1 Tema 2 - Metodologia experimental Objectius • Entendre i saber diferenciar entre validesa interna i externa. • Entendre i saber diferenciar entre selecció i assignació de la mostra. • Ser capaç de representar un disseny experimental esquemàticament. • Conèixer algunes de les amenaces a la validesa interna. • Conèixer les tècniques de control adreçades a millorar la validesa interna. • Saber classificar els dissenys experimentals. • Conèixer les principals característiques de les dues estratègies de comparació (intersubjecte i intrasubjecte). • Conèixer els dissenys factorials i les seves variants més importants. • Entendre el concepte d’interacció. ESQUEMA 2.1. Conceptes bàsics 2.2. Dissenys intersubjecte unifactorials 2.3. Dissenys intrasubjecte unifactorials 2.4. Dissenys factorials
15
Embed
Metodologia en Psicologia - Tema 2 - Metodologia Experimental
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1
Tema 2 - Metodologia experimental
Objectius
• Entendre i saber diferenciar entre validesa interna i externa.
• Entendre i saber diferenciar entre selecció i assignació de la mostra.
• Ser capaç de representar un disseny experimental esquemàticament.
• Conèixer algunes de les amenaces a la validesa interna.
• Conèixer les tècniques de control adreçades a millorar la validesa interna.
• Saber classificar els dissenys experimentals.
• Conèixer les principals característiques de les dues estratègies de comparació (intersubjecte i
intrasubjecte).
• Conèixer els dissenys factorials i les seves variants més importants.
• Entendre el concepte d’interacció.
ESQUEMA
2.1. Conceptes bàsics
2.2. Dissenys intersubjecte unifactorials
2.3. Dissenys intrasubjecte unifactorials
2.4. Dissenys factorials
2
2.1. Conceptes bàsics
2.1.1 Exemple “Viatge a través d’un experiment”
Hipòtesi: Si s'utilitza un mètode d'ensenyament assistit per ordinador (EAO), llavors
incrementarà el rendiment a mates.
VI: Mètode d’ensenyament; VD: Rendiment en mates
Variables de context: coneixements previs de mates, intel·ligència, interès per la informació.
La manera en com tractem aquestes últimes variables és important en determinats
experiment.
2.1.2 Característiques dels experiments
- Relacions causals. El propòsit del disseny experimental és una característica de l’experiment.
- Manipulació VI: L’investigador crea les condicions per a que es produeixin determinats nivells
de la VI i els administra a cada participant abans de mesurar la VD. L’experimentador
determina que és experimentalment fort respecte una situació que determina que no ho sigui i
que, en el moment en què es subministra l’estímul a la persona, l’experimentador controla.
Dos exemples en què hi ha o no la possibilitat de manipular la VI
1. La fluïdesa verbal de les dones és superior a la dels homes. VD: fluïdesa verbal (el que
jo vull explicar); VI: sexe. En aquest cas no podem manimpular la VI perquè no podem
decidir si una persona es home o dona.
2. L’adherència terapèutica (que les persones compleixin el que se’ls diu en la terapia) es
veu facilitada pel fet que pacient i terapeuta siguin del mateix gènere. VD: l’adherència
terapéutica (el que vull explicar); VI: concordança en el gènere de pacient i terapeuta.
En aquest cas, podríem manipular la VI tenint un grup d’homes (o dones) i distribuir-
los en dos grups, un amb un terapeuta home i un terapeuta dona (amb això controlem
la validesa externa, que ens permet generalitzar).
- Control: L’experimentador pren una sèrie de precaucions per evitar que les variables
estranyes (variables del context, n’hi ha algunes que poden emmascarar, variables
confusionistes, i n’hi ha d’altres tipus) provoquin confusió.
Hi ha una absència d’espurietat (la tercera condó per parlar de relació causal) que està
especialment relacionada amb el concepte de control.
- Tècnica de control: constància. (exemple mates) Es necessiten dos grups (si aquest
dos grups són molt heterogenis no funciona i es produeix espurietat). Aquesta tècnica té com
objectiu fer que les variables confusionistes, deixen de ser variables i passen a ser constants.
Un problema d’aquesta tècnica és que és difícil trobar gent que compleixi el perfil que
nosaltres volem. Un altre seria que no podem saber si he homogeneïtzat la mostra i controlat
totes les variables (impossibilitat pràctica de ser exhaustiu). També seria un problema el no
poder generalitzar els resultats degut a l’homogeneïtat de la mostra i l’especificitat d’aquesta.
3
- Tècnica de control: assignació aleatòria (randomització). El seu propòsit és utilitzar
l’atzar per equilibrar els grups que volem comparar. El problema que es pot produir és que
l’atzar no distribueixi els grups de manera equilibrada, això dependrà de la mida de la mostra
(a mesura que la mostra es fa gran, la possibilitat que la mostra quedi ben repartida
augmenta). Sempre que hi ha assignació aleatòria hi ha manipulació de VI, però no sempre que
hi ha manipulació de VI hi ha assignació aleatòria (possible pregunta d’examen).
