-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
1
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació
Mary Larsgaard Traducció catalana: Carme Montaner, Annamaria
Casassas, Noelia Ramos (Cartoteca de Catalunya. Institut
Cartogràfic de Catalunya). 1a versió. Apunts del curs impartit per
Mary Larsgaard i organitzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de
Catalunya (15-19 de novembre de 2004). Editat amb motiu de la “3a
Reunión IBERCARTO”. A Coruña, 2-3 d’octubre de 2008. © del text:
Mary Larsgaard © de la traducció catalana: Institut Cartogràfic de
Catalunya © de la publicació: Institut Cartogràfic de Catalunya
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
2
SUMARI I. Introducció
.......................................................................................................
3 II. Aspectes bàsics de les dades geoespacials
...................................................... 5
II.a. Aspectes bàsics dels mapes i de les imatges de
teledetecció ................... 5
II.b. Conceptes bàsics de les dades geoespacials digitals
............................ 11
III. Catalogació de documents cartogràfics electrònics:
Catalogació estàndard
....................................................................................
15
IV. Metacatalogació o catalogació de les dades geoespacials
digitals ................ 43 V. Catalogació comparada amb
metacatalogació a nivell de sèrie i de document individual
...............................................................................
57 Apèndix I. Camps de MARC21 pensats específicament per als
materials cartogràfics electrònics i dos camps de gestió de drets
...........................................................................................................
65 Apèndix II. Exemple del format de registre de metadades METS
...................... 71
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
3
I. INTRODUCCIÓ La introducció del món digital en la cartografia,
tant en els processos de catalogació com en la pròpia confecció i
suport del mapa, ha modificat les eines que fan servir les
cartoteques. A l’entrada del segle XXI, treballar en la descripció,
documentació i recuperació de la producció cartogràfica planteja
nous reptes –i grans interrogants– als professionals que s’hi
dediquen. Per encarar aquest repte, l’Institut Cartogràfic de
Catalunya (ICC) en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques
Universitàries de Catalunya (CBUC) organitzà l’any 2004 un curs
sobre catalogació de mapes pensat per a iniciar als professionals
en les noves tecnologies. Es va convidar Mary Larsgaard, adjunta de
direcció a la Map and Imagery Laboratory, Davidson Library de la
Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara que impartí un curs de 15
hores a la seu de l’ICC a Montjuïc sobre Electronic Cartographic
Materials: Cataloging and Metaloging. És prou coneguda
l’experiència de Larsgaard en aquests temes tant per la seva tasca
a l’Alexandria Digital Library com per les nombroses publicacions
sobre catalogació de mapes que ha dut a terme. Actualment és
directora, juntament amb Paige G. Andrew, de la revista “Journal of
Map & Geography Libraries: Advances in Geospatial Information,
Collections & Archives”. D’aquest curs del 2004 fou sobretot el
tema de la “metacatalogació” el que cridà més l’atenció. Les
cartoteques eren majoritàriament en suport paper i encara es
miraven el món digital amb una certa distància. En poc temps, però,
el panorama ha anat canviant i l’entorn digital s’ha anat
introduint amb més o menys força en una bona part de les
cartoteques. La “metacatalogació” es va fent cada vegada més
present i els professionals ens hem d’adaptar als nous corrents. No
és estrany, doncs, que en la 2a reunió Ibercarto, del Grupo de
Cartotecas Públicas Hispano-Lusas, celebrada a Lisboa el mes de
novembre de 2006, una de les seccions de treball es dediqués
precisament al tema de les metadades. D’aquí en sorgí la idea de
publicar les lliçons que sobre la matèria havia impartit la
professora Larsgaard a l’ICC l’any 2004. Encara que ja han passat
alguns anys, creiem que la introducció continua plenament vigent i
pot servir per a apropar nous conceptes i terminologia al món de la
catalogació de mapes. El curs s’impartí en anglès, però hem cregut
convenient de fer-ne les traduccions a l’espanyol i al català, que
han anat a càrrec d’Ángela Blanco de la Cartoteca Rafael Mas de la
Universidad Autònoma de Madrid i de Carme Montaner, Annamaria
Casassas i Noèlia Ramos de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic
de Catalunya. Presentem aquesta edició en CD-Rom com una primera
versió de treball que esperem sigui esmenada i complementada pels
membres d’Ibercarto de cara a fer-ne futures reedicions. També
esperem que sigui d’utilitat per anar introduint a les nostres
cartoteques les noves eines d’aquest segle XXI. Carme Montaner
(Institut Cartogràfic de Catalunya) Ángela Blanco (Universidad
Autónoma de Madrid)
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
4
Notes de la traducció En relació amb les traduccions d’aquests
curs, cal tenir en compte diversos factors. Primer de tot que el
text original respon més a uns apunts pròpiament del curs que no
pas a un text per a un manual. D’aquí que hi trobareu expressions
col·loquials de la professora quan parla amb els alumnes. D’altra
banda, poden haver-hi algunes discordances entre les traduccions
espanyola i catalana, quant a la terminologia o altres conceptes.
Així, per exemple, s’han traduït la totalitat dels exemples en la
traducció espanyola, en canvi s’han conservat algunes descripcions
en anglès en la traducció catalana, segons el criteri dels
traductors. És per això que hi hem inclòs també el text en anglès
ja que pot ajudar en cas de dubte. En tot cas, remarquem que és una
edició provisional i qualsevol esmena i/o comentari seran molt
benvinguts. També cal tenir en compte que moltes adreces
electròniques citades en les notes i en la bibliografia no estan
actualment operatives. Quan s’han pogut actualitzar ho hem fet. Si
això no ens ha estat possible, hi hem deixat l’adreça no operativa
perquè creiem que pot servir de referencia al lector. En cada cas
s’indica la data de consulta.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
5
II. ASPECTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS Els usuaris dels
materials cartogràfics necessiten cada cop més saber com utilitzar
els registres bibliogràfics, no només per poder decidir si un
document donat s’adequa a les seves necessitats, sinó també per tal
d’obtenir els detalls tècnics essencials per utilitzar aquest
material a nivell professional. Això vol dir que un catalogador
necessita conèixer els conceptes bàsics de les dades geoespacials
per ser capaç d’identificar quina informació és suficientment
important per incloure-la en un catàleg bibliogràfic. L’objectiu
dels capítols següents és intentar proporcionar aquests
coneixements elementals. Els catalogadors que vulguin més
informació sobre aquests aspectes poden consultar les abundants
obres introductòries publicades sobre cartografia. II.a ASPECTES
BÀSICS DELS MAPES I DE LES IMATGES DE TELEDETECCIÓ Introducció
Abans de continuar llegint, procureu-vos un globus terrestre i un
mapa topogràfic a gran escala del país o regió que vulgueu. Així, a
mesura que aneu llegint, podreu observar el que s’està descrivint
amb l’ajuda del globus terrestre i del mapa. Aquest apartat del
capítol vol explicar els conceptes de latitud i longitud (i de la
georeferenciació en general); l’escala, la projecció, la
quadrícula, el datum i l’el·lipsoide. Tota aquesta informació
resultarà més interessant per als usuaris experts en dades
geoespacials que per als usuaris de materials impresos. Els mapes
especialment, són construccions matemàtiques i geomètriques i, per
tant, tots els detalls tècnics esdevenen de vital importància per
als usuaris. Les Regles de Catalogació Angloamericanes
(Anglo-American Cataloguing Rules, AACR) tenen llistades en l’Àrea
5 les categories següents de materials cartogràfics:
• atles • diagrama • globus • mapa • model • perfil • imatge de
teledetecció • vista
Aquestes categories es poden dividir fàcilment en tres
grups:
• mapes: diagrama, mapa, model, perfil i vista • imatges de
teledetecció • documents compostos: només per mapes, només per
imatges de teledetecció, o
per ambdós alhora (atlas, globus) Els mapes són abstraccions,
simplificacions i generalitzacions de la realitat; per exemple, les
carreteres es representen en molts mapes en línies vermelles, però
certament en la realitat no tenen aquest color ni la mateixa
amplada que es mostra en els mapes. D’altra banda, les imatges de
teledetecció són registres que un sensor (per
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
6
exemple, una càmera) captura en un moment donat. En aquest cas,
l’amplada de la carretera de la imatge és l’amplada real existent
en el moment en què la imatge va ser captada pel sensor. La
discussió següent es centrarà en els elements generalment comuns
als mapes i a les imatges de teledetecció: la latitud i la longitud
(generalment georeferenciades), l’escala, la projecció, la
quadrícula, el datum i l’el·lipsoide/esferoide. Aquestes
definicions són tretes, si no s’especifica d’altra manera, del
United States. Department of Defense. 1994. Glossary of Mapping,
Charting, and Geodetic Terms. 4th edition, 21 january 1994.
