Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne

Gestió de xarxes de

veu i dades

UF1869

Anàlisi del mercat

de productes de

comunicacions

El.laborat per Xavier Castejón 2014

MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200 hores)

UF1869: Anàlisi del mercat de productes de comunicacions (90 hores)

UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa telemàtica (80 hores)

UF1871: El·laboració de la documentació tècnica (30 hores)

Relació d’unitats didàctiques per

mòdul formatiu

1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.

2. Principis de transmissió de dades.

3. Medis de transmissió guiats.

4. Medis de transmissió sense fils.

Contingut

5. Control d’enllaç de dades.

6. Protocols.

7. Equips d’interconnexió de xarxa.

Contingut

1. Protocols d’interconnexió de xarxes. Protocol IP

2. Protocol de Transport. Protocols TCP/UDP

3. Protocols del nivell d’aplicació

6. Protocols.

1. Internet i les seves organitzacions

2. Adreçament IPv4 e IPv6. Creació de subxarxes

3. Enrutament

6.1. Protocols d’interconnexió de

xarxes. Protocol IP

6.1.1. Internet i les seves organitzacions

Es una enorme xarxa que connecta xarxes i

computadores distribuïdes per tot el món.

Una xarxa d'ordinadors és un conjunt de

màquines que es comuniquen a través d'algun

mitjà (cable coaxial, fibra òptica, radiofreqüència, línies telefòniques, etc.) amb

l'objecte de compartir recursos.

Què es Internet ? Aquesta xarxa global té la característica

que utilitza un llenguatge comú que

garanteix la intercomunicació dels

diferents ordinadors; aquest llenguatge comú o protocol es coneix com TCP/IP

(Transfer Control Protocol / Internet

Protocol).


Breu història i origen d’Internet 1957.

Es llança el Sputnik.

EE.UU. Funda ARPA.

1963. Apareix el codi ASCII.

1968. Primera xarxa per conmutació de paquets.

1969. Es funda ARPANet.

Kleinrock realitza una prova exitosa de connexió entre ordenadors.

4 nodes forman ArpaNet.

La Universitat de California idea els RFCs.

Breu història i origen d’Internet

1970. Kevin MacKenzie inventa el primer emoticón :-)

(significa )

1971.

Comença el Proyecto Gutenberg

1972.

Ray Tomlinson crea el primer programa de e-mail i la notació usuario@dominio

Breu història i origen d’Internet

El Departament de Defensa dels EUA va

encarregar un projecte a ARPA (Advanced

Research Projects Agency) per la

interconnexió d’equips entre ubicacions

remotes.

Així va néixer el 1969 la precursora d'Internet, es va cridar ARPANET i estava formada per

quatre nodes.

El 1972 tenia 40 nodes i a partir d'aquí va

anar creixent vertiginosament.

Breu història i origen

d’Internet. Cronologia El 1973 es realitzen les primeres connexions

internacionals d'ARPANET des EUA amb Gran Bretanya i Noruega.

S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i

reben arxius. Sorgeix la idea d'Internet com

a xarxa global.

El 1974 Vinton Cerf defineix les

especificacions del TCP.

El 1977 es defineixen les especificacions del correu electrònic.

El 1982 s'estableix el protocol TCP / IP per ARPANET.

El 1984 es va crear el sistema de noms DNS

que permet donar noms alfanumèrics als ordinadors de la xarxa en lloc de noms

numèrics.

El 1988 es desenvolupa l'IRC (Internet Relay

Chat).

El 1989 Tim Berners-Lee va definir les bases de

WWW al CERN de Ginebra, Suïssa.


d’Internet. Cronologia

El 1990 es va crear el primer navegador web.

El 1990 el sistema Archie permet intercanviar fitxers.

El 1991 Jean-Francois Groff implantar el

servei FTP des de la web.

El 1992 la multimèdia entra a Internet, es

crea el servidor d'àudio i vídeo multicast

MBONE.



El 1993 es va crear el navegador web

Mosaic per Marc Andeerssen al NCSA d'Illinois que va tenir una àmplia difusió. El

Mosaic ja tenia l'anagrama d'un globus

terraqüi circumdat per òrbites.

Es crea InterNIC que proporciona el servei

de registre de noms per a Internet. La

Casa Blanca i l'ONU entren a la xarxa. Es

crea el primer banc per Internet.



