Maleta Pedagogica de Recursos Musicals

MALETA PEDAGGICAMALETA PEDAGGICA DE RECURSOS MUSICALSDE RECURSOS MUSICALS

GRUP DE TREBALL DE MSICA DEL SE SANTS-MONTJUC Pla de Formaci de Zona 2013-2015

Maleta pedaggica de recursos musicals GT de Msica Sants-Montjuc 2

Maleta pedaggica de recursos musicals Realitzat per: GRUP DE TREBALL DE MSICA DEL SE SANTS-MONTJUC Coordinaci: Ran Roger Azemar Mestres que hi han participat:

Anna Valls Vallv Anna Subirana Trasobares Maria Vieta Balsells Jlia Beltrn Arellano Rosanna Berenguer Prez Raquel Navarro Leoncio Josep Snchez Monz

Disseny i maquetaci: Ran Roger Azemar Aquesta obra est subjecta a la llicncia Creative Commons 4.0 de Reconeixement-NoComercial- SenseObresDerivades. Consulta de la llicncia completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca

Dipsit Legal: B-19035-2015

www.gtmusica.blogspot.com


NDEX

Introducci 4

Materials

Barret de canons 6

Batuta 7

Bingo de direccionalitat del so 8

Bingo meldic 9

Bingo rtmic 10

Can amagada amb ritme 11

Canyes1 12

Cartells de figures rtmiques 13

Cartes de fonommia 14

Dmino de figures rtmiques 15

Dmino de notes 16

Joc de lorquestra2 (dibuixos) 17

Joc del barret 18

Loteria sonora dels instruments musicals3 19

Memo instrumental4 25

Potets de sons 26

Conclusions 27

1 Amb CD complementari. 2 Amb CD complementari. 3, 4 Joc no ellaborat pel GT.


INTRODUCCI

El grup de treball de msica del Servei Educatiu de Sants-Montjuc hem treballat, analitzat i publicat propostes dunitats didctiques sobre la creaci a lrea de msica5 des del 2011 i tamb, detalladament, per a Cicle Inicial dEducaci Primria. Arran de la feina encetada, cada vegada ens trobvem amb la necessitat de tenir materials ms tangibles i prctics on poder plasmar no noms el fet creatiu sin tamb el treball diari de msica a laula. En aquesta ocasi presentem una maleta amb activitats, jocs, materials i diverses propostes per enriquir i complementar lensenyament musical que es realitza a laula de les escoles. Partim duna doble premissa que afavoreixi la consolidaci de les bases musicals de cada infant i el faci gaudir de la manera ms motivadora: aprendre divertint-se o, ms ben dit, divertir-se aprenent. La msica com a llenguatge, com a fet creatiu i estimulador, com a disciplina matemtica... creiem convenient fomentar-la des del joc i les activitats amb cert caire ldic; daquesta manera podrem captar latenci amb la qual generar el motor actiu duna activitat daprenentatge, la motivaci. Per tant, s prioritari crear, inicialment, una expectaci davant del nou aprenentatge per a provocar un ritme intens que s la illusi o les ganes de descobrir. Aquesta espera atenta vindr donada pel contingut que volem ensenyar, com lexposem i pels materials amb els quals la desenvoluparem. En aquesta maleta organitzem capsetes amb material creat, ellaborat i programat pel mateix Grup de Treball, material que no requereix organitzaci didctica i jocs extrets del mercat en els quals noms nhem realitzat la traducci. En tots els casos hem estat atents de poder abastar quantes ms disciplines musicals millor: can, ritme, notaci, dictats, memria auditiva i memria visual, fonommia, experimentaci, qualitats del so, organologa, educaci de loda, llenguatge musical Tot plegat, amb un disseny i un acabat atractiu i motivador per als infants amb lintenci que enriqueixi lespera i lexpectaci abans i durant el transcurs de lactivitat. Com es pot comprovar, gran part del material recopilat s dellaboraci prpia del Grup de Treball i s per aix que cal fer-ne un s curs i respectus per tal de trobar els materials de la maleta sempre en perfecte estat. Aix doncs, esperem i desitgem que aquesta maleta pedaggica que us arriba a la vostra escola pugui ajudar-vos a que els nens i nenes interioritzin diferents aspectes i capacitats musicals amb la base fonamental del gaudir aprenent.

