CURS 2010-11 JOCS TRADICIONALS a L’ESCOLA LLUÇANÈS JOCS DE SALTAR XARRANCA Amb un dibuix a terra amb diferents quadres que es toquen, damunt dels quals s’ha de saltar a peu coix sense tocar la línea dels quadres. Des de fora de la figura s’ha de llençar una pedra al primer requadre, saltar a tots els quadres a peu coix, recollir la pedra a peu coix i llançar- la a fora . Quan s’ha llençat la pedra a l’últim requadre, aleshores s’ha d’anar a buscar amb els ulls tapats . Pel camí no es pot trepitjar cap línia ni deixar-se cap requadre per passar. Finalment, col·locats d’esquena a la xarranca es llença la pedra per sobre les espatlles i a la casella a on cau passa a ser ocupada. Es va jugant fins que no queden més caselles per ocupar.
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
CURS 2010-11
JOCS TRADICIONALS a L’ESCOLA LLUÇANÈS
JOCS DE SALTAR
XARRANCA
Amb un dibuix a terra amb diferents quadres que es toquen, damunt dels
quals s’ha de saltar a peu coix sense tocar la línea dels quadres. Des de fora
de la figura s’ha de llençar una pedra al primer requadre, saltar a tots els
quadres a peu coix, recollir la pedra a peu coix i llançar- la a fora . Quan
s’ha llençat la pedra a l’últim requadre, aleshores s’ha d’anar a buscar amb
els ulls tapats . Pel camí no es pot trepitjar cap línia ni deixar-se cap
requadre per passar. Finalment, col·locats d’esquena a la xarranca es llença
la pedra per sobre les espatlles i a la casella a on cau passa a ser ocupada.
Es va jugant fins que no queden més caselles per ocupar.
SALTS AMB CORDA
LA BARQUETA : Es canta: si la barqueta es tomba, nena no tinguis por, tira la
canya a l’aigua i agafa’t al timó. Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por,alça
la cama enlairei fes un saltiró.
REINA DE LOS MARES: Es canta : " Soy la reina de los mares, y ustedes lo van a
ver,tiro mi pañuelo al suelo (deixa el mocador al terra) y lo vuelvo a recoger (el
recull). Pañuelo, pañuelito, ¿quién te pudriera tener? guardadito en el bolsillo (el
guarda) como un pliego de papel"
EL COCHERITO LERÉ : Es canta: El cocherito leré, Me dijo anoche, leré .Que si
quería, leré. Montar en coche, leré. Y yo le dije, leré. Con gran salero, leré. No
quiero coche, leré. Que me mareo, leré. Aleshores es lletrejava: “El nombre de
María que cinco letras tiene
La M/ la A/ la R/ la I/la A/ María”.
EL RELLOTGE - Cada persona ha de fer un salt, després dos, etc. Si alguna entra
abans d’hora o s’entrebancava, queda eliminada o passa a rodar la corda. De mica
en mica, es poden eliminar, si es creu.
LA BARQUETA: consistia en fer oscilar la corda només fins a la meitat, i anar
alternant els salts, ara a un cantó a l’altre. Cantant una cançó que diu:
XULIT: consisteix en fer rodar la corda molt de pressa, i com és natural, saltar
molt ràpid.
BARREJADA: Es començava rodant i cantant aquesta cançó:
“A la barrejada qui no entre para, a la barrejada qui no surt ha perdut”
Quan es deia “qui no entre para”, ha d’entrar la nenao nen que l’hi toqui, i quan es
diu “qui no surt ha perdut”, ha de sortir la primera que ha entrat. Al final de la
cançó no ha de quedar ningú a la corda. Si hi queda algú, o s’entrebanca i talla el
ritme, para.
UN ESQUIMAL
Per parelles un davant de l’altre. Un obre les cames i l’altre entra el peu
entre les seves cames i la inversa. Mentre fan aquest moviment canten la
cançó: Un esquimal perdut en el desert, entonava cançona del seu país, i
recordava el seu país, allà on ell era feliç. Bada, badum, badum, bada ,
badaum (2).
SALTAR AMB GOMES
Saltar a les gomes és un joc de saltar que consisteix en, per torns, fer
saltirons per sobre unes gomes al ritme d’una cançó i amb diferents nivells
de dificultat.
