-
OPINIO HEMEROTECA ~ - hcm explicat les seves deries guanvi. la
vida escrivint en ca- d'extreurede la parla del carrer. d'anti-ca
talanitat. Araancm per tali. Qur potspr rl diari madri-
Esveuqueiiocal tenir cncompte al titular d e les segones. Ieny qiie
hem citat que al carrer es fa servir iin re-
noelv"l?E1quenocomprenem gistrecol.loquiaI,noadequatper Per
tan~cn de fet a una perso- esqueel vulgui un diar¡ d'aquí,
naquetambédestacaperlaseva ,+, presumeix dc catali, a la majoria d
e programes i tex- anti-catalanitat i, a fi d e fer-la
tos,niquealcarrerparlen cata15 con5ixcr. ha trobat un altaveu • • •
• • . moltes persones q u r trnrn al- (un mitjiesrrit)en
llenguacata- tres llenpiies com a Ilengües lana. Sempre que pot "es
carre- EL CATALA matemes i habituals. O que s'lia ga" tot el que fa
olor dc catala i d e ser democritic i s'han d e de- també a tothom
qui defensi Ca- DEL FUTUR ridir solucions Iingüistiques a taluny.3.
En el seu últim llibre partir d e I'opinió dels periodis-
Dissirlt*Ifl Irorin hodcmostra molt tes actuals. No hi fa res que
ha- abastament. ' Cnrmc Vi'i i Comnl*nn
ginparlatitreballatgaireL>t:sem-
No farE una ressenya del Ili- bre. Només faré refertncia a la
seva introduccióondiu, (escriu), que els c a t a l ~ n s que volen
éssrr ~atalans~ónunsintegristt.siuns lonamentalistes. Davant aixo
fem la segiient rrflcxió:
Si el1 que (no sé si és catala o
Article publicat al diari "El 9 Nou" al 14desetembrede1990.
A,vraihi siricerarrient n "El Y Noii" rl seri ariirii
collnborndor.
Ilesde fa unsquantsdiesestic rurniant si entendré el que di-
guinelsmeus fills, quesónde la ~eneracióquerebramésmissat-
preen castelli i quesiguin anal- fabetsencatali (recordeu
lafilla prodiga del periodisme catala que feia Dijuns, dijuns,
tamh6 anomenat Diuns, diuns?). He d r confessar que hi vaigveure
una part positiva, en aquelles opi- nions. Jo, que parlo anglPs com
mol ts locutors parlen catala, em
k.
espanyo¡ o totes dues coses al- gesdelsmi\unsdecomunicaciú
animar. V a i ~ Pensar qLie si hora) acusa els catalans qiic vo-
que no p s directament d e les per dia anava a viu- len ser-ho
d'integristes, n o se r i persones. De moment, tot i q u r lea
Londres, Per exem~lc que vol que els catalans sigiiin el gran només
fa frasessrnzillcs fOssin del Parer que espanyols indefugiblcment i
de anib un vocabulari reduit i que Ivan Tubau, no des- manera
impositiva sense opció la petita diu tres o quatre coses vagada:
se'm a escollir? Si aixb no és integris- que valen per a tot, els
entenc, fib"Jrlant. llogaria com ' me i fonamentalisme ¡a e m di-
pe ro... i ni& endavant. quan ja locutora pera t r c b a l l a
r a la BBC reu qu1' 6s. Passa, pero, que el
haginadquiritplenamentelllen- i, a farien lina enqi'rsta seii
integrisme Es I'únic que pot guatge d'alguns mitjans de co- ~ ~ ~ q
~ ~ l ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ q ~ ~ ~ ~ ~ I u existir (segons
ell). 1 aquest se- nlunicació? perqu+ jo ja InCVa parla (encara que
no ha- nyor es pcrmct d e jutjar els al- quelrsIlengüesevolucionkn
(si gués canviat gens d e I'actual) tres (potser perqueno rsvegi el
no, encara pariaríem Iiati), pero fos"n d'a'itoritat seu taranni) .
