 1..0 ~.fI1"l~m. r~Ut' HlltClh I I ...... ııı.::h ,1 .. ·

l)tu -. 14"",1'1 J' .mvr I ;o.:ı'ılt", blın'-f"'c~,-­

••• A \lını Jt \1. nbtrraı. '- ı...sıl1\ ,nllrnıu-­

n.ım ...J'2 "'<Iu"". 1; I't'nde II lun.., \,,1 .Iıı ,n ... ı.ız t( t ıj \"unll'.oJ -(iı Le) ncu .... It! J _ ov \ ii m..o de Jane n,. el('.-I'1 (."01 .. Iran .

1;. kAı 1:. .,)0 he 1 •• crem.l I La ı;;u !lIJqtl

~, 1H~ \CII n', ... , I "1')_'. ıı"t:t ",,11.'., LJe La letn ı.ı',:.n.t -,IS, iAH\"n, d' h ro.

I J .. I .. , t.~ M.,ı J .. ~ _' ''' 1ı..ı...,..{"II .... 1 \ ._

1') \ C'op~ .. J I \f"'~ ıl" \1 J.rrn .. 1 "nı

ıı .-, Irı'r .. ' '''''' ' '.1 ır" , 1 (""o,;, .. je I " .. r.--iı j ~'i .. {' ,1 '1"''''1''~10'''' I \11111" ... 1.

C4 -!. 'hilı"" .. , f.,p .n .. ~ -r' 1 ... hr.ı ıJ' '\ı;r. , unı I .... ,."Iu d., (."1" n ( .. 111 ~i

.rırı,,·iJl I 1) 'W"'1,i ... 1 Illi r"ı.." .~, .. 1 .. 1" ıJ

A·.oi i ı-ı" ı"~ ,., H .. ".,ı \la l~peıJl ~ , Luocv ..... ""IUl.aoı .rıe

ıd .h' (·,ı~.ııl\l\.ı, L ... IIl~ l_nl,1""" ii

IƏ"t!'

,. Dd.' 111"""1'1" ı1 Il[ınıııı",'

m.,.., ., .. : 1.. Tu'",,"II',. 1 c.nıı 'ıt :llrrr.

~ Ik",--wm. "ı, /h""I,,'I/(II,/~ L' 11,''1,\ (1111l" ... -\1 n, '1 II .......

" Od RIıI .''Jr /(rt/or d" III I '/Uı",ıı

. 1''1'''11L11111. D, l.lıu Rllt.fltlll \

"'cır" /'1 f ... n' .. Ir.ncc"C".1 Lt"h;l

/)y. ıJ ./'''''/1'' 11.- d,. .'" ... '11' Y ıL' t i

",'1'111l11 - \1 n 1, Illprt:~, ın~ 1

'1 IJd 1/"lrlll!'I/' 1/11l1"11l1011" 1.1

\ \;LIM"" l'hr" , 1>t,·.,id.llI , 1 ...... 1"" mr '~.rr'~ 1-,~- I·r,..qdt'III J"~:pıı \

ii .. '. , P.ı LL~, ,1 '"'·4:'''111''' '- \ 1, .. 1, i L' J,,,eph ' I u .. ,ic_ , f,.ı- ... l' h'n ~ \1. tt.ıtı .... ıJ""'. I, ... (/1

B a laguer i.~, ı ... , .. "..ıııı: bırr i J "ılH i' .. iii"i~" \ ... ,

" .. hIıJ.,. , tı~" 1.:l'll!brııf ab 1. "n'II!.Iıl(\ \ .. 'ii,. a("""lUnılÖ\J ...... 1'1 .. '-f ut" .... h tl ' ıJ .. 1."" 1.) ilin llelıl ın.IJ"n l

LO PUl f) 'URCELL, 11l111l. 18. !3el!p lıi[;, 31 d'lıg0.1l de 1<)1 2.

Ui 'illi dels ırehııl!s pre.\ 1'11 ILI IS i \'erediue dı'l jımıı.

els liı e ra ı s al pob le. D'e s pec ı ac l e deco ra ı i u paSS3 a er una lIuiı a l i ı e rar i a. plena de passi6. en la qua l el poble a rri b iı a prendre-hi una pa rı ac ıi va i associar-se a la res pon sabi l i ı a ı c r f ıi ca de ls j ura ı s i a la cri da anual del: Con s i sıo ri s. Fins que fou regul ada l ' a po rı ac i 6 popular, el Joc Fl orals de Barce lona pogueren oferir, en mo lı s

exercicis, una lI arga lIi s ıa de premi s ex ıraordin a ri s, sobre maıer i es d' inıe res po l fıi c, soc ial, hi s ıo ri c 0 fi l o ı og i c.

Aixf, Pra ı de la Riba. Pui g i Cad a fa l c lı, Pompeu Fabra, Anıoni A uı es ıi a . Josep Coroleu i mo lı s a lı res. desfil aren per la sala de L1 0 ıja 0 de Bell es A rı s com a auı or de ıreba ll s exı ra l iıera r is .

