Memòria final de pràctiques - Practicum

Memòria f inal de pràctiques

Període: 18 Juliol - 3 Setembre 2013

Lliurament: 18 Setembre 2013

Guillem Roig Collell

Univet Edificio Astrolabio, Avda Cerdanyola, 92 08172 Sant Cugat (Barcelona) T 93 584 33 88 [email protected] www.univet.es

Servicio de Diagnóstico Veterinario, s.l.

http://www.univet.es


Índex

Introducció 2 Introducció teòrica 2 Objectius 2Descripció de l’entitat 2 Al·lèrgia 3 Parasitologia 3 Microbiologia 4 Histopatologia 4 Hormones 4Metodologies emprades 4 Tècniques clàssiques de cultiu 4 Antibiograma 6 Proves bioquímiques 7 Tincions 8 ELISA 9Cronograma 11

Bibliografia 13

Univet Guillem Roig Collell

Memòria f inal de pràctiques 1

Introducció

Introducció teòrica

A Univet s.l la línia de treball es basa, principalment, en l'anàlisi de mostres dermatològiques

d’animals provinents de centres veterinaris. La tecnologia en la qual s’emmarca el treball

realitzat inclou des de les tècniques clàssiques de cultiu fins a la utilització d’assajos per

immunoabsorció lligada a enzims (ELISA) tan per determinar el patró d'al·lèrgies de l’animal

com per diagnosticar infeccions per Sarcoptes o Leishmània.

Objectius

L’objectiu principal del treball realitzat a Univet és poder donar els resultats dels anàlisis de

forma fiable i acurada per tal d’ajudar als veterinaris a diagnosticar correctament les

patologies del pacient que s’ha rebut la mostra. A més, juntament amb els resultats purament

objectius, també s’hi ajunta una recomanació de tractament provinent d’una veterinària

experta en dermatologia animal.

Descripció de l’entitat

Univet s.l. és una petita empresa situada a Sant Cugat que es dedica a analitzar mostres

d’animals provinents de centres veterinaris; sobretot gossos i gats, però també de cavalls,

conills i inclús d’altres més exòtics. Estan especialitzats en patologies de caire cutani, però el

seu ventall de diagnòstic és molt més ampli, a més, també ofereixen una sèrie de productes

pel tractament d’aquestes malalties (alguns provinents del seu departament de I+D).

Els tipus de proves que es realitzen es divideix en diagnòstic d'al·lèrgies, parasitologia,

microbiologia, endocrinologia i finalment dermatopatologia.



Al·lèrgia

Pel que fa a la detecció d'al·lèrgies s’usa la tècnica ELISA i es realitza en gossos, gats i cavalls.

S’usen diferents tipus de tests, a grans trets podem diferenciar el Test screening, que

consisteix en una prova on sabrem si l’animal en qüestió és al·lèrgic a algun antigen del

territori, i si aquest és de interior o exterior; aquí no es concreta quin antigen és. Un test més

específic és el Panell Unitest, que consisteix en obtenir exactament quines al·lèrgies té aquell

animal front antígens exteriors, interiors o ambdós. Cal dir que el més comú és realitzar

primer el Test Screening i si es positiu realitzar el Unitest, tot i així, es pot realitzar

directament el Unitest.

A més trobem també el Test d’aliments, on s’analitza si l’animal és al·lèrgic a algun component

alimentari.

Al·lèrgens Unitest: Acarus siro, D.farinae, Tyrophagus putrescentiae, Phleum pratense, Dactylis

glomerata, Cynodon dactylon, Artemisa vulgaris, Rumex acetosa, Plantanus, Olea europeaea,

Malassezia spp., Flea, Lepidoglyphus destructor, D. Pteronyssinus, Lolium perenne, Poa

pratensis, Plantago lanceolata, Parietaria judaica, Chenopodium álbum, Cupressus arizonica,

Betula pendula, Aspergillus fumigatus, Penicillium notatum, Alternaria alternata.

Al·lèrgens alimentaris: vedella, blat, pollastre, soja, porc, ous, llet, patates, peix, arròs, xai i

blat de moro.

Posterior a la realització del Unitest, l’empresa Univet ofereix la possibilitat de realitzar una

vacuna per tal de tractar l’al·lèrgia de l’animal (aquesta vacuna no es realitza al centre on

s’han dut a terme les pràctiques).