[Washington, D.C.]: Department of Defense. (Military handbook;
MIL-HDBK850, GLOSXMCGTERMS). Una font d’Internet que inclou tots
aquests conceptes es troba a:
http://www.don-imit.navy.mil/glossary/ (consultat el març del
2005). Latitud i longitud: georeferenciació “Georeferenciació”,
terme també conegut com “geocodificació” és una manera de
referir-se amb una sola paraula als mètodes per a relacionar una
dada geoespacial amb la superfície de la Terra o amb una altra
esfera. Existeixen molts mètodes per establir aquesta relació, però
els més comuns són la latitud i la longitud, el sistema de
referència per coordenades, les adreces dels carrers, els codis
postals i els sistemes de cens nacionals. Els tres últims es
consideren georeferències “indirectes”, ja que no proporcionen un
parell de coordenades (generalment, el parell latitud/longitud o
les referències de les quadrícules) per la qual cosa ens
concentrarem en els dos primers mètodes mencionats. Comencem amb
els gràfics que il·lustren la latitud (línies imaginàries que
s’estenen des de l’est a l’oest, sempre paral·leles entre elles, i
que per això moltes vegades són anomenades “paral·lels”); la
longitud (línies imaginàries, també anomenades “meridians”, que
s’estenen des del nord fins al sud i que es van apropant a mesura
que arriben a cada pol d’una esfera), i la retícula (la xarxa
formada per les línies de la latitud i la longitud). Latitud i
longitud són universalment utilitzades per crear dades
geoespacials. Generalment, la latitud i la longitud només són
citats en els registres bibliogràfics quan:
1. s’utilitza un meridià que no és el de Greenwich, 2.
s’utilitza un altre sistema de georeferencició, 3. el catalogador
està creant metadades segons la norma per a dades geoespacials
digitals. La latitud es defineix com a una distància lineal o
angular mesurada al nord i al sud de l’Equador o de qualsevol
esfera o esferoide. Tot i que en aquesta secció del llibre ens
centrem en materials cartogràfics del planeta Terra, recordem que
aquestes característiques tècniques dels materials cartogràfics
serveixen també per a tots els cossos planetaris com són esferes o
esferoides. La longitud es defineix com una distància lineal o
angular mesurada a l’est o a l’oest d’un meridià de referència en
una esfera o esferoide. Tal com hem indicat abans, per la
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
7
Terra normalment s’agafa de referència el meridià de Greenwich;
en canvi, pels mapes pre-1900 molt sovint s’utilitzen altres
meridians.
Escala
L’escala és la proporció que existeix entre la distància en un
document geoespacial d’una àrea cartografiada i la mateixa
distància en la superfície real. Normalment, l’escala és
representada en el mapa per una o més de les maneres següents:
A. Amb una proporció representativa o fracció (ex. “Escala
1:24.000”, “1/24.000”) B. Amb una barra d’escala (vegeu la
il·lustració següent): Escala gràfica C. Amb una frase (ex. “Una
polzada [2,54 cm] és igual a una milla [1069,33 m.]”)
En la catalogació normalitzada dels materials en suport de
paper, és preferible utilitzar la relació representativa. Per a les
dades digitals, en canvi, és preferible mencionar la resolució
(l’objecte més petit que es pot discernir en el document), per
exemple: “resolució d’1 metre”, i en el camp de notes cal posar-hi
la menció de l’escala d’entrada (és a dir, l’escala del document en
paper que es va escanejar o digitalitzar per a obtenir-ne el
document digital), per exemple: “Escala d’entrada 1:24.000”. El
catalogador ha de tenir en compte que en el moment en què un
document amb dades geoespacials –tan en suport en paper com en
suport digital– és ampliat o reduït, l’escala donada com una
fracció representativa esdevindrà incorrecta i només l’escala
gràfica que s’amplia o es redueix en la mateixa proporció que el
document, donarà l’escala correcta.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
8
Projeccions
Tota temptativa de presentar els documents geoespacials com a
bidimensionals –sigui en un full de paper o en una pantalla
d’ordinador– esdevindrà un esforç inútil, ja que no es pot
representar una superfície tridimensional –la Terra– en dues
dimensions. La manera com els cartògrafs intenten aconseguir
aquesta tasca impossible és utilitzant projeccions. Una projecció
cartogràfica consisteix en un sistema de línies sobre un pla (és a
dir, una superfície bidimensional) que representa un sistema de
línies imaginàries en una superfície terrestre formalment
establerta. Aquesta és, doncs, la base dels mapes. Per als
catalogadors, això vol dir que quan la informació de la projecció
apareix en el document, s’ha d’incloure sempre en el registre
bibliogràfic. No obstant, si aquesta informació no apareix en el
document no és un error del catalogador i, per tant, no li cal
intentar calcular de quina projecció es tracta. Una manera fàcil de
visualitzar com funcionen les projeccions és agafar un full de
paper que sigui suficientment gran per embolicar el globus
terrestre, que esperem que encara tingueu al vostre davant mentre
llegiu aquestes línies, i fer el següent:
♦ Primerament, imagineu-vos que el globus té una bombeta encesa
al mig (si us ho podeu permetre compreu-vos un globus amb
il·luminació interior) de manera que les línies de latitud i
longitud es projectin en un paper amb el qual aneu embolicant el
globus.
♦ Després, emboliqueu el paper en forma de cilindre que només
toca la superfície del globus per la zona de l’Equador i així
obtindreu una projecció cilíndrica.
♦ A continuació, feu un con amb el paper i poseu-lo a la part
superior del globus com si fos un barret, de manera que el punt del
con estigui directament sobre el pol nord: això és una projecció
polar.
Hi ha molts tipus de projeccions i moltes, moltes, moltes,
moltes projeccions diferents. També existeixen obres excel·lents
que expliquen les projeccions de manera que les persones amb pocs
coneixements matemàtics, com jo mateixa, les puguin entendre. El
meu treball favorit és l’article que Tau Rho Alpha i John Snyder
van publicar el 1982 en
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
9
el United States Geological Survey Miscellanious Investigations
Series I-1402, titulat “Properties and Uses of Selected Map
Projections”. Quadrícules
L’objectiu d’una quadrícula en un mapa és permetre una
identificació més acurada de les localitzacions en el terreny i un
còmput més fàcil i àgil de direcció i distància entre punts. Per
exemple, els exèrcits molt sovint fan ús de les quadrícules per
determinar amb exactitud on han de dirigir l’armament en un atac.
Al meu parer, les quadrícules són més complicades d’entendre que
els conceptes de latitud i longitud. Les línies de la latitud i de
la longitud en un globus –és a dir, en una representació
raonablement acurada de la superfície de la Terra– són
perpendiculars entre si (per exemple en la projecció Mercator) però
molt més sovint no ho són. En alguns nivells, les quadrícules
semblen ignorar tot el problema de la representació bidimensional
d’un objecte tridimensional, pel fet de tenir com a base la idea
que les línies que van de l’est a l’oest i les línies que van
aproximadament de nord a sud són sempre perpendiculars entre sí. La
solució és que un sistema de quadrícules donat o bé té un meridià
principal per a “zones” diferents, o bé cobreix una àrea
relativament petita.
Les quadrícules utilitzades més freqüentment en els mapes són la
quadrícula UTM (Universal Transverse Mercator) i diverses
quadrícules nacionals. La quadrícula UTM és una quadrícula militar
que cobreix la Terra en la seva totalitat, i és basada en la
projecció UTM, que es pot aplicar en mapes des de 84 graus latitud
nord fins a 80 graus latitud sud. Es pot utilitzar –i en freqüència
es fa– més d’una quadrícula en un mapa, especialment en mapes
topogràfics a gran escala. Per exemple, cada un dels fulls
topogràfics de 7,5-
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
10
minuts del U.S. Geological Survey tenen les quadrícules
següents: una quadrícula UTM, el sistema estatal de coordenades
planes que correspon a l’Estat i el sistema parcel·lari dels Estats
Units en els estats on s’utilitza. El catalogador ha de tenir cura
d’apuntar en una nota cada quadrícula que es menciona en el
document o en el material que l’acompanya. Per obtenir una
excel·lent perspectiva general sobre les quadrícules, consulteu el
Manual Tècnic 8358.1 de l’Agència Cartogràfica de Defensa dels
Estat Units, titulat Datums, Ellipsoids, Grids, and Grid Reference
Systems disponible a la següent pàgina web:
http://eart-info.nga.mil/GandG/tm8358/toc.htm (consultat el març
del 2005). Datums
Considerem ara els datums. En termes generals, els datums són
superfícies referencials –horitzontals i verticals– a partir dels
quals es poden calcular tots els punts damunt del mapa. Tal com
passa amb les quadrícules, molt sovint hi ha més d’un datum en un
mapa, especialment en els mapes topogràfics a gran escala. Hi ha
dos tipus principals de datums que un catalogador ha d’assegurar-se
de mencionar en una nota quan el document esmenta la informació: el
datum geodèsic, o datum horitzontal (per exemple el NAD27, “North
American Datum of 1927”) i el datum vertical, que és un nivell de
superfície a la qual es refereixen les elevacions dels accidents
geogràfics de la superfície terrestre (per exemple “Datum
equivalent al nivell del mar”). El·lipsoides
Ara arribem al nivell de terra, la base sobre la qual es
construeixen les projeccions, les quadrícules i els datums. Per
exemple, el NAD27 es basa en el que s’anomena el·lipsoide de Clarke
1866. La Terra no és una esfera, és més aviat un el·lipsoide –a
vegades anomenat “esferoide oblat”– lleugerament aplanat als pols i
boterut a l’equador i amb elevacions i depressions ací i allà.
L’el·lipsoide construït matemàticament –amb la finalitat de ser el
més semblant possible a la superfície (real) de la Terra–
s’utilitza com a superfície de referència per a la reducció
matemàtica de les dades geodèsiques i cartogràfiques. Tot i que
encara es fan servir diversos el·lipsoides, sembla ser que
l’objectiu en el futur és referir totes les posicions al World
Geodetic System (WGS), o a un el·lipsoide que sigui compatible amb
el WGS. Habitualment, els el·lipsoides es defineixen per una
combinació de dimensions relacionades algebraicament, com ara els
eixos semimajor i semimenor o l’eix semimajor i el pla. Quan un
el·lipsoide específic és mencionat en el document o en el material
adjunt, aquesta informació ha d’aparèixer en el registre
bibliogràfic en nota, tal com succeeix amb les projeccions, les
quadrícules i els datums.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
11
II.b CONCEPTES BÀSICS DE LES DADES GEOESPACIALS DIGITALS*
Introducció En aquest apartat tractarem totes les dades
geoespacials –mapes, imatges de teledetecció, etc.– que tinguin un
format digital, sigui ràster o vectorial, i qualsevol fitxer de
text estadístic associat. Després d’aquesta introducció hi ha una
breu explicació sobre què són les dades ràster i les dades
vectorials. Aquestes dades poden ser o bé documents escanejats (per
exemple mapes escanejats o digitalitzats o fotografies aèries
escanejades), o bé dades digitals en orígen “born digital” (per
exemple capes vectorials en un SIG o Sistema d’Informació
Geogràfica (en anglès GIS: Geographic Information System database)
que provenen no de la digitalització, sinó de l’acció d’introduir
dades digitals en una capa determinada. Generalment, la paraula
“digitalitzar” es refereix a l’ús d’una taula digitalitzadora per
tal de transferir punts d’informació d’un mapa en paper o d’una
imatge de teledetecció a una capa bé de dades vectorials, bé de
dades ràster. D’altra banda, “escanejar” sempre dóna com a resultat
arxius ràster, i es refereix a l’ús d’un escàner per convertir en
dades digitals el contingut d’un mapa en paper o d’una fotografia
aèria. Les càmeres digitals també s’utilitzen per digitalitzar el
contingut d’objectes impresos en paper, i generalment aquest procés
dóna també com a resultat un arxiu ràster. En el moment d’escriure
aquest document, les càmeres digitals tenen menys resolució que els
escàners, i com que la resolució per a les imatges escanejades es
defineix com la grandària de l’objecte més petit que l’escàner és
capaç de percebre, aquesta és sens dubte una qüestió important.
