Manual d'Adopció de la Fundació Limne

1

Manual d’adopció de rius

En memòria d’Antonio Estevan Estevan, Fundador de Limne, mestre i amic.

Primera edició, enero 2010

Publicat per la Fundació Limne

Oficina Tècnica de la Fundació:Jardí Botànic de la Universitat de Valènciac. Quart, 8046008 Valènciatelèfon: 963156841

[email protected]

Idea originalAssociació Hàbitats

Adaptació i redaccióSales Tomás, Josep Nebot, Belén López,Jose María Sendarrubia y Antonio Ruiz

Col∙laboracions i coordinació“Red Proyecto Ríos”Laura Donada, Amaya Sánchez, Fernando Saura, Sales Tomás,Jose María Sendarrubia i Antonio Ruiz

Citació recomanadaB. López Precioso; J.R. Nebot; A. Ruiz; J.M. Sendarrubia & S. Tomás. (2010). Manual d’Adopció de Rius. XX pág. Fundació Limne, València. ISBN.

FotografiesSales Tomás

Disseny i maquetacióPablo Nanclares

Manual d’adopció de rius

Índex

1P. 6

Introducció

2P. 8

Què és el manual d’adopció de rius

3P. 10

Què significa adoptar un riu3.1. La implicació de tots a

l’hora de conservar: la custòdia del territori

3.2. La custòdia fluvial: l’Adopció de Rius3.3 Per què hauríem de voler adoptar un riu? Alguns

exemples d’actuacions3.4. Adquirir un compromís: els acords d’adopció

4P. 14

Els primers passos de l’adopció4.1. Els actors clau4.2. Firma de l’acord

de custòdia4.3. Diagnòstic ambiental

com a punt de partida4.4. La regulació de les

zones fluvials4.5. Les intervencions

de les administracions públiques. Sol·licitud d’autoritzacions i comu-nicació d’intervencions

5P. 20

Desenvolupament tècnic del projected’adopció5.1. Establiment d’objectius i activitats5.2. Un bon cronograma5.3. Recursos humans i materials5.4. Finançament5.5. Difusió i comunicació5.6. L’execució del projecte5.7. Seguiment del projecte

7P. 30

Adreces d’interés

8P. 31

Bibliografiarecomanada

6P. 24

Preguntes freqüents

4

promou una visió integral de les condicions ambien-tals, socials i culturals dels nostres rius; i es facilita la creació d’iniciatives de participació ciutadana en la presa de decisions i la intervenció en torn al riu.

El Projecte Rius preveu dues fases o graus d’implicació per part del voluntariat. L’estructura de funcionament del Projecte Rius es resumeix en la figura 1.

En primer lloc, la Inspecció de rius permet la par-ticipació del voluntariat prenent dades del riu a fi de conéixer l’estat de salut de l’ecosistema i la seua evolució en el temps. Amb les dades recollides pels grups de voluntariat sobre els rius inspeccionats, s’elabora un Informe Anual de l’Estat de Quali-tat dels rius en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer. Aquest informe, de caràcter informatiu i propositiu, es lliura als actors clau en la gestió de rius (Confederacions hidrogràfiques, ajuntaments,...) perquè en prenguen coneixement. La segona fase implica un major grau de compromís. Quan un grup de voluntaris coneix de forma suficient el seu tram de riu i té detectats els problemes que

La iniciativa del Projecte Rius, en la qual s’emmar-ca l’edició d’aquest manual, va sorgir a Catalunya l’any 1997. Des de llavors, ha anat creixent fins a conformar en l’actualitat una xarxa d’entitats que la desenvolupen en diferents llocs de la Península Ibèrica. Aquestes entitats són l’Associació Hàbitats a Catalunya, l’Associació para a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA) a Galícia, la Fundació Limne en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer (que inclou part de les Comunitats Valenciana, d’Aragó i de Castella-La Manxa), el Centro de Investigación del Medio Am-biente (CIMA) a Cantàbria, l’associació Territorios Vivos a Madrid, la Fundación Ciudad de la Luz en el Bierzo i ASPEA (Associação Portuguesa de Educação Ambiental) a Portugal.

El Projecte Rius pretén promoure l’apropament i la vinculació de la població amb l’entorn fluvial. Per a això, estimula i potencia el voluntariat ambiental en relació amb el coneixement, el gaudiment, la con-servació i la millora dels rius i de l’entorn natural en general. D’aquesta forma, s’aconseguix a més fomentar la creació de xarxes estables de volunta-riat ambiental vinculades a les conques fluvials; es

Conca del riu Sénia

Introducció1

5

l’afecten, pot implicar-se de forma més activa en la seua conservació i proposar idees per a dur a terme intervencions per a solucionar-los. Es llavors quan passa a l’etapa que anomenem Adopció de Rius. Aquesta fase és, de forma específica, l’objecte del manual que teniu en les vostres mans.

Per conéixer el Projecte Rius amb més detall, sumar-vos-en i participar-hi, consulteu la pàgina web www.limne.org.

GRUP DE VOLUNTARIS DEL PROJECTE RIUSFigura 1. El funcionament del Projecte Rius

MANUAL D’ADOPCIÓ DE RIUS INTRODUCCIÓ

Font: Manual d’adopció de Rius. Associació Hàbitats – Projecte Rius.

0. CONtACtE AMb vOLUNtARIS

1. INSPECCIÓ DE RIU

2. ADOPCIÓ DE RIU

Formació, signatura del compromís, entrega de materials,elecció d’un tram

VOLUNTARIS Treball de camp i enviament de dades

Centralització de les dades i elaboració del Informe Anual

FUNDACIÓ LIMNE

6

Aquest manual vol ser una ferramenta útil per a aquells grups de voluntariat del Projecte Rius-Fundació Limne que ja coneixen molt bé el seu tram d’inspecció, i que per això decideixen donar un pas més. Aquest pas consisteix en proposar iniciatives per a resoldre els problemes trobats en el seu riu o per a millorar l’estat de salut del mateix, i en dur-les a la pràctica en la mesura de les seues possibilitats. Al llarg de les següents pàgines podreu conéixer quins són els pas-sos a seguir o els aspectes a tindre en compte quan es vol fer una actuació en el riu, siga del tipus que siga.

Amb aquest objectiu, el present manual pretén:

• Facilitar la informació tècnica i legal sobre aque-lles actuacions que es poden dur a terme des del voluntariat

• Unificar criteris sobre les accions que tenen a l’abast els grups de voluntariat del Projecte Rius en els espais fluvials i zones humides

• Fomentar una dinàmica de treball activa i dinà-mica entre aquests grups, i oferir algunes idees i pinzellades sobre les activitats que es poden de-senvolupar en aquests entorns naturals.

El manual va dirigit a tots aquells voluntaris i vo-luntàries amb inquietuds cap als espais fluvials o les zones humides; no importa si son associacions, grups d’amics, famílies, ajuntaments, empreses, propietaris o qualsevol altre. Tampoc no importa on es trobe el riu, l’aiguamoll o la conca hidrogràfica. Pretenem que la lectura d’este document ajude a descobrir tot el que es pot fer en defensa dels rius. Però, sobretot, esperem que anime a posar en marxa actuacions i projectes, per xicotets que siguen, a partir de l’experiència, el compromís i la voluntat per a dur-los a terme.

Tant si esteu interessats a conéixer què significa l’adopció de rius, com si heu decidit posar en marxa algun projecte i no sabeu molt bé per on començar, vos proposem que llegiu aquest manual. Podeu fer-ho de principi a fi, o buscant aquells capítols que directament vos interessen més; siga com siga...

Què és el manual d’adopció de rius2

Conca del riu Millars

7

…¡Bona lectura!