La f1 ex i b iliı a ı soc ial de la in s ıiıuc i 6 permeıi a de reuni r i adap ı a r al seu e nıo rıı ı o ı es les efemerides 0 ı o ı s els maıi sos d ' inıe res per a la v iıaliı a ı del pafs, i ı o ı s els es ı amenı s soc ials. Entre les reines de la fes ı a -ı a l co m ja hav ia es ı a ı ex pli ca ı al proleg de Jo ep Maria de Saga rra - ı robem figures de la noblesa ca ıa l a n a i de I ' es ıra n gera . ac ıriu s fa moses. i dames i fadrines dels mes excelsos lI i n a ıges liı e ra r is. Enıre els nı anıen ido rs.

ca ıal a nOfil s de ı o ı ci nı 6 n. a nı es d ' alıres fi gures de ı e rres ca ı a l a n es.

Els Jocs Fl orals de Barcelona. doncs . s6n per la seva imporı a nc i a jerarquica i simboli ca els jocs poc ıi cs

per a nıo n om3s i a ja que Iıi s ı o ri e n . de fe ı . la conıinuüa ı de la Ifri ca renaixen ı is ı a. al marge de la nomenc l a ı u ra

e ıri c ı a dels se us premi s. Els a lıres s6n ı a nıbe ce l ebra ı s amb e nıu s i as me arreu de les ı e rres de pa rl a ca ı a l a n a:

els de Girona, L1 eidalll . Granoll ers" 0 de la J oventuı Ca ıo li ca de Barce lona. aixf co nı els de pobl ac ions nı cs

pe ıiı es en ı o ı a la geografia ca ıa lan a. A les ı e rres de l' rgell , fins a I 'ad venime nı de la d i c ı ad ura de Prinı o de Ri vera, ı e nim con s ı a n c ia de la ce lebraci6 de di versos Jocs Fl orals: Les Borges Bl anq ues (1 9 de nı a i g de 19 L 2) . Balaguer ( 27 de maig de 19 L 2 i 16 de se ıembre de 1923 ). Agra mu n ı ( 17 de se ıemb re de 19 L 2 ). J uneda ( 3 L d 'agos ı de 191 9 ), Arıesa de Segre ( 2 d'abri I de 1923) i Moll erussa ( 15 de nı a i g de 1923 ). EIs Jocs Fl orals. mal g ra ı I' anac roni sme ja pe rpeıu a ı des del n a i xe nı e nı , es con verıi e n en una lIi ç6 popul ar, en un in s ırumenı de co lı es i 6 lingü fs ıi ca, amb gara nıi a d'efi cacia literari a i d'un ve riı ab l e va lor soc ial i pa ıri o ıi c .

229

230

Retalls de premsa sobre els Jocs Florals d'Agramunt

-De la genesi de la iniciativa a l'acte literari.

A primers de juliol de 1912 es van començar els treballs preliminars per organitzar la Festa Major d'Agramunt. A mes dels actes acostumats en altres edicions, es va crear - com a novetat d'aquell any - una comissi6 que s'encarregues de portar a bon port, per primera vegada en la historia agramuntina, la celebraci6 d'uns Jocs Florals. La iniciativa que va aprofitar el consistori va neixer de l'entusiasme de l'escriptor local Joan Viladot i Puig, amb el convenciment que havien de ser uns aplaudits jocs literaris perque, entre altres raons, mossen Anton Navarro havia acceptat la presidencia dels Jocs Florals de la poblaci6.

La cronica del corresponsal d'Agramunt al setmanari Lo Pla d'Urgell no deixa cap mena de dubte de com s'iniciaren els primers preparatius de la festa literaria.

"S'han comensat los treballs preliminars per a organisar en aquesta vila una bona festa major. Per ara hi ha, ademes de la comissi6 oficial de festejos, comissi6 de t6mbola y comissi6 0 consistori de uns Jochs florals destinats a cantar, no'ls classichs lemas de Fe, Patria y Amoı; sino'ls classichs y reconeguts Turrons d'Agramunt. S'espera que aquesta idea del conegut escriptor D. Joan Viladot, un cop desarrollada, sera un dels nombres mes originals y agradables de la nostra festa. Y que tindra importancia ho diu ben clar l'haberse dignat acceptar la Presidencia dels Jochs Mossen Ant6n Navarro, inspiradissim Poeta de la nostra Terra y guanyador de la flor natural en aquells Jochs florals que tenen autoritat suprema per a consagrar poetes y escriptors, y que deurian esser unichs ab 10 nom de Jochs florals; celebrantse cada any en diferents llochs de Catalunya com se feya ab las Corts Catalanas y com se fa avuy ab les Assambleas de la Uni6 Catalanista"12.

Diverses gestions donarien cos a una idea amb ambicioses pretensions que volia eixamplar-se entre tots els ambients de creaci6 del moment. Les adhesions d'institucions, d'entitats i de personalitats havien d'assegurar, amb pas segur, el relleu que es mereixia el certamen jocfloralesc a la vila d'Agramunt. Els premis ordinaris i extraordinaris eren concedits per institucions com la Diputaci6 de Lleida 0 l'Ajuntament d'Agramunt, per entitats col.laboradores com els Torroners d'Agramunt i per personalitats com el diputat a Corts, Sr. Pere Mila Camps, el rector de la parroquia, Lluls Rocafort 0 Josep M. de Siscar i de Castellarnau, entre d'altres.