Diferents objectes geoespacials requereixen diferents resolucions
d’escanejat. Per exemple, escanejar imatges amb la finalitat
d’igualar la resolució d’una pel·lícula fotogràfica amb la
resolució d’un escàner significaria escanejar amb la resolució de
12 micres –la grandària d’un gra d’halur de plata en una emulsió de
revelat–. A la pràctica, resolucions d’escàner de 600 ppi (pixels
per polzada)
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
12
semblen suficients per cobrir al voltant del 95% de les
necessitats dels usuaris; fins i tot amb 600 ppi una fotografia
aèria escanejada en blanc i negre de 9” x 9” (1 polzada = 2,54 cm)
dóna com a resultat un arxiu electrònic de 27 MB, mentre que una
fotografia aèria en color del mateix tamany donaria com a resultat
un arxiu de 97 MB. El contenidor per a dades geoespacials pot ser
qualsevol dels següents: disquets; discos (per exemple CD-Rom;
DVD); cintes magnètiques (en cartutx, casset, o rodet), i discos
durs d’ordinador que poden estar a la pròpia biblioteca, en un disc
dur remot o, fins i tot, poden estar en un disc dur extern.
Finalment les dades poden estar en línia o no. Les dades
geoespacials digitals, com les impreses en paper, poden estar
georeferenciades o no i poden estar georectificades o no.
“Georeferenciació”, tal com ja hem apuntat en el capítol anterior
vol dir, en termes generals, que el document està d’alguna manera
“lligat a la Terra”, generalment mitjançant els valors de latitud i
longitud (per exemple, un mapa topogràfic a gran escala quasi
sempre té els valors de longitud i latitud a cada una de les quatre
cantonades), però també “lligat” de forma alternativa amb els
valors de, per exemple, les adreces dels carrers o els districtes
censals. Amb el terme “georectificació” s’expressa més
específicament que tots i cada un dels punts d’un mapa o una imatge
estan georeferenciats. Però aquest és un tema encara més complicat
com per exemple georectificar fotografies aèries ja que l’únic punt
perfectament vertical amb la superfície de la terra és el centre de
la fotografia i a mida que ens allunyem cap als marges podem veure
com els edificis, en una àrea urbana, s’inclinen artificialment cap
a les cantonades. Transformar les fotografies aèries en
ortofotomapes digitals requereix un maquinari i un programari de
darrera generació. Dades ràster
Fem ara un cop d’ull a les dades ràster per saber què són. Les
dades ràster són compostes de files i columnes de polígons que
tenen el mateix tamany, molt sovint rectangles o quadrats. Cada un
d’aquests rectangles és una cel·la que s’anomena “píxel”,
abreviatura de “pixel element” o “element fotogràfic”. Algunes de
les formes més comunes són: els models d’elevacions digitals o
DEM’s en els quals cada cel·la té un valor d’alçada; l’ortofoto
quadrangular digital, els mapes escanejats i les imatges
teledetectades pels sensors de satèl·lits com l’SPOT i el Landsat.
Els formats d’arxiu més comuns per a les imatges són el JPEG, el
TIFF i el GIFF.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
13
El nombre i la grandària de les cel·les són paràmetres bàsics.
La resolució, el tamany de la cel·la, bé en metres bé en peus, és
crucial, ja que representa la mida de l’objecte més petit, i en el
cas de les dades de les quadrícules, la densitat de la informació
disponible. Aquests en són alguns exemples:
a. Imatge de teledetecció escanejada o dades d’una imatge
captades digitalment per un sensor en un satèl·lit. Si la mida del
píxel és de 50 metres, això vol dir que qualsevol objecte que sigui
més petit de 50 metres no serà captat pel sensor.
b. Dades de les cel·les: Imaginem que tenim un mapa d’Espanya
que mostra la densitat de població per 10 m2 utilitzant una
quadrícula on a cada casella hi figura una xifra que representa el
total de la població per cada 10 x 10 metres de superfície. Això
significa que si tenim una cel·la de 10 x 10 metres amb 10
persones, però que en realitat aquestes persones estan concentrades
dins d’una àrea de 1 x 1 m, el mapa no pot reflectir aquesta
distribució interna i, per tant, només ens mostra el total
distribuït uniformement en aquest espai de 10 x 10 m.
Si necessiteu més informació sobre dades ràster podeu consultar
l’excel·lent ISO/TR 19121. Dades vectorials Abans d’endinsar-nos en
les dades vectorials, és important fer abans un examen breu però
important dels SIG. El programari SIG permet als usuaris accedir
als diferents nivells o “capes” d’informació de qualsevol àrea
geogràfica. Per exemple, un típic conjunt de dades SIG pot tenir
una capa d’informació que mostri la topografia, una altra capa que
mostri els carrers, una altra capa que mostri els edificis i una
altra capa amb la fotografia aèria georectificada. Per cada capa, i
per cada localització específica en una capa, un SIG té el que
s’anomenen dades “atribut”, i que són dades no gràfiques guardades
en una base de dades separada dintre del mateix SIG. Per exemple,
una base de dades SIG de Barcelona que inclogui una capa amb
edificacions, pot contenir text,
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
14
com per exemple el nom i la informació estadística de cada
edifici que han estat prèviament entrats a la base de dades. En fem
menció aquí perquè inicialment, les bases de dades SIG només havien
inclòs les dades vectorials. Les dades vectorials de qualsevol capa
són composades per punts, línies i polígons. La posició d’un
accident geogràfic s’expressa normalment amb un parell de x i y que
expressen la latitud i la longitud. Un punt és un senzill parell de
coordenades (per exemple un edifici o una ciutat); una línia són
dos o més punts (per exemple una carretera o un rierol) i un
polígon es una àrea encerclada per una línia (per exemple l’àrea
que ocupa un edifici o una ciutat). Pel que fa als formats de dades
vectorials, n’hi ha relativament pocs i els més coneguts són
Arc/INFLO; ArcInfo Export (e00), i els shapefiles (.shp) que
resulten del treball realitzat amb el programari de la firma
comercial ESRI .
* Nota: Aquest capítol és basat, en part, en una presentació de
Grace Welch que va fer el juny del 2005:
http://magert.whoi.edu:8000/conf/2003/welch.ppt
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
15
III. CATALOGACIÓ DE DOCUMENTS CARTOGRÀFICS ELECTRÒN ICS:
CATALOGACIÓ ESTÀNDARD Són documents cartogràfics, o no ho són?
Abans de començar a treballar, el catalogador ha d’estar segur que
el recurs que té entre mans és realment un document cartogràfic.
Una ajuda important per prendre aquesta decisió es troba en les
pautes que, el gener de 1998, van redactar un grup de seccions de
la Library of Congress (Cataloging Policy and Support Office,
Network Development and MARC Standards Office, Geography and Map
Division i Special Materials Cataloging Division) per determinar
quan els documents s’han de catalogar en l’anomenat format per a
Mapes de MARC21, i quan en el format per a Fitxers electrònics
(Computer file, abans Format llegible per màquina), informació que
es reflecteix en la posició 6 de la Capçalera de MARC21. Aquestes
normes coincideixen amb la Proposta 95-9 del MARBI (Machine
Readable Bibliographic Committee) que redefineix el codi “e” des de
“mapa imprès” a “document cartogràfic”, fent possible així que els
catalogadors utilitzin “e” –i per tant, també el format per a
mapes– no només per a mapes impresos, sinó per a totes les formes
dels documents cartogràfics, tant en suport de paper (excepte els
manuscrits) com en suports digitals. Les pautes, revisades el 2001,
estableixen que s’ha de considerar com a document cartogràfic
qualsevol imatge gràfica escanejada, ortofotomapes digitals o
imatges de percepció remota, qualsevol imatge gràfica processada
per un programari (com ara el programari SIG) i qualsevol atles
geogràfic on l’aspecte més significatiu del recurs sigui
cartogràfic (“Guidelines for Distinguishing Cartographic Electronic
Resources from Other Electronic Resources”:
http://lcweb.loc.gov/marc/cfmap.html). Però, què cal fer amb els
documents que encara que tinguin l’aspecte o tema cartogràfic?