Comença l'expansió comercial d'Internet. A

partir d'aquest moment Internet deixa de

ser usada només per investigadors,

universitaris i informàtics i comença a ser

utilitzada per tot tipus d'usuaris.

Al setembre de 1993 apareix el primer

servidor web a Espanya, el de la Universitat Jaume I de Castelló. Al desembre ja hi

havia 13 servidors d'Universitats i centres de

recerca connectats per RedIris.



El 1994 apareix Yahoo!

El 1995 la web ja és el servei més popular d'Internet.

El 1996 Microsoft entra a Internet. Fins a

aquest moment Netscape era el navegador més utilitzat.

El 1997 hi havia 19,5 milions d‘hosts

connectats a Internet, 1 milió de servidors

web. A Espanya 1,1 milions d'usuaris

d'Internet o internautes.



El 1998 es crea el ICANN

Comença a parlar-se de l’e-commerce.

S’elimina Infovía i apareix Infovía Plus.

El juici Clinton-Lewinsky es converteix en tot un

aconteixemt en Internet.

Juici anti-monopoli contra Microsoft.

Es crea Google.

El 1999 hi ha 50 millions d’ordinadors. El contingut

d’Internet desborda.

El 2000 el virus I love you infecta a millions

d’ordinadors. Google desbanca a Yahoo! com

a principal cercador d’Internet.



El 2001 s’il.legaliza Napster.

El 2002 es comença a popularitzar la tarifa plana

en Espanya.

El 2003 s’estima que es descarreguen ilegalment més de 2000 millions d’arxius al mes.

El 2004 el virus MyDoom contagia 1 de cada 12

missatges de correu electrònic.

Hi ha 924 milions d’usuaris d’Internet

(13,4 milions en Espanya, 184 milions en Estats

Units i 100 milions en Xina).



Evolució del número

d’ordinadors connectats

a Internet

Any Nº d’ordinadors

1969 4

1972 40

1977 100

1984 1.000

1986 5.000

1987 28.000

1989 100.000

1900 300.000

1992 1.000.000

1993 2.000.000

1994 3.000.000

1995 6.500.000

1996 12.800.000

1997 19.500.000

2002 170.000.000

2006 1.100.000.000

2016 2.000.000.000

Sitios de Internet por pais


http://www.itu.int/

http://www.iso.org/

http://ansi.org/

http://www.ieee.org/

http://www.ietf.org/

http://www.isc.org/

http://www.icann.org/

http://www.w3.org/

http://www.opengroup.org/


ICANN

6.1.2. Adreçament IPv4 e IPv6. Creació

de subxarxes Proporciona informació sobre on s’han d’enviar els paquets de dades i com s’ha de fer aquest enviament. Aquesta informació inclou les adreces lògiques del dispositiu emissor i del dispositiu destinatari.

IP és el protocol que permet a TCP/IP comunicar més d’un segment de LAN o més d’un tipus de xarxa mitjançant un encaminador.


de subxarxes

El protocol IP es no orientat a connexió i no fiable, de forma que l’establiment de connexions i el control d’errors el realitza el protocol de transport.

IPv4 va ser proposat el 1981 i és el protocol de xarxa per excel·lència. Defineix el format que s’ha d’utilitzar per a enviar informació entre 2 punts distants de la xarxa.

Estructura paquet IPv4

Identificador

5x32 b

its =

20 o

cte

ts)


Versió (4bits): indica quin protocol de xarxa utilitza aquest datagrama. Per a IPv4 està fixat a 0x04 Longitud de la capçalera (4bits): pot tenir una mida variable a causa del camp Opcions. En particular, aquest camp indica el valor en funció de la quantitat de paraules de 4 octets que té la capçalera. El valor por defecte es 0x05, vol dir una capçalera de 20 octets. Tipus de servei (TdS) (8 bits): aquest camp es normalment ignorat.


Longitud total (16 bits): indica la mida total del datagrama en octets, que inclou la capçalera i el camp de dades. Els 16 bits indiquen una mida màxima del datagrama de 65.535 octets. Tot i que en general la mida màxima utilitzada és de 1.500 octets. Identificador (16 bits), indicadors (3 bits) i fragmentació (13 bits): aquests camps fan referència al que es coneix com a fragmentació IP.