La primera polemica sorgf abans que la convocatoria arribes ala premsa lleidatana. El dia 19 de juliol, Domingo Llad6s escrivia, al periOdic lleidata El Ideal, un article intitulat "l,Quien seri la Reina?", a partir del qual es crea una forta expectativa entre les damisel.les per saber qui havia de sel' elegida Reina de la festa. L'articulista, en l'hipotetic cas que aspires ala FIor Natural i l'obtingues, elegiria una jove humil, vio­leta que brilles per la seva modestia, la jove mes laboriosa i amant de la famflia, la que oferfs una actitud i exemple de virtut i honestedat. La incertesa per saber qui ocuparia el tron reial es consumiria a mitjan mes d'agost quan, des de El Ideal13

, es feia pıiblic que el poble d'Agramunt havia secundat la idea de proclamar Reina de la festa la filla del Sr. Viladot. No obstant aixo, la comissi6 dels Jocs Florals escolliria, dies abans de la festa literaria, la Srta. Paquita Esteban i Granes.

Els membres del jurat es reuniren a Agramunt el dia 12 de juliol per confeccionar el cartell de la convocatoria dels Jocs FIorals. La projecci6 del certamen ja començava a ser una realitat. EI dia 20 de juliol s'anunciava, ala premsa de Lleida i comarques l4

, el cartell amb les bases i els premis de la invitaci6 literaria que animava a tots els prosistes i poetes catalans a participar en l'esdeveniment literari mes important de les telTes urgellenques, als Jocs Florals d'Agramunt.

JOCHS FLORALS

Lema general: "Turrons d'Agramunt"

Lo Consist6ri d'aquets Jochs florals, cumplint l'honrosa comanda que li ha feta la Comissi6 de Festejos d'aquesta Vila se complau en convidar a tots los prosistes y poetes catalans, a que prenguin part en 10 nostre Certamen dedicat a celebrar los nostres classichs turr6ns, per quin motiu publica 10 present

CARTELL

Premis ordinaris

1. Flor natural- Ala mellor poesia de tema lliure. Lo poeta qu'en siga guanyador deunı nombrar a la dama de sa elecci6 per a "Reyna de la festa".

Ii. 100 pesetas- A la mellor Oda als turrons d'Agramunt. III. 75 pesetas - A la mellor relaci6 hist6rica sobre'ls turrons d'Agramunt. IY. 25 pesetas - Al mellor conte 6 rondalla. Y. 25 pesetas - Al mellor trevall escenich en un acte.

CONDICIONS

1. Los treballs seran originals y anonims, y deuran anar acompanyats d'un sobre cl6s ab 10 titol y lema de la composici6, y a dins 10 nom y l'adressa del autor.

li. Les composicions deuran enviarse al Secretari del Consistori, En Joseph Vilanova y Pallerola per tot 10 dia 20 d'Agost propvinent.

III. L'acte de la Festa tindra lloch dins un dels dies de la Festa Major d'aquesta Vila que's celebra del 15 al 17 de Septembre, publicantse ab la deguda anticipaci6 10 veredicte y demes referent a la Festa.

IY. En 10 cas probable de rebres ofrena d'altres premis, s'aplicaran pel Jurat als trevalls que a son crİteri responguin mellor al tema senyalat pels donants.

Agramunt, 12 de juliol de 1912.

President, Mossen Anton Navarro - Vis-President, Joseph Comes y Sorribes - Secretari, Joseph Vilanova y Pallerola - Vocals: Joan Viladot y Puig, Joseph Musoles y Gasset, Joseph M. Ball y Casades.

Pocs dies despres de l'anunci oficial a la premsa, moltes composicions anaven arribant a Agramunt, recollides pel secretari del jurat Josep Vilanova. Diverses croniques dels periOdics lleidatans l5 aixf ho corroboraven en les seccions de comarques.

"Els poetes i semipoetes van enviant treballs, alguns dels quals seran d'una brillantesa innegable. A aquell que les positives monedes de plata no li entrin ala butxaca, no per aixo deixara d'emportar-se les tradicionals "tauletes" de torrons"16.

El dia 31 d'agost es publicava, al setmanari Lo Pla d'Urgell, la llista de les setanta-nou composicions rebudes i el veredicte del jurat. Dies despres, el dia 4 de setembre, es feia public al diari republidı El Ideal (num. 3666). Mentre El Correo Leridano (num. 570), el dia 5 de setembre, es feia resso nomes delllistat de composicions rebudes, el diari lleidata El Pallaresa (num. 5948) publicava tan sols el veredicte del jurat en l'edici6 del dia anterior.

L'acta oficial del jurat qualificador era firmada pel seu president mossen Anton Navarro a Agramunt el dia 30 d'agost de 1912. No hi figurava el nom de cap dels guardonats (segons el ritual encara havia de ser estricte secret), sin6 tan sols el numero dels premis ordinaris i extraordinaris amb el titol del treball presentat.

JOCS FLORALS D'AGRAMUNT DE 1912

VEREDICTE

PREMIS ORDINARIS

1. Flor NaturaL. - Al num. 48: Mar enIHI. 2. 100 pessetes.- Al num. 23 : El secret de 1'0r.

Lema: Oda als torrons d'Agramunt. 3. 75 pessetes. - No s'adjudica. 4. 25 pessetes. - Al num. 11 : En Nasi.