5 http://gtmusica.blogspot.com.es/p/publicacions.html


MALETA PEDAGGICAMALETA PEDAGGICA DE RECURSOS MUSICALSDE RECURSOS MUSICALS

GRUP DE TREBALL DE MSICA DEL SE SANTS-MONTJUC


MATERIALS

BARRET DE CANONS (Quina can amaga el barret?)

QU ES TREBALLA? Reconeixement de canons a travs de la melodia.

A QUI VA DIRIGIT? A partir de P-5 dEducaci Infantil.

MATERIAL

Barret amb un velcro i cartells amb dibuixos de les canons:

Peix peixet, Ploreu ploreu ninetes, Sol solet, Plou i fa sol, La gallina ponicana, Quan les oques van al camp, El lle, El gegant del pi, Una plata denciam, Cargol treu banya i Lesquirol.

ORGANITZACI DEL GRUP Grup classe.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT

Un/a nen/a es posa el barret i el/la mestre/a li enganxa a la part del davant un cartell sense que, qui du el barret, la vegi. Els/les companys/es han de cantar la can amb una sllaba neutra (nu, la,...) i qui porta el barret ha dendevinar-la. Si li costa endevinar-la es pot cantar mimant el text de la can. Amb nens ms grans tamb es pot picar el ritme de la can perqu lendevini qui du el barret.

MATERIAL COMPLEMENTARI (adreces electrniques, links, cd, material imprimir...)

Canoner.


BATUTA

QU ES TREBALLA? Control de la pulsaci i les dinmiques en la direcci (vocal i/o instrumental).

A QUI VA DIRIGIT? Tots els cursos dEducaci Primria. MATERIAL 1 batuta. ORGANITZACI DEL GRUP Lliure.


Un nen/a pren la batuta per a dirigir una can, una pea instrumental, audici o conjunt musical. Les premisses dobjectius aniran a crrec de el/la mestre/a, en funci del que es vulgui treballar.



BINGO DE DIRECCIONALITAT DEL SO

QU ES TREBALLA? Reconeixement auditiu de direccionalitat del so i la seva representaci grfica.

A QUI VA DIRIGIT? Cicle Inicial i Cicle Mitj de Primria.

MATERIAL

30 cartrons amb 6 caselles amb representacions de la direccionalitat del so (3 jocs de 10 cartrons). 15 cartronets amb una representaci grfica de la direccionalitat del so per el/la mestre/a. Fitxes de fusta per a marcar les caselles. Bossa amb els nmeros de l1 al 15. (La flauta dmbol no sinclou a la maleta per qestions dhigiene).

ORGANITZACI DEL GRUP Gran grup classe.


Mateix procediment que el Joc del bingo. Cada alumne ha de tenir un cartr i sis fitxes per a marcar els models que van sonant. El/la mestre/a o un/a alumne/a extreu un nmero de la bossa de l1 al 15 i canta o interpreta amb la flauta dmbol el so corresponent al nmero extret. Els alumnes han didentificar el so i lhan de relacionar amb la representaci grfica del seu cartr posant-hi una fitxa a sobre. Guanyen els primers que emplenin les sis caselles del seu cartr, avisant al crit de Bingo! En els cartronets hi trobareu fletxes i punts. Interpretarem el punt amb un so curt abans o desprs del so ascendent, descendent, que es mant recte,... seguint les indicacions del dibuix.



BINGO MELDIC

QU ES TREBALLA?

Reconeixement auditiu de les notes Mi-Sol-La i la seva representaci grfica (cartronets de color blau clar).

