Món Actual

H.M.C. 1

15. Geopolítica del 15. Geopolítica del món actualmón actual

H.M.C. 2

1. El nou ordre internacional

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil.leni

3. Els sistemes polítics democràtics

4. Dictadures i drets humans

Sumari

H.M.C. 3

1. El nou ordre internacional• El lideratge dels Estats Units

• El gran gendarme mundial; gran poder militar• Guerra del golf de 1990• Atemptat terrorista del 11/S del 2001

H.M.C. 4

1. El nou ordre internacional• El fonamentalisme islàmic

• Moviments de resistència a la uniformització i aculturalització

• Base: Alcorà, tradició, gihad (guerra santa), xara (llei musulmana),...

• Reislamització de la societat• Nous moviments terroristes

H.M.C. 5

1. El nou ordre internacional• Un nou tipus de violència internacional

• Atemptat de 2001 a Nova York: Al-Qaida, Ossama Bin Laden

• Nova orientació en la política exterior (intrusió i guerra preventiva; actuació militar)

H.M.C. 6

1. El nou ordre internacional• Les guerres contra el terrorisme

• La intervenció a Afganistan• Després del 11S els EUA ataquen Afganistan,

governat pel règim islamista dels talibans (Oct 2001)

• Segons els EUA, a l’Afganistan s’hi entrenaven terroristes.

• Pretenien també arrestar a Bin Laden• La ONU dona suport als EUA• Cau el règim talibà i el govern de l’oposició es

compromet a democratitzar l’estat i a desmantellar totes les bases de les organitzacions terroristes.

H.M.C. 7


H.M.C. 8

1. El nou ordre internacional• Les guerres contra el terrorisme

• La guerra d’Iraq• Bush es planteja la invasió d’Iraq perquè sembla

que disposava d’armes de destrucció massiva i col·laborava amb el terrorisme islàmic.

• L’objectiu era enderrocar el règim de Sadam Husayn

• Al 2003 s’inicia l’invasió i ràpidament cau el règim de Sadam. Es pretenia iniciar un període de transició cap a la democratització.

• Encara dura el control extern d’aquest procés, farcit de terrorisme i desconfiança envers els estrangers.

H.M.C. 9


H.M.C. 10





Sumari

H.M.C. 11

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil.leni• El conflicte balcànic

• La desintegració de Iugoslàvia• A l’antiga Iugoslàvia van esclatar els conflictes

nacionalistes.• Incloïa 6 repúbliques balcàniques: Sèrbia,

Croacia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro) amb llengües, religions i cultures diferents.

• Amb la caiguda del comunisme, la Federació Iugoslava no va funcionar per la negativa sèrbia a que el representant croata presidís la federació.

H.M.C. 12


• La desintegració de Iugoslàvia• A partir d’aquí totes aquestes repúbliques es

proclamen sobiranes i reclamen la seva independència.

• La qüestió es complicava perquè dins de cada república hi ha havia minories ètniques i culturals.

• Sota les ordres de Milosevic (serbi) es va intentar una neteja ètnica a Bòsnia. Finalment intervenen els cascos blaus de l’ONU.

H.M.C. 13


• La desintegració de Iugoslàvia• Al 1999 Milosevic intenta fer el mateix a Kosovo,

però les tropes de la OTAN el derroten. • Milosevic es detingut i posat a disposició del

Tribunal de Justícia Internacional de l’Haia per a jutjar-lo per genocidi.

• Kosovo al 2008 proclama la seva independència, però no es reconegut per tots els estats, entre ells Espanya.

H.M.C. 14


H.M.C. 15

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil.leni• Els enfrontaments al Caucas

• Les fronteres quan es va desintegrar la URSS es van fer sense contemplar les nacionalitats a la zona del Caucas.

• És una zona molt rica en petroli i gas• Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Txetxènia, ... en són

els territoris afectats.• Rússia ha intervingut en diferents conflictes per

evitar la secessió.• L’altre front de tensió és el problema kurd. Estan

repartits en 4 estats. Reclamen la creació de l’estat del Kurdistan.

H.M.C. 16


H.M.C. 17

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil.leni• Els conflictes a l’Àfrica subsahariana

• A finals del segle XX Africa sembla abandonada a la seva sort.

• La pobresa i la SIDA són extremes en algunes zones.• Conflictes ètnics sovint amb dictadors involucrats a

Libèria, Sierra Leone, Camerun, Nigèria, Congo, Rwanda, Burundi, Costa d’Ivori, ...

• “Conflictes invisibles”• Sovint no es respecten els drets humans: violacions

sistemàtiques, nens soldats, ...

H.M.C. 18


H.M.C. 19





Sumari

H.M.C. 20

3. Els sistemes polítics democràtics• Constitucionalisme i parlamentarisme

• Els règims democràtics dels estats més rics es fonamenten en:• Respecte i salvaguarda dels drets humans (ONU

1948)• Sobirania popular• Parlamentarisme

• L’autoritat suprema de l’estat l’exerceis un monarca o un president electe.

• Divisió de poders.• Els estats poden ser:

• Unitaris• Federals

H.M.C. 21

3. Els sistemes polítics democràtics• El pluralisme polític:

• Els partits polítics representen les voluntats de l’electorat

• Són el mecanisme d’exercici de la democràcia indirecta.

• Pretenen convertir les aspiracions populars en decisions polítiques.

• Hi ha sistemes multipartidistes i bipartidistes.• Predominen els partits conservadors, socialistes,

democratacristians, comunistes, ...

H.M.C. 22

3. Els sistemes polítics democràtics• Els diferents sistemes d’escrutini:

• El model de districte personal: Utilitzats al Regne Unit i EUA. L’escó a diputat l’obté en cada circumscripció el representant més votat. Afavoreix el bipartidisme.

• El model proporcional: És el més utilitzat. És el nostre. Cada circumscripció envia diputats en funció dels resultats de cada partit.

• El model polític republicà: Hi ha eleccions específiques per escollir el president (França, EUA, ...)

H.M.C. 23

3. Els sistemes polítics democràtics• Problemes de les democràcies:

• Augment de l’abstencionisme electoral.• Desprestigi dels partits polítics• Cost de les campanyes electorals• Protagonisme dels mitjans de comunicació• Contradiccion entre l’igualitarisme democràtic i el

sistema capitalista• Globalització i democràcia?

H.M.C. 24





Sumari

H.M.C. 25

4. Dictadures i drets humans• Els règims autoritaris

• És un sistema polític en el que no existeixen institucions representatives que hagin estat elegides pel poble ni tampoc una constitució que garanteixi els drets dels ciutadans i ciutadanes.

• El poder s’hi imposa per mitjà de la força, no hi ha separació de poders reals ni independència del poder judicial.

• La violació de drets humans sol ser una pràctica habitual en aquests estats (detencions arbitràries, tortures, execucions, genocidis, ...)

Món Actual

Documents