ParasitologiaLes proves de parasitologia realitzades al laboratori són dues, una per detectar infeccions

sarcòtiques i l’altre per detectar leishmaniosi. Les dues es realitzen mitjançant tècniques

ELISA; per sarcoptes s'utilitza TEST SARCOPTES-ELISA 2001® DOG (Afosa), i per Leishmània

és INGEZIM LEISHMANIA (INGENASA).

Univet ofereix altres test de parasitologia al veterinari, tot i això aquests no es realitzen en el

propi laboratori sinó que són enviades a altres laboratoris. Una és la PCR QUANTITATIVA DE

LEISHMANIA (prova altament sensible) que s’envia al servei de Genètica Molecular de la UAB i

l’altre és la PCR PER LA DETECCIÓ DE LA ICTIOSIS EN GOLDEN que és enviada als laboratoris

Laboklin a Alemanya.

MicrobiologiaA laboratoris Univet s.l. és realitzen varies proves microbiològiques per tal de determinar el

patogen causant de la infecció a l’animal i/o els antibiòtics amb el qual es poden tractar. Per

poder determinar-ho es fa la sembra en diferents medis de cultiu més o menys selectius i



també de diferencials, juntament amb tincions, proves bioquímiques, i en alguns casos, es

realitzen diferents tipus de tires API® per saber més concretament quina és l’espècie

bacteriana. A més també es realitzen antibiogrames amb la tècnica de disc per tal que el

veterinari pugui aplicar el tractament més adequat per eliminar el patogen en qüestió. Els

antibiòtics utilitzats en l’antibiograma poden variar en funció de l’origen de la mostra, l’espècie

animals de la que s’ha extret i/o del tipus de bacteri (gram positiu o negatiu) de interès.

HistopatològigaL’observació de biòpsies i citologies no es realitza al laboratori, s’envia a l’empresa Citopat

Veterinaria per tal d’obtenir els resultats pertinents.

HormonesIgual que amb les mostres d’histopatològiga les mostres rebudes per la quantificació

d’hormones T4, T4 lliure, TSH i Cortisol s’envien a Laboratoris Immunovet per tal que realitzin

els anàlisis demanats.

Metodologies emprades

Com a estudiant en pràctiques en aquesta empresa, juntament amb altres estudiants que

també han efectuat l’estada, hem realitzat diferents tasques mitjançant metodologies diverses

explicades a continuació.

Tècniques clàssiques de cultiu microbiològic[1,2,3]

Una bona part de les mostres que arriben cada dia són per realitzar cultius microbiològics. El

mètode emprat en aquest apartat ha sigut el següent: el més rellevant de cada mostra era

l’origen, ja que d’aquest dependrà els medis que s’utilitzen per fer-ne el cultiu; és divideix

principalment entre 4 grups:

-Pell: Acostuma a venir amb un hisop, tot i que també poden enviar una biòpsia suspesa amb

sèrum. És sembra en Agar sang, McConkey i Sabouraud (per ordre en que s’ha de sembrar

l’hisop per evitar inhibició de creixement degut al contacte amb els medis). Les plaques són

revisades passat un període de 24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3 dies

serà considerat com a cultiu negatiu.



-Òtic: Normalment en mostres òtiques envien dos hisops per

separat, un de l’orella dreta i un de l’esquerra. En aquest cas

el mètode utilitzat és traçar una línia amb un retolador

permanent a les plaques a utilitzar i fer l’estria de cada hisop

en mitja placa, indicant el que prové de la dreta i el de

l’esquerra. Els medis utilitzats per aquestes mostres són

Agar sang, McConkey, Cetrimide i Sabouraud (escrit per

ordre de sembra de l’hisop). En aquest cas també sembrem

en Cetrimide degut a que és un medi selectiu per

Pseudomonas; els quals causen infeccions òtiques

freqüentment. Les plaques són revisades passat un període

de 24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3

dies serà considerat com a cultiu negatiu.

-Orina[4]: Mitjançant una nansa calibrada de 10µl s’introdueix la nansa a

l’orina i és sembra el que s’ha quedat retingut al cercle superior de la

nansa. Es sembra realitzant una ralla de dalt a baix de la placa i

una estria que creu-hi amb la ralla sembrada de dalt a baix.