Reconeixement auditiu de les notes Do-Re-Mi-Sol-La i la seva representaci grfica (cartronets de color blau fosc).

A QUI VA DIRIGIT? 2n curs de Cicle Inicial i Cicle Mitj (color blau clar). Cicle Mitj i Cicle Superior (color blau fosc).

MATERIAL

25 cartrons de cada color, cadascun dels quals cont 4 caselles amb models meldics diferents amb les notes Mi-Sol-La i Do-Re-Mi-Sol-La.

Un model dels esquemes meldics de cada cartr per el/la mestre/a. Fitxes de fusta per a marcar les caselles. Bossa amb els nmeros de l1 al 12.



Mateix procediment que el Joc del bingo.

Cada alumne ha de tenir un cartr i quatre fitxes per a marcar els models que van sonant. El/la mestre/a o un/a alumne/a extreu un nmero de la bossa de l1 al 12 i canta o interpreta la frmula meldica corresponent al nmero extret. Els alumnes han didentificar la frmula meldica que senten i han de relacionar-la amb les melodies del seu cartr posant-hi una fitxa a sobre.

Guanya el primer que empleni les quatre caselles del seu cartr, avisant al crit de Bingo!


DVD darxius amb el document del bingo per imprimir.


BINGO RTMIC

QU ES TREBALLA? El reconeixement i la identificaci de ritmes.

Les figures rtmiques treballades sn la blanca, silenci de blanca, negra, silenci de negra i les corxeres.

A QUI VA DIRIGIT? 2n curs de Cicle Inicial i 1r curs de Cicle Mitj.

MATERIAL

26 cartrons, cadascun dels quals consta de 4 frases rtmiques de 4 pulsacions. El model i els esquemes rtmics de cada cartr per al/la mestre/a. Fitxes de fusta per a marcar les caselles dels ritmes que es corresponen amb els que hi ha al cartr i els que ha picat el/la mestre/a. Bossa amb els nmeros de l1 al 18.



Mateix procediment que el Joc del bingo.

Cada nen/a ha de tenir un cartr i quatre fitxes per a marcar els models rtmics que van apareixent. El/la mestre/a o un/a alumne/a extreu un nmero de la bossa de l1 al 18 i interpreta la frmula rtmica que correspon al nmero que ha aparegut. Els/les nens/es han didentificar-la i marcar la casella corresponent amb una fitxa. Guanya el primer que omple les quatre caselles del seu cartr, avisant al crit de Bingo! El/la guanyador/a ha de picar les cllules rtmiques del cartr.


DVD darxius amb el document del bingo per imprimir.


CAN AMAGADA AMB RITME

QU ES TREBALLA? Reconeixement rtmic de frases de quatre pulsacions combinant negres, corxeres i silencis de negra.

A QUI VA DIRIGIT? A partir de 2n curs de Cicle Inicial.

MATERIAL

Dibuix de la can tapat per una cartolina. 6 fundes transparents (5 pels alumnes i 1 per el/la mestre/a), tipus targeter, amb tots els cartells rtmics a la vista. 6 plantilles (5 pels alumnes i 1 per el/la mestre/a) amb velcro per a collocar ordenadament les frases rtmiques de la can amagada. Canons:

El gegant del pi, Mireu els meus necs, Peix peixet i El lle.

ORGANITZACI DEL GRUP 5 grups. OBJECTIU DEL JOC Endevinar la can amagada a partir del ritme.


El/la mestre/a pica el ritme de les quatre primeres pulsacions de la can i els nens han de reconixer, en els cartells rtmics del targeter, el ritme que han sentit. Un cop identificat, el colloquen al primer requadre de la plantilla. El/la mestre/a posa el model correcte a la plantilla de la pissarra i cada grup comprova i corregeix la seva resposta. Aquesta acci es repeteix fins que tenim el ritme de tota la can complert. El/la mestre/a pica el ritme de tota la can donant ms mfasi en els accents del text per tal de facilitar-ne el reconeixement. Un cop lhan endevinat saixeca la cartolina que tapava el dibuix per tal de comprovar si lhan encertat. Es poden ampliar les canons si shi afegeixen noves combinacions rtmiques.