TTL(8 bits): inicialment aquest camp feia referència al temps de vida del datagrama en mil.lisegons. Però en la pràctica conté el màxim nombre d’encaminadors que pot travessar el paquet fins que arribi a la destinació. A cada salt, un encaminador decrementa en 1 el valor d’aquest, i quan el TTL arriba a 0 el paquet és descartat. Protocol (8 bits): indica el protocol present en la capa de transport. Generalment potser 0x06 per a TCP o 011 per a UDP.


Suma de comprovació de capçalera (16 bits): permet detectar algun tipus d’error de transmissió a la capçelera. Adreça d’origen (32 bits): indica l’adreça origen del paquet. Adreça de destinació (32 bits): on va dirigit el paquet. Opcions IP: aquest camp és el que fa que la capçelera IP pugui ser variable en mida. Normalment, no s’utilitza.


Farciment: per motius d’eficiència les dades han de començar en una posició múltiple de 4 octets. En el cas que algunes opcions introdueixin una desalineació, el padding, que normalment són tot zeros, alinea a la paraula del camp següent. Dades: dades del datagrama que es passaran al nivell de transport, o sigui, la informació que realment es vol transmetre..

Adreçament IP

Cada adreça IP (IPv4) és un nombre únic de 32-bits, dividit en quatre octets o bytes que se solen representar separats per espais o punts per poder llegir-los millor.

Concepte

Exemple:

172.16.4.20

Conversió nombre binari a decimal

Bit 7 Bit 6 Bit 5 Bit 4 Bit 3 Bit 2 Bit 1 Bit 0

8-Bit Octet

Valor Decimal

128 64 32 16 8 4 2 1

27 26 25 24 23 22 21 20

10101100 00010000 0000010 000010100 10101100 = 172 00010000 = 16 00000100 = 4 00010100 = 20

• L’adreça IP sería: 172.16.4.20

1r Octet 2n Octet 3r Octet 4t Octet

Adreçament IP Exemple

Protocols de suport a IP

Protocols de suport a IP: ICMP (Internet Control Message Protocol) Aquest protocol informa sobre l’èxit o el fracàs del lliurament dels paquets de dades a la destinació prevista. ICMP permet detectar si una part de la xarxa està congestionada, si un paquet de dades no ha arribat a la seva destinació o si un paquet de dades ha estat eliminat en algun punt de la xarxa per haver excedit el temps màxim assignat per al seu lliurament en la destinació (temps de vida del paquet).

Protocols de suport a IP: ICMP (Internet Control Message Protocol)

ICMP s’encarrega d’informar sobre tot aquest tipus de falles en el dispositiu emissor de les dades, tot i que ICMP no pot corregir cap d’aquests errors que detecta, de la qual cosa s’encarrega el protocol TCP. Exemple: ping

Protocols de suport a IP: IGMP(Internet group management /multicast Protocol) Aquest protocol gestiona les transmissions multicast. El multicasting és un mètode de transmissió punt a multipunt, és a dir, permet a un node enviar dades a un grup seleccionat de nodes –no necessàriament a tots els nodes del segment de la xarxa on està l’emissor, cosa que seria una transmissió en mode difusió o broadcast–.

IGMP(Internet group management /multicast Protocol) El multicasting pot ser utilitzat, per exemple, a l’hora de fer teleconferències o videoconferències per Internet. Els routers fan ús del protocol IGMP per determinar quins nodes pertanyen a un determinat grup multicast i per transmetre les dades a tots els nodes d’aquell grup. Els nodes d’una xarxa també fan servir IGMP per entrar o sortir de grups multicast en qualsevol moment.

Protocols de suport a IP: ARP (address resolution Protocol) És el protocol que obté les adreces MAC (adreces físiques) d’un node i, llavors, crea una base de dades en què es relaciona l’adreça MAC de cada node amb la seva adreça IP (adreça lògica). Si un node necessita conèixer l’adreça MAC d’un altre node en la mateixa xarxa del qual només coneix l’adreça IP, el primer node utilitza ARP per enviar un missatge de difusió (broadcast) a la xarxa.