Aquella paribola no ern pensava que ho fessin a lingüística i
servissin per a re- d e la busca en I'ull de l'altrr i la un ritme
tan frcnetic. forniar I'anglCs dcls rnitjans d e biga en el propi
esveu quenose cornunicació,prrqu~,sóndemo- lraplica. potser
rnassacapficata Aqi~ella meva prcocupacióno criticsdeveritat
ono,rlsangle-
els problemes dels al . és nova. Ja la un quant ternps sos? Pero
ja he dcixat córrer tres rlomira d e resoldre elsseus.
vaigcomen~ara pensar-hi quan aquestes il.lusions pcrqut em 1 aix6
que presumeix drésser vaig llegir un parell de llibres sembla que
aixo només passa persona intel.ligent i amb del Dr. lvan Tubau que
conte- aquí. del futur. nen algunes afirmacions -PO-
ques- q u e comparte ixo i Darr~rament~hetornatapen- En el
fonsé5eimateix discurs d'altres -amb el respecte que sar si
entendré el q u ~ diguin els
que de les 'ltres si~les.Cera mareiuel nniist.nvnrrlrn.dnr- meus
fillsñrran d e la nri,hibició . . . .. . . . . . -. . . . - . . . .
I r que se l i poden aplicar 'Otes q u r considero fal.l;icies. Per
d e dir 543 paraulcs en els pocs dues?Noensestranyaria.Elque
cxcmplc, que la llengua dels programesencatali de lcana l9 no veiem
ciar és que es ,itjans d e comunicació s'ha dcla Comunitat
Valenciana i d e
20 LLENGUA NACIONAL / jvny de 1994/Númem 14
-
HEMEROTECA l legir I 'op in ió favorable de Ri- n o els havia
sentit m a i a dir e l un anunci cnregistrat "sobre el card Fité a
aquel la prohibició. >iit9ir rini o la i1i1.7ia iioia i un mit
ja c in~n in l i i l tn tot"). D i r a n q u e v a n
de comunicaci6 ja h o havia re- a fer els deures encara que n o
es DiutambéenFitéícapd'edició c o l l i t ! A q u e s t a t r o b a
l l a ja mogu in de l l loc o n són i que la
de I'Aviri, Per cert) que una l ' l i a v i e m sen t i da e n
les roba suada n o eIs fa p u d o r sinó les tasques deis assessors
lin- pel.licules dob lades(pcrcxcm- olor. Quan s'engreixin n o els
güisticsdelsmitjansdecomuni- a ~ r l l u t blnir) i, n o pa t i u ,
sort iran sacsons s inó que quar i cació la de recollir paraules a
v i a t ja la t r oba rem e n les engreixinelssortiranmitxelins. de
l carrer i, certament,siqueen catalanes, Noan i ran a la feina e l
m a t i o a la recuilen. U n cas que recordo 4s tarda sin6 que ani
ran a l trebal l el d'uns articles sobre si els fut - Si v u l l
preparar-me pe r en- 'prl matioprr la tarda. ~l~~~~~~ bolistes I
iav ien de viat jar a les tendreelsmeusfills,doncs,hau- (qU+ dic,
jo, en diran concentracions a m b les seves r t d'aprendre una m r
n a (clls n o /nrdil.rijt) no diran br,,la llit doncs.
(Aquestsarticles.pelseu d i ran m a i aquesta i i l t ima pa-
sin6bi,li vvsrrvo potser Iliolt bnli c o n t i n g u t , n o r m a
l m e n t s ó n raula) de nova Ilengua. Perqu6 7resyrr, t r i t
.~uan,oestiguicapfi- d'antologia de l masclisme més si escolten i
Ilegeixen alguns ,da runlianl q u ~ volen dir i tronat perque els
futbolistes h i mit jans de comunicació, ells no pensin no els
cento, no scilen serconsiderats uns éssers es rentaran e l cap o cs
respalla- acabaran una fraseambr,i? sin6 a m b inst ints primaris.
i r repr i - ran els cabclls sin6 rentaran i es ,,b ,,,? o v,,irnt?