s’han de catalogar com a recursos electrònics? Aquests són: jocs
d’ordinador (per exemple, “Where In The World Is Carmen Sandiego”);
aplicacions de programari que inclouen un programari SIG (per
exemple, ArcInfo), treballs multimèdia que no tenen un aspecte
cartogràfic significatiu o que en tenen un de no-cartogràfic, que
són bàsicament textuals o les bases de dades que es centren en un
tema que necessita una base cartogràfica per presentar les dades
(per exemple, “International Station Meteorological Climate
Summary”). Així doncs, cal que el catalogador s’ho prengui amb
calma, ja que podria cometre l’error d’assumir que qualsevol dada
que es presenta en forma cartogràfica és, automàticament, de
naturalesa cartogràfica. La qüestió es complica més pel fet que el
programari SIG produeix bases de dades que tenen dades atribuïdes
per a tants punts geogràfics com és possible –informació textual o
estadística, generalment en forma tabular (per exemple, la part
“Info” d’ArcInfo). La millor manera de solucionar aquest problema
és considerar aquesta última categoria de materials com la versió
*”invertida” d’una base de dades SIG; és a dir, com un sistema on
tota la informació en general és recollida en forma tabular i pot
ser vista quan es fa un clic en una àrea qualsevol d’un mapa
visualitzat en la pantalla de l’ordinador (map display). Aquest
mapa s’ha de considerar una simple visualització i està totalment
subordinat a les dades numèriques o textuals presentades. Una forma
ràpida de determinar-ho és crear un directori de fitxers i
comprovar la seva extensió. Si la majoria del nombre total de bytes
correspon a arxius
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
16
de no-imatge, llavors no es podrà considerar un document
cartogràfic. Sigui com sigui, el catalogador ha de revisar els
arxius per estar segur que els arxius són de naturalesa digital i
no analògics. Camps del registre bibliogràfic Entrem al cor de la
qüestió: quins camps s’han d’utilitzar en un registre senzill. Ens
aturarem especialment en aquells camps que són diferents dels que
s’utilitzen per als recursos textuals. Els camps es presentaran en
l’ordre dels números de camp de MARC21, segons la versió revisada
el març de 2005: El registre senzill és la figura 1 d’aquesta
secció. Figura 1: Registre bibliogràfic senzill en format MARC21.
Els camps variables i els camps fixes seleccionats es mostren en la
seva totalitat (exemple traduït). 006 m g c s [fitxer electrònic]
008 abg zz b ss 0 020 8439359764 034 1 a $b 250000 052 6563 $b C56
090 G6563.C56 C2 2003 $b .I5 Digital CD 110 2 Institut Cartogràfic
de Catalunya. 245 10 Mapa topogràfic de Catalunya 1:250 000 $h 246
1 $i Títol tret del llom del contenidor del CDRom: $a Mapa
topogràfic de Catalunya 1:250 000
(raster) 250 4a ed., set. 2003. 255 Escala 1:250 000 ; $b proj.
UTM 352 Raster, vector ; $q .dll, shp, .sbn, .sbx, .dbf. 260
Barcelona : $b Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de
Catalunya, $c c2003. 300 mapes (ca. 112 megabytes) en 1 CD-ROM : $b
col. ; $c disc 4 ¾ in. 538 Requeriments del sistema: PC (486/100 o
superior); Windows 95 o superior, o Windows NT 4; mínim 16MB RAM
(32 MB recomanat), mínim 10MB d’espai lliure en el disc dur;
programari en CD (VisTopo250); lector de CD-ROM. 500 Relleu
representat per contorns, spot heights i relleu ombrejat. 500 Títol
tret del llom del contenidor del CDRom. 500 “Versió 4.0.” 342 02 $a
Sistema horitzontal de coordenades: quadrícula Universal Transversa
Mercator. 342 05 $a Sistema horitzontal de coordenades: Datum
europeu 50. 342 16 $a Sistema vertical de coordenades: Altituds
referides al nivell mitjà del mar a Alacant. 500 “Connectable a
GPS” (tret de la coberta del contenidor). 500 “© Institut
Cartogràfic de Catalunya. All rights reserved.” 500 “Dipòsit legal:
B.29 541-2003.” 540 “Unauthorized copying is illegal. .... Aquest
CD-ROM és protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducció
total o parcial... i la seva difusió per qualsevol mitjà si no ha
estat expressament autoritzada per l’Institut Cartogràfic de
Catalunya.” 530 També disponible en línia, a
http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html. 520 “La informació ... és
actualitzada a maig de 2003. S’hi representa la coberta vegetal, la
batimetria, l’orografia i els vèrtexs, la hidrografia, la toponímia
i les comunicacions de Catalunya. A més, aquest producte permet
activar i desactivar els límits administratius, ampliar una zona en
concret, canviar colors, fer cerques a partir de topònims (en
recull més de 3 000), personalitzar les zones d’interès i
imprimir-les o copiar-les a altres aplicacions.” 651 0 Catalunya $v
Mapes topogràfics 651 0 Catalunya $v Mapes $v Bases de dades. 650 0
Geodatabases $z Catalunya $v Mapes. 653 Mapes digitals 856 4 $u
http://www.icc.es/mapa1250000/intro.html
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
17
Camps 007, 008 i 006 Camp 007 Els camps codificats –especialment
quan no són mnemotècnics– poden ser la part més irritant de la
catalogació, especialment quant *l’ILS no té menús desplegables per
als camps. Durant molts anys el camp 007 va ser un camp obligatori
per a la catalogació de nivell complet, per tant, els catalogadors
que busquin registres antics molt sovint trobaran aquest camp.
Conté informació sobre la naturalesa primària del document, el seu
contingut intel·lectual comparat amb la seva forma física, que en
el fons és secundària. Donem una explicació molt breu d’això per
als catalogadors de centres que tenen com a norma omplir el camp
007. A la figura 2 hi ha informació sobre els camps de MARC21. Per
omplir correctament el camp 007, el catalogador ha de decidir si
les dades digitals corresponen a un mapa, a una imatge de percepció
remota o a un globus; perquè cada tipus té una sèrie diferent de
codis per al camp 007. Ja sabem que un globus potser tant un mapa
com una imatge de teledetecció, però com que es va crear un camp
007 específic per als globus, aquest és el que s’ha d’utilitzar per
a aquest material. Hi ha hagut un cert debat relatiu a l’ús del 007
per a les imatges de percepció remota, donat que falten les
posicions que reflecteixen el suport físic (physical medium), el
tipus de reproducció, els detalls de producció/reproducció o de la
polaritat, i, per tant, per transmetre aquesta informació en els
camps codificats, també s’hauria d’utilitzar el camp 007 per a
mapes, que conté tots aquests camps (posicions 4, 5, 6 i 7,
respectivament). Per acabar de fer més confosa la qüestió, la
posició 1 del camp 007 per a mapes té un codi “r” per a “imatges de
percepció remota” que sembla que hauria de desaparèixer a favor del
camp 007 especial per a imatges de percepció remota que ja
existeix. Hi ha catalogadors que interpreten que els valors per a
un atles electrònic que es composi bàsicament o de forma exclusiva
de mapes visualitzats en color hauria de ser utilitzant el camp 007
per a mapes. 007 |a a [mapa] |b d [atles] |c [multicolor] | z
[altres] |n [no aplicable] Seria una millora important si la
posició per als detalls de producció/reproducció (pensats per
indicar la tècnica fotogràfica utilitzada per produir el document)
tingués el valor “n” de “no aplicable”, en lloc de deixar que el
catalogador hagi d’escollir entre l’Escil·la del valor “u”
[desconegut] o el Caribdis del valor “z” [altres]. Si l’atles fos
principalment o només format d’imatges de satèl·lit captades amb
sensors que no són càmeres, llavors el camp 007 seria: 007 |a r
[imatge de percepció remota] |b [blanc - no hi ha un tipus de SMD
apropriat] |c c [transportat en
nau espacial - altitud del sensor] |d c [vertical - altitud del
sensor] |e 0 [cobertura dels núvols entre 0 i 9%] |f f [nau
espacial no tripulada] |g b [bservació en superfície - Tipus de
construcció de la plataforma] h dv [combinació de característiques
espectrals]
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
18
Figura 2: Camp 007 de MARC21. 007--MAPA Documents cartogràfics
altres que globus. Posicions dels caràcters · 00 - Categoria de
material
○ a - Mapa · 01 - Designació específica de material Indica la
classe específica de material cartogràfic a la qual pertany el
document.
○ d - Atles ○ g - Diagrama
Mapa caracteritzat per una representació simplificada o
esquemàtica. ○ j – Mapa Mapa en dues dimensions. ○ k – Perfil
Representació a escala de la intersecció d’una superfície
vertical amb la superfície del sòl, o maqueta tridimensional de
fenòmens que tenen una distribució contínua.
○ q – Maqueta Representació tridimensional d’un objecte real. ○
r - Imatge de teledetecció Una imatge produïda per un aparell
d’enregistrament que no es troba en contacte físic o en contacte
estret amb l’objecte d’estudi. ○ s – Secció Representació a escala
d’una superfície vertical que mostra alhora el perfil d’intersecció
i les estructures subjacents. ○ u - Sense especificar ○ y – Vista
Representació en perspectiva d’un paisatge mostrat com si fos
projectat sobre un pla inclinat. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de
codificar
· 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de
farciment (|) • 03 - Color Indica si el document és monocrom o
multicolor.
○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de
codificar
• 04 - Suport físic Indica el material de què està fet el
document.
○ a - Paper Qualsevol tipus de paper de cel·lulosa.
○ b – Fusta Inclou l’aglomerat, però pot incloure o no altres
materials basats en fibres o partícules de fusta. ○ c - Pedra
○ d - Metall ○ e – Sintètic Inclou totes les substàncies
manufacturades altres que els teixits. ○ f – Pell No inclou els
materials que imiten la pell dels animals. ○ g - Tèxtils Inclou
tots els teixits naturals o de fibres sintètiques. ○ j – Vidre ○ p
– Guix Inclou barreges de sòlids polvoritzats i guix. ○ q - Suport
fotogràfic flexible, positiu El material és un suport fotogràfic
flexible dissenyat per produir una imatge positiva.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
19
○ r - Suport fotogràfic flexible, negatiu El material és un
suport fotogràfic flexible dissenyat per produir una imatge
negativa. ○ s - Suport fotogràfic rígid, positiu El material és un
suport fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge positiva.