Lema: Los enigmes ... 5. 25 pessetes. - Al num. 69 : Dolor-follia.

Lema: X.

231

PREMIS EXTRAORDINARIS

6. De l'Excma. Diputaci6 Provincial de Lleida ..................... - Al num. 45 : El testament d'en Rafel de Casanova. Lema: Enlaire! Ben enlaire!

7. Dels Torroners d'Agramunt. .............................................. - Al num. 20 : La torronaire. Lema: Costums de la terra.

8. De l'Excm. Sr. Diputat a Corts Pere MiEI i Camps .......... - Al num. 14 : Els captaires. 9. Del Rnt. Sr. Rector de la Parroquia d'Agramunt, Llufs Rocafort. .......... - Al num. 64 : Conte francisdl.

10. De Josep M. de Siscar i de Castellarnau ........................... - Al num. 72 : Impressions. Lema: N atura.

11. Del Magnffic Ajuntament d'Agramunt17 .••..•••.•••.•••••..••.••..• - Al num. 68 : Cançons d'hivern.

Lema: Jo les he sentides.

Aixf es culminava tot el recorregut, pacient i arriscat alhora, del projecte cultural mes anhelat de la primera decada del segle vint a Agramunt. Diversos diaris lleidatans1S relataren la cronica dels primers Jocs Florals d'Agramunt, com a colof6 artfstic d'una Festa Major que s'omplf d'actes programats l9

, amb sentit popular, per la comissi6 de festes.

- Cronica de l'acte literari i altres fets posteriors.

La vila d'Agramunt celebrava el dia 17 de setembre de 1912, dins els actes de la Festa Major, uns Jocs Florals d'enaltiment sublim a la poesia, la veritable reina de la festa. El dia abans, pero, la comissi6 dels Jocs Florals va descobrir l'aparador del "noi del Calces" al public, cedit galantment pel seu propietari, Sr. Francisco Mitjons, en que es veien exposats - en artistica combinaci6 - tots els premis de la festa literaria. A tres quarts de tres de la tarda les autoritats, el consistori jocfloralesc i els membres del jurat es van reunir a l'Ajuntament des d'on, precedits dels agutzils i acompanyats d'una banda de musica, es van dirigir - en co­mitiva - cap allocal del "Salon de varietes" que es trobava ple de gom a gom. Molt puntualment, a les tres de la tarda, comença al "Salon de varietes" del Sr. Ribera la gaia festa dels Jocs Florals, festa de bellesa i poesia, per primera vegada celebrada a la vila d'Agramunt. Tot seguit l'alcalde Sr. Josep Brufau Mullerat pronuncia les sacramentals paraules: "Comença la festa".

El corresponsal de Et Paıs es limita, ja que era dificil ressenyar la totalitat dels parlaments de l'acte literari en la secci6 comarcal, a donar al public lector unes breus pinzellades d'allo mes transcendent de la festa, sempre amb un llenguatge propi dels temps.

El llorejat poeta catala, l'eminent cantor del Pirineu, l'eximi reverend Anton Navarro, obri la festa amb un magistral discurs, de frases justes, de decisions enlairades i de conceptes exquisits.

ilY, avans que tot, sian mes primeres paraules una cordial y respetuosa salutaci6 als fills y filles de la vella Anobis dels Ilergetas, florida al peu del Si6, que com altra filla del Cid, qu'entre el pit y'l brial portaba una mostra del blat candi de les planes de Castella, ella tambe, com la divina Ceres, porta en devantal ple de roselles y espigues d'or al bell mitj del Ager montium 6 camp de blat, que li domı son actual nom d'Agramunt; per a la bruna cabalera de l'Urgell que fou mare augusta d'aquella tnigica y llegendaria Peronella qui engendnı, sent comptesa de Barcelona a Jofre'l Pil6s; per a la pietosa vila que'n 10 fam6s setge de Carlemany invoca primera'l nom de Sant Jordi, en ress6 de patri6tica profecia, per a que despres fos 10 Patr6 de nostra inde­pendencia y'l celestial campi6 de nostres llibertats; per a la vella vila d'Agramunt que, de centuria en centu­ria, treballa, somia y resa al entorn del temple fam6s que la fe de sos avantpassats li bastia ... "

Mossen Anton Navarro, en un bellfssim parlament com a President dels Jocs Florals, canta "l'origen 232 divf de la poesia, reflexe de la faç del Creador, que al penetrar l'anima del home, l'omplena de sant entusias­

me, l'arbora en el foch sagrat del amor intuitiu per a florir mes tart en amoroses toyes de inefable sentor ... " Aquest discurs es convertiria en un "herm6s enfilall de noticies hist6riques de la vila d'Agramunt y de elogis a Madona Poesia".

Seguidament el secretari del Consistori, el jove i intel.ligent veterinari Josep Vilanova i Pallerola, llegf la memoria del jurat, remarcant la importancia del mestratge huma i literari que havia inculcat l'escriptor

J . B. AGRAMUNT.-Vista general

ViSf{/ d 'A/i rolıılılı( ci colııelıçalııelı(S de segle.