Es recomana que siguin un mínim de tres persones per jugar (dues per
subjectar la goma entre les cames i una per saltar). Els dos jugadors que
subjecten la goma, en primer lloc se la col·loquen entre les cames (obertes) a
l’alçada dels turmells. A mida que avança el joc i tots els jugadors han saltat
amb les gomes en aquesta alçada, s’apugen fins als genolls, malucs, cintura,
pit, coll i el cap (la goma agafada amb les mans a l’alçada del front). Per
posar més dificultat, a la primera posició (turmells) els jugadors que salten
no poden tocar la goma.
SALTAR LA GOMA A DIFERENTS ALÇADES : Els jugadors que salten
comencen a jugar fent una sèrie de passos, a dreta i esquerra, per sobre les
gomes al ritme d’una cançó que canten entre tots. Una de les cançons que
es canten en aquest joc:
“Don Melitón tenía tres gatos,
que los hacía bailar en un plato,
y por la noche les daba turrón,
que viva los gatos de Don Melitón”.
Un altre cançó: “ Anclas clas, patanclas, clas, Azules, les y blancas cas,
anclas patanclas azules y blancas”.
POSAR I TREURE ELS PEUS: Posar i treure un o els dos peus dins l’espai
delimitat per les gomes, saltar de manera que la goma quedi lligada a un
turmell i tornar-la a deslligar. Si el jugador que salta s’equivoca, perd el seu
torn i passa a substituir a un dels jugadors que subjecten la goma.
ENROTLLAR I DESENROTLLAR LA GOMA A LA CAMA: Agafar la goma
elástica amb el peu dret, saltar i fer mitja volta i desplaçar-la de manera
que la goma quedi entre els dos peus. Fer un salt alt i desfer-se de la goma.
TREPITJAR LA GOMA A DIFERENTS ALÇADES AMB UN PEU O DOS.
PASSAR EL PEU O LA CAMA PER SOBRE DE LA GOMA
PASSAR PER ENTRE LES GOMES: “ Pim, pam, fora”. Diferents gomes
entrellaçades. Han de passar per entre les gomes sense tocar-les.
MAR I TERRA
Es dibuixa una ratlla a terra. Un costat és el mar i l’altre la terra. Es posen
a un costat de la ratlla i el que “para”, va dient mar, terra, mar, mar,
mar, terra, o com l’hi sembli per tal d’enganyar els altres i fer que
s’equivoquin de costat. La persona que s’equivoca tres vegades, queda
eliminada. I així anar fent fins que només en queda una, que és la que
guanya.
JOCS DE LLANÇAMENT I ENCERT
BALDUFA
LLANÇAR LA BALDUFA I CANTAR: “ Roda, roda, baldirona perquè surti
ben rodonaben rodona i saltirona”. Perquè ballli recte, cam embolicar-la
amb un cordill i llançar-la d’una estrebada.
LLANÇAR LA BALDUFA I MIRAR QUINA GIRA MÉS ESTONA.
FER SALTAR LA BALDUFA: Mentre la baldufa s’envolta amb un cordill, que
es va estrenyent poc a poc fins que la punta de la baldufa queda subjecte.
Aleshores es llança la baldufa cap a munt i es deixa caure a terra perquè
continuï ballant. Els més traçuts la recullen a la mà sense que deixi de ballar
o fins i tot la mantenen girant uns segons a sobre del cordill.
AGAFAR-LA AMB LA MÀ: Mentre la baldufa balla, s'obre la mà amb els
dits ben separats, es col·loca a terra, amb el palmell mirant amunt, i es va
apropant a poc a poc a la baldufa fins que aquesta s'enfila al palmell. Si
balla amb prou força es pot passar a la mà d'un altre jugador.
ESQUERDAR: És un joc força brusc que consisteix a llançar la pròpia baldufa
contre qualsevol altre que estigui ballant amb la intenció d'esquerdar-la
amb un cop de punta.