Només s’utilitza el medi Crom urine, ja que es un medi selectiu i

diferencial específic per infeccions d’orina. Segons la morfologia i

color de les colònies que hi creixin podrem identificar el bacteri

causant d’aquesta infecció. El cultiu serà revisat passat un període de

24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3 dies serà

considerat com a cultiu negatiu.

-Pèls[5] (sospita de dermatòfits): Les mostres de

pèls s’envien a Univet per tal d’esbrinar si la

patologia dèrmica està causada per fongs

dermatòfits. El mètode utilitzat consisteix en la

sembra en una placa formada per mig medi

Sabouraud i mig medi DTM. Es dipositaran 3 pilots

de pels a cada un dels medis i es segellarà la

placa amb Parafilm® per evitar l’assecament dels

medis, ja que aquests microorganismes tenen un

creixement més lent i la seva incubació a l’estufa

és molt més llarga; el cultiu serà revisat al cap de 7 dies a 28ºC. En cas de ser negatiu per

dermatòfits la primera setmana és donarà el resultat com a negatiu provisional, però no es

donarà el definitiu fins que no passin 3 setmanes més.



Plaques utilitzades per la sembra de d’una mostra òtica.

Fotografia dels medis utilitzats per la detecció de dermatofits prèvia i posterior a la sembra i incubació.

Imatge on es mostra el tipus d’estria utilitzat per sembrar mostres d’orina.

-Altres mostres[6]: És possible que l’origen de les

mostres no sigui cap dels 4 anteriors, en aquest

cas la responsable del laboratori decideix els

medis a utilitzar que creu més adequats. Moltes

vegades aquestes mostres són d’origen intern de

l’animal, i és necessari realitzar un cultiu

anaeròbic. El protocol per una mostra anaeròbica

és la següent: fer la sembra en Agar sang,

McConkey i Sabouraud en aerobiosi, i a més a

més, sembrar una placa Agar sang i una de

McConkey que seran incubades en anaerobiosi

(creat amb el kit AnaeroGen COMPACT). Les

plaques sembrades en anaerobiosi seran

revisades cada 24h durant 7 dies per tal de comprovar si hi ha creixement; si passat aquest

període si no hi ha creixement seran considerats com a cultius negatius.

Tots els medis utilitzats per l’apartat de microbiologia provenen de l’empresa MAIM.

Antibiograma [7,8,9]

En cas que el causant de la patologia en

l’animal sigui un bacteri, un cop aïllat es

procedeix a realitzar un antibiograma. En

quan als antibiòtics utilitzats hem fet servir

4 ventalls d'antibiòtics que varien en funció

de si el bacteri aïllat és gram positiu, gram

negatiu, si prové d’una mostra d’orina o si

l’animal afectat és un cavall. Tots els

antibiogrames es sembren en plaques de

Müller Hinton, excepte en el cas que els

bac t e r i s a ï l l a t s s i gu i n de l gène re

Streptococcus o Corynebacterium que son

sembrats en medi Müller Hinton Sang.

G r a m p o s i t i u : Amox i - c l a vu l a n i c ,

Cefalexina, Cefadroxil, Cefovecina, Ciprofloxacina, Enrofloxacina, Gentamicina, Cloramfenicol,

Doxiciclina, Clindamicina, Oxacilina, Tobramicina, Àcid fusídic, Sulfa Trimetroprim, Amikacina,

Marbofloxacina i Pradofloxacina.



Imatges de la colocació dels diferents discs d’antibiòtics i l’observació posterior dels halos generats.

Mètode utilitzat pel creixement de microorganismes anaerobics amb el generador i el indicador d’anaerobiosi.

Gram negatiu: Amoxi-clavulanic, Cefalexina, Ceftazidima, Cefovecina, Ciprofloxacina,

Enrofloxacina, Carbenicilina, Tobramicina, Gentamicina, Amikacina, Polimixina B, Meropenem,

Marbofloxacina i Pradofloxacina.

Orina: Amoxi-clavulanic, Cefalexina, Enrofloxacina, Ciprofloxacina o Oxacilina (només

Staphylococcus sp.), Doxiciclina, Sulfa Trimetroprim, Cefovecina, Cloramfenicol i

Marbofloxacina. Ampliació d’orina (en cas de moltes resistències): Ciprofloxacina,

Mero-penem, Cefadroxil, Gentamicina, Nitrofurantoïna i Pradofloxacina.