(AlXilı Fo/()g r"lic COIIIClrcal de l 'UI :~el!. Aı~riıı His("ric Coıııaınlf de T(l rrego).

Joan Vil ado ı i Puig enlre els jovcs agra ıııunıin s.

"Jo puch respondreu-vos; Ca uns cinch anys, quan 10 cor de lııı eu amic ba ıega ba sado ll a ı encara d'ambienl uni ve rs iıa ri que de boca de D. Joan Vil adot Puig yay senıir 10 progecte d'una fes ı a ben semblant a la quc avuy ce lebrem. Soni an les paraules de sa boca am tot 10 foch d'una j ovenıut que g l a ı e i x per un ideal ".

EI sec reı a ri obrf la plica de la poesia guanyadora de la Flor aıura l. Res ulı a guanyador el SI'. Josep Baucell s Pra ı dc Roda de Ter (Osona) pel recull "Mar enıı a". Es rebe una ca na de I 'esc ripıor quc rou Ilegida a I'acte de la fcs ı a, cn la qual excusa va la seva ass istencia per la ırag i ca i rccenl mort de la scva esposa. Es nomena Reina de la festa la Srıa Paquita Esteban i Granes, la qual "sabe desempenyar son paper ab lan la mages ı a ı , que no semblava si no que de reina ho era de deb6, com digue' l SI'. Comes" . To ı seguil, ''I'agraciada ponce lla del jardf agramunıf, qui del braç del SI'. B a ı l le d'Agramunl. acompanya ı del Con s i s ı o ri i als acords de la Marxa del rei en Joan 1, fou ponada al seıial d'honor, senl ac lamada Reina de la Festa, ab I 'a pl a udiııı c nı

de lola la concurrencia". Els a l ıres poe ı es i pros i s ı es premi a ı s foren Remei Morlius d'A ndreu dc Barce lona pel seu ıreba ll "EI

secrel de 1'01' '', Fernan-Garcfa20 d ' Arıesa de Segre pel seu conıe "En Nasi" i Josep Boldu Condomin es pe l seu quadre drama ıi c "Dolor-foll ia", en la secci 6 dels premİ s ordinari s. Di versos escriptors van obıcnir premis ex ıraordin a ri s: Josep Burgas per "EI lestamenl d'en Rafel de Casanova", Francesc Ubach i Vinye ıa pel seu romanç "La torronai re", Pere Bol ian pel quadre dramatic "Els ca pıa ires" , Joan Draper per "Conıe fra n c İ sca",

Josep Pujadas pcr la co l.lecci6 de sonets " l lllpressions" i Emili Serrat i Banquell s per "Cançons d'hi vern ". Seguid a ııı e nı es Il eg f el treball inıiıul a ı "Lo pero l abandona ı ", prese nı a ı fora de concurs amb el Icma "Sobre moıiu s de la dida". de I 'escripıor i meıııbre del jura ı Joan Vilado ı i Puig.

EI vi ce- pres ide nı Josep Co ııı es Sorribes pronuncia el di scurs de grac ies, "lreball sobri y ben c uida ı , 233 que una vegada Illes descobreix en son autor condicions li terari es ben es ıim a bl cs" . Acab~ı sa lud a nı els poe ıes

pre miaı s i a la Rcina de la fes ıa amb la ca lida expressi6 "que Caı a lunya us ho pagui ". L'ac ıe es clogue sense havel' de lamentar cap incident ni cap mol despecıiu. "donanl 10 poble d'Ag ramunı

una vegada mes moslra de la seva cullura y civisme". EI public que o ıııpli a la sa la aplaud f els poeıes guanyadors, els autors dels parlam e nı s Il eg ils i la Reina de la festa. " Fes ı es ai xf s6n d'aquelles que deixen a I' a mbi e nı

234

moral dels pobles un record de pau i de patriotica sentor" - arrodonia el cronista de la vetllada literaria. A les nou de la nit, tingue Hoc al mateix local un esplendid "baH dels J ocs Florals", en el qual assistiren

les mes distingides families d'Agramunt.

L'unica notfcia que hem pogut trobar publicada a la premsa lleidatana sobre algun incident posterior a l'acte literari es una lletra desclosa21 de Marius Garcia que adreça al Sr. Josep Comes i Sorribes, vice-president dels Jocs Florals d'Agramunt, amb la intenci6 de desfer un petit malentes sobre el seu conte "En Nasi" , premiat al certamen jocfloralesc. El fet queda en una simple anecdota per a la historia agramuntina.

"Senyor en Joseph Comes Sorribes, vis-president dels Jochs Florals d'Agramunt. Distingit senyor de tota la meva consideraci6: Tenint noticia de que'ls pares d'alguns chicots aludits en 10 qüento premiat al tema ıv, ab 10 titol d'en

Nasi als Jochs Florals celebrats a Agramunt se troban disgustats degut ci una mala interpretaci6, indudablement, puig la meua intenci6 no ha sigut molestar-los, us prego feu 10 favor de cambiar dits noms, per los següents: Lo Marino, Colom, Pageset y Bepo.