FLENDI DE BALDUFES: Es marca un cercle a terra i tothom fa ballar la
seva baldufa adins. Quan una baldufa surt del cercle tot ballant, l'amo
l'agafa i la torna a llança una altre vegada intentant treure una de les que
hi ha dins el cercle. Les que s'aturen a dins el cercle no es poden retirar fins
que algú no les treu amb la seva. Si un jugador aconsegueix treure'n una, se
la queda. De vegades, només es pot llançar la baldufa si abans ha estat
recollida amb la mà mentre balla.
PATACONS AMB CARTES
PILA DE PATACONS: Es posen una ppilot de patacons un sobre l’altre, amb
la cara del patacó mirant cap avall. Cada jugador té un altre patacó que fa
servir per llençar. Es tracta de llençar el patacó i tocar els que hi ha a la
pila i girar-los. Els que es giren són del jugador que ha llençat.
PATACÓ CONTRA LA PARET: Es tracta de deixar uns quants patacons a
prop de la paret, ben repartits, amb la cara mirant cap avall. Els jugadors
fan una fila a una certa distància de la paret. Es tracta de llençar un
patacó contra la paret i que quan caigui toqui als que hi ha a terra. Els
patacons que són tocats se’ls queda el jugador que ha llençat.
El joc pot ser més difícil, si enlloc de tocar-lo, s’ha de girar.
PICAR CROMOS Existien (i existeixen) uns cromos que estaven troquelats i en relleu, als que
s’hi donaven diversos valors: 1,2,3,4,5,10 punts, segons la grandària que
tenien. El joc consisteix en posar tants cromos com persones hi prenguin
part (com és, millor: 8 o 9 és ideal), apilats i del revés, i picar al damunt
amb la mà còncava i aixecar-la tot seguit, ja que l’aire que es produeix fa
que, si es té sort, es girin de cara amunt. Tots els cromos que es giren
queden de la persona que ha picat. Després ho van fent les persones
següents fins que no queda cap cromo per girar.
XAPES
SEGUIR EL CAMÍ: Es tracta de marcar un recorregut a terra i conduir amb
els dits les xapes, evitant que surtin del recorregut marcat.
LA GRANOTA : Els jugadors han de llençar les seves fitxes metàl·liques o
xapes per ficar-les pels forats del joc i així anar guanyant punts, si una
xapa queda davant la boca de la granota, molinet, ponts, o forats,el punt
no és vàlid fins que el mateix jugador la introdueixi en una altra xapa. La
taula de joc té
un total de nou orificis per on poden entrar les fitxes. Cada jugador llençarà
10 fitxes per tirada i es sumaran tots els punts obtinguts segons el lloc on
s’han ficat les fitxes:
Granota 50 punts
Molinet 25 punts
Ponts 10 punts
Forats 05 punts
PETANCA
Juguen dos jugadors o dos equips i han de fer rodar unes boles fins a situar-
les el més a prop possible del bolig (bola petita).
El material necessari per jugar està format per 3 boles metàl·liques amb
unes estries en el seu exterior que dibuixen el seu contorn i un bolig o bola
petita feta de fusta. Les pistes de joc han d’estar situades en superfícies
planes i de terra.
Per començar el joc es llença el bolig a la pista. Tot seguit, cada jugador
llença, per torns, tres boles (si es juga a la modalitat individual) i dues boles
(si es juga per equips).
Aquests llançaments poden ser de tres tipus: d’aproximació (per tirar la
bola el més a prop possible del bolig), de tir (per intentar allunyar una bola
d’un jugador contrari colpejant-la) i d’empenta (fer rodar la bola per
apropar més una bola pròpia al bolig o per allunyar-ne una bola contraria).
El joc continua així fins que tots els jugadors han tirat totes les seves boles.
Un cop acabada la partida, la bola que es trobi més a prop del bolig
s’apunta un punt.
Al final del joc, guanya el jugador o l’equip que primer aconsegueixi
acumular tretze punts.
BITLLES CATALANES
Les bitlles catalanes són un esport consistent en llençar unes boles (bitllots)
contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de derribar-
les. El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.
Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3
tirades. A cada tirada es poden llençar de un a 3 bitllots. Plantarem les
bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles tenint en
compte que ha de poder passar el bitllot més gros sense tocar-les. La
distància de tir serà de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les
dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop,
segons la seva força. Recordeu que l’objectiu principal és fer "Bitlla", és a dir,
tombar cinc de les sis bitlles.