CANYES

QU ES TREBALLA?

Tipus de canyes, les canyes com a emissors del so en els instruments de vent fusta, diferenciaci dels instruments de la famlia de vent fusta en funci de la canya (vent fusta canya simple o vent fusta canya doble).

A QUI VA DIRIGIT? Cicle Mitj i Cicle Superior.

MATERIAL

1 canya de clarinet. 1 canya de saxfon. 1 canya dobo. 1 canya de fagot.

ORGANITZACI DEL GRUP Lliure.


El/la mestre/a posa una audici dalgun dels instruments de vent fusta, els alumnes han de reconixer quin instrument s i associar-lo amb una de les canyes mostrades. Possibilitat de fer lordre invers, s a dir, primer identificar les canyes amb linstrument de vent fusta corresponent i, tot seguit, escoltar diferents audicions per identificar i associar instrument i canya.


CD amb audicions dels diferents instruments de vent fusta.


CARTELLS DE FIGURES RTMIQUES

QU ES TREBALLA? La consolidaci de ritmes treballats, lequivalncia entre ritme i pulsaci, creaci de motius rtmics,...

A QUI VA DIRIGIT? Tots els cursos dEducaci Primria.

MATERIAL

Cartells Din-A5 amb els segents ritmes:

10 cartells de rodona. 10 cartells de silenci de rodona i de blanca. 11 cartells de blanca amb punt. 11 cartells de blanca. 11 cartells de negra. 11 cartells silenci de negra (grafia Z). 11 cartells silenci de negra. 11 cartells de 2 corxeres. 11 cartells de 4 semicorxeres. 11 cartells de negra amb punt i corxera. 11 cartells de corxera i dues semicorxeres. 11 cartells de corxera amb punt i semicorxera. 11 cartells de treset. 11 cartell de silenci de corxera i corxera. 11 cartells de corxera i silenci de corxera.

ORGANITZACI DEL GRUP Tot el grup classe.


Es reparteix un cartell rtmic a cada alumne de la classe. Cal haver seleccionat prviament els ritmes treballats. Els alumnes es mouran lliurement per laula i el/la mestre/a els demanar que sagrupin en diferents grups de pulsacions. Per exemple, podem demanar que facin grups de 4 pulsacions. Els nens i les nenes shauran dajuntar amb altres companys tenint en compte el seu ritme i el dels altres per aconseguir un ritme de quatre pulsacions. Un cop agrupats, han dordenar el ritme com ms els agradi i picar-lo davant de tothom. Si hi ha alumnes que no queden agrupats no passa res perqu ens serveix per poder veure quantes pulsacions necessitarem per a completar el motiu rtmic. El joc es va repetint canviant el nombre de pulsacions en qu shan dagrupar. Els cartells tamb ens poden servir per penjar-los a la pissarra i crear motius rtmics entre tots. Es poden utilitzar com ms convinguin.



CARTES DE FONOMMIA

QU ES TREBALLA? El nom, la grafia i el gest de fonommia de les notes de lescala de Do.

A QUI VA DIRIGIT? 2n curs de Cicle Mitj i Cicle Superior.

ORGANITZACI DEL GRUP Es recomana dividir el grup classe en dos i donar un joc de cartes a cada grup.

MATERIAL 1 joc de 24 cartes: 8 cartes amb el nom de les notes, 8 cartes amb la nota al pentagrama i 8 cartes del gest de fonommia.

OBJECTIU DEL JOC Els nens i nenes han dordenar les notes de lescala de Do en tres files i que es correspongui el nom de la nota, el gest i la collocaci al pentagrama.


