Pau Vancells Hèctor Farrés Aleix Bascompte Ignasi Solà La expulsió del paradís
Pau Vancells
Hèctor Farrés
Aleix Bascompte
Ignasi Solà
La expulsió del paradís
Ardipithecus ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys)
Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)
Situació en el temps
Situació geogràficaEs situa a l’est del continent africà.
Habitava a: -selves plujoses-grans serralades
DESCRIPCIÓ FÍSICA
Estructura física adaptada per la vida als arbres: -Braços llargs
-cames amb poca movilitatAltura de 120 cm en mascles i de 115 cm en femelles.Crani de 350 cm3
Ardipithecus ramidus
SITUACIÓ GEOGRÀFICAVivien al vall del rift, a l’est d’Àfrica.
Habitaven: - sabanes
-petites selves o boscos -zones elevades -muntanyes
DESCRIPCIÓ FÍSICASemblants als ximpanzés actuals.Caminaven sobre 2 peusCrani de 450 cm3Fàcil distinció entre mascles i femelles -els mascles eren més peluts i gransCapacitat d’autoregulació de la temperatura corporal. Augment de la capacitat de percebre el perillCost energètic menor
Australopithecus afarensis
La gran vall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de l’Àfrica.
La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí.
La Vall del Rift
Una falla és un enfonsament de l’escorça terrestre, es separen les plaques.
FORMACIÓ de la Vall :
CAUSES:
Geodinàmica Interna Terrestre
Moviment de plaques tectòniques
Formació de falla divergent
CONSEQÜÈNCIES:
La escorça terrestre s’escalfa pel magma que sorgeix formant fissures i cons volcànics.
Formació dels llacs Victòria, Tanganyika i Malawi
SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ
ESTOEST
• DENSA SELVA (Zona Muntanyosa)
Clima plujósBoscos Densos, Aliment (fruits)
abundants.Goril·les i Ximpanzés, com altres
lemúrids.
• SABANAClima secDesertització: reducció dels boscosAnimals amb ungles, rosegadors,
primeres girafes, búfals, hienes, antílops, tigres de dents de sabre i papions (primats)
Australophitecs Ramidus Australopithecus AfarensisHOMÍNIDS
-Australopithecus Afarensis-
Vegetals, abundants productes durs i
abrasius fulles, fruits secs, talls
fibrosos i òrgans subterranis i insectes.
Omnívors
Dieta de l'homínid
Evidències
Locomoció bípeda, eficient i poc costosa energèticament
Augment de l'intestí gros
Alimentació oportunista“menjaven fins al moment de que no
podien més”
Apareix el bipedismeSensibilitat diferencial a l’acció de la insulinaCapacitat de digerir insectesAparició del ponderostat.• Augment de l’intestí gros• Càmera de fermentació eficaç per digerir
tanta fibra vegetal. • Són capaços de córrer distàncies molt
llargues, secretant les hormones de l’estrès.
Canvis genètics
Els aliments eren molt difícils de trobar.Es trobaven molt concentrats però en llocs
molt separats (oasis).
Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la insulina
Falta d’aliment...
La sensibilitat diferencial a la acció de la insulina:
Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós per moments pitjors
Una estratègia metabòlica clau
Es basa en la resistència de la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).
Guarda els nutrients extres en forma de greix.
Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta l’acumulació en les cèl·lules adiposes.
És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix el “mono obeso”.
El genotip estalviador
Què passava quan se’ls hi acabaven les reserves?
• El ponderostat informava a d'hipotàlem, que activava els nuclis de la gana
• Quan tenien el màxim de energia el ponderostat detectava que era suficient.
• Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries.
Control de greix corporal
Feien servir les reserves energètiques quan estaven en perill.
Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar gràcies a: les hormones de l’estrès
Les hormones actuen sobre les reserves de
teixit adipós degradant-les per satisfer les necessitats de l’organisme.
Córrer per salvar-se
Efecte d’aquests canvis genètics en l’actualitat
El genotip estalviador
Locomoció bípeda
Utilització de reserves d’energia acumulades
Fi