En cas d’empat a punts, guanyarà el jugador que hagi fet més "BITLLES". Si
seguim empatats farem una altra ronda de tres tirades.
Puntuació:
Cap bitlla tombada: 0 punts.
1 bitlla tombada: 1 punt
2 bitlles tombades: 2 punts
3 bitlles tombades: 3 punts
4 bitlles tombades: 4 punts
5 bitlles tombades: 10 punts BITLLA
6 bitlles tombades: 6 punts LLENYA
BALES
Les bales poden fer-se amb molts materials diferents, com fang cuit,
marbre, vidre, hacer, o fins i tot aprofitant elements de la natura. Abans
de qualsevol joc amb bales cal saber en quin ordre es participarà i repartir
el número de bales que indica cada joc.
TREURE LES BALES : Els jugadors dibuixen a terra un triangle o un cercle,
d’uns dos pams de costat. Després cada jugador hi col·loca unes 6 bales a
dins, una mica separades. A 1,5 m de distància es dibuixa una línea des
d’on es llençarà. Cada jugador tira 1 bala cal a la ratlla per veure qui la
deixa més a prop i juga el primer. Es tracta d’intentar treure el màxim
número de bales de dins el cercle o triangle. Cada jugador guanya les bales
que treu. Qui en treu més guanya. Cada jugador rep cinc bales per
començar a jugar. Si s’aconsegueix treure una bala del cercle o triangle, es
continua jugant.Si en llançar una bala es queda a dins del cercle, s’ha de
deixar i jugar amb una altre.
CAP AL FORAT : Es fa un forat a terra d’uns 10 cm de diàmetre. Dibuixem
un cercle d’un metre de diàmetre al voltant de forat. Es reparteixen a
l’atzar 24 bales al voltant del cercle. Per torans amb una bala més gran o
truca, i des de fora del cercle, s’intenta tocar una de les bales. La bala que
hem tocat s’intenta llançar al forat des d’on ha quedat parada. Si un
jugador no toca cap bala, es deixa la truca a on ha quedat i no pot llençar
fina que un altre jugador el toca. Si la truca ha anat a fora del cercle , pot
seguir llençant quan sigui el seu torn. Si una truca cau dins del forat, per
recuperar-la es treuen les diferents bales que hi ha a dins del forat i es
posen al voltant del forat i amb la truca s’ha d’entrar una bala a dins.
JOCS DE FORÇA
Com a mínim han de ser 5 o 6 jugadors. Generalment hi juguen asseguts a
terra, un al damunt de la falda de l’altre i agafats per la cintura, bé
repenjats a un arbre o a la paret. El que queda és el que ha de començar a
ARRENCAR CEBES
arrencar les “cebes” agafant les mans a la persona que queda asseguda en
primer lloc. Cada vegada que s’arrenca una ceba, la persona ha de posar-se
darrera de la que estira per tal d’ajudar-la.
CAVALL FORT
Es pot dir mentre es juga : “ Ten-te fort. Quan cauràs. Fava diràs. Veies que
vinc.”
El primer jugador es posa amb les cames semiflexionades, les mans al genoll
i el cap ajupit, ve el segon amb cursa i recolzant les mans a l’esquena del
que està ajupit ha de saltar-lo amb les cames obertes. Desprès al cap d’uns
metres es posa també amb les cames semiflexionades, les mans als genolls i
el cap ajupit. El tercer jugador ve salta els dos i s’hi fica ell, i així
successivament. Quan l’últim ja ha saltat a tothom, llavors el primer que ha
començat salta als altres i s’hi torna a ficar. I així successivament.
TRIS-TRAS
Dues nenes s’agafen de les mans i la resta fa un “tren”, agafant-se per la
cintura. Es canta: “Tris-tras, tris-tras, el de delante corre mucho y el de
detrás se quedará, patris-patrás”.
Quan s’acaba la cançó. Les dues nenes o nens agafats de les mans, fan
quedar entremig a un nen/a que li toca estar passant en aquell moment.