Cavall: Amikacina, Ceftiofur, Eritromicina, Enrofloxacina, Gentamicina, Polimixina B,

Penicil·lina G, Sulfa Trimetroprim i Marbofloxacina.

Proves bioquímiques[10]

Les proves bioquímiques usades ens han sigut de gran utilitat per obtenir més informació de

colònies aïllades on només amb la morfologia i tipus de creixement al medi no ens era suficient

per identificar-ne el gènere. Hem usat les següents proves:

Coagulasa

Aquesta prova permet identificar els microorganismes que

produeixen l’enzim coagulasa encarregat de convertir el

fibrinogen en fibrina; aquesta conversió permet coagular la sang.

Es duu a terme a partir d‘1ml de plasma de conill en un tub

d’assaig que s’inocula amb una colònia aïllada del bacteri. El

resultat serà coagulasa positiu o negatiu en cas de coagular o no

el sèrum. S’acostuma a usar en Staphylococcus sp. aïllats en cas

de no haver pogut indetificar-lo amb un mètode més acurat. Els

que són coagulasa positius (p.e: S. aureus) tendeixen a ser més

patògens i mostrar més resistències que els negatius.

Catalasa

És un mètode per determinar si el bacteri crescut al cultiu té l’enzim catalasa, que és

l’encarregat d’hidrolitzar el peròxid d’hidrogen. L’hem usat per diferenciar colònies dubtoses

entre Staphylococcus sp. i Streptococcus sp. S’agafa una colònia aïllada i es submergeix en

peròxid d’hidrogen, si és positiu es formaran bombolles al voltant del inòcul agafat.

Staphylococcus és positiu i Streptococcus és negatiu, tot i això, el Streptococcus pot fer una

reacció parcial que s’anomena pseudocatalasa.



Es mostra una reacció coagulasa positiva (primer tub) i una negativa (segon tub).

Oxidasa

Aquest test serveix per saber si un bacteri produeix alguna

de les citocrom c oxidases. Aquest enzim catalitza una

reacció d’oxidació/reducció fent servir O2 com acceptor

d’electrons. Es realitza posant una gota de reactiu Oxidase

Reagent (BioMérieux®) a un tros de paper de filtre i a

continuació es pica una colònia amb una nansa i s’escampa

per sobre la zona on hi ha reactiu. Per determinar que la

reacció es positiva la part de la colònia escampada s'haurà

de tornar de color blau fosc en menys de 30 segons; la

reacció serà negativa quan no canviï de color o ho faig

posterior a 30 segons.

API

En el casos on la identificació mitjançant morfologia colonial, proves bioquímiques o si es

necessari una identificació més acurada del bacteri que causa la patologia es procedeix a

utilitzar una galeria API®. Aquestes galeries consten d’una sèrie de pouets amb diferents

reactius que inoculant el bacteri en qüestió i

passat un període de incubació (variable segons

tipus d’API®) acaba donant un color si es positiu

o un altre si es negatiu (a vegades es necessari

afegir un reactiu posteriorment). A partir de les

reaccions positives i negatives és port

determinar quin gènere i, fins i tot espècie, hem

inoculat. De galeries API n’hi ha de diferents

classes, les utilitzades durant el període de pràctiques han sigut: API 20 E (Enterobacteris),

API 20 NE (Bacil gram negatiu no enterobacteris), ID32 STAPH, API 20 Strep, API 20 A

(Anaeròbic).

Tincions [10]

Tinció de gram: La tinció de gram és la principal tinció en el món de la microbiologia. Ens

permet diferenciar entre els dos grans grups de bacteris, els gram positius (tenyits de color

violeta) i els gram negatius (tenyits de color vermell). A més ens permet diferenciar la seva

morfologia (cocs, bacils o filamentós). Aquesta tinció l’hem utilitzat quan hem tingut un

creixement fora del comú en el laboratori, d’aquesta manera ens permetia continuar amb la

identificació. A més, també ens ha servit com a tint per identificar Malassezia i altres llevats

crescuts en les plaques de Sabouraud. El procediment ha sigut fixar la mostra a un



Imatge de diferents galeries API llestes per ser llegides.