1 com que inibles i indiscriminats, i les se- rcspallaran elcabel l
(jo, que dec estiu quan diiiaven es- ves dones, uns objectes
sexuals par lar c o m s i fos del segle pass- coltaven un programa
de radio passius scnsc cap desig ni cap at, només h o d i r ia si e
m quedés sobre viatges en el qual la locu- més feina que l a de
servir els un sol cabell). No e m faran pe-
torapronunciavamoltb+-apa- seus posseidors.) I Iexicament, tons ni
fotos sin6 que me'n do- rentmrnt, si a q u e l l s a r t i c l es e
r e n m o l t naranime'ntrauranrespectiva- c s t r a n g c r ~
variablement i l . lust rat iusde la recol.leccióde ment. N o sabrc
ma i si tenen catalans,elsestrangerscln,~tra- paraules que fan r l
s assessors mo l ta son, volen fer u n son o hé d i c i ó de
prl,n,íncia lingüistics. Perqu6,totiqiietrac- han t ingu t unsomni
(ca ld raque un bull per saber si taven d e l mateix tema, yerta- I
io conlonguin sobretot s i són ,,olen de a les pi-
nyienalmateixregish-clingi;ís- locutorsques'hanpreparatmolt o a
ll,jltim raci, de t i c imo i t sa ima te i x mit j i ,conte- b6
tina entrevista sobre e l tema &landa. n ien gairebé totes les
parai i les de la son. dels sons o dels som- que es poden referir a
l a relació nis). Nn estriparan els papers o
siamiemcostarjenil.ndre'ls* que dcscrivien: pro,tii.slproniccn,
renyi ran arnb el xicot s inó que imagineu-vosalsscu5avis.Peri7.
ni,nio/niivin, riirriilriiivin (es veu trencaran els papers i amb
el Pe" quedar-hi bé, els meus f i l ls q i i r els futbolistes
aprof i tcn I r s xicot oxicota. Pero, que hedit?, podran dir que
estan "par- concentracions pe r a casar-se), dr xicot o xicota n o
en tindran, Iant-lis amb m o l t de Pst" (puc rsphs/csposa,
~tiari:/i>iullc~r, coiii- t indran nuv io o novia (aixR r n -
estar tranquil.la, se'n re- poii!,/conipn,iy i, en menys pro- cara
h o entenc; a través del cas- cordaran pe rqu t hr> han senti t
porc ió perque n o h o d i i i n i n g ú t r l l i , ésclar) o n u
v i onúvia (no mol tcops: e rae lco lo f6ambque
alcarrer,xicol~~icoln,il~oi~ic/oir~~in. e l d i a del casament, no,
sin" S""c"a"a aql lel l Programa de Pero hi faltava I 'úl t ima
troballa, potser duran t anys). N o para- "i"tpes). PerqllP el5
meus fills, u n calc d e I'anglPs segurament r a n rnai taula ni d
i ran que l e cll lan s igu in rnés grandets ( o
passatpelcastelli,iini/,ioin,d'un gallines ponenouss inó que ells
1'"ri"e dir ll ialflrds o Xriis- ari ic le d'un per ibdic comarcal
posaran la taula i l es~a l l i nese l s * ' . t ~ ? ) " o t ' a c
t a r a n d e v ó s ~ l ~ ~ ~ ~ ~ que tractava d e la roba interior
ous. N o menjaran pafates per aviS sinó que parlaran la Ilen- de
dones que els homes r rga lcn sopar s inó que, directament, Rus del
CarrercontemF'orania i a "les seves noics" (que n o vo l soparan
patates. D i ran els dos i tractaran Mhom de voste o de dir les
"seves filles", que Es e1 i i o 101s dos i jo encara estaré es- que
e m va ig pensar). Jo que per perant una paraula després de
""xtin~ir fa segles. la mcva feina estic n io l t e11 coii- dos
quan ja m'hauran d i t Hi 1in tacte a m b adolescents, encara lo1
(en un programa de radio és
~ -
Númem 14 / juny de 1994 LLENGUA NACIONAL 21
-
HEMEROTECA ENSENYAMENT Perb no vull ser tan pessimis- 1 - La
qüestió social i legal les Ilengües que anomenava
ta. Hi ha aspectes queem facili- de la catalanització escolar;
"nativas". tnran la fcina. Gricies a alguns mitjans d e
comunicació, cn cl futur la llengua s 'hauri simpli- f ica t
considerablement . D'algunes paraules i cxpressio- ns que ara
conec, puc oblidar- me'n (ai!,que hauriad'haverdit ~b/ki~r-~l l t*)
perquPels meus fills no les diran mai: vagar, tenir tcmps; oicrtnr,
esbojir-se ... Ja ho veieu, lii Iia ~ I I P reciclar-se dolics el
catali del futur ser i m& bé evolucionat, especialment quan
Irngi el Canal 9 i tot. Qui ho diu que el catali, I'aparcnt si m t
s no, desapareixeri? . . . . . . .