Aleshores li demanen “Taronja o llimona”. Segons el que contesta, es posa
darrera d’un o de l’altre. El joc continua, fins que no queda cap nen/a al
“tren”. Aleshores es dibuixa una ratlla entremig dels dos nens/es. Les dues
fileres s’agafaven per la cintura i han de fer força per estirar a les de l’altre
cantó.
Guanya el grup que aconsegueix fer trepitjar la ratlla a l’altre.
SOGATIRA
Dos equips amb el mateix nombre de participants. Es lliga un mocador al
mig de la corda. Es pinten tres ratlles perpendiculars a la corda. Un nen/a
que no estira la corda, fa coincidir el mocador amb la ratlla central i a la
senyal d’aquest nen, els equips comencen estirar la corda. Estiren la corda
cadascú cap al seu costat. Guanya l’equip que aconsegueix que el mocador
traspassi la ratlla del seucostat.
JOCS DE CÓRRER, AMAGAR-SE…
LA CADENA Un jugador para. Quan atrapa algú, s’agafen de les mans i junts decideixen
a qui van a atrapar. Quan en són quatre, es deixen 2 i 2. El joc va
continuant fins que els han atrapat a tots.
STOP/PLANTATS
Un jugador para. La resta s’escapen i quan són a punt de ser atrapats ,
diuen “Stop” o “ Plantats” i resten quiets amb les cames i braços oberts. Un
jugador plantat no pot ser tocat per qui para, però tampoc pot moure’s fins
que no el salvin, passant-li algú per sota de les cames. Qui està passant per
sota d’un plantat no pot ser tocat. Quan qui para toca algú abans no es
planti, deixa de parar i para qui ha sigut tocat.
CUIT AMAGAR
Un dels que juguen ha de parar. Aquest es posa de cara a un arbre o una
paret per no veure res del què fan els altres companys de joc, que busquen
un amagatall. Compta fins a 30 a poc a poc, i quan acaba diu: “cuit!”.
Llavors ell surt del lloc on parava i comença a buscar els altres. Si en veu
algun, se’n va al lloc a on ha comptat i diu: “1,2,3 ,…” i el nom de qui ha
vist. El primer que veu, serà el que pararà en la pròxima jugada. Els que
s’amaguen el què han de fer, a més de fugir de qui para perquè no els agafi,
és intentar arribar al lloc on era el que parava, ja que si hi arriben i diuen:
“1,2,3 salvat”,estan salvats .
EL MOCADOR
El mocador es juga amb dos grups iguals numerats els seus participants.
En la línea central es col·loca el qui subjecta el mocador, 9 metres a la dreta
un equip darrera de la seva línea, i a 9 metres a l'esquerra l'altre equip
darrera de la seva línea.
Qui subjecta el mocador diu un nº, i surten un de cada equip amb el nº
corresponent.
Davant el mocador es paren procurant agafar-lo sense passar la línia i
emportar-se el mocador al seu camp sense ser tocat pel jugador contrari.
Així es continuará fins que un equip es quedi sense jugadors.
Quan un equip ha perdut diferents jugadors es reajusten els números, a
l'equip que té menys jugadors un jugador pot tenir diferents números.
MOROS O CRISTIANS
Els jugadors es reparteixen en dos grups, uns seran moros i els altres
cristians. Es limita una línea i un grup es posa a un costat de la línea i
l’altre grup a l’altre costat, mirant-se de cara i amb el braç estirat i el
palmell mirant cap amunt. Quan senten el nom del seu grup, han de picar
el palmell del de davant i córrer fins a la línea de fons i evitar ser atrapats.
EL BANDERÍ
Els jugadors es reparteixen en dos equips i marquen una línea al terra per
dividir el camp. Cada equip deixa un objecte el final del camp que serà el
banderí. Cada equip es col·loca al seu camp.Els equips intenten arribar fins el
banderí. Si a un jugador el toquen a camp contrari es queda immòbil fins
que algú del seu equip travessi la línea i el salvi. El jugador salvat a d’anar el
seu camp abans de tocar el banderí. L’equip que arriba abans al banderí ,
sense ser tocat, guanya.
El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se
situa el bòlit al terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dóna un cop per
la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores,
una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a mode de raqueta,
intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els