Es reparteixen les cartes entre tots els jugadors. Si el primer jugador t una nota escrita al pentagrama pot tirar. El segent pot tirar el nom de la nota, el gest de fonommia de la que hi ha a la taula o tirar una nova nota del pentagrama. Guanya el jugador que primer es queda sense cartes. El joc acaba quan sha construt tota lescala.


Full dimatges amb el gest de fonommia per a cada nota musical.


DMINO DE FIGURES RTMIQUES QU ES TREBALLA? Treball de les figures rtmiques i el seu nom.

A QUI VA DIRIGIT? A partir de 2n curs de Cicle Mitj.

MATERIAL Caixa de fusta amb 28 fitxes de dmino amb els noms de figures rtmiques (rodona, blanca, negra, corxera i semicorxera) i la grafia de figures rtmiques.

ORGANITZACI DEL GRUP Mig grup classe.


Es reparteixen totes les fitxes del joc entre tots els/les nens/es. Qui t la fitxa doble rodona comena. La resta de companys han danar enllaant la figura amb el seu nom. Guanya el primer que es queda sense fitxes. El joc acaba quan tots els jugadors han esgotat les peces.



DMINO DE NOTES

QU ES TREBALLA? Treball de les notes de lescala de Do, el nom i la situaci al pentagrama.

A QUI VA DIRIGIT? A partir 2n curs de Cicle Mitj.

MATERIAL Caixa de fusta amb 28 fitxes de dmino amb les notes de lescala situades al pentagrama amb el nom escrit i sense el nom.

ORGANITZACI DEL GRUP Mig grup classe.


Es reparteixen totes les fitxes del joc entre tots els/les nens/es. Qui t la fitxa doble Do3 comena.

La resta de companys, un rera laltre i en sentit horari, han danar enllaant la figura amb el seu nom. Guanya el primer que es queda sense fitxes. El joc acaba quan tots els jugadors han esgotat les peces.



JOC DE LORQUESTRA idea: GT Msica dibuixos: Jose Luis Losilla Lpez

QU ES TREBALLA?

Reconeixement auditiu dels instruments, associat amb la representaci grfica de linstrument, la postura corporal de linstrumentista i la seva ubicaci a lescenari (amb o sense organitzaci orquestral).

A QUI VA DIRIGIT? Tots els cursos dEducaci Primria.

MATERIAL

19 dibuixos dinstruments (5 de corda color verd-, 5 de vent fusta color blau clar-, 4 de vent metall color blau fosc- i 5 de percussi color taronja-).

19 dibuixos dinstrumentistes sense instrument.

Una lona amb lescenari.



Leducador/a posa una audici dun (o ms) instrument. Linfant ha dendevinar quin instrument sona, identificar-lo entre els instruments dibuixats, seleccionar linstrumentista que correspon segons la postura i ubicar-lo a lescenari.

Es poden realitzar amb diverses formacions, versions i/o modificacions segons convingui.


CD amb audicions dels instruments, formacions i lorquestra. www.joseluislosilla.blogspot.com


JOC DEL BARRET QU ES TREBALLA? El vocabulari musical.

A QUI VA DIRIGIT? A partir de 2n curs de Cicle Inicial.

MATERIAL

Barret amb un velcro i 38 cartells amb paraules musicals amb un velcro al darrera.

Cartells:

Solista, corxera, lnia, contralt, clau de sol, baquetes, guitarra, piano, coral, pera, pentagrama, espai, contrabaix, can, trompa, corda, ritme, pandero, arpa, viol, pulsaci, Mozart, trompeta, comps, tenor, orquestra, semicorxera, silenci, melodia, compositor, partitura, soprano, baix, vent, flauta, director, percussi i nota.



Un/a nen/a es posa el barret i el/la mestre/a li enganxa a la part del davant un cartell sense que linfant el visualitzi. El/la nen/a amb el barret posat ha danar fent preguntes als/les companys/es per tal daconseguir endevinar la paraula que t enganxada. Noms es pot respondre amb s o no.