8

Què significaadoptar un riu3

En el Projecte Rius - Fundació Limne, adoptar un tram de riu o torrent significa posar en marxa, en aquest tram, una idea o una acció, que servisca per a con-servar o millorar l’estat de salut de tal tram. A més, és també una forma d’estendre la participació social i ciutadana, ja que pretén que a l’hora de posar en marxa aquesta acció, s’intente implicar a les entitats locals i als ciutadans en l’actuació concreta.

En aquest manual veurem com hi ha diverses maneres a través de les quals es pot dur a terme aquesta adop-ció d’un tram de riu. Pero és important remarcar que, en tots els casos, per a poder fer pròpiament una adop-ció de riu (és a dir, per a dur a terme una o més actua-cions en el marc d’un projecte), és recomanable fami-liaritzar-se primer amb l’entorn del tram triat i fer les anàlisis corresponents a través de les inspeccions de riu. Aquestes inspeccions permeten conéixer de prop com funcionen aquests ecosistemes i les seues proble-màtiques. Després d’un període fent les inspeccions de riu, si el grup de voluntariat creu que pot implicar-se un poc més proposant actuacions a partir de l’experiència i els coneixements adquirits, haurà arribat el moment de posar en marxa un projecte d’adopció de rius.

3.1. LA IMPLICACIó DE tots A L’HoRA DE CONSERvAR: LA CUStòDIA DEL tERRItORI

Però abans de començar a parlar d’aquest projecte d’adopció, convé introduir un concepte interessant per comprendre millor per quina raó és important encetar aquest procés, i sobretot què implica posar en marxa una iniciativa d’aquest tipus. Es tracta de la custòdia del territori.

En el nostre país, la responsabilitat de conservar el patrimoni natural, cultural i paisatgístic ha recaigut de forma quasi exclusiva en les administracions pú-bliques, que han utilitzat per a això diverses mesures i procediments. Hi ha diverses raons –de tipus his-tòric, legal o sociològic– que expliquen aquest paper preeminent de les iniciatives de conservació de base governamental en el nostre context immediat; però és interessant saber que, en molts altres països del nostre entorn, la situació és diferent, i altres actors socials tenen, també, un paper protagonista.

La necessitat d’ampliar la implicació social en la conservació va més enllà de les raons ètiques o

Conca del riu Palància

9

filosòfiques. L’amplitud i diversitat del nostre patrimo-ni i les nombroses amenaces que en pesen sobre ell exigeixen, també, que s’hi utilitzen totes les mesures a l’abast. Tot i la importància del paper que tenen al respecte les administracions públiques –sobre-tot, quan actuen amb la responsabilitat que els és exigible-, el seu camp d’acció és també limitat per causes competencials o d’insuficiència dels recursos econòmics i humans necessaris. A mesura que els objectius de conservació van estenent-se a altres camps, paisatges i territoris, aquesta limitació va fent-se més i més palesa. A més, molts espais de gran valor estan en mans de propietaris privats als quals és imprescindible implicar en la conservació dels bens que alberguen les seues finques. Finalment, són molts els elements d’interés –paisatges, hàbitats i es-pècies—la supervivència dels quals està directament lligada a diferents activitats humanes (agricultura o ramaderia extensiva, per exemple), que és neces-sari que persistisquen per a l’adequada conservació d’aquells; moltes vegades, els instruments habitual-ment utilitzats per les administracions públiques no poden donar resposta adequada (i ràpida) a moltes d’aquestes realitats.

En aquest context, des dels anys 90 del segle passat i gràcies en gran part a l’impuls de persones i entitats que comencen a aplicar-lo en les comarques catala-nes, comença a estendre’s en diversos llocs de l’Estat el concepte de custòdia del territori. Utilitzat des de moltes dècades abans en molts països del món (i, fins i tot, amb exemples pioners a Espanya que es re-munten als anys 70), la custòdia del territori apareix com un instrument o metodologia de conservació de la natura i el paisatge que promou, precisament, la participació de tots els actors en la conservació del medi que ens rodeja: els propietaris dels terrenys, la societat civil organitzada, la ciutadania i inclús les empreses privades.

En aquest tipus d’iniciatives, els propietaris es con-verteixen en un dels actors clau per a desenvolu-par un projecte de custòdia, ja que són ells els que gestionen directament molts dels terrenys de major valor ecològic del nostre país. D’aquesta manera, les entitats que volen posar en marxa projectes de

custòdia del territori (les entitats de custòdia) han d’aconseguir la implicació d’aquests propietaris en la conservació dels terrenys.

El principal instrument que utilitzen les entitats per a dur a terme la custòdia del territori són els acords de custòdia: un conjunt de compromisos i pautes de col·laboració a mitjà i llarg termini que assumeixen tant l’entitat com la propietat dels terrenys. Aquests acords es basen en el principi de voluntarietat, és a dir, les parts hi accedeixen sempre de manera vo-luntària, sense cap imposició.

3.2. LA CUStòDIA FLUvIAL I L’ADOPCIÓ DE RIUS

L’aplicació de la custòdia del territori al cas dels rius presenta diverses peculiaritats, una de les quals –pot ser una de les més rellevants– és el fet que l’aigua que es troba en el medi natural no té propietari, sinó que és de Domini Públic (podeu trobar la definició d’aquest concepte, i d’altres rellevants derivats de la legislació, en el punt 4.1. d’aquest manual). Açò vol dir que pertany a la societat en el seu conjunt i que per tant (i al menys pel que fa a l’ambient fluvial en sentit estricte) no hi ha propietaris privats amb què pactar acords, sinó que la major part del protagonis-me passa, en aquest cas, a un propietari públic, que

VOLUNTARIS

MANUAL D’ADOPCIÓ DE RIUS QUÈ SIGNIFICA ADOPTAR UN RIU

10

és qui té també la responsabilitat de gestionar de forma adequada els terrenys i bens de què és titular.

La classificació dels rius com béns de domini públic és un instrument molt potent de protecció que permet a l’Administració exercir una major intensitat de vigilàn-cia i protecció per a evitar les agressions o mal ús que pogueren realitzar-se dels mateixos. Aquestes zones estan destinades a un ús general, al servei públic o al foment de la riquesa nacional, i es troben sotme-ses a un règim especial d’utilització i protecció. Les ferramentes de que disposa la custòdia fluvial –una de les quals és, com veurem, l’adopció de rius– han de tindre especialment en compte aquesta realitat.

A més de l’establiment d’acords amb l’órgan de l’ad-ministració responsable dels rius per a la gestió, con-servació i millora d’aquests, la custòdia fluvial compta amb altres estratègies que complementen aquells. D’una banda, hi ha la possibilitat de pactar amb els propietaris privats dels terrenys que confronten amb el domini públic per a actuar indirectament en el tram de riu que es vol conservar. Per exemple, pot arribar-se a acords amb aquests propietaris per a fer repobla-cions forestals amb arbres de ribera, per facilitar que s’implanten bones pràctiques agràries que disminuïs-quen els contaminants que arriben al llit del riu, o per restaurar un camí riberenc que passava antigament per la seua finca. Totes aquestes actuacions, o moltes altres, poden incidir positivament, encara que siga de forma indirecta, en la conservació i millora del riu.

Una altra via d’actuació consisteix en assolir acords amb els usuaris del Domini Públic, com poden ser les comunitats de regants perquè reduïsquen les cap-tacions, els pescadors perquè s’impliquen en temes de seguiment o desenvolupen la seua activitat amb bones pràctiques, la població perquè s’implique en iniciatives de conservació fluvial, etc.

Però la custòdia del territori (i amb ella la custòdia fluvial) no és un concepte tancat, sinó que engloba estratègies d’actuació diverses. Totes elles tenen en comú que es tracta de compromisos voluntaris que impliquen als propietaris (públics o privats) de ter-renys, i que tenen com a objectiu final la conservació

de valors naturals, cultural o paisatgístics. Però segons la forma en què es produeixen aquests compromisos i l’abast que assoleix la participació de l’entitat front als propietaris, poden delimitar-se també diferents models d’intervenció. De vegades, l’acord preveu que siga l’entitat qui se’n fa càrrec de la gestió de la finca o tram de riu de què es tracte en la seua totalitat; d’altres, la participació de l’entitat es limita a dur a terme algunes actuacions, a aconsellar o a col·laborar amb el propietari o propietaris, que segueix mantenint la gestió sobre els terrenys de què és responsable.