Conferencia sobre la IMMERSIÓ al Casal Independentista de Sants
el 6 d'octubre del 1993.
Els atacs a la immersió lin- güística que recentmcnt han patit
directamenl algiines esco- les del Principat de Catalunya que
I'apliquen com tambt la demagDgia confusionhria que alguns mitjans
d e comiinicació han fct del tema, reclamen ex- plicacions
clarificadores que permetin destriar els elements de rigor
quesustenten la catnla- nització cscolar, d'aquells qui prctenen
crear desorientació i hostilitat. Aqucsta confertncia que
transcrivim s'emmarca de plc cn aquesta línia; d'aquí que hagim
vist la conveniencia d'oferir-vos-la.
els precedents.
Durante1 franquisme perdura la resistencia lingüistica en di-
versos sectors d e la societat. El nucli familiar assegurava la
transmissió generacional del catali i d'aquí s'expandi el'mo-
vinient resistent progressiva- mcnt i d'una forma imparahle a tot
el teixit social. Els professio- nalsdr I'ensenyamentmtscons-
cients s'aplcgaven a I'entorn d ' insti tucions ron1 la UEC
d'bmniiim Ciilhiral i Rosa Ccn- a t peraprendre la llengua cata-
lana proscrita del sistema esco-
El Real Decreto d e 1978 esta- blia les tres hores d e catali
set- manals i obria la permissió d e fer I'cnsenyament en
catala.
Fou precisament a r r a n d'aquest decret qiie les primc-
rcsescolespúbliquess'afegiena la catalanització, entesa aqiiesta
coma Ilcngua vrliiculadora dels aprrnrntatgesacadtmics, i pas-
saveii a autodenominar-se Es- coles Catalanes, nom que ha- vien
encunyat les escoles priva- despionerrsen lacatalanització
escolar.
lar i perseguida a nivel1 social. Elsaspectcsmés destacables i
., El tardofranquismc es carac-
teritzi per la implantacióefecti- va -que no legal- d'unes hores
d e catal;i a I P S C C C ~ I C S on pares i mestresliavienvist la
necessitat derestituir-hi l'ensenyament d e la Ilengiia prOpia d e
la comuni- tat. Alguncs cscoles privades, primer, i unes altres d e
públi- qucs desprésesposaveii d'acord per actuar cn aquest sentit.
Naixia el moviment d'Escola Catalana que va anar obtenint
progressivament suport social en diversrs rumpanyes com la dcl
"Catali a I'escola".
l a s Ileis, corn sol passar en casos corn aquest, anaren a re-
molc dcls fcts acomplerts, pri- mer encetant la via pcrmissiva i
després la del'obligatorietat d e l 'ensenyan~a de la llengua cata-
lana i eii la llcngua catalana quan, de fet, des d r feia temps
l'escola havia iniciat la via cata- lanitzadora.
El 1970 es promulgi la Ley GeneraldeEducaciónqued'una forma vaga
i imprecisa admetia I'ensenyament "en su caso" d e
rellevants d e la cronologia dcl prríode 1961-1981 ens
I'il.lustra el Ilihre "Del catali a I'escola a I'Escola Catalana",
que arnb el suhtitol "La visi6 i la tasca d e la DEC d'omniiim
Cultural" edi- cions d c 1.a Magrana pohlicava
I'octuhrcdcl1982.Elsautorsens diuenqueel llihre"vol nferirels
testimonis directes dcl que va ser la lluita aferrissada per la
introducciOdel catala a lesesco- les a partir d e la nova Llei
d'educació duta a terme pels professors d r catalh d e la DEC d
'dmnium Cultural i qiir va desembocar en I'adhesió d c I'opinió
pública i en el suport - en alguns cops- dels Aitinta- nients i
mr's tard en el Decret d'ensenyamcnt del catala".
Sintetitzant, doncs, la societat anava materialitzant aquest
moviment-procts irreversible d ' im~lantació del cataii corn a
llengua ohjecte d'cnsenyament 41 catali una assignatura més-i
delcatalicom a Ilenguavehicu- ladora delesaltresmat~riesedu-
catives.
22 LLENGUA NACIONAL /juny de 1994/NÚmem 14