LOTERIA SONORA DELS INSTRUMENTS MUSICALS6 C. Zamuner 1992. Ed. Nathan

OBJECTIUS PEDAGGICS

Escoltant els diversos instruments de msica en el CD, els nens descobriran la sorprenent gamma de sons que utilitzen els msics. Examinant les lmines de la loteria, podran identificar tots els instruments, la forma, el material i la manera de tocar-los. Els comentaris espontanis i la conversa permetran activitats de llenguatge, classificaci i comparaci. Es posaran de manifest algunes caracterstiques especfiques del timbre: lalada (viol/contrabaix o obo/contrafagot), la connexi (els crtals), les ressonncies i el color que permeten reconixer el so dinstruments prxims entre s. Els instruments es podran agrupar per grans famlies: corda, vent i percussi. Les tres primeres pistes del CD faciliten una progressiva familiaritzaci amb els diversos grups dinstruments. Aquesta loteria sonora es podr proposar com activitat desprs descoltar una obra musical o un concert, si una orquestra ha anat a lescola, o b en el projecte de construcci dun instrument.

MATERIAL

Una instrucci pedaggica.

CD amb 36 sons dinstruments, presentats en 10 seqncies diferents.

6 lmines plastificades, amb 6 fotos a color de msics tocant un instrument.

40 fitxes de fusta.

NIVELL DUTILITZACI

A partir de 3 anys. s individual en grups que poden anar fins a 12 jugadors.

REGLES DEL JOC

El joc consisteix en fer coincidir el so dun instrument enregistrat amb la seva representaci fotogrfica. Els infants disposen de fitxes de fusta que van collocant damunt les seves lmines de joc a mesura que reconeixen els instruments que van sentint.

ORDRE DELS ENREGISTRAMENTS (CD especfic de lactivitat)

Pista 1: Presentaci dels instruments de corda. 1. Piano 2. Viol 3. Violoncel 4. Contrabaix 5. Arpa 6. Banjo 7. Guitarra clssica 8. Guitarra elctrica

Pista 2: Presentaci dels instruments de vent.

1. Flauta

6 Joc no ellaborat pel Grup de Treball de Msica, noms la traducci al catal del text.


2. Flauta de Pan 3. Flauta dmbol 4. Obo 5. Contrafagot 6. Clarinet 7. Saxfon 8. Trompa 9. Trompeta 10. Tromb de vares 11. Orgue 12. Gaita

Pista 3: Presentaci dels instruments de percussi.

1. Xilfon 2. Clave 3. Castanyoles 4. Giro 5. Maraques 6. Caixa metllica 7. Bongos 8. Pandereta 9. Plateret 10. Plats de bateria 11. Triangle 12. Cascavells 13. Campanes 14. Carraca 15. Bombo

Pista 4: Presentaci dels instruments per planxa de fotos.

Planxa 1: Planxa 2: Planxa 3: Banjo Contrabaix Viol Plateret Campanes Triangle Maraques Xilfon Clave Piano Pandereta Giro Tromb de vares Clarinet Trompa Obo Gaita Orgue Planxa 4: Planxa 5: Planxa 6: Guitarra clssica Arpa Guitarra elctrica Cascavells Carraca Plats de bateria Castanyoles Bongos Caixa metllica Saxfon Bombo Violoncel Contrafagot Flauta de Pan Trompeta Flauta Acordi Flauta dmbol

Pista 5: Joc amb 18 sons dinstruments (planxes 5, 6 i 3).

1. Clave 2. Orgue 3. Guitarra elctrica 4. Arpa 5. Violoncel 6. Bongos


7. Viol 8. Acordi 9. Flauta dmbol 10. Triangle 11. Carraca 12. Plateret 13. Bombo 14. Giro 15. Trompeta 16. Flauta de Pan 17. Trompa 18. Caixa metllica

Pista 6: Joc amb 18 sons dinstruments (planxes 1, 4 i 2).