En principi, l’adopció de rius que proposem en aquest manual correspon a la segona de les modalitats: els grups de voluntariat, amb la parti-cipació de la Fundació Limne i d’altres agents relle-vants, col·laboren amb el gestor dels terrenys (les confederacions hidrogràfiques, si es tracta del Domini Públic, o les persones o administracions propietàries de finques en el seu entorn si és el cas) per tal de pro-posar i executar actuacions de millora o conservació.

VOLUNTARIS COL·LABORANT EN ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ


11

L’adopció de rius, per tant, és un mecanisme de custòdia fluvial que permet als grups de voluntariat participar de forma indirecta en la gestió dels terrenys situats en els rius o el seu entorn immediat, però sense assumir en la seua totalitat aquesta gestió.

En tot cas, l’Adopció de Rius pot ser, també, un pas previ per a passar a una gestió integrada dels ter-renys per part de l’entitat, que li seria cedida per part dels titulars o propietaris. En aquest cas, la tipologia dels acords –com també el nivell de compromís o de responsabilitat– pot ser molt diferent; però si esteu interessats en aquesta possibilitat (la gestió inte-grada d’un espai fluvial), no dubteu en posar-vos en contacte amb la Fundació Limne, que vos prestarà el seu assessorament per triar la millor opció.

3.3. PER Què HAuRÍEM DE voLER ADoPtAR UN RIU? ALgUNS ExEMPLES D’ACtUACIONS

Com s’ha dit anteriorment, l’adopció del riu representa un pas avant, un nivell d’implicació major que el que s’assoleix amb les inspeccions del rius, però que deriva directament d’aquestes. El moment per fer aquest pas –sempre a partir de la capacitat del grup i de la seua experiència– es relaciona, per tant, amb la disposició per dur a terme altres actuacions que no tenen cabuda directa en les iniciatives d’inspecció. Algunes d’aques-tes actuacions poden ser, per exemple, les següents:

ACtIvItAtS DE DIAgNòStIC I AvALUACIÓ DE L’EStAt DELS NOStRES RIUS

• Fer inspeccions amb més profunditat, fent servir metodologies més complexes per a fer un diagnòstic més complet.

• Identificar aquells punts més degradats del tram afegint un pla de millora.

• Identificar i fer el seguiment d’aus aquàti-ques. Es pot fer especial insistència en què posseïsquen algun grau d’amenaça.

• Localitzar i identificar espècies de mamífers o dels seus rastres. En especial d’algunes de gran interés com la llúdria. Identificar si hi ha hàbitats en cada conca que potencialment poden ser habitables per este mamífer.

• Identificar, inventariar i fer seguiment de la flora aquàtica i de ribera.

• Participar en el seguiment d’amfibis.• Investigar com ha evolucionat el riu al llarg

dels anys amb la col·laboració de la gent major del poble a través d’entrevistes, en-questes, promovent tertúlies, exposicions, recopilant fotografies antigues, visitant els museus comarcals, etc.

• Estudiar i conservar les distintes fonts docu-mentals del municipi sobre activitats socio-culturals lligades al riu.

ACtIvItAtS DE CONSERvACIÓ I MILLORA DE L’ECOSIStEMA FLUvIAL

• Neteges de residus. Des del Projecte Rius, es poden organitzar diferents campanyes amb la participació simultània de voluntaris de diversos municipis i amb la col·laboració dels propis ajuntaments en tasques logístiques.

• Revegetació amb flora autòctona per a la recuperació de la vegetació de ribera. Elimi-nació de flora exòtica invasora.

• Recuperació de zones humides per a la con-servació i estudi de poblacions d’amfibis.

• Col·locació de caixes niu per a ocells, tant per a poder fer un seguiment de l’avifauna com per a contribuir en la recuperació d’alguna espècie rellevant.

• Col·locació de caixes niu per a rates penades, per a fer també el seguiment i per a contri-buir a la seua recuperació.

• Campanyes de seguiment i control de fauna exòtica (com per exemple la tortuga de Flo-rida o el carranc de riu americà).

• La recuperació d’aiguamolls naturals o artificials.


12

ACtIvItAtS DE REStAURACIÓ DEL PAtRIMONI CULtURAL I DE FOMENt DE L’úS PúbLIC

• Adequació dels accessos.• Construcció de passarel·les o ponts.• Recuperació de camins pròxims a les vores

del riu.• Disseny i col·locació de panells interpretatius

i elements de senyalització. • Recuperació de molins, séquies, sénies, lla-

vadors i fonts.

Pot dir-se, per tant, que l’adopció de rius comença el seu recorregut quan, des del grup, es troba oportú, necessari o convenient fer alguna cosa més; alguna cosa que, en tot cas, pot prendre formes molt di-verses, però que sempre tindrà com a objectiu final millorar l’estat de conservació del tram de què es tracte, i facilitar que col·lectius, entitats i persones se senten protagonistes d’aquesta millora.

3.4. ADQuIRIR un CoMPRoMÍs: ELS ACORDS D’ADOPCIÓ

Posar en marxa un projecte d’adopció significa assu-mir un compromís. Un compromís que serà major o menor en funció del tipus de projecte que es vullga dur a terme. Per posar alguns exemples, no és el mateix fer les inspeccions de riu dues vegades a l’any (en la primavera i la tardor), que obrir un camí a la vora del riu, fer una revegetació de la ribera o construir unes passarel·les per a facilitar el pas. Ca-dascuna d’aquestes actuacions suposa diferents graus d’implicació, i cadascuna ha de tindre en compte unes consideracions diferents a l’hora de posar-les en marxa, executar-les, mantindre-les i seguir els seus resultats i efectes.

És necessari recordar que un projecte d’adopció de rius és desenvolupat per un grup de voluntariat per iniciativa pròpia. Però aquesta iniciativa representa també assumir una responsabilitat de treball i dedi-cació, de manera que és el grup qui ha de decidir el seu grau d’implicació en el procés en funció de les

seues expectatives i possibilitats. En aquest sentit, sempre és millor (sobretot en un primer moment) fer actuacions amb resultats observables a curt termini, deixant per al moment oportú i adequat altres pro-jectes més ambiciosos i que requerisquen una exe-cució molt prolongada en el temps, molt importants i valuosos però que poden esdevindre, de no comptar amb els mitjans necessaris, pesats i desmotivadors.

En tot cas, es necessari que aquest compromís siga formalitzat mitjançant un document, les caracterís-tiques del qual seran variables en funció dels actors que intervinguen, i que anomenem acord d’adopció de riu.

Un acord d’adopció de riu és un document formal que compromet a tots els actors relle-vants en el procés, en especial al grup de vo-luntariat de què es tracte, a la Fundació Limne i –de forma preferent però no imprescindible– a l’Ajuntament de la zona on es preveu dur a terme l’actuació o actuacions.

En funció de les característiques de la zona de què es tracte i de les característiques de les actuacions previstes, l’acord d’adopció de riu adoptarà formes diferents, i podrà ampli-ar-se amb la participació d’altres persones o col·lectius la implicació dels quals es prevega com a part del desenvolupament del projec-te, així com amb els titulars públics o privats dels terrenys o usos sobre els quals s’han de dur a terme les actuacions (la confederació hidrográfica, propietaris privats de finques ad-jacents als rius, o usuaris o titulars de drets, com regants o pescadors).

El disseny i formulació de l’Acord és un moment clau en el procés d’adopció del riu, ja que és el document que estableix, entre d’altres aspectes:

• Els compromisos que adquireixen les parts princi-pals, així com d’altres entitats o organismes que hi intervinguen d’una o altra forma en el projecte.