○ t - Suport fotogràfic rígid, negatiu El material és un suport
fotogràfic rígid dissenyat per produir una imatge negativa. ○ u –
Desconegut ○ y - Altres suports fotogràfics Indica un suport
fotogràfic altre que aquells coberts per un dels codis específics
q, r, s i t. ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar
• 05 - Tipus de reproducció Indica si el document és un facsímil
o un altre tipus de reproducció.
○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres
○ | - Cap intenció de codificar
• 06 - Detalls de la producció/reproducció Indica la tècnica
fotogràfica utilitzada per produir el document.
○ a - Fotocòpia, cianografia Imatge en línies blaves sobre fons
blanc feta i reproduïda mitjançant el procés d’impressió en blanc.
○ b – Fotocòpia ○ c – Preproducció ○ d - Pel·lícula ○ u –
Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar
• 07 – Polaritat Indica la polaritat positiva/negativa de la
fotocòpia o de la pel·lícula.
○ a – Positiva Línies i caràcters foscos sobre fons clar. ○ b –
Negativa Línies i caràcters clars sobre fons fosc. ○ m - Polaritat
mixta Barreja d’imatges positives i negatives. ○ n - No aplicable ○
| - Cap intenció de codificar
007--GLOBUS Una maqueta d’un cos celest representat sobre la
superfície d’una esfera. Vegeu les descripcions de les pòsicions
/01-05 en el camp 007 MAP. Posicions dels caràcters
• 00 - Categoria de material ○ d – Globus
• 01 - Designació específica de material ○ a - Globus celest
Maqueta relativa al cel amb els astres visibles. ○ b - Globus
planetari o lunar No inclou el globus del planeta Terra ○ c -
Globus terraqüi ○ e - Globus de lunar de la Terra ○ u - Sense
especificar ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar
• 02 - Sense definir
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
20
Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|) • 03 -
Color
○ a – Monocrom ○ c – Multicolor ○ | - Cap intenció de
codificar
• 04 - Suport físic ○ a – Paper ○ b – Fusta ○ c - Pedra ○ d –
Metall ○ e – Sintètic ○ f – Pell ○ g - Tèxtil ○ p – Guix ○ u –
Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar
• 05 - Tipus de reproducció ○ f – Facsímil ○ n - No aplicable ○
u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de codificar
007--IMATGE DE TELEDETECCIÓ Indica que el document és una imatge
de teledetecció, la qual es defineix com a imatge produïda per un
aparell d’enregistrament que no està en contacte físic o en
contacte estret amb l’objecte d’estudi. Pot ser un mapa o una altra
imatge obtinguda mitjançant aparells de teledetecció com ara
càmeres, ordinadors, làsers, receptors de radiofreqüència, sistemes
de radar, sonar, sismògrafs, gravímetres, magnetòmetres i
escintil·lòmetres. Posicions dels caràcters
• 00 - Categoria de material ○ r - Imatge de teledetecció
• 01 - Designació específica de material Indica la classe
específica de material, normalment la classe d’objecte físic, a la
qual pertany un document. ○ u - Sense especificar ○ | - Cap
intenció de codificar
• 02 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de
farciment (|)
• 03 - Altitud del sensor Indica la posició general del sensor
relativa a l’objecte d’estudi. ○ a – Superfície ○ b –
Aerotransportat ○ c - Transportat en nau espacial ○ n - No
aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | - Cap intenció de
codificar
• 04 - Posició del sensor Indica l’angle general de l’aparell
des del qual s’ha fet la imatge de teledetecció. ○ a - Oblic baix ○
b - Oblic alt ○ c – Vertical ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○
| - Cap intenció de codificar
• 05 - Cobertura dels núvols Indica la cobertura dels núvols en
el moment en què es va prendre la imatge de
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
21
teledetecció.
○ 0 - 0-9% ○ 1 - 10-19% ○ 2 - 20-29% ○ 3 - 30-39% ○ 4 - 40-49% ○
5 - 50-59% ○ 6 - 60-69% ○ 7 - 70-79% ○ 8 - 80-89% ○ 9 - 90-100% ○ n
- No aplicable ○ u – Desconegut ○ | - Cap intenció de codificar
• 06 - Tipus de construcció de la plataforma Indica el tipus de
construcció de la plataforma que ha servit de base per a l’aparell
de teledetecció. En aquest element, “plataforma” fa referència a
qualsevol estructura que
serveix com a base, no tan sols a les superfícies planes. ○ a -
Globus ○ b - Avió--altitud baixa ○ c - Avió--altitud mitjana ○ d -
Avió--altitud alta ○ e - Nau espacial tripulada ○ f - Nau espacial
no tripulada ○ g - Aparell de teledetecció terrestre ○ h - Aparell
de teledetecció de superfície marina ○ i - Aparell de teledetecció
submergible ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres ○ | -
Cap intenció de codificar
• 07 - Categoria d’utilització de la plataforma Indica la
utilització principal donada a la plataforma especificada a 007/06
(Tipus de construcció de la plataforma). ○ a – Meteorològica ○ b -
Observació en superfície ○ c - Observació en l’espai ○ m -
Utilització mixta ○ n - No aplicable ○ u – Desconegut ○ z – Altres
○ | - Cap intenció de codificar
• 08 - Tipus de sensor Indica la forma d’enregistrament de
l’aparell de teledetecció, especialment quan el sensor intervé en
la creació de la transmissió que mesura. ○ a - Actiu ○ b - Passiu ○
u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de codificar
• 09-10 - Tipus de dades Codi de dos caràcters que indica les
característiques espectrals, acústiques o magnètiques de les dades
rebudes per l’aparell que produeix la imatge de teledetecció. Es
pot utilitzar per a indicar la longitud d’ona de la radiació
mesurada, i el tipus de sensor utilitzat per a mesurar-la. ○ aa -
Llum visible ○ da - Infraroig proper ○ db - Infraroig mitjà ○ dc -
Infraroig llunyà ○ dd - Infraroig tèrmic
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
22
○ de - Infraroig d’ona curta (SWIR) ○ df - Infraroig reflectant
○ dv - Combinacions ○ dz - Altres dades d’infraroig ○ ga - Radar
lateral aerotransportat (SLAR) ○ gb - Radar d’obertura sintètica
(SAR)-Freqüència única ○ gc - SAR-Multifreqüència (multicanal) ○ gd
- SAR-Polarització similar ○ ge - SAR-Polarització creuada ○ gf -
SAR infomètric ○ gg - SAR polarimètric ○ gu - Mapatge de microones
passives ○ gz - Altres dades de microones ○ ja - Ultraviolat llunyà
○ jb - Ultraviolat mitjà ○ jc - Ultraviolat proper ○ jv -
Combinacions d’ultraviolat ○ jz - Altres dades d’ultraviolat ○ ma -
Multiespectral, multidades ○ mb - Multitemporal ○ mm - Combinació
de diversos tipus de dades ○ nn - No aplicable ○ pa -
Sonar--profunditat de l’aigua ○ pb - Sonar--imatges de la
topografia del fons, d’escombratge lateral ○ pc - Sonar--topografia
del fons, prop de la superfície ○ pd - Sonar--topografia del fons,
prop del fons ○ pe - Amidaments sísmics ○ pz - Altres dades
acústiques ○ ra - Anomalies gravitatòries (general) ○ rb - Reducció
a l’aire lliure ○ rc - Anomalia de Bouger ○ rd - Anomalia
isostàtica ○ sa - Camp magnètic ○ ta - Aixecaments radiomètrics ○
uu - Desconegut ○ zz - Altres ○ || - Cap intenció de codificar
Camp 008 A continuació tenim els camps 008 i 006. Els codis del
camp 008 (vegeu la figura 3) es refereixen a les característiques
primàries del document i els del camp 006 a qualsevol de les seves
característiques secundàries. Així, si tenim un item cartogràfic
seriat en suport CD, el camp 008 codificarà els aspectes
cartogràfics i el camp 006 codificarà l’arxiu electrònic i la forma
seriada. Cada camp 008 comença i acaba amb subcamps comuns
(posicions 00-17 i 35-39), referits a les dates, la llengua, les
modificacions, i la font de catalogació. La resta de subcamps del
008 per a documents cartogràfics són Relleu, Projecció, Tipus de
document cartogràfic, Publicació de govern, Índex, i
Característiques especials de la forma. Feu especial atenció al fet
que la posició 29, Forma del document, inclou un valor especial “s”
per “Electrònic”.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
23
Figura 3: Camp 008 de MARC21, per a documents cartogràfics.
008-MAPES Posició dels caràcters
• 18-21 - Relleu Fins a quatre codis d’un caràcter cadascun que
indiquen el tipus de relleu especificat al document. Els codis
s’assignen per ordre d’importància en el document descrit. Si s’hi
assignen menys de quatre codis, els codis es justifiquen a
l’esquerra i cada posició no usada conté un blanc (#).