Protocols de suport a IP: ARP (address resolution Protocol)

El primer node utilitza ARP per enviar un missatge de difusió (broadcast) a la xarxa en el qual ve a dir “em caldria saber l’adreça MAC del node que té com a adreça IP la següent: ...”. Llavors, el node que té aquella adreça IP contesta i proporciona la seva adreça MAC.



Mode difusió o broadcast Quan un paquet de dades és enviat en mode difusió o broadcast, el paquet arriba a tots els nodes d’aquell segment de xarxa, que configura el domini de difusió o broadcast. Un enviament en mode broadcast s’expandeix per tot el domini de difusió a través dels concentradors (hubs), ponts i commutadors (switchs) i només és filtrat o aturat per un dispositiu de capa de xarxa, com ara un router o encaminador.

Mode difusió o broadcast

Classes de xarxes IP Una adreça IP conté dos tipus d’informació: la part corresponent a la xarxa.

la part corresponent al host o node.

Classes de xarxes IP

Classe C (/24) Small Network

Classe B (/16) Medium Network

Classe A (/8) Large Network

ID Xarxa ID Host

1 1 0

x w y z

ID Xarxa ID Host

1 0

x w y z

ID Xarxa ID Host

0

x w y z

Classes de xarxes IP: Classe A

Si s’utilitzen 7 bits per identificar les xarxes, podrem obtenir: 27 xarxes (128 xarxes), a cadascuna de les quals es poden connectar 224 màquines (concretament, una mica menys de 16.777.216 màquines).

Classes de xarxes IP: Classe B

Si s’utilitzen 14 bits per identificar les xarxes, es poden obtenir 214 xarxes (16.384 xarxes). A cadascuna d’aquestes xarxes s’hi poden connectar 216 màquines, això és, una mica menys de 65.535 màquines.

Classes de xarxes IP:Classe C

Si s’utilitzen 21 bits per identificar les xarxes, es poden obtenir 221 xarxes (2.097.152 xarxes). A cadascuna d’aquestes xarxes s’hi poden connectar 28 màquines, això és, una mica menys de 256 màquines.

Classes de xarxes IP

Classe E

Classe D

Reservat usos futurs

1 1 110

x w y z

Adreça difusió selectiva 1 1 1 0

x w y z

Classes de xarxes IP: Classe D

L’adreça de classe D no té cap octet dedicat a la xarxa ni cap altre dedicat a l’identificador d’ordinador perquè és una adreça de difusió selectiva (multicast).

Classes de xarxes IP: Classe E

Són adreces IP que s’han reservat per a futures utilitzacions. Normalment el Comitè d’Experts en Enginyeria d’Internet (IETF, Internet Engineering Task Force) les utilitza per investigar i, per tant, cap adreça de classe E s’utilitza a Internet.

Resum: Classes de xarxes IP

• Quan la identitat de l’ordinador és 0: és l’adreça de xarxa d’on esta connectat l’ordinador.

Ex: 192.168.0.0

• Quan la identitat de l’ordinador són tots 1: és una adreça de difusió (broadcast).

Ex: 192.168.0.255 • Quan tota l’adreça són 0 indica aquesta màquina.

Ex: 0.0.0.0.

Espais de direcció reservat Valors especials d’adreça


• Adreça loopback (127.x.x.x )

El loopback és un bucle que no surt de la màquina. Normalment, s’utilitza per comprovar les connexions de les màquines a les xarxes.

Ex: ping 127.0.0.1


Adreces publiques i privades

IPv4 Privada •No enrutable a Internet.

• Es pot assignar localment per l'organització.

•Han de ser traduïts per accedir a Internet.

Pública

•Requerit pels dispositius i hosts que es connecten directament a Internet.

•Ha de ser únic al món.

• Encaminades a Internet.

•Ha de ser assignats per ICANN.

• Les adreces IP reservades per a ús privat són les següents:

• De classe A: el rang 10.0.0.0-10.255.255.255

• De classe B: el rang 172.16.0.0-172.31.255.255

• De classe C: el rang 192.168.0.0-192.168.255.255

Adreces IP privades reservades

Adreces IP privades reservades

Resum:Adreces privades i reservades

Adreces privades

• A més de l’adreça IP, cada dispositiu en una xarxa TCP/IP té associada una màscara de subxarxa, que és un nombre de 32-bits (4 octets o bytes) que es combina amb l’adreça IP del dispositiu per determinar el segment de xarxa o la xarxa a la qual pertany el dispositiu.