13

• Les actuacions que es preveu desenvolupar (el que anomenem Projecte d’Adopció, al qual de-diquem un apartat més avant), així com la forma en que s’executaran, el seu seguiment i difussió, els actors implicats, etc.

• Els compromisos de finançament, ajut a partici-pació que, en el seu cas, adquiriren cada una de les parts.

• La forma en què els titulars dels terrenys, siguen públics o privats, autoritzaran les actuacions que es preten dur a terme sobre ells.

Per aquesta raó, els Acords poden aplegar a tindre una certa complexitat, i han de ser pensats i plante-jats amb calma i tenint en compte el seu caràcter de compromís formal. Però no cal preocupar-se’n: és en aquest apartat quan la col·laboració de la Fundació Limne podrà aportar la seua experiència, de forma que el conveni o acord que finalment es redacte i se signe, constituisca un document útil, acceptat per totes les parts i adequat a les seues finalitats. Un bon Acord és, sempre, el primer pas per a què l’adopció complisca els objectius que es busquen.


14

Qualsevol grup de voluntariat del Projecte Rius-Fun-dació Limne que, des d’un temps enrere, inspeccione el seu tram de riu; que tinga cert coneixement del mateix i de les seues característiques i problemàtica; i a més crega que pot fer una important tasca social en el seu poble o ciutat perquè compta amb el temps i les ganes de comprometre’s, pot iniciar un projecte d’adopció de rius. Per això, els vertaders impulsors de les iniciatives són els grups de voluntariat que participen activament en el Projecte Rius.

Tot i que, com hem dit, aquests grups comptaran amb el suport permanent de la Fundació Limne per a dis-senyar d’Acord d’Adopció i plantejar el corresponent projecte, hi ha diversos aspectes que convé tindre en compte abans de fer el pas endavant, i que resulten especialment rellevants per tal que el procés que s’enceta compte amb tots els requisits per a complir els objectius que es persegueixen. Aquest apartat es dedica, per això, a alguns d’aquests aspectes.

4.1. CONéIxER LA LLEI. LA REgULACIÓ LEgAL DE LES zONES FLUvIALS

És molt útil conéixer la regulació administrativa dels usos i activitats que es poden dur a terme en les distintes zones fluvials. Açò va a constituir una de-limitació molt important en el nostre treball i també un referent per a valorar les activitats agressores en el lloc.

La qualificació que reben les aigües com a bé de do-mini públic és un dels majors instruments de protecció que poden rebre els bens públics. Açò faculta a la administració per a una major intensitat de vigilància i protecció amb la finalitat d’evitar les agressions o mal ús que pogueren realitzar-se dels mateixos.

Els béns que integren el domini públic hidràulic són béns afectes a un ús general, servei públic o al fo-ment de la riquesa nacional i sotmesos a un règim

Els primers passosde l’adopció4

Conca del riu túria

15

especial d’utilització i protecció. No poden ser objecte d’apropiació de ningú tipus i són inembargables.

Segons el Real Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per el que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, en el seu article 2, s’indica que el Domini Públic Hidràulic, està constituït per: les aigües continentals, tan superficials com subterrànies renovables; els caixers de corrents naturals, continues o discontinues; els llits dels llacs i llacunes i dels llacs artificials en lleres publiques i; els aqüífers subterranis, als efectes dels actes de disposició o d’afecció dels recursos hidràulics; i les aigües procedents de dessalació d’aigua de mar, una vegada fora de la planta de producció i s’incorporen a alguns dels anteriors components.

ELS USOS DE L’AIgUA

Segons el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, l’aprofitament dels béns i serveis que ofereix el riu pot fer-se bé directament utilitzant l’aigua que flueix pel caixer (per a banyar-se, navegar, reg agrícola, abas-timent de poblacions, generació d’energia, etc.), o bé fent ús dels marges, riberes, o inclús del propi llit.

• usos comunsQuan tots poden, sense necessitat d’autorització administrativa, utilitzar el mateix recurs al mateix temps, per a beure, banyar-se i altres usos domèstics, així com per a abeurar el ramat.

• usos comuns especials subjectes a autoritzacióNecessiten autorització administrativa prèvia els se-güents usos comuns especials: la navegació i flotació; l’establiment de barques de pas i els seus embarca-dors i; qualsevol altre ús, no inclòs en l’article anteri-or, que no excloga la utilització del recurs per tercers

• usos privats Quan el que s’utilitza no pot ser disfrutat per un altre, excepte en una casos molt especials (utilització d’ai-gües pluvials o estancades), els usos privatius reque-rixen l’obtenció prèvia d’una concessió administrativa.

ELs usos DELs MARgEs, RIbEREs I LLIts

Segons el Real Decret 9/2008, de 11 de gener, pel que se modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Real Decret 849/1986, de 11 d’abril, la regulació dels marges i riberes té com a finalitat la consecució dels objectius de preservar l’estat del do-mini públic hidràulic, previndre el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, contribuint a la seua millora, i protegir el règim dels corrents en avingudes, afavorint la funció dels terrenys confrontants amb els caixers en la laminació de cabals i càrrega sòlida transportada.

• Domini públic hidràulic (excepte les aigües)Titularitat pública, aprofitament de l’aigua, del llit i de la ribera subjecta a autorització o concessió.– LLERA O LLIT: Terreny cobert per una corrent con-tinua o discontinua en la màxima crescuda ordinària.– RIBERES: Faixes laterals de la llera o llit públics situades per damunt del nivell d’aigües baixes. – MARGES: Terrenys adjacents amb les lleres o llits.

• Zones de servidumbre (5 m d’amplada des dela ribera)Tindrà els següents fins: protecció de l’ecosistema flu-vial i del domini públic hidràulic; pas públic peatonal i per al desenvolupament dels serveis de vigilancia, con-servació i salvament, salvo que per raons ambientals o de seguretat l’organisme de conca considere conveni-ent la seua limitació i; m’encallat i amarrament d’em-barcacions de forma ocasional i en cas de necessitat.

• zona de policia (100 m d’amplada des de la ribera)Poden ampliar-se en determinades zones (desemboca-dura de la mar, entorn d’embassaments, etc.) i estan sotmeses a regulació determinades activitats i usos del sol: les alteracions substancials del relleu natural del terreny; les extraccions d’àrids; les construccions de tot tipus i; qualsevol altre ús o activitat que supon-ga un obstacle per a la corrent en règim d’avingudes.

MANUAL D’ADOPCIÓ DE RIUS ELS PRIMERS PASSOS DE L’ADOPCIÓ

16

Figura 2. Perímetres de protecció en el caixer d’un riu

ZONA DE POLICIA ZONA DE POLICIA

5 m 5 m

RIBERA

SECCIÓ D’UN CAIXER

ZONA DE SERVIDUMBRE ZONA DE SERVIDUMBRE

DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC

MÀXIMA CREIXUDA ORDINÀRIA

AIGÜES BAIXES

100 m 100 m

CAIXER

(D.P.H.)

MARGE MARGE


17

En tot cas, si esteu interessats en rebre més infor-mació sobre la regulació legal d’un riu, podeu ficar-se en contacte amb el Projecte Rius: Tel. 963156841 o enviar un correu a [email protected].

4.2. CONéIxER LA gENt.QuI IntERvInDRà En L’ACoRD?

4.2.1. ELS ACtORS CLAU EN L’ACORD D’ADOPCIÓ

En general, cal dir que no hi ha receptes ni un llistat de les entitats o agents que, necessàriament, han d’estar implicats en l’adopció. Quíns són aquests agents, i la forma com s’hi comprometen, dependrà de la tipologia del projecte, de la realitat del lloc on es desenvolupe, de les capacitats de mobilització, etc. Açò ens obliga a ser creatius, permeables i oberts a l’hora de pensar, en cada cas, quins són els possibles espais de participació dins del mateix projecte.