○ # - Cap relleu representat ○ a - Corbes de nivell ○ b –
Ombreig ○ c - Tintes de gradient i tintes batimètriques ○ d –
Normals ○ e - Batimetria/sondatge ○ f - Corbes de configuració ○ g
- Cotes altimètriques ○ i – Pictòric ○ j - Modelat morfogràfic ○ k
- Batimetria/isolínies ○ m - Representació del rocam ○ z - Altres
tipus de terreny ○ | - Cap intenció de codificar
• 22-23 - Projecció Codi de dos caràcters que indica la
projecció utilitzada per produir el document. ○ ## - Projecció no
especificada ○ aa – Aitoff ○ ab – Gnomònica ○ ac - Azimutal
equivalent de Lambert ○ ad – Ortogràfica ○ ae - Azimutal
equidistant ○ af – Estereogràfica ○ ag - General vertical lateral ○
am - Estereogràfica modificada per a Alaska ○ an - Trimètrica de
Chamberlin ○ ap - Estereogràfica polar ○ au - Azimutal, tipus
específic desconegut ○ az - Azimutal, altres ○ ba – Gall ○ bb -
Homologràfica de Goode ○ bc - Cilíndrica equivalent de Lambert ○ bd
– Mercator ○ be – Miller ○ bf – Mollweide ○ bg – Sinusoidal ○ bh -
Transversal de Mercator ○ bi - Gauss-Kruger ○ bj – Equirectangular
○ bo - Obliqua de Mercator ○ br – Robinson ○ bs - Obliqua espacial
Mercator ○ bu - Cilíndrica, tipus específic desconegut ○ bz -
Cilíndrica, altres ○ ca - Equivalent d’Albers ○ cb – Bonne ○ cc -
Cònica conforme de Lambert ○ ce - Cònica equidistant ○ cp –
Policònica ○ cu - Cònica, tipus específic desconegut
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
24
○ cz - Cònica, altres ○ da – Armadillo ○ db – Butterfly ○ dc –
Eckert ○ dd - Homolosina de Goode ○ de - Obliqua bipolar cònica
conforme de Miller ○ df - Van der Grinten ○ dg – Dimaxion ○ dh –
Cordiforme ○ dl - Conforme de Lambert ○ zz - Altres ○ || - Cap
intenció de codificar
• 24 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de
farciment (|).
• 25 - Tipus de material cartogràfic Codi d’un caràcter que
indica el tipus de material cartogràfic descrit en el registre
bibliogràfic. ○ a - Mapa solt ○ b – Col·lecció de mapes Un nombre
d’unitats cartogràfiques relacionades però físicament separades i
bibliogràficament diferents que el productor o l’entitat editora
destina a formar un únic grup. ○ c - Recurs continu cartogràfic
Publicació cartogràfica editada en parts successives que porten
designacions numèriques o cronològiques i que es pensa continuar
indefinidament. ○ d - Globus ○ e - Atles ○ f - Mapa separat que és
suplement d’una altra obra ○ g - Mapa relligat com a part d’una
altra obra ○ u - Desconegut ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de
codificar
• 26-27 - Sense definir Cada una conté un blanc (#) o un
caràcter de farciment (|)
• 28 - Publicació de govern Codi d’un caràcter que indica si el
document és publicat o és produït per o per a una agència
governamental i, si és així, el nivell jurisdiccional de l’agència.
○ # - No és una publicació de govern ○ a - Autonòmic ○ c -
Multilocal ○ f - Federal/nacional ○ i - Organisme
intergovernamental internacional ○ l - Local ○ m - Multiestatal ○ o
- Publicació de govern--nivell sense determinar ○ s - Estatal,
provincial, territorial, dependent, etc. ○ u - Es desconeix si el
document és una publicació oficial ○ z - Altres ○ | - Cap intenció
de codificar
• 29 - Forma del document Codi d’un caràcter que indica la forma
del material del document. ○ # - Cap de les següents ○ a -
Microfilm ○ b - Microfitxa ○ c - Microcòpia opaca ○ d - Caràcters
grans ○ f - Braille ○ r - Reproducció en caràcters normals Imprès
llegible a ull nu. ○ s - Electrònic ○ | - Cap intenció de
codificar
• 30 - Sense definir
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
25
Conté un blanc (#) o un caràcter de farciment (|). • 31 -
Índex
Codi d’un caràcter que indica si el document o el material
d’acompanyament inclouen un índex de llocs o nomenclàtor geogràfic.
○ 0 - Cap índex ○ l - Índex present ○ | - Cap intenció de
codificar
• 32 - Sense definir Conté un blanc (#) o un caràcter de
farciment (|).
• 33-34 - Característiques especials de format Fins a dos codis
d’un caràcter cadascun que indiquen les característiques del mapa.
Els codis s’anoten per ordre d’importància en el document descrit.
Si només s’assigna un codi, es justifica a l’esquerra i la posició
no usada conté un blanc (#). ○ # - Sense característiques especials
de format ○ e - Manuscrit ○ j - Targeta il·lustrada, postal ○ k -
Calendari ○ l - Trencaclosques ○ n - Joc ○ o - Mapa mural ○ p -
Cartes de joc ○ r - Fulls solts ○ z - Altres ○ | - Cap intenció de
codificar
Camp 006 El camp 006 és extremadament important per als fitxers
informàtics/recursos electrònics, perquè és utilitzat en els ILS i
altres programaris per determinar si un recurs és digital o no. Els
valors per a un atles electrònic en un CD produït comercialment
seria: 006 $00 m [fitxer informàtic] $05 g [general – destinataris]
$09 c [figuratiu – informació pictòrica o gràfica] $11 [blanc; no
és una publicació de govern] Figura 4: Camp 006 de MARC21 per a
fitxers informàtics/recursos electrònics. 006--FITXERS
INFORMÀTICS/RECURSOS ELECTRÒNICS Per a les descripcions de les
posicions 01-17, vegeu les descripcions de les posicions
corresponents 18-34 en la secció 008--FITXERS INFORMÀTICS del Camp
de control 008. Posicions dels caràcters
• 00 - Forma del material ○ m - Fitxer informàtic/Recurs
electrònic
• 01-04 - Sense definir ○ Cada una conté un blanc (#) o un
caràcter de farciment ( | )
• 05 - Destinataris Vegeu la descripció de la posició 22
(Destinataris) al camp 008--FITXERS INFORMÀTICS
• 06-08 - Sense definir ○ Cada una conté un blanc (#) o un
caràcter de farciment ( | )
• 09 - Tipus de fitxer informàtic Vegeu la descripció de la
posició 26 (Tipus de fitxer informàtic) al camp 008--FITXERS
INFORMÀTICS
• 10 - Sense definir ○ Conté un blanc (#) o un caràcter de
farciment ( | )
• 11 - Publicació de govern
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
26
Vegeu la descripció de la posició 28 (Publicació de govern) al
camp 008--FITXERS INFORMÀTICS
• 12-17 - Sense definir ○ Cada una conté un blanc (#) o un
caràcter de farciment ( | )
Títol i Designació general del tipus de document (General
Material Designation, GMD) De vegades, trobar un títol per a un
recurs cartogràfic electrònic pot portar una certa tasca
detectivesca, i la nota que indica la font d’informació del títol
és obligatòria en una catalogació de nivell complet. Molt sovint,
el títol dels recursos en disc es pren de les etiquetes que hi ha
sobre el mateix disc. Si aquí no hi ha res que pugui ajudar al
catalogador, són molt útils els fitxers readme.txt o –el millor de
tot– els fitxers de text de metadades que acompanyen el recurs. La
selecció de la Designació general del tipus de document (GMD)
requereix la presa de decisions –en alguns casos, doloroses– sobre
alguns punts. Segons les normes de catalogació estàndard de les
AACR2, el catalogador ha d’utilitzar la GMD “recurs electrònic” per
a qualsevol e-recurs. Hi ha, però, un moviment entre la comunitat
de catalogadors que s’inclina per utilitzar GMD múltiples a mida
que es necessitin. Per exemple, si un recurs cartogràfic en format
digital no té res al títol que indiqui els seus aspectes
cartogràfics o materials, el catalogador podria usar una doble GMD,
una per al contigut intel·lectual i una per al suport físic.
[document cartogràfic ; recurs electrònic] Edició Utilitzeu els
números d’edició del conjunt del document, no només, per exemple,
del programari utilitzat per gestionar les dades. Aquesta
informació es donaria a l’etiqueta 538 (requeriments del sistema)
com es donaria en nota qualsevol altra número parcial d’edició.
Zona de les dades matemàtiques i altres detalls específics o
materials Aquesta zona es composa, en els documents cartogràfics,
de l’escala (i esperem que en el futur també de la resolució), la
projecció i les coordenades. Hi ha dos camps MARC21 implicats: el
034, un camp fixe creat especialment només per a la cerca d’un camp
per ordinador, i no per ser utilitzat pels usuaris de biblioteca, i
el 255, un camp de text lliure. Són camps que apareixen aparellats
(encara que al 034 només hi ha la informació de l’escala i les
coordenades) i, per tant, quan un d’ells apareix en un registre
bibliogràfic també hi ha d’aparèixer l’altre. Comencem amb
l’escala. En aquest cas el problema és que hi ha divergències sobre
el significat del concepte d’escala quan es tracta de dades
digitals, ja que, quan un recurs cartogràfic s’amplia o es redueix,
l’única menció d’escala que segueix sent correcta es la barra de
l’escala gràfica. Totes les altres mencions d’escala (proporció o
fracció representativa, escala textual) passen a ser incorrectes.