• En dividir la xarxa en subxarxes, es crea un identificador únic per a cada subxarxa derivada del identificador de la xarxa.

Màscares de subxarxa

La creació de subxarxes té una doble finalitat:

• d’una banda, en treballar amb xarxes més petites permet controlar millor el trànsit de cada xarxa i, sobretot, reduir significativament el nombre de missatges en mode difusió o broadcast (que podrien acabar afectant el rendiment de la xarxa), i

• d’altra banda, permet assignar de manera més eficient un nombre limitat d’adreces IP.


• La màscara de subxarxa es crea al col·locar :

un 1 binari a cada posició de bit que representa la porció de xarxa i

un 0 binari en cada posició de bit que representa la porció de host.




Usant subxarxes podem:

• Utilitzar una única adreça de xarxa a través de múltiples ubicacions.

• Reduir la congestió de la xarxa mitjançant la segmentació de trànsit.

• Superar les limitacions de les tecnologies actuals.


En les xarxes on no es fa servir la creació de subxarxes (subnetting), les màscares de subxarxa prenen sempre valors per defecte, tal com mostra la taula:

Per defecte


Exemple estàndard Màscares de subxarxa

Quants bits s'utilitzen en una màscara

de subxarxa

254

Numero de Hosts 254

ID Xarxa ID Host

1

ID Subnet

0

128 64 32 16 8 4 2

65,534 8,128 4,064 2,032 1,016 508 16,256 32,512

0 254

254

Classe C Adreçament amb Subnet

Numero de Subnets

Per calcular el nombre de subxarxes, x, que es poden formar amb m bits prestats (m > 1) s’aplica la fórmula següent:

x ≥ 2m on 2m és el nombre d’adreces possibles

que es poden formar amb m bits.


Càlcul nombre de subxarxes

Per calcular el nombre de hosts, s’aplica la fórmula següent:

Hosts = 2n – 2 on n és el nombre de bits que s’utilitzaran

per la part de host a les quals cal restar les 2 adreces reservades (la de subxarxa i la de difusió o broadcast).

Càlcul nombre de hosts Màscares de subxarxa

Volem crear 2 subxarxes per a cada xarxa local dins d'una petita empresa.

Volem utilitzar el bloc d'adreces 192.168.1.0/24

Exemple creació 2 subxarxes Màscares de subxarxa

Calcular nombre de bits prestats:

x = 2m

El nombre de subxarxes és 2, per tant:

2 = 2m

m = 1

El nombre bits prestats es 1


El nombre de hosts sera la part de bits que ens quedin en la part de host, s’han prestat 1 bit per fer la subxarxa i per tant, tindrem (8 bits – 1 bit prestats= 7 bits):

Hosts = 2n – 2

Hosts = 28-1 – 2

Hosts = 27 – 2 = 128 -2 = 126

El nombre de hosts és 126


Subxarxes resultants:

Subxarxa 1: 192.168.1.00000000 = 192.168.1.0/25

Subxarxa 2: 192.168.1.10000000 = 192.168.1.128/25

La màscara de subxarxa será:

255.255.255.128

Exemple creació 2 subxarxes


Volem crear 3 subxarxes per a cada xarxa local dins d'una petita empresa.

Volem utilitzar el bloc d'adreces 192.168.1.0/24




x = 2m


3 = 2m

Per m=1 el resultat és 2

El valor que s’aproxima més és m=2



El nombre de hosts sera la part de bits que ens quedin en la part de host, s’han prestat 2 bits per fer la subxarxa i per tant, tindrem (8 bits – 2 bits prestats= 6 bits):

Hosts = 2n – 2

Hosts = 28-2 – 2

Hosts = 26 – 2 = 64 -2 = 62





Subxarxa 1: 192.168.1.00000000=192.168.1.0/26

Subxarxa 2: 192.168.1.01000000=192.168.1.64/26

Subxarxa 3: 192.168.1.10000000=192.168.1.128/26

Subxarxa 4: 192.168.1.11000000=192.168.1.192/26


255.255.255.192





Volem crear 6 subxarxes per a cada xarxa local amb IP 199.34.89.0 (una per cada departament de la institució o empresa on està instal·lada la xarxa).