Tot i això, i tal i com hem definit els acords d’adop-ció en aquest manual, hi ha uns actors comuns a tots els casos, en tant que actuen com a promotors d’aquests acords (i que podriem anomenar actors principals de l’acord):

• El grup de voluntariat impulsor del projecte d’adopció de rius, com a promotor principals de la proposta.

• La Fundació Limne, el paper de la qual és donar tot el suport que estiga en la seua mà als grups de voluntariat que vullguen posar en marxa alguna iniciativa per a conservar i recuperar un entorn fluvial. Açò és, com després veurem, donant as-sessorament tècnic, recolzant en la difusió, orien-tant la definició concreta del projecte, etc. però no encarregant-se de l’execució del mateix

Com hem dit anteriorment, des de Projecte Rius – Fundació Limne atribuïm als Ajuntaments un paper important en els processos d’adopció. Sense que la seua participació formal en l’acord d’adopció siga im-prescindible, sí que resulta recomanable no solament pel suport material que poden prestar a les actuaci-ons previstes, sinó per la seua capacitat per donar a

aquestes la cobertura que deriva d’una administració especialment pròxima als ciutadans i ciutadanes i amb responsabilitats directes en la conservació del territori i el medi ambient del seu terme municipal. per això, i sempre que siga possible, convé que l’Ajuntament o Ajuntaments del tram sobre el qual plantegem el nostre projecte d’adopció s’hi impliquen, ja, en la mateixa signatura de l’acord.

La mateixa importància tenen, a aquest respecte, els actors que representen a la propietat dels ter-renys sobre els quals es pretén actuar, i que podrà ser pública (les confederacions hidrogràfiques, quan aquests terrenys es troben inclosos en el domini pú-blic) o privada, quan es tracte de finques d’aques-ta titularitat adjacents o pròximes als rius o zones humides. En alguns casos, a més, formaran part d’aquesta categoria altres agents que, sense ser ti-tulars de terrenys, si que tenen adquirits drets que siguen rellevants per al projecte que plantegem (per exemple, una comunitat de regants), o que siguen usuaris de la zona (com els pescadors). La seua implicació en el mateix acord pot ser recomanable com una forma de garantir, ja en les primeres fa-ses del procés, la seua col·laboració, ja que la seua autorització i complicitat serà imprescindible per a autoritzar les accions que pretenem dur a terme. Si, per raons estratègiques o d’oportunitat, considereu que els propietaris no han de figurar com a signataris de l’acord d’adopció, no olvideu preveure que, en un moment o altre –i sempre abans de començar a actuar sobre el terreny—haureu de comptar amb la seua autorització, tal i com s’indica en l’apartat corresponent d’aquest manual.

En conclusió: l’acord d’adopció que plantegem per al tram de riu sobre el que pretenem actuar inclourà la relació entre dos agents principals –grup de volun-tariat i Fundació Limne– i, sempre que siga possible i oportú, altres agents d’especial rellevància –Ajun-taments i propietaris. L’acord d’adopció delimitarà la forma en què cadascuna de les parts s’implica en el disseny i execució del projecte, i per tant establirà la responsabilitat atribuïda a cada part i el marc de col·laboració mútua entre elles. Aquesta és, en última instància, la seua finalitat i raó de ser.


18

4.2.2. ALtRES ACtORS RELLEvANtS

Els acords d’adopció (i els projectes que preveuen desenvolupar) són iniciatives que intenten eliminar o pal·liar les amenaces que pateixen els rius; però també tenen l’objectiu d’implicar a la societat i a les diferents administracions en la conservació fluvial i, per això, es troben oberts a aquests agents. Des de la Fundació Limne entenem que l’adopció de rius ha de promoure un treball de cooperació i col·laboració entre les persones que formen part del grup de vo-luntariat que adopta el compromís inicial, i d’altres grups o col·lectius amb els quals hauran de treballar. D’aquesta forma s’afavoreix l’intercanvi d’experiències i de coneixements entre els voluntaris i, al mateix temps, es fomenta la capacitació i la formació dels mateixos voluntaris en aspectes ambientals molt vari-ats. Tots aquests factors, en definitiva, enforteixen els vincles entre els col·lectius que decideixen implicar-se, i creen els espais necessaris per consolidar estes relacions. Per aquesta raó, i ja de forma prèvia a la

formulació de l’Acord d’Adopció, és important preveu-re quines entitats o agents poden ser rellevants, per qualsevol raó, per a millorar l’eficàcia del projecte.

No és sempre imprescindible que aquets agents o entitats figuren sempre com a part signatària de l‘Acord d’Adopció. Sovint, serà més pràctic que s’hi incoporen més avant, a través de convenis o com-promisos parcials que complementen l’Acord inicial i on es regule de forma específica quina és la seua intervenció en el procés.

En tot cas, és important que com a impulsors del projecte d’adopció de rius fem una prospecció dels possibles agents que seria convenient vincular al projecte, que en general, els podem classificar de la manera següent:

• Altres grups de voluntariat ambiental diferents del que impulsa el projecte d’adopció de rius que actu-en o puguen fer-ho en la zona objecte de l’actuació.

Figura 2. Xarxa d’implicats en Projecte Rius Font: Manual d’adopció de Rius. Associació Hàbitats-Projecte Rius


QuInA És LA EstRuCtuRA DE tREbALL?

QuI PARtICIPA?

• Projecte Rius• Grups de voluntaris• Administració local• Entitats diverses• Propietaris

QuI CoL·LAboRA?

• Patrocinadors• Confederació Hidrográfica

del Xúquer

COM?

participacióactiva

(tot el procés)

Acord d’ adopció

Dinamització social i recuperació ambientaldel tram de riu o riera

Què Es DEsEnvoLuPA

• Idees• Accions

PROJECtE D’ADOPCIÓ

19

Por tractar-se de grups, per exemple, que desen-volupen accions en la mateixa conca hidrogràfica, o –com és el cas de les entitats que formen part d’AVINENÇA, Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori, de la que la Fun-dació Limne és membre actiu—que treballen en xarxa amb el nostre. La col·laboració d’aquests grups pot representar un suport important en les tasques d’adopció que un determinat grup de vo-luntariat vulga desenvolupar.

• Administracions. A banda dels ajuntaments i de les confederacions hidrogràfiques, dels quals ja hem parlat més amunt, hi ha altres órgans públics (mancomunitats, consorcis, ens autònoms com l’Entitat de Sanejament, conselleries responsables de la conservació del medi ambient o de la gestió de l’aigua...), que poden donar un fort suport i recolzar la iniciativa, a banda de la seua eventual responsabilitat emetent autoritzacions per a de-terminades actuacions.

• Persones amb coneixement de l’espai i la temàtica, preferentment del mateix municipi, que puguen recolzar en les tasques tècniques i aportar conei-xements de l’espai. Podem proposar a aquestes persones que presten el seu assessoment en la definició d’activitats, encarregant-se de l’execució de determinades tasques o mobilitzant personal.

• Persones sensibilitzades per la temàtica: usuaris, pescadors o caçadors que normalment tenen un bon coneixement dels espais fluvials i poden ser uns bons aliats per a les activitats que es volen posar en marxa.

• Persones o entitats susceptibles de participar en altres formats: escoles, instituts i altres centres que puguen recolzar en l’execució de les activitats.

No tots els agents que s’han indicat més amunt tindran la mateixa motivació per a participar en el projecte o voldran fer-ho, però és necessari que en tinguen coneixement i estiguen informats del mateix per a garantir l’èxit. Per a això, cal mantindre oberta de forma permanent la possibilitat de vincular-los d’alguna manera. D’altra banda, si volem que les persones de l’entorn siguen partíceps del projecte d’adopció de rius, una bona estratègia és preguntar-los com els agradaria fer-ho en compte d’intentar

presentar-los una idea tancada, adaptant els formats, les activitats i buscant les millors fórmules i canals de participació perquè cada col·lectiu puga participar des de les seues possibilitats i expectatives.