Imatge del reactiu utilitzat per realitzar el test de l’oxidasa. Es mostra el color en cas que el test sigui positiu i negatiu.

portaobjectes, posar-ho al recipient amb

cristall violeta durant 1 minut, rentat amb

aigua destil·lada, 1 min amb lugol, rentat

amb aigua destil·lada, submergir durant 30

segons en una solució d’alcohol i acetona,

rentat amb aigua destil·lada i 1 minut en

safranina. Es deixa assecar al aire i s’observa

al microscopi a 1000 augments amb oli

d’immersió.

Tinció amb blau de lactofenol: Al cap d’incubar de incubar durant 7 dies les mostres de pèl

rebudes per determinar la presència de dermatòfits es procedeix, en cas de que hi hagi

creixement sospitós (colònies blanques o color crema i canvi de color al medi DTM), a realitzar

una tinció mitjançant cinta adhesiva transparent o “celo” i blau de lacto-fenol. Es diposita una

gota d’aquest tiny a un portaobjectes i amb la cinta adhesiva es posa sobre la colònia i es

prem per tal que hi quedi mostra enganxada. A continuació es s’enganxa la cinta adhesiva al

porta perquè quedi impregnada amb el blau de lacto-fenol. Es deixa reposar durant 10 minuts

perquè el tiny penetri a dins l’estructura del fong i s’observi millor al microscopi. S’observa a

400 augments. A continuació es mostren unes imatges preses en aquest laboratori dels 3

possibles dermatòfits identificables.



Microsporum gypseum

Microsporum canis

Tricophyton

Imatges corresponents a tres tipus diferents de dermatofits a 400 augments.

Fotografia dels recipients utilitzats per realitzar la tinció de gram.

Tinció Diff-quick: Aquest tipus de tinció l’hem utilitzat per tenyir citologies que ens arribaven

sense tenyir. Posteriorment una veterinària de l’empresa procedia a observar al microscopi per

determinar el diagnòstic.

ELISA

La tècnica d’ELISA es de gran importància a l’empresa UNIVET. S’utilitza per diagnosticar

infecció per Sarcoptes, Leishmània i també per determinar les al·lèrgies dels animals. A grans

trets, els tres tipus d’ELISA es realitzen de manera similar, tot i que els temps d’incubació i els

reactius a utilitzar siguin diferents. Tots consten d’uns pouets específics on estan adherits els

antígens al fons. S’hi afegeix el sèrum amb el diluent corresponents i es deixa incubar. A

continuació es realitzen una sèrie de rentats per tal de treure tot allò que no ha hibridat amb el

antigen i que per tant, no ens interessa. S’inocula el anit-Ig corresponent, que dependrà del

tipus de Ig que es quantifiqui i l’espècie per la qual es fa la prova (ja que la cadena constant

on interacciona serà diferent

depenent de l’espècie). Aquest

anit-Ig està unit a un enzim

determinat que provocarà una

reacció al afegir el reactiu final

donant color en cas de ser

present. Aquest color serà

m e s u r a t p e r u n

espectrofotòmetre específic de

p l a que s E L ISA que en s

determinarà la llum retinguda

p e r c a d a p o u e t a u n a

determinada longitud d’ona.

Els resultats són traslladats a

una fulla Excel, on mitjançant

uns càlculs preestablerts

específics per cada prova

determinaran quins pouets són

negatius i quins són positius.

Sarcoptes[11]

Es fa una determinació quantitativa d’anticossos igG específics front l’àcar Sarcoptes scabiei

var. cansi (patogen de la sarna sarcòtica) en mostres de sèrum de gos.



Fotografies de diferents parts del procès per realitzar la tècnica ELISA.

Leishmània[12]

En aquest test es realitza una ELISA indirecte a partir de sèrum es quantifica la producció de

IgG específiques front Leishmània.

Al·lèrgies[13]

La prova de UNITEST i totes les seves variants realitzades a Laboratoris Univet és un

immunoassaig que detecta els anticossos IgE específics de cada al·lergen en mostres de

sèrum, de gossos, gats i cavalls.