En fi, com que's tracta d'un qüento queda voste autorissat per a arreglarlo de modo que ningu tingui

res que dir. Vos dona merces anticipades y queda vostre atent amich y servidor. " Marius Garcia.

Malgrat que s'havia especulat amb la possibilitat de publicar els treballs guanyadors dels Jocs Florals d'Agramunt en una memoria col.lectiva, sembla que aquest projecte cultural no s'arriba mai a concretar en una edici6.

Els torrons: protagonistes dels Jocs Florals d'Agramunt.

La idea de canviar els classics lemes de fe ( per a la Viola ), patria (per a l'Englantina) i amor (per a la Flor Natural) - propis del certamen dels Jocs Florals tradicionals - per la reconeguda artesania dels torrons d'Agramunt va ser suggerida per l'escriptor local Joan Viladot i Puig. La comissi6 organitzadora dels Jocs Florals d'Agramunt va assumir aquesta proposta amb la intenci6 de fer coneixer arreu de Catalunya i les Illes la realitat torronaire urgellenca, gracies al conreu literari. Ellema general del cartell dels Jocs Florals de 1912 va ser "torrons d'Agramunt". Molts poetes van conc6rrer a les seccions dedicades als torrons, amb regust popular, tal com constava al llistat de treballs enviats al secretari del jurat qualificador.

L'any 1930, a L'Abella d'Or - dedicat a la vila d'Agramunt- en un article d'apologia als postres agramuntins l'articulista se serveix de la poesia de mossen Anton Navarro i de Francesc Ubach i Vinyeta22 per enaltir la insuperable qualitat d'aquesta confiteria autenticament catalana.

"Els torrons d'Agramunt s6n una creaci6 de la terra, s6n una gloria de la nostra confiteria mes autenticament

catalana. Surten d' aquella vila, de nom sonor, de bells carrers porticats, la del temple fam6s, la vila d'Agramunt;

on la nostra gent els fabrica amb els fruits mes exquisits de la terra: mel i avellana 0 ametlla. La mel es treta d'aquells encontoms, es una mel optima, que brolla com humor doıCfssim d'aquelles muntanyes aspres i alteroses que formen el Montsec. L'avellana, ja no cal dir-ho: d'on voleu que sigui sin6 del camp de Tarragona?

Els torrons d'Agramunt s'han popularitzat arreu de casa nostra per llur qualitat excel.lent, per llur gustositat.

El torr6 d'Agramunt es

Menjar d'esquirol, menuda avellana i mel montsecana feta amb raigs de sol.

Els torrons d'Agramunt s6n dels mes purs que hi ha; no entren mi xtifi cac ions en lIur elaboraci6 i tenen I'avantatge d'esser de producci6 ca ta lana. El s bons ve"ins d'Agramunt els fan amb honradesa i mirament que diu molt a lIur ravo r.

Torroıı s d 'Agralııulıl

qııe ıeıı eıı Uii pulll de reial dolçor; qııi un cop n 'ha las ıa l

eıı resla ell1rnelal de is /lavis al ca r:

Es aixf mateix. Els torrons d'Agramunt s6n com una bona fruita de l camp, assaonada i madu ra al sol i al vent lIiure. Tenen el gust autenti c, terral , dels bons nıenj a rs i de les bones begudes que la naturalesa d6na a nıb tota puresa. scnse peus força ts de res . Els torrons d 'Ag ra nıunt s6n co nı la nı o l sa i els brotets de nıurtra i les petites atzavares que ho nı el ava als pessebres, el que d6na nıes de ple la sensaci6 de la terra bene"lda nada lenca.

Quan un h o nı nıenj a torrons d ' Agra nıunt fa alguna cosa nıes que nıenj a r un dolç per I'es til dels altres ; s' hi troba un gust especial, una nı en a de gust que es alguna cosa nıes que un gust de lIengua i paladar; !ıi

trobeu una sabor de pai satge, de rondall a, de festa a nıb alegri a de campanes i banderes. Es ben dit all o que

qııi 1111 cop n 'ha tastal eıı res ıa ell/ııı e la ı

dels /lavis al ca r:

Foto de Torroııaires (aıı.'" 19/ 2) (A rxiıı revisra "Siô").

235

La reial dolçor dels torrons d'Agramunt no s'atura als llavis, no, que arriba al cor. Arriba al cor, com hi arriba l'esponjor nadalenca, que es dolçor corporal i espiritual alhora.

Els versos fins ara transcrİts s6n de mossen Antoni Navarro. Ara en recordarem uns altres de l'Ubach i Vinyeta, que diuen:

A Agramunt tot l'any fan torrons les noies; torrons d'Agramunt, menjar de la gloria, no hi ha res tan fi ni dolçor mes bona ... Torrons d'Agramunt, belZa fama gosen a les Valls , al Pla, Segarra i la Conca,

de Sort a Verdıi, de LZeida a Solsona, no hi ha festa enlZoc ni xica ni grossa, que a taula al dinar no tempti la boca ...

1 aixf com el poeta esmenta poblacions de terres lleidatanes, podria esmentar-ne tamb6 d'altres terres, afegir-hi Tarragona, Girona i Barcelona.