D’una manera esquemàtica, la forma en què tots aquests actors de diferent procedència poden col-laborar de forma conjunta s’arreplega en la figura 2.

4.3. CONéIxER EL LLOC. EL DIAgNòStIC AMbIENtAL COM A PUNt DE PARtIDA

Abans de començar qualsevol procés d’adopció, no solament cal comptar amb el context social en el què posarem en marxa el nostre projecte, sinó que també és fonamental conéixer amb detall la zona sobre la qual es vol actuar, analitzant el territori des d’una escala més global fins al detall del tram en concret que volem conservar.

A quina conca pertany el tram de riu on el grup fa les inspeccions i on vol posar en marxa el projecte d’adopció de rius? A on aboquen les seues aigües? Quines activitats s’exerceixen aigües amunt del tram? I aigües avall? Es coneixen les parts en què es divideix transversalment un riu i els usos admesos en cada zona? I les zones humides? Per què és important la seua conservació? Un bon diagnòstic de la situació de la qual es parteix ens permetrà establir prioritats, definir com es desenvoluparà el projecte i planificar el seguiment que farem.

USOS D’UN bON DIAgNòStIC

• Plantejar iniciatives que milloren l’entorn i les dinàmiques de participació.

• Considerar processos realistes i eficients que ens permeten aprofitar els recursos existents.

• Preveure les dificultats amb les quals ens haurem de trobar al llarg del procés.

Per al diagnòstic és important que coneguem el tram i les seues característiques, com també identificar


20

la magnitud que li podem donar al nostre projecte. També és important conéixer si el tram de riu sobre el qual es vol actuar està ubicat dins d’algun espai natural protegit (taula 1) o en les proximitats del mateix, ja que açò pot tindre implicacions a l’hora de plantejar alguna iniciativa: en aquests espais s’aplica una regulació especial que caldrà tindre en compte a l’hora de plantejar un projecte d’adopció de rius. Per això, i a banda de que les nostres actuacions poden veure’s subjectes a la necessitat d’obtindre l’oportuna autorització per part dels órgans gestors de l’espai, com s’apunta més avant, cal assegurar-se que l’ac-tuació que es vol desenvolupar no posa en perill els objectius de conservació marcats en l’espai. Per una o altra raó, és important posar-se en contacte amb l’entitat gestora d’aquest perquè conega les nostres propostes, però també perquè pot facilitar-nos infor-mació ambiental o legal rellevant.

4.4. soL·LICItuD D’AutoRItZACIons I COMUNICACIÓ D’INtERvENCIONS

Com s’ha apuntat anteriorment, la possibilitat final d’executar les accions que proposem en el nostre projecte dependrà –a més de comptar amb els mit-jans i la capacitat adequada—de que disposem de les autoritzacions necessàries per a actuar en uns terrenys que no són nostres. Tant si els terrenys són privats com si són públics, la conformitat explí-cita dels propietaris és un requisit que cal tindre en compte abans d’actuar, sobre tot si aquesta actuació té repercusions sobre el terreny.

Però a banda d’aquesta premissa, hi ha altres casos en què les administracions públiques, en exercici de les seues competències, hauran d’emetre una au-torització per poder dur a terme la nostra actuació.

ARAgÓ

xarxa natural d’Aragó:

1. Espais Naturals Protegits:a) Parcs Nacionalsb) Parcs Naturalsc) Reserves Naturals.(naturals

i dirigides)d) Monuments naturals.e) Paisatges Protegits

2. Aiguamolls d’importància Interna-cional RAMSAR

3. Reserves de la Biosfera4. Xarxa Natura 2000: ZEPAS, LIC-ZEC5. Aiguamolls singulars

CAStELLA – LA MANxA

Xarxa regional d’àrees Protegides:

1. Espais Naturals Protegits:a) Parcs Naturals.b) Reserves Naturals.c) Microrreserves.d) Reserves Fluvials.e) Monuments naturals.f) Paisatges Protegits.g) Paratges Naturals.

2. Zones sensibles:a) ZEPASb) LIC-ZEC c) Les àrees crítiques derivades de

l’aplicació dels plans de conser-vació d’espècies amenaçades, i les que es declaren per contin-dre manifestacions importants d’hàbitats o elements geomor-fològics de protecció especial.

d) Les àrees forestals destinades a la protecció dels recursos naturals

e) Els refugis de fauna f) Els refugis de pesca g) Altres

3. Figures derivades de convenis inter-nacionals: Aiguamolls d’Importància Internacional Ramsar

COMUNItAt vALENCIANA

Xarxa d’Espais natutals Protegits:

1. Parcs Naturals2. Paratges Naturals 3. Paratges Naturals Municipals4. Reserves Naturals5. Monuments naturals6. Paisatges Protegits7. Llocs d’interés

xarxa Natura 20001. ZEPAS2. LIC-ZEC

Altres espais 1. Microrreserves de flora2. Reserves de fauna3. Zones humides catalogades4. Coves catalogades

Figures derivades de convenis internacionalsAiguamolls d’Importància Interna-cional Ramsar

taula 1. Figures de protecció d’espais i àrees naturals vigents en les comunitats autònomes d’Aragó, Castella-La Manxa i la Comunitat Valenciana.


21

Com en alteres apartats anteriors, podeu comptar amb l’assessorament de la Fundació Limne en aquesta àrea, però no està de més que es dispose d’alguna informació sobre quan i com pot ser rellevant tindre-ho en compte.

Algunes de les administracions a les que amb major probabilitat caldrà acudir, atés el tipus de competèn-cies que exerceixen, són les següents:

• L’Administració Hidràulica (Confederacions Hidrogràfiques): A banda de la seua participació eventual com a titulars del Domini Públic, i tal i com s’ha exposat breument més amunt, són nombre-ses les activitats i usos que es troben afectats pel règim d’autoritzacions i concessions que estableix la legislació hidràulica.En el nostre cas, i tot i que el territori de la De-marcació Hidrogràfica del Xúquer s’estén per tres Comunitats Autònomes, és l’Administració de l’Es-tat la que té encomanada l’ordenació i gestió de la conca, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.

• L’Administració mediambiental autonòmica: A més de la seua intervenció a través dels espais naturals protegits, a la que ens hem referit en un apartat anterior, hi ha diverses competènci-es exercides per les Comunitats Autònomes que poden tindre incidència en la nostra tasca. Per exemple, i per a les diverses comunitats incloses en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, haurieu de tindre en compte aspectes com els següents:

– A Castella La Manxa:

La Conselleria d’Indústria, Energia i Medi Ambient té encomanada la programació i execució de les po-lítiques del Govern regional en matèria de protecció del medi ambient i els ecosistemes, ordenació i gestió dels recursos naturals en espais protegits, i foment de l’educació ambiental, entre altres.

Per la seua banda la Conselleria de Territori i Vi-venda té encomanada la programació i execució d’actuacions en matèria d’abastiment d’aigua, sa-nejament, canalització i defensa de marges de rius i d’aprofitaments hidràulics en general.

– En la Comunitat Valenciana:

La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge és l’encarregada de realitzar les funcions relacionades amb la planificació i gestió d’espais naturals. També les que tenen a veure amb la pla-nificació, gestió i protecció dels recursos hídrics, la planificació i gestió de les conques internes, la planificació i gestió de l’aigua, control i protecció de la qualitat de l’aigua i autorització d’abocaments.

– En la Comunitat d’Aragó:

El Departament de Medi Ambient és l’encarregat de planificar i gestionar la Xarxa Natural d’Aragó. Dins de tal Departament, trobem a més, l’Institut Aragonés de l’Aigua, que és l’entitat que té enco-manades les funcions de sanejament i depuració de les aigües residuals, així com l’ordenació, plani-ficació i construcció d’infraestructures hidràuliques.