Cronograma

Diluns Dimarts Dimecres Dijous DivendresMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIA

Lectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIs

Lectura antibiogramesLectura antibiogramesLectura antibiogramesLectura antibiogramesSembraSembraSembraSembraSembra

UNITESTUNITESTUNITESTUNITESTInici Continuació Inici Continuació

Enviament

ALLERCEPTSSARCOPTES SARCOPTESLEISHMANIA LEISHMANIA

VACUNESMATERIAL

Al començar el dia, el primer que es fa observar els creixement de la microbiologia sembrada

al dia anterior i anotar els passos a seguir amb aquestes sembres (antibiograma, tincions,

APIs…), també es llegeixen els APIs i es mesuren els halos dels antibiòtics. Al mateix temps

s’obren els paquets que arriben amb les mostres; s’identificaran i es classificaran segons els

anàlisis que demanin. A continuació es sembraran les mostres de microbiologia del mateix dia.

Tal i com mostra el cronograma, el procés de realització dels panells de ELISA d’al·lèrgies dura

dos dies, ja que ha d’estar incubant-se durant moltes hores. Dilluns i dimecres es comença i

s’acaba dimarts i dijous respectivament.

L’enviament de Allercepts són aquelles mostres (la majoria provinents d’Itàlia) que demanen

un tipus de prova d’al·lèrgia que no es realitza al laboratori de Univet, per tant és enviat a un

laboratori extern a realitzar-ho.



Com podem observar, dimecres i dijous es realitzen els ELISA de Sarcoptes i Leishmània, els

quals es poden finalitzar amb només un dia.

Tal i com està mencionat amb anterioritat en aquest informe, l’empresa Univet posa a

disposició dels veterinaris i els seus clients la possibilitat de realitzar una vacuna per poder

evitar les al·lèrgies que pateixen. A més també permeten realitzar vacunes contra

Staphylococcus que estiguin causant patologies persistents en l’animal. Aquestes vacunes són

realitzades en un laboratori extern a Univet, però un cop fetes si que són enviades a Univet per

tal de distribuir-les als clients. Aquesta tasca es realitza dimecres un cop realitzats tots els

anàlisis pertinents del dia.

Finalment divendres, un cop acabades les altres tasques, s’envia material necessari per enviar

mostres (hisops, tubs estèrils, porta-portaobjectes, fulls on s’indica les proves que es

demanen, etc) als veterinaris que ho demanen de forma gratuïta.

A més del que es mostra al cronograma, també es realitzen altres tasques descrites a

continuació (agrupades segons la freqüència en que s’efectuen):

CADA DIA: Recollir el material utilitzat, tirar el material bioperillós i netejar totes les

superfícies amb etanol al 70% al acabar. Apuntar els productes esgotats al llitat d’estocs.

CADA DILLUNS: Tirar mostres de la setmana més antiga emmagatzemades a la nevera i

preparar la caixa per guardar les mostres de la setmana entrant.

CADA DIVENDRES: Tirar totes les plaques acumulades de la setmana al dipòsit de material

bioperillós i tancar el cubell si està ple. Netejar les estufes amb etanol al 70%.

DIVENDRES ALTERNS: Rentar tubs prèviament auto-clavat utilitzats per preparar les plaques

d'antibiograma (rentats amb aigua normal, fregats amb un raspall i esbaldit amb aigua

destil·lada), deixar assecar, omplir-los amb Ringer lactat i auto-clavar-los novament juntament

amb els tubs antics ja utilitzats.

QUAN SOBRE TEMPS: Omplir caixes de puntes, ordenar els sèrums rebuts per nombre

identificador, ordenar i arxivar les histories dels clients, trencar tot el paper acumulat per tal de

protegir-ne les dades i realitzar els calibratges si són necessaris.



Bibliografia

Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y

Microbiología Clínica

Procedimientos en Microbiología Clínica:

[1] Capítulo 1a. Recogida, transporte y procesamiento general de las muestras en el

laboratorio de microbiología.

[2] Capítulo 10. Seguridad en el Laboratorio de Microbiología Clínica.

[3] Capítulo 32. Recomendaciones para la implantación de la normativa de calidad ISO 15189.

[4] Capítulo 14. La infección urinaria.

[5] Capítulo 45. Métodos microbiológicos para el diagnóstico, manejo y estudio de la infección

fúngica invasora.