La pràctica actual a la comunitat
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
27
AACR2 és utilitzar “Escala no especificada”, excepte si l’escala
se cita al títol del recurs. Es fa una nota d’“Escala d’origen”
quan es coneix l’escala del recurs en paper a partir de la qual el
recurs electrònic s’ha escanejat o digitalitzat. En l’actual
esborrany de les ISBD(CM) es proposa que, per als recursos
electrònics, s’inclogui la resolució. És una idea excel·lent ja que
la resolució és la mesura del grau de detall amb la qual estan més
familiaritzats els usuaris d’aquest tipus de dades. Exemple de
menció de resolució podria ser: “Resolució, 1 metre”, que significa
que l’objecte més petit que es pot distingir o mapejar sobre el
document és 1 metre. A continuació ve la projecció, que té dues
localitzacións possibles dins el format MARC21. Això es deu al fet
que no hi havia prou espai al camp 255 de MARC21 per encabir-hi
tots els camps nous que ara es necessiten per a la projecció (per
exemple, la longitud del punt central, etc.). Com que no hi havia
prou espai en els camps 2XX per assimilar aquests camps es van
crear el 342 i el 343. Inicialment, es visualitzaven com a camps
que havien d’aparèixer immediatament després del 255. Amb el pas
del temps, els catalogadors han descobert que aquests camps (que es
composen d’informació molt detallada sobre projeccions, datums i
quadrícules) són, en realitat, camps de notes. La pràctica en la
comunitat de catalogadors ha evolucionat fins a posar sempre en
primer lloc el nom de la projecció en el camp 255$b i utilitzar el
342 per a projeccions només quan es disposa d’informació extensiva
i detallada sobre la projecció. El nom de la projecció s’ha de
registrar tant a la 255$b com al subcamp requerit del 242. Després
venen les coordenades. Es poden registrar tant en la forma de
graus/minuts/segons com en la de graus decimals/de graus i minuts
decimals/o de graus, minuts i segons decimals. A més, com a
coordenades es poden donar tant les quatre cantonades d’un requadre
(en l’ordre següent: la longitud més a l’oest, la longitud més a
l’est, la latitud més al nord i la latitud més al sud), com cada un
dels vèrtexs si és un polígon sense límits marcats (cada vèrtex té
primer el valor de la longitud i després el de la latitud. El
polígon s’inicia per l’angle sud-est seguint el sentit de les
busques del rellotge, excepte en l’exclusió de perímetre en la qual
es procedeix en direcció contrària a les busques del rellotge per a
la situació primera i, tant el primer com l’últim conjunt de
vèrtexs han de tenir exactament els mateixos valors, de manera que
el polígon quedi tancat. Figura 5: Camps 034 i 255 de MARC21. 034 -
DADES MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES CODIFICADES (R) Forma codificada
de les dades matemàtiques que conté el camp 255 (Zona de dades
matemàtiques) del registre bibliogràfic. Indicadors
• Primer - Tipus d’escala Valor que indica el tipus d’escala que
conté el camp. ○ 0 - Escala indeterminable/Cap escala anotada
No es dóna cap fracció representativa en el camp 255. ○ 1 -
Escala única ○ 3 - Grup d’escales
• Segon - Tipus de perímetre ○ # - No aplicable ○ 0 - Perímetre
d’inclusió ○ 1 - Exclusió de perímetre
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
28
Codis de subcamp • $a - Categoria d’escala (NR)
Codi d’un caràcter que indica el tipus d’escala del document. ○
a - Escala lineal ○ b - Escala angular S’utilitza per a les cartes
celests. ○ z - Altres tipus d’escales
• $b - Raó constant (escala horitzontal) (R) Denominador de la
fracció representativa de l’escala horitzontal.
• $c - Raó constant (escala vertical) (R) Denominador de la
fracció representativa de l’escala vertical de models en relleu i
altres documents en tres dimensions.
• $d - Coordenades--longitud límit Oest (NR) • $e -
Coordenades--longitud límit Est (NR) • $f - Coordenades--latitud
límit Nord (NR) • $g - Coordenades--latitud límit Sud (NR)
Els subcamps $d, $e, $f i $g sempre apareixen junts. Les
coordenades poden ser anotades en la forma hgggmmss, però altres
formes són admeses, com ara els graus decimals. Els subelements es
justifiquen a la dreta i cada posició no usada conté un zero.
• $h - Escala angular (R) Escala per a les cartes celests
• $j - Declinació--límit Nord (NR) • $k - Declinació--límit Sud
(NR)
Els subcamps $j i $k tenen vuit caràcters de longitud cada un i
consten de l’hemisferi, els graus, els minuts i els segons de la
declinació d’una carta celest, anotats en la forma hgggmmss. Els
subelements grau, minut i segon es justifiquen a la dreta i cada
posició no usada conté un zero.
• $m - Ascensió recta--límit Est • $n - Ascensió recta--límit
Oest
Els subcamps $m i $n tenen vuit caràcters de longitud cada un, i
consten de l’ascensió recta d’una carta celest, anotats en la forma
hhmmss. Els subelements es justifiquen a la dreta i cada posició no
usada conté un zero.
• $p - Equinocci (NR) Any, o any i mes de la carta celest,
anotat en la forma aaaa.mm.
• $r - Distància des de la Terra (NR) • $s - Latitud en el
perímetre (R) • $t - Longitud en el perímetre (R) • $x - Data
inicial (NR) • $y - Data final (NR) • $z - Nom del cos
extraterrestre (NR) • $2 - Font (NR)
Codi de: MARC Code Lists for Relators, Sources and Description
Conventions • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 -
Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de
control
Exemples 034 1#$aa$b 100000 034 0#$a a 034 1#$a a$b
744000$c96000 034 1#$a a$b
253440$dE0790000$eE0860000$fN0200000$gN0120000 034 0#$a
b$jN0300000$kN0300000$m021800$n021800 034 0#$a b$p 1950 034 1#$a
a$dE079.533265$eE086.216635$fS012.583377$gS020.419532 034 1#$a
a$d+079.533265$e+086.216635$f-012.583377$g-020.419532 255 - DADES
MATEMÀTIQUES CARTOGRÀFIQUES (R) Dades matemàtiques associades a
material cartogràfic, incloent-hi les cartes celests. Aquestes
dades també es poden codificar al camp 034 (Dades matemàtiques
codificades). Indicadors
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
29
• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir
• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir
Codis de subcamp
• $a - Menció d’escala (NR) Inclou qualsevol menció
d’equivalència, escales verticals o mencions d’exageració d’escala
de maquetes del relleu i d’altres documents tridimensionals.
• $b - Menció de projecció (NR) • $c - Menció de coordenades
(NR) • $d - Menció de zona (NR) Utilitzat per a les cartes celests.
• $e - Menció d’equinocci (NR) • $f - Parells de coordenades de
perímetre exterior (NR) • $g - Parells de coordenades d’exclusió de
perímetre (NR) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 -
Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de
control
Exemples 255 ##$aEscala no proporcionada. 255 ##$aEscala [ca.
1:90.000]. 255 ##$aScale [1:6,336,000]. 1” = 100 miles. Vertical
scale [1:192,000]. 1/16” = approx. 1000’. 255 ##$aEscala no
proporcionada;$bProj. cònica 255 ##$aScale 1:22,000,000 ;$bConic
proj.$c(E 72º--E 148º/N 13º--N 18º). 255 ##$aScale 1:250,000$c(E
32º30’--E 34º30’/N 35º30’--N 35º00’). 255 ##$aLes escales
varien$d(Zones +90º a +81º a 63º -81º a 98º $eeq. 1950). 255
##$aEscala no proporcionada$d(RA 0 h a 24 h/Decl. +90º a -90º$eeq.
1980). Característiques del fitxer informàtic (computer file) La
freqüència d’ús del camp 256 del MARC21 varia de país a país. La
frase més utilitzada és “Dades i programari informàtics”. Les
ISBD(ER) (International Standard Bibliographic Description for
Electronic Resources: http://www.ifla.org/VII/s13/pubs/isbd.htm)
tenen en l’apèndix C (pàg. 90-91, nota final 4) un bon recull de
frases possibles per utilitzar en aquesta zona (per exemple, “Dades
electròniques representatives”, amb la subcategoria “Dades de mapes
electrònics” i també la de “Dades d’imatges electròniques” que
desafortunadament té la implicació, però un té la sospita que no la
intenció, d’incloure les imatges de percepció remota. Probablament
seria més sensat disposar d’una frase com ara “Dades de documents
cartogràfics electrònics”, però aleshores es converteix en una
repetició del GMD i no té gaire sentit fer-ho, a part del temps i
la feina extra que representaria fer-ho. El camp 256 també inclou
informació sobre el nombre de fitxers, nombre de registres i nombre
de bytes. Comptar fitxers i registres és similar a comptar les
làmines en un llibre –i com en aquell cas, una pèrdua de temps– i
excepte si la informació apareix de forma explícita en el document
o en el material d’acompanyament no sembla que sigui necessari
donar-la. Considerant que el tamany del fitxer és una de les
primeres preguntes que fa tot usuari de dades digitals, és
important proporcionar, si és possible, una estimació del tamany
total del fitxer. Considerant que aquesta informació, per la seva
naturalesa, és quantitativa més que qualitativa, hauria d’apareixer
en la descripció física, camp 300 de MARC21.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
30
Figura 6: Camp 256 de MARC21, característiques del fitxer
informàtic. 256 - CARACTERÍSTIQUES DEL FITXER INFORMÀTIC (NR)
Característiques d’un fitxer informàtic, com ara el tipus de
fitxer, el nombre de registres o d’instruccions. Indicadors
• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir
• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir
Codis de subcamp
• $a - Característiques del fitxer informàtic (NR) • $6 - Enllaç
(NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número d’enllaç i de
seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control
Exemples 256 ##$aDades d’ordinador (2 fitxers : 876,000, 775,000
registres). 256 ##$aProgrames d’ordinador (2 fitxers : 4300, 1250
bytes). 256 ##$aDades (1 fitxer : 350 registres). Representació
gràfica digital Passem ara a la representació gràfica digital, camp
352 de MARC21. Aquesta informació hauria d’apareixer a continuació
del camp 255 però, com hem dit abans, tenir aquesta prestació
requereix treballar amb els programadors de sistemes de cada