1. Contrabaix 2. Banjo 3. Obo 4. Guitarra clssica 5. Gaita 6. Saxfon 7. Plateret 8. Campanes 9. Tromb de vares 10. Cascavells 11. Clarinet 12. Flauta 13. Maraques 14. Contrafagot 15. Piano 16. Xilfon 17. Castanyoles 18. Pandereta

Pista 7: Joc amb 36 sons dinstruments.

1. Flauta 2. Triangle 3. Banjo 4. Bongos 5. Trompeta 6. Contrafagot 7. Campanes 8. Arpa 9. Pandereta 10. Violoncel 11. Plateret 12. Clarinet 13. Acordi 14. Cascavells 15. Obo 16. Carraca 17. Flauta de Pan 18. Guitarra elctrica 19. Maraques


20. Gaita 21. Plats de bateria 22. Orgue 23. Contrabaix 24. Saxfon 25. Viol 26. Clave 27. Tromb 28. Caixa metllica 29. Trompa 30. Flauta dmbol 31. Castanyoles 32. Xilfon 33. Guitarra clssica 34. Giro 35. Piano 36. Bombo


1. Xilfon 2. Saxfon 3. Carraca 4. Viol 5. Plats de bateria 6. Obo 7. Cascavells 8. Gaita 9. Bombo 10. Arpa 11. Castanyoles 12. Tromb de vares 13. Violoncel 14. Giro 15. Piano 16. Guitarra elctrica 17. Clarinet 18. Maraques 19. Orgue 20. Flauta 21. Acordi 22. Caixa metllica 23. Trompa 24. Plateret 25. Triangle 26. Contrafagot 27. Pandereta 28. Trompeta 29. Flauta de pan 30. Campanes 31. Bongos 32. Clave 33. Banjo 34. Flauta dmbol


35. Guitarra clssica 36. Contrabaix


1. Arpa 2. Clave 3. Clarinet 4. Caixa metllica 5. Saxfon 6. Banjo 7. Carraca 8. Tromb de vares 9. Flauta 10. Guitarra elctrica 11. Campanes 12. Acordi 13. Orgue 14. Castanyoles 15. Violoncel 16. Triangle 17. Flauta dmbol 18. Obo 19. Pandereta 20. Trompa 21. Piano 22. Plats de bateria 23. Cascavells 24. Bongos 25. Giro 26. Gaita 27. Maraques 28. Guitarra clssica 29. Flauta de Pan 30. Xilfon 31. Plateret 32. Contrabaix 33. Bombo 34. Viol 35. Contrafagot 36. Trompeta


1. Tromb de vares 2. Castanyoles 3. Acordi 4. Giro 5. Violoncel 6. Xilfon 7. Bombo 8. Saxfon 9. Viol 10. Carraca 11. Piano


12. Clarinet 13. Flauta dmbol 14. Cascavells 15. Banjo 16. Campanes 17. Orgue 18. Trompeta 19. Guitarra clssica 20. Plateret 21. Gaita 22. Triangle 23. Guitarra elctrica 24. Flauta 25. Maraques 26. Flauta de Pan 27. Caixa metllica 28. Arpa 29. Pandereta 30. Trompa 31. Clave 32. Obo 33. Bongos 34. Contrabaix 35. Plats de bateria 36. Contrafagot


MEMO INSTRUMENTAL7 Friedrich Hofmeister

A QUI VA DIRIGIT? A partir de 6 anys. Per a 2 o ms jugadors.

CONTINGUT 100 cartes (50 parells dinstruments).

