OLET~N INFORM TIVO D E S N JU N UTLLET~ NFORM TIU D E S NT JO N AÑO V ~ 5 9 SAN JUAN ABRIL 1987 EDITA: A.C. LLOMA Dir. postal: Apdo Correos 13 INAUGURACIO DE LA SEU DEL C D S ALGO ES ALGO A MENA DE CRONICA Aquest reporter va arribar a la Plaqa de la Constitució ja tard. M'havia enterat de que Adolfo Suarez estava a Sant Joan no feia ni mitja hora. Vaig anar nomes assabentar-me a m a casa a per la gravadora. No tenia cinta verge. Comprada, em vaig aplegar alla amb la intenció de gravar I'acte d'inaguració de la seu del CDS AI arribar la gent hi era al carrer, unes seixanta persones, així que em vaig apropar a Francisco Burillo Segui que era a la porteria del pis on esta el local, per preguntar si ja havia acabat l'acte. Em contesta que si i en aixo, al alqar la vista, el vaig veure baixant les escales. Morenot, com sempre, i impecablement vestit de blau marí. Imposa. Molta gent I'acompanyava en la baixada. Molts xiquets demanant-li autografs, alguns coneguts meus fent- li fotos. Durant uns moments es queda periodico local , Suárez no la sentit, aplaudiments, aldarull. Muchas gracias, hasta la próxima , diu Suarez. Estic ja molt a prop d'ell, unas palabras para la prensa local , dic allargant el b raq amb la gravadora. Prensa local li diu P am Burillo pare. ¿Que, que, que? contesta Adolf o Suárez. Unas palabras, lo que quiera. Que anava a dir-li, res mes no em vingué al cap, no res portava preparat. Pues mire usted, sirnplernente mi mas sincero y respetuoso saludo a toda la población de San Juan. adeu. Puix si, es una pena que no pugues ser mes, pero així són les coses. I que conste que no es culpa del Lloixa. J Rafael Pastor i osalber ..... 1 1 a mitja escala acompanyat de Francisco Burillo Reyes, els xiquets I'acosaven. ¿Que li pregunte, que li pregunte? li deia a Pitaluga, col.laborador també d'aquest butlletí, no ho sé, no ho se em deia. Em quan em descuide Suarez ja es al carrer i una grossa muralla humana el rodeja. Jo gravadora en ma no se que fer, no hi ha forma , dic en veu alta a aquells conneguts que estan pendents de mi. Paca la Mena em diu, vinga, unas palabritas para el Lloixa , pero si no em deixen passar conteste. Paca m'anima, passa ... animat . Pegue la volta a la muralla i m'aprope per la meu esquerra, Burillo, dile que diga unas palabras para el Loixaw, el fill de Pam Burillo crida: Adolfo, Adoifo . Aquest ja ha comen~at a iniciar el moviment per entrar al cotxe en el que se n'anira. Unas palabras para el