- Aleatorització
2.1.3 Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar en el disseny experimental
2.1.4 Fonts especials d’error
• Expectatives de l’experimentador
• Pèrdua de subjectes (no aleatòria)
• Regressió a la mitjana
4
2.1.5. Avaluació d’efectes: introducció al concepte de significació
1.Distribució sota el supòsit de no diferències
2. Rang de valors més freqüents
3. Situar d en la distribució teòrica
4. Establir nivell de significació
2.1.6. Propietats que s’ha d’exigir als experiments
• Validesa
• Fiabilitat
• Sensibilitat
Recordar que…
Per parlar de disseny experimental cal que hi hagi:
• Manipulació de la/es VI/s
• Aleatorització:
Disseny exp. Intersubjecte: Equilibrat
Disseny exp. Intrasubjecte: Contrabalanç o Reequilibrat
5
2.2 Dissenys intersubjecte unifactorials
Dissenys experimentals caracteritzats per la presència d’una sola VI (unifactorial) i per assignar
a l’atzar els subjectes a una de les condicions
És intersubjecte perquè comparo respostes de participants diferents. Fa una repartició
aleatòria sense restriccions.
2.2.1 Disseny de grups aleatoris
Assignació aleatòria sense restriccions
2.2.2. Disseny de grups aleatoris amb blocs
Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig.
Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc.
6
Disseny de grups aleatoris amb un subjecte per nivell i bloc
(constància: només intervenen en el estudi estudiants que tenen un nivell baix, és a dir,
mantenim el coneixement previ constant. En el cas de l’assignació aleatòria de grup aleatoris
agafo un grup i realitzo una repartició a l’atzar amb dues categories de la VI.)
2.2.3. Dissenys especials
León i Montero (2003): placebo (Placebo: utilitzem una condició control que reprodueix tots
aquells aspectes del tractament que es consideren innocus (sense efecte)) i doble cec (cec és
l’aspecte que estem intentant contrastar d’un tractament per exemple. Simple cec: qui rep el
tractament no sap si està rebent el tractament actiu o el placebo. La versió del doble cec ni qui
rep el tractament ni qui l’administra saben si estan subministran o estan reben el tractament
actiu o el placebo)
2.2.4 Representació esquemàtica del disseny experimental
2.2.5. Síntesi
Fins ara hem treballat l’assignació a l’atzar i el
bloqueig principalment.
(constància: mantenir el mateix valor d’una
variable per a tots els participants)
(aparellament: és un tipus de bloqueig, busco
parelles de persones que comparteixen una
caract. i assigno cada parella amb un cas
experimental).
(bloqueig: quan abans d’assignar l’atzar controlem la mostra per assignar una variable?
7
2.3. Dissenys intrasubjecte unifactorials
2.3.1. contraposició de dues estratègies de comparació
Exemple: qualitat percebuda del vi. Es vol estudiar l’efecte de la informació que apareix en
l’etiqueta de les ampolles de vi sobre la qualitat percebuda del vi. Amb aquest objectiu es
dissenya una investigació amb dues condicions. VD qualitat percebuda del vi; VI: l’etiquetatge
de les ampolles sobre la procedència. V. Estranyes: si fuma o no (aquesta variable pot ser
confusionista). Per controlar aquesta última variable és fer que tota la mostra sigui no
fumadora.
En la intersubjecte comparo respostes de subjectes diferents i en la intrasubjecte (compara
respostes dins dels mateixos subjectes) controlo l’ordre de presentació del que s’ha de valorar
ja que així controlo els desavantatges que s’explicaran més endavant d’aquest disseny, en
aquest cas, la valoració de la qualitat del vi. Tots els participants rebran totes les categories de
la variable independent.
En un disseny inter l’objectiu principal és trobar grups equivalents i equiparables entre ells en
el cas dels intra cal buscar períodes de presentació equivalents.
8
2.3.2. Avantatges i inconvenients de l'estratègia de comparació intrasubjecte
Avantatges
El subjecte actua com a control propi.
Economia de subjectes i procediment. És un disseny que epr obtenir el amteix
rendiment calen pocs participants.
Inconvenients
Efecte de persistència. Que es barregi el que es presenti primer amb el que es presenti
després.
Efecte de període. L’organisme que rep l’estimulació no sempre està igual i pot influir
en l’experiment. Pràctica, cansament, motivació, etc.
2.3.3. Tècniques de control associades a l'estratègia intrasubjecte
Contrabalanç: tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la
variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent.
Procediment:
1. Generar les permutacions possibles de tractaments (o nivells de la variable independent).
2. Assignar a l'atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació)
seleccionades (seleccionades perquè no sempre s’utilitzen tots els ordres possibles).
En el segon cas, els 30 participants passen per les dues proves. Hi ha una divisió de la variable
independent.
9
2.3.4. Síntesi
Exemple p. 31:
Nombre subjectes en la mostra? 48 subjectes
Quants ordres de presentació? 24 ordres de presentació
Nombre de subjectes en cada condició experimental supusant que hi han els mateixos? 48
subjectes
Nombre de subjectes en cada ordre de presentació? 2 subjectes
10
2.3 Dissenys factorials
2.4.1 Exemple: Un cas en què s’investiguen simultàneament diez Vis
Hipòtesi: el DAE (Desordre afectiu estacional) disminuirà amb a) l’exposició extra a la llum i b)
simultàniament amb la realització d’exercici aeròbic.
Amb aquest experiment (no unifacotrial) puc esbrinar si realitzant el que demanen cada una
de les Vis provoca un efecte determinat. No vull saber si independentment les VI provoquen
un efecte, vull saber si conjuntament provoquen un efecte (interacció).
Enlloc de tractar el tema de l’article (llum, esquí...) parlarem de:
Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir
en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d'un «efecte
d'experimentador» en els nois pel fet que l'experimentador sigui una dona jove.