x = 2m


6 = 2m

El resultat és m=3



El nombre de hosts sera la part de bits que ens quedin en la part de host, s’han prestat 3 bits per fer la subxarxa i per tant, tindrem (8 bits – 3 bits prestats= 5 bits):

Hosts = 2n – 2

Hosts = 28-3 – 2

Hosts = 25 – 2 = 32 -2 = 30





Subxarxa 1: 199.34.89.00000000 = 192.34.89.0/27

Subxarxa 2: 192.34.89.00100000 = 192.34.89.32/27

Subxarxa 3: 192.34.89.01000000 = 192.34.89.64/27

Subxarxa 4: 192.34.89.01100000 = 192.34.89.96/27

Subxarxa 5: 192.34.89.10000000 = 192.34.89.128/27

Subxarxa 6: 192.34.89.10100000 = 192.34.89.160/27

Subxarxa 7: 192.34.89.11000000 = 192.34.89.192/27

Subxarxa 8: 192.34.89.11100000 = 192.34.89.224/27


255.255.255.224


Exemple

Donada l’adreça de xarxa 192.168.30.0, indica quina màscara de subxarxa hauries d’escollir per tenir 4 subxarxes. Omple a continuació la taula.

Exemple subxarxes Màscares de subxarxa

Taula

Bits

Prestats

Octets no

zeros Hosts

2 192 62

3 224 30

4 240 14

5 248 6

6 252 2


En una xarxa de classe C la màscara per defecte és 255.255.255.0. Dels 8 bits possibles que tenim per prendre prestats de la màscara, hem de prendre 2 per crear 4 subxarxes (amb 2 bits hi ha 4 possibles combinacions).

Així doncs la màscara és 11111111.11111111.11111111.11000000 = 255.255.255.192.


Les 4 subxarxes per tant seran: 110000000.10101000.00011110.00 000000 =192.168.30.0 110000000.10101000.00011110.01 000000 =192.168.30.64 110000000.10101000.00011110.10 000000 =192.168.30.128 110000000.10101000.00011110.11 000000 =192.168.30.192

En cadascuna de les subxarxes hi ha 2 adreces que no podem utilitzar (la primera adreça que

correspon a la subxarxa, i l'última adreça que és la de difusió de la subxarxa). La taula queda per tant de la següent manera.


La taula queda per tant de la següent manera.

Exemple subxarxes



de subxarxes

Quan es va dissenyar IPv4 es creia que el seu gran nombre d’adreçes IP (232= 4.294.967.296) seria suficient per a poder suportar el gran creixement que s’esperava d’una xarxa com Internet. El 3 de febrer de 2011, l’ICANN va assignar els últims blocs lliures als RIRs (Registre Regional d’Internet), esgotant el pool d'adreces IPv4 disponibles.


de subxarxes Actualment, la majoria dels equips d’Internet utilitzen encara l’adreçament IPv4 encara que la seva assignació s’hagi esgotat. Opcions per atenuar l’esgotament d’IP´s: Ús de xarxes privades.

NAT (Network Address Translation, traducció d'adreces de xarxa).


de subxarxes


de subxarxes

Opcions per atenuar l’esgotament d’IP´s: Hosting virtual basat en noms.

Control exhaustiu de registres d'Internet regional en l'assignació d'adreces als registres locals.

Reenumeració de xarxes per recuperar amplis blocs d'espai d'adreces assignats en els primers dies d'Internet.


de subxarxes


de subxarxes


de subxarxes

10x32 b

its =

40 o

cte

ts)


de subxarxes

Prefix binari valor

Prefix HEX valor

Fracció espai d’adreçes

Reservat 0000 0000 - 1/256

Global unicast adreçes

001 2 or 3 1/8

Link-local unicast adreçes

1111 1110 1000 FE8 1/1024

Unique local unicast adreçes

1111 1100 FD 1/256

Multicast adreçes

1111 1111 FF 1/256

Prefixes IPv6


de subxarxes

El protocol IPv6 té ja més de 10 anys de vida, però, es pot dir que encara té el desenvolupament d'un nadó. Segons un estudi de Google, en l’any 2008, l’ús d’IPv6 en Internet era menys del 1%. No obstant, IPv6 ja esta plenament suportat en la majoria de sistemes operatius moderns.