A Barcelona, sobretot, don ada la intensİtat de la seva vida industrial, han d'esser estimats els torrons d'Agramunt, perque amb ells rep una alenada d'aire pur del camp. No hi hauria d'haver ningu a Barcelona sense tenir al costat de les altres menges, dolços i fruits de la terra 0 exotics, les tfpiques coques de torrons d'Agramunt. Despres de tot, cal fer sempre honor a la terra propia".

La "petita oda a llaor dels torrons d'Agramunt" de mossen Anton Navarro ja havia estat publicada, en un especial sobre els torronaires agramuntins, aLa Veu de Catalunya del dissabte 12 de novembre de 1927. L'autor de l'artic1e aparegut a L 'AbelZa d'Or prescindf d'una estrofa intermedia que arrodonia la majestuosa humanitat de la seva poesia popular.

Dintre del perol bulZ la pasta blana, despres. .. diu galana fadrina: Qui en vol?

El poema de mossen Anton Navarro acompanyaria, anys despres, la promoci6 dels torrons de diverses empreses d'Agramunt, obsequi que - en alguns casos - ha pervingut fins als nostres dies. Un cop mes, lite­ratura i artesania es tornaven a trobar en el camf del bon gust.

236 Bibliografia:

-BORRELL i FIGUERA, Josep. Escriptors Contemporanis de Ponent 1859 - 1980. La Banqueta. Quaderns de divulgaci6 ciutadana, num. 4. La Paeria. Lleida, 1984.

-CORNUDELLA i OLIVART, Joan. Antologia de poetes "junedencs". Pages editors - Associaci6 Cul­tural Fonolı. Lleida, juliol de 1994.

-CORNUDELLA i OLIVART, Joan. "Una generaci6 de junedencs sota el mestratge de mossen Anton Navarro (1901-1936)". Ilerda. Humanitats, num. 51. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida, 1994.

-MACIA i COSTA, Xavier. "Entre la Renaixença i els orfgens del Noucentisme. Mossen Antoni Nava­no, vindicaci6". Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars, mim. 2. Lleida, 1988.

-MACIA, Xavier i CORNUDELLA, Joan. Pla i Muntanya. Antologia poetica de mosshı Antoni Nava­rro. Garsineu edicions. Col.lecci6 Ex-libris, num. 1. Tremp, desembre de 1994.

-PONS i SERRA, Llufs. Noticia d'Agramunt. Viles i ciutats, num. 5. Diputaci6 de Lleida - Ajuntament d'Agramunt. Lleida, 1990.

-SALTOR, Octavi. Antologia dels focs Florals. Tria d'Octavi Saltor i proleg de Josep Maria de Sagarra. Biblioteca Selecta, num. 149. Barcelona, 1954.

-SOL, Roma i TORRES, Carme. Lleida i el fet nacional catalil (1878- 1911). Llibres a l'abast, num. 142. Edicions 62. Barcelona, 1978.

237

238

'Antologia de poetes catalans modems. Societat Catalana d'Edicions. Barcelona, 1914.

2Mostres mes rellevants d'aquesta activitat extraparroquial durant el periode de 1904- 1914:

1906.- Durant el Ir Congres Internacional de la L1engua Catalana, celebrat del 13 al 18 d'octubre a Barcelona, lIegeix la comunicaci6 "EI catala a-n el Ribagorça".

1908.- Fa un discurs durant la vetllada que la L1iga Regionalista de Sabadell va dedicar el dia 8 de març a mossen Cinto Yerdaguer, publicat posteriorment amb el titol de " Mossen Jascinto Yerdaguer y sa obra poetica".

1910.- Al mes de maig guanya la Flor Natural als Jocs Florals de L1eida amb "Pluja de nards".

1911.- EI dia 7 de maig guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb "Idil.lis lIuminosos".

1912.- Actua de secretari als Jocs Florals de Balaguer, celebrats al Col.legi dels Pares Escolapis el dia 27 de maig. Mesos despres, presideix els Jocs Florals d'Agramunt. Al mes de desembre presideix una sessi6 de poesia a la "Jove Catalunya" de Barcelona, entitat presidida per Joan M. Guasch.

1913.- Al mes de maig actua de president als Jocs Florals de L1eida i, a mes a mes, guanya un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelol1a amb "Sant Antoni de Gener".

'EI dia 2 de febrer de 1915 es a Yalls predicant en les festes de la Mare de Deu de la Candela. Entre els actes civics, se celebra una "Yetllada de poesia" en honor seu. Al mes de maig, l'Associaci6 Protectora de l'Ensenyança Catalana organitza el III Concurs Nacional d'Historia de Catalunya a L1eida. Mossen Anton Navarro forma part del tribunal qualificador.

'Un exemple es "La font del rossinyol", poesia escrita expressament per a Cronica Targarina, la qual aparegue el dia 16 de setembre de 1922 a la revista urgellenca i que, posteriorment, formaria part del recull De l'infinit poema. Es inspirada en una font de Yallfogona de Riucorb, centre de descans per al poeta durant alguns estius dels anys vint.

La font del rossinyol

A la font del rossinyal, em plau anar-hi tot sol en morir el dia, tot sol pel secret cam[, car ja porto dins de mi la companyia. L'aigua dolça de l'amar des dels llavis fins al car mon sel' arhora, i mon somni aixeca el vol escoltant el rossinyol que caııta i plora.