[6] Capítulo 16. Bacterias Anaerobias en el Laboratorio de Microbiología Clínica: bacteriología

y aerología.

[7] Capítulo 11. Métodos básicos para el estudio de la sensibilidad a los antimicrobianos.

[8] Capítulo 38. Detección fenotípica de mecanismo de resistencia en gramnegativos.

[9] Capítulo 39. Detección fenotípica de mecanismo de resistencia en grampositivos.

[10] Capítulo 37. Métodos de identificación bacteriana en el laboratorio de microbiología.

Articles

[11] Hall SA. ELISA for the diagnosis of canine sarcoptic mange. Vet Rec. 2001 Mar

31;148(13):420.

[12] Sapierzyński R. Canine leishmaniosis. Pol J Vet Sci. 2008;11(2):151-8.

[13] Sousa CA, Norton AL. Advances in methodology for diagnosis of allergic skindisease. Vet

Clin North Am Small Anim Pract. 1990 Nov;20(6):1419-27. Review.

[14] Gershwin LJ. Immunoglobulin E-mediated hypersensitivity in food-producing animals. Vet

Clin North Am Food Anim Pract. 2001 Nov;17(3):599-619. Review.



http://www.seimc.org




http://www.seimc.org/documentos/protocolos/microbiologia/

http://www.seimc.org/documentos/protocolos/microbiologia/

Llibres

MICHEAL T.MADIGAN, JOHN M.MARTINKO, PAUL V.DUNLAP, DAVID P.CLARK. Brock,

biología de los microorganismos. Pearson educación, 2009 12ª edición. ISBN

978-84-7829-097-0

P.J QUINN, M.E.CARTER, B.MARKEY, G.R.CARTER. Clinical veterinary microbiology.

Mosby, 1994 9th edition. ISBN-13 978-0723417118.

G.S DE HOOG, J. GUARRO, J. GENÉ & M.J FIGUERAS. Atlas of clinical fungi. Centraalbureau

voor Schimmelcultures, 2000 2nd Edition. ISBN 90-70351-43-9.

THELMA LEE GROSS, PETER J.IHRKE, EMILY J.WALDER & VERENA K.AFFOLTER. Skin

diseases of the dog and cat. Blackwell Science Ltd, 2000 2nd edition. ISBN-13

978-0-632-06452-6.



ANNEX I

Univet Edificio Astrolabio, Avda Cerdanyola, 92 08172 Sant Cugat (Barcelona) T 93 584 33 88 [email protected] www.univet.es

Servicio de Diagnóstico Veterinario, s.l.



Valoració de l’entitat

La meva valoració de les pràctiques realitzades a l’empresa Univet ha sigut molt satisfactòria.

És una empresa on saben tractar amb alumnes de pràctiques que no tenen experiència

professional prèvia i això és de gran ajuda; el nivell de paciència és molt alt i expliquen tots els

procediments de manera molt clara i senzilla.

Des del primer dia que vaig començar les pràctiques em vaig trobar amb un ambient molt

agradable, tan de la meva responsable, com les altres persones que hi treballaven, i fins i tot

de les dues gerents de l’empresa, que van ser molt amables amb mi i els altres estudiants en

pràctiques.

Pel que fa als suggeriments de millora realment no se’m en acut cap. És un laboratori que

s’encarrega de fer un seguit d’anàlisis per patologies animals que abasten un ampli ventall de

tècniques i això permet obtenir experiència en diferents àmbits. Penso que he après molt, tan

del treball a un laboratori com del funcionament d’una empresa d’aquest sector.

Valoració personal

Com he comentat a l’apartat anterior, el que m’ha aportat aquesta estada ha sigut experiència

en diferents tècniques de laboratori, moltes de les quals són de caire microbiològic, i per tant,

de gran interès per a mi. Pel que fa el meu futur professional, encara no tinc decidit cap a quin

sector especific el vull enfocar, però aquestes pràctiques m’han servit per conèixer millor com

funciona un laboratori privat d’anàlisis, i això m’ajudarà molt alhora de decidir quina branca

escollir.

Penso que és molt recomanable per un estudiant de Microbiologia realitzar l’estada a l’empresa

Univet.


ANNEX I 1

Memòria final de pràctiques - Practicum

Documents