de subxarxes

Per fer la transició d'IPv4 a IPv6 cal: Actualitzar les aplicacions de suport a IPv6 Actualització d'infraestructura d'enrutament per suportar IPv6 Dispositius d'actualització per admetre IPv6 Actualització de DNS amb registres per IPv6 Actualitza hosts per als nodes IPv4/IPv6

6.1.3. Enrutament

La funció encarregada de seleccionar les rutes que deuen seguir les dades a traves de la xarxa s’anomena enrutament, i es realitza en la capa de xarxa. Els processos d’enrutament son realitzats per uns dispositius especials, anomenats enrutadors o routers.

http://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=VkEe13NLKGQSuM&tbnid=Alxj6acgbh6piM:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.amazon.com%2FCisco-RV016-16-port-100-Router%2Fdp%2FB0001XU8BW&ei=cL77UoG0DcrI0wWR_ICIAw&bvm=bv.61190604,d.ZGU&psig=AFQjCNHbSL263owgRlo83jUc63G3TMzqjA&ust=1392316363843354

6.1.3. Enrutament

6.1.3. Enrutament

6.1.3. Enrutament

Els routers coneixen la ubicació dels possibles destinataris gracies a que utilitzen els seus propis mapes. Aquests mapes son representacions de la topologia de la xarxa que s'emmagatzemen en unes taules anomenades taules d’enrutament.

6.1.3. Enrutament

6.1.3.1. Classificació dels mètodes

d’enrutament

Enrutament estàtic Enrutament dinàmic:

RIP (Routing Information Protocol)

EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing

Protocol)

BGP (Border Gateway Protocol)

OSPF (Open Shortest Path First)


d’enrutament Enrutament estàtic


d’enrutament Activitat enrutament estàtic


d’enrutament Enrutament dinàmic: RIP

És un dels protocols més utilitzats des de l’inici d’Internet. Té les següents característiques: -És un protocol de vector-distancia que utilitza el compte de salts per a determinar la millor ruta al desti. El valor màxim es de 15. -No té en compte la velocitat de transmissió dels enllaços, pel que pot determinar una ruta més lenta com la millor.


d’enrutament Enrutament dinàmic: RIP - Inclou l’adreça IP del següent enrutador.

- Enrutador envia cada 30 segons, informació d’actualització de les taules als seus veïns.

- Quan existeixen varies rutes per arribar al mateix destí, es selecciona aquella que té un compte de salts menor.

- La determinació del nombre de xarxa del destí es realitza aplicant la màscara de classe corresponent a l’adreça.


d’enrutament Enrutament dinàmic: RIPv2 Corregeix les deficiències més importants de RIPv1:

- Enviament de prefixes de xarxa i subxarxa amb les adreces, el que permet suportar subxarxes.

- Actualització de les taules d’encaminament mitjançant l’enviament de la informació a l’adreça de difusió de classe D 224.0.0.9. Ofereix major rendiment en la xarxa al reduir el tràfic generat.

6.2. Protocols de transport. Protocol

TCP/UDP


TCP/UDP


TCP/UDP

Segment TCP


TCP/UDP

Segment UDP


TCP/UDP Port

Cada procés que s’estigui executant en una màquina té assignat un nombre de port. S’anomena sòcol o socket d’un procés el parell format per (a) el nombre de port del procés i (b) l’adreça IP del host on el procés s’està executant.

Exemple de nombre de port

El nombre de port predeterminat per a un servei HTTP és el 80; si l’adreça IP d’un host

on s’està executant un servei HTTP és 10.44.8.81, llavors el sòcol del servei HTTP en

aquell host seria 10.44.8.81:80.

És a dir, el host assumeix que qualsevol sol·licitud que arribi al port 80 serà de tipus

HTTP.

6.3. Protocols d’aplicació Familia TCP/IP Protocol TCP/IP OSI

TCP UDP

Ethernet Frame Relay

Token Ring

ATM

Aplicació

Transport

Network Interface

HTTP Aplicació

Transport

Xarxa

Enllaç dades

Presentació

Sessió

Física

Internet

FTP

SMTP

DNS

POP3

SNMP

IPv6 IPv4 ARP IGMP

ICMP

MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200 hores)

UF1869: Anàlisi del mercat de productes de comunicacions (90 hores)

UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa telemàtica (80 hores)

UF1871: El·laboració de la documentació tècnica (30 hores)

Relació d’unitats didàctiques per

mòdul formatiu

1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.

