LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936) [1] MODERNISME, NOUCENTISME, AVANTGUARDES Joan Buades, 2014
LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL
TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936)
[1] MODERNISME, NOUCENTISME, AVANTGUARDES
Joan Buades, 2014
DEL 1892 AL 1936
1
MODERNISME
2
NOUCENTISME
3
AVANTGUARDES
En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura
catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents.
Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i
conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que
s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments.
EL MODERNISME1892 - 1911
• A finals del segle XIX començà als Països Catalans un moviment cultural anomenat M o d e r n i s m e coincidint amb altres modernismes d'Europa.
• Abastà tots els camps artístics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i també la literatura.
• Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme pretenia una transformació de la societat a través de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees.
• Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa.
• En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anirà esvaint.
Generalitats
EL DESIG DE MODERNITAT
Nova estètica a Europa…
Art Nouveau, Jugendstil, Modern S ty l e
… a totes les Arts
Noves contradiccions van guaitant…
El Progrés topa amb límits i fabrica monstres
Grand Hotel de Palma Lluís Domènech i Montaner
Pintura modernista catalana
Isidre Nonell, petit vailet, 1903
Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901
Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908
Catalunya, fàbrica d’Espanya
Ramon Casas, La càrrega, 1902
A Europa, la crisi del « jo » es fa novel·la
CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS
• Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme)
Literatura compromesa Confrontació amb la burgesia
Renovació de la societat Individualisme
Radical i anarquitzant Conservador
Jaume Brossa, A. Cortada, Joan Maragall
Ignasi Iglésias, Pere Coromina Miquel dels Sants Oliver
• Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art)
Art = Refugi, religió, valor absolut
Postura apolítica
Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
© Pilar Gobierno
CENTRES DE COHESIÓ
1a etapa (1892-1900)
Revista L’Avenç
Fundador: Jaume Massó i Torrents
Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingüística (reforma ortogràfica)
Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892)
Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche...
1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)
Les Festes modernistes de Sitges (1892 – 1899)
Els Quatre Gats
Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.
Lloc de reunió dels artistes modernistes.
• Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911)
Pèrdua d’agressivitat.Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa
Joventut (1900-1906)
Nacionalista i individualista.
Temàtica ruralista.
Víctor Català.
1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissolució del Modernisme.
L’assaig trencador
Gabriel Alomar (Palma, 1873 - El caire, 1941)
Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 – Barcelona, 1919)
« El Futurisme » (1904)
L’anarquisme individualista
Joan Maragall, una poesia « viva »
JOAN MARAGALL
La poesia d’en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida.
Josep Maria Capdevila
Sílvia Montals
JOAN MARAGALL- Barcelona, 10 d’octubre de 1860.- Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell.- Després del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indústria tèxtil.- La poesia fou el seu refugi.
“El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.”
- Al final el deixaren estudiar Dret.- Un cop llicenciat, treballà a l’empresa
paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i l’enfortí.
- Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista.
- S’incorporà a tots els escenaris culturals de Barcelona:
• Ateneu Barcelonès• Avenç• Teatre Liceu• Diario de Barcelona.
• El 1894 és premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per “Estrofes decadentistes”.
• L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra poètica.
- Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un anglès i una andalusa).
- El 20 de desembre de 1911 mor.
OBRES:Poesia:
- Poesies (1895)- Visions & Cants (1900)- Les Disperses (1911)- Enllà (1906)- Seqüències (1911)
- Visions & Cants (1900)– Visions: volen actualitzar i depurar les figures
llengedàries de la tradició popular catalana. Simbolitzen els trets de caràcter nacional.
– El llibre té 5 herois: Mal caçadorJoan GaríComte ArnauDon JaumeSerrallonga.
Homes d’acció, apassionats en l’amor que sovint han fet
profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades
han pecat
- Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples:
Sol soletA la mare de Déu de Montserrat.L’esposa parlaA la muntanya
• Cants: tracten el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular.
• Tipus:- Combatius- Polititzats- patriòtics
Entre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el
desencant dels catalanistes respecte la política
espanyola
• Seqüències (1911)- Últim recull poètic.- Conté:
• La 3a part del comte Arnau• La fageda d’en Jordà• Oda nova a Barcelona• Cant espiritual
ELOGI DE LA PARAULA VIVA
• Maragall va exposar la seva concepció sobre:– La creació poètica (Elogi de la paraula,
1903)– El concepte de l’art (Elogi de la poesia,
1907)
• La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions:- Espontaneïtat- Puresa- sinceritat
• Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la.
Poetes veuen la vida la paraula POESIAa través de la qual
converteixen en
• Maragall proposa:- Les paraules vives dels grans
poetes- La poesia popular com a
suprema escola de poesia.
• I menysprea:- La poesia pensada després de
grans reflexions.
CONCLUSIÓTeoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la
vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món.
- Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes.
- La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.
L’Escola Mallorquina classicitzant (1)
L’Escola Mallorquina classicitzant (2)
Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts plàstiques…).
Renovació del llenguatge narratiu:- Desaparició frontera entre vers i prosa- Ritme poètic gairebé musical- Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores- Personatges femenins plens de misticisme i
erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o verge).
- Tendència naturalista (a la Zola) : DETERMINISME
L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA]
PROGRAMA DE LA NARRATIVAMODERNISTA
Quatre figures: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Puig i Ferrater
Ruyra, la prosa que es desfà poèticament
Dos corrents Esteticista o simbolista Exposa realitats simbòliques Vol commoure amb suggeriments i
impressions Personatges idealitzats, tristos i amb gran
riquesa interior
Regeneracionista/naturalista/vitalista
Teatre social i d’idees Conflicte entre artista i societat o entre
individu i massa Tècniques naturalistes (versemblança dels
personatges, problemes quotidians, la realitat en escena)
Un teatre modern i variat
"Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat »[« Aigües mortes »(1908)]