• Municipis: El Municipi pot promoure, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les se-ues competències, qualsevol classe d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions de la comu-nitat veïnal (en matèria d’aigües són especialment importants les seues competències sobre abasti-ment i clavegueram). Comptar amb el suport dels municipis pot ser essencial perquè poden recolzar les nostres activitats i intercedir abans altres ad-ministracions.

En tot cas, i independentment que sol·licitem les cor-responents autoritzacions, és recomanable comunicar la nostra actuació a totes les administracions que po-gueren veure’s afectades (Confederació Hidrogràfica, Conselleria autonòmica de l’àrea ambiental i Ajunta-ments). El que es difonga la línia de treball que realit-zem ens permetrà comptar amb el seu recolzament i, a més, difonem les nostres activitats entre la societat civil per a fer més real el projecte de custòdia del territori.


22

Tal i com hem indicat en apartats anteriors, l’acord d’adopció de riu haurà de comptar, com a part in-dispensable per al seu desenvolupament, amb una descripció de les accions i activitats que pretenem dur a terme en el tram sobre el que volem actuar. Aquesta definició detallada de les accions, les seues característiques i el seu abast, és el que anomenem Projecte d’adopció.

Un Projecte d’Adopció de Riu és un document tècnic, vinculat a un acord d’adopció, en el qual es detallen les accions i actuacions que, com a part del desenvolupament d’aquest acord, es preveu dur a terme en el tram de riu de què es tracta.

D’entrada, posar en marxa un projecte d’adopció pot paréixer complicat, però no ho és. Cal tindre en compte que la Fundació Limne prestarà al grup de voluntariat i a la resta del actors implicats l’orien-tació i el suport necessaris; tots els projectes que es posen en marxa, es dissenyaran en funció de les expectatives i implicació de cada grup de voluntaris.

Per a adoptar un riu, d’entrada us podeu posar encontacte amb el Projecte Rius: tel. 963156841 o enviar un correu a [email protected].

En tot cas, i pel que fa a les característiques que hau-ria de complir un projecte, convé tindre en compte algunes idees que poden servir per a estructurar una bona intervenció.

5.1. EstAbLIMEnt D’objECtIus I ACtIvItAts

Una definició clara i concreta del que volem fer ens ajudarà a tindre clars els objectius del projecte, el perquè ho volem fer i les necessitats que tindrem a l’hora de dur-ho a terme.

En apartats anteriors podeu trobar un llistat de sug-geriments sobre les possibles actuacions que poden formar part del projecte d’adopció. Però la seua in-corporació a aquest projecte no pot limitar-se a una formulació genèrica, sinó que cal que es concreten fins al major detall possible:

Desenvolupament tècnicdel projecte d’adopció5

Conca del riu Xúquer

23

• Quins són els objectius específics que es persegueix amb l’acció que es proposa: restaurar un hábitat per a facilitar la presència d’una espècie en concret, millorar l’accés públic a una zona, etc.

• Quines característiques tècniques tindra l’actuació: si, per exemple, es tracta d’instal·lar una passarel-la, de quin tipus serà, amb quin material, etc.

• On es desenvoluparà l’acció de forma exacta, amb una ubicació detallada de l’actuació.

Com més concreta siga la definició de les activitats, més senzill serà també explicar la seua utilitat a la societat en general i obtindre les autoritzacions i per-misos que foren necessaris, a banda d’estalviar-nos possibles sorpreses desagradables...

5.2. un bon CRonogRAMA

Considerant sempre les possibilitats i el compromís que establim amb el Projecte Rius, caldrà definir les actuacions que volem desenvolupar en un context temporal. Per això fa falta definir clarament les tasques prèvies a la intervenció per a planificar millor i evitar la improvisació. És important tindre en compte el temps o termini que tenim per a finalitzar el projecte i l’època de l’any. A partir d’ací, i una vegada conegut el temps de què disposem, és important definir un cronograma d’accions per a preveure i organitzar totes les tasques.

Hi ha moltes formes de fer un cronograma, però aquest pot ser un exemple orientatiu:

Font: Manual d’adopció de Rius. Associació Hàbitats – ProJecte Rius

MANUAL D’ADOPCIÓ DE RIUS DESENVOLUPAMENT TÈCNIC DEL PROJECTE

24

5.3. RECuRsos HuMAns I MAtERIALs

Per a un projecte d’adopció de rius, com per a qualse-vol altre projecte, es compta de partida amb recursos humans i recursos materials i econòmics que fan pos-sible, en última instància, la seua execució. Els recur-sos humans es podrien distribuir segons tres nivells:

• Primerament, el grup impulsor local, és a dir, els que tenen la iniciativa de desenvolupar el projecte.

• En segon lloc, els destinataris del projecte, és a dir, aquelles persones que sense ser del grup impulsor participaran de les actuacions que el grup impulsor promoga. Són també, com les del grup impulsor, persones voluntàries que generalment procedeixen del mateix municipi on es durà a terme el projecte.

• I, en tercer lloc, considerem a l’equip tècnic del Projecte Rius, que ajudarà en l’elaboració del pro-jecte, així com a establir els contactes institucionals i la busca de recursos econòmics necessaris per a poder-ho desenvolupar.

Per a garantir la viabilitat del projecte són tan im-portants els recursos humans com els materials. Per això, una vegada definides les activitats que anem a fer dins el marc del projecte, cal que elaborem un pressupost que tinga en compte totes les despeses. És important ser realistes i detallar al màxim tots els conceptes per evitar després sorpreses.

5.4. FInAnçAMEnt

Una vegada elaborat el pressupost, cal estudiar qui-nes poden ser les possibles vies de finançament del nostre projecte. Per a fer front al pressupost i anar materialitzant el projecte d’adopció de rius hi ha di-verses opcions:

1. Abans de res, analitzeu si podeu aconseguir alguns dels recursos materials en espècie. És a dir: si neces-siteu una cisterna per a regar, ferramentes o altres necessitats que cregueu que poden tindre disponible en el municipi, podeu valorar si es pot demanar a l’Ajuntament. Així mateix, cal considerar la possibi-litat que l’Ajuntament es faça càrrec de facilitar-vos el camió per a transportar la brossa en les neteges,

o bé acostar-vos els plantons fins al lloc de la refo-restació, etc. Busqueu també, a aquest nivell, col-laboracions amb altres associacions o entitats locals.

2. També pot buscar-se finançament en entitats públi-ques (Ministeris, Conselleries, Ajuntaments…) o pri-vades (entitats financeres, obres socials, empreses de l’entorn pròxim o del mateix municipi). La fór-mula més típica i recurrent per a desenvolupar pro-jectes, a pesar que cada vegada les entitats estan creant ferramentes més creatives de col·laboració, és a través de subvencions, ajudes o premis.

3. També es poden trobar altres línies de captació de fons a través de donacions, quotes de socis, venda de merchandising, etc. Cal insistir, una vegada més, en la conveniència de ser imaginatius, també en aquest aspecte tan important..

Des del moment que sol·liciteu finançament i vos siga concedit, assumiu una responsabilitat en la transpa-rència i la bona gestió dels fons del projecte. Haureu de fer un seguiment pressupostari molt estricte i el més habitual és que hagueu de justificar posterior-ment la forma en què heu realitzat els gastos i si heu complit tots els objectius i activitats compromesos. No oblideu les qüestions fiscals per la importància que tenen, inclús per a voluntaris i entitats no lucratives.

5.5. DIFusIó I CoMunICACIó

Qualsevol projecte que busca la implicació i partici-pació de la ciutadania ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació que permeta donar-lo a conéixer. Es poden aprofitar recursos senzills que tinguem al nostre abast, com per exemple:

• Anuncis en la revista del poble• Xarrades obertes al públic • Intervencions en la ràdio i notes de premsa als

diaris locals o comarcals• Eixides naturalistes guiades

Aquestes estratègies de difusió poden tindre unes repercussions molt positives perquè obrin el projecte a noves entitats locals i particulars, a més del reco-neixement que suposa per a les persones implicades en el projecte en curs.