2. Principis de transmissió de dades.

3. Medis de transmissió guiats.

4. Medis de transmissió sense fils.

Contingut

5. Control d’enllaç de dades.

6. Protocols.

7. Equips d’interconnexió de xarxa.

Contingut

1. Dispositius d’interconnexió de xarxes

1. Funcions i model de referència OSI

2. Prestacions i característiques

3. Influència sobre les prestacions de la xarxa

4. Catàlegs de productes d’equips d’interconnexió de xarxa

7. Equips d’interconnexió de xarxa

7.1. Dispositius d’interconnexió de

xarxes Dispositius d’interconnexió de xarxes

Bridge o pont

Concentrador o hub

Switch o commutador

Dispositiu Wifi

Encaminador o router

7.1. Dispositius d’interconnexió de

xarxes

7.1.1. Funcions i model de referència

OSI

7.1.2. Prestacions i característiques Concentradors o hubs Funciona com un repetidor però permet la interconnexió de múltiples nodes. El seu funcionament és relativament simple doncs rep una trama de Ethernet, per un dels seus ports, i la repeteix per tots els seus ports restants sense executar cap procés sobre les mateixes. Opera a la capa física del model OSI.

7.1.2. Prestacions i característiques Concentradors o hubs

http://2.bp.blogspot.com/-wOhkudmRgdU/TWVCsTtfV4I/AAAAAAAAAGY/V3_SHkt-TqI/s1600/hub.jpg

http://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=hubs&source=images&cd=&cad=rja&docid=DYoPXuJvE6HyGM&tbnid=0pXLNWcibu4RbM:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fusers.skynet.be%2Ffa955413%2Fswitch_hub_router.html&ei=S8gzUZKRAaef0QWjzIHABw&psig=AFQjCNGfRkW05V3O-ohJiI2_sY4iMtWuZw&ust=1362434452727197

7.1.2. Prestacions i característiques Concentradors o hubs

7.1.2. Prestacions i característiques Bridge o Pont Permet interconnectar xarxes de diferents topologies i diferents protocols a nivell MAC i a nivell d’enllaç.

7.1.2. Prestacions i característiques Switches o Commutadors Permet l’interconnexió de xarxes a nivell d’enllaç de dades. A diferencia dels bridges, els switches només permeten connectar LAN que utilitzen els mateixos protocols ( a nivell físic i nivell d’enllaç). La seva principal funció consisteix en segmentar una xarxa per augmentar el seu rendiment.

7.1.2. Prestacions i característiques

Switches vs Hubs

http://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=GVJhw2zBgsiXmM&tbnid=6pR5-eW2fSIK-M:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fwbrowser04.blogspot.com%2F2010%2F06%2Flan-devices.html&ei=zGcIU--xOeST0QX04IDAAg&bvm=bv.61725948,d.d2k&psig=AFQjCNFSP59dTb5PVfSxyuab8KROGymplg&ust=1393146152247772


Switches vs Hubs

La diferència principal entre els hubs i els switches es basa en la forma en que distribueixen les dades de la xarxa, la qual cosa afecta directament els costos i la disponibilitat de l'ample de banda.


Routers o encaminadors És un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa.

http://indonetworksecurity.com/network-security/cisco-routers-and-catalyst-settings-through-telnet-with-username-and-password.htm/attachment/cisco-router


Routers o encaminadors










Routers vs switches Un switch igual que un router és també un dispositiu d'emmagatzematge i reenviament. La diferència fonamental és que el commutador opera a la capa 2 (capa d'enllaç) del model OSI, de manera que per enviar una trama es basa en una direcció MAC, al contrari d'un router que empra per enviar un paquet l'adreça IP.

7.1.3. Influencia sobre les prestacions

de la xarxa Domini de col.lisions L'àrea de xarxa on s'originen les trames i es produeixen les col·lisions s'anomena domini de col·lisions.

7.1.3. Influencia sobre les prestacions

de la xarxa Domini de broadcast

El domini de broadcast MAC inclou tots els dispositius de la LAN que reben difusions de trames a través d'un host a totes les altres màquines en la LAN.

Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne

Education