5Yiura al carrer Urgell, num. 92 ( xamfra amb Diputaci6 ).

6Josep Borrell, Escriptors coııtemporanis de Ponent 1859-1980. Quaderns de divulgaci6 ciutadana, num. 4. La Banqueta. L1eida, 1984: pag. 41.

7Xavier Macia, "Entre la Renaixença i els origens del Noucentisme. Mossen Antoni Navarro: vindicaci6". Revista Collegats. Centre d'Estudis del Pallars, num. 2 . L1eida, 1988 ; pag. 127.

8EI certamen Iiterari dels Jocs Florals va ser instituit a Tolosa de L1enguadoc per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors I'any 1324. Concorreguts per molts catalans i despres d'algunes temptatives, el 1393 el Consistori de la Gaia Ciencia s'il1staura a Barcelol1a griıcies a les gestions de Jaume March i L1uis d'Averç6. Marti 1 l'Huma i Ferran 1 d'Antequera protegiren la festa, que se celebra fins al segle XY i cn la qual participarel1 amb seguretat Gilabert de Pr6ixida i Guillem de Masdovelles i probablement Andreu Febrer.

9proleg de Josep Maria de Sagarra dins Antolagia dels Jocs Florals. A cura d'Octavi Saltor. Biblioteca Selecta, num. 149. Barcelol1a, 1959.

IOLleida no va ser una excepci6, i a la renaixença de les terres de Ponent no hi va mancar la festa dels Jocs Florals. L'any 1895, per obra de l'Associaci6 Catalanista de L1eida i molt especialment del seu president , I'advocat Frederic Rel1ye i Viladot - de familia agramuntina - , s'instaurel1 a L1eida els Jocs Florals. Se celebraren sense interrupci6 fins al 1924 en que, per circumstancies polftiques, intervil1gueren en la seva trajectoria.

"EI dia 3 de setembre de 1919 tingueren Iloc a Granollers els Jocs Florals de «Foc Nou», organitzats per la Joventut Nacionalista. EI jurat va ser format per Joan Santamaria, mossen Angel Garriga, Joan L1ongueras, Jaume Maspons, Josep Coma, Mm'ia Manent i Francisco Glanadell, sccretari. Mossen Anton Navarro guanya la Flor Natural amb el poema «Canç6 de Maig».

I2Lo Pla d'Urgell, num. 12. Bellpuig, 20 de juliol de 1912.

"EI Ideal, num. 3651. Lleida, 17 d'agost de 1912.

"La convocatoria es publica a EI Correo Leridano ( num. 532), a El Diario de Lerida ( num. 10.290) i , una setmana despres, a Lo Pla d'Urgell ( num. 13). Tot i que no tenim noticia d'haver-se publicat la convocatoria en cap peribdic de la resta de comarques catalanes, es possible que algun rotatiu barceloni n'hagues fet resso, d'aquest certamen, ja que hi ha un nombre considerable de participants de la geografia oriental.

"EI Pars, num. 9835. L1eida, 29 de juliol de 1912.

De Agramunt.

Para la Fiesta Mayor.

( ... ) "Los Juegos Florales, cuyo consistorio ha recibido ya varias composiciones, algunas de ellas muy interesantes por cierto ... "

Agramunt, 25 de juliol de 1912. El corresponsal.

"El Ideal, num. 3651. Lleida, 17 d'agost de 1912.

I7Segons consta a l'acta del dia 2 de setembre de 1912, l'Ajuntament d'Agramunt acorda concedir una subvenci6 de 250 pessetes a la Comissi6 dels Jocs Florals. Aquesta informaci6 m'ha estat facilitada per l'historiador Llufs Pons i Serra.

18Els perii'ıdics de Lleida capital: El Ideal, num. 3680. 20 de setembre; El Diario de Lerida, num. 10.342.21 de setembre i El Pars, num. 9883. 24 de setembre, i de comarques: La Pla d'Urgell, num. 22. 28 de setembre.

19Entre altres actes, s'ha de destacar la celebraci6 d'un Congres Escolar ("Missi6 pedagi'ıgica"), l'actuaci6 dels Xiquets de Valls i de la banda mili­tar del Regiment de Navarra i la conferencia de Pere Corominas.

2°Aquest conte - publicat a La Pla d'Urgell el mes de novembre de 1912 - va ser molt aplaudit pel jurat qualificador amb aquesta nota crftica: "Obra literaria que rebela en son autor condicions envejables per al conreu de les lletres". Fernan-Garcfa, pseudi'ınim literari de Marius Garcia Fernandez (Cap de correus d'Artesa de Segre), havia guanyat un premi de prosa (conte infantil) als Jocs Florals de Balaguer, al mes de maig de 1912, amb el tftol "El ultimo vuelo".

"Et Pars, num. 9881. Lleida, 21 de setembre de 1912.

22Els versos de Francesc Ubach i Vinyeta (Tiana, 1843 - Barcelona, 1913), poeta i dramaturg romantic, gran am ic d'Angel Guimera, havien obtingut un dels premis extraordinaris als Jocs Florals d'Agramunt, un any abans de la seva mort.

239