biblioteca. El catalogador s’ha d’esforçar a proporcionar els
valors d’aquest camp, ja que indica quin format digital i quins
fitxers hi ha a la base de dades i això diu a l’usuari quin
programari d’aplicacions necessita obtenir i conèixer o apredre com
funciona. Aquests són temes que els usuaris de dades digitals
pregunten invariablement al taulell d’informació i per tant és
lògic que el registre bibliogràfic inclogui la informació. Figura
7: Camp 352 de MARC21, representació gràfica digital. 352 -
REPRESENTACIÓ GRÀFICA DIGITAL (R) Descripció del mètode de
referència, i del mecanisme utilitzat per representar informació
gràfica en un conjunt de dades. Aquesta informació consisteix en el
tipus de tècnica d’emmagatzematge utilitzada, en el nombre de
documents del conjunt de dades i en el format en què són
emmagatzemades les dades. Indicadors
• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir
• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir
Codis de subcamp
• $a - Mètode de referència directa (NR) • $b - Tipus d’objecte
(R) • $c - Comptador d’objectes (R) • $d - Comptador de files (NR)
• $e - Comptador de columnes (NR)
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
31
• $f - Comptador vertical (NR) • $g - Nivell de topologia VPF
(NR) • $i - Descripció de referència indirecta (NR) • $q - Format
de la imatge digital (R) • $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de
control • $8 - Número d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu
Subcamps de control
Exemples 352 ##$aVector. 352 ##$aPoint :$bEntity point. 352
##$aRaster :$bpixel$d(5,000 x $e5,000) ;$qTiff. 352 ##$aVector
:$bGT-polygon composed of chains$c(70). 352 ##$aVector :$i100 year
floodplain boundary; 500 year floodplain boundary. Descripció
física Per als documents cartogràfics catalogats amb el format
mapa, la pauta és usar la designació específica del tipus de
document (Specific material designation, SMD) al 300|a, juntament
amb el suport físic que convingui, després anotar si hi ha color,
en el camps 300|b i després donar les dimensions (les del document
cartogràfic, les del suport físic, o les dues, o només les del
suport físic si és difícil o impossible proporcionar les mides del
document cartogràfic. Per exemple: 300|a 1 mapa en 9 fulls : |b
col. ; |c 239 x 200 cm, fulls 30 x 20 cm Per tant, la forma
apropiada per als documents cartogràfics electrònics és: 300|a 184
imatges de percepció remota (ca. 5 gigabytes) en 10 CD-ROMs : |b
col. ; |c CDs 4 ¾ in. La indicació de color, tant si el fitxer
digital es presenta en una escala de grisos (que es pot considerar
com a blanc i negre) com en color, és una combinació entre la
capacitat del programari i els requeriments de l’usuari. El que
volem, en aquest cas, és informar a l’usuari que si el seu
programari té unes prestacions determinades, la imatge que podrà
veure serà en color. Si utilitzem la pauta que acabem d’enunciar,
solucionem el problema que planteja la forma habitual de la
descripció física per a documents no-cartogràfics. Força usuaris
pensen que és el suport de les dades el què és en color i no la
informació contiguda en aquest suport. Per exemple, 300|a 1 disc
òptic làser electrònic: |b col. |c 4 ¾ in. Sembla que és més
adequat utilitzar el subcamp del material d’acompanyament, 300|e,
només per als textos impresos i les guies que acompanyen les dades
digitals, encara que es podria acceptar el cas dels arxius
Readme.txt que afortunadament van inclosos a la majoria dels
documents digitals. Evidentment aquests fitxers es poden citar en
aquest subcamp si són impresos en paper. Si no són impresos, és
important citar en un camp de notes que existeixen aquests manuals
o fitxers Readme.txt.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
32
Però, què passa amb els documents cartogràfics electrònics que
només són accessibles via Internet o amb els que la biblioteca ha
descarregat de la xarxa i ha emmagatzemat en el disc dur de la
biblioteca? Segons aquesta pauta, assegureu-vos de tenir un camp
300 per als recursos electrònics disponibles en línia: 300|a 1 mapa
(ca. 120 megabytes) en línia : |b col. Figura 8: Camp 300 de
MARC21, descripció física. 300 - DESCRIPCIÓ FÍSICA (R) Descripció
física del document descrit, incloent-hi la seva extensió, les
dimensions i altres detalls físics com ara la descripció de
qualsevol material d’acompanyament, i tipus i mida de la unitat.
Indicadors
• Primer - Sense definir ○ # - Sense definir
• Segon - Sense definir ○ # - Sense definir
Codis de subcamp
• $a - Extensió (R) Nombre de pàgines, volums, cassets, temps
total de reproducció, etc. del document descrit.
• $b - Altres detalls físics (NR) Característiques físiques, com
ara il·lustracions, color, velocitat de reproducció,
característiques del solc, presència i tipus de so, nombre de
canals i format de presentació de la pel·lícula
cinematogràfica.
• $c - Dimensions (R) S’expressa en centímetres, mil·límetres o
polzades; pot incloure un qualificador entre parèntesis que doni el
format del document (per exemple, (fol.), (8º)).
• $e - Material d’acompanyament (NR) Pot incloure una descripció
física del material d’acompanyament entre parèntesis.
• $f - Tipus d’unitat (R) Termes com ara pàgina, volums, capses,
peus cúbics, peus lineals, etc. que identifiquen la configuració
del material i la manera com està emmagatzemat.
• $g - Mida de la unitat (R) Mida de la unitat continguda en el
subcamp $f. El subcamp $g és repetible quan es donen formes
d’extensió addicionals.
• $3 - Materials especificats (NR) La part dels materials
descrits als quals s’aplica el camp.
• $6 - Enllaç (NR) Vegeu Subcamps de control • $8 - Número
d’enllaç i de seqüència de camps (R) Vegeu Subcamps de control
Exemples 300 ##$a149 p. ;$c23 cm. 300 ##$a1 partitura (16 p.)
;$c29 cm. 300 ##$a11 vol. :$bil. ;$c24 cm. 300 ##$a1 enregistrament
sonor (20 min) :$banalògic, 33 1/3 rpm, estèreo ;$c30 cm. 300
##$a160 diapositives :$bcol. ;$c5 x 5 cm. 300 ##$a8 bobines de 8
(7557 peus) :$bso, col. ;$c35 mm$3doble negatiu nitrat (còpia 2).
300 ##$a1 vídeocasset d’1 (Beta) (30 min) :$bso, col. ;$c13 mm$3(2
còpies) 300 ##$a1 disc d’ordinador :$bso, col. ;$c9 cm. 300
##$a42$fpeus cúbics. 300 ##$3poemes$a1$fpàgina ;$c108 cm x 34,5 cm.
300 ##$adiari$a1$fvolum$a(463$fpàgines) :$c17 cm x 34,5 cm. 300
##$a17$fcapses$a(7$fpeus lineals) 300 ##$a1 bobina (312 peus)
:$bmut, b/n;$c16 mm$3còpia de referència.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre de 2004)
33
300 ##$a65 estampes :$bprocés en relleu ;$c29 x 22 cm. 300 ##$a1
partitura (30 p.) ;$c20 cm +$a16 particel·les ; $c32 cm. 300 ##$a1
globus :$bcol., fusta, sobre peu de llautó ;$c12 cm. de diàm. 300
##$a1 disc sonor (56 min) :$bdigital, estèreo ;$c12 cm. 300 ##$a271
p. :$bil. ;$c21 cm +$eatles (37 p., 19 fulls de làm. : 19 map.
col.; 37 cm) 300 ##$a40 p. :$bil. (xilografies) ;$c20 cm (8º) 300
##$a1 disc d’ordinador ;$c9 cm +$emanual de referència. 300
##$a24$ffitxers. 300 ##$3registres$a1$fcapsa$g5 x 10 x 9 cm.
Camps de notes [inclou Dades de referència geoespacial
(Geospatial Reference Information) i Dades de coordenades planes
(Planar Coordinate Data)] Encara que, per regla general, les notes
es consideren opcionals, les normes per als documents digitals
necessiten dos tipus de notes: les dels requeriments del sistema
(camp 538 de MARC21) i la font d’informació del títol (camp 500 de
MARC21). Les notes referides a les restriccions d’ús (camp 506 de
MARC21) i sobre els termes que regulen l’ús i la reproducció (camp
540 de MARC21) tenen un interès especial per a les dades digitals.
La decisió sobre quines altres notes s’han d’incloure per als
documents cartogràfics electrònics és millor que es prengui segons
les diferents polítiques locals, basades en el que la majoria dels
usuaris de la biblioteca pot considerar més útil. Hi ha força camps
de notes creats especialment per a documents cartogràfics
electrònics, i , com és evident, també hi ha camps de notes creats
especialments per a tots els documents electrònics en general.
Començarem per dos camps: Dades de referència geoespacial (camp 342
de MARC21) i Dades de coordenades planes (camp 343 del MARC21).
Aquests camps haurien d’aparèixer, si el catàleg en línia ho
permetés, en la zona de notes, és a dir, entre els camps 5xx. El
problema rau en el fet que, tant segons la teoria com en la
pràctica de la catalogació, aquests dos camps al ser notes de la
zona 3 de les ISBD (camp 255 de MARC21) haurien d’aparèixer en
aquest lloc. Aquesta funció sembla que és molt difícil de
programar, ja que no es pot preveure quines notes apareixeran en un
registre bibliogràfic concret. És a dir, no hi ha manera de saber
si el tercer camp 500 de MARC21 serà l’última nota de la zona 2 i
així els camps 342 i 343 es poden colocar a continuació. Una
possibilitat és fer que els camps 342 i 343 apareguin al final de
la zona de notes, immediatament abans de les notes locals (camp 590
de MARC21). Tant un camp com l’altre contenen informació bàsica
(per exemple, el nom de la projecció, el nom de la quadrícula) i
molt detallada (per exemple, la resolució de la latitud, la de la
longitud). Segons el tipus d’usuari que tingui la biblioteca, la
informació molt detallada pot registrar-se només en el fitxer de
metadades que acompanya les dades amb una referència a aquest
fitxer en el registre bibliogràfic destinat als usuaris. Si
s’escull aquesta opció, el catalogador pot utilitzar una nota
general (camp 500 de MARC21) o el camp per a la localització i
accés electrònics (camp 856 de MARC21) que permet al catalogador
especificar en el segon indicador que la URL es refereix a un
document relacionat i no al document que s’està catalogant.
-
Materials cartogràfics electrònics: Catalogació i
metacatalogació, per Mary Larsgaard Curs organitzat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb el Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya
(15-19 de novembre d