25

A més d’utilitzar les ferramentes divulgatives es-mentades, prèviament a l’execució d’alguna acti-vitat és important obrir altres canals en els quals la comunicació puga ser bidireccional, de manera que les persones a qui convideu a formar part del projecte d’adopció vos puguen fer arribar les seues impressions, dubtes, opinions, etc. En aquest sentit, és interessant preveure, en projectes que assolisquen una certa complexitat i maduresa, la creació d’espais de trobada o fòrums per a debatre i planificar accions futures del projecte d’adopció.

5.6. L’EXECuCIó DEL PRojECtE

En el moment de l’activitat, cal que destineu temps i espai als punts següents:

1. Moment de recepció de les persones que partici-paran en l’activitat. Inscripcions.

2. Explicació del projecte d’adopció, de l’activitat en si i del programa de la jornada (horari, avituallament, materials, etc.). És important que les persones que participen sàpiguen amb qui ho fan, qui promou l’activitat i els motius pels quals s’ha generat el projecte d’adopció de rius.

3. Distribució per grups (en el cas que siga un grup molt nombrós) i presentació de les persones de referència. És convenient que aquestes persones s’identifiquen d’alguna manera que els destaque de la resta de participants.

4. Entrega del material. D’una banda, la indumentària identificativa (gorres, pitets, camisetes, etc.), en el cas que n’hi haja. D’altra banda, l’entrega del material necessari per a l’activitat (ferramentes, fitxes, etc.).

5. En el transcurs de l’activitat és important que algú faça fotografies.

6. Final i full d’avaluació. Abans que els participants se’n vagen, vos recomanem que els entregueu un full d’avaluació de l’activitat. Aquest recurs vos ajudarà a fer una anàlisi de com ha anat l’activitat en relació amb futures propostes i amb la millora dels aspectes que es considere necessari. Un full de valoració ha de ser clar, comprensible i ha de permetre als participants respondre de manera ràpida i anònima.

5.7. sEguIMEnt DEL PRojECtE

És important que al llarg de tot el procés anem re-alitzant un seguiment continu de la nostra activitat, que reflectisca els avanços realitzats i les mancances detectades. A més, açò ens permetrà anar adaptant-nos als canvis o condicionants que poden aparéixer en el transcurs del projecte.

El seguiment del projecte ens ha de permetre:

• Reconéixer en quina mesura van aconseguint-se els resultats esperats.

• Valorar l’eficiència amb què estem utilitzant els recursos i els esforços.

• Conéixer les percepcions i les opinions dels dife-rents actors implicats en el projecte.

• Identificar les possibles deficiències del procés, els problemes o entrebancs que s’hagen pogut generar en algun moment.

VOLUNTARIS I EXPERTS TREBALLANT JUNTS EN EL RIU


26

On dirigir-me si estic interessat a posar en marxa un projecte d’adopció de rius?

Per què són importants les adopcions de rius?

Què és la custòdia territori o la custòdia fluvial?

Què cal tindre en compte abans de començar a adoptar un riu?

Què diferencia hi ha entre la zona de policia i la zona de servidumbre?

Què és el Domini Públic hidràulic (DPH)?

Quan he de demanar autorització per a fer una iniciativa en el riu?

PREGUNTA RESPOSTA PREGUNTA RESPOSTA

p. 22

p. 11

p. 8

p. 9

p. 15

p. 15

p. 20

p. 22

p. 17

p. 20

p. 22

p. 24

p. 24

p. 24

Quines actuacions i activitats puc fer en el marc de les adopcions de rius?

Que hem de fer abans de començar el Projecte d’adopció?

Amb qui hem de comptar per començar el Projecte d’adopció de rius?

Com s’elabora un projecte d’adopció de rius?

Com es pressuposta un projecte d’adopció de rius?

Com podem sufragar els gastos derivats del projecte?

Com es pot difondre i a qui hem de comunicar la iniciativa?

Preguntes freqüents6

Conca del riu girona

27

Avinença:http://www.custodiaterritorivalencia.org

Confederació Hidrogràfica del Xúquer: http://www.chj.es/

Estat dels embassaments i pantans d’Espanya: http://www.embalses.net

Fundació Nova Cultura de l’Aigua:http://www.unizar.es

Generalitat Valenciana: http://www.gva.es

Govern d’Aragó: http://www.aragon.es

Govern de Castella – La Manxa: http://www.jccm.es

Hispagua, sistema espanyol d’informació sobre l’aigua:http://hispagua.cedex.es

Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí: http://www.marm.es

Proyecto Ríos Cantàbria. Centre d’Investigació del Medi Ambient (CIMA)http://www.proyectorioscantabria.com/site/

Projecte Rius Catalunya. Associació Hàbitats-Projecte Rius http://projecterius.org

Proxecto Rios Galiza. Associación para a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA)http://www.proxectorios.org/

Proyecto Ríos Madrid. Asociación Territorios Vivoshttp://www.territoriosvivos.org/proyectorios/

Xarxa de Custòdia del Territori:http://www.custodiaterritori.org/

Adreces d’interés 7

Conca del riu serpis

28

ASENSIO, N.; J. PIETX & A. CORTINA (2002). Opcions per a la custòdia del territori en finques privades: guia pràctica per a la propietat. Xarxa de Custòdia del Territori.

ASSOCIACIÓ HÀBITATS – PROJECTE RIUS (2008).Manual d’adopció de Rius. Associació Hàbitats-Projecte Rius.

BÀSSORA, X.; SABATÉ, X. (2006) Custòdia del ter-ritori en la pràctica. Manual d’introducció a una nova estratègia participativa de conservació de la naturalesa i el paisatge. Barcelona. Fundació Territori i Paisatge-Caixa de Catalunya, Xarxa de Custòdia del Territori.

BÀSSORA, X.; ROMER-LLENGUA, J.; SABATÉ, X. (2008) Confluint en la cura de l’aigua. Reflexions sobre l’encaix entre la custòdia del territori i la Directiva marc de l’aigua a Catalunya. Barcelona. Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Medi Ambient i Habitatge.

GEA S.COOP Y PEDRO ARROJO (2008), Más Claro, Agua. Una visita guiada a los principios de la Direc-tiva Marco del Agua. Ministerio de Medio Ambiente.

GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. i GARCIA DE JALÓN, D. (2001). Restauración de ríos y riberas. Fundaci-ón Conde el Valle de Salazar. Madrid. Ediciones Mundi-Prensa.

GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. i GARCIA DE JALÓN, D. (2007). Restauración de ríos. Guía metodológica para la elaboración de proyectos. Secretaría Ge-neral Técnica de Medio Ambiente. Madrid.

HERAS, F. (2002). Entretantos. Guía práctica para dinamizar procesos participativos sobre problemas ambientales y sostenibilidad. Ed. GEA, Valladolid.

WWF (2008). Voluntario ambiental y ríos y riberas, Guía para el diseño y ejecución de Programas.

WWF – MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, AA.VV. (2005). Once historias sobre participación ambien-tal y algunas reflexiones compartidas. Naturaleza y Parques Nacionales. Serie Educación Ambiental. Ministerio de Medio Ambiente-Organismo Autóno-mo Parques Nacionales.

NEBOT, J.R. (2005). L’associació Avinença i l’impuls de la custòdia del territori al País Valencià. Com. Inéd. IV Reunió de la Xarxa de Custòdia del Ter-ritori. Cassà de la Selva.

Bibliografia recomanada8

Conca del riu vinalopó

ALGUNES CONQUES HIDROGRÀFIQUES DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA DEL XÚQUERImatges obtingudes per satèl·lit. © Google Maps, 2010

VINALOPÓSERPIS

GIRONAXÚQUER

TÚRIAPALÀNCIA

SÉNIA MILLARS

Manual d'Adopció de la Fundació Limne

Documents