REGLES DEL JOC

La finalitat del joc s tenir el major nombre de parelles dinstruments al finalitzar la partida. Totes les cartes han destar ben remenades i shan de collocar amb el dibuix cap per avall sobre el terra o una taula. Es poden collocar desordenadament o per fileres formant un quadrat. Una persona ha de decidir qui comena i es continua el torn seguint la direcci de les agulles del rellotge. Cada jugador, en el seu torn, ha de girar dues cartes. Si les cartes tenen el mateix dibuix de linstrument, se les queda i pot girar dues ms. Si no tenen el mateix dibuix, les torna a girar i les deixa al seu lloc. Llavors el segent jugador ha de provar sort girant dues cartes ms. Es continua jugant daquesta manera amb els diferents jugadors fins que lltima parella de dibuixos sha girat. El guanyador s el jugador que ha aconseguit ms parelles de cartes. Per aix s important observar molt els altres jugadors i intentar recordar les posicions de les cartes que shan girat anteriorment. Per aquest motiu, les cartes shan de girar el ms rpid possible perqu sigui ms difcil pels altres jugadors recordar les posicions.


w w w.hofmeister-musikverlag.com Musikverlag, Leipzig FH 3851

7 Joc no ellaborat pel Grup de Treball de Msica, noms la traducci al catal del text.


POTETS DE SONS

QU ES TREBALLA? Associaci auditiva, discriminaci sonora i reconeixement auditiu.

A QUI VA DIRIGIT? P-5 dEducaci Infantil i Cicle Inicial de Primria.

MATERIAL 14 potets (7 parelles) amb diferents continguts: pasta de pistons, pa ratllat, arrs, sal, 1 galet i llenties.

ORGANITZACI DEL GRUP Grup redut.


Semblant al Joc de les parelles. En aquest cas es tracta dassociar dos potets amb el mateix so. El nivell de dificultat sincrementar amb laugment del nombre de parelles de potets. Tamb es pot treballar lassociaci i/o reconeixement de la intensitat del so (fort i fluix). Finalment, opcionalment, es pot demanar quin element cont cada parella de potets o, ms ben dit, quin element genera el so.



CONCLUSIONS

El joc no tan sols resta sempre com un divertimento, ni lexercici com una mera repetici mecnica o lobservaci com una assimilaci passiva dempassar a fi dempatxar-se de continguts. Intentant anar ms enll de la passivitat i lobservaci quasi acrtica en qu la nostra societat sembla estar immersa, hem procurat fer un desplegament tant del currculum8 com de les capacitats de tots els infants: aprendre gaudint i gaudir aprenent. Totes dues se sintetitzen a travs de la Competncia Bsica Aprendre a aprendre (possiblement la ms genrica per, potser, tamb la ms rellevant). Cal incentivar els futurs adults de la societat a adquirir un esperit crtic, dinmic i encuriosit davant el nou coneixement; tot all que desconeixem per tenim al nostre abast9. Sense gust pel joc o activitat restem inters i motivaci i, per tant, perdem el dinamisme de la curiositat. Tinguem en compte que ambdues prdues generaran que sempobreixi el sentit creatiu. Lespontanetat de la creaci es trenca si deixem de banda i restem importncia a la implicaci de cadasc, a linters i la motivaci que poden aportar. s, per tant, del tot imperatiu i de rigurosa necessitat implicar-nos tamb nosaltres en all que volem ensenyar per tal de crear la sensaci de voler ms a fi que els infants aportin el que, en definitiva, s substancialment ms rellevant que no pas el resultat: la implicaci i el convenciment de lesfor ben realitzat. Per tot aix, els materials sn instruments per afavorir aquesta involucraci tant per part del docent com de lalumnat. Equitat afectiva tant necessria per no desapassionar laprenentatge i, en concret, laprenentatge de la msica.

8 Llei Orgnica dEducaci -LOE- 2/2006 de 3 de maig i Decret 142/2007 de 26 de juny (DOGC nm. 4915), dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria. 9 En lera digital que vivim gran part del coneixement hum est a labast de tothom. Cal, per, tenir la necessitat dinvestigar amb sentit crtic.

Maleta Pedagogica de Recursos Musicals

Documents